(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Biodiversity Heritage Library | Children's Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Diccionari de la Llengua Catalana, ab la correspondencia castellana"

.t->r^' 






i 


IIJM 


^^^^^HL|'¿: ' 











9 


i: 




S| 


IJ 








i. 

i 



w- 



\ < k 



íteiiwlMi;! ; mmX y üm^:, t.\h e.. mm^ \ ^mm'^'wmm!^im 



Digitized by the Internet Archive 

in 2010 with funding from 

University of Toronto 



http://www.archive.org/details/diccionaridelall03barc 



Diccionari 



de la 



Llengua Catalana 

ab la correspondencia castellana 



Nova edició, 
enciclopédica il-lustrada 






Diccionari 



de la 



Llengua Catalana 

ab la correspondencia castellana 



Nova edició, enciclopédica il-lustrada 

Conté, a mes de les accepcions deis diccionaris fins ara publicats, 

els vocables, modismes y aforismes, mots técnichs de ciencies, arts e industria 

admesos en succesives edicions, per un conjunt de literats catalans que estimen la seua llengua; 

biografíes de persones célebres, nóms de poblacions, rius y montanyes 

de les regions ont s'hi parla cátala, en qualsevulla de les seues variants. 



VOLUM TERCER 

AB 5 AIAPKS tN COLORS, 21 LÁWINKS EN NBORE, 517 GRAVATS, 

UN MAPA COMARCAL INTERCAl.AT AL TliXT 

Y UN APÉNDIX 




V^?l^ 



a y 



Barcelona 



Salvat \? Comp/, S. en C, cdftors 

220- Carrer de IWallorca - 220 



ES PROPIETAT 



Establiment tipo'itográfich de Salvat y C", S. en C, edilors — Bapc.elona 



DiC. Cat. 



Retrats (Lletres T , U, V) 




Domingo Talarn (1813-1902) 
pág. 6 




Joseph Thomas y Bigas 0853-1910) 
(pág. 527) 



Frederich Tremols (M. 1900) 
pág. 94 






Feliu Torres Amat (1772-1847) 
pág. 73 



Comte Jaume d'Urgell (M. 1433) 
pág 133 



Arnau de Vilanova (M. 1313) 
pág. 195 




Pere Antón Veciana (IW. 1742) 
pág. 152 



Joan Lluis Vives (N. 1492) 
pág 214 




Pere Martre Veciana (M. 1760) 
pág. 152 



Retrats (Lletres V, X, Y, Z 






Pere Virgili (sigle xviii) 
pág. 207 



Antoni Viladomat (1678-1755) 
pág. 192 



Emili Vilanova (1840-1905) 
pág. 195 




Marián Vayreda (M. 1903) 
pág. 152 





Jacint Verdaguer (1845-1902) 
pág. 166 



J.Vilasecay Casanovas(1850-19l0) 
pág. 198 






F. Ximenes (Eximenis) (M. 1409) 
pág. 235 



JosephYxart (1853-1895) 
pág. 242 



Agustina Zarago^'a (1790-1857) 
pág. 244 



"€ 



T. Aquesta lletra 's produeix tenint la boca tan- 
cada quasi com ho está pera produir la d, els llabis 
un poquet separáis, la llengua acostada per la punta 
ais incisius inferiors y '1 vel del paladar al?at. Al 
sortir r aire soiior y al despendres la llengua ab al- 
guna for9a resulta 'I so articula! T. ll És la consonant 
•ob.ioada de tots els fináis deis p. p. catalans, com: 
derrotat, estimai, ele , la qual niai deu .substituirse 
per la d, aixis com ais noins de consonant final forta, 
com: Ricart, Nort, etc., que alguns erroniainent es- 
criuen ab d. \\ Aiitii'anient era numeral y valía 160, 
ab una ratlleta demunt 160,000, ab dos punts deniunt 
tenía 'I valor de 1,000 y a ve^ades el de 900. || Els 
tribuns romans la escrivíen en seiiyal de que apro- 
vaven alguna llei, y a les inscripcions y nieinorles 
significa Ti:us. T. || f. Carácter o tipo d' ¡mprempta 
que marca aquesta lletra. T. || Punxó de metall pera 
grabarla. T |i Planxa de metall, cartró, etc., en que 
hi ha tallada la meteixa lletra. T. II Art. y of. Ferro 
en barra que mirat per testa té la figura d aquesta 
lletra. 

T'. pron. Te, ab e elidida devant d' una paraula 
conienjada ab vocal, com: t' es'.imo. 

'T. pron. Ab e elidida derrca d' una paraula aca- 
bada ab vocal, com: que't diré. 

TA. Síncopa de tua o teva, com: ta mare. Tu, tuya. 

TA!, ta! Mena d' intergecció, lo nieteix que: ¡foral 
1 oral/To, ta, fuera, fuera, no, tíol \\ Se pr<n també 
com exclamado de que s' entén ja alguna cosa. ¡Ta, 
ta! ¡Ta, tatel 

¡TA, TA, TA! Veus ab que se significa que 's fa o 's 
diu alguna cosa niolt d.pressa. ¡Ta, ta, ta! 

TABA. m. Paper que porta '1 corredor de les co- 
ses que s' arrenden o 's venen al encant. Taba || Ta- 
rifa. II Vulg. Páranles inútiis, xarrameca. || TABOLA. 

DONAS TABA. fr. Parlar molt per dír poch. 

TABA. ni. TABACH. 

TABACÁQ. m. aum. Tabach molt bó o planta de 
tabach molt grossa. Tabacazo. 

TABACH. m. Bot. Planta que té les fulles ampies, 
ováis, sentades, peludes, un poch punxagudes, ner- 
vioses, de color vert bax, apegaloses o glutinoses al 
lacte; d'olor forta y gust aromátich. Les fulles que's 
venen al co ners son seques y han sofert un grau de 
fermentació que cambia fins a cert punt la seua na- 
turalesa, y en aquest cas és d'un moreno niés o nienys 
pujat; el seu olor és aromátich y penetrant; les lle- 
vors son molt petites y rogenques. Les seues fulles 
son heniétiques, irritantes, narcótiques, vulnera- 
rles, etc. Va ésser introdutt a Europa per Hernández 
de Toledo en 1539 Nicociana, tabaco. 

TABACH BORT. Herba caixalera. 

TABACH DE FUM O DE FULLA La fulla de dita plan- 
ta que, després el' adob.ida, se fuma en forma de ci- 
garro o en pipa. Tabaco de hoja ó de humo. 

TABACH DE MONTANYA: ÁRNICA. 

TABACH DE PARET: HERBA CAIXALERA. 
DIO. CAT.— V. III.— 1. 



TABACH DE POLS. Les fullcs d' un tabach especial, 
móltes y reduides a pols pera poguerlo ensumar pél 
náq, el qual fa estornudar y descarrega '1 cap, atraient 
I' humitat pél ná?. Tabaco de polvo. 

TABACH DE RAPÉ. Tabach de pols molt groixut, 
que 's fa de les ratlladures del tabach. Tabaco de 
rapé ó de só;i. 

TABACH OROS. El que 's fa deis nirvis de la fulla 
mólta, forinant com uns granets, y se sol adobar ab 
aigües d' olor. Tabaco ¡grueso. 

TABACH HAVANO. Tabach natu-^al que no está ren- 
tat ni adob at, y també cigar.o d' una classe supe- 
rior. Tabaco habano ó de sumante ó de somonte. 

DE COLOR DE TABACH. Atabacado. 

PLÉ O BRUT DE TABACH. Tabacoso. 

TABACH. m. JVlena de cistel a. Canastilla. 

TABACH (Cova del). Orog. Avench del terme de 
Abellanes, prov. de Lleida, dait de la s^rra de Moni- 
roig, prop de 1' aiguabarreig deis rius Segre y No- 
guera Pallaresa. Té profondes galerícs ornades d'es- 
talactites y estalagmites. 

TABACH. m. Entom. Mena de mosca del taniany 
d' una abella, que ab la seua picadura molesta molt 
ais burros y altres animáis. Tábano, tabarro, mos- 
cardón, moscarda. || Insecte marí que molesta a les 
tunyines, delfiís y emperadors. Tábano. || Ter. Ga- 
rrotada Varapalo. 

TABACÁ. V. a. Ter. ibicench. Fastiguejar. 

TABACO, m. TABACH. 

TABACOS, A. adj. Fam. Se diu del que pren molt 
de tabach de pols. Tabacoso, || Brut de tabach Ta- 
bacoso. 

TABAILA. f. Mena de ca xó plá o post ab vora 
baixa, ab el qual els coufiters y pastellers porten les 
confitures y pastes. Cajón. 

TABAL, m. Timbal, tamborí. Atabal, tamborín, 
tamborcillo. |l Caixa militar. Tambor, caja. |1 Ant. 
PANDERO. 

BATRE'L TABAL, fr. Tocarlo fentli treure '1 so. Ba- 
tir el tambor, tocar la caja. 

TABALEIG. m. Acta y efecte de tabalejar. Taba- 
leo. 

TABALAR. v. a. ATABALAR. 

TABALEJAR. v. n. Ant. Tocar el tabal. Tocar la 
caja. II ATABALAR. {| Met. Imitar els cavalls ab les po- 
tes el soroll deis tabals. Atabalear. || Fer soroU, re- 
menar alguna cosa ab estrépit, pegar ab els distoab 
una altra cosa demunt d una taula, etc. Tabalear. 
II Molestar ab páranles inútiis o eníadoses. Taba- 
lear, 

TABALER. m. TAMBOR, 2. || TIMBALER. || Ant. To- 
cador de pandero. Panderetero. || Ant. BANQUER, CO- 

MERCIANT. 

TABALET. m. dim. Atabalejo, atabalillo, tant- 
borete. 
TABALOT. m. Cap sense cervell. Cabeza destor- 



TAB 



TAB 



nillada ó de chorlito. |l Qui molesta ab paraules in- 
útils o enfadoses. Moscón. |1 Tabal gres o vell. 

TABALLERA (La). Hidrog. Badía situada prop del 
Cap de Creus, prov. de Girona. 

TABANADA. f. Ter. ibicench Xáfech. Chubasco. 

TABANCH. m. Entom. TÁBACH. 

TABAQUEJAR. v. a. Pendre o fumar tabacli so- 
vint. Tomar tabaco, tabaquear. 

TABAQUER, A. adj. Relacionat ab el tabach. Ta- 
baquero. 

TABAQUERA, f. Cap?a pera tíndrehi el tabach. 
Caja, tabaquera. II Bot. La planta del tabach. 

TABAQUERÍA, f. El lloch ont se venen cigarros o 
tabach o ont ne fan. Tabaquería. 

TABAQUISTA, m. Qui pren o ensunia tnolt tabach. 
Correntón, tabaquista, tabacoso. II Qui entén molt 
en la qualitat del tabach. Tabaquista. 

TABARCA. Hidrog. ILLA PLANA, prov. d' Alacant. 

TABARDO, A. adj. DROPO. 

TABARRO, m. Entom. TÁBACH. |j GANDUL. 

TABART, DA. adj. DROPO. 

TABE. m. TÁBACH. 

TABELARL m. Portador de cartes, correu. Tabe- 
lario. II adj. Lo pertanyent al correu, taules d' es- 
criure, etc. Tabelario. 

TABELIÓ. m. Notari, escrivá. Tabelión. 

TABELIAR. v. a. Posar el notari cert senyals y 
rubriques al fí d' una escriptura com a signe de cer- 
tesa. Signar. 

TABELIONAT, DA. p. p. de TABELIONAR. || SIO- 
NAT. 

TABELLA, f. TAVella. 

TABERNA, f. Botiga pera vendré M vi a la menu- 
da. Taberna, vinatería. 

TABERNACLE, m. Loch ont estava colocada 
r arca del Testament. Tabernáculo. ll El sagrari del 
altar. Tabernáculo. || Pabelló o tenda. Taberná- 
culo. II Náut. Coberta provisional demunt del alcágar 
de les embarcacioiis pél abrich deis mariners. Carro- 
za. II Cabanyella o habitació. Tabernáculo. || Mena 
de baiart en que 's porta 1' imatge d' algún sant a les 
professons, etc. Andas. II Peanya demunt de la que 
s' hi pOía alfiU'ia figura, imatge, etc. Zócalo, peana, 
doselete, guardapolvo, tabernáculo. || estaferm. || 
Fam. Amich d' anar per les tabernes. Borrachín. 

TABERNARI, A. adj. Cosa propia de la taberna y 
de la gent que hi habita. Tabernario. || Grosser, 
escándalos, renegat, etc. Tabernario. 

TABERNER, A. m. y f. Qui té taberna o qui ven 
vi a la menuda. Tabernero. || tabernacle, 10. 

TABERNERÍA, f. Lofici de taberner. 

TABERNER (Miquel). Biog. Relligiós y escriptor 
que vivía al sigle XIV y pertanyía a 1' ordre de fra- 
menors. Va escriure la biografía del abat de Vilaber- 
trán, Cosme Hortolá, obra llatina que porta 'I segiient 
títol: Gesta seu vita incomparabilis Cosmos Damianis 
Hortolani ubbatis monasterii Villa Bertrandi, canoni- 
corum regularum. 

— Y D' ARDENA (franCESCH). Biog. Relligiós, ca- 
nonge de la catedral ile Girona y abat de la colegiata 
de Sant Feliu d' aquella ciutat. Vivía ais comentos 
del sigle XVIII y pertanyía a una de les families mes 
remarcables de Barcelona a n' aquells temps, essent 
germá de 1' historiaire Joseph, a qui alguns deis bíó- 
grafs suposen va ajudar ab son saber a les tasques 
a que aquell va consagrar la niajor part de la seua 
vida, servant, després de mort En Joseph, els valio- 
sos manuscrlts que havia redactat ab digressions de 
verdadera valúa. 

— Y D' ARDENA (JOSEPH). Biog. Erudit escriptor y 
eclesiástich que va néixer a Barcelona a 1' any 1670. 
Després d' acabar a la meteixa ciutat els seus estu- 



dís, va ésser nomenat canonge y tresorer del capitai 
capitular. Era un deis sabis que a son temps se de- 
dicaren a esbrinar ais arxius la munió de noticies y 
antecedents liistórichs de les fundacions rell gloses y 
de la civilisació y 1' arqueología de la térra catalana; 
competent y pacientíssim a la tasca imposada, va fer 
servéis memorables a I' art y a 1' historia. Trovantse 
a Perpinyá a 1' any 1710, de les visites fetes ais ar- 
xius y a les biblioteques conventuals d' aquella ban- 
da, va recuUirne una munió da noves prou impor- 
tantes. A r any 1718 va ésser nomenat bisbe de Sol- 
sona, y ais dos aiiys va passar a ocupar la Seu de 
Girona, ont acaba la seua vida a 1' any 1726. El reí 
Lluis XIV de Franga li va conferir una reial ordre 
pera que pogués esbrinar la bibioteca de París y 
treure copia de la Crónica general de Catalunya, d'En 
Geroni Pujades, en quina obra va fer anotacions cri- 
tiques, que no li fou fácil acabar per causa u' haver- 
li esdevingut la mort. Va deixar inédites algunes 
obres que proven els seus afanys, entre alfres les ti- 
tolades: Compendi histbricti deis antichs monastirs y 
iglesies deis comtats de Rosselló, Empuries y Pera- 
lada; Arbre genealógich deis comtes de Rosselló, Pera- 
leda y Empuries; Tractat deis vescomtes del Rosselló; 
Historia deis comtes d' Empuries y Peralada; Disser- 
tacions histór.ques deis comtats de Rosselló, Conflent 
y Vallespir. 

— Y rubí (miquel JOAN). Biog. Jurisconsult cátala 
y eclesiástich de les derreríes del sigle xvil y comen- 
tos del XVIII. Magistrat de 1' aud encia de Catalunya, 
va pendre ordres sagrades a etat avanzada, essent 
nomenat bisbe de Girona a 1' any 1699. Va ésser con- 
celler de Catalunya, assistint ab aquesta representa- 
ció a les Corts convocades en 1701 per En Felip V, 
de qui n' era partídari. Després de la presa de Giro- 
na péls partidaris deis Austries, va retirarse a Per- 
pinyá el bisbe Taberner a 1 any 1705, no retornant 
a Catalunya fins acabada la sagnanta Uuita de Suc- 
cessió. Al cap de poch temps de sa tornada, a 1' any 
1717, va celebrar a Girona un Concili, y proposat 
mes tart pera '1 cárrech d' arquebisbe de Tarragona, 
nomenantlo a l'any 1720, no va arribar a pendre pos- 
sessió per haverli esdevingut la mort quan se dis- 
posava a endregarse a la capital del seu arquebisbat. 
TABERNER. Geog. Caseriu de Riudellots de la 
Selva, prov, de Girona. 

TABERNES BLANQUES. Geog. Poblé de la prov., 
dióc. y part. jud. de Valencia; és a la carretera de 
Valencia a Castelló y té 584 hab. Ij — DE valldignA. 
Vila de la prov. y dióc. de Valencia, part. jud. de 
Sueca; és a la carretera d' aquesta vila a Simat de 
Valldigna y té 7,849 hab. 

TABERNETA. f. dim. TABERNILLA. 
TABÉRNOLES (Sant Esteve de). Geog. Poblé de 
la prov. de Barcelona, bísb. y part. jud. de Vich; és 
a la vera del riu Gurri y té 282 hab, 

TABESCÁN. Geog. Poblé del dist. munpal.de Lla- 
dorre, prov. de Lleida. || — (PORT DE). Orog. Pas del 
Pirineu de la prov. de Lleida, a tramontana del poblé 
de Tabescán; és a 2,840 met. d' altítut. 
TABICH. m. ENVÁ. 

TABLADO, m. EMPOSTigAT. || Conjunt de posts 
unides pél cantell, quedant la superficie plana. Ta- 
blado. 11 Al teatre públich el paviment ont se repre- 
senta. Tablado, tablas. || Mena de cadafal pera les 
festes de toros que 's posava antigament a les pla- 
ces. Tendido. |; TAULAT. 

TABLOSA. f. Paleta de pintor. Tabloza. 
TABOLA. f. Soioll de veus descompassades en que 
tots parlen albora, sense ordre ni concert, movent 
gran confusió. Batahola, tabaola, baraúnda, tris- 
ca, rufalandaina, zambra. || Dit del home alborotat 
y de poch seny. Tronera. |I Aquell que li agrada fer 
broma. Bromista. 
TABOLAIRE. adj. y 



TAC 



TAC 



TABOLER, A. adj. Amich de la tabola. Bromista. 

TABOLISTA. adj. Amich de la tabola. Bromista. 

TABOLL. m. Groller, tonto, estúpit. Zafío, zoque- 
te, modrego, mamacallos. || Figa flor. 

TABOLLAMENT. adv. m. Ant. TONTAMENT. 

TABOLLERÍA. f. Ant. TONTERÍA. 

TABULACIA. f. Cartel! que ais convents de mon- 
ges asseiiyala les obligacions qu' lian de practicar 
cada una d' elles. Tabulacia. 

TABULARI. 111. Hist. Entre Ms romans portava 
aquest nom 1' oficial encarregat tie fer 1' ailistanient 
deis inipostos, y s' apropiava aixís nieteix al secre- 
tar! o escrivent d' un niagistrat. Tabularlo. 

TABULAT. m. Emposti^at pera posarhi 'Is peus. 
Tarima. 

TABURÓ, m. TIBURÓ. 

TABUSTOL. m. Ant. y 

TABUSTOLL. ni. Ant. SOROLL. 

TACA. f. La senyal que qualsevol cosa, líquida O 
pastosa, fa deniunt d' una altra, mudanli '1 color. 
Mancha, tiznón, chafarrinada. || La d' olí que 's fa 
a la roba. Lámpara, lamparón. || clapa, 2. || Tel 
blancli que sol formarse dins del ull, y inipedeix la 
vista. Nube || CLAPA, 2. Il La verniella que sol eixir a 
la cara. Chapa. || Met. Tara o deshonra al llinatge o 
familia. Mancha, mancilla, tacha, borrón. || Nota 
pública d' infamia que pesa demuiit d' algú coni a re- 
cort d' alguna mala acció comesa per ell. Padrón. || 
La maca o podridnra de les fniites. 

TACA NATUiML. Defecte ab que 's neix. Defecto na- 
tural. 

ANÁRSEN LA TACA. fr. Desaparéixer la que hi havía 
a alguna cosa. Salir ¡a mancha. 

ÉSSER PiTjOR QUE TACA D' OLÍ. ir. Denota qu' ha 
succeit o sobrevingut algún nial o dany difícil de re- 
ineiar. Ser peor que mancha de aceite. 

LA TACA HI ÉS, Y NO LA TREU EL SABÓ, O AQUES- 
TA TACA NO SE 'N VA AB SABÓ. Ref. Denota que lo 
natural prevaleix contra 'Is esforgos del art, y també 
qu és molt difícil esborrar la nota que ocasiona '1 
nial procediment o poch honrats principís. Jurado ha 
el baño, de lo negro no hacer blanco. 

LA TACA NO HI SIGUÍ, QUE LA POLS BUFANT SE 'N 
VA. Ref. Pera denotar que no deveni fer car de les 
faltes que se 'ns imputen falsament. Lo que se dice y 
no es verdad, á la mañana se deshaz 

NO ÉSSER TACA DE JUEU. fr Denota qu' algún de- 
fecte no és tan gros coni se suposa. No es mancha de 
judio 

TREURE TAQUES fr. Feries desaparéixer per medís 
artificiáis || 7er. vulg. Barcelona Enviar una cosa a 
treure taques, vol dir a la casa d' empenyos. 

TRAVESSAR COM TACA D' OLÍ. fr. Met. S aplica a 
cortes expressions qu' encara que semblen suaus, son 
picantes y ofeiisives Como caldo de altramuces ó de 
zorra que está frió y quema. 

TACABA, f. aum. Taca grossa. Manchaza. 

TACADA, f. Cop de taco. Tacada. 

TACAMACA i. Farm. Reina sólida, groguenca, de 
olor parescut al espígol, que rija de varíes especies 
d' arbres. Tacamaca. || ANGÉLICA. || La qu' és opaca, 
sabor aniarch, olor molt persístent y que flueix de 
les terebintácíes. Angélica || comuna. || La transpa- 
renta, insípida, de poca olor, color ciar ab punís ne- 
grenchs y que raja d' una mena d' alba. Común 

TACANA, f. Min. Metall de plata, negre comuna- 
ment encara que també n' hi ha de gris y de cendres. 
Tacana. 

TACANY. m. Escás, meqquí. Cicatero, roñoso, 
tacaño, menguado, mezquino. || Astut, bellaco. Ta- 
caño. 

TACANYAMENT. adv. m Bellacament, Tacaña- 
mente. II Ab tacanyería. Tacañamente. 



TACANYEJAR. v. a. Obrar ab tacanyería. Taca- 
ñear, cicatear. 

TACANYERÍA. f. Escassesa, me9quínesa, miseria 
d' ánim Ruindad, tacañería. 

OBRAR AB TACANYERÍA. fr. Obrar ab malicia o pi- 
cardía. Tacañear. 

TACAR V. a. Fer taques. Manchar, || També se 
usa com recíproch. Mancharse. || Met. profanar, 
VIOLAR, CONTAMINAR. || Ant. CLAPAR. 

TACARSE. V. r. Dit de les fruites al comengarse a 
podrir. Macarse. 

TACAT, DA. p p. y adj. Manchado. || Clapat. || 
Se diu de la persona que té algún vici y en particu- 
lar del que segueíx un partit, tenint aficó a un altre. 
Sigilado, tildado, pudrido, picado del alacrán ó 
de la tarántula. 

TACEJAR. V. a. Manejar taces o midar a taces al- 
gún líquit. 

TACETA. f. dini. Taga petita. 

TÁCIT, A. adj. Callat, silencios. Tácito. II Lo que 
ja s' entén o se suposa, encara que no 's digui, etc. 
Tácito. 

TÁCITAMENT. adv. m. Callada, secretament. Tá- 
citamente II Dissimulada, indírectament. Tácita- 
mente II Sense expressió o declaració formal. Táci- 
tamente. 

TACITURN, A. adj. Callat, de poques paraules. 
Taciturno. || Trist, melancólich, ape arat. Taci- 
turno. 

TACITURNITAT. Qualitat y costum de gu .rdar 
molt de silencí. Taciturnidad. || Melancolía, trístesa 
suma. Taciturnidad. 

TACO. m. L' embolich de cánem, espart, etc., que 
s" apreta sobre la cárrega de les armes de foch pera 
que 'I tret surtí ab mes forga. Taco. || Bastó ab que 
se juga a billar. Taco. || Porcíó de cánem, paper mas- 
tegat, etc , que 's posa dins d' un cañó de fusta y 
apretantlo ab una burxa s fa eixir ab violencia, cau- 
sant algún soroll al aire. Taco. 

TACÓ. m. El taló de les sabates, etc. Tacón. || 
Tip, com: ferse un bon tacó de faves. Hartazgo. || 
PALIQA, COPS, GARROTADES. || Budells fets a talls, 
amanits y cuits. Callos. 

DONAR TACÓ O UN FART DE TACÓ. fr. DONAR PA- 
LIQA 

TACONAR. v. a. ATACONAR. 

TACONEJAR. v. a. Fer soroll ab els tacons cami- 
nant. Taconear. || Posar tacons o talons a les saba- 
tes. Taconear. 

TACONER. m. Qui posa tacons. Taconero. 

TACTE. m. Un deis cinch sentits corporals ab el 
qual se percebeix 1' aspresa, suavítat, duresa o bla- 
nura de les coses. Tacto, tiento. || L' acció de tocar. 
Tacto. II L'exercici del sentít del meteíx nom. Tiento. 

TÁCTICA, f. L' art qu' ensenya de posar per ordre 
algunes coses. Táctica. || Mil. Art d' ordenar les tre- 
pes en batalla y de fer les evolucions militars. Tác- 
tica. II Ciencia de construir maquines, ab que 'Is an- 
tichs liengaven fletxes, darls, pedrés, etc. Táctica. 

TÁCTICA NAVAL. L' art qu' ensenya la posició, de- 
fensa y atach de dues o mes naus que formen eos de 
armada. Táctica naval. 

TÁCTICH, CA. adj. Cosa de táctica. Táctico. || 
m. Qui sab o practica la táctica. Táctico, ij Expert 
en alguna art o ofící. 

TACTICOGRAFÍA. f. Deliniacló de les maniobres 
militars. Tacticografía. 

TACTICÓGRAF. m. Professor de tacticografía. 
Tacticógrafo. 

TACTICOGRÁFICH, CA. adj. Lo concernent a la 
tacticografía. Tacticográflco. 

TÁCTIL, adj. Lo susceptible de tocarse. TáctlL 



4 



TAF 



TAG 



TACTILITAT. f. Facultat de percebir les sensa- 
cions del tacte. Tactilidad. 

TACTUAL, adj. Lo concernent al tacte. Tactual. 

TACUNA. V. a. Ter. ibicench Arreglar, compondré, 
restaurar una cosa usada. Remendar. 

TAQA. f. Vas pera beure, que 's fa de diferentes 
materics y formes. Taza. II Terme, mesura, límit, 
modo, regla. Tasa. || Preu determinat de les merca- 
derías. Tasa. (I L' apreci que 's fa deis mobles y alha- 
ges. Tasa, tasación. || Mesura de vidre deis antichs 
romans. Ciato. ¡| La de broch pera donar caldo ais 
malalts. Pistero. 

TAQA DE JUEU. Bot. ORELLA DE MONJO. 

AB TAQA. m. adv. Ab mida. Por ó con medida, ta- 
sadamente. 

BEURE AB AQUEIXA TAQA. fr. Tindrc vanes espe- 
rances. Tener vanas esperanzas. 

POSAR TAQA, MODO O TERME. fr. Poner fin. 

SEMPRE HO HA TINGUT, DEIXAR LA TAQA DES- 
PRÉs D' HAVER BEGUT. Ref. Contra aquells que des- 
precien les coses, quan ja n' están satisfels, Viéneme 
el mal que me suele venir, que después de harto me 
suelo dormir. 

SENSE TAQA. m. adv. Sense mida. Sin lasa, sin me- 
dida. 

TAQACIÓ. f. TACA. II Acte y efecte de tagar o po- 
sar preu preu a una cosa. Tasación. 

TAQADA. f. El vi o aigua que cap d' una vegada 
dins d una taqa. Tazada. 

A TAgADES. m. adv. A taga plena. Á taza llena. 

TAQADOR, A. adj. Qui taqa o posa preu a una 
cosa. Tasador. 

TAQAR. V. a. Posar preu a les coses. Tasar. || 
Donar a cada hu lo que niereix pél seu travall. Ta- 
sar. II Fig. Posar métode, regla o mida pera que no 
hi hagi excés en cap materia. Tasar. 

TAQAQA. f. aum. Tazón. 

TAgAT, DA. p. p. Tasado. 

TAQÓ. m. Mena de taqa fonda y estreta. Tazón, jj 
Dim. carinyós de taqa. Taclca, tacita. 

TAQTAR. V. a. Y 'Is seus deriváis, tastar. 

TADEU. ni. Nom propi d hoine. Tadeo. 

TADORN. m. Ornit. Especie d'ánech ab el bech 
molt aplanat en sa extremitat. Tadorno. 

TAEL. m. Numis. jMoneda de plata filipina equi- 
valent a 6 pessetes y 25 céntims. Tael. |) Pes comú 
que s' usa a Filipines equivalent a 99 grams y 537 
miligrams. Tael. || Pes de metalls preciosos que s usa 
a Filipines equivalent a 37 grams y 68 centigrams. 
Tael 

TAFANARI. tn. Fam. Camp de derrera casa. || Hor- 
tet que hi sol haver tocant a les parets de les masies 
per fer les verdures pél gasto de la casa. 

TAFANEJAR. v. a. Misserejar, mostrar curiositat 
extremada per saber alguna cosa. Husmear. || MA- 
NIFASSEJAR. 

TAFANER, A. s. MANIFASSER. 

TAFANERÍA. f. Curiositat extremada, inoportuna, 
indecorosa. Curiosidad indecorosa. 

TAFARRA. f. RABASTA. II Met. Home vanitós. 1| 
PRESUMPCIÓ. 

TAFARREJAR. v. a. Mostrar molta vanital, espe- 
cialment en el vestit. Devaneo. 

TAFARRER, A. adj. Vanitós, presumit. Vano. 

TAFARRERiA. f. Vanitat, presumpció. 

TAFELDESPAT. m. Min. Substancia mineral d'un 
blanch rosat, qu' es un silicat de cals. Tafeldespato. 

TAFETA. ni. Roba de seda fina y molt espessa. 
Tafetán. || Mena de veta de seda. Cinta. 

TAPETA VIAT. m. Roba de seda ab llistes. Gorbión. 

TAFETANER. m. Fabricant o venedor de tafefá. 
Tafetanero. 



TAFETANET. m. dim. Cintita. || dim. de tafetá. 
Tafetancillo. 

TAFET/«NS. m. pl. Flochs ab que s' adornen les 
noies. Lazos. i| Encenalls de fuster. Virutas. 

TAFIA, f. RATAFIA. 

TAFILET. m. Cuiro molt mes prim que "1 córdoba, 
brunyit y llustrós. Tafilete. 

QUARNiT DE TAFILF.T. f. Adornar alguna cosa ab 
ribets de la pell d' aquest nom. Tafiletear. 

TAFILETER, A, s. Qui adoba pells de tafilet. Ta- 
filetero. 

TAFILETERÍA, f. Fábrica de tafilets. Tafiletería, 
11 Art d" adobar els tafilets. Tafiletería. 

TAFONA. f. Ant. Molí de fariña. Fleca. Tahona. 

TAFUL. m. TAHUL. 

TAFULLA. f. Espai de térra corresponent a la 
sexta part d'una faneca. 

TAFUR. m. y 

TAFURER. ni. Ant. TAHUL. Tahúr. 

TAFURERA, f. Náut. Mena de ñau xata pera con- 
duir cavalls. Tafurera. 

TAFURERÍA. f. Ant. Trampa que fan els taliuls 
al joch. Garito, tahurería. H Ant. Casa de joch. Ta- 
hurería, garito. 

TAGA. Orog. Montanya quina altitut máxima es 
de 2,027 met., situada al SE. de Ribes, entre 'Is rius 
Sagadell y Fresser, prov. de Girona. 

TAGAL, A. adj. Se diu del individuu d'una ra^a 
tingada per aborígena de les 
illes Filipines. Tagalo. || Per- 
tanyent o relatiti ais tagals. 
Tagalo. II Llengua que 's parla 
a una gran part del arxipélach 
de Filipines, ademes d' altres 
dialectes que d'ella 's deriven. 
Tagalo. 

TAGAMANENT. Geog. Po- 
blé de la prov. de Barcelona, 
bisb. de Vich, part. jud. de 
Granollers; es al vessant ponen- 
fí del .Montseny y té 275 hab. 

TAGARÍ, NA. s. y adj. Se deia deis moreschs que 
vivíen entre 'Is cristians a 1 Edat Mitja. Tagarino. 

TAGARNINA, f. Ornit. Mena d'aucell petit. || Val. 
Cigarro dolent. 

TAGAROT. m. Ornit. Mena de falcó tan atrevit 
qu'acomet a tots els aucells; es del color del aligot, 
de cua bl nca, si bé es molt mes petit. Tagarote. 

TAGAST (Font de). Geog. Dolí d'aisua que brolla 
en un reclot so a la Roca d' Uro a 1,790 metres de 
altitut al Bergadá. És una de les fonts del riu Metge. 

TAGELL. m. Ant. Fustetes en forma de rajóla mes 
o menys ampies y Margues, que 's posaven de biga a 
biga pera sostindre M trespol y també pera servir de 
taules Tabla, tabloncillo. 

TAGEI.L. m. 1er. ibicench. Post prima. Ripia. 

TAGELL (Francesch). Biog. Ecltsiástich barce- 
loni qu'era canonge de la catedral a mitjans del si- 
gle XVlli. Conreuava la poesía clássica y festiva, en- 
cara que 's ressentía a les seues obres, de la impo- 
sició que a leshores al llenguatge predominava. Tro- 
vantse a Roma va escriure dues composicions des- 
criptives en llatí, una d' elles reiaiant la mort y 
funerals del papa Climent XII y I' altra ressenyant 
les cerimonies de la elecció de Benet XIV, soleuini- 
tats que va presenciar. És autor ademes d' una poe- 
sía, curiosa per la referencia que fa de les costunis de 
son temps, titolada: Poema enophirich. descripció deis 
dotze célebres festins ab que la diversió de Carneslolíes 
lo any 1720, ha solemnisat la conformitat mes Huida 
que per perpetua memoria, a impuls d' un superior 
precepte, refereix el doctor Francesch Tagell, baixnom 
de massa desocupada. 




Segell de 
Tagamanent 



TAL 



TAL 



TAGINAT. in. Ant. Sostre de fusta de figura de 
pastera treba'lat ab adornos o florons. Artezón, za- 
quizamí, lagunar. 

TÁGNER. V. a. Ant. Tocar. 

TAGÓ MAIÓ. Hidrog. Illot de la costa NE. de 
Tilla d' Ibiga, Balears. 

TAHUL, A. adj. S' aplica a la persona iiiolt aficio- 
nada al jocli. Tahúr. || s. Destre en el joch, qnl '1 fre- 
qüenta molt, o bé qui juga ab engany y trainpes. 
Tahúr. 

TAHULERÍA. f. tafurería. 

TAHULL. Geog. Poblé del dist. munpaL de Ba- 
rrilera, prov de Lleida. 

TAHÚS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
y part. jud. de la Seu d' Urgell; es en térra monta- 
nyosa y té 358 hab. 

TAIBOLA. Fam. TABOLA. |l Gabia o cistell en que 
s'hi porta 1 furo o be alguna cosa amagada. || Toniba 
O sepultura. || Presó, cárcer. 

TAIDEVISTA. m. Ter. ibicench. Horitzó. Hori- 
zonte. 

TAIFA, f. Partida de gent de mal viure. || Gresca, 
raons, murriesca. Taifa. H Mena d' olla plana. Olla 
chata. 

TAIG. m. Acte y efecfe de tatxar. Tajo. || Tall o 
troq que 's talla d' algunes Imites o altres obgectes 
pera provar si son bons o doients. Per tal rao 's diu 
que 's venen o no a taig Cala. 

VENDRÉ A TAio. fr. Vender d cala; se diu deis me- 
lons o cindries. 

TAILLEBOIS (Emili). Biog. Arqueólech molt dis- 
tingit, nadiu del Mitjorn de Franqa, a qui la historia 
d' aquella regió es deufora d' erudits travalls. Va 
morir a Banyeres de Bigorra al any 1892. Era secre- 
tar! de la societat de Dorda a Dax, y marcada ment 
va consagrar la seua inteligencia al esbrinanient deis 
antecedents histórichs y arqueológichs deis Pirineas. 
Entre les obres de valúa que va publicar, ademes de 
les que illustraven algunes de les revistes d' aquella 
comarca, s' han d' esmentar les següentes: D' historia 
y arqueología d' Aquitania y deis Pirineas. Sobre les 
primeras efats del ferro a la regió subpirenaica. La 
cripta de Sant üirons. Aqitilania histórica y monu- 
mental y Obgectes d' art ibérichs. 

TAIMAT, DA. adj. Astut, bergant, solapat. Tai- 
mado. 

TAIX o TAX (Geroni). Biog. Relligiós nadiu de 
Lleida, frare del ordre de predicadors, que vivía a 
les derreríes del sigle XVI. Va escriure en cátala, un 
Ilibre publicat a Barcelona 1' any 1602, ab el títol de 
Miracles de Ai. Ssma. del Roser, y del métode de re- 
sarlo. 

TAIX. m. Mal, sanch, en el llenguatge infantil. 

TAIXAR V a. TAIXAR. 

TAJAR. V. a. TATXAR. 

TAL. adj. Relatiu d'accident que s' aplica ales 
coses indefiuides, pera verificar y determinar en elles 
lo que 's denota per llur correlatiu o la qualitat es- 
pecial que teñen, per la qual se diferencien d' altres. 
TaL II Igual, semblant, com: tal era 7 seu valor. Tal. 
II S' usa pera determinar y contreure lo que no está 
especificat o dlstingit, com: tais y tais negocis. Tal. 
II S' usa pera donar a entendre l'estat d'alguna cosa, 
la seua qualitat, condició o circumstancies. Tal. || Se 
usa pera demostrar un subgecte no conegut o que 
no 's vol anomenar, com: la tal fulana, 7 tal fulano. 
Tal, quidam. [I Se diu per exageració, com: aquesta 
figura és de tal belíesa, que no té igual. Tal. || Lo me- 
telx, com: tal f aras, tal ti abarás. Tal. 

TAL PER QUAL. Expressió de despreci que equival a 
ésser una cosa de poch mes o menys o indigna. Tal 
por cual. 

TAL PERA QUAL. Expr. fam. Ab que 's denota la 



ignaltat o semblanza moral que hi há entre dues per- 
sones. 7(7/ para cual. 

TAL QUAL. Expr. S' usa pera denotar que son molt 
poques les persones o coses de que's parla. Tal cual. 
II Expr. Per la qual se dona a compendre que alguna 
cosa, encara que sinui defectuosa, té alguna circums- 
tancia bona. Tal cual. \\ Mitjá, regular, passador. 
Tal cual, entre merced y señoría. \\ m. adv. Aixi, així, 
mitjanament. Tal cual. 

AB TAL. m. adv. Ab que's prevé alguna condició 
en algún pacte. Con tal, á trueque, con el conque, 
con condición. 

AB TAL QUE. ni. adv. Ab la condició. Con tal que, 
como. II MENTRES QUE. || A fí de, solament. A trueco, 
á trueco de. 

ÉSSER UN TAL PER QUAL. fr. Fam. Ésser una cosa 
de poch o menys o indigna. Ser tal por cual. 

FAS MAL, ESPERA ALTRE TAL. Ref. Quicn á hierro 
mata á hierro muere. 

NO HI HÁ TAL. Expr. Es fals, no és així. No hay tal. 

PER TAL. m. adv. Pera denotar que un subgecte 's 
considera baix alguna circunstancia, com: jo PER 
TAL LO TINCH Por tal. II A fí de que. Con tal que. 

Y TAL. Expr. fam. Afirmativa, com; Y TAL SI ES 
BO. Toma, y tal. 

TAL. m. TALL. 

TALA. f. Acte y efecte de talar. Tala. || Ruina, 
destrucció, assolament deis camps, boscos, pobla- 
cions, etc. Tala. || DANY. || Ant. LLÁSTIMA. 

TALABAR. m. Bot. MUIXERETA. 

TALABART. m. Bridecú, cinturón o corretja de la 
qual pengen les tires o cordonsque sostenen la espa- 
sa. Biricú, talabarte, tagalí. 

TALABARTER. m. Qui fa talabarts y altres coses 
de cuiro. Talabartero. 

TALADOR, A. m. y f. Qui tala. Assolador. Ta- 
lador 

TALADRAR, v. a. FORADAR. 

TALADRE, m. TREPANT. 

TÁLALA m. Home de bon carácter o fácil d'en- 
ganyar. Buen Juan. 

TALAIXÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Oix, 
prov. de Qirona, famós per uns cingles espantosos 
que té en son terme. 

TALAM. m. Mena de dosser sostingut per sis o 
vuit barres Margues, que serveix pera portar sota 
cobert el Santíssim Sagrament, alguna imatge qtian 
se treuen en professó, - 

o be 'I papa, Is reis, 
y certs prelats quan 
fan llur entrada oficial 
a alguna ciutat o tem- 
ple. Palio. II Qualse- 
vulla cosa que cobreix 
a manera de dosser o 
vela pera evitar el sol 
o la pluja. Tendal, 
toldo, toldadura. II 
Ant. Llit nupcial. Tá 
lamo, lecho nupcial. 
II Fig. Matrimonio. Ij 
Ventre virginal de Ala- 
ria Santíssima, ont Je- 
sucrist se desposa ab 
la naturalesa humana. 
Tálamo. || Bot. Lo 
fondo del calze de la 
planta, ocupat péls 
fruits mes tendres. 

REBRE AB TÁLAM. fr. Que a mes del sentit recte 
significa fer singular estimado de la vinguda d'algú. 
Recibir con palio. 

SOTA TÁLAM. m. adv. Que s'aplica a la manera de 
rebre o aconipanyar a algú cobrintlo ab el tálam. 
Bajo palio. 




Tálnm 



6 



TAL 



TAL 




Segell de 
Talamanca 



TALAMANCA. Geos. Poblé de la prov. de Barce- 
lona, bisb. de Vich, part. jud. de Manresa; és a la 
falda d'una montanya y té 376 hab. 

TALAMERA. f. Trampa pera 
cagar. 

TALÁMICH, CA. adj. Bot. 
Calificatiu de la inserció que 's 
presenta sobre M receptacle de 
les plantes. Talámico. || Epítet 
deis remers que 's coloquen al 
rengle mes baix de les naus 
trirremes. Talámico. 

TALAMIFLOR. adj. Bol. Fa- 
milia de plantes de la mena de 
la ruda. 

TALANT. m. 
TALLANT. p. p. de TALAR. || TALENT. 
TALAPL Geog. Predi de I' illa de Mallorca al ter- 
me de Bager, part. jud. d' Inca. 

TALAR, adj. S aplica a la roba Marga fins ais ta- 
lons. Talar. 1| Calificatiu del vestit que porten els 
capellans. 

TALAR. V. a. Assolar, destruir, arruinar, robar o 
cremar els camps y poblats deis enemichs. Talar. 1| 
Tallar els arbres. Talar, cortar. |! tallar. 

TALARN Y RIBOT (Domingo). Biog. Esculptor 
barceloní, que va néixer l'any 1813, morint a la seua 
ciutat nadiua 1' any 1902, essent el degá deis artis- 
tes catalans. Hxvía sigut deixeble d' En Guixá, el 
derrer representant del barroquisme a Catalunya, y 
va seguir r estil neodássich que va introduir aquí 
En Campeny. Era artista de inolta fantasía y ab pre- 
dilecció va conreuar l'esculptura relligiosa, essent 
nombroses les seues produccions desde la menuda 
figura de pessehre fins a la gesjantina estatua. Les 
seues obres se troven espargides per Catalunya, pél 
reste d' Espanya y a diferents indrels d' América, y 
d'elles donaréin concís catalech, pera poguer formar 
cabal, de com fou laboriosa aquella vida que acaba 
ais 89 anys. Cal esmentar una estatua de Sant Ma- 
rián pera 1' iglesia de Sant Miquel a Barcelona; la 
imatge de la Purissinia al Pí; el pessebre construit 
pera Montevideu l'any 1866; la imatge de Sant Agus- 
tí a r iglesia d' aquesta advocació a Barcelona; el 
Sant Francesch de Paula pera 1' iglesia de les Mini- 
mes; la Verge de la Providencia al Pí, y un precios 
Naixement pera Buenos Aires. Ademes deis seus me- 
reixements al art escu ptorich , el seu entusiasme 
pera les Selles Arts, va enilaqar el seu nom, ab el de 
dues personalitats de relien a 
la cultura artística de Catalu- 
nya, donclr; ell va ésser, qui va 
alentar a En Fortuny y a l'En- 
rich Serra, pera que conreuessin 
les seues prodigioses aptituts 
pera la pintura, que tanta glo- 
ria han donat a la nostra térra. 
TALARN. Geog. Poblé de la 
prov. de Lleida, bisb. d' Urgell, 
part. jud. de Tremp; és a la 
vora del Noguera Pallaresa y té 
622 hab. 
TALASSA. f. Mit. Deesa alegórica que a 1' anti- 
gor, personificava el mar Mediterrani, encara que 
marcadament la banda niés oriental del meteix 

TALASSICH. Hisí. nat. Que viu a les aigües del 
mar. Talasibio. 1| Marítim, de color vert de mar. Ta- 
lasico. II Que s' assembla al mar. || Geol. Terres de 
sediment que se troven de la superficie fins a la creta. 
TALASSÓMETRE. m. Náut. Sonda marina. 
TALATO DE DALT. Geog. Lloch de 1' illa de Me- 
norca, al terme de Maó, ont pot veures un deis ta- 
layots mes importants. || DE BAIX. Lloch de la nie- 
teixa illa prop del anterior. 




Segell de Talarn 



TALAu. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus 
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó d' Oleta; és a la 
vora de la riera de Cabrils y té 
89 hab. 

TALAYERA. Geog. Poblé de la 
prov. de Lleida, bisb. de Vich, 
part. jud. de Cervera; és a la vorá 
del riu Corp y té 856 hab. 

TALAYA (La). Geog. Caseriu 
del terme de Rupia, provincia de 
Girona. 

TALAYAR. v. a. Aní. ATALAIAR. 
II V. r. GUARDARSE, 1. || OVIRAR, 
ADUNARSE, TINDRE ESMENT, RE- 
PARAR. 

QUI 'S TALAYA O GUARDA. APAR QUE POR HAJA. Ref. 
Ab que's denota que qui va sempre espavordit és 
senyal de que ha comes alguna falta. 

TALAYAR. v. a. ATALAiar. 

TALAYOTS. m. pl. Hisl. Construccions megalíti- 
ques ciclópees, en forma de torres o de meses y al- 
tars, sostingudes per una o mes pedrés, o també en 
forma de navetes, que son niolt abundoses a les ilies 




Segell de Talayera 














Talayot en el predi de Cumia (Maó) 

Balears y marcadament a la de Menorca, com vesti- 
gjs monumentals de la seua antiga civi ¡sació. 

TALCH. m. Min. Mineral blanch verdós, de Ilustre 
semblant al del metall. Se trova en fuUs sobreposats 
els uns ais altres que 's separen fácilment, y en 
aquest estat son transparents y flexibles. Talco. 

TALCH DELS FILOSOPS. Nom que se dona al blanch 
perfet en la filosofía hermética. Talco de los filósojos. 

TALCI. m. Min. Nom donat per alguns al magnesi. 

TÁLCICH, CA. adj. Min. Compost de talcli. 

TALCITA. f. Min. Talch volcanisat. Talcita. 

TALCOQUARQÓS, A. adj. Min. Lo que conté talch 
y quarQ. Talcocuarzoso. 

TALCOMICACL A. adj. Min. Compost de mica y 
talch. Talcomicáceo. 

TALCOS, A. adj. Min. Lo que conté talch o 'n té 
r apariencia. Talcoso. 

TALECA. f. 7er. SACA. || Cantitat de mil duros en 
plata. II Cop, planiqada. 

TALECOT. m. TALECA. 

TALEGA, f. TALECA. 

TÁLEM. Vegis TÁLAM. || Ter. de Blanes. Serveix de 
muralla a la sobreproa, y a la b?inqueta del llagut. 

TALENT; m. Capacitat, ingeni. Talento. || Per an- 
tonomasia la persona que sobtessurt d' una manera 
notable en literatura, arts o ciencies. Talento, ji 
Numis. Moneda antiga que tingué diferent pes y va- 
lor, segons els paísos. El mes comú entre Ms historia- 
dors és r átich de plata, que 's dividía en major y 
menor. El major valía 11,673 vintidosos y 28 mará- 



TAL 



TAL 



vedigos, y 'I menor 8,755 vintidosos y 5 maravedigos. 
Un talent d'or valla: el niajor 150,345 vintidosos y '1 
menor 112,758 vintidosos y 18 maravedigos. Talento. 
II Ter. fam. Gana de menjar. Apetito. 

A MAL TALBNT. LoC. ant. DK MALA MANERA. 

VAL MES TALENT, QUE PÁ DE FORMENT. Ref. Ense- 
nya que la ciencia den ésser preferida a les r queses. 
Vale más saber que haber. 

TALENTAQ. ni. Gran talent, geni, Jngeni superior. 

TALENTOS, A. adj. Fam. Que té gran talent. 

TALES. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bis- 
bat de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora del 
riu Secli o de Betxí y té 1,117 hab. 

TALEIA. f. Fam. Idea fixa. Manía. || Ter. fal- 
lera. II Ganes de travallar o afició a fer una cosa. 

TALEICS, A. adj. Qui té alguna taleia. Afanoso. 

TALEQUETA. f. SAQUET. 

TALEYA. f. TALEIA. 

TALÍ. ni. Banda o tira de cuiro que sosté la espa- 
sa a la cintura. Tahalí. || BRIDECÚ, talabart. 

TALIA. f. Mit. Divesa que presideix r art drainá- 
tich o teatre. El meteix teatre. Talia. 

TALIÓ. m. Cástich en virtut del qual se tracta al 
delinqüent del meteix modo qu'ell va tractar a la 
seua victima. Talión. 

TALIONAR. V. a. Castigar ab la pena del talió. 

TALISMÁ. m. Carácter, figura, iniatRC gravada o 
formada d'algún metall, ab correspondencia ab els 
signes celestes que diuen dominen en ells, a que'ls 
astrolechs, magos y xarraires atribueixen virtuts 
meravelloses, y'l poder d'atreure les influencies del 
cel. Talismán. 

TALISMÁN, m. TALiSMÁ. 

TALITAT. f. Llóg. D ferencia que determina una 
cosa que pot estar genérica o especificament en ella. 

TAL-LÁ, TAL-LERA. fr. Fam. TANT SE M'EN DONA 
NAPS COM COLS. 

TAL-LÁ TAL-LERA, TANT 80 ES EN PERE COM EN BE- 
RENGUERA. Ref. Indica que de dos subjectes de qui 3 
parla, tan dolent es 1' un coin l'altre. Tan bueno es 
Pedro como su compañero. 

TALMENT. adv. m. De tal manera. De tal modo. 

TALMUDISTA, m. Qui segueix o estudia 'Is dog- 
mes del 1 alniut. Talmudista. 

TALMUT. m. Llibre deis jueus que conté la tradi- 
ció, doctrines, ceremonies y policía, que observen 
tan relligiosament com la Uey de Moisés. Talmud. 

TALÓ. m. Part posterior del peu. Zancajo, talón, 
calcañal, calcañar. || La part del calgat que cobreix 
el taló. Tacón. || TACÓ, 1. || Eiitre fusters, metxa. II 
La part d' un document de crédit que després de ta- 
llada y separaiia d' un llibre, queda agafada o cosida 
en aquest pera que serveixi de comprovant, y també 
cada una de les porcions separables dun document 
de crédit. Talón. 

ANAR ALS TALONS D' ALGÚ. fr. Met. Seguirlo de 
prop. Pisar los /alones; andar rayendo los zancajos. 

APRETAR ELS TALONS. fr. Met. Posarse a correr 
depressa. 

A TALÓ. m. adv. A peu, en contraposició de a ca- 
vall. A pie 

ENSENYAR O MOSTRAR ELS TALONS. fr. Fugir. 

NO ARRIVAR ALS TALONS D' ALGÚ. fr. Met. NO ARRI- 
VAR A LA SOLA DE LA SABATA. 

TALONARI, A. adj. Se diu del llibre matriu del 
que 's tallen una Iliuranga, un rebut o un altre do- 
cument, quedanthi una part pera acreditar la llegiti- 
niitat d' aquells. Talonario 

TALONEJAR. v. a. Ant. S' usava pera significar 
que 's perseguía de prop al enemich quan fugía. Se- 
guir el alcance, picar la retaguardia al enemigo. 
II Caminar a peu ab niolta pressa. Talonear. || Pegar 
ab eJs talons a un cavall. Espolear, talonear. || 



Apretar, perseguir al qui fuig. Seguir al alcance, jí 
Amenazar, instar, y així's diu: que'ls mals nos ta- 
lonegen. Pisar los talones. || Fer soroll ab els talons 
camínant; picar de talons. 

TALONER. m. Qui fa talons. Taconero. 

TALONERA, f. TALÓ, 2. 

TALOS, SA. adj. Fatuo, molt tonto. Panarra. 

TALP. m. Zool. Animal semblant a una rata, negre 
y quasi cegó, que foiada la térra. Topo. || Met. La 
persona que ab tot ensopega. Topo. || TAUP, TAU. 

TALPA. f. TALP. PIQUERA INFERNAL. 

TALPARIA. f. Med. Abscés que 's fa al pericrani. 

TALPERA. f. El forat que Is talps fan a la térra. 
Cau de talp. Topera, topinera. 

TALPÓ, NA. adj. Se diu de la persona o animal 
que no hi veu o no repara gaire y ab tot ensopega, 
per alusió a la ceguera del talp. || Talp petit. 

TALPONERA. f. Cau de talps. 

TALTAHULL. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Massoteres, prov. de Lleida. 

TALUIX. m. Ter. TROnxo. 

TALÚS. m. TALOS. II Arquit. Decliu o pendent qua- 
si insensible que 's dona a les obres o a les parts ex- 
teriors de les parets, muralles, etc. Relej, talús. 

TALUSSERA. f. Decliu o pendent de les parets. 

TALUSSIS. m. TALÚS. 

TALUX. m. Ter. tronxo. 

TALL. m. Acte y efecte de tallar. Corte. || Lloch o 
punt per ont talla una cosa. Filo. || El fil de la espa- 
sa, ganivet, etc. Corte, hilo. |¡ Incisió. Corte, tajo, 
incisión, cortadura, saja. II Lo tro? que's talla de 
alguna part, com: tall de peix, de carn, etc. Tajada, 
tasajo, saja, tarazón. || Tro? de tabach de fulla ca- 
ragolada o rotllada. Rollo, palo. || Lo lloch ahont se 
tallen els uniformas pera'ls soldats. Corte. || El trog 
de carn, formaige o altra cosa tallada. Tajada. ¡| 
Tro? de pá o de fruita tallat ab el ganivet. Cacho. || 
Talla o tribut. Talla. || Disposició o proporció del 
eos huma. Talle. |i La forma que s dona ais vestits, 
tallantlos y proporcionanilos al eos, y particular- 
ment la part de la entura. Talle. || Traga o modo de 
fer alguna cosa. Talle. I| Modo, manera, disposició. 
Talle II L'aire, primor, gracia d' alguna cosa, com: 
tall de la lletra. Garbo, aire. II L'acció y efecte de 
tallar. Corte. |1 La fesa o tall que 's fa a la punta de 
la ploma d'escriure. Hendedura || Lloch ont hi tre- 
baila molta gent a 1' hora, especialment al camp o a 
les carreteros y ferro-carrils. Tajo. || Ramassada, 
multitut o gran munió de coses que venen juntes y 
ab promptitut, com: tall d' aigua. Turbión. || Dit de 
les osques, feses o puntes que teñen les fulles d'al- 
guns arbres. Corte. || Entre Ilibreters, la part de de- 
vant deis Ilibies. Canto. || Ant. phdrera, tremp, 
TALP. II pl. Les clivelles que's fan a alguna part del 
eos per causa del fret. Grietas. || tallada, TALLA, 3. 

TALL BUIT. Esc La senyal o figura d'algún segell, 
figura o monument antich. Ectipo. 

A TALL. m. adv. A modo o en forma, com: A TALL 
DE POCA VERGONYA, TAQA A TALL DE CALZE. A ma- 
nera, á guisa, en forma. \\ A trogos, a la menuda, y 
així 's diu: BOTiGUER DE TALL, etc. Por menor. 

ANAR A TALL Loc. ant. Pasar á cuchillo. 

ANAR o VINDRE DEL TALL. fr. Ir Ó Venir del tajo, del 
punto en que se trabaja junto con otros varios. 

FERRER DE TALL. Herrero de grueso. I! El que fa da- 
gues, ganivets y demés eines tallantes. Daouero. 

FER TALLS. fr. Tallar la carn o cosa semblanta 
sense separar del tot els trogos. Sajar. 

MITG TALL, MITO RELLEU. 

VINDRE A TALL. Loc, ant. Venir perfectamente, de 
molde, de perilla, como pedrada en ojo de boticario. 

TALLA, f. Acte y efecte de tallar. Corta. || Cert 
tribut que 'Is vassalls pagaven a llur senyor pera 
socórrel en alguna necessitat. Talla. || Premi que 



8 



TAL 



TAL 



s'ofereix pél rescat d' alguna persona o per agafar a 
algún delinqUeiit. Talla. || La estatura i'el hoine. Es- 
tatura, talla. II Llista o catáledi deis ciutadans. Pa- 
drón II Tro? de canya o bastó en que s'hi fa una osea 
o tall per cada cosa d' una meteixa mena que 's com- 
pra a fiar; n' hi ha dos per cala genre y 'Is dos se 
marquen a l'hora: 1' un el té '1 comprador y 1' altre M 
venedor. Tarja, jj Cada un deis tro?is llarchs de roba 
que formen una pe^a, com faldilles de cinch talles, etc. 
Pierna. II Obra d'esculptura formant varíes figures 
que sobreíxen del fondo. Talla. || Ant. tala. || Acte y 
efecte de tallar els arbres d' un b05ch. Corta, tala. IJ 
Acte y efecte de tallar les ranies deis arbres. Ramo- 
neo. II Llenca de roba que 's posa pera aixamplar la 
pega que venia estreta. Hijuela. II Grandaria de les 
persones y deis animáis. || Aparell pera aniidar la 
grandaria deis honie?. || TALLADA, 1. || Anl. ESCARPRA. 
FER O CITAR TALLES O EXACCIONS Loc. ant. Decre- 
tar repartos, tallas, derramas. 

FER TALLA, fr. EMPADRONAR. || Loc. ant. Llevar 
nota, apuntar, llevar cuenta y razón. 
MITJA TALLA. Baix relleu. Media talla. 
TALLABARDA. f. y 

TALLABARDER. m. Podall reforgat pera tallar 
bardices. Podón. 

TALLABOSSES. m. Lladregot, lladre. Corta- 
bolsas. 

TALLACAMES. m. Entom. ESTISORETA. 
TALLAQ m aug. Tall molt gros. Tajadazo. 
TALLADA, f. Acte y efecte de tallar els arbres 
arrán de térra. Tala, corte, corta. || Part que 's talla 
d' alguna cosa a manera da llesca, com de meló, de 
carnsalada etc. Taja, tajada y rabanada quan es 
de pá. II La de carabaga, llimona y altres fruites. 
Cacho. II LLESCA, LLENCA. || La de menjar blanch. 
Pella. II VESSANA II Part, porció de bens, diners, etc. 
que toca en un repart. Porción. 

FER TALLAD S. fr. Tallar alguna cosa a trogos a 
manera de llesques. Cortar, tajar, rabanar. 

TALLADA. Geog. Poblé del 
dist. munpal. de Freixanet, pro- 
vincia de Lleida. || — (la). Po- 
blé de la prov. y bisb, de Qlrona, 
part. jud. de La Bisbal; es a la 
vora del Ter, a la carretera de 
Figueresa La Bisbal y té 492 nab. 
TALLADELL. Geog. Poblé de 
la prov. de Lleida, bisb. de Sol- 
sona, part. jud. de Cervera; es a 
la vora del riu Cervera y té 595 
Iiabitants. 
TALLADES (Francesch). Biog. Historiaire y es- 
criptor que va néixjr a Mallorca al any 1746, mo- 
rinthl al 1818. Va ésser deixeble del Colegí de PP.Je- 
suites, abragant la carrera del sacerdocí al any 1771, 
y obtenint el doctoral en teología al any 1773. Aía- 
nyós en la seua tasca, va registrar fots els arxius 
de I' illa, ab el projósit de reconstituir la verdadera 
historia, desfent els erros deis cronistes, y arrivant 
a fruir de gran prestígi. Va deduír y precisar la s¡- 
tuació topo ráfica de Tilla en temps deis rom.ins 
fíxantla a Palmea. 

TALLADETA. f. dím. Tajadilla. 
TALLADOR, A. s. Qui talla. Cortador, tajador. 
II m. Tiog de fusta plana, ampia y groixuda que ser- 
veix a les cuines pera tallarhí y trinxarlií la carn. 
Tajo, tajadero, picador. || PILÓ, 1. |1 Ant. moler. I! 
tallant, MiTjALLUNA. || Qui falta a les lleís. Trans- 
gresor, infractor. || Sala o cambra ont tallen els 
sastres. Cortador. || adj. Que fa de bon tallar. 
TALLADOR DE PAU: REVOLUCIONARI. 
TALLADOR DE PEDRA: PICAPEDRER 
TALLADORA, f. Paradora de cequia. Compuerta. 
JALLADORET. ni. dím. Tajoncillo. 




Sagell de Tai:ad?n 



TALLADURA f. L' accíó y 1' efecte de tallar. Cor- 
tadura, tajadura. || pl. retalls. ; 

TALLAFcRRO (Bernat). B/oá-. Conite de Besalú 
ais comengos del sígle XL En Tallaíerro quines des- 
pulles jauen al monastir de Ripoll, va lograr que fos 
Besalú declarat seu episcopal al any 1017, feíit creí- 
xer aixís 1' importancia de la seua població. Se li 
atfibueix liavcr abolídes les comunitats de monges 
de Sant Joan de les Abadesses, acusades de costums 
Ilicencíoses y fins de crims, qu' encara que no foren 
provats, donaven lioch a suposicíons perilloses La 
tradició del conite l'Arnau, está inspirada en aquella 
situació poch apropiada, en que eren tingudes les re- 
ligioses, per mes que una butlla pontificia hagués re- 
coneguda la seua ignocencia. 

TALLAMAR. m. Ndut. Tauló gros o pega composta 
d'altres que s adapta fortament a la roda per la 
seua cara exterior o de proa, y s' assegura ab les 
corbes bandes: en ell acaben les perxes y al seu cap- 
demunt s'hi posa una figuraba; se veix pera separar 
r aigua quan el barco camina. Tajamar, jl Arq. Obra 
de fábrica que s'afegeix a les pilastres de s ponts, 
áisíies amunt y aigües avall psra que talli 1' aigua 
featla anar per abdós costáis d' aquelles. Tajamar. 
TALLAMENT. m. TALLADURA. 
TALLANT. p. a. Lo que talla. Cortante. II ni. Mena 
de ganiveta ampie y curta qu' usen els carnicers pera 
tallarla carn y trencir els ossos. Cuchilla, corta- 
dera, tajadera. || MITJALLUNA. |1 Eina de ferro acerat, 
de poch luenys d' un forch de llarch, y cosa de dos 
dits d' ampie, que serveix pera tallar ferro fret a 
cops de martell. Cortafrío. || Mena de mitja luna de 
ferro acerat pera tallar turrons, formatge, etc. Taja- 
dera. II Eina de ferro ab boca acerada y tall, ab un 
niánech llarch d' una quarta, pera tallar les barres 
de ferro bullent. Cortadera. I| Eina de ferro a mane- 
ra de martell ab tall ais dos costats pera tallar y 
treballar les pedrés. Escoda. || Tot lo que talla y 
serveix pera tallar. Cortante. 

TALLANTAR. v. a. Treballar o tallar les pedrés 
ab el tallant. Escodar. 
TALLANTAT, DA. p. p. Escodado. 
TALLANTATGE. Geog. Poblé del dist munpal. de 
Naves, prov. de Lleida. 

TALLANTÓ. m. dim. Eina de dos talls que serveix 
pera enrajolar. Aciche. || Eina de tall acerat que 's 
coloca en el forat de la enclusa y serve x pera tallar 
ferro. 

TALLAPEUS. ni. Fam. Cop d espasa, sabré, etc., 
que 's pega a les cames d'algú pera que no pugui 
fugir Cortapies. 

TALLAPLOMES. ip. TREMPAPLOMES 
TALLAR, v. a. Dividir y separar alguna cosa ab 
una eina de tall. Cortar, partir, tajar, tallar. || Fer 
talls o incisíons a alguna cosa pera encetarla. Cor- 
tar. II Parlant de carnicers, vendré carn púbiicament. 
Cortar, tajar. || TREMPAR les plomes. Corlar ¡as plu- 
mas. II PICAR PEORA. Labrar ¡a piedra. || Ant. EMPA- 
DRONAR. II Separar, dividir una cosa d' una altra, cora 
els ríus un territori o les montanyes 1' una de 1' altra. 
Cortar. || Tapar el pas al exércit enemicli, pera lle- 
varlí la comunicació ab una plaga, etc. Interceptar, 
cortar, cortar los pasos. || Estorbar el curs de les 
coses. Cortar los pasos, atajar. |1 Interrompre la 
conversado o plática d'algú. Interrumpir. || Escur- 
sar, abreviar. Cortar. || Retallar, escapgar. Recortar, 
cortar. || decidir. || Dividir 1' aigua navegant. Cortar 
las ondas ó las olas. || Ndut. Passar d' un costal al 
altre d' una ratlla determinada, atravessantla, com: 
tallar l'Equador o la línia, tallar un trópich, un pa- 
ralel, el rumbo, etc. Cortar, cruzar. II Empendre y 
seguir un rumbo que s'acostí tat lo possible al que 
deu ferse, y proporcioiii al ensems una posíció que 
precaucioni y defensí contra la molla mar y vent. 
Cortar. || Er.tre sastres donar el tall corresponent ais 



TALL 



TAM 



9 




Tallarina; a, closa; 
b, oberta 



vestits, pera que s'amotllin al eos. Cortar. |1 Igualar 
els cairons. Agramlllar, descacilar. || v. r. Ferse un 
tall o feíida. Cortarse. II Amidar la talla de les per- 
sones, especialnunt deis joves quan entren en quinta. 
Tallar. II Fer obies de talla. Tallar. || En alguiis jochs 
proibits portar el jocli y apostar contra tots els ju- 
gadors. Tallar. 

TALLAR COKRETGES DE CUIRO EXTRANY, QUE LES 
TALLARIEN COM PUS AMPLES PORIEN. Rcf. aill. Segar 
en mies ajena. 

TALLAR Y CUSIR, fr. Mcl. Disposar algú al sea ar- 
bitre en nenocis d' altres. Tijeretear 

ELL S' HO TALLA Y ELL S' Hu CUS. Ref. Ab qUC 's 
denota que algú tot s' lio fa ell sol sense ajuda ni 
concell de ningú. El tierrero de Arganda, él se lo fue- 
lla y él se lo macha y él se 
lo lleva á vender d la pla- 
za. II Manar algú absohi- 
taiiient. Hacer y deshacer 
en lodo. 

TALLARÍ. f. Pasta de 
farina lorniant vetes, que 
se usa pera la sopa. Ta- 
llarín. 

TALLARINA. f. MUS- 
CLE, PETXINA NEGRA. 

TALLAKOLA. f. Art. y 
of. Eina usada ais telers 
de teixir seda pera tallar 
el cordonet al vellut pera 
formar el pél. Es a mena 
de un trenr,aplomes de 
acer ab una i neis i ó al 
mitg que subgecta una llanceta eixint inolt poch de 
la fulla. Tallarola. 

TALLARSE, v. r. Vitlg. ESPiFiAR. |I Equivocarse 
en un judíci en perjudici propi. Lucirse. 

TALLAT (Camil d'Hostun, duch de). Biog. Ma- 
rescal de Franca y fill d' una de les niés remarcables 
families de la Provenga. Vi néixer a 1' any 1652. 
Desde jove va entrar al exércit, y després de mos- 
trar en sa carrera les aptituts d' un heme valent y 
estudios, va obtindre a 1' any 1703 el cárrecli niés en- 
lairat ais or^an smes niilitars d' aquell temps. Va 
guanyar al Novembre d' aquell any el coinbat de 
Spira, mes a I' any segUcnt va ésser retnt a la bata- 
lla d' Hochstet, y fet presoner, fou conduit a Angla- 
terra. Feta la pau .«b aquell regne, va retornar a 
Franca a I' any 1711, nomenantlo duch al cap de 
poch temps. Va morir ais 76 anys d'edat, a l'any 1728. 
TALLAT, DA. p. p. Cortado, tajado, tallado. 
BEN TALLAT. Se diu del subgecte de gallarda dis- 
posició. Bien ¡razado ó tallado. 

TALLAT (Serra del). Orog. Serra del part. jud. de 
Montblanch, entre les provs. de Tarragona y Lleida. 
II — (MARE DE DEU DEL). Hermita situada en lo mes 
enlairat de dita serra, que, com diu la cangó popular, 
és en vista de tot I' Urgell, la Conca y la Segarra. 

TALLER, A. s. Ter. carnicer. || Obrador, lloch ont 
se travalla. 

TALLERINA. f. TALLARINA. 

TALLET. m. dim. Grieta. || Tall petit de peix, et- 
cétera. TarazonciUo. 

TALLET. Geog. Poblé del Vailespir, ara districte 
y cantó de Ceret, a 641 inet. d' altiiut, a la vora de 
la riera del Peixó. Té 254 hab. Es notable la pica de 
batejar que 's conserva a la seua iglesia. 

TALLGIRAR. v. a. Embotir el tall d' alguna eina 
d' acer. Embotar. || v. r. Engruixirse, gastarse '1 tall 
de les eines de punta. Embotarse. || Osearse '1 tall 
de les eines d' acer. Mellarse. 
TALLICÓ. m. dim. RETALL. 

TALLISTA, m. ESCULPTOR. || Qui travalla la fusta 
o la pedra fenihi sois adornos o figures en baix re- 
lleu. Tallista. 




TALLÓ. Geog. Lloch del dist. munpal. de Bellver, 
prov. de Lleida. 

TALLÓ. 111. dim. Tall petit. Tajadito. 

TALTAVULL (Joan). Biog. Advocat, escriptor y 
relligiós Que va néixer a Ciutadella (Menorca) a 
1' any 1790. Va ésser dcixeble deis PP. observants, 
ont va apendre la filosofía y la teología, estudiant 
després a Maó ab 1' aleniany Ernest Cook, que allí 
ensenyava les matemátiques y les ciencies lísiques- 
natnrals, acabant a Saragoga la car era de Dret que 
havía comengat a Oáca. Desde 1833 exercía, ademes 
del sacerdoci, la carrera de D et. Va ésser catedrá- 
tich de prima al Seminari conciliar de Menorca, y 
després d' oratoiia sagrada, y a Valencia va ense- 
nyar la retórica, essent canonge penitencier y obte- 
nint després per oposic 6 les pla- 
ces de doctoral de Valencia a 
r any 1835 y de Ciutadella en 
1859. Va escriure en llatí: Ultrum 
Híspanla boni vel tanlillum a 
mi lie retiro annis iniropum con- 
tal i t y la Vida de Edi.art Will- 
Chester. 

TALLTENDRE. Geo?. Poblé de 
la prov. de Lleida, bisb. y part. 
jud. de la Seu d' Urgell; és a la Segell de Talltendre 
vora del Segre y té 220 hab. 

TALLTORTA. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Bolvir, prov. de Girona. 

TALLUT, DA. adj. Gran, alt de talla. Talludo. 

TAM. m. El só que fa '1 tabal o qualsevol altre 
instrument semblant. Tam. 

TAMANDUÁ, f. Zool. Mena d' ós que 's inenja les 
for migues. 

TAMANY. m. Magnilut, corpulencia o estatura de 
alguna cosa. Tamaño. 

TAMARL m. Bol. TAMARIT. 

TAMARIA. f. Zool. Mena d' equinoderms del gru- 
pus deis asterits. Tamaria. 

TAMARICH. m. Boí. ant. TAMARIT. 

TAMARINT. m. 

TAMARISCH. m. y 

TAMARIT. m. TAMARIU. 

TAMARÍN. m. Bot. ter. TAMARIU. 

TAMARIT. Geog. Poblé de la prov., dióc. y part. 
jud. de Tarragona; és a la vora del mar, prop de la 
boquera del riu Qaiá y té 366 hab. || —DE llitera. 
Part. jutl. lie la prov. d' Osea, forniat deis segUents 
ajuntaments: Albelda, Alcampel, Alins, Alniuiiia de 
Sant Joan (La), Aranui, Baells, Baldellou, Binéfar, 
Calasang, Camporrells, Castillonroi, Estada, Estadi- 
Ua, Esto inyán. Fon?, Peralta de la Sal, Sant Esteve 
deLlitera y Ta- 

marit de Llite- ^ 

ra, reunint en- 
tre tots 23 393 
habitants.il Vila 
de la prov. de 
Osea, bisb. de 
Lleida, cap del 
part. jud. del 
seu nom; és a 
la carretera de 
Binéfar a Be- 
nabarre y té 
4,049 hab. 

TAMARIU. 
m. Bot. Mata 
de la fani. de 
les tamarixa- 
cies; té les fu- 
lles Margues y primes, les flors de cinch petáis, 
petites y arrelades, per deíora purpuries y al obrirse 
blanques, y 'I fruit és una capceta semblanta a la 




Brot de tamarin 



10 



TAM 



TAN 



del salze, ab llevors negres, dites també taniarius, 
tamarits o taniarints. Tarai, tamarisco, tamariz, 
taraje. 

LLOCH POBLAT DE TAMARITS. Taharal. 
TÁMARO Y FABRICIAS (Eduart). Biog. Escrip- 
tor púbüch, redactor de varis periódichs a Manresa 
y a Barcelona y erudit investigador deis nostres ar- 
xius. Va publicar remarcables travalis d' arqueolo- 
gía y d' historia, y va donar conferencies sobre 
aquests coneixements a 1' Associació Arqueológica 
de Barcelona, al Ateneu Barceloní y a la Catalanista 
d' Excursions Cientifiques, de la que va ésser presi- 
dent a 1' any 1879 Havía escrit algiines monografies 
pera 1' Álbum pintoresch monumental de Catalunya, y 
a r any 1882 va publicar una obra titolada: Guia 
histórica-descriptiva de la santa iglesia catedral basí- 
lica de Barcelona Va morir a 1' any 1889. 
TAMBAL, m. TABAL. 
TAMBALEIG. m. Acció de tambalejar. 
TAMBALEJAR. v. a. Tocar el tambal. Atabalar. 
II Rodar, anar de cí d' allá una cosa, no estar segura. 
Tambalear. 

TAMBALEJARSE. v. r. Bellugarse una cosa de 
r un a 1' altre cantó com si per manca de for^i o 
equilibri anés a caure. || Anar de tort, campaiiejar, 
fer tintines. Tambalearse. 

TAMBALER, A. m. y f. Qui toca '1 tambal, qui fa 
tambáis. Tambonero. 

TAMBANILL. m. Ressait en arquitectura. || Arca 
o caixeta ab tapa corvada. Tambanillo, tamba- 
rillo. 

TAMBÉ, conj. Copulativa o aumentativa que uneix 
el contingut de r oració en que hi ha dos extrenis 
que se semblen entre sí o en lo que s' afirma o 's nega 
d'ells. También. II adv. m Que afirma la igualtat, 
semblanza, conforniitat o relació d' una cosa ab una 
altra de que s' ha parlat anteriorment. También. || 
En les respostes, és adverbi afirmatiu. También, si. 
TAMBÓ, m. TAMBOR. 

TAMBONER, A. m. y f. Qui toca'l tambor. Qui fá 
tambors. Tambonero. 

TAMBONET. m. Petit tambor. || tamboRET. 

TAMBOR, m. TABAL. || For. Petita pla?a rodejada 

d' estaques o d' una paret senzilla ab aspitUeres ab 

el seu rastrel!, que forma una mena de cancell de- 

vant de les portes. Tambor. ll En la maquinaria qual- 

sevuUa pega ci índrica. Tambor. || Entre organistes 

és una máquina rodona semblant al tambor comú, 

que serveix pera que les 

orgues toquin soles, lo 

meteix que 'Is clavicor- 

dis, etc. Tambor. || Ei 

soldat que toca'l tabal. 

Tambor. || Cercle sos- 

tingut per un peu de- 

munt del qual s hi asse- 

gura la roba pera bro- 

dar, a fí de tíndrela ben 

plana y estirada. Tam 

bor II m. Roda, politja 

de fusta o de ferré, de 

Circuit molt ampie en 

relació ab el diametre 

sobre la qual giren co- 

rretges de transmissió a 

les maquines. Molts castellanisen aquest nom dient- 

ne bombo. || Náut. Nom de algunes peces deis país, 

del timó y de les rodes. 

TAMBOR major. El Cap director deis tambors de 
un batalló. Avui a Espanya s' ha abolit aquest cá- 
rreph. Tambor mayor. 

TAMBORA, f. Tambor gros. 

TAMBORELLA. f. Volta lleugera del eos donada 




Tambor para brodar 




Tamboret del s¡- 
gle xvni 



Fam. CAMP DE DE- 



en Taire. Voltereta. || Caiguda d' alt donant el eos 
una volta sencera. Tumbo, tumba. || TOMBARella. 

TAMBORELLADA. f. Cop que 's dona a térra al 
cáurehi ab fo^a. Tamborilada, batacazo, costalada. 

TAMBORET. ni. dini. TABALET. || Ndul. Cada hu 
deis taulons grossos en figura ro- 
dona que s posen al cap de valí 
del arbre Tamborete. 

TAMBORET. m. Cadira sense 
respatllera ni bracos, quin seti 
regularment és de cuiro, simol- 
sa, etc Taburete. || El guarnit 
de vellut, tafetá o altra roba pre- 
ciosa pera adorno deis estrados. 
Camoncillo, taburetillo. || El 
que té 'I setial de fusta. Tajue- 
la, escañuelo, banqueta. || El 
que té '1 seti d' eslora o corda 
d' espart. Posadero. 

TAMBOR!, m. Tamborino. 
rrera casa. 

tamborill. m. tamborí. 

TAMBORINADA. f. TAMBORELLADA. || Cop donat 
ab la má a la esquena o al cap. Manotada, manota- 
zo. II REVÉS. II Ten Temporal molt fort acompanyat 
de trons y llamps. Tempestad, temporal. ||pl. TROM- 
PADES. 

TAMBORINAYRE. m. y 

TAMBORINER. m. Tocador de tambor!. Tam- 
borilero, tamboritero. 

TAMBORINEJAR. v. a. Tocar el tamborí. Tam- 
borilear, tamboritear. || Met. Castigar, donar cops 
a algú. Menear ó tocar á otro el bulto. 

TAMBORlNET. m. dim. Tamboritillo, tambori- 
nillo, tamborino 

TAMBORINO, ni. tabal pe 
lit que serveix pera les dan- 
ces, etc. Tamboril. 

TOCAR EL TAMBORINO, fr. 
TAMBORINEJAR. 

TAMBUL. ni. Bol. Mena de 
arbre de Madagascar. Tam- 
bulo. 

TAMBURET. m. y 

TAMBURETILLO. m. TAM- 
BORET. 

TAMI?. m. CEDAg. 

TAMISAR. V a Passar 
per ceda? la fariña. Ta- 
mizar. 

TAM-TAM. m. Mena de tambal de la Xina. || Veu 
ononiatopeica del toch del tambal. 

TAMPA. f. Portella de forn. 

TAMPANELL. m. Ter. ENVA. 

TAM PATAM TAM. m. El so repetit del tabal. 
Tan, tan. 

TAMPIR. m. Ter. SAO, TEMPERAMENT. || TEMPIR. 

TÁMPIS. m. fr. Ter Com dient llestos. 

TAMPOCH. adv. m. Ab que 's nega una cosa des- 
prés d' haverne negat un' altra. Tampoco. 

TAN. adv. m. Ab que 's denota alguna cosa com 
igual, respecte d' una altra. Tan. || S'usa pera aumen- 
tar la significado al nom ab que 's junta. Tan, tan- 
to, en tanto grado. || conj. comp.. com: ian bo es 
Pere com qui li va derrera. Tan. jj Serveix pera mes 
vivesa de la expressió, com: és tan desvergonyit que 
res lo conté. Tan. 

TANA. f. Nom propl de dona, sincopa de Caleta- 
na. II Taconada, fart de tacó Tunda. 

TANARIDA. f. Bot. Planta de la fam. de les com- 
postes; és de carnes de 60 a 80 centimetres d' altes. 




Tamborinerd' Arles 



TAN 



TAN 



II 




Brot de tanarida 



rodones, ratllades y de color vert grogiiench; les 
flors de color d' or, y entren en la composició d' una 
medecina contra Ms cuchs. Tanaceto vulgar, hier- 
ba lombriguera, atana- 
bia. 

TANASI. n. p. Nom vul- 
gar d' Atanasi. Atanasio. 
II Vulg. Tonto, igiioscent. 
ETS MOLT TANASI. Mo- 
disme que s' aplica al que 
no sap resoldre algún as- 
suMipto o no sap com sor- 
tiise d' una dificultat de 
lácil solució. Torpe, babie- 
ca, siete ciencias. 

TANAT. m. Quim. Com- 
binació del tañí ab una 
base. Tanato. 

TANAT, DA. adj. Color 
burell. Teñe, tenado. || 
De color de Ueó. Leonado. 
TANATOLOGiA. f. 
Tractat sobre la mort. Tanatología. 

TANATOLÓGICH, CA. adj. Lo concernent a la 
tanatología. Tanatológico, 

TANCA, f. Acte y efecle de tancar, jf Clos d' algu- 
na heietat. Cerca, cercado, cerco. || La de vergues 
o bastons entreteixits. Varasceto. || BALDÓ. || BA- 
RRA, 2. II La molla ab que's tanquen les bosses, co- 
llarets, etc. Abrazadera, cerradero. || Xarxa que 's 
posa de part a part d' un riu pera aturar els peixos 
y poguerlos pescar ab el cóp. Cierre 

TANCA DE COP. Pany de cop. Cerradura ó pestillo 
de golpe. 

TREURE LA TANCA, fr. Llevarla a la porta o a qual- 
sevuUa altra cosa que inipedeixi obrirla. Desatrancar. 
TANCADIQ, A. adj Fácil de tancar. Cerradizo. 
TANCADOR, A. s. Qui tanca. Cerrador. 1| Qual- 
sevulla cosa ab que se 'n tanca una altra. Cerrador, 
cerradero, cerradera. || Planxeta de ferro buida 
que's clava al bastiment ont ajusta la porta en que 
está posat el pany y reb el pestell ab que queda 
tancada Cerradero. |i balda, ferrollat. 

TANCADURA. f. L'acció de tancar. Cerradura. |i 
TANCADOR, 2. 

NO HI VAL LA TANCADURA, ONT L' OR POT PICAR 
L' UNGLA. Ref. Ab que s' adverteix lo molt que pot 
r interés. No hay cerradura si és de oro la ganzúa. 

TANCALAPORTA (Coll de). Orog. Cim al encreu- 
ament del canií de Gósol a Bellver, a 2,282 metres 
d'algada, molt enasprat, dessota del Piiig de Tarrés 
entre les provincies de Lleída y de Barcelona. 
TANCAMENT. m. TANCADURA, 1. 
TANCAR v. a. Posar algún impediment pera pri- 
var la entrada o eixida d' algún Uocb. Cerrar. || 
També s' usa com recíproch. Cerrarse. || Posar a 
algú o a alguna cosa sota clau o en lloch segur. Ce- 
rrar, encerrar, jj Cloure ab tanca algún camp, hort, 
etc. Cercar, cerrar. || incloure. || Met. Ocupar lo 
derrer lloch en alguna funció o concorrencia. Cerrar. 
II Fer correr ab la clau el pestell o llepaga del pany, 
o enganxar el baldó de modo que la porta quedi tan- 
cada. Cerrar. || Met, Acabar alguna cosa Cerrar, 
concluir. \'. Tapar, conu tancar un forat, un conduele, 
etc. Cerrar, tapar. || PROiBiR, impedir. || Al joch del 
revessi deixar a algú ab les cartes niajors, de mane- 
ra que té de fer precisament lotes les bases. Entrar 
á uno en baza. || Empresonar; ficar a un coiivent, || 
v. r. Met. Ketirarse. || Unirse la pell d' una ferida o 
llaga. Cicatrizarse, cerrarse. 

QUI BÉ TANCA, BÉ OBRE. Ref. Ab que 's denota 
quant convé que 's tanqui la porta pera assegurarbé 
lo que hi há dins. Mi puerta cerrada, mi cabeza guar- 
dada 



TANCAR L' ULL. fr. Aclucar r ull, morirse. Morirse. 

TANCARSE. v. r. Cerrarse || Dit de les ferides al 
cloures, del cel al ennuvolarse, del día al pondres el 
sol, etc., etc. Cerrarse. || Ferse monja una noia. Pro- 
fesar. 

TANCAT, DA. p. p. Cerrado, tapiado. || adj. 
OCULT, guardat, amagat. II Callat, reservat, com: 
F. és una caixa tancada. Callado, reservado. || m. 
TANCA, CLOS, EMPRESONAT. 

TANDA, f. Alternativa o torn. Tanda, vez, turno. 
II TASCA, TONGADA. 

CADA HU A LA SEUA TANDA, m. adv. Cada hu pél 
seu ordre. Cada uno por su orden ó por su turno ó por 
veces, cada uno á su vez. 

DEIXAR PASSAR LA TANDA, fr. Deixar passar algú 
la ocasió o temps en que li tocava fer alguna cosa. 
Dejar pasar el turno. 

DONAR TANDA, fr. Donar torn o entrada,, pera fer 
alguna cosa. Dar vez. 

ENTRAR EN TANDA, fr. Que a mes del sentit recte 
significa comengar a parlar ab pressa després que 
un altre se n' fia deixat. Tomar la taba. 

NO DONAR TANDA, fr. Met. fam. Parlar tant que 
no 's dongi.'i lloch a que pugui parlar un altre. No 
dejar meter baza. 

TOCAR LA TANDA, fr. Tocar el torn, hora o sort. 

TANET. n. p. dim. de Taño. Cayetanito. 

TANGANELLES. f. ANGARILLES. 

TANGANET. m. Cert joch de nois. Tanganillo. 

TÁNGANI. m. TANGANET. 

TANGENCIA, f. Contacte de dues ratlles o super- 
ficies que no's tallen o atravessen. Tangencia. 

TANGENT. idj. Geom. Se diu deis cercles que 's 
toquen sense tallarse, y especialment de la ratlla que 
toca a la circumferencia solament en un punt. Tan- 
gente. 11 Subterfugi, sortida enginyosa ab que un 
procura fugir d' un apuro. Tangente. 

TÁNGER. Geog. Lloch del terme d' Alacant. 

TANGIBILITAT. f. Qualitat de lo tangible. 

TANGIBLE, adj. Lo que 's pot tocar. 

TANGIBLEMENT. adv D' una manera tangible. 

TANGIDORA. f. Mar. Corda grossa que 's Higa a 
la reguera pera que quedi dreta per la popa. Tangi- 
dera. 

TANGINA. f. Quim. Principi verinós, agre y cris- 
tallisable extret de la tanginia. Tangina. 

TANGINIA. f. Bot. Mena de plantes apocinies, 
ofloxilies. Tanginia. 

TANGIR. V, a. TOCAR, PALPAR. 

TANGIT, DA. p. p. TOCAT. 

TANGO, m. Reunió, cant y ball de gitanos. Tango. 

TANGUEJAR. v. a. Bailar o tocar el tango. 

TANGUISTA, com. Bailador del tango. 

TANi. m. Substancia particular astringent que 's 
troba a la escorga de les alzines, a les gales deis rou- 
res y alzines, y a altres vegetáis. Tanino. 

TANIA. m. Zool. Mena de moluschs gasterópots 
pectinibranquis. Tania. 

TANIA. f. Nom antich que significa térra y que se 
emplea en la geografía antiga, Occitania, Maurita- 
nia, etc. 

TANKELITA. m. Min. Varietat de fosfat d' itria. 
Tankelita. 

TANKIT. m. Min. Mineral amorf de color vert cen- 
dres, trobat a Noruega. Tankito. 

TAÑO. m. Nom propi d' home, síncopa de Gaieta- 
no o Qaetano. Cayetano 

TANOCA. m. y f. BABau. || Home tonto, sense cri- 
teri. Babieca. 

TANQUETA, f. Mus. La ratlla perpendicular en la 
pauta, la qual divideix el compás Tanqueta. 



12 



TAN 



TAN 



TANT. adj. Correlatiu pera explicar dues coses 
iguals en nombre, com: tants oua its eren. Tanto. || 
En materia de coiiiptes sins;n'{ica un nombre deter- 
niinat, com: ianl per cent. Tanto. || R.laiiii, conjunc- 
tiu, com: Ianl peí térra com ( er mar. Tanto. II Modo 
admiratiu ab que se sol preguntar a suna cosa, y 
equival a en tant grnu com: ¿lant bó és? Tanto, tan. 
II Qiiantitat certa o nú ' ero determ¡i:at, com: aquí hi 
há tant. Tanto. || Sign fica la extensió y dmació del 
niovimeut o forqa, com: tant que no i'Ot mes. Tanto. 
II Junt ab els adverbis mes, menys, millor, pit/or, se 
usa adverbialment pera explcar la rao espec al que 
hi há pera fer o deixar de fer alguna cosa. Tanto, 
tanto mejor, etc. 

|TANT DE BÓ! Intergecció optntiva. /0/o/a7 

TANT METEix m adv. Aixi COví Així. || Per últim. 
Por último, últimamente, conque. 

TANT PAOAT, TANT SERViT. Ref. Comido por ser- 
vido. 

TANT PER TANT, Expr. Equivalent a igual o per 
igual. Tanto por tanto, taz á laz. 

TANT SOLAMENT. m. adv. SOLAMENT. 

TANT SOLS. m. adv. Mentres que. Con tal que, mien- 
tras que, mientras tanto. 

TANT Y QUANT m. adv. Lo pactat. Lo convenido. 

TANTS A TANTS. Expr. En igual nombre d' una 
nieteixa mena. Tantos á tantos 

TANTS CAPS TANTS BARRtTS. Ref. Que reprén la 
poca unió d' alguna familia o societat. Los hijos de 
Mari Sabidilla, cada uno come en su escudilla. || Ab 
que 's noten els varis parers d' una multitut. Cada 
gorrión con su espigón. 

TANTS QUANTS. Expressions correlatives. Tantos 
cuantos. 

A TANT PER CAP. m. adv. S' usa pera expressar 
el modo o preu del ajust d' esq lilar a un tant deter- 
niinat per cada bestia, en lloch de ferho a jornal. 
A anequin, de anequin. 

AB TANT QUE. m. adv AB TAL QUE. 

ALGiJN TANT. m. adv. Un pocli. Algún tanto, tanto 
cuanto. 

DE TANT EN TANT. m. adv. A vegades. De cuando 
en cuando, de tiempo en tiempo, de vez en cuando. \\ 
De distancia en distancia. De trecho en trecho, á tre- 
chos. 

DOS TANTS. Loe. ant. AL DOBLE. 

EN T.ANT. m. adv De manera. En tanto. 

EN TANT NI QUANT. ni. adv. Ant. Ni poch ni molt. 
Ni poco ni mucho. 

ENTRETANT. m. adv. Durant algún temps, entre- 
mitg. En tanto que, mienras que, entretanto, Ínterin. 

FINS A TANT. ni. adv. Fins el compliment d' algu- 
na cosa. Hasta que, hasta tanto que. 

NI TANT NI TANT POCH. Expr. Ab que 's conté en 
alguna ponderació al qui s' hi excedeix péls seus dos 
extrems. Ni tanto ni tan poco. 

PER TANT O PER LO TANT. m. adv. Per la nieteixa 
rao,' en atenció a lo qual. Por tanto, por lo tanto, por 
lo mismo. 

TANT MES, TANT MENYS. m. adv. POCH MES O 
MENYS. 

TANT, A. adj. S' aplica a la quantitat, nombre o 
porció d una cosa indeterminada. Tanto. 

TANTALAT. m. Quim. Acit tantálich ab una base. 
Tantalato. 

TANTÁLICH, CA. adj. Quim. Corresponent al tán- 
talo. Tantálico. || Epítet del ácit obtingut del tánta- 
Jo. Tantálico. 

TANTALINA. f. Min. Terra que 's creia qu' era 
análoga al óxit de tántalo, y que després s' ha vist 
qu' era sílice. Tantalina. 

TANTÁLITS. m. pl. Min. Familia de minerals que 
té per tipu el tántalo. Tantálidos. 

TÁNTALO, m. Min. Mineral que no pot disoldres 
en cap ácit. Tántalo. 



TÁNTALOS, A. adj. Qnim. Epítet d' un ácit de 
tanta o que lé poca dosis d' oxigen. Tantaloso. 

TANTARANTÁN, m. Fam. Cop vlolent que's dona 
a algú. Golpe, tantarantán. || El so repetit del tabal. 
Tantarantán, tapatán, taparapatán. || Cantarella 
que devesades se ta per burlarse d' algú o d' alguna 
cosa. Turulún, turulete. 

TANTEIG. in. Acte y efecte de tantejar. Tanteo. 
II Prova, ex míen que 's fa de les qualitats de les co- 
ses. Tanteo. || Alet. Judici prudent o resulació que 's 
fa d alguna materia pera que ixca com se desitja. 
Tanteo. || Pint. El borrador o dibuix que 's fa pera 
prova d' alguna cosa. Rasguño, tanteo, bosquejo. 

TANTIJ.ADOR, A. ni. y f. Qui tanteja. Tanteador. 

TANTIJAR. V. a. MiJar o proporcionar, confron- 
tar una cosa ab una altra pera veure si vé bé o ajus- 
tada. Plantear, tantear. || Considerar y reflexionar 
ab prudencia les coses abans de feries. S'usa en sen- 
tit fisicli y moral. Tantear. || Mel. Examinar ab cui- 
dado alguna persona o cosa, provarla. Pulsar, tan- 
tear, i! Pint. Dibuixar, bosquejar. Tantear. |l ANAR A 
LES PALPENTES. || Estar algú duntós y sense resolu- 
ció en lo que discorre. Tentar || TASTAR. i| Intentar, 
procurar, sol citar. Tentar. || Cir. Indagar ab la son- 
da la cavitrtt d' alguna ferida. Tentar. 

TANTEJAR A ALGÚ. fr. Tractar de conéixer la seua 
intenció respecte a algún assumpte o negoci. Tantear 
á alíjuno. \\ Examinarlo, provar la seua suficiencia 
respecte a alguna art o ciencia. Tantear á alguno. 

TANTEJAT, DA. p. p. Tanteado. 

TANTET. m. dini. Poquet. Tantico, tantillo, tan- 
tito. II COPET. 

TANTiCULA. f Ter. Mica. 

TANTO, m. Cada un deis punts o pedrés ab que 's 
compta quan se juga a cartes, al dómino, etc. Tanto. 
II Fam. Cop que 's pega a algú. Tanto, tantaran- 
tán. II pl. Renglera de pedrés pera comptar els punts 
que 's guanyen al jocli. Tantos. || nyenyo. || Senyal 
o cop que reb algún obgecte delicat. 

TANTOST. adv m. Per poch, quasi. Por poco, á 
poco más. II Lego. Cuanto antes, luego. || Fa poch. 
Poco ha, hace poco. 

TANY. m. Brot tendré del arbre. Renuevo, pim- 
pollo, chupón. II Ornit. Parlant d' aucells, cada 
una de les plomes sense acabar de fer que 'Is hi 
xuclen la sanch. Chupón, pluma en sangre. 

TANYARL Hidrog. Ruet del Valiespir, qu' ajunta 
les rieres de Vilallonga y de La Roca. 

TÁNYER. V. n. Ant. PertAnyer, TOCAR. Tañer 

TANYIR. V. a. TÁNYER. 

TAONELL. m. Post de portar la pasta al forn. 

TAP. m. Bocí de suro, fusta o qualsevulla altra 
cosa pera tapar el forat de les ampolles, botes, etc. 
Tapón. II Mena de tapadora que regularment encaixa 
ab 1 boca o la obertura de lo que's vol tapar. Tapa, 
tapador, tapadera, tapadero. II Mena d' enibús que's 
fa ais tumors, etc. Ciavo. || TACO, 1. || Parlant d'aixe- 
tes, el MASCLE. II Met. L' impediment que se sol posar 
al coU y destorba pera poguer engolir, parlar o res- 
pirar. Nudo. II Aflicció o congoixa que impedeix 1' ex- 
plicarse o parlar. Nudo || PRETEXT. 

TAP DE BARRAL O DE BASSA O DE SAFAREIG. L' ho- 

me molt petit y gras. Recoquin, tapón de cuba, re- 
choncho, cachigordete. 

A TOT HI TROBA TAPS. fr. Met. A TOT HI TROBA UN 
SIS O AS 

PASSARNE 'LS TAPS. fr. Fam. Enllestir, acabar una 
cosa. Acabar una tarea, ultimar un negocio. 

PÓSATHO PER TAP AL CUL. Loc. fam. Que s' usa per 
despreci, quan se demana a algú alguna cosa y la 
nega, dilata 'I donarla o la dona quan ja no serveix. 
Arrápese con ello. 

ÉSSER TAP Y CARABAQA. fr. Met. Ésser amichs in- 
sep irables. Ser olla y cobertor la mazi y la mona. 



TAP 



TAP 



13Í 



TAPA. f. Part superior que tanca les caixes, cap- 
ees, baguls y altres coses per I' istil; reyul rnient hi 
está unida per iiiedi de f. entices. Tapa, tapador, ta- 
padera. II TroQ lie cuiro que 's po-a a la part poste- 
rior de la sola de la sabata, sota del taló y cada un 
deis tronos de sola sobreposats de que ^quest se 
compon. Tapa || cartera, 4. I| rastellador. || El 
sol o pega rodona de les ames o bot^s, que les tapa 
pél cap. Témpano, tapa. || En conquilogla és aque- 
lla coberta que teñen alguns caia<.'ols de mar pera 
impedir que se'ls lii fiqui res dius de la closca. Tapa, 
opérculo. II Pega de fuUa pera impedir la entrada de 
r aigua dius de les peces d' artllleiía. Tapa. || Mil. 
La racció de meuestres o altres coses que 's dona a 
la tropa en campanya o marxa. Etapa. || Válvula que 
en les maquines hidiáuliques impedeix qu' ixi l'aieua 
que va rebent. Sopapo. |1 En les orgues sóu uns llis- 
tons de fusta en fivura paraleldgrama y forrats de 
feltre, fixos ais registres contra '1 tauler principal del 
secret. Tapa. || Ana/. La closca supeiior del cap que 
cobreix el cervell. Tapa de los sesos. II En les ca- 
valcadures, la part que forma tot 1' entorn exterior 
del casch, que cobreix les parts contingudes anterior 
y lateralment y serveix d' apoi al animal. Tapa. 

TAPA DE GUITARRA. La part superior, labia de gui- 
tarra. 

POSAR TAPES, fr. Tancar les ames o les botes ab 
la tapa cercolar. Tempanar. 

TAPÁBALA, m. Náiit. El trog de fusta rodó que, 
embolicat ab estopa, se fica ais forats que fan les 
bales al casch de les naus pera que no hi entri l'aigua. 
Tapabalazo. 

TAPABOCA, m. La rao ab que 's fa callar a algií, 
majorment quan se '1 deixa convenqut. Tapaboca. || 
BUFANDA. II CONTRAPII ASTRA. 

POSAR UN TAPABOCA, fr. Mel. POSAR PALLA A LA 
ESQUELLA. 

TAPABOQUES. m. pl. TAPABOCA. || Art. y of. Llis- 
tó de fusta que s posa a les boques deis balcons y 
de les finestres. || bufanda. 

TAPABRUT. m. Devantal, funda. || Fig. Cosa que 
encobreix, arcaboteria. 

TAPÁQ. m. aum. Tap gros. 

TAPAQA. L aum. Tapa gran. 

TAPADA, f. Acte y efecte de tapar. Tapadura, 
tapamiento. II Fig. La dona que s' amaga y tapa ab 
el manto pera no ésser coneguda. Tapada. 

TAPADILL. ni. Un deis registres que hi há a les 
orgues. Tapadillo. 

TAPADOR, m. Qui tapa. Tapador. || Tap o tapa 
que's posa a lo qne's vol tapar, com la llosa o plan- 
xa de ferro pera tapar la boca del forn. Tapa, tapa- 
dor, tapadero. || Tapa, part superior movediza que 
mes seiveix pera cobrir que pera tancar, com és la 
cobertera, etc. Tapadera. || Qui amaga, encobreix o 
oculta a aigú o alguna cosa. Encubridor. || ARCA- 
BOT. 

TAPADORA. í. TAPADOR, TAP, COBERTORA. 

TAPADURA. L TAPADA, 1. 

TAPAFORATS. m. Suplefaltas. || Mestre fanguet, 
mestre de cases de poca habilitat. Tapaagujeros. 

TAPAFUNDA. f. Fandilleta que penja de la boca 
de les pistoleres pera tapar les pistóles. Tapafunda. 

TAPAMENT. ni. L' acció de tapar. Tapamiento. 
II OPILACIÓ. 

TAPAORELLES f. Mar. Continuado de la corba- 
banda a un y altre costat del tallamar, que arriba 
fins a r espatlla del fig iró. Tapaorejas. 

TAPAPEUS m. Peúclis o altra mena de penyora 
de roba o cuiro pera resguardar els peus. Tapapiés. 

TAPAR. V. a. Cloure, tancar, cobrir lo qu' está 
descobert, com: tapar una olla, un forat, etc. Tapar. 
II Cobrir ab la roba, abrigar. Cubrir, abrigar, ta- 



par. II També s' usa com reciproch. Taparse. || Tan- 
car, iinpe^'.ir el tránzit o couiuuicació, com: tapar un 
forat, el pas, etc. Cerrar. || Mit. Cobrir, ocultar, di- 
ssimular alguna falta. Lncubrlr, tapar. || Aturar el 
curs o corrent d' algún líquit. Tapar. II Tapar un fo- 
rat ab un tap de f st i. Atarugar. || Taparlo ab guix 
o aigtiacuit. Plastecer. || Tapar ab pedra o niaons y 
argamassa. Tapiar. 

TAPAR LA BOCA. fr. Met. Per callar al que parla do- 
nantli alguna rao que'ls couvens Tapar la boca. {] 
Ensibornar ab diners o ab alguna cosa a aIgú pera 
quo calli. Tapar la boca. 

TÁPARA, f. El botó de la flor de Ja taparera. Al- 
caparra tapaca, tápara. |[0/-níV. pica-soques BLAU. 

TAPARERA. f. Bol. Mata de la fam. de les zigofi- 
lacies; té moltes branques, les carnes exteses y espi- 
noses y les flors blanques y giosses. Alcaparra, al- 
caparro. 

TAPAROT. m. La tápara massa feta. Alcaparrón 
Met. EMBÚS. II taperot. 

TAPARRABO, m. Mena de calqotets molt curts 
que usen per decencia els banyistes. Taparrabo. 

TAPARSE. V. r. Desmaiarse, perdre '1 respir o 'Is 
sentits. Desvanecerse. 

TAPAT, DA. p. p. Tapado. || adj. Lo que no té 
curs o eixida. Tapado. || Dit del cel o atmósfera 
quan está núvol. Cerrado, tapado. || Curt de geni o 
de paraules. Corto. 

TAPER, A. m. y i. Qui fa taps. Taponero. |i adj. 
Lo relacionat ab els taps o ab el suro, com: indus- 
tria tapera. 

TAPEROT. m. El fruit de I' alcaparra. || Cap gros 
O cullareta. Renacuajo. i| Home gros y petitó. || Noi 
ab pretensions d' home. 

TAPET. m. Pega petita de tapicería. Tapete. || 
C08RETAULA. || Dim de tap. Taponcito. 

TAPETA, f. La llenqueta de roba que 's posa de- 
munt de les butxaques de la casaca pera adorno y 
pera taparles. Golpe, portezuela, cartera, pata. || 
Mecán. La part superior de le; dues que formen un 
CO xiuet de máquina. I| Pega de la camisa, etc. 

TAPETFS DE LESENGINES. Naut. Ter. Blüues. Servei- 
xen pera lligar el car y la pena. 

TAPÍ. m. Mena de calgat que usen les dones. Cha- 
pín. 

TAPIA, f. Paret de fanch pitjat dins d' una mena 
de caixó que serveix de motilo y assecat a I' aire. 
Tapia. II Quan la tapia és de Ierra y gleves. Gallo- 
nada. II Munió de tapies. Tapiería. 

DESFER LES TAPIES, fr. Destapiar. 

FER TAPIES fr. TAPIAR. 

SÓRT COM UNA TAPIA. Loc. Se diu de qui és molt 
sórt. Sordo como una piedra ó más sordo que una 
tapia. 

TAPIA (Isidor de), fi/o?. Pintor nadiu de Valen- 
cia a r any 1720 y mort a les derrerí-s del sigle XViii. 
Va ésser deixeble d' En Evarist Muñoz, pintant a la 
seua ciutat varis quadres d'apropiat color, entre ai- 
tres un retaule a la plaga de Sant Bartoineu y '1 de 
Santa Teresa discutint ab els quatre doctors en un 
oratori ab les seues portes, al convent de carmelites 
descalces de Valencia. Va establirse a Madrit V any 
1743, apreciantlo com a professor habilidós. Va pas- 
sar després a Portugal, y desdi 1755 era individu de 
niérit a i' Academia de Saní Ferrán a Madrit, ont s'hi 
servava un quadre seu representant El sacrijici de 
Abraham. Se creu que va morir a la capital d' Espa- 
nya, mes no se sap la data de la seua mort. 

— (JOAN) Biog. Relligiós barceloní deis comengos 
del sigle XIX. Pertanyía a 1' ordre deis dominiclis, y 
era bon orador sagrat, liavent deixat impresos alguus 
deis seus sermons. A I' any 1820, ab el senyor Olzi- 
nellas, va ésser censor d' un progecle de constitució 
relligiosa, considerantla part de la civil, publicada 
en aquell any per don Joan Antoni Llórente. 



14 



TAP 



TAR 



TAPIADA, f. Acte y efecte de tapiar. 

TAPIADOR. m. Qui fa tapies. Tapiador. 

TAPIAL, adj. Corresponent a la tapia. Tapial. || 
in. La caixa o motilo ab que 's fan les tapies. Ta- 
pial. 

TAPIAMENT. m. Acció y efecte de tapiar. Tapia- 
miento, tapiadura. 

TAPIAR. V. a. Fer tapies. Tapiar. || Tancar ab pa- 
ret un portal, finestra, etc. Cegar, tabicar. |¡ Tancar 
una perso a dins d' una paret. Emparedar, lapidar. 

TAPIAT, DA. p. p. Tap ado. 

TAPIAIRE. m. TAPIADOR. 

TAPIBLE. adj. tupible. 

TAPICER. m. Qui fa, ven, compon o posa tapigos. 
Tapicero. || f. Eníom. Nom d' unes abelles que tallen 
les tulles de les flors pera ferhi llur niu. Tapicero. 

TAPICER MAJOR. Al pal;iu és 1' encarregat deis ta- 
piaos. Tapicero mayor. 

TAPICERÍA, f. Peces grans de teixifs de llana, 
seda y a voltes d' or y argent, en que s' hi copien 
quadres, paisos y altres coses, y serveixen pera co- 
brir les parets. Tapicería, tapiz, paño de ras ó 
arras. II Referintse a palaus, és el llocli ont s'hi guar- 
den y recullen els tapigos. Tapicería. || L' ofici de ta- 
picer. Tapicería. |j El conjunt de tapiaos que formen 
una historia o decoren una sala o liabitació. Tapice- 
ría, II Teixit de llana y coto imitant alfombra ab el 
qual se forren alguns mobles. Tapicería. | Botiga de 
tapicer. Tapicería. 

JOCH DE TAPICERÍA. El conjunt de tapigos que com- 
ponen un ornanient. Tapicería. 

TAPIQ. ni. Drap de tapicería ab que s' adornen les 
parets, etc. Tapiz || Met. El camp o espai d' herba 
seniblant al tapi? Tapiz. 

TAPig DE CUIRO: GUADAMACIL. 

TAPIQADOR, A. m. y f. Qui tapida o té 1' ofici de 
tapicer. Tapicero. 

TAPIQAIRE. m. TAPICER. 

TAPIQAR. V. a. Fer tapiq. Cobrir de tapiaos les 
parets. Tapizar. || Met. Cobrir de verdor la térra. 
Tapizar. || ENTAPigAR. 

TAPIQAT, DA. p. p. de TAPIZAR. || Ab tapiaos. || 
Cobert de veidor. Tapizado. 

TAPI^OT. ni. Bot. Mena de vessa grossa y rodo- 
na coni a pésols petits. Yero. 

TAPIES (Baltasar). Biog. Jurisconsult del si- 
gle XVII, descendent d' una noble familia vigatana y 
pertanyent a la de Bellpuig, que duia aquest coanoni. 
Havía escrit refpecte a Dret civil, y a 1' aiiy 1658 va 
estampar a Va encia un tractat en Ihití relatiu a les 
circumstancies preceptuáis d' anulació' de les dona- 
cions. 

— Y VILA (JOSEPH). Biog. Metge deis comentos 
del sigle XIX y escriptor proíessional, que havía pu- 
blicat a les revistes mediques del seu tenips algunes 
observacioiis clíniques. A 1' any 1832 va presentar a 
r Academia de Medicii:a y Cirurgía de Barcelona un 
tractat nomenat: Observaciones de una enfermedad 
causada por la nuez vómica. 

TAPIMENT. m. Acte y efecte de tapir. 

TAPIÑA (La). Hidrog. Punta de la costa de tra- 
montana de r ¡Ha de Mallorca (Balears). 

TAPIÑADA, f. Cop de tapí. Chapinazo. 

TAPINER. m. Qui fa tapins. Chapinero. 

TAPINERÍA. f. L' ofici de tapiner y la botiga ont 
se fan o venen tapins. Chapinería, i; Barrí o carrer 
deis tapiners. 

TAPINET. m. dim. Chapinito. || Roba de coto y 
seda ensatinada qu' está niolt en us pera sabates. 
Tapíñete. 

TAPIOCA, f. Substancia blanca en grans irregu- 
lars, de grossor variable, durs y de gust dolg. Se re- 



dueix fácilment a conserva per 1' acció de 1' aigua 
bullenta. És emolient, a imentícia y de fácil digestió. 
S' extreu de V arrel del jatropha-maníot. Tapioca, 
sagú blanco. 

TAPIÓLES. Geog. Caseriu del terme d' Argelaguer, 
prov. de Qirona. 

TAPIR. V. a. ATAPAIR. 

TAPIR, v. a. ATAPAIR. 11 Zool. Genre de mamífers 
paquídernis. Tapir. 

TAPIRO, ni. dim. SABATETA, SABATONA. 

TAPIS. Geog. Lloch del dist. munpal. de Cabrenys, 
prov. de Girona. 

TAPiS. m. TAPiQ. 

TAPISSAR. v. a. TAPigAR. 

TAPIT. m. Ant. TAPET. || ATAPAIT. 

TAPOT. m. Tap mal fet o mal deixat. Taperujo, 
tapirujo. 

TAPSIA. f. Bot. Planta de la fam. de les umbelífe- 
res, molt semblanta a la canyafellera, sino que té la 
cama mes prima y les llevors mes petites. D' aquesta 
planta 's treu un such molt útil en la medicina. Tap- 
sia. 

PAPER TAPSIA. Med. Paper o drap preparat ab una 
capa de tapsia pera pronioure la transpiració. Papel 
iapsia. 

TAPÚS. m. Tap o reserva, en sentit moral. Ta- 
pujo. 

TAPUSSARSE. v. r. Guardar reserva en el parlar. 
Tapujarse. 

TAPUSSAT, DA. p. p. Callat, reservat. 

TAQUERA, f. Mena de mainell ont s' hi posen els 
tacos de billar. Taquera. 

TAQUET. m. Mar. Falqueta de fusta que serveix 
pera apretar un tauló contra un deis seiis cantells. 
Taquete. || Taco de fusta qu' en les embarcacions 
mercants serveix pera que no pugui sospendres el 
timó. Taquete. 

TAQUETA. f. dim. Manchica, manchilla, man- 
chita. 

TAQUi. m. TACANY. 

TAQUIGRAF. m. Aquell qu'exerceíx la taquigra- 
fía. Taquígrafo. 

TAQUIGRAFÍA, f. L'art d'escriure ab la meteixa 
llestesa ab que 's parla, valentse de signes conven- 
cionals. Taquigrafía. |: Antígament se prenía per la 
oficina y 1' art d' escriure ab Uetra minúscula o rodo- 
na. Taquigrafía. 

TAQUIGRÁFICAMENT. adv. m. Segons les regles 
de la taquigrafía. Taquigráficamente. 

TAQUIGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent a la ta- 
quigrafía. Taquigráfico. 

TAQLILITA. f. Min. Silícat d' alúmina y de bases 
protoxidades que 's troba al basalt. Taquilita. 

TAQUILLA, f. GUIXET. 

TAQUILLO, m. Entre enquadernadors, plegador 
de taco. Taquillo. 

TAQUiMETRE. m. Instrument usat péls enginyers 
pera pendre desd' un índret qualsevol el rumbo, la 
distancia y 'I desnivell d' altres punts. Taquimetro. 

TAQUIMETRÍA. f. L'art de travallar ab el taquí- 
metre. Taquimetría. 

TAQUIMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
taquimetría. Taquimétrico. 

TAQUINEJAR. v. n. Fer el taqui o avar. i| TACA- 

NYEJAR. 

TARA. f. Lo desfaich o part del pes que 's rebaixa 
de les inercaderíes per rao deis barrils, caixes, sachs, 
etc., en que 's venen. Tara. || La falta o detecte que's 
troba a alguna cosa, en el pes, en el compte o en la 
qualitat. Tara. |1 Met. Delecte moral. Tara. || Ais 



TAR 



TAR 



15 




Segell de Taradell 



rentadors de llana es la borraga que serveix pera 
durla al dipós t, tina, etc. Tara, márraga. || Senyal 
o defecte en qualsevol eos mateiial. Tara. 

TREUKEN LES TARES, fr. Pesar els barriis, caixes, 
etc., en que 's ven algún geiire, y rebaixar dit pes 
pera saber lo que val el geiire en net. Destarar, re- 
bajar la tara. 

TARABAUS. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Girona, part jud. de Figueres; es a la vora del Ma- 
nol y té 156 hab. 

TARADELL (Francesch de A.). Biog. Religiós ca- 
putxí que vivía ais derrers teinps del sigla xvill y era 
autor d' algunas obres devotes y doi;iiiátiques, entre 
les que cal fer estnent de les següentes: £/ preíen- 
diente de la oratoria sagrada, y Purgatorio de di/un- 
tos y despertador de vivos, impresa 
a Tarragona per primera vegada, 
aquesta derrera al any 1800, y 
feutne segona edlció al any 1801. 
TARADELL (Sant Genis de). 
Geog. Vila de la prov. de Barce- 
lona, bisb. y part. jud. de Vich; es 
en térra niontanyosa y té 1,681 
liabitants. 

TARAFA (Francesch). Biog. Es- 
criptor y eclesiásticli, nadiu de 
GranoUers, y canonge de la Seu 
de Barcelona al sigle xvi. Era niolt travallador y eru- 
dit y les seues obres conteníen aiitecedents foríja cu- 
riosos. Va escriure la Crónica de cavallers catalans; al 
1552 el Diccionario Geográfico de Esp.iña, dedicat a 
Felip II; un Episcnpologium Barcinonense, la obra 
llatina «Brevis reruní a Philippo II, Hispan. Rege ges- 
torum descripcio», que va ésser traduida al castalia 
y publicada a Barcelona al any 1562; y les obres ca- 
talanes De la pia almoina de la catedral de Barcelona, 
y Nobiliari o Ilibre d' armoria. 

TARAL-LARÁ. Ven sense significació de que 's 
val lo qui canta pera seguir algún so sense pronun- 
ciar paraules. Nininaná. 

TARAMBA, f. Home atarantat. Tronera, golon- 
dro, atarantado, saltabardales, torbellino. 

tarambana! adj. Taboll, tonto, esbojarrat. Ta- 
rambana, majadero, sacapelotas. 

TARAMBANADA. f. Dita o fet imprudent, mo- 
lest o sense substancia. Majadería. 

TARANNÁ. m. Manera d' ésser o de fer. S' usa 
sempre ab el verb ser o tindre. Y així se diu: fulano 
té aquest taranná o es d' aquest taranná. Fulano ó 
zutano tiene tal sentir o es de este parecer. 

TARANNARÁ. f. tararira. 

TARANTA, f Davantal de cuiro que solen portar 
els sabaters y ferrers quan treballen. Mandil de 
cuero. 

TARANTELA, f. Entom. Mena d' aranya de la 
ciutat de Tarento y deis seus contorns; de co or que 
tira a groch, ab pichs negrcs verniells o verts, y un 
poch peluda; la seua picada fa riure y saltar ab una 
alegría extravagant, o cau>a una horrible y espan- 
tosa melancolía. El reniei diñen qu' es tocar un ins- 
trument viu y penetrant ab un tó proporcional que 
impresioni al malalt, y M fací saltar, suar y llenqar 
bromera, a fi de que 's deslliuri del veri de la picada. 

TARANTELA, f. Sonada violenta que diuen que 's 
baila pera curar la picada de la taráitula. Taran- 
tela. II Ball molt popular a Italia; se baila depressa 
y es molt animat. Tarantela. 

PICAR LA TARANTELA, fr. Ab que s' explica la 
commoció violenta que fa fer alguna cosa fora de 
temps y ab precipitació y imprudencia. Dar la ta- 
rantela. 

TARANTELAT, DA. adj. Picat de la tarantela o 
tarántula. Tarantulado. || Qui pateix de mal gálicli 
Tarantulado. 



TARANTELISME. m. TARANTISME. 

TARANTISME. m. Med. Moviiuent repenti y con- 
vulsiu, a modo del que teñen eis picats de la taran- 
tela. Tarantismo. 

TARÁNTULA, f. y 

TARÁNTULA, f. (Veg s TARANTELA). 

PiCAT DE LA TARÁNTULA. Tarántula. II Expr. mel. 
S' aplica a qui está tocat d' alg Jn afecte fisich o mo- 
ral, y particularment del gálicli. Picado de la taran 
tula ó del alacrán. 

TARANYINA. f. La tela que fan les aranyes. Te- 
laraña. II Náut. Mena de filat de pescar quines ma- 
líes son de cinch a set centimetres en quadre y de 
tres escassos les primeres del cóp y poch mes d' un 
les derreres. Boliche de lisos, tarañina, araña. 

FER TARANVINES ELS ULLS, fr. FtR PAMPALLUGCES. 

NO CRIAR TARANTINES, fr. Met. No estar rnai parat. 
No estar nunca parado. 

TINDRE TARANVINES ALS ULLS. fr. Met. fam. No re- 
parar en lo que 's té al devant. Tener telerañas en 
los ojos. 

TARANYINADA. f. Conjunt de taranyines. Tela- 
rañas. 

TARARÁ, f. El só de la trompeta. Tarará. 

TARAREJAR. v. a. y n. Cantar alguna tonada 
usant solament la veu tarará en coniptes de la lletra. 
Tararear. 

TARARIRA. .. La persona de poca formalitat y 
judici. Tararira || Paraula burlesca pera despreciar 
o burlarse de lo qu' un altre diu. Tararira. 

TARAROT. m. Noni que 's dona al lionie petit y 
despreciable. Renacuajo, sacabuche. ll atarantat. 
II tararira. 

TARASCÓ. Geog. Antiga ciutat del comtat de 
Foix, ara pertanyenta al departament de l'Ariége al 
aiguabatreig d' aquest riu ab el Oriége. S hi serven 
encara a la banda de la població vella, restes de for- 
íificacions niitgevals y una de les torres del castell, 
destruit al sigle xvii. || Altra ciutat de Provenca cé- 
lebre per la novela d' Alfons Daudet, Tartarin de 
Tarascó. 

TARASSANA. f. Ant. ADREQANA. 

TARAT, DA. adj. Se diu del panyo o tela que fa 
Uistes, per desigualtat del fi , del teixit o del color. 
Acanillado, canillado, jj Met. Notat d' algún defecte 
o falta material o moral. Picado de la tarántula. 
II SER DE LA OLLA. 

TARAVIL. Geog. Caseriu del Bergadá, nomenat 
també Irevit, format per una iglesia que té per patró 
a Sant Quintí, voltada d' algunas cases, depenent de 
la parroquia de Capolat. Está emplagat a 1' altura 
de 1,320 metres. 

TARAXIS, f. Med. Mena d' oftalmía. Taraxls. 

TAREA, m. Bastó curt y groixut que 's posa pen- 
jat al coll d' alguns animáis. Taragallo. 

TÁRBENA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc. 
de Valencia, part. jud. de Callosa d'Ensarriá; es en 
térra montanyosa y té 1,593 hab. 

TARDA, f. El temps desde migdía fins a entra ¡a 
de fosch. Tarde. 

BONES TARDES. Salutació que 's fa després de 
niitgdía. Buenas tardes. 

CAURE LA TARDA, fr. Acostarse l'hora de ferse 
fosch. Caer de la tarde. 

A LA TARDA O A LA LLAROA. m. adv. A LA CURTA O 
A LA LLAROA. 

TARDA, NA. adj. Lo que triga mes temps del re- 
gular a madurar; s' aplica generalment a la fruita. 
Tardío, tardo. || Lo que succeeix després del temps 
oportú en que s'esperava o necessitava. Tardío. || 
Pausat, entretingut o que camina poch a poch. Tar- 
dío. II Peresós pera fer les feines. Perezoso, man- 
dra II Qui triga, 's detura o s' éntrete. Tardador, 



16 



TAR 



TAR 



tardón. Il Se din de la planta o arbre que fa 'I fruit 
per la tardor, y lo nieteix del fruit O de la llevor. 
Otoñal, tardío. 

TARDADOR, m. TARDA, 5. 

TARDAMENT. adv. ni. Fora del temps oportii. 
Tarde, tardíamente. || ni. tardanza. 

TARDANAMlNT. adv. m. D'una manera lardana. 

TARDANZA. TRIQANQA. 

TARDANÍES. f. pl. Els fruits que M pagés arreple- 
ga cap a 1' hivern, després de les cuUites d'estiu y 
tardor || En sentit moral les ultimes obres d' un es- 
criptor, artista, etc., que ía quan ja és vell. 

TARDANER, A. m, y f. TARDADOR. 

TARDANERIES. f. pl. TARDANÍES. 

TARDANQA. f. TRiGANgA. 

TARDAR. V. a. TRICAR. 

TARDE, f. TARDA. 

TARDEJAR. v. a. FERSE TART, TRICAR. 

TARDET. m. dini. Tardecito, ico, tardecillo. 

AL TARDET. ni. adv. TARDET. 

TARDIFLOR. adj. Bol. Se diu de les plantes que 
triguen a florir. Tardifloro. 

TARDIGRAU. adj Zoo!. S' aplica ais animáis que 
teñen el pas curt. Tardígrado. 

TARDIS PIULASTIS Loe. fam. Dona a entendre 
que algú ha deixai passar el temps oportú pera fer 
tindre alguna cosa. Tarde piache, tardis piu- 
lastis. 

TARDÍSSIJVI, A. adj. sup. Molt tart. Tardísimo. 

TARDIU, VA. adj. Tardío. 

TARDOR. f. Primavera del hivern. Otoño, otoña- 
da. II La tere ra de les estacions anyals que compren 
del día 21 de Septenibre al 21 de Desembre. 

COSA DE LA TARDOR. Otoñal. 

TARDORADA. f. Temps de tardor. |1 FREDORADA, 

TARDORAL. adj. Relatiu o pertanyent a la tardor. 

TARDORENCH, CA. adj. Cosa de la tardor. 

TAREA, f. TASCA. 

TARERACH. Geog. Poblé del depart. deis Piri- 
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Surniá; 
és a la vora de la riera del seu nom y té 108 liab. 

TARGA. f. Geog. TÁRREGA. 

TARGASSONA. Geog. Poblé del depart. deis Pi- 
rineus Orientáis bisb. de Perpinyá, cantó de Salla- 
gosa; és a la vora de la riera d Egat y té 132 fiab. 

TARGER, A. m. y f. Qui tarja. Tarjero. 

TARGETA. f. Rodella a manera d' escut, del qual 
s' usa en les festes publiques y SíTveix d' adorno en 
r arquitectura. Tarja. || Posteta o plaiixa que se sol 
posar danuint d'alsún quadre o porta ab algún lletrer 
o altra cosa. Tarjeta. || Estampa petita ab el nom de 
algú, que se sol de x r a la casa ont se va de visita 
o a donar els bons díes. Tarjeta. |1 El bocí de paper 
que's posa ais extrems de les peces de roba, ont s'hi 
anoten les canes que teñen, etc. Marbete. 

TARCETA POSTAL. Cartolina que porta estampat el 
segell de correiis, y circula péis paísos de la Unió 
postal per acort del Congrés de Ginebra, empleantse 
com a carta, ab mes niódicli franqueig, expedmlse 
sense coberta. Al iiidret ont hi liá el segell s'lii es- 
criu d' ádrela, y al revers lo que s' hagi de comuni- 
car. Aquesta innovació tía donat a coneixer iiionu- 
ments, retr.its, enisodis y costums, donciis agerma- 
nant la mes fácil circulació de la correspondencia ab 
el deixondinient de la cultura artística, s'és adopta- 
da la targeia coni a medí gráfich pera la reprodúcelo 
d'obres remarcables. Tarjeta postal. 

TARGETAQA. f. auin. de Tarjeta. 

TARGETER. m. Estoig o cartera ont s'hi porten 
les targetes. Tarjetero. 



TARGRA. f. Zool. Mena de insectes himenópters 
tentredinis, abundosa a la banda meridional d'Europa. 

TARi. ni. VINTIDÓS. II Numis. Moneda antiga; Tany 
1481 13 tariiis de Sicilia vallen a Barcelona 24 sous 
y aquestos un ducat. Tarín. 

TARIDA. f. Embarcació que semblava una tarta- 
na; en el sigle Xil s' usava al Mji iterrani pera trans- 
portar cavalls y maquines militars en les expedicions 
maritim;s. Tarida, carrida. 

TARIFA, f. Llista qne conté "Is preus de varis gé- 
neros o deis drets que s' han de pa?ar per ells. Ta- 
rifa. II Preus que la justicia íixa a les mercaderías 
pera que no 's puguiu vendré iiiés cares. Tasa. 

TARIFAR. v. a. Fixar el preu a que poden vendres 
les coses. Tasar. 

TARIFAT, DA. p. p. Tasado. 

TARIFENY, A. adj. Persona o cosa de Tarifa, ciu- 
tat d' AndaUísia. Tarifeño. 

TARIMA, f. Mena d' eniposti(;at pera tindre Ms 
peus algats de térra. Tarima ij tabernacle 

TARISO. m. Zool. Mena d' insectes lieniipters 
esenteleris, quina única especie és originaria de la 
nostra regió. Tariso. 

TARIT-LEROT. TARIT-TAROT. 

TARIT-TAROT. adj. Fam. BALICA-BALAOA. 

TARJA, f. Escut o rodella que cobria lot el eos. 
Tarja. || Emblema, adorno á modo d' escut antich, 
que conté alguna inscripció pera perpetuar la memo- 
ria d'algú. Tarjeta, tarja, j) Vestigi o bastiment de 
íusta. II Canya o bastó partit en el qual per medí de 
talls s' apunta alguna cosa, especialment en les fei- 
nes agrícoles. Tarja. 

TARJAR, v. a. Apuntar, fer talls o senyals a la 
tarja. Tajar. 

TARJADOR, A. m. y f. Qui fa talls a la tarja apun- 
tant alguna cosa. Tarjador. 

TARJAQA. f. Rétol o espai dispost pera colocarhi 
una inscripció. Targe ón. 

TARLATANA. f. Teixit de musselina molt trans- 
parenta, tramada ab fils groixuts. Tarlatana. 

TÁRMICH. CA. adj. Med. Se diu deis niedis que 
produeixen o proiiiouen els estornuts. Tármico. 

TARNUM. liidrog. ant. Nom del riu Tordera en 
temps deis romans. 

TARO. m. Mida agraria usada a Palerm. Taro. || 
Vent fret. Gris. 

TAROBAL (Segimón). fiío^. Jesuíta de les derre- 
ríes del sigle xvii, molt docte en qiiestions de dret 
canonich. Va sejornar a la prov. de Méxich escrivint 
allí obres de bona doctrina relatives a la jurisdicció 
eclesiástica , conte- 
nint antecedents his- 
tórichs qne mostraven 
la seua erud cció. En- 
tre elles deuen esmeii- 
tarse Privilegios de los 
regulares en especial 
Indios é Indias y Ex- 
positio casum ac cxco- 
municationem a Syno- 
do prov. mexicana re- 
servatorum. 

TARONGER. m. 
Bot. Arbre indígena 
de l'Asia, y conresat a 
Espanya. És de la 
fam. de les auranciá- 
cies, d' uns cinch ine- 
tres d' algaria, poblat 

de fulles d' un vert herniós, llustroses, dures, y que 
persisteixen a 1' arbre durant 1' hivern; té les flors 
blanques y flairoses, y '1 fruit comestible y sá. Na- 
ranjo. II Traficant en taronges. Naranjero. iJ pl. El 
lloch plantat de taroiigers. Naranjal. 




Brot de taronger 



TAR 



TAR 



17 



TARONGERAL. f. y 

TARONGERAR. 111. Lloch plantat de tarongers. 
Naranjal. 

TARONGERET. iii. dini. Naranjieo, naranjillo, 
naranjito. 

TARONGERS (Els) Geog. Poblé del dist. munici- 
pal de Gélida, prov. de Barcelona. 

TARONGETA. m. dim Naranjilla, naranjlta, na- 
ranjica. 

TARONGIL. ni. TARONGINA. 

TARONGINA. f. Bol. Planta de la fani. de les lla- 
biades, d' uiis 80 centinie'res d' al?aila, de carnes 
fortes, quadrades y blaiiquinoses; tulle? oposad s, 
cordiformes. Margues, punxagudes, d' un vert foscli, 
renuentes ri^ades y un poch peludes; flors blanques 
veriicilades, petites, llabiades y rogenques; d' olor 
iiiolt agradable, semblaiit al de la llinioiia fresca, y 
una sabor aspra aromática. Es antiespasmódica, an- 
tiestérica y estimulanta. Toronjil. 

TARONIA. f. Fruit del taronger semblant a una 
poma rodona, mes o nienys grossa, verda al principi 
y groga quan és madura; té la pell mes o menys fina, 
y conté en el sen te xit una considerable quantitat 
d' essencía; el sen sucli és d' un ácit agradable quan 
ja és madura; I' agrá és mes petita, ab la pell exte- 
rior d' un groch verdós abigarrat y 'I such d' un gust 
agre aniargant Naranja. || Meí. Fam. Bala d' artille- 
ría. Naranja. || mandaiíina. 

TARONJA DE LA xiNA. La de qualitat dol^a. Naran- 
ja de ¡a China ó dulce 

MiTjA TARONJA: ciJPULA. || Fam. La moller respecte 
al marit. Cara mitad. 

NO ESCÓRRER TANT LA TARONJA, QUE QUEDl SENSE 
SUCH. fr. Fam. Ensenya la nioderació y p udeiicia ab 
que's deu procedir pera evitar els iiials resultats de 
portar les coses fins al derrer extrem. No se ha de ex- 
primir tanto la naranja, que amargue el zumo, jj En- 
senya la nioderació en les pretensions, pera no ferse 
niolest ab les instancies. No estrujar tanto la naran- 
ja que amargue. 

TARONJADA. f. Cop de taronja. Naranjazo. || 
Beguda feta de such de taionja, aigua y sucre. Na- 
ranjada 

TARONJAL. m. y 

TARONJAR. \P. a. TARONGERAR. II Naranjal. 

TARONJAT, DA. p. p. y adj. De color de taronja 
o que conté taronja. Naranjado. 

TAROT. ni, Fam. BARRET. 

TAROTA. f. La claveta que al jocli de billar se 
dona ais jugidors pera sapiquer qui comenga a tirar 
o pera sortejar els que deuen anar de companys y 
serveix després per apuntar a cada hu els punts que 
fá a la marca. Tarota. || Ter. Instrument de vent. 
Zampona, pepitaña. 

TARQUIM. f. Pósit de I' aigua, fanch. || LLOT. 
. TAI QUIMAR. ni. Panguera. Cenagal. || v. a. Em- 
brutar de tarquim. Tarquimar 

TARQUINA. f. Náut. Vela quadrada, que susa ais 
bots y a les llanxes, ab la rellinga mes llarga que les 
veles anonienades al ters, que son les dites en llen- 
guatge vulgar veles caigudes. Tarquina. 
] TARRABASTADA. f. Cop d' aigua que cau ab 
molta for?a. Turbión. || TARRABASTALL. |1 Met. Munió 
de coses plegades que venen de repent. Golpe, ven- 
tregada. II Fatalitat o desgracia ab pérdua de bens o 
salut. Tártago. il Xasco pesat. Tártago. II Fam. En- 
redo, entremaliadura. Barrabasada. 

TARRABASTALL. m. Caiguda ab molt de soroll. 
Fracaso, zaparrazo. 

TARRAQA. f. Geog. TERRAgA. 

TÁRRACH. m. Ter. espárraCH. || Mena de salvia. 

TARRAGO. Geog. ant. y 

DIO. CAT. — V. III. — 3. 




Tárrach 



TARRACONE. Geog. ant. Nonis de la ciutat de Ta- 
rragona en temps deis ronians. 

TARRACGNExNSlS. f. Una de les tres provincies 
en que 'Is romans van dividir primerament 1' Espa- 
nya; era la niés oriental y la 
niés gran de les tres; es- 
lava situada entre 'I Medi- 
terrani, la Bélica y la Lus- 
sitania, y tenía per capital 
Tarraco, avui Tarragona, 
essent la segona capital 
del Iniperi. Va anomenarse 
també Citerior, y eren els 
seus líniits al N. la Galia 
y '1 mar Cantábrich; el 
.Mediterrani al E., al S. la 
Bélica y Lussitania, y al O. 
r Atlántich. CoMipienia 
dins deis seus líniits, els 
territoris d' Aragó, Catalu- 
nya, Valencia, part de Cas- 
tella, Lleó, Galicia, Astu- 
rias, Guipúscoa, Viscaia y 
Navarra a Espanya; Minyo 
y Tías os Montes a Portu- 
gal. II adj. Lo pertar.yent a 
Tarragona y a la Tarra- 
coiiensis. Tarraconense. || 
TARRAGONÍ. 

TARRAGO (Ferrán). Biog. Esculptor nadiu de 
Lleida, deixeble del iiiestre J Piquer, y autor d' al- 
gunes estatu* remarcable-;, entre elles diverses de 
genre relligiós. A I' Ex-^osició del ininisteri de Fo- 
nient celebrada al any 1856, va presentar una esta- 
tua en guix, titolada: El projeta Jeremías. 

TARRAGONA. Geog. Ciutat capital de la prov., 
del arquebisbat y del part. jud. del seu noin, situada 
dait d' un turó, al peu del qu.il desemboca '1 ríu 
Francolí, estenentse sa part nova fins al mar, ont té 
un notable port. Posseeix alguna industria, molt CO- 
niers i!e productes agrícols, una gran 
catedral, un notable inuseu d' anti- ^ 

guitats, les ruñes d' un anfitcatre y 
les d' un aqüeducte roma, restes de 
temples, termes, etc., conservant gran 
part de les muralles ciclópies que 
l'enrondaven; dues estacions de F.-C , 
nombroses carreteres y 26,231 liab. || 
Partit judicial de la provincia <'el seu 
nom; el formen els 13 segiieiits ajnn- 
tanients: Canonia (La), Catll r, Cons- 
tantí, Morell, Pallaresos, Perafort, 
Pobla de Mafumet, Raurell, Renau, da Tarragona 
Secuita (La), Tamarit, Tar agona y 
Vilaseca, rennint entre tots 39,245 liab. || Una de les 
quatre prov ncics en que s' ha dividit Catalunya. Con- 
fronta: al N. ab la de Lleida; al E. ab la de Barcelo- 
na y 'I mar; al S ab aquest y la prov. de Castelló y 
al O. ab les provincies de Terol y Saragoga. Té 8 
partits judicials, 185 ajuntaments y 343,400 liab. Es 
mes agiícola que industrial, per mes que té algunes 
industries, sobre tot a^rícoles, estant regada peí 
r Ebre, el Francolí, el Gaiá, y altres rius de menys 
importancia. 

TARRAGONÍ, NA. adj. Lo natural de Tarragona y 
lo pertanyent a aquesta ciutat. Tarraconense. 

TARRAGUEKA. f. Ter. ESPARRAGUERA. 

TARRÁM. ni. El só del tabal. Tan. 

TARRAQUETA. f. Ter. de Sopeira. Bast pera ca- 
rregar els matxos ab botes de vi. 

TARRASSA (Guillem). Biog. Capellá y escriptor 
nadiu de Palma de Mallorca al any 1709 y niort allí 
meteix el 1778. Va deixar manuscrites nombroses 
obres, la major part d elles en llengua castellana, y 
cal esnientar les següents: Origen, etimología y pro- 
yecto de emplear los bienes de Mallorca; Mallorca ilus- 




Segell 



1» 



TAR 



TAR 



trada en lo eclesiástico; Historia de la iglesia y lagar 
de Randa; Tesoro de noticias eclesiásticas de Mallor- 
ca; historia del reino de Mallorca, por el Dr. Binime- 
lis, ilustrada con notas del Dr. Tomassa; Crónica de 
la conquista de Mallorca, por el P. Marsilio, puesta 
en castellano é ilustrada con notas; Anales de la isla 
y reino de Mallorca, dispuesta por la cronología de los 
años; Episcopologio Mayoricense desde el primer obispo 
después de la conquista hasta el limo. Sr. D. Lorenzo 
Despuig y Cotoner (1760); Historia de Lluchmaior 
(1770 ; Las cuatro persecuciones que experimentó el 
B. Lulio. 

TARRASSA. Geog. TERRAJA. 

TÁRRECH. m. BoL Planta de la fam. deles llabia- 
des, que té poch mes de 20 centínietres d' alqada, fa 
les floretes blaves y 's cria a quasi bé tots els prats 
naturals. Salvia de prado, tarrago. 

TÁRREGA (Francesh). Biog. Poeta y prebere na- 
diu de Valencia, ais comengos del sigle XVI, desco- 
neixentse '1 lioch del seu neixement. Vivía encara al 
any 1500. La seua personalitat com heme de lletres 
havía d' ésser de significació, donchs al any 1600 era 
president del certamen celebrat a Valencia ab motiii 
de la trasladó de les reliquies de Sant Vicents Fe- 
rrer. Va dedicarse ab especialitat a la poesía dramá- 
tica, y foren innombrables les produccions d' aques- 
ta mena escrites per ell, formant extensa bibliografía. 
Cal esmentar: El careo de Rodas, El esposo fingido. 
El prado de Valencia, al any 1608; La duquesa cons- 
tante y la Fundación de la orden de Ntra. Sra. de la 
Merced, al any 1616. El nom d' aquest^escriptor figu- 
ra al Catálech d' autoritats de la llengua. 

— (JOAN). Biog. Eclesiástich y famós cantant, que 
va né.xer a Castelló de la Plana, al any 1777, mo- 
rint a Madrid al 1843. Tenía hermosa veu de tenor y 
bona escola de cant, haventse educat al collegi del 
Patriarca, y format part mes endevant de la capella 
de la catedral de Valencia, y després de la de la 
iglesia de les Descalces a Madrid, y derrerament de 
la Capella reial, haventlo nomenat cantor de Palau 
el reí En Ferrán VII, havent prés part en ele concerts 
allí celebrats. Saldoni al parlar en les seues obres, 
d'aqueix musich, dona fermanga, de que no s' havía 
sentit al seu temps un tenor de veu tan delicada, de 
tanta escola, y al ensems de passió musical sem- 
blable. 

— (GABRIEL). Biog. Doctor en medicina del si- 
g'e XVI, nadiu de Tárrega y professor de la facultat 
a Burdeus ont va publicar al any 1524, en un sol 
volúm, alguns tractats de teoría y práctica de med - 
ciña escrita en llatí, mostrant les observacions fetes 
al exercici de la seua carrera. 

— (RAMÓN). Biog. Heretge, neófit, jueu y rabí, que 
va néixer a Tárrega ais comentos del sigle xiv, mo- 
rint a Barcelona al mes de Septembre de 1371. Al- 
guns autors l'anomenen Raiman Lull de Tárrega. 
Tenía tan sois complerts els onze anys de la seua 
etat quan va convertitse a! cristianisme , prenent 
mes endevant 1' hábit de 1' ordre dominicana, y apli- 
cantse ais estudis de la filosofía y de la teología. Al 
escriure y definir materies d' aquells coneixements, 
va apartarse un xich de les sancions dogmátiques y 
va ésser delatat a 1' Inquisició pera que se retractes 
deis seus erros. Ab tot y els prechs del inquisidor 
Aymerich, no va voler esmenar les teoríes sustenta- 
des y en atenció a les seues afirmacíons va ésser 
empresonat y consultats els teólechs sostingueren 
que les seues teoríes eren contraríes a la doctrina 
verd idera. Al any 1369, el Papa Gregori XI, va dis- 
posar que fossen revisats els escrits d' En Tárrega 
y se'l sentencies d' acort ab les liéis de la iglesia. 
Prés al seu convent de Barce ona, va trovarsel mort 
en son Hit el día 20 de Septembre de 1371, sense que 
ab tot y les dilligencies practicades, pogués deduirse 
si la seua mort havía sigut natural o violenta. Les 
obres genuines que se li atribueixen son: De invoca- 






tionem dcemonum; — Conclusiones varice ab eo propug- 
natce, contenint altres sospitoses afirmacíons d'he- 
retgía. Teodor Rupprech ademes, suposa que havía 
escrites dues obres mes, titolades Secretis natuice y 
De alchimia. 

— EiXEA (FRANCESCH). Biog. Musich y compositor 
remarcable que va néixer a Vilarreal (Castelló) al 
any 1854, morint a Barcelona en 1909. Va ésser dei- 
xeble del famós guitarrista El 
cech de la Marina de Castelló. Ab 
tot y l'estat precari de la seua 
jovenesa, va anar per Va'encia, 
dispost a Uuitar, adquirint la su- 
ficienta cultura artística, y pro- 
tegit per un comerciant de Bur- 
riana, va endreqarse a Madrit pe- 
ra apendre el piano y la armonía. 
Va passar després a París y a 
Londres, sense obtindre resultáis 
pecuniaris deis seus travalls, 
y retornant a Espanya, va ob- 
tíndre aplaudíments ais concerts Francesch Tarraga 
donats a Bilbao, Alicant, Alba- 
cet. Valencia, Madrit y Barcelona ont s' establí, 
visquent' hí els derrers anys de la seua vida. 
Era prodigios el seu talent en tocar els Instru- 
ments de corda, y sobre tot a la guitarra, y a les 
seues obres, s'hi marcava una delicadesa de concep- 
ció que les feien atractives. Cal 
esnientar entre elles, 12 estu- 
dis, capritxo gavota; dues me- 
lodíes, scherzo en re menor; 
fantasía de canqons espanyo- 
les; varíacions sobre el Carna- 
val d e Ve- 
necia, y Es- 
tudi de con- 
cert en la 
menor. 

TÁRRE- 
GA. Geog. 

Ciufat de la prov. de Lleida, bis- 
bat de Solsona, part. jud. de Cer- 
vera; és una de les poblacions 
mes importants de la provincia, 
té estació de F.-C. y 4,475 hab. 
f. Carbó molt menut. Ciscó. 
TARRÉS. Geog. Poblé de la prov. y part. jud. de 
Lleida, dióc. de Tarragona; és 
estació del F.-C. de Reus a Llei- 
da y té 352 hab. 

TARRO, m. Bot. TÁRRECH. 
TARROIGES (Les) Geog. Ca- 
seriu del dist. munpal. de Bell- 
vís, prov. de Lleida. 

TARROJA. Geog. Vila de la 
prov. de Lleida, bísb. de Solso- 
na, part. jud. de Cervera; és al 
mitg d"^ un plá y té 488 hab. 
TARROS, m. TÉRROS. 

TARROS. Geog. Poblé del dist, munpal. de Torna- 
bous, prov. de Lleida. 

TARROTLLA. Ornit. Alosa. Alondra. 
TARS m. Anat. Nom que 's dona a 1' empenya o 
part superior del peu; la inferior o oposada 1' anome- 
nen metatars. Tarso. 

TARSOFALANGIA. adj. y s. Anat. Se díu del mus- 
ele flexor del ñus al dit gros. Tarsofalangiano. 

TART, DA. adj. TARDA. || adv. t. Passat el temps 
oportú. Tarde. 

TART, MAL Y MAi. Expressions ab que 's pondera 
quant malament y fora de temps se fa lo que sería mi- 
Uor que no 's fes. Tarde, mal y nunca. 

AL TART o AL CAP TART. adv. Al ferse fosch, ai 
caure la tarda. Al anochecer. 



Segell de Tárrega 



Segell de Tarrés 
TARREGADA. 




Segell de Tarroja 



TAR 



TAR 



19 



A TART. adv. m. Purament, poques vegades. Pura- 
mente. 

DE TART EN TART. adv. ni. Alguna vegada. De far- 
de en larde, de vez en cuando. 

ÉS TART Y VOL PLOURE. Loc. fam. Ab que s' exhor- 
ta y dona pressa a algú pera que fací alguna cosa. 
Para luego es larde. 

FER TART. fr. Haverse descuidat en alguna cosa, 
liaver passat l'oportunitat de feria. Llegar tarde, tar- 
de piache. 

LO MES TART. Modo adverbial pera indicar el 
tenips en que 's fará o succeirá una cosa que 's creu 
que no pot trigar a realisarse. A más tardar. 

MES VAL TART QUE MAl. Ref. Denota que val molt 
mes que 's verifiqui alguna cosa, encara que sigui 
tart, que no que 's deixi de verificar. Más vale tarde 
que nunca, nunca es tarde cuando llega. \\ Dona a en- 
tendre que per dolent que sigui esperar molt temps 
alguna cosa, sempre és niillor que deixarla de conse- 
guir. Más vale un año tardío, que vacio. 

TARTA, ni. Teixit de llana, de quadres de varis 
colors. Tartán. 

TARTALL, A. TARTALLÓS. 

TARTALLEIG. ni. TARTAMUDEIO. 

TARTALLEJAR. v. a. TARTAMUDEjar, 

TARTALLÓS, A. adj. TARTAMUT, 

TARTAMUDEIO. m, Acció y efecte de tartamu- 
dejar. Tartamudeo. 

TARTAMUDEJAMENT. m. L' acció de tartamude- 
jar. Tartamudeo, tartamudeamiento. 

TARTAMUDFJANT. p, a. Tartamudeanuo. 

TOT TARTAMUDEJANT. adv. m. Ab mala pronuncia- 
ció. Estropajosamente. 

TARTAMUDEJAR. v. a. Parlar ab dificultat per 
algún defecte de la llengua. Tartamudear, tarta- 
jear, rozarse. 

TARTAMUT, DA. adj. Qui tartamudeja. Tarta- 
raudo, tartajoso, balbuciente, estropajoso. 

TARTANA, f. Carruatge de dues rodes ab assen- 
tos ais costats y cobert. Tartana. || Náut. Embarca- 




Tabtana: a, v 'a; B, vano; C, assient del devant; D, fa- 
na'era; E, pujador; F, braQos; G, clavia; H, bossa; 
I, ballesta; J, pujador del darrera. 

ció petita, que no té mes qu' un pal y vela llatina, y 
sol anar a réni; té baixa la popa y la proa. Tartana. 

TARTANADA. f. EIs que omplen una tartana com 
a viatgers. || El fato que cap dins d' una tartana. || 
Conjunt de inoltes tartanes. 

TARTANAIRE. m. y 

TARTANER. m. Qui mena 'I carruatge nomenat 
tartana. Calesero. || Qui fa tartanes. 

TARTANYA. m. Entom. ter. PAPATERRA, 

TARTAREU. Geog. Poblé del dist. munpal. d'Abe- 
llanes, prov. de Lleida. 




Segell 
de Tartareu 



TÁRTAR, A. adj. Natural o reíerent a la Tartaria. 
Tártaro. || Poét. infern. 

TARTARL adj. y 

TARTÁRICH. adj. Se diu d' un ácit sólit, blanch, 
cristallisat en prismes inalterables a 1' aire quan és 
pur, transparent, brillant y soluble 
a r aigua, de sabor ácit agradable. 
Envernielleix fortament la tintu 
ra de tornassol, etc., y tirat a les 
brases fa olor de caramelo. Tar- 
tárico. 

TARTARISACIÓ. f, Acte y 
efecte de tartarisar. Tartariza- 
ción. 

TARTARISAR, v. a. Quim. Pre- 
parar alguna cosa ab tartrá. Tar- 
tarizar. 

TARTER. m. Ter. PEDREGÁM. 

TARTERA, m. Estiniball de roques despreses de 
un cingle, les quals se troven en abundancia péis Pi- 
rineus. Caos. 

TARTERA. Geog. Caseriu de la Cerdanya, que for- 
ma part del municipi de Das, al districte de Puig- 
cerdá, reunint ab els de Mossoll y Sanabarre 394 hab. 

TARTRÁ. ni. Materia térria y salina que, despre- 
nentse del vi en la fermentació del niost, fa una cros- 
ta dura que s' agafa ais costats y al fons de les bo- 
tes. Tártaro. || Met. Porquería que 's fa a's panyos y 
ais barrets a causa de la suor. Mugre, saín. 

TARTRAMAT. m. Quim. Sal que resulta de la 
combinació de r ácit tartrámich ab una base. Tar- 
tramato. 

TARTRÁMICH adj. Quim. Ácit derívat de 1' ácit 
tártrich per la substitució del amigdógen per un oxí- 
dril ácit. Tartrámico. 

TARTRAMÍLICH. adj. Quim. Ácit anomenat tam- 
bé amiltártrich, derivat de I' ácit tártrich per la subs- 
titució d' un átoni del radical amili per un altre de 
hidrógen básich. Tartramílico. 

TARTRANYA. f. Ter. PAPATERRA. 

TARTRAT. m. Quim. Combinació de 1' ácit tár- 
trich ab una base. Tartrato. 

TARTRE. m. TÁRTER. 

TARTRES. m. pl. Escites. Tártaros. 

TÁRTRICH, A. adj. m. Epítet d' un ácit que hi ha 
al vi. Tártrico. 

TARTRÍFUCH. ni. Quim. Preparado pera destruir 
les incrustacions que 's produeixen ais generadors de 
vapor. Tartrífugo. 

TARTRÍMETRE. m, Instrument pera determinar 
el valor comercial del tartrat acídul de potassa. Tar- 
trímetro. 

TARTRIT. m. Quim. Combinació de l'ácit tárta- 
ros ab una base. Tartrito. 

TARTROBORAT. m. Quim. Sal doble formada per 
la combinació deis ácits tártrich y bórich ab un ál- 
cali. Tartroborato. 

TARTUA. í. TORTUGA. 

TARTUF. m. Home hipócrita que fingeix virtut, 
encarnado d' un deis personatges descrits per Mo- 
liere. 

TARTUFERÍA. f. HIPOCRESÍA. 

TARTUFISME. m. Procediments propis d' un hi- 
pócrita. 

TARTUFITA. f. Min. Varietat de cals carbonata- 
da, que 's caracterisa per la seua textura fibrosa y 
per la seua olor semblanta al de la trufa, S' és ob- 
servat a diferents terrenys deis períodes secundari y 
terciari. Tartufita. 

TARUGO, m. Claveta de fusta ab la qual s' unei- 
xen dues peces. Tarugo. || Pega quadrada de fusta 



20 



TAS 



TAT 



pera enfiistar carrers. Tarugo. !i Vulg. engany, es- 
tafada. 

TARUGUISTA. m. y f. Enganyador, falsificador, 
estaf idor. Tarugulsta. 

TARt'C (A), adv. m. A DOLL. 

TARUMBA, m. Bullic ós atolondrat. Tolon- 
drón. 

ANAR DE TARUMBA O FER TARUMBA, fr. Fcr bulla. 
Retozar 

FER TORNAR A AiGú TARUMBA, fr, Fam. Molestar, 
aturdir a algú, íer bogejar. Volverle á uno tarumba ó 
loco. 

TARUMBA. Geog. Nom vulgar de Viladecavalls, 
prov. de Barcelona. 

TARUMBIS (Les). Geog. Caseriu del ternie del 
Plá, prov. de Barcelona 

TAS. ni. Art. y of. Enclusa de superficie entera- 
ment quadrada. És inot afrancesat. 

TASCA, f. Feina o treball que s'ha de fer en un 
temps prefixat. Tarea. 

A TASCA. III. adv. A PREU FET. 

DONAR TASCA fr. Senya ar la feina que s'ha de 
fer en un temps determiuat. Dar tareas, poner, seña- 
lar tareas, atarear. 

PENDRE TASCA O A TASCA, fr. Empendre una feina 
que 's deu íer en temps detemiiiiat. Tomar tarea. 

TASCAR. V. a Travallar, fer feina, 

TASCINA. f. Min. Seleniur d'argent. Tascina. 

TASCO, m. Tro? de carn seca y salada. Tasajo. 

FER TASCOS DE LA CARN, PEix, etc. Atasajar. 

TASCÓ, in. Pc^a de fusta o de ferro que té cinch 
superficies planes y acaba en tall pera dividir cossos 
s6lits o pera ajustarse y apretarne d'altres. Cuña y 
pescuño o pezcuño, lo que 's posa entre M dcnial y 
la relia de 1' ar;ida. || Pe^a de ferro en forma de falca, 
que, introduida picant, en un altre eos o entre dos 
cossos, estreva afennant, removent o estavellant. || 
Trog de ferro ampie, groixut J'un cap y prini de l'al- 
tre pera ficar el inartell, malí y altres eines en el 
inánech. || CALL. 

FER PERORE 'L TASCÓ O 'LS TASCONS. fr. Fam. Fer 
perdre '1 -eny. Desatinar. 

TASCONADA. f. Molts tascons. Cop de tascó. 

TASCONAIRE. m. Qui fa tascons. 

TASCONAR. V. a. Posar tascons pera manegar 
eines o assegurar alguna co^a. Atarugar. || Ficar 
tascons a la llenya pera féudrela a cops de ma?a. 
Acuñar. || Tapar bé 'Is íorats, juntures y esquerdes 
de les botes, cocis, etc. Atarugar 

TASCONER, A. m. y f. tasconaire. 

TASCONERA. f. Eina o cenalla de posar els tas- 
cons. Taruguera. 

TASCONI. m. Fanch fet de térra semblanta a l'ar- 
gila o greda, del qnal se fan els gresols pera puri- 
ficar els nietalls. Talque. 

TASMIA. f. Porció de grans que tocaven a cada 
un deis que 's partien el delnie o M pagaven. Tazmía. 

TASQUERA, f. Amagatall, lloch ocult. Guarida, 
manida. || Canií excusat, drecera, biaix. etc. Atajo. 
II Volcador, pantano o lloch perillos de passar. Atas- 
cadero II Des orb, enibaráq. Atascadero. 

SAPIOUER les tasqueres. f. Met. Conéixer els con- 
ductes pera conseguir lo que 's preté, y també ser 
molt entrant d' alguna part. Saber todos los rincones. 
II Tindre molt conesut un terreno, país, etc., per ha- 
verlo seguit o haveihi estat moltes vegades. Tener 
medido á palmos ó á dedos. 

TASSA. f. TAgA. 

TASSAR. V. a, TAgAR, 

TASSO Y GOÑ ^LONS (Lluis), Biog. Impressor de 
mitjans del sigle XIX, que posa a gran altura l'art tipo- 
gráfich cátala. Nasqué a Maó l'any 1817 y morí a 




Lluis Tasso 
Goñalons 



Barcelona en 1880. Funda la coneguda casa editorial 
que porta M seu nom, la qual ha fígurat en primer 
terme entre les que mes contribuiren al moviment 
intelectual de Catalunya, 
publicant Héroes y Mara- 
villas del Mundo, Historia 
Universal, El Universo, Bi- 
blioteca La Maravilla, Mu- 
jeres de la Biblia, histo- 
ria de España, Historia de 
Francia y un sens if d' obres 
que sería interminable enu- 
merar. 

— V NADAL (TORQUAT). 
Biog. Esculptor barceloni 
contemporani, deixeble de 
la escola de Bellas Arts, 
que al any 1879 va endre- 
garse a Roma , pensionat, 
després de brillantes opo- 
sicions, en la secció d' es- 

culptura. Va produir obres remarcables, esscnt 
les niés conegudes, els retrats de Julia Romea, el 
bust de Cervantes, de Pius IX, de Rosales y Foi- 
tuny, la estatua del pintor Velázqucz, el soldat feril, 
Diumenge de Rams y Senza auceio, poveiino, que van 
figurar a les exposicions barcelonines de Belles 
Arts respeciivament ais anys 1873, 1884 y 1891. Va 
pendre part a varis concursos y entre ells al de la 
estatua del poeta Manel de Cibanyes, convocat per 
la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova y Geltrú. 

TAST. m. L'acció y efecte de tastar alguna cosa 
de menjar o beure. Gustadura, cata, catadura, || 
La petita porció de menjar o beure que 's pren pera 
tastarla y veure si es bona. S' usa molt parlant de 
botiíarres. Prueba, cata, salva. || El trocet que 's 
talla del meló o altra fruita pera tastarla. Cala, || 
Dilerentes peces que 's fixen en el forat de I' enclusa 
pera donar determinada forma al ferro calent. || Eina 
de ferro, especie d' enclusa pera aplanar llauna. || Es- 
pecie de martell pera us deis manyans. 

A TAST. m. adv. A prova. A prueba. 

TASTADOR, A. s. Qui tasta. Catador. 

TASTADOR DE VINS. Qui tasta '1 vi pera informar 
de la sena qnalitat. Catavinos. 

TASTADURA. m. TATXADURA. 

TASTALASCH. m. jocli que consisteix en posar 
agulles a térra o demunt d' una taula y empényerles 
ab r ungía procurant encreuarles ab les del coutrari. 
Juego de alfileres. 

TASTAMENT. m. TAST. 

TASTAOLLETES. m, Fam. Motiu que s' aplica a 
la persona qu'emprén moltes coses sense fixarse en 
cap. Catacaldos. 

TASTAR. V. n. Provar alguna cosa de menjar o 
beure pera sapiguer quin gust té. Catar, probar, 
gustar. II ENCETAR. II Met. Examinar, tantejar. Gus- 
tar, probar, i! Experimentar Gustar. || Ter. de Moya. 
Trucar a una porta. 

TASTART, DA. adj. TOguT. || Determinat, resolt, 
aferrat a la seua. Testarudo. 

TASTAVINS. m. TASTADOR de VINS. II El vago que 
va de taberna en taberna. Catavinos. 

TAT. m. L'acció d' aguaitar o traure M cap per 
una finestra o forat. Acecho, acechona. {| Veu pera 
alegrar ais nens. Pape, tate. 

FER TATS. fr. Mirar, observar ab cuidado alguna 
cosa, procurant no ser vist. Alisbar, acechar, hacer 
la acechona. 

TATA. m. Veu ab qu'alguns nens comencen a cri- 
dar al seu pare. Papa, tata. 

TATA. m. Veu que usen les criatures pera desig- 
nar una cavalcadura. Tata. 

TATANO. m. TATA. 



TAU 



TAU 



¿i 



TATARANET, A. ni. y f. El tercer net. Tatara- 
nieto. 

TATO (Fer lo), fr. FER L" aleta, 2. 

TATRA. ni. y 

TATRE. 111. VlCl. 

TATRCS, A. adj. VICIOS. 

TATROSAMENT. aJv. iii. VICIOSAMENT. 

TATUAR. V a. Pintar o dibuxar a la pell huma- 
na, per iiiedi de procediments que Ms f;in inesborra- 
bles, lleires, figures o adornos y emblenies. Tatuar. 

TATUAT, DA. p. p. del verb TATUAR. 

TATUATGE. m. Acció y efecte de tatuar o ta- 
tuarse. Tatuage. 

TATXA. f Falta, defecte que 's troba a alguna 
cosa y la fa imperfecta. Tacha, mancha, nota. ¡. Se- 
nyal, piga. Tacha. II Mena de clau petit que té la ra- 
bota niolt grossa, y serveix pera tatxonar les cadi- 
res, baguls, sabates, etc. Tacha, tachón || Clau que 
té la c.ibota arossa, daurada o plattjada, per a orno 
deis baguls, etc. Bollón, calamón. II La de fusta o de 
canya ab que Ms sab ilers asseguren els talons o les 
soles de les sabates. Estaquilla. || Cada un deis 
claueis quadrats qii' usen els sabaters pera clavar 
la sola a la forma. Broca. || TAQA, 2 y 3. || tall, tri- 
BUT, PAGAMENT. II Tribut subsidiari. Talla. || Especie 
de tribut que 's dona al senyor en alguna urgencia. 
Talla. II TAST, 2. 

TATXACIÓ. f. TAgA. II Acció de tatxar. 

TATXADO. m. El punt pera apendre de senyalar. 
Dechado. Es veu castellana. 

TATXAR. V. a. Fixar el preu de les mercaderíes. 
Tasar. || Senyalar lo que cada hu mereix per son 
treball. Tasar. || Posar niélode, regla o mesura pera 
que no s'excedesca en qualsevulla materia. Tasar. i| 
Reduir lo que hl ha obli;;ació de donar, abocarho ab 
me^quinería. Calar. || Censurar, posar faltes o tat- 
xes. Tachar. || Me/. Culpar, rependre, notar. Tachar. 
Il Esborrar lo escrit. Cancelar, tachar. || Talhir una 
petita porció deis melons, cindries, etc., per veure si 
son madurs, doleos, etc. Probar. 

TATXAT, DA. p. p. Tasado, estimado. || Dit del 
meló, etc. Calado. 

TATXETA. f. dim. Tachuela. 

TATXÓ. ni. dim. Tatxa petita, clauet d* adorno. 
Tachón. 

TATXONAR. v. a. Guarnir alguna cosa de tatxes. 
Tachonar. || Tasconar, clavar els sabaters tatxes de 
fusta o de canya. Estaquillar. || Met. atatxonar. 

TATXONAT, DA. p. p. Tachonado. 

TAU. m. La creu que porten al pit y capa Ms co- 
mendadors de Sant Antoiii Abat y Ms faniiliars del 
ordre de Sant Joan Tao, tau. || La 19 lleira del abe- 
cedari grecli que equival a la nostra T. Tau, taf || 
Nom d' una lletra hebrea. Tau. 

tau, tau. Expr. Aixi, Aixi. 

TAU. m. TALP. 

TAUDELL (Sant Miquel de). Geog. Quadra del 
terme de Ciará, prov. de Barcelona. || — (SANTA MA- 
RÍA DE), Lloch del üist. mimpal. de Terraja, prov. 
de Barcelona. 

TAUGEL. ni. Retgla O pe^a de fusta que s' emplea 
pera niantiiidre la forma semice colar en una niitja 
taronja o cúpula de fusta Taugel.. 

TAUJÁ. m. Se diu de la persona inculta, rústica o 
tonta. Paleto, bozal, patán, babazorro, palurdo, 
zopenco, tonto. 

TAÚL. adj. TAHUL, 

TAULA. f. Pega de fusta llarga, prima y plana. 
Tabla. || Moble de fusta compost de una o inés pots 
llises, sobre petges, que serveix pera posarhi la vian- 
da, pera escriure y altres usos. Mesa. || Se pren tam- 
bé per la vianda que 's posa damunt de la taula. 




Taula neolítica de Trapucó (Maó) 



Mesa II Taulell que teñen a les carniceríes pera ven- 
dré la carn a la menuda. Tabla. || Post que posada 
de plá, y tirada per una cavailcría, s rveix pera apla- 
nar la térra sembrada Rastra, atabL.dera, narria, 
nierra. || Les posts de la carreta. || Index o llista 
de les materies en text, lamines o punts que conté 
un Ilibre. índice, tabla. || Llista de coses posades 
per ordre. Tabla. || La casa ont se registren ks nier 
caderíes que paguen drets, en els pobles en que no l»i 
há aduana. Tabla. || Bancli o casa del diner de la 
ciutat. Tabla || Ais tribunals és la taula ont se sen- 
ten els jutges o Ms magisirats pera despatxar els ne- 
gó c i s. Ta- 
bla, mesa 
de tribuna- 
les, il Post 
o Ilibre ont 
sMii escriuen 
per llista Ms 
n o m s deis 
estud iants, 
conf ra res, 
etc. Tabla. 
II La des- 
cripció que's 
fá d' alguna 
partd'aques- 
ta o l'altra 
ciencia, art, 
etc., en un o 
mes fulls pe- 
ra mes fácil 

recurs de la memoria; així diem: taules d' anatomía, 
etc. Tabla. || Se diu de qualsevulla materia plana y 
llisa en que s' hi pot gravar ab el burí, ele. Tabla. || 
Entre hortolans capeada, cada part en que's divideix 
una pega de térra pera plantarlii alguna verdura o 
llegum. Tabla, tablar. || Qualsevulla part petita de 
una embarcació destruida. Tabla. || Pintura feta en 
una post o pedra. Tabla. || En la pe spectiva és la 
superficie transparenta colocada entre la vista y 
l'obgecte. Tabla. || En les parroquies és la post en 
que se senyala l'ordre de les niisses qi e s' han de dir 
durant el dia. Cuadrante. || Arit. nombra. || Se diu 
del sembrat molt igual y hermós. Tabla. || tarifa, 
PASTADOR, TAULELL. II Pega de fusta cuadrada pera 
jugar a dames, etc. Tablero. || TAULÓ. || pi. El taulat 
en que representen els comediants Tablas. II Entre 
corretgeis, eina de fusta de cosa de qnatre o cincli 
pams, que de mitg en aniunt forma com uns molls 
pera subgectar la pell que han de cu^ir. Tablas. II 
Al joch de dames és I' estat en que ningú pot gua- 
nyar. Tablas || Al d'escaclis quan no 's pot passar 
sense a que donguin mate al rei. Tabla. || En l'astro- 
nomia y trigonometría, etc., c6;nputs o cálcus deis 
moviments deis planetes, ánguls, etc. Tablas. || Vora 
o banda de la taula de billar, y així s diu tirar per 
taula. Mesa. II Altar prehisióricli en torma de taula. 

TAULA D' ACORDAR. Ant. TAULA DE CAMBI. 

TAULA DE CAMBI. Banca de coinerciaut. Tabla, me- 
sa de cambios, banco de comercio. 

TAULA DE CÁTALA. Aqu-Mla en que h¡ há abundor 
de bona vianda. Mesa catalana, rica ó espléndida. 

TAULA DE CEBES. Llibre en que aquest filosoph va 
reasumir les regles de la moral. Tabla de Cebes. 

TAULA DELS COMUNS DEPÓSITS. Depósit públicli 
ont asseguren els particulars llur diner per un mó- 
dich interés. Tabla numiilaria. 

TAULA D' ESTAT. El nienjar que's dona al palau 
del rei ais cavallers y demés enpleats al servei de 
les persones reíais. Mesa de Estado. 

TAULA D' ESTISORA. La que té Ms petges encreuats. 
Mesa de tijera. 

TAULA DE JOCH. La casa ont s' hi reuneixen alguis 
pera jugar. Tabla de Juego, garito. 

TAULA DE MAIG. La que és escassa de pá. Mesa 
gallega ó de gallegos. 



22 



TAU 



TAU 



TAULA DE NEU. La botiga ont h{ venen neu. Nevería. 

TAULA DE PÁ: LLESCA. 

TAULA DE PRETOR. Aquella en que cada pretor es- 
crivía'ls seus edictes, accions, formules d'ella, y altres 
coses pertanyentes al foro. Tabla de pretor. 

TAULA DETORRAT. Expr. met. Se din de les perso- 
nes y comunanient de les dones que ass steixen a 
totes les festes y funcions, encara que siguin de par- 
ticulars. No hay boda sin doña toda; andorrero. 

TAULA FRANCA O OBERTA. Aquella en que's dona 
nienjar a tots quants s' hi presenten, sense distinció 
de persones. Mesa franca, 

TAULA MESA. Loc. ont. Taula parada. Mesa puesta. 

TAULA PRIMERA. La primera passada de vianda. 
Primer cubierto ó plato 

TAULA RODONA. Aquella en que no 's guarden eti- 
quetes ni preferencies en els assentos. Mesa redonda. 

TAULA SEGONA, Segona posada, les principáis vian- 
des que's treuen cuites y de substancia. Segundo 
cubierto ó plato. 

TAULA TERCERA: POSTRES. 

TAULA TRAVESSA O TRAVESSERA. La que hi há al 
capdemunt del refetó o de la preferencia en algunes 
juntes. AJesa traviesa. 

TAULES DE LA LLEí O DE MOISÉS. Les pedrés en que 
estava escrita la llei del decáiech, que Deu va entre- 
gar a Moisés en la montanya del Sinaí. Tablas de la 
ley. 

TAULES JUNTES DE REGLA DE CAVALLERS SELVAT- 
GES. Taules juntes ont se decidíen les qüestions per 
medí de desaííos entre cavallers selvatges. Tablas de 
caballeros salvajes. 

A LA TAULA Y AL LLIT, AL PRIMER CRIT. Ref. Ab que 
se denota lo que complau a algú quan el criden pera 
manjar. Santa p.ilabra. 

ALEARSE DE TAULA. fr. Retirarse d' ella després de 
haver menjat. Levantarse de la mesa. 

AQUESTA PAULA TÉ TAL VENTURA, QUE QUI NO HI 
ÉS NO HI FA FRETURA; Y A LA TAULA D' EN BERNAT 
QUI NO HI ÉS NO HI ÉS COMPTAT Ref. Ab que's denota 
que entre niolts que teñen interés en alguna cosa, 
sol quedar perjudicat aquell que no hi és present. 
Quien no parece, perece. 

A TAULA MESA Y LLIT FET. ni. ad^v. Sense travall, 
gasto ni cuidado. A mesa puesta, d pan y cuchillo. 

BONA TAULA: TAULA DE CÁTALA. 

COBRIR LA TAULA. fr. Posarhi per ordre les viandes 
que's serveixen. Cubrir la mesa. 

DESPARAR O PLEGAR LA TAULA. fr. Treure les esto- 
valles, etc., després d' haver menjat. Alzar, levantar 
¡a mesa. 

DONAR TAULA FRANCA A ALGÚ. fr. Franquejarli 'I 
menjar, tindrel coiividat freqüentment. Dar mesa ó 
la mesa á alguno. 

FER O QUEDAR TAULES. fr. No declararse per un 
costat ni per altre '1 triomf, plet , etc., y és frase 
niolt usada al joch de danies. Hacer tablas. 

FER TAULES A LA TERRA, fr. Dividirla en taules. 

LA TAULA Y 'L BON MARIT A LA CARA 'S PORTA ES- 
CRIT. Ref . Ab que's dona a entendre que en el bon 
port de la dona 's coneix la estimació que fá d'ella'l 
seu niarit. A la mujíry á la viña, el hombre la hace 
garrida. 

NI TAULA SENSE PÁ, NI EXÉRCIT SENSE CAPITÁ. Ref. 
Ab que's denota que no 's pot prescindir de lo prin- 
cipal. Ni mesa sin pan, ni ejército sin capitán. 

PAGAR TAULA. Donar fian9a de tindre taula. 

PARAR TAULA. fr. Posarla a punt pera menjar. Po- 
ner la mesa. || Loc. anl. Abrir alistamiento, plantar 
bandera de enganche. 

PAR O APAR QUE SIGUÍ TAULA DE BARCELONA. Ref. 
ant. Alaba la magnificencia y abundor deis convits 
deis barcelonins. La malicia 1' aplica en sentit con- 
frari. Parece mesa de Barcelona, ó eso son otras bo- 
das de Camacho. 

POSAR TAULA PER TANTES GAI.ERES. LoC. ant. náut. 
Abrir alistamiento para tantas galeras. 



QUI CANTA A LA TAULA Y XIULA AL LLIT, NO TÉ 'L 
SENY CUMPLIT. Ref. Ab que's - enota qu' és manca de 
urbanitat y crianza M cantar y xiular en dites oca- 
sions. El seso derecho, cantar en la mesa y bailar en 
el lecho; quien come y cauta, de locura se levanta. 

SEGONA TAULA. La que per menor preu se posa ais 
hostals y posades, pera que hi mengin els criats, 
composta regularment de les sobres deis amos. Media 
mesa, segunda mesa. 

SENTARSE A LA TAULA.fr. Seure tocanthipera men- 
jar. Sentarse á la mesa. 

SENTARSE O TROVAR LA TAULA PARADA, fr. Menjar 
a expenses d' un altre. Sentarse á la mesa. 

ÉSSER DE LA TAULA TRAVESSERA, fr. Met. Esser 
deis principáis d' algún negoci. Ser de la mesa tra- 
viesa. 

SERVIR A TAULA. fr. Servir les viandes y demés que 
sigui menester ais que mengen a taula. Servir en la 
mesa. 

SOLDAT DE TAULA. Ant. Soldat voluntari, no vas- 
sall. Voluntario, mercenario. 

TAULAQA. f, aum. Taula gran. 

TAULADA. f. El conjunt d'assistents a una taula. 
Mesa llena. || Moltes taules. || Cop de taula. 

TAULADET. m. dim. Tabladillo. 

TAULADÍ. m. TEULADÍ. 

TAULAGER. m. Ter. Qu¡ seu a cap de taula, || 
Qui ven a la taula. Tablejero. || Practicantd'hospital. 

TAULA PLOM. f. Eina de fuster pera nivellar. Tam- 
bé Tusen els paletes. 

TAULAT. m. Taules, escenari. Tablas. II Empos- 
ti^at, sostre o guarniment de pots. Tablado, jj Ant. 
El joch de cavallería. Tablado. || Ter. ibicench. Par- 
dal. Gorrión. 

TIRAR A TAULAT. Festa de cavallería. Lanzar á ta- 
blado. 

TRER A TAULAT. Loc. ant. TIRAR A TAULAT. 

TAULATGE. m. Conjunt de taules. ¡1 Dret de taula. 
Tablaje. 

TAULÉ. Geog. Veinat del terme de Puigpardines, 
dist. munpal. de Sant Privat de Bas, prov, de Girona. 

TAULEJAR. v. a. Anar molt per les taules || Agr. 
Dividir la térra en taules, Porcar, 

TAULELL. m. Obrador. || La taula Marga que te- 
ñen es botiguers y que 'Is hi serveix pera ensenyar 
ais compradors els géneros que venen. Mostrador, 
tablero. || Ter. Post de pastar. Tabla de amasar. il 

RAJÓLA. 

TAULER. m. La post dividida en quadrets pera 
jugar a les dames o ais escachs. Tablero. 

TAULERA. Hidrog. Cala al port de Maó a Tilla de 
Menorca, separada del port per una península ont 
s' alga el Llatzaret. 

TAULERA (La). Geog. Predi del dist. de Palma de 
Mallorca, ont hi han les pedreres de quines va ex- 
treurers la pedra pera bastir la catedral, |1 Caseriu 
del terme de Santa Cristina d' Aro, prov. de Girona. 

TAULES. f. pl. Náut. Les fustes que en sentit ho- 
rizontal formen la part de fora del barco. || Les qua- 
tre vores o baranes del billar. Bandas, mesas. 

TAULETA. f. dim. Mesilla, tablica, tablilla, ta- 
blita. II Llibret o Ilibreta de memoria en que 's pot 
esborrar Tescrit. Tableta, || Droga, especie de pasta 
d' ous y sucre en forma de taula. Tableta. || CRE- 

DENQA, 1. 

TAULETEJAR. v. a. Moure les taules fent soroll. 
Tabletear. 

TAULIS. Geog. Poblé del dist. de Ceret, cantó de 
Arles en el Vallespir, a 505 metres d' altitut en una 
de aquelles serralades. Té 174 hab. 

TAULÓ. m. RETAULÓ, CATÁLECH. || Post més do- 
ble que les regulars que fan servir els niestres de 
cases pera íer les bastides. Tablón. 



TAV 



TAX 



23 



TAULONET. m. dim. Tabloncillo. 

TAUMASIA. f. Bot. Mena de plantes ficees, exóti- 
ques encara que conreuades a alguns indrets. Tau- 
masla. || Zool. Mena d' aragnits de la tribu de les 
aranyes aplegats ais filodronis. Taumasla. 

TAUMASIANES. f. pl. Familia d'algues quin tipus 
és el genre íaiimasia. Tautnasienas. 

TAUMATURCH. m. Subgecte admirable en les 
senes obres, autor de coses prodigioses. Tauma- 
turgo. 

TAUMATURGIA. f. Poder sobrenatural de fer m¡- 
racles. Taumaturgia. 

TAUMATÚRGICH, CA. adj. Lo pertanyent o rela- 
tiu a la tauma turgia y ais taumaturchs. Tauma- 
túrgico. 

TAUP. m. TALP. 

TAUPA. f. TALP. 

TAUPERA. f. Bol. HERBA TAUPERA. Estramonio. 
TALPERA. 

TAUR. m. AnMORO || Signe del Zodíach. Taurus. 

TAURE. m. Astron. Segón signe del Zodíach, en 
el qual entra'! sol al 20 d' Abril. Tauro. 

TAURÍ, NA. adj. Lo referent ais toros. Taurino. 

TAuRICH, CA. adj. TAURi. 

TAURICIDI. m. Mort de un toro. Tauricidio. 

TAURIL. adj. TAURÍ. 

TAURINA, f. Substancia crestallisable descoberta 
en la bilis del bou. Taurina. 

TAURiNYÁ. Geog. Poblé del cantó de Prades, 
bisb. de Perpinyá, depart. deis Pirineus Orientáis; 
és a la vora de la riera del seu noni y estú unit ab 
Prades per un F -C. niiner; té 466 hab. 

TAUROCOLAT. ni. Quim. Sal quin ácit se trova a 
la bilis de alguns animáis en estat de sal sódica. 
Taurocolato. 

TAUROCÓLICH. adj. Qiiím. Se diu d' un ácit que 
s'extreu principalment de la bilis del bou. Tauro- 
cólico. 

TAURÓFIL, A. adj. Amich deis toros. Taurófilo. 

TAUROFÍLIA. f. Afició ais toros. Taurofília. 

TAURÓFACH, GA. adj. Que 11 agrada la cara de 
toro. 

TAURÓFOB, A. adj. Que té rabia ais toros. Tau- 
rófobo. 

TAUROFOBIA. f. Rabia ais toros. Taurofobia. 

TAUROMACH, CA. s. y adj. Qui professa la tau- 
romaquia. Taurómaco. || Matador de toros en Iluita. 
Taurómaco. il Aficionat a toros o a aqueix diverti- 
ment. Taurómaco. 

TAUROMAQUIA, f. L' art de torejar y matar els 
toros. Tauromaquia. 

TAUTOCRONISME. m Igualtat de temps durant 
el qual se produeixen certs efectes. Tautocronismo. 

TAUTÓCRON, A. adj. Que 's verifica en temps 
iguals. Tautócrono. 

TAUTOLOGÍA, f. Circumlocució, lepetició inútil 
d'una meteixa sentencia ab diferentes paraules o fra- 
ses. Tautología. 

TAUTOLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany a la tau- 
tología. Tautológico. 

TAUTOMETRÍA. f. Poét. Repetició monótona de 
la meteixa mida. Tautometría. 

TAUTOMÉTRICH, CA. adj. Pcét. Lo que té '1 de- 
tecte de tautometría. Tautométrico. 

TAUVELL (N.) Biog. Escriptor del sigle XVII!, a 
qui esnienten en les seues notes alguns autors cata- 
lans coetanís, com autor d' un manuscrít nomenat 
Historia de Catalunya. 

TAVA f. TABA, 1. II Taba. 

TAVARDA. TABARDA. 



TAVEGA. f. Ant. PRESÓ. 

TAVELLA. f. La veyna llargaruda y tendrá on. 
son tancats els llegums, com els pésols, laves, etct 
Vaina. || Doblech que 's fa a la roba o a altres coses 
pera estrényerles. Pliegue. || Bot. Cada una de les 
dues meitats de la veyna deis llegums. Ventalla. 

OBRiRSE LES TAVELLES. Separarse les dues meitats 
de la veina, deixant veure '1 llegum de dins. Regañar. 

TAVELLAQA. f. Tavella giossa. 

TAVELLADA. f. Moltes tavelles. 

TAVELLAR. v. a. Formar tavella 'Is llegums. 
Echar hollejo ó silicua ó vaina || Fer tavelles a la 
roba. Plegar. 

TAVELLAT. p. p. de TAVELLAR. || Ab tavelles. 

TAVELLETA. f. dim. Vainilla, hollejudo, holle- 
jico. 

TAVERN (Geroni). Biog. Militar retirat a Barce- 
lona, ais comentos del sigle XIX y home molt estu- 
dios y competent en la hidrografía y la minería. Aca- 
bada la guerra de la Independencia y essent capitá, 
va pendre'l retir, y per les seues aficions, va ser admés 
a la Reial Academia de ciencies y arts de Barcelona, 
ont va llegir importants memoríes, algunes de quines 
resten encara manuscrites. Els seus titols son: Me- 
moria sobre los rios (1817 >; Memoria sobre la horna- 
guera, llamada comunmente carbón de piedra y tierra 
(1818); Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas 
á las nec sidades del hombre y fenómeno de las artes 
(1819); Memoria acerca del agua y sus propiedades fi- 
sico-quimicas (1820). 

TAVERNA. TABERNA. 

TAVERNARl, A. adj. Groller, abgecte, propi de 
les tavernes. 

TAVERNER, A. m. y f. TA- 
BERNER. 

TAVERTET (Sant Cristófol 
de). Geog. Poblé de la prov. de 
Barcelona, bisb. y part. jud. de 
Vich; és a la vora del Ter y té 
413 hab. 

TAVOLA. TABOLA. 

TAXA. f. TATXA. jj TASCA. 
II TAgA. 

TAXAQUET(Miquel). Biog. 
Jurisconsult Ueidetá del si- 
gle XVI. Va estudiar dret a Lleí- 
da y a Bolonia, essent deixeble de Marián Socini, 
quina oració fúnebre va pronunciar, puig era sacer- 
dot. Tenía sois vinticinch anys d'edat quan va escriure 
una obra de dret, molt elogiada, ab el títol: Dejuris 
civilis discendis, via et Methodo. Nomenat bisbe de 
Lleida, va concorre al Concili de Trento, y per encá- 
rrech del pontífex va cooperar a la correcció del de- 
cret de Gracia. El seu successor a la seu de Lleida, 
va ésser Antoni Agustí. 

TAXAR. v. a. taqar, 1. 

TAXATIU, VA. adj. Lo que limita o redueix algu- 
na cosa a deterniinades circumstancies. Taxativo. 

TAXATIVAMENT. adv m. D' un modo limitat o 
taxatiu. Taxativamente. 

TAXIARCA. s. Quefe d' una taxiarquía. Taxiarca. 
TAXIARQUiA. f. Subdivisió de la infantería grega, 
que 's composava de cent vintivuit homens. Taxiar- 
quía. 

TAXICORNI. adj. Zool. Que té les antenes pecti- 
nades com tulles de teix. Taxicornio. 

TAXICORNIS. m. pl. Mena d' insectes coleópters 
heterómers, que "s troben ais bolets parássits deis 
arbres, o dessota de les escorces, vivint alguns tam- 
bé a la térra y dessota de les pedrés. Taxicornios. 
TAXIDERMIA. f. Art de dissecar les besties. Taxi- 
dermia. 




Segell de Tavertet 
y Sobressona 



24 



TE 



TEB 



TAXIDÉRMICH, CA. adj. Lo concernent a la taxi- 
deniihi. Taxidérmico. 

TAXIS, f. Cir. Pressió que 's fa ab la tiiá pera la 
reducció d' algún tumor a la trencadura. Taxis. 

TÁXIT. III. Paleont, Plantes coníferes fóssils ab 
tulles semblantes a les del teix, trobaies marcada- 
ment ais terrenos terciar s. Táxito. 

TAXÓ, III. TATXÓ. 

TAXÓ D' AMUNT. Geog. Enderrocades fortifica- 
cions del terme il' Argelers, prop de Paiau del Viilre, 
al antich Vailespir. 

TAXÓ D' AVALL Geog. Veiiiat d' Argelers, prop 
de la riera de Saiit Andrea, al Vailespir. 

TAXOCOARI. adj. Zool. Mem d animáis que te- 
ñen les parts priiiiitivcs de la columna vertebral ab 
peus a parells. Taxozoario. 

TAXOLOGÍA. f. Ciencia de les classiflcacions. 
Taxología. 

TAXOLÓGICH, CA. adj. Lo concernent a la taxo- 
logía. Taxológico. 

TAXONAR. V. a. TATXONAR. 

TAXONOM, A. s. y adj. Périt, entes en taxonomía, 
Taxónomo. 

TAXONOMÍA, f. Teoría de les classificacions. 
Taxonomía 

TAXONÓMICH, CA. adj. Lo relatiu o pertanyent 
a la laxononiia. Taxonómico. 

TAYÁ B¿rnat). Biog. Relligiós del siele XVI!. Era 
nadiu d' EIna, al Rosselló, y al any 1654 va pendre 
r liábit al monastir de Sant Geroni de la Murtra. 
Home de inoltes virtuts y saber, era molt volgut a 
Barcelona, ont va fruir prestigi de bon orador, y al 
sen casal rellig ós va consagrarse a ordenar els do- 
cunients del valiós arxiu, ont tants importants de- 
talls históriclis s' lii servaveii. Va morir al any 1699. 

TAYALÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sant 
Gregori, prov. Giron.i. 

TAYAR. V a. Taylar. || TALLAR. 

TAYARETA. f. Enlom. SASTRE. || Ornit. Reye- 
zuelo. 

TAYAROL DE CAP NEGRE. m. Aucell de bosch 
que té una taca negra deniunt del cap y d' un color 
de cendra niéí ciar tot el demés plomatge. Curruca 
de cabeza negra. || tallarol. 

TAYARUCA. f. Ter ibicench. Retalladura. Recor- 
tadura. 

TAYICH. díni. Ter. de Vich TALLET. || TALLICa 

TAYLAR. V. a. Anl. TALLAR 

TAYLAMENT. m. Ant. TALLADURA. 

TAYLORIA f. Bot. Mena de plantes esplacnies, 
moisés que creixen a les montanyes deis dos conti- 
nents. Tayloria. 

TAYMADAMENT. adv. m. Ant. ASTUTAMent. 

TAYMAT, DA. adj. Astut, dolent. Redomado, 
taimado. 

TAYNA. í. Fam. ALEGRÍA. 

ESTAR DE TAYNA. fr. ESTAR TREMPAT, ALEGRE. 
TÁYNER. V. n. Ant. PERTÁNYER. 
TE. Cas oblíquo del pronóm tu, com: Ja te en- 
lench. Te. 

DEU TE OUARDI DE POLL RESSUCITAT. Ref. Víóse el 
villano en bragas de cerro y él fiero que fiero; vióse el 
perro en bragas de cerro y no conoció á su compañero. 
TÉ. m. Bot. Mata de la fam. de les cameliac es, 
originaria de la India y del Japó; fa les flors blanques 
y M fruit és rodó; aquest conté unes llevors que tiren 
a roges; té 1' arrel fibrosa; les fulles, que son les que 
aquí coneixeni, son d' uns cincli centimetres de Uarcli 
per un d' ampie, aovades, llnnceolades, llises d' una 
part, lleugerament pubescentes de 1' altra, dentades 
agudament, etc. Al coiiiers se'n coneixen varíes es- 



pecies, y alguns les redueixen a dues, que son: vert 
y negre. Les falles del primer sóii de color vert o 
cenJrós, de gust acre, astringent y un poch amarch, 
diversament rotllades al través, d' olor agradable y 
aro nátich; les del segón, moreno-negrciiques, d' olor 
y gust molt liles débil que les del vert, y generalment 
rotllades de llarcli a 1 aicli. Se'n fa nio t us en infu- 
sió ab sucre, y son díaforetiques, díuiétiques y exci- 
tantes. Té. 

TÉ BORr. Bot. Herba de la fam. de les quenopodia- 
cies, que fa les fulles en forma de panolla y les ílors 
arraíinades; se p én en infusíó com el té de Xina. Te 
de España ó de Méj.co. 

TÉ DE MONTANYA. Bot. Planta que té un sol tany, 
del que 'n surten moltes branques cobertes de fulles 
estretes, dentellades y d un vert fosch; les llevors 
son blanques y semitransparentes, y tota la planta fa 
una bona flaira. Se preñen les fulles en infusió, com 
les del té. Té borde, pazola. 

TÉ. Iniperatin del verb lindre. Prén. Toma, || Au- 
xi iar del verb tindre, qu' equival a ha, com: té de 
viiidre. Ha, tiene. 

MES VAL UN TÉ, QUE DOS TE DONARÉ. Ref. MES VAL 
UN AUCELL A LA MÁ, CtC, 

TEA. f. TEIA. 

TEATÉ. m. y 

TEATÍ. m. Noin que 'Is relligiosos de Sant Gaietá 
pren^iueren de Joan Pere Carraf.i, bisbe de Teati, que 
després va ésser Papa ab el noni de Paulo IV. Tea- 
tino, Cayetano. 

TEATINES, f. pl. Dues especies de nionges, les 
unes ab vots solemnes y les altres ab senzills, quina 
fundadora va ésser la M. Ursul.i Benincassa. Grego- 
ri XV va aprovar aquest institut: estaven subgectes 
ais teatins y observaven les regles de Sant Agusti. 
Teatinas. 

TEATOLISME. in. Abstenció sistemática de tota 
mena de begudes, exceptuant 1' aigua y 1 té. Aquest 
sistema t¿ molts partidaris a Anglaterra y América. 

TEATRAL, adj. Lo pertanyent al teatre. || Có- 
mich. Teatral. 

TEATRALIA. L Coses de teatre. 

TEATtíALISAR. v. a. Adaptar una obra literaria 
al teatre. Teatralizar, 

TEATRALITAT. f, Qualítat de lo qu' és teatral, 
de lo que pot ésser dut al teatre. 

TEATRALMENT. adv. ni. Seqons les re?les, usos 
o costums del teatre. Teatralmente. || aparatosa- 
MENT. 

TEATRE, m. Lloch en que s' hi representen públi- 
cament comedies, operes, drames y altres especta- 
cles. Teatro. || Paratge lúblicli ont se celebien els 
espectacles. Teatro. || Práctica de l'art de represen- 
tar. Teatro. || La professió d' actor dramáiícli. Tea- 
tro. II El conjunt d' obres pera representar, ja siguin 
d' un autor, d' un país, etc. Teatro. || El concurs deis 
especia or. Teatro. || En les universitats literaries, 
la sala ont concorren els estudiants y niestres pera 
alguna funció. Teatro, paranimfo. || El lloch ont al- 
guna cosa está de manifest al públich. Teatro. || Met. 
També 's diu en lo moral, com: teatre del mon, del 
luxo, de la vida humana. Escena, teatro. 

TEATRÓFON. m. Aparell automátich qu' estableix 
immediata comunicació ab un teatre o una sala de 
concert pera les audicions; al deixarhi caureuna mo- 
neda de cinquanta céntíms a I' esclelxa ti' un recep- 
tacie, ab el contrapés de la moneda posa en contacte 
un fíl telefónicii. Teatrófono. 

TEBEN, A. adj. TEBI. 

TEBESA. f. TEBIESA. 

TEBI, A. adj. Entre fret y calent. Tibio || TEMPE- 
RAT. II Met. Reinis, esllanguit. Tibio. || Fluíx, descu - 
dat, poch actiu. Tibio. 

POSAR TEBI. fr. Entibiar. 



TEC 



TEl 



25 



TEBIAMENT. adv. in. Ab tebiesa. Tibiamente. || 
Met. Ab fredor. Tibiamente. || Fluixament, ab des- 
cuit. Tibiamente. 

TEBIESA. f. Calor iiioderat; qualitat de lo qii' és 
entre fret y caleiit. Tibieza. || Met. Leiititut, remis- 
sió de la calor o vivesa Tibieza. || Fredor, pocli fer- 
vor o activitat en fer alguna cosa. Tibieza. 

TEBIÓ, NA. adj. Lo qu' és sois un poch tebi. Algo 
tibio. 

TEBIONET, A. adj. Templadito. 

TEBIOR. f. TEBIESA. 

TEBLE. adj. TERRIBLE. 

FEBLEMENT. adv. ni. TERRIBLEMENT. 

TEBLETAT. f. La condició de lo teble o terrible. 
Terribilidad. 

TECA. f. Fam. MENJAR. 

BONA TECA. Bon lueiijar. Buena comida. 

FORQA TKCA. Molta vianda o recapte. Mucha comi- 
da ó comida abundante. 

TECADÁCTIL. m. Zool. Mena de reptils sauris 
gecónits, que 's caracterisen péls seus dits aixani- 
plats a tota sa Harpada y un solcli al dessola, en 
quin amaguen 1' ungía. Tecadáctilo. 

TECAMONADIS. ni. pl. Zool. Mena d'infusoris re- 
coberts d' un tegunient que no 's contreu, y és inem- 
branós, y quins orgues locoinotors formen un o varis 
filanients flngelifornis. Tecamonadios. 

TECÁPOT. atlj. Que té '1 peu recios en una cap- 
ceta. Tecápcdo. 

TECAR. V. a. Fam. Menjar forga. Embuchar. 

TECARIA. f. Bot. Mena de líquens quins apotecis 
semblen petites capees ab tapa. 

TECARIATS. m. pl. Familia de líquens del tipus 
de la tecaria. Tecarlados. 

TECH (El). Geog. Poblé del depart. deis Pirineiis 
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Prats de 
Molió; és a la confluencia de la riera de la Cornala- 
da ab el Tech, a la vora d' aquest riii, y té 543 tiab. 
II Hidrog. Riu del Vallespir, avui del depart. deis Pi- 
rineus Orientáis. Neix al Pirinea, entie'l coll de Pal 
y I poriell de Roja; passa per Sant Salvador, Prats 
de Molió, El Tech, Arles, Amelia, Parlada, Pont, Ce- 
ret, Sant Joan de Pladecosta, El Voló, Brolla, Artafá, 
y a mitjorn d' Elna, y tlesaigua al Mediterrani, entre 
Argelers y l'estany de Sant Nagari. 

TECIDEA. f. Zool. Mena de moluschs braquiódops, 
quin tipus és una de les que viuen al Mediterrani, 
comprenent també algunes especies fóssils deis te- 
rrenys cretacis. Tecidea. 

TECÍGER, A. adj. Bol. La pell membranosa que 
embolica les llevors. Tecígero. 

TECLA, f. Peqa de fusta o de marfil que 's toca ab 
els dits, ab mes o nienys i!e forga pera fer sonar les 
flautes de l'orga o les cordes del piano y d" altres 
Instruments semblants. Tecla. || Met, Materia o punt 
delicat d' alguna cosa, Tecla. 

ENSOPEGAR LA TECLA, ir. Met. Tocar el punt d' al- 
guna dificiiltat. Dar en la tecla. 

MLDAR DE TECLA O TOCAR LES TECLES, fr. Met. Mu- 
dar de niedis pera lograr algún fí. Teclear. 

QUINA ALTRA TECLA O AQUESTA ÉS UNA ALTRA TE- 
CLA. Expr. Que denota 'I i o i inconvenient que's des- 
cobreix en alguna cosa. Esas son otras mil y quinien- 
tas 

QUINA TECLA TOCA? Loc. fam. Ab que 's pregunta 
la ocupació o ofici d' algú. ¿En qué se ocupa? 

TOCAR LA TECLA O UNA TECLA, fr. Met. Moure ex- 
pressament algún assunipte o especie. Tocar una te- 
cla. 

TOCAR TOTES LES TECLES, fr. Met. Emplear tots els 
medis possibles pera la consecució d' algún fí. Echar 
todos los registros. 

TECLA, n. p. de dona. Tecla. 

DIC. CAT. — V. 111. — 4. 



TECLAT. m. El conjunt de tecles d' algún instru- 
ment musical. Teclado. 

TECLEIG. m. L' acció y efecte de teclejar. Te- 
cleo. 

TECLFJAR. v. a. Tocar o ntoure les tecles. Te- 
clear. II Moure 'Is dits com qui toca les tecles. Te- 
clear. 

TECLETA. f. dim. TecHta. 

TECNFSTÉTICA. f. Ciencia de les belles arts. 
Tecnestética. 

TECMCAMENT. adv. m. D' un modo lécnich. 
Técnicamente 

TÉCNICH, CA. adj. Privatiu, peculiar de cada art 
y ciencia. Técnico. || S' aplica a les páranles faciil- 
tatives propies de les ciencies y de les arts y oficis. 
Técnico. II m. Qui exerceix una carrera científica o 
una art qualsevol. Técnico. 

TECNICISME. m. Conjunt de veus técniqnes. Tec- 
nicismo. II Llenguatge especial d'una ciencia o d'una 
art. Tecnicismo. || Qualitat de lo técnich. Tecni- 
cismo. 

TECNOGRAFÍA. f. Ciencia deis procedimenls téc- 
nichs. Tecnografía. 

TECNGGRÁFICH, CA. adj. Lo concernent a la 
tecnografía. Tecnográfico. 

TECNOLiTA. f. Min. Pedra que presenta dibuixos 
d'obgectes que d' alguna mena se relacionen ab les 
arts. TecnoUta. 

TECNOLOGÍA, f. Tractat deis tertnens técnichs. 
Tecnología. || Llenguatge propi, exclusiu, técnich 
de les ciencies y arts. Tecnología. 

TECNOLÓGICH, CA. adj. Lo perlanyent O relatiu 
a la tecnología. Tecnológico. 

TEDA. f. TEYA. 

TEDEIXER. V. n. Patir de tedi. 

TEDENAT (Pere). Biog. Sabi matemátich del Mit- 
jorn de Franca, que va níixer al any 1765, niorint al 
de 1832. Havía publicat observacions ben inipcrtants 
de les ciencies exactes y va ésser professor a Rodes 
y rector de 1' Academia de Nimes. 

TEDER, A. ni. y f. TEIER, TEIERA. 

TEDESCH, CA. adj. ALEMANY. 

TEDEUM, m. Cántich que usa la Iglesia pera do- 
nar gracies a Deu per algún benefici. Se creu que '1 
van inventar Sant Ambrós y Sant Agustí. Tedeum. 
II Expr. De que s' usa quan algú surt bé d'una cosa 
que li ha costat molt o CjU'ha arribat després de 
llarch tenips que s'esperava. Tedeum, aleluya. 

TEDI. m. Aborriment, deixament, cansanient del 
esperit. Tedio. 

TEDIOS, A. adj. Qui pateix de tedi. 

TEDIOSAMENT, adv. m. Ab fásticfi y aborriment. 
Tediosamente 

TEFRINA. Min. i. Roca de color gris, tova, de 
textura globu osa, forfa y resistenta, aspre al tacte, 
que conté molt de feldespat. Tefrina. 

TEFRITIS. ni. pl. Zool. Mena d'insectes dípters 
atericers. Tefritis. 

TEFRÓFIL, LA. adj. Bot. Que té fullea cendroses. 
Tefrófllo. 

TEFROITA. f. Min. Substancia compacta de color 
cendrós que ratlla 'I fosfat de cals. Tefroita. 

TEGUAL. ni. IMPOST. 

TEGUMENT. m. Membrana exterior que cobréix 
el eos deis animáis, y entre botánichs la coberta que 
rodeja immediatament els orguens sexuals. Tegu- 
mento. 

TEL m. Bot. MATAPOLL. II TILIA. || TEIX. 

TEI (Coll de). Orog. Collada del Bergadá entre 
penyals encrespáis al caire de la serra de Picancel. 
Té 910 met. d' altitnt. 



26 



TEI 



TEL 



TEIA. f. Estella reinosa del pi, que s'usa pera fer 
lluní o encendre loch. Cuelmo, tea. || Met. Qualsevii- 
Ila fusta reinosa que s' encengui ab niolta íacili- 
tat. Tea 

TEIA DE LA DISCORDIA. Qu¡ excita O fomenta dis- 
cordies. Tea de la discordia. 

TEIES NUPCIALS. Certes teies que portaven els des- 
posáis devant de llurs eS' oses; comunainent se pren 
per les nieteixes bodes. Teas maritales ó nupciales. 

TEIÁ. Geo§. Vila de la prov. y bisb. de Barcelona, 
part. jud. de Mataré; es prop de la costa y té 1,174 
habitants. 

TEIANT. m. Ter. ibicench. tallant. || Cortante. 
Trinchante. 
TEIER. MI, y 

TEIERA. f. Graella de ferro demunt de la qual 
s'hi posen les teies pera fer Hum. Tedero. |1 Dipósit 
de teies. 

TEIFORME, adj. Que 's prepara com e! té. Tei- 
forme. 

TEÍNA, f. Materia crestallisable extreta del té. 
Teína. 

TEIÓS, A. adj. Reinos, que té les qualitats de la 
teia. Teoso. 

TEÍSME. ni. Creencia en un sol Deu omnipotent. 
Teísmo. 

TEISSIER (Antoni). Biog. Escriptor y historiaire 
de les derreiíes del sigle XVII y comengos del XVllI. 
Era nadiu de Montpeller, y fill d' una familia protes- 
tant, després de la revocado del edicte de Naiits, va 
retirarse a Piussia ont 1' elector de Brandeburg va 
ferio conseller denibaixada y cronista seu assenya- 
lantli una peiisió. Era honie travallador y sabl, ha- 
vent publica! algunes obres, entre quines deu es- 
inentarse els Elogis deis tiomes sabis, extrets de la 
historia de M. de Tliose, quina edició lués coniplerta 
va ésser la de 1715 en quin any Teissier va morir a 
Berlín ais 84 de la seua edat. 

TEÍSTA, s. y adj. Partidari o propi del teísme. 
Teísta. 

TEIUT, DA. ad). Que té molta teia. Teoso. || Vulg. 
Tonto, ignorant, montanyench. Palurdo. 

TEIX. ni. Bot. Arbre de la fam. de les taxácies, 
molt semblant al abet; té les fulles niolt tesses, 
amargues y sempre verdes. Tejo. 

TEIXERA. f. La montanya que hi ha abundor de 
teixos. Tejeda. || Bosch de teixos. Tejeda. 
TEIXIBLE. adj. Que 's pot teixir Textible. 
TEIXIDOR. m. Qui té per ofici teixir. Tejedor. || 
El de coto. Fustanero. || Entom. Insecte com una 
aranya petita y ab sois quatre potes, que neda en 
continua moviment y ab molta velocitat per demunt 
de l'aigua. Escribanillo, escribano, tejedera, ara- 
ña de agua, típula. 

, TEIXIDOR (Jaume). Biog. Relligiós del sigle xvii, 
nádiu d'Arenys de Munt, que va vestir l'hábltal 
any 1627, al uionastir de Sant Geroni de la Murtra, 
en quin va morir al any 1665. Va ésser un deis mu- 
sichs que assoliren al seu tenips merescuda impor- 
tancia, havent deixat escrites algunes composicions 
de música sacra que ais nionastirs de la seua or- 
dre a Catalunya, eren prou conegudes pél seu estil 
clá,ssich. 

— (JOSEPH). Biog. Pintor barceloní que va néixer 
envers 1' any 1835. Va ésser deixeble d' En Ramón 
Martí y Alsina. A la exposició de Belles Arts de Ma- 
drlt al any 1864, se va donar a conéixer ab alguns 
qukdres de paisatge, algún de quins, com el que re- 
produía un tro? de costa de Catalunya, va ésser dis- 
tingitab nienció honorífica y fou coinprat pél govern 
ab destí al Müseu Nacional. Dos anys niés tart pre- 
seirtava a r Exposició artística de Barcelona, alguns 
quadres separautse ja del paisatge y dedicantse mes 
a la composició y a la figura, contan.hí entre altres, 



la Tornada del mercal, Vestit cátala, Vestit aragonés, 
etc. El seu genre predilecte era el de retrats, de 
quins va pintarne una munió, y entre ells, el d'AI-bey, 
que figura a 1 Associació d' excursions, y el de Gim- 
bernat, pera la Galería de catalans illustres establer- 
ta a la Casa de la Ciutat de Barcelona. 

— Y BARCELÓ (JOSEPH). Blog. Coirposifor musical 
nascut a Seros, prov. de Llei 'a al any 1750, y niort 
a Murcia quaii el contagi de 1811. Al any 1778 va 
endregarse a Madrit, essent allí organista de les Des- 
calces y de la Reial capella. A Madrit va publicar al 
any 1794, un niétode pera clave y forte piano, y en- 
tre les demés composicions musicals seues, cal es- 
mentar un Qiiartel peta dosviolins, viola y violoncello. 
pub ¡cada en 1801. Era autor d' una obra que no va 
acabar mostrant la seua erudició y profón coneixe- 
ment del art musical. Se titolava Discurso en el cual 
se da una idea de todos los sistemas de música, tanto 
prácticos como especulativos... y además tanto anti- 
guos como modernos, con otras cosas análogas á la 
música, 1804. Va publicarse el primer volúm, restant 
el segón inédit en poder d -Is seus hereus. 

— Y LATORRE (FBLIP). Biog. Compositor nnisical, 
nadiu de Vich, tnort a Albarracin al any 1836, ont 
era mestre de capella de la catedral. Va escriure 
nombroses composicions musicals religioses, que li 
donaren prou nomeaada, prova it el coneixtinent que 
tenía de 1' armonía, resultant de clássicli estil. 

TEIXIDORA. f. La que teixeix. Tejedora, tejede- 
ra. II Entre perruquers els ag nlers de seda a qu'han 
afian^at el cabell, ab que formen després la perruca. 
Cairel 

TEIXIDURA. f. Acte y efecte de teixir. Tejedura. 

TEIXIMENT. m. L'acció y efecte de teixir. 

TEIXINAT m. Arq. Sostre adornat ab motllures 
o adornos que s' encreuen, o ab quadros ab rosetons 
al mitg o altres diverses y arlístiques combinacions. 
Artesonado. 

TEIXIR. V. a. Passar la trama per entre Is fils del 
urdit, ab lo que qued.i formada la tela. Tejer. || Ba- 
rrejar ab el teixit fí s d or y d' argent. Briscar. Fer 
flors a la tela ab llaiigadora petita. Espolinar. || Met. 
Compondré ab ordie y niétode Tejer || Enllagar 
qualsevulla cosa. Entretejer, tejer, enlazar. || Dis- 
córrer, maquinar ab varietat d' idees. Tejer. 

TEIXIR Y DESTEIXIR. fr. Travallar inútilment. Tejer 
y destejer. 

TEIXIT, DA. p. p. Tejido. || m. Qualsevol obra 
teíxida. Tejido. || Anat. Les diferentes parts que per 
Ilur coniiex ó formen els orgues deis animáis y de les 
plantes y son llurs elements anatómichs. Tejido. 

TEIXÓ. ni. Term. TOIXÓ. 

TEIXT. m. TEXT. 

TEIXUCH. ni. lerm TOiXÓ. 

TEL. m. La túnica o pell sotil que teñen algunes 
fruites, etc., desfota de la esclofoHa. Tela. || Capa 
que 's forma a la supeificie d' alguns liquits. Capa, 
tela nata, flor. || Taca que's fa demunt deis miralls, 
vidres y pedrés fines, y 'Is treu el brill y la transpa- 
rencia. Paño. II Boira o nuvolet que 's forma al uH. 
Tela, túnica. || La pelleta soiil que 's fa ais ulls. Al- 
gara II La de les cebes. Binza, brincia, tela. || La 
del ou. Fálfara, algara, binza. 

TEL DE LA LLENGUA. El Uigament que té la Mengua 
per la part de sota, que si arriba íiiis a la punta, ini- 
pedeix el mamar y pailar ciar. Frenillo. 

TEL VIRGINAL. Anal. Tela imaginaria que 's pensa- 
ven qu' era lo que constituía la virginitat de les don- 
zelles; sois consisteix en certes parts membranoses o 
carnoses, que formen com un quadrat, y están reuni- 
des entre sí en les donzelles. Tela virgínea, carúnculas 
mitiformes. 

TEL DE SEBA El que formen les cebes y que sol 
dirse com a ponderado de lo fí. 

TINDRE L TEL DE LA LLENGUA BEN TRENCAT. fr 



TEL 



TEL 



27 



Met. Enraonar molt y sense parar. Tener la lengua 
destrabada. || Esser molt parlador. Tener mucha len- 
gua, hablar de vicio, no tener pepita en la lengua. \\ NO 

TINDRE PBLS A LA LLENGUA. 

TELA. f. Teixit de Uaná, fil o seda. Tela. || Teixit 
de II í, coto o cánem. Lienzo. |1 La membrana del cer- 
vell, cor, etc. Tela II La que cobreix els budelis del 
animal, com la del Tiioltó, etc. Redaño, omento, en- 
tresijo. II Anat. La que cobreix el ventre de les per- 
sones. Peritoneo, torillo || llit, 2. || Lo que 's posa 
d' una vegada al teler. Tela. || La segona membrana 
que cobreix el feío, y que, segons tota apariencia, 
conté y subministra raliinent a la criatura, omplint- 
se d' ell desde M principi de la generació per aquest 
efecte. Amnl n. || Fi at usat al Ebre pera la pesca 
de la saboga; consta cada pega de trentadues braces 
de llarcli y dues d' ampie; la malla és d' uns ciiich 
centíni. en quadre poch mes O menys. Sabogal, tela, 
tiro II Cada una de les dues peces entre les quals se 
posa la llana del niat nlás. Terliz, tela. || pl. Filats 
pera cagar aucells. Telas, redes. 

TELA D' ARANYA: TERANYINA. || Met. DiSCUrS fútil O 

de poca subs aiicia. Telaraña. 

TELA DE COTO PERA FORROS. Fustán. 

TELA DE JUDICI. La forma 9 modo de procedir judi- 
Cialment. Tela de inicio. 

TELA D' OR O D' ARGENT Teixit d' or O d' argent. 
Brocado, tela de oro ó de plata 

TELA DE RONYÓ. La Capa de greix que cobreix els 
ronyoDS Riñonada. 

TELA INGLESA: XAGRÍ. 

TELA DELS ossos. Tel molt prim que rodeja quasi 
tots els ossos. Periosleo. 

HAVl RHI MOLTA TELA PERA TALLAR, fr. Met. Tindre 
moltes coses que dir respecte a algún assuinpte. Ha- 
ber ó sobrar tela de que cortar, 

LO QUE SOBRA ÉS TELA PERA TALLAR, fr. LO QUE 
SOBRA ÉS PANYO. 

PARAR LES TELES, fr. Disposarles pera cagar aucells. 
Enredar, armar redes. 

TELAIRE. ni. Qui ven teles. Lencero. 

TELALGIA. f. Med. Mal de pits. Telalgia. 

TELAMÓN, m. Arq. Estatua o figura humana que 
serveix de columna o pilar. Telamón, atlante. || Re- 
ferintse al blasó, son les figures pintades a abdós 
costats del escut en actitut de sostindrel. Telamón. 

TELANGECTASIA. f. Med. Aixamplament deis va- 
sos qu' están algún tant distants del cor. Telangec- 
tasia. 

TELANGECTASICH, CA. adj. Qui és afectat de la 
telangectasia. Telangectásico. 

TELAR, V. a. Posar tela a un obgecte com per 
exemple a un paraigua. 

TELARANYA. f. Y 'Is seus derivats. teranyina. 

SI CASI ES MES DEL QUE GUANYES, VESTIRÁS DE TE- 
LARANYES. Ref. SEGONS EL GUANY, etC. 

TELEFON. m. Áparell pera comunicar les páranles 
y tota mena de sóns a Margues distancies per medi 
de fils eléctiichs. Teléfono. 

TELEFONAR, v. a. Enviar telefonemes. || Comuni- 
car per felefon. 

TELEFONAT, DA. p. p. del verb TELEFONAR. 

TELEFONEJAR. TELEFONAR. 

TELEFONEJAT. TELEFONAT. 

TELEFONEMA, m. Comunicado feta de viva veu 
pél telefon. Telefonema. 

TELEFONÍA, f. Art de transmetre '1 só a llarga 
distancia. Telefonía. 

TELEFÓNICAMENT. adv. Per medi del telefon. 
Telefónicamente. 

TELEFÓNICH, CA. adj. Pertanyent a la telefonía. 

TELEFONISTA, m. y f. El que telefona, empleat 
del telefon. 



TELEGRAF. m. Máquina colocada a les altares 
mes visibles, pera comunicar noticies per medi de 
signes que representen lletreso páranles. Telégrafo. 
II La foguera que s' encenía a les costes, y timbé al 
interior de les terres, pera avisar alguna cosa, y mes 
particularment 1' arribada de tropes enemigues. Al- 
menara. 

TELEGRAF ELÉCTRICH. m, Aquell en que les noticies 
se comuniquen per medi de la electiicitat, que passa 
per uns fils de coure sostinguts per uns país de fusta 
proveits d' ailladors. Telégrafo eléctrico. 

TELEGRAF SENSE FILS. Aquell en que la coniunica- 
ció 's fa directanient d" estació a estació per medi de 
les ones etéries, sense cap mena de fils metálichs. 
Telégrafo sin hilos, 

TELEGRAFÍA, f. L' art de comunicarse per medi 
del telegraf. Telegrafía. 

TELEGRAFIAR, v a. Manejar el telegraf pera co- 
municarse ab algún ausent. Telegrafiar. || Dictar 
coniunicacions pera la expedido telegráfica o escríu- 
reles y entregarles o feries entregar ab el propi ob- 
gecte. Telegrafiar. 

TELEGRAFIAT, DA. p. p. Telegrafiado. 
TELEGRÁFICAMENT. adv. ni. Per medi del tele- 
graf. Telegráficamente. 

TELEGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent al tele- 
graf. Telegráfico. 

DESPAIG TELEGRÁFICH. m. TELEGRAMA. 
TELEGRAFISTA, s. Empleat al servei de telegrafs. 
TELEGRAMA, ni. Comunicació per medi del tele- 
graf eléctrich. Telegrama. 

TELEMETRE m. UHera per medi de la qual se 
calculen les distancies sens amidarles. Telémetro. 

TELEMETRÍA, f. Part de la topografía que té per 
obgecte conéixer les distancies sense anudarles ma- 
terialment. Telemetría. 

TELEMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la tele- 
metría. Telemétrico. 

TELEOLOGÍA, f. Art d' enraonar a llargues dis- 
tancies. Teleología. 

TELEOLÓGICH, CA. adj. Fil. Lo pertanyent a la 
teleología. Teleológico. 

TELEOSSAUR. ni. Mena de cocodrills fóssils. Te- 
leosauro. 

TELEPÁTICH, CA. adj. Referent a la telepatía. 
Telepático. 

TELEPATÍA, f Anunci o transmissió definitiva de 
lo qu' és llu- 
nyá. Sol dirse 
d' alguns fe- 
nómeas en les 
malalties. Te- 
lepatía. 

TELER. m. 
Máquina pera 
teixir. Telar. 
II Fins r apli- 
cado del va- 
por a la mecá- 
nica, els telers 
pera teixir 

eren moguts a má, mes are son pochs els d' aquesta 
mena que s' usen encara. 

TELER DE BRODAR. Quadre de Uistons ont s' hi as- 
segura la roba que 's vol brodar. Bastidor, 
TELERÍA. f. Botiga de teles. Lencería. 
TELESCOPI. m. Opt, Ullera molt gran pera obser- 
var els astres y obgectes distants. Telescopio. 

TELESCOPIA. f L' art de servirse del telescopl 
per observar el fírmament. Telescopio. 

TELESCÓPICH, CA. adj. Lo pertanyent al tfeles- 
copi. Telescópico. || Lo qu' és tan llunyá que sois se 
pol veure ab ajuda del telescopi. Telescópico. 




Teler dk má: a y a', punts d' apoi; 
b, porta taule^; c, taco; d, calaix; e, 
ilangadora; f, brida; g, taules. 



28 



TEL 



TEM 



TELESFOR. n. p. Telesforo. 

TELESIA. f. Min. Mena de corindón. TelesJa. 

TELESÍCGNOSIA. f. Coneixenient protón deis 
efectes de la voliintat. Telesiognosia. 

TELESIOGNÓSTICH, CA. adj. Lo concernent a la 
telesiognosia. Telesiognóstico. 

TELESIÓGRAF. s y adj. Qui practica la telesio- 
gra'ía o n' escriu. Telesiógrafo. 

TELESIOGRAFÍA. f. Descripció deis fenómens de 
la voluntat. Telesiografía. 

TELESIOGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
telesiografía. Telesiográfico. 

TELESIÓLECH. s. y adj. Périt, instruit en telesio- 
logía. Teleslólogo. 

TELESIOLOGÍA. f. Ciencia que s' enlaira ais fo- 
naments obgectius de les veritats moráis. Teleslo- 
logia. 

TELESIOLÓGICH, CA. adj. Lo qu' és propi O pe- 
culiar de I 1 telesiologfa. Telesíol gico. 

TELESME. ni. Ant. Noni qu' einpleaven e's alqui- 
niistes pera designar la perfecció del art de fer or. 
Telesmo. 

TELET. m. Tel molt 11. Telícula. 

TELETA, f. dim Mena de membrana molt fina. 
Telilla. 

TELEYLA. f. Radical hipotética composta de car- 
bono y hidrógen en la proporció desis del primer per 
tres del segón. Teleila. 

TELIBANCA. f. Tro? gran de carn pera nienjar. 
Pedazo de vianda. 

TELÍGON. m. Bol. Mena de plantes cinocranibies, 
anaiols que creixen ais terrenys propers al Medite- 
rrani. Telígono. 

TELITIS. f. Med. Inflamado del mugró. TeHtis. 

TELM. n. p. TeImD. 

TELM (Lluis). Biog. Monjo cartoixá nadiu de Llei- 
da, que a la seua ordre va fruir molt de prestigi a 
les derreríes del sigle xvi, havent escrit algunes obres 
mistiques. Va ésser fundador deis luonestirs de car- 
toixos de Lisboa y Evora a Portugal, havent mort a 
Cazalla quan havía complert els cinquanta anys de 
etat, al de 1593. 

TELM (Sant). Cala y antiga torra de Mallorca, a 
la vora de 1' ¡lleta de Pontaleu. 

TELÓ. m. Tela gran pintada que 's posa al fons 
del escenari y representa '1 lloch ont passa M fet. 

TELÓ DE BOCA. La cortina gran que tapa I' escena- 
ri a la vista del espectador. Telón de boca. 

TELOBIS, CIVIT. Geo^. ant. Nom de la vila de 
Martorell, prov. de Barcelona, en teuips deis romans. 
II fl. Nom del riu Anoia, prov. de Barcelona, en tenips 
del romans. 

TELOGÍA. f. Vulg. TEOLOGÍA. 

TELONL m. Ant. Aduana. || Banch públich ont se 
pagaven els deumes. Telonio. 

TELUR. m. Min. Metall sóHt d' un blanch bla- 
vench y molt frágil. Teluro. 

TELURAT, DA. adj. Que conté telur. Telurado. 
II m. Quíni. Combinado del ácit telúrich ab una base. 
Telurato. 

TELÚRICH, CA. adj. Quim. Calificado d' un ácit 
pioduit pél telur. Telúrico. || Aslron. Lo pertanyent 
o relatlu a la Terra, com a planeta, y partlculannent 
a la influencia que aquesta exerceix sobre 'I regne 
orgáuich. Telúrico. 

TELURISSAL. adj. f. Quim. Sal produida per la 
combin.ició d' un lelúrit y un telur. Telurisal. 

TELÚRIT. m. Quim. Conibinació del telur y d' un 
eos simple. TelArido, telururo. 

TELURUR. m. Combinado del telur ab un eos 
simple. Telururo. 



TELL. m. Bot. TEIX. 

TELL. Geo^. Lloch del d st. niunpal. de Caneján, 
en la Valí d'Arán, prov. de Lleida. 

TELLA. f. Ter. TEULA. || Tro? de rajóla. 

TELLERINA. f. TALLARINA. 

TELLEZ GIRÓN (Lluis) Biog. Pintor valencia, 
mort a la capital d' aquell ant ch regne ni any 1878. 
Va ésser professor de perspectiva y de paisatge a 
Valencia y nomenat individuu de la Academia de 
Sant Caries, y havía íntervingut en la decorado de 
moltes solemnitats celebrades a la ciutat valenciana, 
durant la primera meitat del sigle XIX. Entre les 
senes obres pictóiiqnes s' han el' esmentar Un Salva- 
dor pél retaule de les monges de Jerusaiem a Valen- 
cia, y els seus quadres, que figuren al Museu d'aque- 
lla ciutat, ab els fítols de Alegoría de les Aris, 
Entrada de Wamba, y Anunciado deis pastors. 

TELLO. ni. TEIX. || Cert joch. Tángano. 

TEM. Gram. Temps del verb temer, ell tem, 
jo tem. 

TEMA m. Proposició o text que's pren per argu- 
ment o materia d' un discurs. Tema. II Porlía, obsti- 
nado o empenyo en algún ptopósít o aprensió. 
Tema. |i La manía que 'Is agafa ais boigs. Manía, 
tema. || Oposició capritxosa contra algú. Tema. || 
Composició que s' ha fet o escrit. Discurso. || Tirria, 
aborriment. Tema, tirria, hipo. 

TEMA CELEST. Astron. La deliniació qu' expressa 
la positura y dísposició del cel y estrelles enqualse- 
vol moviment de tenips deterininiít, presentantshi 
les dotze cares celestes, els dotze graus deis signes, 
y '1 lloch que 'Is p anetes y altres estrelles hi teñen. 
Figura ó tema celeste. 

AQUEST ÉS EL TEMA DEL MEU SERMÓ LOC. Ab qUC 
algú s' explica quan sent alguna especie o adverten- 
cia sobre la que ell ha ínsistit abans. Ese es el tema 
de mi sermón. 

TiNDRE o AGAFAR DE TEMA. fr. Aborrir. Tener la 
tema con alguno. 

TEMÁTICH, CA. adj. Porfiat, tena?. Temático, 
temoso. II Arreglat segons el tema d' alguna materia. 
Temático. 

TEMERÉ. V. a. Ant. temer. 

TEMBREDOR, A. m. y f. TEMEDOR. 

TEMBROR. m. TEMOR. 

TEMEROS, A. adj temeros. 

TEMEDOR, A. adj. Ant. temible, TEMEROS. 

TEMENQA. f. p. u. TEMOR. 

TEMER. V. a. Tindre por d' alguna cosa. Temer. 
II Tindre respecte. Temer. || Tindre sospita d'alguna 
cosa. Temer, recelar. 

NO TEMER fr. Arrostrar. 

TEMERARI, A. adj. Inconsiderat, imprudent. Te- 
merario. II Arruixat, atrevit, airiscat. Anojodo, te- 
merario, ll Lo Que 's fa, 's din o 's pensa sense fona- 
ment, com: judici temerari. Temerario. 

TEMERARIAMENT. adv. m. Ab temeritat. Teme- 
rariamente. 

TEMERITAT. f. Indiscreció, imprudencia. Teme- 
ridad. II Audacia, atreviment. Temeridad. || Coiicep- 
te format sense fonanient. Temeridad. || Ceguera de 
la rao. Temeridad. 

TEMEROS, A. adj. TEMORÓS. 

TEMEROSAMENT. adv. m. TEMOROSAMENT. 

TEMIBLE, adj. Lo que fa por o és digne de que'n 
faci. Temible. 

TEMIBLEMENT. adj. D' una manera temible. 

TEMOR, m. Inquietut, nioció de l'ánima, que arri- 
ba a persuadirse que un mal que atnena?i 11 succei- 
rá, o que no vindrá un bé que desitja. Temer, mie- 
do. II Presumpció, sospita, recel. Temor. |1 Horror, 
pavor. Miedo. 



TEM 



TEM 



29 



TEMOR DE DEU. El temor respectuós y reverencial 
que se lí ha de tiiidre a Deu. || Els teólechs distingei- 
xen tres especies d' aquest temor: monda, servil y 
filial. El primer até mes al favor del mon que al de 
Deu; el sesóu quan se tem el cá-ticli d' una culpa 
per temor del meteix cáític'i; y '1 tercer qnan se tem 
per desagradar a Ueu. No obstant, en la Escrlptura's 
pren moltes vegadas com sinónlm d' amor. Temor de 
Dios, 

TEMOREIG. m. Acte y efecte de temorejar, Te- 
moreo. 

TEMOREJAR. v. a. Tindre temor. Tener miedo. 

TEMORENCH, CA. adj. Temorós, espantat, po- 
ruch. 

TEMORISAR. v. a. ATEMORISAR. 

TEMOROS, A. adj. Tí'mt, indeterminat, covart. 
Temeroso, medroso. || temible. || Qui tem per reve- 
rencia o per por del cásticli. Temeroso. 

TEMORÓS DE DEU. Qui tem ofendre a Deu. Temero- 
so de Dios. 

TEMOROSAMENT. adv. m. Ab temor o recel. Tí- 
midamente, temerosamente. 

TEMOROSÍSSIM, A. sup. Molt temorós. Temero- 
sísimo. 

TEJWORUCH, GA. adj. Temorós, porucli. Teme- 
roso. 

TEJVIÓS, A. adj. TOgUT. 

TEJWPAN. f. La pell del timbal, pandero, etc. Tém- 
pano. II CORNISA. 

TEMPANELL. m, Ter. ENVA. 

TEIVIPER. m. TEMPERI. 

TEMPERACIÓ. f. Acte y efecte de temperar. Tem- 
peración. 

TEMPERADAJVIENT. adv. ni. Ab temperanga. 
Temperadamente, templadamente. 

TEIWPERADÍSSIM, A. adj. sup. Molt temperat. 
Temperadísimo, templadísimo. 

TEiWPERAiVlENT m. Li constitució y disposició 
deis niixtes ab la proporció de llurs qualitats. Tem- 
peramento. II Complexió, constitució y disposició 
deis iiumors del eos. Temperamento. || Clima, tem- 
peri del aire. Temperamento. || Providencia o aibitri 
pera temperar o compondré alguna cosa. Tempera- 
mento. II JVlodificació de les coses ais termeus justos 
y deguts. Temperamento. 

ESTAR DE BON O MAL TEMPERAMENT. fr. Estar de 
bon o mal humor. Estar de buen ó mal temple. 

TROVAR A ALGÚ DE BON TEMPERAMENT. fr. Trovar- 
lo en disposició favorable pera conseguir d' ell lo 
que's preté. Coger ó hallar á otro de vena. 

TEMPERANCIA, f. y 

TEMPERANQA. f Virtut que modera 'Is apetits y 
US excessiu deis sentits, sub^ectantlos a la rao, així 
pera la salut del eos com pera la de I' ánima. Tem- 
planza. II Moderació, continencia de la ira o de qual- 
sevulla altra passió. Templanza. II La bona disposi- 
ció del aire o clima d' algún pais. Templanza, tem- 
peramento. 

TEMPERANT. p. a. Lo que tempera. S'aplica ge- 
nera inent a les medicines. Temperante, atempe- 
rante. 

TEMPERAR, v. a. Modificar, suavisar la forga de 
alguna cosa. Temperar, atemperar, templar. || Mo- 
dificar, acomodar una co'sa a un' altra. Atemperar, 
temperar, templar. || trempar. 

TEMPERAT, DA. p p. Temperado, templado. Ij 
Temperat, nioderat en el meiíjar y beure. Temperado, 
templado. || trempat. 

TEMPERATiSSIM, A. adj. sup. TEMPERADiSSIM. 

TEMPERATURA, f. Qrau de major o menor calor 
deis cossos. Temperatura. || La constitució del aire 
en relació del fret o de la calor. Se diu alta o baixa, 



segons és major o menor la calor, y húmida o seca, 
se^ons la quantitat de vapor d'aigua que té 1' atmós- 
fera. Temperatura. 

TFMPERI. m. Bon lemps, sao, bonanza. Sazón. || 
Algunes vegades sol valdré per sij;nificar temps bó- 
rraseos o desbarata!. Borrasca. 

TEMPERIE, f. Temperainent, complexió. Tempe- 
rie. 11 Clima teniplat. Temperie. || Constitució del 
aire ab respecte al fret, calor, sequetat y humitat. 
Temperie. 

TEMPESTA, f. Pertorbació de 1' atmósfera ab nú- 
vols carregats d' aigua, pedra o calamarga. acompa- 
nyats de trons y Ilamps. Tempestad. || Pertobació 
causada al mar per la violencia deis vents. Tempes- 
tad, tormenta, borrasca, temporal || Met. Violencia 
del geni o natural d' alguna peisona. Tempestad. I| 
Tot lo que amenaga algún perill o torbació, com: una 
gran tempestat vé a descarregar demunt meu. Nu- 
blado. II En lo moral, se diu d' un travall o torbació 
general o particular que dura pocli. Tempestad. || 
Se diu de tot lo qu' és iinpetuós y violent. Tempes- 
tad. II pl. Met. Páranles aspres y injurioses dites ab 
molta forga y malicia. Tempestades. 

DhSCARREGAR LA TEMPESTA, fr PlouTc, tronar, fer 
vent, caure pedra. Tempestear, descargar la tempes- 
tad. II Met. Dir tempestáis, donar mal temps a algú. 
Tronar, tempestear, decir tempestades. 

TEMPESTAT. f TEMPESTA. 

TEMPESTEJAR. V. n. DESCARREGAR LA TEMPES- 
TAT, 1. 

TEMPESTIU, VA. adj. Oportú. Tempestivo. 

TEMPESTIVAMENT. adv. m. A temps, ab opor- 
tunitat. Tempestivamente 

TEMPESTÓS, A. adj. TEMPESTUÓS. 

TEMPESTUÓS, A. adj. Exposat o subgecte a tem- 
pestáis, y també lo que les causa o promou. Proce- 
loso, tempestuoso, tormentoso. || Dit en lo moral, 
com: aquesta vida és un mar tempesíuós. Tempes- 
tuoso, tormentoso, proceloso. 

TEMPESTUOSAMENT. adv. m. Ab tempestat 
Tempestuosamente. 

TEMPLANZA, f. TEMPERANQA. 

TEMPLAR. V. a. TREMPAR || TEMPERAR. || Pint. 
Treure la niassa vivesa o defecte d' un color barre- 
jantnhi d'altres Templar. || Moderar el travall. Mo- 
derar, templar, remitir. || A les fabriques de vidre, 
posar la pasta prop del fom, un poch apartada del 
foch, pera que 's vagi refredant poch a poch y no 
salti. Templar. || v. r. Moderarse, reprimirse. Tem- 
plarse. II D sminuir la calor. Templarse, jl Refredar- 
se. Entibiarse, templarse. 

TEMPLARIS. m. Individuus d' una ordre de cava- 
Uers establerta a Jernsalem a 1' any 1118, anomenada 
aixís per haverlos donat Balduí II una casa prop del 
temple de Salomó. El i de son institut era amparar 
y defensar ais peregrins que anaven a visitar els 
llochs de la Terra Santa, y devíen exposar llur vida 
en defensa de la fe católica. Pelen el vot de pobresa, 
castedat y obediencia, y teníen quatre díes de dejuni 
a la setmana Varen seguir la regla de Sant Bernat 
fins que '1 concili de Tioia Ms n' h¡ va donar un' al- 
tra. El gran mcitre residía a París. El 13 d' Octubre 
de 1307 varen ésser presos, per ordre de Felip I' Her- 
mas, rei de Franga, tots los que hi havía al seu reg- 
ué, y condemnats a morir cremafs. El Papa Cli- 
ment V, en un consistori secret celebrat durant el 
concili de Viena, va suprinir 1' ordre a I' any 1312. 
Templarios, caballeros del Temple. || Nom de certs 
lieretges que hi haví i a Jernsalem a 1' any 1030, y 
se 'Is anomenava aixis perqué vivíen ais temples. 
Oíerien sacrificis a una estatua ab varies circunstan- 
cies ridícules y supersticioses. Templarlos. 

TEMPLE, m. Iglesia. Templo. || La relligió deis 
templaris. Templo. || Edifici dedicat a algún deis deus 



30 



TEM 



TEM 



del paganisme. Templo. || TEMPERAMENT. || Fig. Lloch 
reial o iinaginari en que 's rendeix o 's pot rendir 
cult al saber, a la justicia, etc Templo. 

TEMPLET. in. dim. Temp ete, templecillo. || 
Adorno arquitectónich en forma de temple. Tem- 
plete. 

TÉMPORA, f. El tenips de dejuni per manament 
de r Iglesia en les quatre estacions de 1' any, que se 
observa '1 diniecres, divendres y dissapte d' una me- 
teixa setniana. S' usa mes freqüentment en plural. 
Témpora, témporas. || Ter. temporal. 

TEMPORADA, f. Espai d* algún temps limitat. 
Temporada. 

A TEMPORADES. adv. m De temps en temps. A tem- 
poradas. 

TEMPORAL, adj. Lo que dura cert temps. Tem- 
poral, temporario, temporáneo. II Lo que pertany 
al temps. Temporal || Tempestat de térra o de mar. 
Temporal. || Terré, monda, com oposat a lo espi- 
ritual y etern. Temporal, jj Secular, com oposat a lo 
eclesiástich, y aixís se diu: és senyor de lo espiritual 
y temporal d' aquest lloch. Temporal. || Se diu tam- 
bé referintse ais bens d' un clergue o benifet ecle- 
siástich, com: lo ¡"emporo/ d' aquest benifet puja a 100 
ducats Temporal. || Anat. Cert muscle de la barra 
inferior, que té 1 seu neixement ais polsos. Tem- 
poral 

TEMPORAL DE NEU. Nevada ab vent. Nevasca, ne- 
visca. 

EN LO TEMPORAL, adv. m. En coses temperáis y te- 
rrenes. En lo temporal, ícmporalmenle, 

EXECUTAR LO TEMPORAL fr. Scqüestrar o embar- 
gar les rendes d' un eclesiástich. Echar las tempora- 
lidades. 

TEMPORALISADOR, A. s. y adj. Qui tempora- 
lisa. Temporalizador. 

TEMPORALISAR. v. a. Fer temporal o acabable lo 
qnepodít o devia ésser de niolta duració o lo que 
era d'altre ordre. Temporalizar. 

TEMPORALITAT. f. Els fruits o qualsevulla cosa 
profana que percebeixen els eclesiástichs de Ilurs be- 
nifets y prebendes. Sol usarse en plural. Temporali- 
dad. II La qualitat de !o temporal o de lo que pertany 
a aquesta vida. Temporalidad. 

TIRAR LES TEMPORALITATS. fr. DESCARREGAR LA 
TEMPESTAT, 2. 

TEMPORALMENT. adv. m. Per cert temps. Tem- 
poralmente. 

TEMPORANEU. adj. y 

TEMPORANI, A. adj. TEMPORAL. 

TEMPORARI, A. adj. Lo que dura per temps limi- 
tat. Temporario. 

TEMPORISAR. v. a. Fer una cosa de temporada, 
de poca durada. Temporizar. 

TEMPORFJAR. v. n. Mar. Aguantarse a la capa 
durant un temporal de nit pera no propassarse del 
punt de destí qu' és a sotavent. Temporejar. 

TEMPORER, A. s. y adj. Qui no travalla mes que 
algunes temporades de 1' any. Temporero. 

TEMPRÁ, NA. adj Lo que vé abans del temps re- 
gular. Temprano, tempranero. 

TEMPRADAMENT. adv. m. Ant. TEMPERADA- 
MENT. 

TEMPRAMENT. m. Anl. TEMPERAMENT. 

TEMPRAR. V. a. Ant. TREMPAR. || TEMPERAR. 

TEMPS. m. Quantitat discreta y successiva pera 
amidar la duració de les coses, la continua successió 
de moments. Tiempo |1 Edat o nombre d' anys de 
alguna persona. Tiempo. il Estació, y aixís diem: els 
quatre temps de 1' any. Tiempo. || La edat o nombre 
d' anys de cada cosa. Tiempo. || Oci. Tiempo || Es- 
pai, intéival. Tiempo. j| Conjuntura, oportunitat, 
ocasió. Tiempo || La disposició deis negocis públichs 



y del Estat, com: en temps de guerra, de pau, etc. 
Tiempo. II L' espai o rato desocupat o Iliure de nego- 
cis. Tiempo. II Temperament j constitució del aire. 
Tiempo. II Terme prefixat. termini. Término, tiem- 
po. II TEMPORADA. || Llarch espai de díes. Tiempo. |I 
Mus. Una de les tres parts de la mida o proporció, 
que consisteix en algar o abaixar la veu determina- 
des vegades tnentres se canta y 's porta M compás. 
Alguns el conceptúen 1' espai d' un segón y en tal 
considerado '1 preñen com a base. Tiempo. || Qual- 
sevulla de les parts en que 's divideix la execució 
d' alguna cosa, com: a 1' exercici militar, en la pro- 
nunciado de les silabes, etc. Tiempo. || Gram. La di- 
ferencia del verb en la conjugado en ordre al temps 
en que s' exercita lo que significa '1 verb, y son tres: 
present, passat y venidor, y s subdivideixen en altres 
imperfets. Tiempo. || L' obgecte de la cronología y 
de r historia deis sigles passats. Tiempo. || Se pren 
per la moda o per lo que s' usa en la nostra edat o 
sigle, com: és menester acomodarse al temps. Tiem- 
po. II Ter. TAMBORINADA || Mit Deu fabulós que '1 
pintaven vell y ab croces: és lo meteix que Saturn. 
Tiempo. 

TEMPS A VINDRE. fr. El futur O que vindrá. Porve- 
nir. II Després de molt temps. A largo andar. 

TEMPS DESOCUPAT. El temps en que no 's té res 
que fer. Va^ar. 

TEMPS HEROICHS. Se diu comunament deis de la 
fábuL), en que Ms poetes forjaven héroes y 'Is feien 
filis de Ilurs Deus. Tiempos heroicos. 

ABANS DE TEMPS. m. adv. INTEMPESTIVAMENT. 

AB EL TEMPS. m. adv. Tart o dejorn, encara que 
trigui, finalment, en darrer resultat. Con el tiempo, á 
largo andar, á la corta ó á la larga. 

AB EL TEMPS TOT SE SABRÁ, fr. Ab que 's denota 
que per mes d' amagat que's facin les coses vé temps 
en que 's de.scobreixen. Todo lo descubre el tiempo. 

AB PROU TEMPS, HA MENJAT LA ESCODELLA PREDA, 
fr. Contra aquells que refiats de que teñen temps de 
sobra pera fer alguna cosa, se Is hi passa y no lo- 
gren res. Quien tiempo tiene y tiempo atiende, tiempo 
viene que se arrepiente. 

AL TEMPS. m. adv. Anticipadament. Con tiempo. || 
Ab oportunitat. Con tiempo. 

AB TEMPS Y LLOCH. m. adv. Ab el tenips necessari, 
després de molt temps. Con el tiempo, d largo andar, 
andando el tiempo. 

AB TEMPS Y PALLA MADUREN LES NESPLES. Ref. Ab 
que s'aconsella la paciencia y espera pera lograr 
algún fí. A su tiempo maduran las brevas; con el tiem- 
po maduran las uvas; caerá el membrillo y mudará el 
pelillo. 

ACOMODARSE AL TEMPS. fr. Conformarse ab lo que 
succeeix o ab la ocasió o circunstancies de les coses. 
Acomodarse al tiempo, andar con el tiempo. 

ADOBARSE 'L TEMPS. fr. Assentarse, deixar de picu- 
re o de fer mal temps. Componerse, abonanzarse, al- 
zarse ó levantarse el tiempo. 

AJUSTAR EL TEMPS. ir. Fixar la cronolpgía deis 
successos. Ajustar los tiempos. 

AL METEIX TEMPS. m. adv. Al ensems, juntament, 
Al mismo tiempo, á la vez, á la par. 

A LLARCH TEMPS. m. adv. Passat molt temps. 
A largo tiempo, á larso andar. 

ANAR EL TEMPS PER MiLLOR. fr. Millorarse. Mejorar 
el tiempo. \\ Met. Ésser mes próspera o menys dolenta 
la cosa pública. Mejorar las circunstancias. 

APROFITAR EL TEMPS. fr. Femé bon us, aprofitantse 
de la fortuna. Gozar del tiempo ó de la fortuna. || Es- 
tar ben ocupat, no malgastarlo. Aprovechar el tiempo. 

AL SEU TEMPS. m. adv. Quan siguí la ocasió. A su 
tiempo. 

A TEMPS. m. adv. En bona ocasió. A tiempo, en 
tiempo, en coyuntura, en sazón. 

CADA COSA VÉ AL SEU TEMPS, COM LES FIGUES AL 
AOOST. Ref. Cada cosa á su tiempo y los nabos en 
adviento. 



T£M 



TEN 



31 



CAURE UN TEMPS. fr. Ter. Entre pescadors, atrapar- 
los una tamborinada. Cogerles un temporal 

COMONIR EL TEMPS. fr. Dir el capellá les oracions 
y exorcismes disposals per la Iglesia contra '1 temps 
qu' ainenaga tempestat. Conjurar la tempestad. || 

APRESSAR 

CONSAGRAR EL TEMPS A ALGUNA PROFESSIÓ, CIEN- 
CIA, etc. fr. Dedicarshi ab assiduitat. Consagrar el 
tiempo. 

CORRER EL TEMPS. fr. Anir passant. Correr, andar 
el tiempo. 

D' ALGÚN TEMPS EN AQUESTA PART. m. adv. D' al- 
gún tenips en^á. De un tiempo á esta parte. 

DE TEMPS EN TEMPS. ni adv. Mintjaníant algún 
espai de tenips. De tiempo en tiempo, de vez en 
cuando. 

EN TEMPS DE FRET VAL MES UNA GORRA QUE UN BA- 

RRET. Ref. Significa que les coses s' han d' usar a 
mida de la necessitat que se 'n té. En el campo de 
Barahona, más vale mala capa que buena azcona. 

EN TOT TEMPS O PER TOT TEMPS. Hl. adv. Seilipre. 

En todo tiempo. 

FER TEMPS. fr. Haverhi tenips qu'hasucceit alguna 
cosa. Hacer tiempo. \\ DONAR TEMPS AL TEMPS, 1. || 
Met. Ocuparse en alguna cosa '1 qu' está ocios pera 
que '1 tenips se li faci niés curt. Entretener ó engü' 
ñar el tiempo, matar el tiempo. \\ ESPERAR. 

DESPRÉS D' UN TEMPS NE VÉ UN ALTRE. Ref. Ab que 

s'acon ola ais que pateixen o teñen penes, ab la es- 
peranza de niellor sort. Súfrase quien penas tiene, que 
tiempo tras tiempo viene. 

DONAR MAL TEMPS. fr. Amo'nar o atormentar a 
algú o ferli passar mala vida. Dar mal tiempo, ator- 
mentar, molar, aporrear, infernar, acribillar, amolar, 

DONARSE BON TEMPS. fr. Tractarse bé y divertirse. 
Darse buena vida. 

DONAR TEMPS. fr. Donar lloch a algú pera fer o 
cumplir alguna cosa. Dar lugar, tiempo ó espacio. || 
Permetre esperar alguna cosa. Dar lugar á tiempo. 

DONAR TEMPS AL TEMPS. fr. Esperar la ocasió 
oportuna pera fer alguna cosa. Dar tiempo al tiempo, 
dejarlo al tiempo. || Usar de condescendencia ab algú 
atenent les circunistancies. Dar tiempo al tiempo. 

EMBOLICARSE O ESPATLLARSE 'L TEMPS. fr. Alterar- 
se la serenitat de 1' atmósfera. Descomponerse, des- 
templarse el tiempo. 

EN ALTRE TEMPS. m. adv. Antigauíent o en anys 
anteriors. En otro tiempo, antaño 

EN TEMPS DE BELLUGA CAMPI QUI PUGA. Ref. Ab 

que 's denota qu' en els peni s cada hu mira per sí, 
y procura posarse en salvo. La barca eslá rota, sálve- 
se quien pudiere. \\ Ref. Contra 'Is que 's valen indus- 
triosament de les torbacions y desorrires pera treuren 
estella. ^4 rio revuelto ganancia de pescadores. 

FER AL TEMPS. Loc. ünt. FER AL CAS. 

FORA DE TEMPS. ni. adv. Inoportunament. Fuera de 
tiempo ó á destiempo. 

JA FA O SAP PROU PEL TEMPS QUE TÉ. fr. Fam. De- 
nota qu' algú sab ocuparse deis seus assinuptes ab 
mes habilitat de lo que podría esperar-e de la seua 
poca edat. També s' usa ironicament. Saber bastante 
para su año. 

AL TEMPS DE LA CUCUT, AL DEMATÍ PLUJA Y A LA 
TARDE AIXUT. Ref. Denota que al Abril, qu* es el 
temps de la cucut, la humitat de la pluja dura poch, 
ja per la molta que 'n necessiten els sembráis, ja per 
la qu'aixuga la for?a del sol. En tiempo del cuco, á 
la mañ.ina mojado y á la noche enjuto. 

EL TEMPS TOT HO CONSÚM O TOT HO MATA O TOT 
HO ACABA. Loe. Pera denotar que no hi ha res esta- 
ble. Todo lo destruye el tiempo. 

EL TEMPS TOT HO CURA. Ref. Dona a entendre que 
el temps es la más eficá? medicina deis iiials. El 
tiempo cura al enfermo y no el ungüento: el tiempo 
iodo lo cura 

AMiDAR EL TEMPS. fr. Proporcionarlo a lo que 's ne- 
cessita. Medir el tiempo. 



MITO TEMPS. Lo que s' interposa y p^.ssa d' un suc- 
cés a un altre. Medio tiempo. 

MUDARSE 'L TEMPS. fr. Fer mudanza. Revolverse el 
tiempo. 

NO ANAR A MOLT TFMPS Loc. ant. No passar molt 
temps. No emplear muc/io tiempo. 

NO CONÉiXER EL MAL TEMPS. fr. Fam. Pera ponde- 
rar que algú está gras y ben tractat. Estar de buen 
año, ó no estar de mal año. 

NO SEGUEix EL TEMPS. fr. Ant. No afavoreix el 
temps. No sigue el tiempo. 

OBRIRSE 'L TEMPS. fr. ADOBARSE 'L TEMPS. 

PASSAR EL TEMPS fr. Estar ocios, divertirse o pas- 
sejarse sense cap íí deterniinat. Pasar el tiempo. 

PENDRE TEMPS. fr. Dilatarlo, di ei irlo per assegu- 
rar 1' acert d alguna cosa, O pera que no s realisi si 
així convé. Tomar tiempo. 

PER ALGÚN TEMPS. ni. adv. Per cert temps. Tem- 
poralmente, por cierto tiempo, por algún tiempo. || Per 
temporades. Temporalmente, por temporadas. 

PERORE 'L TEMPS. Met. Treballar en va pera algu- 
na cosa. Gastar, perder el tiempo. || No aprofitarsen 
o deixar de fer lo que 's podía o 'C devía fer. Perder 
tiempo. 

PER LLARCH TEAtPS. m. adv. Per molt temps. Por 
largo ó por mucho tiempo. 

PER TEMPS. ni. adv. En alguna ocasió, sense de- 
terminado, ab incertitut de temps. Por tiempo, ó á 
su tiempo. 

PER UN QUANT TEMPS. ni. adv. Per un poch de 
temps. Por un poco de tiempo. 

POSARSE BO 'L TEMPS. fr. Asserenarse 1' atmósfera. 
Abrir el tiempo. 

QUAL EL TEMPS, TAL EL SENY. fr. Aconsella la pru- 
dencia en acomodarse a les circunistancies y al temps, 
midant ab elles lo que s' intenta fer. Cual el tiempo, 
tal el tiento. 

QUI APEDAgA, 'L SEU TEMPS PASSA. Ref. Aconsella 
la economía y cuidado que s' ha de tindre en les co- 
ses d'us pera que durin. Adoba tu paño y pasarás 
tu año. 

RODAR EL TEMPS. fr. Donar senyals o mostres de 
mudarse. Rodar, rodear el tiempo. 

SEMBLA QUE NO Hl ÉS O QUE NO HI HAGI D' ÉSStR 
A TEMPS. ir. Denota qu' algú f i o demana alguna 
cosa abans de temps. Temprano es de noche. || Menjar 
molt y ab ansia o depressa. Comer como un sabañón. 
II Explica la inquietut que 's té fins a fer, d¡r o sapi- 
guer lo que 's desitja. No cocérsele á uno el bollo ó el 
pan. 

TINDRES EL TEMPS. fr. Seguir ab una meteixa tem- 
peratura. Mantenerse, aguantarse el tiempo. 

TOCAR A TEMPS. fr. Tocar les caiupanes quan ame- 
naga tempestat. Tocar á tiempo ó á nublado. 

TOCAR A TEMPS DESPRÉS QU'HA CAIGUT LA PEDRE- 
GADA O QUAN LA PEDRA ÉS CAIGUDA. Ref. QUAN FOU 
MORT LO COMBREGAREN. 

TOT TEMPS. m. adv. SEMPRE. 

VOLER TEMPS. fr. DONAR TEMPS AL TEMPS. 

Y PER TEMPS QUI 's SEGUÍ. Loc. ant. Y con el tiem- 
po, andando el tiempo. 

TEMPTACIÓ. f. TENTACIÓ. 

TEMPTAR. V. a. Ant. Y 'Is seus deriváis. TENTAR. 

TEMS. 111. TEMPS. 

TEIVIULENT, A. adj. BORRA TXO. 

TEMUT, DA. p. p. de témer Temido. 

TEN. Imperatiu del verb TINDRE. Té. II Sinéresis, lo 
meteix que te ne, coni: ¿ara te 'n adones? Ten. 

TENA (Pere). Biog. Metge barceloní deis comen- 
tos del sigle XIX. Home molt estudios que gaudía 
de merescut concepte. Va publicar al any 1819 una 
obreta relacionada ab el tractament que calía donar 
a les malaities de feridura, titolant la obra: Tratado 
teórico-práctico de apoplegia, para el uso de los médi- 
cos que deseen ttatarla según la observación confirma- 
da por muchos autores de primer orden. 



32 



TEN 



TEN 



TENA. f. CORRAL. II COBERT. 

TENACÍSSIM, A. adj. sup. Molt tenág. Tenací- 
simo. 

TENACÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab niolta te- 
nacitat. Tenacísimamente. 

TENACITAT. f. Diíicultat de desagafarse o sepa- 
rarse una cosa d' una altra. Tenacidad. || Fennesa, 
perseverancia en apretar o retindre alguna cosa. Te- 
nacidad. II Pertinacia, togunería, empenyo eficág. 
Tenacidad. || Qiiirn. Piopietat que teñen els nietalls 
de sofrir estirades niés o menys fortes sense trencarse. 

TENÁCUL. m. Cir. Instriiment en forma d' águila 
per un deis caps, y fixat o articulat per 1' altre a un 
inánecli. S' usa pera agafar y sostindre les arteries 
que s' han de Iligar. Tenáculo. 

TENÁQ. adj. Lo que s' agafa a una cosa y 's fa 
dificultós d' arrebatar. Tenaz. \\ Fig. Ferin, terch y 
porflat en un propósit. Tenaz. 

TENAQMENT. adv. m. Ab tenacitat y fermesa. 
Tenazmente. 

TENALGIA. f. Aíecf. Dolor ais tendrums. Tenalgla. 

TENALLA. f. Ter. GERRA. || pl. eSTENALLES. || Ins- 
trunient en forma d' estenalles que a Catalunya ser- 
vía pera marcar la roba. Bolla, tenaza. || Caixal o 
ullal de gos o de llop. Colmilla. 

TENALLAR. v. a. Ant. Marcar al reu ab tenalles. 
Tenacear, atenacear, atenazar. 

TENALLEJAR. v. a. Manejar o travallar ab les te- 
nalles. II Mossegar ab els ullals els gossos, llops, etc, 
Acolmillar. 

TENALLES. f. ESTENALLES. jj ULLALS. 

TENALLETES. f. pl. Cir, Eina que serveix pera 
treure les pedrés de la buíeta de la orina. Tenaci- 
llas. II PINCES. 

TENANT. adj. Blas. Cada una de les figures d"án- 
gels o Iiomens que sostenen 1' escut. Tenante. 

TENANTITA. f. Min. Sulíur de coure arsenííer, 
quins crestalls son cúbichs. Tenantita. 

TENAR, ni. Anat Eminencia de la part exterior y 
anterior de la má. Tenar. || adj. Lo concernent al 
pallmell de la niá o a la planta del peu. Tenar. 

TENARDITA. f. Min. Sulfat de sosa natural. Te- 
nardita. 

TENAS Y LLAMAREU (Joan). Biog. Dibuixant 
molt distingit de la primera nieilat del sigle XIX. Va 
néixer a Olot al aiiy 1814 y va estudiar les priineres 
nocions artístiques a 1' Escola de la Llotja de Barce- 
lona. Va ésser mestre de dibuix a Qirona, ont va 
morir al any 1886 Va publicar algunes obres d' apli- 
ca ció a la giáfica, que cal es mentar entre el I es les s - 
güents: Nociones elementales de dibujo (1865); Nocio- 
nes sobre a teoría é historia critica de las Bellas 
Artes (1867); Elementos de dibufo lineal en todas sus 
aplicaciones (1864). Aquesta darrera illustrada ab la- 
mines molt reconunables. 

— Y HOSTENCH (RAMÓN). Biog. Progectista y dis- 
tingit dibuixant, nadiu d' Olot, mort a Barcelona al 
any 1883. Al any 1863 va obtindre la plaga de pen- 
sionat per la Dipatacó de Barcelona pera estudiíir 
r art decoratiu espanyol, sejornant llarcli temps a 
Toledo. Co.ieixía 1' estil arquitectónich d' Espanya 
com pochs arribessin a essern'e tan erudits en aques- 
ta especialitat, y prou va mostraho en les obres or- 
namentáis que li foren encomanades. Els seus pro- 
gectes arquitectónichs y decoratius, duien un segell 
propi, y enipleat a les oficines de la Diputado Pro- 
vincial de Barcelona, va deixar notes ben caracte- 
rístiqnes de la seua fantasía y de la seua imaginació 
portentosa. 

TENAS. Hidrog. tenes. 

TENAS, adj. TENÁg. 

TENASSE. f. Ter. ibicench. Pedra flonja. Roca floja 
superficial. 



TENCA, f. Ictiol. Peix d'estany o de riu, semblant 
a la carpa, pero mes petit y delicat. Tenca. || TANCA. 

TENCAR. v. a. TANCAR. 

TENDA. f. Pabelló de lona sostingut per país y 
subgecte a térra ab estaques. Tienda. || háut. Co- 
berta de drap pera resguart del sol y de la pinja. 
Tienda || Vela o drap en forma d' arch sobre les ba- 
ranes del carro pera defensa del sol y de la pluja. 
Tienda, entalamadura. || Botiga a la menuda d' oli, 
bacallá, etc., que sol haveilii ais pobles. Abacería. 
II Taula de planter. Almajara. 

TENDA DE CAMPANYA. Mil. Pabelló portátil que 
serveix d' habitació ais soldats en temps de guerra. 
Tienda de campaña. 

DESPARAR LES TENDES. fr. Ndut. y mil. Desferles. 
Abatir tienda. 

LA TENDA DRLS COlxoS. La qu' és més aprop, ont 
van els peresosos, encara que 'Is géneros no siguin 
tan bons com en altres. La tienda de los cojos. 

PARAR LES TENDES. fr. Nául.y mil. Armaries. Hacer 
tiendas. 

TENDALS. m. pl. Ter. MUNTELLS. 

TENDALL. m. Vela que estesa serveix de tenda. 

TENDELL. ni. Ploni de mestre de cases pera fer 
pujar dretes les parets. Plomo. 

TENDENCIA, f. Modo o disposició ab que unes 
coses se dirigcixen o refereixeii a unes altres. Ten 
dencia. || Representació o apariencia. Tendencia. 

TENDENCIÓS, A. adj. Que té tendencia. ¡| Parcial, 
intencional. 

TENDENCIOSAMENT. adv. D' una manera ten- 
denciosa. 

TENDER, A. m. y f Qui té botiga de revenedor. 
Abacero, tendero, pulpero. 

TÉNDER, m. Veicol de forma especial, unit a la 
locomotora y en el qual hi há la provisió d' aigua, 
carbó y útils de reserva. Ténder. 

TENDEKOL. m. Trog de vela vella que s' utilisa 
pera tapar a bordo lo que convingui. 

TENDETES. Geog. Caseriu del terme de Campa- 
nar, prov. de Valencia. 

TENDINÓS, A. adj Anat. Lo que té tendons o 
n' és format. Tendinoso. 

TENDIÓS, A. adj. Que té tendencia a alguna cosa. 

TENDIR. V. a. y r. Mostrar propensió natural en- 
vers alguna cosa. Inclinarse, allargarse, etc. Tender. 

TENDÓ. m. Nervi que uneix els caps deis muscles 
ab els ossos, y serveix pera '1 movinient estirantse y 
arrongantse. Tendón. 

TENDONÓS, A. adj. Que té a modo de tendons. 
Tendinoso. 

TENDRAMENT. adv. m. Ab ternura y amor. Tier- 
namente. 

TENDRÉ, v. a. Ant. ENTENDRE. jl adj. Blan. tou. 
Tierno. || Fresch, nou de poch temps. fíiciente tier- 
no. II S' aplica a la etat de la infancia Tierno. || De- 
licat, de fácil niastegar, com: carn tendrá. Tierno. || 
Se diu d' algunes coses que no han arrivat al estat 
de sao o perfecció, com: mongetes tendres, etc. Tier- 
no. 11 Lo qu' encara no és sech ni niústich. Verde. | 
Débil, de poca resistencia. Tierno. |1 Met. Afectuós, 
carinyós, amable. Tierno. || En les coses espirituals 
y moráis, sensible, fácil de commoures. Tierno. || Se 
diu del qui és al aprenentatge o comengament d' al- 
guna professió. Verde. 

TENDRÉ, TEN¿>RES. v. a. y r. Ter. Aguantar, 
aguantarse dret. || tendir. 

TENDRER, A. adj. Tendré, de poch temps, fresch, 
com: llet lendrera. Fresco. 

TENDRESA. f. TErJDROR. || La qualitat de lo ten- 
dré. En lo moral delicadesa de sentiments o d' ex- 
pressió. Terneza. 



TEN 



TEN 



33 




Segell de Tendruy 



TENDRET, A. adj. dini. De tendré. Tiernecico, 
tlernecillo, tiernecito. || Ter. ¡0\E, fadrí. 

TENDRET RoBAT. Jocli de cartes en que se 'n donen 
tres o inés a cada jugador, posantne a la taula algu- 
nes altres descobertes, y cada hu pél seu ordre pro- 
cura apariar les Hurs ab les de la taula que siguin 
iguals en punts o figures, anantne fent un iiiuntet de- 
vant seu, senipre ab la derrera carta al descobert; 
també 's pot pendre tot el niunt de qualsevol deis 
jugadors quau la carta que un té és igual a la que 
aquell té deinunt de tot del seu niunt. Tenderete. 
TENDRICH. adj. TENDRET. 

TENDRÍSSIM, A. adj. sup. Molt tendré. Tierni- 
simo. 

TENDRÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Tiernísima- 
mente. 

TENDRÍVOL, A. adj. TENDRÉ. 
TENDRÓ. dini. Un poquet tendré. 
TENDROR. m. La qualltat de lo tendré. Ternura, 
terneza. 

TENDRÚM. ni. Part interior del eos del animal 
niés dura que la carn y inés tova que 1' os. Cartíla- 
go, ternilla. II La pait tendrá de les plantesque fácil- 
nient se romo. Cogo'lo. 

TRENCARSE 'lS tendrums. fr. Trencarse alguna 
part cartilaginosa, com succeei.x quan un pesa un 
cop a causa d' una caiguda o 
qiialseviilla altra desgracia. Des- 
ternillarse. 

TENDRURA. f. TENDROR. 
TENDRUV. Geog. Poblé del 
dist. munpal. de Gurp, prov. de 
Lleida. 

TENEBRA. f. Foscor, falta 
de claro . Obscuretat. Tiniebla. 
TENEBRARI. m. Mena de 
canalobre de fusta de forma 
triangular, sostiiigut per un peu dret, y al qual 
s' hi posen quinze ciris que representen els dolze 
Apóstols y les tres Mariei, que s' enceneu pera can- 
tar els fasos de la Setniana Santa. Tenebrario. 

TENEBRES. f. pl. Privado total de llum. Tinie- 
blas. II MATRAQUES, FASOS. || Met. Sunia ignorancia. 
Tinieblas. 

TENEBRICÓS, A. adj. Ant. TENEBRÓS. 
TENEBRÓS, A. adj. Foscli, cobert de tenebres. 
Tenebroso. || Ret. Dit del estil obscur, confús. Con- 
fuso, tenebroso, oscuro. 

TENEBROSAMENT. adv. m. Ab tenebrositat. Te- 
nebrosamente. 

TENEBROSiSSllVl, A. adj. sup. Molt tenebrós. 
Tenebrosísimo. 

TENEBROSITAT. f. Gran fosquedat, ausencia to- 
tal de llum y claretat. Tenebrosidad. 

TENEDOR, m. Qui té, posseeix o sosté alguna 
cosa. Tenedor. || TAULETA, vetllador, teñidor. || 

FORQUILLA. 

tenedor DE LLiBRES. Qui porta'ls Ilibres de comp- 
tes d' una casa de coniers, bancfi, etc. Tenedor de 
libros. 

TENEDORÍA. f. Tractat qu' ensenya a portar els 
Ilibres de comers per partida senzilla o doble. 

TENEDURÍA, f. TENEDURÍA. 

TENENCIA, f. TINENCIA. 

TENENQA. f. TINENCIA. 

TENENT. p. a TEÑIDOR. 

TENERÍA, f. BLANQUERÍA. 

TENES (Riu). Hidrog. Riuet de la prov. de Barce- 
lona. Neix prop de Collsuspina, forma '1 sait de Sant 
Miquel del Fall, passa per Riells, Santa Olalla de 
Roiisana y Llíssá de Valí, y desaigua a la vora dreta 
del riu Besos, entre Mollet y Montmeló. 

DIC. CAT.— V. III.— 5. 



TENESME. m. Med. Mal de ventre molt fort que 
fa evaqiiar sanch. Tenesmo. 
TENGUDA. f. TINGUDA. 
TENGUT, DA. p. p. TINGUT. 
TENIA, f. Entom. SOLITARI. 

TEÑIDOR, m. Posseidor. Tenedor, teniente || Lo 
que FOsté o aguanta algún pes. Sustentador, susten- 
táculo. II Qui té alguna cosa al seu cárrech, particu- 
lariiient en nom d' altre. Tenedor. || pl. CAMINadors. 
TENiPUCH, GA. adj Med. Se diu del remei eficá? 
pera fer treure '1 solitari. Tenífugo. 

TF.NIiWENT. m. Acte y efecte de tindre. Sustenta- 
miento, sustentación. 

TEÑIR, v. a. Posseir, fruir alguna cosa. Tener. || 
Agafar o mantindre agafada alguna cosa, com: teñir 
una esoasa a la má. Tener. II Mantindre, sostindre. 
Conservar, tener || Retindre. Retener, tener. |¡ 
Ésser ricli. Tener. || Detindre, parar. Detener, tener, 
parar. || Ocupar per inedi d' altres, com: els espa- 
nyols ienlen quasi tota 1' América. Tener. II Ferse 
amos d' alguna cosa a la for^a, com: els enemichs ja 
teñen el castell Tener, haberse apoderado. || Pos- 
seir alguna cosa per favor d' altre o en nom seii, com: 
tot quan tenini és de Deu. Tener. || Ocupar altiún es- 
pai, com: la peqa té quinze canes, la casa tres pisos, 
etcétera. Tener || Contindre, reprimir, com: la seve- 
ritat té 'Is homens a ratita. Tener. || Compendre en sí, 
com: aquest Ilibre té set capitols. Tener. || Capiguer, 
com: aquesta bota té tantes cárregues. Caber, tener. 
II Ocuparse en alguna cosa, assistlrhi, com: teñir 
junta, consistori, etc. Tener. || Se diu respecte de les 
dignitats, etc., optar, com: teñir la primera cadira al 
concell. Ocupar, tener. [| Estar alguna cosa al cá- 
rrech d' algú, com: teñir estndi, etc. Tener. || Com a 
verb auxiliar, és lo meteix que haver. Tener, haber. 
II Judicar, reputar, enten.lre, com: teñir a algú per 
docte. Tener. || Hostatjar a algú a casa seua, com: 
tinch geni forastera. Tener. || Estar adornat o abun- 
d.int d' alguna cosa material o immateriat, com: teñir 
talent, rao, etc. Tener. || Junt ab la preposició en y 
ab els advervis molt, poch y altres seniblauts, esti- 
mar, apreciar, com: teñir en molt. Tener. || Junt ab 
alguns noms, significa patir lo que '1 nom significa, 
com: teñir dolor, calor, desventura. Tener. || Junt ab 
els noms que signifiquen temps, equival a passar 
l'espai d' ell en algún lloch o paratge, com: teñir les 
festes a Barcelona. Tener. II Junt ab la partícula que 
y r infinitiu d' un altre verb, significa la determina- 
ció, preciiió o necessitat de fer lo que 1' infinitiu sig- 
nifica, com: teñir qu' escriure, que complir, etc. Te- 
ner. Iljnnt ab els noms, anys, díes, temps y altres 
semblants, denota la duració o edat de les coses y 
persones. Tener. || Junt ab alguns adjectíus, com in- 
quiet, trist, etc., significa causar, fer estar, com: te- 
ñir trist. enfadat, etc. Tener. || AFIRMAR. || obser- 
var, COMPLIR. II Junt ab la prepo.^icIó de, significa 
participar o ésser semblant, com: N. té mes de dona 
que de soldat; té mes de la seua mare que del seu 
pare. Tener. || Ant. Celebrar consejo, cortes. || Ésser 
propietari, ésser rich. 

TEÑIR A BÉ. fr. Aprovar alguna cosa. Tener d bien 
TEÑIR A Mflft. fr. Reprovar, desaprovar alguna cosa. 
Llevar á mal, rehuir. 

TEÑIR A NOVES. Loc. ant. DISTREURE. 
TEÑIR A QUÍ SEMBLAR, fr. Teñir un fill les ¡ncUna- 
cíons o les costums deis seu3 pares. Hijo de padre ó 
de madre. 

TEÑIR ATRAPAT. fr. Haver trovat a algú ab des- 
falch. Tener cogido. 
TEÑIR BÉ. fr. Teñir iori. Tener, mantenerse firme. 
TEÑIR BEN APAMAT. fr. Met. Conéixer bé algún 
lloch o alguna cosa. Tener medido á palmos. 

TEÑIR BEN PASTAT. fr. Met. Tenirho tot ben prepa- 
rat pera alguna cosa. Tener b en puestas las botas. 

TEÑIR BON DEVALLANT. fr. Fam. y fest. Tener bue- 
nas tragaderas. 



34 



TEN 



TEN 



TEÑIR EN CONTRA, fr. Trovar impediment, contra- 
dicció o dificuitat en algutu cosa. Tener en contra. 

TEÑIR EN POCH. fr. Fer poch apreci d' alguna per- 
sona o cosa. Tener en poco. 

TEÑIR ENTRE MANS. fr. Tractar algún negoci, 
assuinpte o dependencia. Traer entre manos. 

TEÑIR FORT. LoC. fam. DEFENDRES, SOSTINDRE^, RE- 
SISTIRSE. 

TEÑIR GUANYAT. fr. Meréixer algún pago per tra- 
valls o servéis fets. Devengar. 

TEÑIR LA MALA O LA BONA. fr. Estar de bon o mal 
hum.3r. Estar de buena ó de mala. 

TEÑIR LES MANS FORADADES. fr. Met. Gastar el di- 
ñar sense com va ni coni costa. Ser manirroto. 

TEÑIR L' ESTIU. fr. Ant. Passar 1' estiu. Veranear. 

TEÑIR EL CAP PLÉ DE VENT. fr. Met. Tener la cabeza 
¡lena de aire. 

TEÑIR ELS ULLS AL CLATELL. fr. Tener los ojos en el 
colodrillo. 

TEÑIR LLETRA MENUDA, fr. Met. Ésser nioltsagá?, 
advertlt. Saber mucho latin. 

TEÑIR MALES BURLES O ESPURNES. fr. Ressentirse y 
venjarse de qualseviilla friolera. Tener malas pulgas. 

TEÑIR MASSA. fr. Hitar proveit ab excés d' alguna 
cosa. Rebosar. 

TEÑIR MOLT AVEN^AT O ADELANTAT. fr. Haver ven- 
(jut les principáis d ficultats pera 1' obtenció d' algún 
tí. Tener mucho andado. 

TEÑIR PEGA ALS ULLS. fr. Met. No vcure lo que's té 
al devant. Tener telaran s en los ojos. 

TEÑIR PENSAT. fr. Haver pensat y previngut tot lo 
que pot succeir en algún assumpte. Tener en la mente 
ó bien meditado y previsto. 

TEÑIR PER BEN EAíPLEAT. fr. No enipenedirse d' fia- 
ver gastat o fet alguna cosa. Dar por bien empleado. 

TEÑIR PER DEVANT. fr. Met. Teñir present antici- 
padament alguna cosa pera ferne una altra. Llevar por 
delante. 

TEÑIR PERA SÍ. fr. Persuadirse en materia de que 
altres poden duptar. Tener para si. 

TEÑIR PER MENJAR. fr. Met. Estar acomodat. Tener 
qué comer. 

TEÑIR QUÉ VEURE. fr. Met. Teñir conexió, domini 
o jurisdicció sobre alguna cosa. Tener qué ver. 

TEÑIRLA PENSADA, fr. Fam. Tramar alguna feta ab 
dissimul. Llevarla hecha. 

TEÑIRSE FERM O FORT. fr. Estar una cosa flxa y ben 
segura en un lloch. Tenerse, mantenerse firme ó fuer- 
te. II Met. Ésser constaiit en alguna resolució. Tener 
tieso. 

NO TÉ NI TRAU. Expr. NO ÉS CARN NI PEIX. 

NO TEÑIRLES TOTES, fr. Fam. Denota '1 recel o te- 
mor que alyú té, o ab que va a fer alguna cosa. No 
llevarlas todas consigo. 

QUi 'N TÉ 'N PERT. Ref. Vol dir que qui está a les 
ganancies també está txposat a les pérdues. Quien 
tiene ovejas, tiene pellejas. 

QUI NO TÉ RES, NO TÉ POR D' ÉSSER ROBAT. Ref. A 
quien no tiene nada, nada le espanta. 

SI TENS A ALGÚ AGRAVIAT, NO VAGIS MAI DESCUI- 
DAT. Ref. Ab que s' aconsella '1 cuidado y vigilancia 
pera que 'Is agraviáis no tinguin ocasió de danyar- 
nos, atrapantiios desprevinguts. Quien siembre abro- 
jos, no ande descalzo. 

TINGUEM Y TINGUEM. fr, Fam. TOQUEM Y TO- 
QUEM. 

NO TEÑIR NINGÚ QUE 'L GOVERNI O CAP GOS QUE 'L 
LLADRi. Ref. No tener padre ni madre ni perro que me 
ladre. 

NO TEÑIR CAP NI CENTENER, NI tÓ NI SO. fr. No te- 
ner atadero. 

NO TEÑIR RES SEU. fr. Ésser molt géneros. No tener 
cosa suya. 

TEÑIRSE. V. r. Aferrarse, assegurarse pera no 
caure. Tenerse. || Mantindres, resistir, fer oposició 
en baralles o Iluita. Tenerse. 



TENIS, m. pl. Bens de fortuna. Bienes de for- 
tuna. 

TENONTAGRA. f. Med. Poagra que ataca Ms ten- 
dons. Tenontagra. 

TENOR, m, Constitució o ordre estable d' alguna 
cosa. Tenor. || Serie, continuació, ordre seguit. Te- 
nor. II El contingut literal d' un escrit. Tenor. 

ÉSSER DEL TENOR SEGÜENT. fr. Fam. Se diu d' un 
home descuida t, poch formal. Ser un tararira. 

TENOR, m Mus. Veu entre contralt y contrabaix. 
Tenor || El musith que fa la veu entre contralt y 
contrabaix. Tenor. 

TENOR ALT. El que s' acosta a contralt. Tenor 
alio. 

TENOR BAix. Tenor fort, entre regular y baix. Ba 
iete, barítono. 

TENORA. f. 
Ter. I istrument 
de vent a modo 
d' una flauta Teñera 

que toquen els 

musichs popuiars, especíalment pera bailar sardanes. 
Gayta. || CORNAMUSA, GRALLA. 

TENSIÓ. f. Dilatació o extensió, o 1' esforg que fa 
pera extendres alguna cosa Tensión, tirantez. || 
Met. Activitat, veemencia. Tensión. 

TENSIU, VA. adj. Lo qu' está acompanyat d' una 
sensacó de tivantor o lo que la causa. Tensivo. 

TENTA, f. Acte y efecte de tentar. Tienta. || Ins- 
trument pera explorar profondetats. Tienta. 

TENTÁ. V. n. Ter. ibicench. Sostindre en peu. 
Mantenerse en pie. 

TENTACIÓ. f. Estímul, instigado que indueix a 
fer alguna cosa dolenta. Tentación. || Moviment del 
ánim encara que no sigiii pera res dolent. Tentación. 
II Lo que indueix, estimula o persuadeix. Tentación. 
II Anonienen aixís els místichs les proves y travalls 
que Ueu envía o permet pera aquilatar el mérit deis 
fidels. Tentación. 

CAURE EN LA TENTACIÓ. fr. Consentir en fer alguna 
cosa dolenta. Caer en la tentación. \\ Met. Resoldres a 
fer alguna cosa en que 's tem algún perill, sois pél 
gust de lograrla. Caer en la tentación. 

TENTA CIONETA. f. dim. TentacioncUla 

TENTACLE. m. y 

TENTÁCUL. Zool. Banyeta, orgiie o corn explora- 
tori. Tentáculo. |1 Apéndix de que están dotats molts 
animáis y que Is allarguen cap endevant. Tentácu- 
lo. II m. pl. Filament ab qu' alguns animáis tentegen 
la térra o'ls obgectes que troben al pas. Tentáculos. 

TENTACULAR. adj. Que té tentáculs, com els pops. 
Tentacular. 

TENTACULAT, DA. adj. Qu' está armat de tentá- 
culs. Tentaculado. 

TENTADOR, A, m. y f. Qui tenta. Tentador. ll Lo 
que serveix pera tentar o provar alguna cosa. Ten- 
tativo. 

TENTAR. V. a. Instigar, induir, excitar. Tentar. || 
Provar a aigú, posar a prova la seua constancia y 
fortalesa. Tentar. || Intentar o procurar. Tentar. || 
TENTEJAR. || ATENTAR. 

TENTAT, DA. p. p. Tentado. 

ESTAR TENTAT. fr. Estar quasi decidit a fer o a dir 
alguna cosa. Estar tentado. 

TENTATIU, VA. adj. TENTADOR, 2. 

TENTATIVA, f. V acció ab que s' intenta provar, 
ensajar o experimentar alguna cosa. Tentativa. || 
El primer acte o examen que 's feia en algunes uni- 
versitats la vigilia del día en que s' havía de rebre '1 
grau de doctor; y també 1' ensaig o primera prova 
que 's feia ais colegís pera provar la ciencia del que 
devía defensar algunes conclnsions. Tentativa. 

TENTATARI, A. adj. Que tenta. 



TEO 



TEO 



35 



TENTEJAR. v. a. TANTEJAR. 

TENTE (A), adv. m. A DOLL. 

TENTES (A), adv. m. A LES PALPENTES. 

TENTINES (Fer). fr. Se diu de les criatures quan 
conieiicen a caminar ab pas mal segur, y deis conva- 
leixents qu' han estat molt de temps al Hit quan se 
lleven per primera vegada, y deis borratxos. Hacer 
pinicos o pinos. 

TENTI POTENTI (A), m. adv. Fins a no poguer 
niés. Se diu regularment parlant del menjar y beure. 
A ó hasta tente bonete. 

TENTÓ, m. Tino. 

TENTÓ (Ab). m, adv. AB TINO. 

TENUAMENT. adv. m. TENUEMENT. 

TENUE, adj. Prim, delicat, débil. Tenue, tenue. 
II Limita t, curt. Tenue. II Dit del estil senzill, humil. 
Tenue. || Lo qu' és de poca substancia. Tenue, jj 
SOTIL. 

TENUEMENT. adv. m. Ab tenuitat. Tenuemente. 
II Escassament, estretanient. Tenuemente, parca- 
mente. 

TENUI. TENUE. 

TENUITAT. f. Sotjlesa, debilitat, delicadesa, Te- 
nuidad. II Qualsevulla cosa de poca entitat o estima. 
Tenuidad. 

TENUTA. f. For. Possessió deis fruits y vendes 
d' algún patrimoni qu' está en litigi y que 's gosa 
fins que '1 jutge decideix a qui pertany. Tenuta. 

TENUTARI, A. adj. Lo pertanyent o tocant a la te- 
nuta. Tenutario. 

TENYAR. m. Cobert. Cobertizo, tinada. 

TENYER. v. a. Atrapar, atenyer, aconseguir Cojer. 

TENYIDOR, A. m. y f. TINTORER. 

TENYIDURA. f. Acte y efecte de tenyir. Tintura. 

TENYIMENT. m. Acte y efecte de tenyir. 

TENYIR. v. a. Donar a la roba o a una altra cosa 
tin color distint del que tenía. Teñir. || Sobreposar 
un altre color ais cabells, a la cara, etc. Azumar, 
teñir. II Pint. Rebaixar o apagar algún color ab un 
altre de mes foscli. Teñir. || Met. Donar altre color, 
viso o apariencia a les coses, desmentintlcs. Teñir. 
II Tacar alguna cosa particularment ab sanch. Teñir. 

TENYIT, DA. p. p. Teñido. 

TEOCRACIA, f. Govern d' un poblé o nació per la 
voluntat absoluta de Deu sol, y sense mes senyor, 
com se governá '1 poblé hebreu, fins que demaná a 
Deu un rei, que fou Saúl. Teocracia. || També 's diu 
del govern dirigit per eclesiástichs considerats com 
a ministres de Deu. Teocracia. 

TEÓCRATA, m. Qui és partidari de la teocracia. 
Teócrata. 

TEOCRÁTICAMENT. adv. D' una manera teocrá- 
tica. 

TEOCRÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la teo- 
cracia. Teocrático. 

TEODICEA, f. Ciencia de Deu y deis atributs di- 
vins, derivada de la rao y sense 1' auxili de la reve- 
lació. Teodicea. 

TEODOLIT. ni. Instrument pera anudar ánguls ho- 
ritzontals que usen els enginyers y arquitectes en 
travalls de cainp. Teodolito. 

TEODOMIR. n. p. Teodomiro. 

TEODOR, n. p Teodoro. 

TEODORICH (Fr.) Biog. Relligiós dominich que 
vivía péls anys 1276 ais temps del rei En Jaume I y 
del bisbe de Valencia Fra Albalat. Va ésser un deis 
homes sabis y renomenats del seu temps, y va deixar 
manuscrites algunes obres, en pergamí, lletra del si- 
gle XIII, y dedicades al bisbe esinentat Andreu d' Al- 
balat de Valencia. Tractava en elles diverses mate- 
ries de cirurgía y de ciencies naturals, y figuraven 



entre elles les deis següents títols: «Un Ilibre de ci- 
rurgía, exposant el llibre de Jacti de Luca, y acabant 
ab 1' explicado del sublimaurent d'arsénich (sal amo- 
níach*»; Un allre de la curado deis cavalls; Un de la 
cura deis ocels, los quals se poríayen a cassa, y ade- 
mes d' altres tractats, se li atribulen alguns de ci- 
rurgía, aplegáis baix el titol de Chirurgia Fr. Teodo- 
rici ordinis predicatorum. 

TEODOSI. n. p Teodosio. 

TEODUL. n. p. Teódulo. 

TEODULF. Biog. Escriptor eclesiástich y poeta 
llati del sigle vili, a qui la crítica histórica adueix 
motius bastants pera creurel nadiu de Catalunya y 
fin de pares visigots. Carlemany va cridarlo a Fran- 
ja al any 781, havent, ab els consells donats al em- 
peraire, contribuit al arrelament de la cultura litera- 
ria, y essent nonienat bisbe d' Orleans. Al temps de 
Lluis el Pietós, va ésser desposseit deis seus benefi- 
cis y desterrat a Angers al any 818, morint allí al 
cap de tres anys. Entre les produccions que li son 
atribuídes cal comptarhi l'himne Gloria, lauset honor, 
qu' encara és cantat a les iglesies. 

TEÓFIL, A. adj. Que ama a Deu. Teófilo. || m. Noni 
propi d' home. Teófilo. 

TEOFlLANTROPiA. f. Amor de Deu y deis ho- 
mens. Teofilantropía. 

TEOFILANTRÓPICH, CA. s. y adj. Lo concernent 
a la teofilantropía. Teofilantrópico. 

TEOGONiA. f. Mil. Genealogía deis deus. Teo 
gonía. 

TEÓLECH, GA. m. Professor o estudiant de teolo- 
gía y mes especialment la persona docta en aquesta 
ciencia. Teólogo. 

TEOLOGAL, adj. Lo pertanyent a la teología. 

TEOLOGÍA. Ciencia que tracta de Deu y deis 
seus atributs. Teología. 

TEOLOGÍA DOGMÁTICA: TEOLOGÍA POSITfVA. 

TEOLOGÍA ESCOLÁSTICA. Aquella que per medí del 
raciocini treu rnolts coneixements de les coses divi- 
nes, fundats sobre 'Is principis de la fe. Teología es- 
colástica. 

TEOLOGÍA EXPOSITIVA. La qu' aclara algún Sentí t 
duptós deis Uibres sagrats de la Biblia y dona regles 
pera la seua major coniprensió. Teología expositiva. 

TEOLOGÍA MILITAR. Títol d' un llibre que va escriu 
re '1 pare Andreu Schiosa. Teología militar. 

TEOLOGÍA MÍSTICA. La qu' ensenya una devoció su- 
blim, pura y perfecta, o que conté un sentit alegó- 
rich misterios. Teología mística. 

TEOLOGÍA MORAL. La que s' instrueix en les liéis 
divines pera arreglar les costums. Teología moral. 

TEOLOGÍA NATURAL: METAFÍSICA. 

TEOLOGÍA POSITIVA. El coneixement de la Sagrada 
Escriptura, segons el sentir deis concilis y Sants 
Pares, sense recorrer a arguments de cap classe. Teo 
logia positiva ó dogmática. 

TEOLÓGICAMENT. adv. m. Segons els dogmes 
de la teología. Teológicamente. 

TEOLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany a la teolo- 
gía, com principi teológicli, Uoch teológich. Teológi- 
co, teologal, teólogo. 

TEOLOGISAR. v. a. Discórrer sobre principis o 
raons teológiques. Teologizar. 

TEOLOGISME. m. Abús del raciocini y de la dis- 
cussió en materies relligíoses. Teologismo. || Sotile- 
sa, ergotisme. Teologismo. 

TEOMANCIA. f. Endevinació per falsa inspirado 
divina. Teomancia. 

TEOMANÍA. f. Manía de creures inspirat per Deu. 
Teomania. 

TEOMANIÁTICH, CA. s. y adj. Afectat de teoma- 
nia. Teomaniático. 

TEOIVIÁNTICH, CA. adj. Lo concernent a la teo- 



36 



TER 



TER 



mancia. Teoniántlco. ¡| s. Qui la practica. Teomán- 
tico 

TEOMlTOLOGiA. f. Tractat sobre 'Is deus del pa- 
ganisnie. Teomitología. 

TEOMITOLÓGICH, CA. adj. Lo que 's refereix a 
la teomitoloüía. Teomitológico. 

TEOREMA, f. Proposició per niedi de la qual se 
tracta d' esbrinar especiilativament y per principis 
la veritat d' una cosa. Teorema. 

TEORÉTICH, CA. adj. Conteinplatiu, especulador 
en idees. Teórico. || teórich. 

TEORÍA, f. Coneixenient especulatiu de les coses. 
Teoría || Conjunt de regles y axiomes que les cien- 
cies y arts estableixen sobre bases certes. Teoría. 
II Fig. Aixám, reguitzell, raiiiat. 

TEÓRICA, f. TEORÍA. 

TEÓRICAMENT. adv. m. Especulativament, pres- 
cindint de la práctica. Teóricamente 

TECRICH, CA. adj. Lo relatiu o concernent a la 
teoría. Teórico. || Qui sois coneix la teoría de les 
coses. Teórico. 

TEORISACIÓ. f. Acció de teorisar, de fer teoríes. 
Teorlsación. 

TEORISADOR, A. m. y í. Qui teorisa. Teorizador. 

TEORISAR. V. a. Inventar alguna teoría. Teori- 
zar. II V. n. Discórrer segons o sobre la teoría Teo- 
rizar. 

TEOSOF. s. Intelligent en teosofía. Teósofo. 

TEOSOFÍA, f. Ciencia qu'ensenya la teoría deis 
sacrificis, 1' endevinació y tots els medis de comuni- 
car ab Deu o d'atreures el favor diví. Teosofía. || 
Secta de filosophs illuminais que miraven ab certa 
llástinia la rao. Teosofía. || Escola o secta de fi'o- 
sophs moderns que creuen en un Deu universal resi- 
dent en el punt mes elevat cap a quin fi se van en- 
caminaiit les animes deis difunts per medi de trans- 
inigracions y perfeccions graduáis. Teosofía. 

TEOSÓFICH, CA. adj. Pertanyent ais leosofs y a 
la teosofía. Teosófico. 

TEOSOFISME. ni. Sistema de certs filosophs que's 
consideren inspiráis pera veure les coses d' un modo 
sobrenatural. Teosofismo 

TEOSOFISTA. s. Partidari del teosofisme. Teoso- 
fista. 

TEOSOLK. m. Primer degá de Géminis. Teosolk. 

TEÓTIM. n. p. Teótimo. 

TER. Hidrog, Un deis rius mes importants de Ca- 
talunya. Neix al Pirineu, al NO. de Setcases, prov. 
de Girona; passa per aquest poblé de Setcases, Vila- 
llonga, La Roca, Llanas, Camprodón, Sant Pau de 
Seguríes, Sant Joan de les Abadesses y Ripoll; entra 
a la provincia de Barcelona per Montesquiu, passa 
per Sant Qiiirse de Besora, Torelló, Sant Hipólit, 
Manlleu y Roda; torna a la prov. de Girona y passa 
per Búsqueda, La Sellera, Anglés, Sant Gregori, Gi- 
rona, Sarria, Medinyá, Cerviá, Verges y Torroella de 
Monlgrí y desaigua al mar devant per devant de les 
illes Medes. 

TERAPEUTA, m. METOE. 

TERAPÉUTICA, f. Part de la medicina qu' ense- 
nya Ms reméis y 'I métoJe de curar les nialaltíes. 
Terapéutica. 

TERAPEUTICAMENT. adv. D' una manera tera- 
péutica. II Baix el punt de vista terapéutich. 

TERAPÉUTICH, CA. adj. Lo que atany ais tera- 
peutes o a la terapéutica. Terapéutico. 

TERATÓLECH, GA. s. y adj. Qui 's dedica al es- 
tudi de la teratología. Teratólogo. 

TERATOLITA. f. Min. Sliicat hidratat d' alúmina 
y de cals, Teratolita. 

TERATOLOGÍA, f. Med. Part de la fisiología ge- 
neral que tracta de les diverses anomalíes y mons- 



truositats de la organisació animal. Teratología. || 
Historia de les monstruositats orgániques. Terato- 
logía. 

TERATOLÓGICH, CA adj. Lo qu'es propi o pe- 
culiar de la terato ogia. Teratológico. 

TERAYNA. Geog. Caseriu del ternie d' Alcudia, 
part. jud. d' Inca, a 1' illa de Mallorca. 

TÉRBOL, A. adj. Barrejat o alterat per alguna 
cosa qu'eníosqueix o treu la claretat o transparen- 
cia natural de les coses. S' aplica niés generalment 
ais líquits y significa que contenen alguna sustancia 
terrosa que 'Is fa perdre la transparencia. Turbio, 
túrbido. II Met. Confús, obscur d' explicado. Turbio. 
II Melancólich, enfadat. Turbio, 

TÉRBOLAMENT. adv. m. Duna manera térbola. 

TERBOLAR. v. a. ENTERBOLIR. 

TERBOLENQA. f. Calitat de térbol. 

TERBOLENCIA. f. Calitat de térbol. || Alterado 
de les coses, ja materials, ja moráis. Revolució. Tur- 
bolencia. 

TERBOLENT. adj. TORBULENT. 

TERBOLÍ. m. Cop d'aigua ab vent fort que vé 
tot d' un plegat y dura poch. Turbión, turbón, tur- 
bonada. II Per analogía 's diu d'altres coses que ve- 
nen de cop, com: lerboli de mals. Ventregada. 

TERBOLINA. f. Cop de vent ab alqament de pols 
o ramassada d'aigua ab temporal. Turbión. 

TERBOLÓS, A. adj. Quelcom térbol. 

TERCAMENT. adv. m. Ab terquedat. Tercamente. 

TERCEJAMENT. m. Acte y efecte de donar la ter- 
cera relia a la térra. Terciación, terceazón. 

TERCEJAR. V. a. Donar la tercera llaurada a la 
térra. Terciar. || Partir una cosa en tres parts. Ter- 
ciar. II Posar alguna cosa atravesada diagonalment. 
Terciar. || Interposarse y mediar pera arreglar algún 
assumpte o disputa. Terciar. 

TERCENA, f. Lloch ont se venía el tabach en 
gros. Tercena. 

TERCENARI. m. Qui estudia 'I tercer any d' algu- 
na facultat o ciencia. Mayorista. 

TERCENER. m. TERCenari. 

TERCENISTA, m. Qui está encarregat de la terce- 
na. Tercenista. 

TERCER, A. adj. numeral ordinal. El qu' en regla 
o ordre completa 'I nombre de tres. Tercero. || Qui 
es del tercer ordre. Tercero. || La persona que su- 
pleix a un' altra, com: aquesta carta está escrita per 
una má tercera. Tercero. I| arcabot. || mitjancER. || 
adj. Sisador, Madre. Tomador del tres, alcahuete. 
II f. Corda de la guitarra que 's posa després de la 
prima y la segona. Tercera. II Mus. Consonancia de 
dos lons y mitg. Tercera. || pl. Al blasó son certes 
faixes que 's posen a la divisa de tres en tres. Te-- 
cera. 

TERCERA MAJOR. Mus. DITO 

TERCERA MENOR. MuS. SEMITÓ. 

TERCERAMENT. adv. m. En tercer lloch. En ter- 
cer lugar, tercero, terceramente. 

TERCERETA. f. Composició métrica que consta 
de tres versos d'art menor en que dos fan consonan- 
cia. Tercerilla. 

FER UNA TERCERETA O TERCERILLA. fr. Fam. Fer 
algún geste graciós, movent el eos d' un modo espe- 
cial. Hacer una cabriola ó una pirueta. 

TERCERÍA, f. Mediació entre dues persones pera 
algún ajust, conveni o arreglo. Tercería. || For. El 
dret qu' adueix un tercer entre dos o mes litigants. 
Tercería. || Anl. Ofíci del que tenia al seu poder els 
delmes fíns que 'Is entregava a llurs participants. 
Tercería. 

TERCERILLA. f. TERCERETA. || Moviment del eos 
en que sembla que 's vagi a caure. Tercerilla. 



TER 



TER 



37 



TERCEROL, A. adi. Qui professa la regla de la 
tercerii ordre de Sant Franccsch, de Sant Do'iiingo o 
de la Mare de Deu del Carme. Tercero. || Náut El 
que ocupa 'I tercer lloch, com el rein de la tercera 
bíincada, etc. Tercerol. 

TERCEROLA, f. Mena de carrabina curta qu'usen 
els soldats de cavall. Tercerola. 

TERCtT. m. Composició métrica de tres versos, 
de vuit o d' oiize silabes, deis quals sempre consoneu 
dues. També s' eiillacen diferents tercets, concer- 
tant el primer y tercer vers del segón ab el segón del 
primer, y aixl succesivament, especialment en els 
d'onze silabes. Terceto. || Mus. Composició pera 
cantarse a tres veus o tocarse ab tres Instruments. 
Terceto. 

TERCETO, m. TERCET. 

TERCH, CA. adj. Obstinat en el seu propósit. 
Terco, testarrón, rehacio. || ToguT. 

TERCH QUE TERCH. fr. Pera denotar qu'algú de- 
fensa ab obstiiiació el seu parer o propósit. Duro que 
duro, tieso que tieso. 

TEKCIA. f. Una de les parts en que dividien el 
día els romans, y correspón a les nou del matí. Ter- 
cia. II La liora canónica que segueix a la prima. Ter- 
cia. II pl. Ant. Els dos novens de tots els delmes ecle- 
slástichs que 's reservaven comunament pera '1 rei. 
Tercia. 

TERCIANA, f. Pebre intermitenta que repeteix 
cada tres dies. Terciana. 

TERCIANA DOBLE, La que repetcix cada día. Ter- 
ciana doble. 

TERCIANES Y QUARTANES, NO FAN TOCAR LES CAM- 
PANES. Reí. Significa qu' aqüestes febres, encara que 
son molt molestes, no solen causar la niort. Por ter- 
cianas y cuartanas, no doblan campanas. 

TERCIADOR, A. m. y f. MEDIADOR. 

TERCIANARI. m. Qui pateix tercianes. Terciana- 
rio. II adj. Lloch propens a ocasionar tercianes. Ter- 
cianario. 

TERCIANELA. f. Una mena de tafetá. 

TERCIAR. V. a. Per de tercer pera arreglar una 
qüestió. Terciar. 

TERCIARI, A. adj. Tercer en ordre o grau. Ter- 
ciario. II Arq. Se diu de cert arch de pedra que 's fa 
a les voltes fetes ab creuers. Terciario. || Geol. Ca- 
lificació d' un terreno que compren totes les roques 
de les formacions geológiques superiors a la creta 
fins a les callees d'alguadolQa inclusius. Terciario. 

TERCIAT, DA. adj. S' aplica al sucre mitjá. Ter- 
ciado. 

TERCINA. f. Bol. Una de les membranes que 's 
formen al eos interior del óvul deis vegetáis. Ter- 
cina. 

TERCO, A. adj. TERCH. 

TERCUY. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sapei- 
ra, prov. de Lleida. 

TEREAL. m. Anal. Gran ala del os esfenoides, 
considerada com si fos un os distint d' aquest. Te- 
reaL 

TEREBENA. f. Materia que forma la base de la 
essencia de trementina. Terebena. 

TEREBINT. m. Bol. CORNICABRA. 

TEREBINTACI, A. adj. Bot. Mena de plantes. Te- 
rebintáceo. 

TEREBRAL. adj. En forma d' espiral. 

TEREBRANT. adj. Que forada; que punxa. 

TEREBRATULA. Paleonl. Petxina bivalva fóssil 
en la que una de les váiviiles, se rero va en forma 
de bech d'aucell demunt de l'altra. Terebrátula. 

TEREBRATULITA. f. Paleonl. Petxina fóssil; va- 
rletat de i' anterior. Terebratuilta. 

TERENCI. n. p. Terencio. 



TERENITA. f. M'.n. Varietat de vernerita de co'or 
blanch groguench o grocli verdós y d' una brillantor 
greixosa y nacarada. És un mineral poch dur, ratlla 
el sulfur de cals, y és ratllat pél carbonat y se fon 
al focti donant un esmalt blancli. Terenita. 

TERENYINA f. TRENYINA. Telaraña. 

TERES (Joan). Biog. Eclesiástich de molta virtut 
y talent, que va ferse remarcar a les derreries del 
sigle XVI. Era nadiu de Ver>lú (Lleida) Va ésser bis- 
te titolar del Marrocii, d' Elna, de Tortosa y arque- 
bisbe de Tarrauona, essent també Virrei de Catalu- 
nya. Essent bisbe de Tortosa en 1586, va consagrar 
1' iglesia de Verdü, poblé de la seua neixenqa. Va 
morir a Tarragona 1' any 1603, essent enterrat entre 
els altars de Sant Prancesch y de Sant Joan. Va es- 
criure obres que mostraren aixis la seua erudicció 
com els coneixements que '1 distingíen, essent d' es- 
nientar entre elles I' Arxi-piscopologí de Tarragona, 
y les Constitucions provincials publicades en llatí al 
any 1593, y la Descripción de la melrópoli de Tarra- 
gona y de su arzobispado, que va restar inédita. 

TERESA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
dióc. de Valencia, part, jud. de Viver; és a la vora 
del riu Palancia y té 1,158 hab. || —(de cofrenteS). 
Geog. Vila de la prov. y dióc. de Valencia, part. jud, 
d' Ayora; és a la vora del riu Gabriel y té 1,692 lia- 
bitants. 

TERESA, f. n, p. Teresa. 

TERESETA. n. p. d m. de Teresa. || Una mena de 
caragol de marge. Teresita, Teresina. 

TERESINA. n. p. dim. de Teresa. Teresita, || De 
la comunitat de monges de Santa Teresa de Jesús. 
Teresiana. 

TERESIÁ, A. adj. De Santa Teresa. Teresiana. 

TERGIVERSACIÓ. f. Acte y efecte de tergiversar. 
Subterfugio, tergiversación. 

TERGIVERSAMENT. m. Acció y efecte de tergi- 
versar. Tergiversamiento. 

TERGIVERSADAMENT. adv, m. D' una manera 
tergiversada. Tergiversadamente. 

TERGIVERSADOR, A. m. y f, Qui tergiversa les 
coses. Tergiversador. 

TERGIVERSAIRE. Com. TERGIVERSADOR. 

TERGIVERSAR, v. a. Introduir o usar raons o me- 
dís que res teñen que veure ab un assumpte pera 
embolicarlo o excusarse de fer alguna cosa. Tergi- 
versar. 

TERGIVERSAT, DA. p. p. Tergiversado. 

TERIACH, CA. adj Med S' aplica ais reméis que 
se suministren contra 'I veri. Teriaco. 

TERIDE. f. TARIDA. 

TERIDI. m, Zool. Mena d' insectes aracnits de 
nombroses especies sedentaries, qu' elaboren una 
tela irregular, composta de fíls creuats en tots sen- 
tits demunt de plans diferents y gaire bé a la tardor 
és quan mes acampen ais fruiterars, Teridio. 

TERIGIÓ. ni. Med. Dilatado varicosa de les ve- 
nes de la conjuntiva y de la córnia. Terigión. 

TERIGOMA. m. Med. Inflor de la vulva que deter- 
mina un obstacle material a la cópula. Terigoma. 

TERIGOIDIS. adj. Anat. Se diu deis dos apófisis 
situats a la cara inferior del os esfenoides, un a cada 
costat de la ratlla mitja, que 's dir geixen perpeiuli- 
cularment cap baix, format cada hu d' ells de dues 
lamines a les que s'ha donat el nom d' ales. Teri- 
goides. 

TERIGÓIDICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent a la 
apófisis terigoides. Terigóideo, 

TERÍN. Geog. Poblé del dist, munpal. de Faiilo, 
prov. d'Osca, 

TERIOTOMIA. f. Vet. Anatomía deis animáis. Te- 
riotomia. 



38 



TER 



TER 



TERIOTOMICH, CA. adj. Lo concernent a la te- 
riotomia. Teriotómico. 

TERLIS. 111. Tela de mátalas. 
TERMAL, adj. Lo que pertany ais banys minerals 
d' aigua calenta || CALENT. 

TERMARL adj. Pertanyent o relatiu a les aigües 
o banys calents. || ni. A l'antigor s'apropiava aquest 
nom ais qui cuidaven de les termes. 

TERMÁTICH, CA. adj. Se din deis medicaments 
que reanimen la calor natural. Calefaciente, termá- 
tico. 

TERME. m. Límit, fí d'alguna cosa material o im- 
niaterial. Término. || Fita o pedra que 's posa pera 
dividir un terreno. Término, coto l| Dilació judicial. 
Término. || For. Tenips determinat, pía?. Plazo, 
término. || Forma, modo de portarse o parlar en el 
tráete comú. Término. ll El paratge senyaiat pera 
algún fí. Término. || Modo, ta^a. Término. || Limit, 
ratlla, frontera d' un lloch o provincia ab ua' altra y 
liles generalnient les Ierres compreses en la jurisdic- 
ció de cada municipi. Término. 1| Territori, districte. 
Término. || Met. L'obgecte de qualsevulla operació. 
Término, ü Vocable, mot o páranla d'una Mengua. 
Término. || Termini, lo que compren alguna cosa 
desde '1 principi fins al fi. Término. Il La veu técnica 
o propia de cada facultat etc. Término || El día, ho- 
ra y punt precís de fer alguna cosa. Término. || Es- 
tat, constitució d'alguna cosa. Término. || El fí de 
qualsevulla cosa. Término. il El concepte obgectiu 
que's forma en I' aprensió. Término. || Se^pren per 
lo meteix que extensió o espai, coni: en el terme de 
tres díes heu de fer tal cosa. Término. || Mus. JÓ. || 
Med. El día en que 's nota alguna iiovedat o síntoma 
en les malalties. Térm'no. || Deu iniaginari deis ro- 
nians que presidia a la divisió de les Ierres, y era 
venerat baix la fisura d' un nioltó o d' una pedra 
grossa y informe. Término. |1 Els grechs teníen tam- 
bé termens militars, qu' eren uns caps piramidals 
posats daniunt inollons quadrats;servíen pera senya- 
lar els caniins y eren consagráis a Mercuri. Térmi- 
nos. II L!dg. Se din quan les veus equivalen a una co- 
sa, encara que siguin varíes, com una proposíció de 
tres termens, subgecte, cópula y predicat, y que un 
silogisnie ne té altres tres, aixó és, els dos extrenis 
y el niedi ab que s' uneixeti. Término. || Alg. Tota 
quantitat o expressíó de quantitat separada d' una 
altra per medi d' algún signe. Término. || pl. Dila- 
cions concedides per les liéis. Términos. || Astron. 
Certs graus y líniits en que 'Is planetes- teñen major 
for^a en els seus infiuxos. Términos. || Llog. Les pá- 
ranles que substancialment componen un silogisine, 
en lo qual és defecte tíndre quatre termens. Térmi- 
nos. 

TERME ECLÍPTiCH. Astron. Distancia de la lluna a 
un deis dos nusos de la eclíptica, o cua y cap del 
Dragó. Término eclíptico. 

TERME PEREMPTORI O DEFINITIU. For. Aquell que 's 
concedeix ab renegado d'altre. Término perentorio. 

TERME PROBATORI For. Lo que senyala '1 jutge ab 
arreglo a la llei, pera rebre '1 plet a prova. Término 
probatorio. 

TERME RODÓ. El terrítorí exenipt de la jurisdicció 
de tots els pobles comarcans. Término redondo. 

TERME ULTRAMAR!. For. El que s concedeix pera la 
prova, ab proporció a la distancia, a diferencia del 
legal qu' és de vuitanta díes. Término ultramarino 

TERMENS DE LA IGUALACIÓ. Alg. Aquells ont se tro- 
va la incógnita elevada a diferents graus. Términos 
de igualación. 

TERMENS FORMALS. Text formal o exprés d' algún 
acte públícli. Términos formales. 

TER.MENS NECESSARis. Astron. En els eclipses de 
sol o lluna son aquelles distancies deis llumínars al 
ñus mes próxim, díns de les quals necessariament hi 
lia d' haver eclipse en alguna part de la térra. Tér- 
minos necesarios. 



TERMENS POSSIBLES. Astron. En els eclipses son 
aquelles distancies al ñus, dins de les quals pot ha- 
verhí eclipses y fora d'elles és ímpossible que n' hi 
hagi. Términos posibles. 

TERMENS R.XiPROCHS. Llóg. Els que teñen un me- 
teix significat o son convertibles. Términos recipro- 
cas. 

TERMENS REPUQNANTS. Llóg. Els que són incompa- 
tibles ab uns altres. 1 érminos repugnantes. 

TERMENS TERMiNANTS Eis clars O que no deixen 
cap mena de dupte. Términos terminantes. 
DONAR TERME fr. SENYALAR PLAQ. 
EN BONS TERMENS. m. adv. CLARAMENT. || fr. Dona 
a entendre que en lo que ali.ú ha dit encobertament, 
vol dír lo que no s' atrevía a declarar. En buenos 
términos, en buen romance. 

EN PROPis TERMES, m. adv. Ab puntual y genuina 
expressió pera la intelligenc a d'alguna cosa. En pro- 
pios términos. 

EN TERMENS HABILS. m. adv S' usa quan se dema- 
na una cosa y no 's vol que 's perjudiqui a ningú. En 
términos hábiles. 

ESTAR ALS TERMENS. fr. Estar alguna cosa al text. 
Estar el el texto. 

MITJOS TERMENS. fr. Tergívcrsacíons, glragonces 
pera fugir de lo que no acomoda. Medios términos, 
amb.iges. 

MITG TERME. fr. AqucU arbitre prudent que s'adop- 
ta pera resoldre algún dupte o posar pan en alguna 
desavinen^a. Medio término o término medio. || La 
resolució que 's pren fugint deis extrems. Medio. || 
Llóg. Lo que's compara ab la major y menor del si- 
logisme. Término medio. 

POSAR TERME. fr. Acabar o donar per acabada al- 
guna cosa. Terminar, poner fin. 

POSAR TERMENS. fr. Dcsllindar, senyalar límits de 
una provincia, heretat, etc. Limitar, terminar, acotar, 
amojonar. 

TERMEN. m. TERME. 

TERMENADOR, A. m. y i. Qui termena. Deslin- 
dador. 

TERMENAL. adj. Terminal. 
CREU TERMENAL. La que hi sol haver ais confins de 
termens y entrades de poblé. 

TERMENAMENT. m. Acte y efecte de termenar. 
Deslinde, deslindamiento. 

TERMENAR. v. a. Pitar, posar termens al cainp, 
heretat, etc Deslindar. || v n. Confinar ab algún 
poblé, provincia o nació. Confinar, lindar. II ACABAR. 
TERMENAR. m. TERMENATXO. 
TERMENAT, DA. p. p. del verb TERMENAR. 
TERMENATXO. m Páranla poch fina o indecent. 
Terminacho, terminajo, terminote. 

TERMENELEJAR. v. a. Ter. Corre '1 terme. Pa- 
sear ó recorrer un término. 

TERMENET. m. dim. Termi- 
nico, terminillo, terminito. 

TERMENOT. m. Páranla afec- 
tada, poch usada o massa culta. 
Terminote. 

TERMENS. Geog. Vila de la 
prov. de Lleída, bisb. d' Urgell. 
part. jud. de Balaguer; és a la 
vora del Segre y té 988 hab. 

TERMENS (Son). Geog. Vei- 
nat de 1' illa de Mallorca, al ca- 
nil de Palma a Sóller. 

TERMES, f. pl. Aigües minerals calentes pera pen- 
dre banys. Termas. || Edificis sumptuosos que cons- 
truiren els romans pera pendre banys. Termas. 

TERMINACIÓ. f. Acte y efecte d' acabarse alguna 
cosa. Terminación. || Decl nació. Terminación. Il 
La derrera o derreres silabes d'una páranla. Termi- 
nación. II Cadencia de les paraules. Terminación. ^| 



v^::r;^ 




*»íí^' 



Segell de Termens 



TER 



TER 



39 



Med, La determinació que pren la naturalesa en una 
malaltía. Terminación. 

TERMINADOR, A. adj. El qui o que termina. Ter- 
minador. 

TERM'NAL. adj. Lo que posa ferme a una cosa. 
Terminal. || Sobrenom que 's dona a Júpiter. Termi- 
iiaL II pl. Pestes iiistitiiides per Numa Ponipili en ho- 
nor del den Terme. Terminales. || Bot. Noin de qual- 
sevol orgne que teimina o ix de la extreniitat d' un 
altrc, coin r estil al taronger o a la tulipa. Termi- 
nal. II TERRENAL. 

TERMINANT. p. a. de terminar. Terminante. I! 
S' aplica a I' autoritat, cláusula, lie!, etc., qu' expli- 
ca '1 punt de que 's tracta sense deixar dupte. Ter- 
minante. 

TERiWlNAR. V. a. Acabar, posar fí. Terminar. || 
V. n. Ésser fí o terme d' alguna cosa. Terminar. || 
Med. Acabarse una malaltía péls modos regulars de 
resolució. Terminar, 

TERMINAT, DA. p. p. Terminado. 

TERMINATIU, VA. adj. Respectiu o relafiu al 
terme o obgecte d' alguna acció. Terminativo. 

TERIVIINI. m. TERMü. |1 For. Tenips determinat. 
Término, plazo. 

TERMINOLOGÍA, f. Ciencia que tracta de les pa- 
rantes técniques, d' una ciencia o art. Terminolo- 
gía. 

TERMINOLÓGICH, CA, adj. Referent a la termi- 
nología. Terminológico. 

TERMO. Ven qu' entra en composició d' algunes 
parau es; inlica calor. Termo. 

TERMOELECTRICITAT. f. Fis. Electricitat des- 
enrotllada per la calor. Termoelectricidad. 

TERMOI.ITA. f. Min. Esquist argilós que 's trova 
entre la piqarra. Termolita. 

TERMOLOGÍA. f. Fis. Tractat del calórich. Ter- 
mología. 

TERMOLÓGICH, CA. adj. Fis. Lo que's refereix o 
té relac ó ab la termo ogía. Termológico. 

TERMOMAGNETISME. m. Fis. Magnetisme des- 
enrotllatper la calor. Termomagnetismo. 

TERMÓMLTRE. m. Fis. Instrument pera amidar 
els graus de calor y fret per medi d' un líquit, que 
gener;ilment és 1' argent viu o 1' alcofoll, contingut 
en un tubo de cristall, que puja quan se rarifica ab 
la calor y baixa quan se condensa ab el fret. Ter- 
mómetro. 

TERMOMETRÍA. f. Fis. Mida del calóricfi, 

TERMOMÉTRICH, CA. adj. Fis. Lo pertanyent o 
relatiu al termómetre. Termométrico. 

TERMOSCOPI. m. Fis. Instrument destlnat a mar- 
car els cambis que sufreix la temperatura, per la di- 
latado de 1' aire sech contingut en dues esteres po- 
sades ais extrems d' un tubu doblat dues voltes. 
Termáscopo. 

TERMOSCOPIA. f. Fis. Mida del calor atmosfé- 
rich. Termoscopia. 

TERMOSCÓPICH, CA. adj. Fis. Lo que pertany a 
la termoscopia. Termoscópico. 

TERN. m. Nombre de tres, referintse a obgectes de 
una meteixa mena. Terno. || Ornaments o vestidures 
sagrades deis tres sacerdots que celebren una missa 
major o assisteixen en la meteixa forma a alguna 
funció relligiosa. Terno. |1 Entre estampers, unió de 
tres fulls ficats I' un dins de 1' altre. Terno. 

TERNA, f. El conjunt de tres persones que 's pro- 
posen pera que se 'n trii una pera '1 desempeny de 
algún cárrech o empleu. Terna. || Comparació, sor- 
teig de tres termes. Terna. 

TERN, A. adj. ETERN. 

TERNALS. m. pl. Joch de politxes que s' usa pera 
al^ar grans pesos. Juego de poleas ó roldanas. 



ÉSSER MENESTER TERNALS. fr. Pondera la dificultat 
de conseguir o treure alguna cosa d'algú. Ser meneS' 
tcr tenazas ó palancas. 

TERNARI. m. Conipost de tres unitats. Ternario, 
II Mus. El compás que consta de tres parta iguals. 
Ternario. || Espai de tres di.s pera alguna devoció. 
Ternario. 

TERNELLES. Geog. Valí de 1' illa de Mallorca, al 
terme de Po lenga, part. jud. d Inca, ont s' enla ra 'I 
Castell del Rei, lloch histórich, y 1' ermita de La 
Ceda. 

TERNESA. f. TENDRESA. 

TERNISAR. V. a. ETERNISAR. 

TEKNO. m. En la lotería primitiva era la sórt de 
acertar tres númeíos deis ciiich que 's jugaven en un 
meteix bitllet; en aquella lotería no's treien niés que 
cinch números. Terno. || Tres números situats a una 
meteixa ratlla deis carions ab que 's juga a la lote- 
ría casolana; a cada ratlla n' hi ha cinch. |j Vestit 
moscali de la meteixa tela. Terne. || TERN. 

TERNURA, f. TENDRESA. 

TEROL (Jaume). Biog. Pintor d' assumptes relli- 
giosos, que va terse remarcar ais comentos del si- 
gle XVII. Era nadlu (!e Cocentaina y va morir a la 
meteixa població a 1' any 1627. Deixeble predilecte 
de Geroni Espinosa, va ajudarti a pintar el retante de 
Muro a 1' any 1604, y a 1' any 1621 va pintar sobre 
taula una bella imatge del Salvador pera '1 sagrari 
de r iglesia del seu poblé. 

TEROL. Noni catata de la ciutat y provincia ara- 
gonesa de Teruel. 

TERQUEDAT. f. Obstinado, pertinacia. Terque- 
dad. II Porfía obstinada. Terquedad. 

TERQUESA. f. TOgUDERiA. 

TERRA, f. Substancia inorgánica o fóssil, árida, 
pesada, fixa al foch y esniicotable, de que 's compon 
la major part de la superficie del globo que trepit- 
gem; els filosophs antichs la consideraven com un 
deis quatre eteme its o principis indescomponibles de 
que 's componien els demés tossos naturals. Els nii- 
neratogistes la distingeixen en varies coses, com: 
1' argita, la greda, la magnesia, etc. Tierra. || Regió 
o país determinat per un noin Cípecial, com: la térra 
catalana. Tierra. || La patria ( e cada hú. Tierra, 
suelo. II Senyoriu, districte d' algún domini, estat o 
poblé. T erra. || Heretat, camp que 's conresa. Tie- 
rra. II Tot mortal, per haver estat criat d' ella. Tie- 
rra. II La part aixuta del globo terraqui y, per exten- 
sió, tot el globo Tierra. || Paviment. Suelo, tierra. 
II Camp o espai de terreno a p;opós¡t pera sembrar. 
Tierra. || En lo moral, se pren per contraposició a lo 
qu' és celestial y espiíilual, com: els gustos de la 
térra no teñen comparació ab els del cet. Tierra. I| 
Met. Ofici, ocupado, travait o cosa que pertany a 
algú, com: sembrar en Ierres extranyes, que sigaifica 
ficarse en ofici d' altres; sembrar en mata térra, que 
és lo meteix que fer bé a un ingrat Tierra. || Divini- 
tat deis gentiis, que la representaven en figura de 
dona ab co ona mural, recolzada demunt d' un bou, 
ab el com de 1' abun ancia a la má y rodejala de 
nens que flguraven les estacions. Tierra || Náut. 
Usada ab intergecció, és exclamació del que primer 
la ven. ¡Tierra! 

TERRA ONT VAS, FARÁS LO QUE VEURÁS. Ref. Ve do 
vas, como vieres eso fiaz; donde fueres, fiaz lo que vie- 
res. 

TERRA APLETADA. Terra qu' ha servit de pleta y es 
adobnda ab el fems del raniat. Majadal. 

Tt-RRA A QUE VAS, USANQA QUE TROBES. Ref. PER 
ONT ANIRaS. FARÁS COM VEURÁS. 

TERRA A TERRA, m. adv. Náut. Navegar prop de la 
costa y paraletament a ella. Navegar costa á costa, ó 
á la mano, ó llevar la costa en la mano, ó con la cosía 
en la mano, ó navegar á son de costa, ó á lo largo de 
la costa, costear tierra á tierra. \\ k V>z\J PLÁ. || Ab 



40 



TER 



TER 



cautela y sense precipitació en los negocis. Tierra á 
tierra. 

TERRA BAiXA. La de prop del mar. Tierra baja. 

TERRA CAMPA O DE SEMBRADURA. T. RKA DE CON- 
REU. 

TERRA CANSADA. La desvirtuada o dessubstancia- 
da. Tierra cansada 

TERRA CiMOLEA. E pecie de bol. Tierra cimolea. 

TERRA CUITA AL FORN: TERRigA. 

TERRA DE CONREU. La que 's pot sembrar Tierra 
labrantia, de labor ó de sembradura; sembradío. 

TERRA DE GRESOLS. Terra blanca seniblanta a l'ar- 
gila, de que 's lan els gresols. Talque, tasconio. 

TERRA D'OLLERS; ARGILA 

TERRA DE PARAIRE. Marga fina y suau que serveix 
pera desengreixar el paiiyo. 1 ierra de batán ó de qui- 
tar manchas 

TERRA DE PROMISSIÓ. La qu' es inolt fértil y abun- 
danta, aUidint a la que Deu va prometre al poblé de 
Israel. Tierra de promisión. 

TERRA DE RiíGADiu. La que 's rega. Tierra de re- 
gadío. 

TERRA DE SECA. La que no 's rega sino quan plou. 
Secano, sequ'o, secadal, sequero. 

TERRA DOLENTA. TERRA TRENCADA. 

TERRA ESTÉRIL. La qu' es magra y de poca sustan- 
cia. Tierra estéril. 

TERRA FERMA. La forta demunt de la que s' hi pot 
edificar. Tierra firme. || Geog. CONTINENT. 

TEKRA FLUIXA. Terra prima. 

TERRA FULLADA DE TARTRÁ. Quim. Sal que s'ex- 
treu de la saba d'alguns vegetáis. Se presenta en 
lamíneles o tronos blandís, bril'ants, niolt deliqües- 
cents, d'olor particular, poch maiiifest, sabor coent; 
son un poch acre y solubles dins de l'aigua y molt 
mes dins del alcoíoll. Acetato de potasa. 

TERRA FOLLIDA MERCURIAL. Quim. ACETAT DE MER- 
CURI. 

TERRA FOLLIDA MINERAL. Quí'm. Sal qu' es prodiicte 
del art. Se presenta en crestalls prisniátichs, acumu- 
lats, blanchs, inallerables al aire; d'olor particular, 
poch manifest; sabor picant y amarch; es soluble 
dins de l'aigua y un poch menys dins del alcofoU. 
Acetato de sosa. 

TERRA FRESCAL. Terra molla. 

TERRA GOLEA. Terra magnesiada. 

TERRA OROGA. Argila groga, molt pura que serveix 
pera pintar Ancorca, tierra de Holanda, ó de Venecia. 

TERRA GROSSA. La Substanciosa, de niolta molla. 
Tierra gruesa, recia. 

TERRA LLAURADA. La quc s'ha llaurat. Tierra la- 
brada. 

TERRA MOLLA. La que té molta humitat. Humedad. 

TERRA NEGRA FA BON BLAT, T RRA BLANCA 'L PÁ 
MIGRAT. Ref. Ab que 's manifesta la bona qualitat de 
la térra morena. La tierra negra, buen pan lleva. 

TERRA NOVA O MORAL. ROMPUDA. 

TERRA PRIMA. La de poca substancia. Terrezuela, 
arijo, tierra delgada. 

T! RRA SANTA. Els llochs de Jerusalem, ont va viu- 
re Jesucrist. Tierra Santa. 

TERRA TRENCADA. Terreno escabrój. Quebrada ó 
tierra quebrada. 

TERRA VERGE. La quc Miai ha estat conreuada. Tie- 
rra virgen. 

TERRA VIVA. TERRA FERMA, 1. 

ANAR A TERRA, fr. Caure o arrunarse algún edificL 

ANAR PER TERRA, fr. ANAR AL BAIX, I. 

ANARSEN A TERRA, fr. Caure, desplomarse. Venirse 
al suelo. I! Perdre algú la dígnitat o empleu que tenía. 
Caer, rodar, apear á uno de su empleo, etc. (| Destruir 
y acabar alguna cosa, com: els bens, l'hisenda, etc. 
Echar á pique. 

BESAR A TERRA, fr. Fam. Caure de boca a térra. 
Besar la tierra ó el santo suelo, caer de hocicos. 

BESAR LA TERRA QU' UN ALTRE TREPITJA. fr. BESAR 
LES PETJADES D' ALGÚ. 



CADA TERRA FA SA GUERRA. Ref. Ab que 's denota 
que cada hu 's deu políticanient arreglar al us y cos- 
túin del pais ont viii o deis subgectes ab qui 's trac- 
ta. En cada tierra su uso, v en cada casa su costumbre. 

CAURE A TERRA, fr. Literal. Caerse en el suelo. 

COBRAR TERRA, fr. Mel. fam. Anar convaleixent de 
alguna greu nialaltía. Alear, ir aleando. 

CREIXE TERRA AVALL. fr. Fam Se diu del subgec- 
te que no creix ni nieix. Crecer hacia abajo ó como 
los nabos. 

CRIDAR LA TERRA A ALGÚ. fr. TINDRE UN PEU A LA 
FOSSA. 

DE LA TERRA, m. adv. Del pais, indígena 

DE LLUNYES TERRES, LLARGUES MENTIDES. Re]. Ab 
que 's denota la faciiitat ab que 's ment, quan se 
parla de temps y lloch molt llunyans. A luengas 
vías, luengas mentiras; á gran fecha, mentira larga. 

DEIXAR DESCANSAR LA TERRA, fr. Deixarla de sem- 
brar any per altre. Dejar de barbecho. 

DEIXARSE ANAR A TERRA. Tirarse a térra. Arrojarse 
al suelo. 

DESCOBRIR TERRA fr. Entrar en pais desconegut. 
Descubrir tierra. || Dir o fer alguna cosa pera averi- 
gúame una altra. Descubrir tierra. 

DESSUBSTANCIAR LA TERRA, fr. Feria prodnir con- 
tinuament y ab pochs adobs. Esquilmar la tierra, 

A LA TERRA DELS CEGOS QUI TÉ UN ULL ES REL Re). 
ENTRE CEGOS, etc. 

A LA TERRA QUE NO ES BONA MOLT, MES MAL HI HA 
DEL QUE SONA. Ref. Ab lo que 's dona a entndre que 
un mal es molt mes gros de lo que 's presúm. Más 
mal hav en la aldehuela del que suena. 

EN TERRES EXTRANYES, LES VAQUES COTEN ALS 
BOUS. Ref. Ab que 's denota que qui siguí fora del 
seu pais, ha de procurar callar o evitar disputes, 
perqué ordinariament queden ab la rao Ms naturals 
d' allí ont se troba. En tierra ajena, la vaca al buey 
acornea. 

FER ALQAR LA TERRA, fr. AL^AR SOMETENT. 

FER PETAR A TERRA, fr. TIRAR A TERRA. 

GUANYAR TERRA fr. GUANYAR TERRENO. 

LA MEVA TERRA ES LA QUE 'M DONA PÁ. Ref. Ab 
que 's denota qu'algú está content en qualsevulla 
part ont s'hi guanyi la vida. Esta es mi tieira, la que 
me gobierna. 

LA PRIMERA, Y AQUEIXA A TERRA. Loc. Ab que 's 
nota al qu' esguerra la primera cosa que 's proposa 
fer. La primera, y ésa en tierra. 

METRES EL VENT EN TERRA. LoC. nÚUt. ant. Lia- 
marse el viento al temporal. 

NO PROVARLI A ALGÚ LA TERRA, fr. Perjudicarlt la 
salut. No probar. 

PENDRE TERRA, fr. Náut. Arribar a port, saltar a 
térra, lomar tierra. 

PERORE TERRA, fr. PERDRE TERRENO. 

POCA TERRA VAL DINERS. Loc. fam. PAM NE VAL 
CANA. 

POSARHI TERRA PEL MITO. fr. Fugir. Poner tierra en 
medio ó de por medio 

PUDRIR TERRA, fr. Fam. FER MALVES. 

SALTAR A TFRRA. fr. DESEMBARCAR. 

TERRA ENDINS. fr. Lluny del mar. Tierra á dentro. 

TINDRE A TERRA, fr. Tindie alguna co?a llesta o 
acabada. Estar listo. || Superar, vencer en qualsevu- 
lla cosa que sigui. Vtncer. 

TINDRE TERRA A L' HAVANA. fr. Met. fam. Tindrc 
molta vanitat. Tener ventana al cierzo. 

TIRAR A TERRA, fr. Fer caure alguna cosa. Se diu 
deis nois quan se baralien, etc. Dar con uno en tierra. 
II Met. DESTRUIR, ARRUNAR, ASSOLAR, LLENQAR A PER 
DRE A ALGÚ. 

TIRAR A TERRA AB UN DIT. fr. Met. Ab que 's pon- 
dera la molta torga d' un subgecte comparatlvament 
a la d' altre. Derribar con un dedo á alguno. 

TIRARSE TERRA ALS U: LS. fr. ESCUPIR AL CEL. 

TOCAR A TERRA, fr. Arribar el nadador al fons del 
mar ab els peus. Hacer pié. 



TER 



TER 



41 




Segell de Terraja 



VOLAR LA TERRA, fr. Se din del que camina o corre 
niolt depressa. Tener pies. 

TERRABASTADA. f. TARRABASTADA. 
TERRABASTALL. ni. tarimbastall. 
TERRACAR. v. a. Estirar o adobar en fret o 
a matteliades el ferré o altre nietall deimint del tas, 
la ligornia o la encusa. 

TERRACI. adj. Fet de térra. Terráceo. 
TERRAQA. f. Terra grossa o grassa, aum. de térra. 
TERRAQA. f. Lloch descobert al plá deis pisos de 
les cases o sobie de tot, propi pera pendre la fresca. 
Terraza. || TtRRAT. 

TERRAQA. Geog. Caseríu 
del ternie de Sant Cerní, pro- 
viii. de Lleida. || Ciutat de la 
prov. y bisb. de Barcelona, 
cap del part. jud. del sen noni; 
és a la vora de la riera de 
Rubí, té estació de F.-C, mol- 
ta industria, sobre tot la pa- 
nyera, y 15 872 h. || Part. jud. 
de la prov. de Barcelona for- 
iiiat deis 12 segUeiils ajiinta- 
nients: Castellbi>bal , Gailifa, 
Matadepera, Olesa de Mont- 
serrit, Rellinás, Rubí, Sant 
Lloren^ Savail, Sant Pere de Terraga, Terraja, 
Ullastrell, Vacarices y Viladecavalls, reunint entre 
tots 34,399 hibitants. 

TERRADAS ( Abdón). Biog. Escriptor y polítich 
de la primera nieitat del sigle XIX. Va néixer a Fi- 
gueres y era home organisador, avengat en política, 
havent prés part activa en nioltes revoluc¡ons. In- 
serta a El Republicano d' En Francesch de P. Cuello, 
una poesía catalana al any 1842, si poch literaria en 
la forma, de molt ardinient, ab el títol de Plan de 
revolució, que be pot dirse la va proinoure al ésser 
prés ell y En Cuello. Va escriure una comedia en dos 
actes y en vers cátala titolada El rey Micomicó, es- 
crita per un Micomicó, publicada a Barcelona al any 
1838, ab propósits de propaganda revolucionaría. 
Era home fervent péls seus ideáis, y compiava ab 
molts partidaris. Va publicar alguns travalls, ade- 
mes deis esiuentafs, mes el que tenía llenguatge 
literari mes apropiat, era el volúm estampat a Ma- 
drit al any 1835 ab el títol de La Esplanada— Esce- 
nas tráí^icas de 1828, pintant ab niá mestre les perse- 
cucions del general comte d'Espanya. 

TERRADELLES (Domingo IWiquel) Biog. Musich 
compositor barceloní que va néixer al any 1711, mo- 
rint a Roma envers 1751. Va 
obtindre niolt éxít ab les 
seups obres musicals. Al any 
1739, va representarse a Ná- 
pols la seua primera ópera 
Astarté; a Roma al any 1740 
va escriure una part de la 
ópera Remólo de Latilla y 
després \' Artemisa. En 1742 
a Florencia va estrenarse la 
Inifile, y endregantse a Lon- 
dres, al any 1747 va posar en 
escena la ópera en 3 actes 
Bellerophon. Aqudl meteix 
any, y per coiicurs, obte- 
nía la plaqa de mestre de ca- 
pella de la iglesia de Sant Jaunie deis espanyols a 
Roma, ont s'assegiira que va morir al any 1751, de 
tristesa pél éxit desgraciat de la seua ópera titolada 
Sesostris. 

TERRADELLES. Geog. Poblé del dist. munpal, de 
Vilademuls, prov. de Girona. 

TERRADES (Vidal). Biog. Jurisconsult molt re- 
marcable de Girona, al sigle Xiv; se li atribueixen 
algunes partides o comentatis a les Constitucions 

ClC. CAT.— V. III. — 6. 




Domingo Miquel 
Terradelles 




Segell de Terrados 



de Catalunya, mostrant la seua erudicció y profón 
coneixement del dret foral. No 's teñen altres detalls 
de la seua vida. 

TERRADES. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Girona, part. jud. de Figueres; 
és a la vora de la Muga y té 
722 habifants. 

TERRADET. m. dím. de TER- 
RAT. 

TERRADETS. Hidrog. Estret 
molt pintoresch per ont el riu 
Noguera Pallaresa p^ssa la serra 
del Montsech, entre Fontllonga 
y Llimiana, prov. de Lleida. 

TERRAGE. m. TERRATGE. 

TERRAIRE. com. Qui ven té- 
rra d" escodelles. Generalment 
és una dona ab un burret o ab una cenalla. Arene» 

ro. II TERRER. 

TERRAL, adj. Referent a la térra. || TERRENAL. 

TERRAL, m. y ai'j. Mar. Se diu del vent que vé de 
la part de térra. Terral, viento de tierra. 

TERRALLÓ. ni. 7er. terralloneR. 

TERRALLONER. m. Ter. Travallador encarregat 
d' adobar els camins. Peón caminero. 

TERRANERA (Coll de). Orog. Cim del Conflent, 
ais límits d' aquella comarca ab el Rosselló. 

TERRAPLÉ. ni. Fort. Obra íeta de térra apretada 
pera la ifefensa d' una plaga forta, pera posarhi T ar- 
tillería, etc. Terraplén, terrasa, terrapleno. I| Espai 
que hi há alentorn d' alguns patis y jardins pera 
plantarhi flors. Arriata. || JVlunt de térra, serralla, 
crestall. Terramontero. || Obra de térra pera omple- 
nar les parts baixes d' un terreno pera posarlo a ra- 
sant a les carreteres, camins de ferro, etc. Terra- 
plén. 

TERRAPLENAR, v. r. Omplír de térra algún buit. 
Terraplenar. || Algar una obra de térra pera defen- 
sarse o qualsevol altre us. Terraplenar. 

TERRAPLENAT, DA. p. p. Terraplenado. 

TERRAQUI, A. adj. S' aplica al globo qu' liabi- 
tem. Terráqueo. 

TERRASE (Pere). Biog. Relligiós de les derreríes 
del sigle XV y comengos del XVI que pertanyía a la 
ordre carmelitana, y va ésser remarcable per son ta- 
lent y ses virtuts. Va passar a Roma la major part 
de la seua vida, essent provincial deis carmelites, 
vicari general, y general al any 1503, morint a Ná- 
pols al 1511. Era predicador pontifici, havent pro- 
nunciat una de les seues oracions mes elogíades al 
Vaticá, al any 1483, devant del Papa Sixt IV y del 
sacre colegí de cardenals. 

TERRASSA. Geog. TERRAgA. 

TERRASSÁ. m. Ter. El travallador de la térra que 
viu dins de poblat; pera diferenciarlo del que viu al 
camp o a pagés. Labrador que vive en poblado. || 
FADRÍ PAGÉS, CAMPEROL. 

TERRASSAL. m. Gran abundor d' alguna cosa. 
Gran abundancia, barbaridad. 

TERRASSAVIA. f. Ant. INCUR- 
SIÓ, CORREQUDA, CORRERÍA. 

FER TERRASSAVIA. Loc. ant. Ha- 
cer algaradas, correrlas, incur- 
siones. II Ant. ndut. Hacer desem- 
barcos, meterse tierra adentro. 

TERRASSOLA o TERRAJÓ- 
LA. Geog. Caseriu del ternie de 
Lladurs, prov. de Lleida || — 
DEL PENADÉS. Poblé de la pro- 
vincia y bisbat de Barcelona, 
part. jud. de Vilafranca del Penadés; és a la vora 
d' una riera y té 545 liab. || — DE LA PLANA. Lloch del 
teime de Seva, prov. de Barcelona. 




Segell de Terrassola 
(Penadés) 



42 



TER 



TER 



TERRAT. m. Paratge descobert en lo mes alt dé 
les cases ab el paviinent enrajolat. Azotea. || Eixida 
descoberta, enrajolada o terraplenada, al nivell d'al- 
gún pis d' una casa. Azotea, mirador, terrado. 

TERRAT COBERT: GOLFA, PORXADA. 

MIRARSE UNA COSA DEL TERRAT ENFORA. fr. No fer- 
ne cas, mirársela ab indiferencia. Mirar de paso, con 
indiferencia. 

CALDERA VELLA Y TERRAT, BONY O FORAT. Ref. Que 
ademes del sentit directe vol dir que les persones 
velles sempre teñen un et o un ut. 

TERRATEIG. Geog. Poblé de la prov. y di6c. de 
Valencia, part. jud. d' Albaida; és a la carretera de 
Gandía a Albaida y té 360 hab. 

TERRATGE. m. L' arrendament que paga al amo 
de la térra aquell que la travalia. Terrazgo, terra- 
je. II Partida o exteiisió de térra. 

TERRATGER. m. Qui paga renda per les terres 
que travalia. Terrazguero, terrajero. 

TERRATINENT. m. Qui té O posseeix terres. Te- 
rrateniente. 

TERRATRElVl. m. y 

TERRATRÉMOL. m. Tremolor niés o menys vio- 
lenta de la térra, que a voltes arruna ciutats senceres. 
Temblor de tierra, terremoto. || Met. Gran confusió 
de crits y soroll. Tremolina, algazara 

TERRATS. Geog. Poblé del cantó de Thuir, bisb. 
de Perpinyá, depart. deis Pirineas Orientáis; és a la 
vora del riu Cantarana y té 377 hab. 

TERRAYRE. com. TERRAIRE. 

TERRÉ. m. TERRENY. 

TERRÉ (Dimes). Biog. Relliglós caputxí de Barce- 
lona, profés al coiivent de Jesús, ais coniengos del si- 
gle XVI. Home de molta virtut y talent, va ésser pro- 
vincial de Catalunya y assistent al capítol de la Por- 
ciúncula al any 1526. Fou també Comissari d' Espa- 
nya. Al any 1523 va publicar a Barcelona una obra 
titolada Suplementum privileoioriim ordinis missorum. 

— O FERRARI (PERE). Biog. Juri.scousul t catalá del 
sigle XIV, que 's creu vivía envers els anys 1350 a 
1381. Havía escrit alguns travalls de la seua proles 
sió y una obra titolada: Viatges per Catalunya. 

TERREGADA. f. TARREGADA. 

TERREGÓS, A. ai'j. Calificatiu de la térra que té 
molts terrosos. Terregoso. || Ab niegcla de térra. 
TÉRBOL. 

TERREIXER. v. a. ATERRAR. 

TERREJAR. v. a. Jugar ab la térra, ferhl clots, 
durla d' un índret al altre; s' aplica mes comunament 
a les criatures. Jugar con tierra. II Correr les perdius 
en lloch de volar. Peonar. || Ais batans és posar té- 
rra de paraire o aitra per 1' estil a la roba pera treu- 
ren millor 1' oli o '1 greix. Terrear. || Tindre alguna 
cosa gust de térra. Saber á tierra. || Estar descolo- 
rit. Empalidecer, estar pálido. || Descobrirse o veu- 
res la térra entre Is sembrats per ésser aquests molt 
clars. Terrear. i| Se diu del blat y altres llevors ba- 
rrejades ab inolta térra. Tener ó contener mucha 
tierra. 

TERREMOT. m. y 

TERREJVIOTO. m. TERRATRÉMOL. 

TERREN, A. adj. De la térra. Del mon. Mortal. 
Terreno. || terrenal. 

TERRENA (Guiu). Biog. Relligiós carmelita, que 
va ésser general de l'ordre elegit pél capítol de Bur- 
deus al 1319, bisbe de Mallorca al 1321 y d' Elna 
al 1330. Doctor per la universitat de París, va es- 
criure de nietatísica, y va ésser professor de ciencies 
sagrades a Avinyó. Era autor de moltes obres contra 
els heretges. Al any 1342, en quin era inquisidor ge- 
neral, ya morir a Avinyó. 

TERRENAL, adj Cosa de la térra. Terrenal, te- 
rreno, terrestre, terreo, ¡i En lo espiritual se pren 



per les coses del mon, en contraposició a les del cei. 
iVlundano, terrestre, terreno. 

TERRENALITAT. f. Qualitat o propíetat de lo 
terrenal. Terrenalidad. 

TERRENITAT. f. La qualitat o propietat de lo 
terrenal. Terrenidad. 

TERRENO, m. TERRENY, TERRER, TERRENAL. 

TERRENO (El). Geog. Caseriu del terme y distrlc- 
te judicial de Palma de Mallorca. 

TERRENY. adj. Cosa de la térra o que té les seues 
propietats. Terreno. || Lo qu'ésde térra. Terreno. 
II TERRENAL. || ni. Espai O porció de térra. Terreno. 
II L' espai de térra ocupat per un edifici o destinat 
a edlficarhi. Área, terreno, sitio, suelo. || La térra 
considerada segons la seua qualitat, y així diem: 
aquest ierreny es bó pera vinya. Terreno, jj Terra, 
país. País, tierra. || Met. Se diu deis plét;, dispu- 
tas, etc., com: amidar bé '1 terreny pera pendre 'Is me- 
dís conduents; la dona que té vergonya, sap defen- 
sar el terreny de son honor. Terreno. 

TERRENY ERM. Ter. Moyá. Pera pastoratge. 

GUANYAR TERRENY. ír. Avengar en alguna cosa. 
Ganar terreno. \\ Met. Insinuarse ab manya pera lo- 
grar algún fí. Ganar terreno. 

AMIDAR EL TERRENY. ir. Lo qu' ademes del sentit 
recte equival a tantejar les dificultats d' algún negó- 
ci, a fí de fer els medís pera vencerles. Medir el te- 
rreno. 

PRRDRE terr'eny. fr. Met. Atrassar en algún nego- 
c¡. Perder terreno. \\ Empitjorarse '1 malalt. Perder 
terreno. 

PlA terreny. fr. Pis a nivell del carrer. Planta 
bata. 

REG0NÉ1XER EL TERRENY. fr. Prevíndre 'Is inconve- 
nients. Reconocer el campo. 

TERRENY DE SECA. Ter El qu' está lluny d'un riu 
o canal, y no pot rebre per aquesta causa el benefici 
de regarlo. 

TERRENY ERM. Ter. Terra sensé plantes. 

TERRENY (Arnau). fi/os' Sagristá de 1' iglesia de 
Perpinyá o d' Elna. Era un deis jurisconsults mes 
anomenats a les derreríes del sigle xiv, haventse 
rebut de doctor en jurisprudencia a 1' universitat de 
Perpinyá al any 1370. Conrenava les ciencies de 
filosofía y teología, havent deixat escrites algunes 
obres, y entre elles Floris canonicis y Questionis theo- 
logicce 

TERRENY, A. adj. De la térra, del país. Indígena, 
del país. 

TERRER, A. adj. Lo que pertany o's refereix a la 
térra. Terrero, terreno. || S aplica a lo que s'arro- 
cega per térra, en contra de la seua naturalesa, com: 
boira terrera. Terrero. || Munt o pila de te ra caigu- 
da al peu d'uua timba, etc., y també 1' extensió de 
térra que no hi ha pedrés. Terrero || Lo pilot de 
térra pera tirarhi al blanch l'artillería. Terrero. H 
El lloch d'ont se treu la térra pera fer terrina, rajó- 
les, etc. Barrera. || f. pl. Mena de teules niés grans 
que les usuals, que serveixen de canal a les teula- 
des. Aguilones. jl La nació, la comarca, la patria. 
Tierra. 

PLÁ TERRER. Terra plana. Terreno llano. 

TERRERANS. Ter. Blanes. Els travalladors de la 
térra. 

TERREROLA. f. Ornit. Cert aucell. 

TERRERS. m. Geog. TARRÉS. 

TERRERS (Antoni). Biog. Metge mallorquí de les 
derreríes del sigle xviii y comengos del xix, que per- 
tanyía a 1' Academia de Mallorca, era doctor de 
r universitat de Palma al any 1795, y va ésser metge 
del hospital militar de Maó. Va deixar escrites algu- 
nes obres p oíessionals, y entre elles una Memoria, 
quese servava al arxiu de l'esmentada Academia, ab 
el Utol Memoria en que se pondera ¡a necesidad que 



TER 



TES 



43 



hay de que se establezca en la Isía de Mallorca una 
cátedra de Clínica, como la que se ha fundado en Ma- 
drid, para la más perfecta instrucción de los alumnos 
de la Academia médico práctica Balear. 

TEI'RESTRE. adj. Lo que pertany a la térra. 
Terrestre. 

TERRETA. f. dini. Terrezuela, tierrecita. || Terra 
magra y de poca substancia. Terrezuela. 

TERRF, A. adj. Lo que 's compon de térra o n' es 
fet. Terreo. || térros. 

TERRL Hidrog. Riuet de la prov. de Girona, neix 
al estany de B.inyoles, passa per Cornelia, Pujáis 
deis Cavallers y Sant Andreu del Terri, y desaigua 
a la vora del Ter entre Medinyá y Sant Julia de 
Ramis, 

TERRIBILÍSSIM, A. adj. sup. Terribilísimo. 
TERRIBILITAT. f. Qualitat de lo terrible. Terri- 
bilidad. II Duresa, aspresa del geni o condició. Terri- 
bilidad. 

TERRIBLE, adj. Lo qu'es digne de ser tenuit, lo 
que fa por. Terrible. \ Atró?, d'aspecte fer. Terri- 
tjle, atroz. || Aspre de geni. Terrible, duro de ge- 
nio. II Molt gran en la seua mena. Terrible, tremen- 
do. II Sensible, com: es cosa terrible qu' hagi jo de 
pagar lo que no decli. Sensible, terrible, fuerte. 

TERRIBLEMENT. adv. m. D'un modo terrible. 
Terriblemente. 

TERRIBLESA. f. La condició y carácter de lo 
terrible. Terribilidad. 
TERRÍCOLA, f. Habitant de la térra. Terrícola, 
TERRÍFICH, CA. adj. TERRORÍFICH. 
TERRIMBOU. Hidrog. Cala devant del cap Cana- 
dell, entre Port Bou y Cervera. 

TERRIGENI, A. adj. Fill de la térra, o engendrat 
per la teira Terrígeno, 

TEKRIQ, A adj. De la naturalesa de la térra. || 
Térros. Terrizo. 

TERRINA, f. Eines de térra cuita, com olles, can- 
tis, gibrells, etc. Vidriado, cacharro. 
TERRIQAIRE. s. Qui fá o ven terrina. Cacharrero. 
TERRICER. m. TERRIQAIRE. 

TERRICERÍA. f. Fábrica de terrina. Alfar, alfare- 
ría. II Botiga ont se 'n ven. Alfarería, cacharrería. 
TERRISSA. f. TERRigA. 
TERRISSER, A. m. y f. TER- 
RICER. 

TERRISTA. adj. y s. Entre 
mariners el que no está matri- 
culat. 

TERRITORI. m. Clima o re- 
gió. Territorio. || Extensió de 
terreno. Territorio. || La térra 
subgecta a la jurisdicció d' una 
ciutat o d'un jutge. Territorio. 

II — TERRITORI DE TARRAGONA, 
ant. Geog. Camp de TARRAGONA. 

TERRITORIAL, adj. Lo pertanyent a cert territo- 
ri. Territorial. 

TERROR, m. Espant gran. Terror. || Torbació, 
consternació que fa perdre 1' us deis sentits. 

TERROR PÁNiCH. Por sense cap fonament que per- 
turba la rao. Terror pánico. 

TERRORIFICAMENT, adv. D' una manera terro- 
rífica. 

TERRORÍFICH, CA. adj. Lo que fá terror. Terro- 
rífico. 

TERRORISME. m. Sistema polítich que consisteix 
en infundir terror. Terrorismo. 

TERRORISTA, s. Agent o partidari del terroris- 
mo. Terrorista. || Qui tira bombes per destruir la 
societat. Terrorista. 




Segell del Territori 
de Tarragona 



TERROR, m. Gleva, tro? de térra apilQtada. Te- 
rrón. II Trog de qualsevulla cosa formada de parts 
raenudes, com terrvf de sal, sucre, etc. Terrón. || pl 
Hisenda. Terrones, terruño. 

ÉSSER DOLS COM UN TERROQ DE MEL O DE SUCRE, 
fr. DOLS COM UNA MEL. 

TÉRRO? ADA. f. Cop de terróg. Terronazo. 

TERROQARSE. v. r. ATERRogARSE. 

TERROQÁS. m. aum. Terronazo. 

TERROCET. m, dim. Terroncillo. 

TERROSOS, f. pl. de Ti RRÓQ. Terrones. (| Met. 
La térra, la propietat rústega. Terrones. 

TERROQÓS, A. adj. Terra plena de terrogos. Te- 
rregoso. 

TÉRROS, A. adj. Lo qu'és de térra, 'n conté o s'hi 
assembla. Terroso. 

TERS, A, adj. TERCER, || Puljt, llustrós, brunyit. 
Terso. || Ret. Dit del estil, brunyit, llimat y pur. 
Terso. || m. La tercera part d'un tot. Tercio || La 
Iliura de dolze unces pera ésser la tercera part de la 
Iliura carnicera que 'n té trentassis. Libreta. || JUTJA- 

MENT, SENTENCIA. 

FER UN MAL TERS. fr. Alropellar. 

TERSA, f. Una de les tres parts de qualsevulla 
cosa. Tercia. 

TERSIANA. f. TERCIANA. 

TERSANELL. m. Vestidura antiga de vellut. 

TERSAR, V. a. Posar tersa o neta una cosa. Ter- 
sar. 

TERSOL. m, Náut. ant. El tercer d' una ñau des- 
prés del proer y alier; servía sois pera la batalla. 
Se li donava '1 nom de Sobresaliente. I| Tercer en 
ordre, || — (Castell). castellterSOL. 

TERTIRO. m. Ter. ibicench. Tremolor. Temblor, 

TERTULÍ. n. p. Tertulino. 

TERTULIA, f. Reunió d' amichs y familiars en al- 
guna casa particular pera conversar, jugar y diver- 
tirse honestament. Tertulia. Il Junta voluntaria pera 
tractar de punts y niateries instructives y politiques, 
com: tertulia patriótica, etc. Tertulia, 

TERTULIA, NA. adj. Qui. concorre a alguna tertu- 
lia. Tertuliano, tertulio, 

TERUELITA, f. Min. Silicat álcali d'alúmlna. Te- 
ruelita. 

TERVÉN. Geog. Caseriu del terme de Tirvia, pro- 
vincia de Lleida, 

TÉS, SA. adj. Tivant, Tieso. || Plural femení, pro- 
nóm, lo nieteix que teves, com: tes coses están com 
estaven. Tus. 

TESA. f. Ant. Tesis. || Abundor, molt, com: a tesa, 
dirse a tesa, usarse a tesa. Mucho. 

TESAUR. m. Ant. TRESOR. 

TESAURAR. V. a. ATRESORAR. 

TESAURE. n?. Tresor; compendi de les veus d'una 
üengua a altre. Tesauro. 

TESAURER. m. tresorer. 

TESALITA. f. Min. Varietat d' apofilita que pre- 
senta 'I fenómen de la polarisació laminar. Teselita. 

TESIS, f. Proposició sobre un tema cientifich, 1¡- 
terari, etc. Tesis. 

TESOR. m, y 'Is seus derivats. TRESOR, 

TESORA, f, Ant. ESTiSORA. 

TESSALIENCH, CA. adj. Natural o propí de Tes- 
salia, Tesaliano, tésalo, tesaliense. 

TESSALÓNICH, CA. s. y adj. Natural o propí de 
la Tessalónica, Tesalónico. 

TESSERA. f. TroQ de fusta o ivori de formes di- 
verses ab una senya o inscripció que servía entre 
els romans com a premi o senyal d' hospitalitat. 
Tésera. 



44 



TES 



TES 





^ 


Iq 


o 


i I o 




^ o 


o_ 



Tessera romana 



TESSO, A. adj. Dur, dret, ferm, sf>Iit y que dificíl- 
ment se doblega. Firme, tieso. || Ánimos, esforfat, 
valent. T eso. || Tercli, constant, ferm en el seu parer 
o sentir. Firme, tieso, 
tenaz. || Tivant, qui va 
niolt estirat y serio. Cue- 
llierguido, tieso, recto, 
patitieso. II S' aplica al 
vivent que s' ha quedat 
tivant y sense moviment 
pél molt fret, y també 's 
diu deis cadavres y altres 
coses que sofreixen el 
nieteix efecte. Yerto. 
TINDRES O MANTINDRES TESSO. fr. Mantindres ferm 
en alguna resolució. Tener ó tenerse tieso. 

A LA MANERA TESSA. Loc. ant. Vestido según la 
moda tudesca, d la tudesca. 

TESSO QUE TESSO. ff. Fam. TERCH QUE TERCH. Ter- 

co y más terco. 

TEST. m. Tro? d' alguna pega de terrina. Tiesto, 
casco, tejuela, tejoleta. || Torreta, vas gran de té- 
rrica pera plantarhi flors. Tiesto, maceta, pote. || 

TEXT. 

TEST DEL CAP. Ant. Testa. 

FORAT ÉS QUE 'LS TESTOS SEMBLIN A LES OLLES. 
Ref. ant. Que la part siguí fidel al tot. H els TESTOS 
S' HAN DE SEMBLAR A LES OLLES. fr. Met. Se diu dels 
que hereten y practiquen les males costums de llurs 
pares. Se parecen los cascos á la olla. 

PíXAR FORA DEL TEST. fr. Met. fam. Dir o fer qual- 
sevulla cosa fora de propósit Hermoso alarde rocín, 
y atábale por la cola; bailar sin son; traer á colación; 
salirse de la parva ó del corro, salir con una pata de 
gallo. 

TEST, A. adj. Ter. DRET, estirat, TESSO. |1 TEXT. 

TESTA, f. El front de la perso la, y Se sol pendre 
per tot el cap. Testa. || J\1et. Front, cara, devant, 
part anterior de qualseviilla cosa, com: testa del 
exércit. Testa, testera || Enteniment, capacitat, ta- 
lent, prudencia. Testa. || Parlant de botes de posar 
vi,'l primer cércol. Testa, rumo. II f. Se diu de cada 
cap de les pots o d' altres peces. Testa, cabo. 

TESTA CORONADA. Emperador, rei, princep o se- 
nyor que no regoneix altre superior en lo temporal. 
Testa coronada. 

TESTA MAGRA. La de poca solidesa, substancia o 
entitat. Testa vana ó vacia. 

MALA TESTA. Qui Obra sense judici ni consideració. 
Mala testa, mala cabeza. 

ÉSSER UNA ORAN TESTA, fr. Tindre grans talents. 
Ser muy hombre, grande fiambre ó grande testa. 

SI VOLS ÉSSER PAPA PÓSATHO A LA TESTA. Ref. El 
que ha de ser bachiller menester ha de aprender. 

TINDRE TESTA DE FERRO, fr. Ésser incansable al es- 
tudi. Tener cabeza de bronce ó de hierro. 

TESTACELA. f. Conq. Género de molusques pul- 
monars. Testacela. 

TESTACEÓGRAF. s. Entes en testaceografía. 

TESTACEOGRAFÍA. f. Zool. Descripció dels tes- 
taceus. Testaceografía. 

TESTACEOGRÁFICH, CA. adj. Lo que 's refereix 
a la testaceología. Testaceológico. 

TESTACEOLOGÍA, f. Zool. Historia natural dels 
testaceus. Testaceología. 

TESTACEOLÓGICH CA. adj. Lo que pertany a la 
testaceología. Testaceológico. 

TESTACl, A. adj. S' aplica ais animáis que teñen 
closca, especialment ais molusques. Testáceo. 

TESTACIFORM. adj. Que té forma de petxina. 
Testaciforme. 

TESTADA, f. Cop de test o de testa. 

TESTADOR, A. m. y f. La persona que fa testa- 
ment. Testador. 



TESTADRIU f. La dona que otorga testament. 
TESTADURA. f. Esborradura de les lletres per 
medí de una linia. Testadura. 

TESTAMENT. m. Declaració de la última volun- 
tat feta solemnement disposant dels seus bens y ins- 
titiiint hereu. Testamento || La Sagrada Escriptura; 
se divideix en Nou y Vell Testament. Testamento. || 
Els consells y instruccions que al morir dona un pare 
ais seus filis. Testamento. 

TESTAMENT CLOS. El cobcrt ab una carpeta, sobre 
la qual firma 'I testador, si 'n sap, y sino un altre en 
nom d' ell, y dos testimonis, en presencia dels quals 
s' entrega al notar!. Testamento cerrado. 

TESTAMENT MILITAR. El que fá'l soldat en campa- 
nya, sense altra solemnitat que dos testimo ús o una 
simple escriptura de la seua propia má ; pero de cap 
manera será válit aquest testament, no sent fet en 
campanya. Testamento militar. 

TESTAMENT NOU. Teol. El ilibre que conté'ls Evan- 
gelis y demés obres canóiiiques posteriora al naixe- 
ment de Jesucrist. Nuevo Testamento. 

TESTAMENT NUNCUPATiu. Aquell en que M testador 
expressa de viva veu la seua voluntat sobre I' hereu, 
llegats y altres disposicions. Antigament, en virtut 
d' un privilegi que Pere III, rei d' Aragó, va concedir 
a Barcelona y ais seus ciutadans, podía 'I notari fer 
el testament estant sol ab el testador, y després de 
fet cridava -testimonis, devant dels quals deia, que 
ell havía notat el testament del meterx tesiador, y 
valía com si l'haguessin sentit els meteixos testimo- 
nis; pero en el día está revocat y abolit dit privilegi, 
y's fa en presencia de dos testimonis y un notari que 
fa una escriptura, suplint d aquest modo 'I número 
de testimonis que de dret coniú deuríen ésser set. 
Testamento nuncupativo ó abierto. 

TESTAMENT SACRAMENTAL. Aquell en que un ciu- 
tadá de Barcelona declara y expressa la seua última 
voluntat per escrit o sois de paraula, presents els 
testimonis, encara que no hi hagi notari, tant si 'I fa 
a térra com al mar. Pera ésser válit aquest testa- 
ment, se requereix que 'Is testimonis que hi assisti- 
ren, dintre'l terme de sis mesos d' ésser a Barcelona, 
jurin ab les acostumades solemnitats a 1' iglesia dels 
Sants Just y Pastor d' aquesta ciutat, sobre 1' altar 
de Sant Félix, avui de Sant i C eu, que així '1 varen 
veure escriure o sentir dir al meteix testador en la 
seua derrera voluntat, com se llegeix al capítol 48 
de les Consuetuts de Barcelona, vulgarment dites e 
«Recognoverunt proceres.» Testamento sacramental. 

TESTAMENT VELL. Els escrits canónichs anteriors 
al naixeinent de Jesucrist. Viejo Testamento. 

FALSIFICAR EL TESTAMENT. fr. Adulterarlo. Falsear 
el testamento. 

FER TESTAMENT. fr. Disposarlo Hacer, ordenar su 
testamento. 

OBRIR UN TESTAMENT. fr. Rompre la carpeta del 
testament clos pera poguer llegirlo. Abrir un testa- 
mento. 

REVOCAR, ANULAR O MUDAR EL TESTAMENT. fr. Inu 
tilisar el testament fet segons dret, com quan al tes- 
tador li neix un hereu o quan fa un altre testament 
perfet. Quebrantar, revocar el testamento. 

SI NO VAL PER TESTAMENT, VALGUI PER CODICIL. 
¿oc./am. iVlanifesta'l desitg de lo?rar alguna cosa 
per qualsevol medi, sempre que siguí regular o lícit. 
Lo que no pasa por testamento pase por codicilo, ó si 
no vale por testamento, valga por codicilo. 

TESTAMENTARI, A. adj. Pertanyent al testa- 
ment, com: disposició testamentaria. Testamentario. 
II m. Marmessor, encarregat de complir el testament. 
Albacea, testamentario, cabezalero. 

TESTAMENTARÍA, f. Execució de lo disposat pél 
testador. Testamentaría. || Conjunt de documents y 
papers que convenen pera '1 degut complinient de la 
voluntat del testador. Testamentaría. || La reunió 
deis niarmessors. 



TES 



TET 



45 



TESTAR, V. a. Fer testament, disposant el testa- 
dor lliuretiient de sos bens, institiiint hereu, fent 
deixes, etc. Testar. |i Esborrar un escrit passant una 
ratlla per sobie les lletres. Testar. 

TESTARRUDAMENT. adv. m. Obstinadament. 
Pertinaz, obstinadamente. 

TESTARRUT, DA. iii. y f Terch, perfidiós. Cabe- 
zudo, testarudo, cabeza de hierro. 

TESTAT, DA. p. p. Testado. || Qui ha mort havent 
fet testament. Testado. 

TESTATRIU f. TESTADRIU. 

TESTERA, f. La fafxada principal d' una cosa. 
Testera. || Tractaiitse de coixes és el seti ont se va 
de cara a la seua direcció. Testera, testero. 

TESTEROLA. f. La part superior del cap. Testa. 
II Mel. Picardía, coneixeinent. Cacumen. 

TESTET. m, dim, Tejilla, tejuela, tejoleta. I! Ma- 
cetita. 

TESTICH, GA. m. y f. testimoni. 

TESTICLAR. adj. TESTICULAR. 

TESTICLE. m. TESTÍCUL. 

TESTÍCUL. m. Part glanduiosa qu' és 1' orgue 
principal de la propagado animal, perqué s' hi fa la 
esperma o semen. Testículo. II turma. 

TESTICULAR. adj. Lo que correspón ais testículs 
o hi té relació. Testicular. 

TESTIFICABLE. adj. Lo que's pot testificar. Tes- 
tificable. 

TESTIFICACIÓ. f. Acte y efecte de testificar y 
assegurar alguna cosa. Testificación. 

TESTIFICADOR, A. adj. Qui testifica. Testifl- 
cador. 

TESTIFICAR, v. a. Declarar ésser veritat alguna 
cosa. Testificar. || For Declarar com testimoni en 
algún acte judicial. Testificar. 

TESTIFICAT. p. p. del verb TESTIFICAR. 

TESTIFICATA. f. Testimoni de notari en que 's 
dona fe d' alguna cosa. Testificata. 

TESTIFICATIU, VA. adj. Lo que declara y dona 
testimoni d' ésser certa alguna cosa. Testificativo. 

TESTIMONI ni. Aquell que declara en judici. 
Testigo, testificante. || Qui és present a lo que diuen 
o fan altres. Testigo, testimonio. || Declarado del 
testimoni, asseveració d' alguna cosa. Testimonio. 
II Prova, justificació, provació de la certesa o veritat 
d' alguna cosa. Testimonio. || Instrument legalisat 
per notari, en que dona fe d' alguna cosa. Testimo- 
nio. II Qualsevulla cosa, encara que sigui inanimada, 
de la que s' infereix la certesa d' algún fet. Testigo. 
II Senyal d' alguna cosa, com: el color de la cara és 
el niillor /es/í/noní de la seua malaltía. Testigo. 

TESTIMONI ABONAT. Qui és digne de crédit y no té 
tatxa legal. Testimonio abonado. 

TESTIMONI D' OÍDO O D' OÍDA. Aquell que sois pot 
declarar haver sentit la cosa. Testimonio de oídas. 

TESTIMONI DE VISTA O OCULAR. Aquell qu' ha pre- 
sencial el cas o 'I fet qu' és obgecte de la declaració. 
Testigo de vista, testigo ocular. 

TESTIMONI INSTRUMENTAL. Qui assisteix al otorga - 
ment d' un instrument notarial. Testigo instrumental. 

TESTIMONI SINGULAR. For. El qui per discordar deis 
altres en la relació del fet o indicado de la persona, 
lloch o temps, no fa fe ni serveix la seua declaració 
Testigo singular. 

TESTIMONI SINODAL. La persona honesta, de sufi- 
ciencia y probitat, nomenada en el sínode pera sapi- 
guer per ella la observancia deis estatuís sinodals. 
Testimonio sinodal. 

ACABAR, CONFRONTAR ELS TESTIMONIS. fr. ACA- 
BAR, 2. 

DONAR T STIMONI. fr. TESTIFICAR. || For. Fer fe 'I 
notari, certificar per escrit de lo qu'ha passat devant 
d' ell. Dar fe ó testimonio. 



EXAMINAR ELS TESTIMONIS. fr. For. Pendréis decla- 
ració, interrogarlos y escriure lo que declaren. Exa- 
minar testigos. 

FALS TESTIMONI. Impostura, falsa imputado d' al- 
guna cosa. Falso testimonio. 

FER TESTIMONI. Ir. DONAR TESTIMONI. 

FER DE TESTIMONL fr. Declarar. Deponer, declarar. 

LLEVAR UN FALS TESTIMONI. fr Acusar, declarar 
falsament contra algú. Levantar un falso testimonio. 

PENDRE TESTIMONIS. fr Demanar a algú que faci 
de testimoni. Tomar testigos. 

POSAR PER TESTIMONI. fr. Anomenar a algú pera 
que declari la veritat. Poner por testigo. 

REFUTAR ELS TESTIMONIS. fr. No admetrels a causa 
d' ésser parcials. Tachar los testigos. 

TESTIMONI FALS. Qui posa falsos testimonis. Testi- 
moniero. 

TREURE TESTIMONIS. fr. Citar O presentar persones 
d' autoritat pera que confirmin la veritat d' alguna 
cosa. Hacer testigos. 

TESTIMONIAL, adj. Lo que serveix de testimoni 
y fa fe. Testimonial. || pl. Instrument auténtich que 
assegura y fa fe de lo que conté. Se diu especialment 
del testimoni de bones costums que donen els bísbes 
a llurs súbdits, quan han de passar a un'altra dióce- 
sis. Testimoniales. || Document que s' extén pera 
donar fe d' alguna cosa. Testimonial. 

TESTIMONIAR, v. a. Servir de testimoni pera al- 
guna cosa. Testimoniar. || Assegurar baix jurament 
la certesa d' un fet. Testimoniar. 

TESTIMONIAT, DA. p. p. del verb TESTIMONIAR. 

TESTIMONIEJABLE. adj. Que 's pot testimoniar. 

TESTIMONIEJAR. v. a. TESTIMONIAR. 

TESTIMONIEJAT. p. p. del verb TESTI.WONIEJAR 

TESTOT. m. Trog d' olla, canti, etc., qu' encara 
pot servir pera posarhi alguna cosa. Cacharro. 

TESTUAL. adj. TEXTUAL. 

TESTUDINELLA. f Zool. Mena d' infusoris sistó- 
lits que viuen a les aigües dolces. Testudinela. 

TESTUDÍNICH. adj. Zool. Semblant a la tortuga. 
Testudíneo. 

TESTLDINIS. m. pl. Ordre de reptils que compren 
tots els animáis coneguts baix el nom vulgar de tor- 
tugues o el técnich de quelonis. Testudíneos. 

TESTURA. f. TEXTURA. 

TESTUT, DA. adj. TESTARRUT. 

TET (La). Hidrog. Riu del denart. deis Pirineus 
Orientáis; neix al estany de la Bullosa, antich Cap- 
cir, passa per Mont-Lluis, Santo, Foiitpedrosa, 
Thués, Canavelles, Oleta, Serdinyá, Vilafranca del 
Conflent, Riá, Prades, CatUar, Eus, Marquixanes, 
Vin?á, Rodes, Illa, Millas y Perpinyá. y desaigua al 
Mediterrani, tocant a Canet. || germanet. 

TETA. f. Pit de dona. Teta. || Fam. Nom ab que 
les criatures designen les germanes niajors, les mai- 
naderes etc. || Mot de les criatures quan volen ma- 
mar. 

TETA. V. a. Ter. ibicench. Eixir al defora pera 
guaitar alguna cosa. Asomarse. 

TETAN, m. TATANI. 

TETANI. m. Med. Malaltía caracterisada perla ri- 
gidesa y tensió convulsiva d' un nombre mes o menys 
gran de muscles y a voltes de tots els sotniesos al 
imperi de la voluntat. Tétano. 

TETANICH, CA. adj. Corresponent al tetan. Te- 
tánico. 

TETANIFORME. adj. Que té aspecte del tetan. 

TÉTANS. ni. Med. TETAN, TETANI. 

TETARTEMORIÓ. m. Astron. Quarta part del Zo- 
díach. Tetartemorión. 

TETARTi. m. Min. Mena de feldespat quina base 
és la sosa. Tetartino. 



46 



TET 



TEU 



TETARTOEDRE. ni. Min. Crestall que presenta '1 
carácter de la tetartoedria. Tetartoedro. 

TETARTOEDRIA. f. Min. Crestallisació en forma 
piramidal uadrangular, quines cares teñen totes di- 
ferenta inclinació sobre la base. Tetartoedria. 

TETARTOÉDRICH, CA. adj. Min. Que presenta 
els carácters de la tetartoedria. Tetartoédrico. 

TETARTROFIA. f. Med. Febre remitent, quals pa- 
roxismes se tnanifesten cada quatre dies, sense api- 
rexia. Tetartrofia. 

TETARTROFXH, CA. adj. Med. Lo pertanyent O 
semblant a la tetartrofia. Tetartróflco. 

TETERA, f. Eina o gerret pera preparar y servir 
el té. Tetera. 

TETIA. m. Zoo!. Mena d' espongiacis arrodonits, 
eos glóbulos, mes irregular, sense forma determina- 
da, ab filaments y aglutináis ab crosta poch espessa, 
que 's troben a la boca deis rius. 

TETIDIA. f. Zool. Mena d' insectes lepidópters 
nocturns falénits Tetidia. 

TETIGONIA, f. Zool. Insectes hemlsópters fulgo- 
rits, molt abu^do^03. Tetigonia. 

TETIGÓNITS. m. pl. Mena d' insectes liimenóp- 
lers cercópits del genre tetigonia. Tetigónidos. 

TETLLA. f. TroQ de pedra plana o de rajóla arro- 
donida. Tejo. 

TETRA. Veu grega qu' entra en la composició de 
varies páranles ab la significació de quatre o quá- 
druple. Tetra. 

TETRACENTIGRAU, DA. adj. Fis. Mena de ter- 
mómetre quina escala, del tot positiva, se divideix 
en quatrecents graus y marca la temperatura desde 
la congelació del mercuri fins a la seua ebullició, o 
sigui — 40° fins a -i- 360. Tetracentígrado. 

TETRACORDI m. Mus. Consonancia o intérval 
de quatre tons. Tetracordio. 

TETRÁCTICH, CA. adj. Que sois admet quatre 
números. Tetráctlco. 

TETRADA, f. Reunió deis quatre primers números 
naturals 1, 2, 3 y 4. Tetrada. 

TETRAEDRE. m. Geom. Pirámide triangular qui- 
nes quatre cares son triánguls equiláteres. Tetrae- 
dro. 

TETRAÉDRICH, CA. adj. Geom. Pertanyent al 
tetraedre. Tetraédrico. 

TETRAGONI. m. üeom. Figura geométrica que té 
quatre costats y quatre angles. Tetragonio, tetrá- 
gono. 

TETRALOGÍA, f. Lit. Entre 'Is grechs antichs, 
conjunt de quatre peces dramátiques d' un meteix 
autor, de quines eren les tres primeres tragedles y la 
derrera un drama satírich o sainet, que solíen com- 
pondres pera optar a premi ais certámens literaris. 
Tetralogía. 

TETRALÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a 
una tetralogía. Tetralógico. 

TETRAMETRE. adj. y s. Vers de la poesía grega 
y Ilatina, coinpost de quatre peus, si era la mida de 
un sol peu, o de vuit si era una diplopia, en quin de- 
rrer cas tenía quatre peus dáctiis y 'Is altres deis 
anomenats/amftís. Tetrámetro. 

TETRAPÉTAL. adj. Bot. Aixis s' anomenen les 
plantes ab la corola composta de quatre petáis. Te- 
trapétalo. 

TETRÁPOTS. adj. Zool. Nom que 's dona ais ani- 
máis que teñen quatre potes. Tetrápodos. 

TETRARCA. f. Governador d' una quarfa dun 
regne. 

TETRARCAT. m. Cárrech de tetrarca y la regió 
que governa. 

TETRARQUÍA. f. Dignitat y domini del tetrarca. 



TETRÁSTICH, CA. adj. Arq. Que té quatre ordres 
de columnes. Tetrástico. || Poét. Compost de quatre 
versos. Tetrástico. 

TETRÁSTIL, A. adj. Boi. Que té quatre estils. Te- 
trástilo II Epítet del pati deis edificis antichs que te- 
níen quatre columnes deniunt de les quals s' hi 
apoiaven les jáceres que sosteníen la temada. Te- 
trástilo. 

TETRATONOM. m. Ant. mus. Intérval de quatre 
tons. Tetratónomo. 

TETRERAVI. m. El pare del besavi. 

TÉTRICAMENT. adv. m. D' una manera tétrica. 

TÉTRICH, CA. adj. Trist, melancólich, massa se- 
rio. Tétrico. 

TETRICITAT. f. Carácter de lo tétrich. Tetrici- 
dad. 

TETRICIA. f. Zool. Mena d' insectes orlópters 
acridicis, de la tribu deis tetricidits. Tetricia. 

TETRILÉ. m. Quim. Hidrocarbur que conté quatre 
átoms d' hidrógen, corresponent a dues molécules de 
gas oleificant aplegades en una de sola. Tetrileno. 

TETRÍLICH. adj. Quím. Aixís s' anomenen els al- 
cofolls isomers de la serie grassa satuiada, contenint 
quatre átoms de carbono. S' anomenen també alco- 
folls butilichs. Tetrílico. 

TEU, A o TEVA. pron. pos. Tuyo. II pl. Parents, 
amichs o partidaris d' aquell ab qui s parla. Tuyo. 

LO TEU ÉS MEU, Y 'L MEU M' HO VULL. Ref. Reprén 
la sobrada avaricia d' alguns, que volen que lo deis 
altres sigui seu, sense cedír ells de lo llur ais altres. 
Partir como hermanos: lo mío, mío, y lo tuyo de en- 
trambos. 

TEULA. f. Pega d' argila cuita feta en forma de 
canal pera cobrir les cases y resguardarles de 1' ai- 
gua de pluja. Teja. 

TEL'LA DE COBRIR O DE CAVALLÓ. La que 's posa en 
les teulades, la part buida abaix, pera abracar els 
costats de les que formen els reguerons. Cobija. 

CAURE LES TEULES. fr. Met. fam. Ferse fosch. Ano- 
checer. 

TEULAQA. f. aum. Teula gran. 

TEULADA. f. Cobert de teules. Tejado. || Entre 
gitanos, capa, manto o sombrer. Tejado. || Cop de 
teula. Tejazo. Ij Moltes teules. 

TEULAD.A SECA. Cobert fet sois de teules, sense 
sostre mort ni pots. A teja vana. 

ADOB.AR LES TEULADES. fr. Trastejar, retejar. 

ADOB DE TEULADA. Trastejo. 

DE TEULADES EN AVALL. adv. m. Segons r ordre re- 
gular, deixant apart la voluntat de Deu. De tejas 
abajo. 

DESFER TEULADES. Treuren les teules. Destejar. 

FER TEULADA. fr. Posarhi les teules. Tejar. 

MIRARSE ALGUNA COSA DE TEULADES EN AVALL. fr. 
MIRARSE UNA COSA DEL TERRAT ENFORA. 

TEULADA. Geog. Vila de la prov, d' Alacant, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Denia; és entre mon- 
tanyes y té 3,396 Iiab. 

TEULADÍ. f. Ornit. Ter. Valencia. PARDAL. 

TEULADETA. f. dim. Tejadillo, jj Cobert sobre 'Is 
portáis y finestres. Sobradillo. 

TEULAT. m. TEULADA. || Parlant d' horts, AIROL, 
QUADRO. 

SOTA TEULAT. adv. m. Sota cobert. Bajo techado. 

TEULER. m. Qui fa teules. Tejero. 

TEULERÍA. f. Fábrica de teules, lloch ont s'hi fan 
teules Tejar, tejera, tejería. 

TEULERÍES ( Plá de les). Orog. Plá a 1,575 
met. d' altitut, situat a Ponent de Campelles (Valí de 
Ribes\ prov. de Qirona. 

TEULETA. f. dim. Tejuela. 

TEULÍQ. ni. Bocí de tenia. Tejoleta. 



THÉ 



tía 



47 



TEUTÓ. m. L' antich idioma germánich. Teutón. 
II s. y adj. Lo natural o pertanyeiit a 1' antiga Ger- 
inania. Teutón. 

TEUTÓNICH, CA. adj. Lo concernent ais teutons. 
Teutónico. 

TEXIK. V. a. TEIXIR. 

TEXIDOR, A. m. y f. TEIXIDOR. 

TEXIDOR Y eos (Joan) Biog. Ilustrat naturalis- 
ta y farniacáutich, que va néixer a Tortellá (Girona) 
1' any 1816, y va morir a Barcelona a 1' any 1885. 
Era home molt ilustrat y estudios, y va pertányer a 
varíes corporacions científiques, enire altres a la 
Academia de Ciencies Naturals y Arts y ais Colei;is 
íarmacéutichs de Valencia y de Granada. Fou iiifadi- 
gable escriptor y la seua bibliografía és nonibrosa y 
ben conceptuada. Era propietari de la revista El Res- 
taurador Farmacéutico, y va publicar varis discursos 
de recepció y d' obertura de cursos acadéniichs, y en- 
tre les seues obres, s' han d' esmentar: Apuntes para 
¡a flora de España, 1 869; Nuevos apuntes para la flora 
de España, 1872; Flora farmacéutica de España y Por- 
tugal, 1871; Monografía del tártaro emético, 1872; 
Tratado de materia farmacéutica, 1873; Farmacopea 
general alopática, veterinaria y homeopática, 1875, 
obra escrita ab colaboració del Dr. Casassa; Indica- 
ción de algunos terrenos volcánicos de la provincia de 
Gerona, publicáis a la Revista de Gerona péls anys 
del 1879 y 1880. 

TEXT. ni. Les paraules propies d' un autor, a dis- 
tinció de les gloses, notes o comenfaris que se li po- 
sen. Texto II Cita de les paraules de qualsevol au- 
tor. Lagar, texto, pasaje || Eis versos que 's posen 
al capdeniunt d' altres ab que 's van glosant. Texto, 
pie. II Per antonomasia les sentencies de la Sagrada 
Escriptura. Texto. || Entre estampers carácter de 
lletra entre l'atanasia y la parangona. Texto; 

EIXIRSE DEL TEXT. fr. PIXAR FORA DEL TEST. 

TEXTIL, adj. S' aplica a tota materia capág de 
reduirse a fils y de ser teixida. Textil. 

TEXTUAL, adj. Lo qu'está conforme ab el text 
o 's diu o repeteix paraula per páranla. TextuaL || 
Aquell que autorisa '1 seu pensament ab la lletra del 
text, o explica un text ab un altre text. Textual. || 
Lo relatiu al text. Textual. 

TEXTUALISTA, ni. Qui cita textos ab freqüencia. 
Textualista. 

TEXTUALMENT. adv. ni. Ab subjecció al text. 
Textualmente. 

TEXTUARI, A. adj. Que correspón al text. || Lli- 
bre que sois compren el text, sense notes ni comen- 
taris. Textuario. 

TEXTURA, f. La disposició y ordre deis fils ais 
teixits. Textura, tejedura. || Met. Disposició, colo- 
cado y ordre deis pensanients, 
frases, etc. Contextura, textu- 
ra. II Met. La coniposició y or- 
ganisació que tenen els cossos. 
TEYA. f. (V. TEIA y deriváis. 
TEYÁ. Geog. Poblé de la pro- 
vincia de Barcelona, part. jud. de 
Mataron 

TEYERA. f. Engraellat de fer- 
ro sostingul per un bra? de lo 
meteix, fixa ais edificis, que se 
utilisava pera posarhi teyes eu- 
ceses pera fer llum. Tedero. 

THÉAULON DE LAIVIBERT (Mari Manel). Biog. 
Autor dramátich que va néixer a una població del 
Mitjorn de Franga al any 1787, morint a París al any 
1841. lusp rat poeta y travallaiior com poclis altres, 
va arrivar a produir sol y ab colaboració, fins a dos- 
centes ciiiquanta obres de genres diíerents gaire bé 
t<jtes represeatades a París. Entre aquesta niunió 
cal fer esment de El casqueí roig y La Campaneta, 




Segell de Teyá 




Teyera 

(Iglesia de Sta. María del Mar 
Barcelona) 



operes comiqíies; L' indiscret, en vers y cínch actes; 
El drapaire y el filosoph nocturn. El pare de la debu- 
íanta, y La mare al ball y la filia a casa, del estíl 
vaude villesch, 
etcétera. 

TH EA SO 
Geog. ant Noni 
de Talarn, pro- 

V ncia de Llei- 
da, en lemps 
deis romaiis. 

TH ÉSA. Geo. 
Poblé del de- 
part. deis Piri- 

neus Orientáis, cantó y bisbat de Perpinyá; és a la 
vora del riu Cantarana y té 427 habitants. 

THOLLENDA(Joan). Biog, Eclesiástich barceloní 
niort a la seua ciutat nadiua al any 1724, tenintne 81 
de la seua edat. Va ésser durant trenta sel anys rector 
de l'iglesia del Pí, havent escrit un volúm publícat a 
Barcelona, al any 1680, ab el lílol de Compendi de les 
obres moráis del P. Leandre del SS. Sagrament a la 
religió deis Trinitaris descalfos. 

THÓS Y CODINA (Terenci). Biog. Advocat que 
va néixer a Mataró al any 1841, morintlii al de 1903. 
En 1887 va obtindre el Meslratge en Gay saber, per 
la seua poesía Mes enllá. Al any 1866, va publicar 
un llíbre de rondalles catalanes, nomenat Llibre de 

V infantesa. Pertanyía a i' Academia de Bones Lie- 
tres, era degá del Colegí d' advocáis de Mataró, y va 
ésser corresponsal de I' Academia de Jurisprudencia 
y Llegislació de Madrit. 

THUÉS. Geog. Poblé del Conflent, dist. de Prades, 
cantó d'Oleta, ab 156 tiab. Rega son terme, remar- 
cable per les hortalíces de la seua valí, el riu Tet es- 
tant xamosament agropada la població a una allitul 
de 811 melres. || Noni ab que son coneguts els banys 
de les Graus d'Oleta, reconienables pera els reuma- 
tismes, les nialaltíes de 1' orina y les neuralgies. 

THUIR. Geog. Terrítori de 1' anticfi Vallespir, tjue 
ara se subdivideíx en dos cantons del Mitgdía de 
Franga. Deis vuit municipís que formen el cantó, seí 
d'ells pertanyen al districte de Perpinyá ab 1,957 
habitants, en les poblacions de Caixás, Camelas, 
Castellnou, Llauró, Llupiá, Santa Coloma y Torde- 
res. II Vila, cap del cantó del seu nom, bísb. de Per- 
pinyá, depart. deis PIríneus Orientáis; té 3,114 hab. 

TÍ. m. TINO. 

TÍA, f Germana del pare o de la mare. Tía i| 
Germana del avi o avía. Tía, abuela. I! Lo donzella 
o soltera de molla edat. Doncellueca, grandeva, tía. 

QUE HO CONTl A LA SEUA TÍA. fr. Fam. Ab que 's 
dupla o nega alguna cosa que 's conta com a certa. 
Contárselo á su abuela ó a su lia; á otro perro con 
ese hueso. 

NO L' ADREgARÍA O NO L' ATREQARÍA A LA SEUA 
TÍA. Loe. fam. Ab que 's denota que una mínyona está 
en aptítut de casarse. Estar de saca. 

QUEDARSE PERA TÍA. fr. Met. fam. Arribar la dona 
a una edat avangada sens haver 
conlrel nialrimoní. Quedarse para 
tia ó para vestir imágenes. 

TI ANA (Sant Cebriá de). 
Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Barcelona, part. jud. de Mataró; 
es al peu llevantí de la serra de 
Mates y té 2,135 hab. 

TIARA. I. Mena de mitra ro- 
dona ab tres corones tot voltant 
y una creu al cím. Es el dis- 
tintiu del Papa. Tiara. ¡| La dig- 
nílal del Papa. Tiara. || Ador- 
no del cap, mena de torbant que s'usa a algunes na- 
cions; va comengar a usarse entre les dones perses y 
després se va exlendre ais homens, especialment en- 




Segell de Tiana ' 



48 



TIL 



TIM 



tre Ms princeps ysacerdots. Tiara. (1 Ictiol. Cert peix 
anoinenat així, per la seniblanga que la seua closca 
té ab la tiara. Tiara. 

TIARIULIA. Geog. ant. Nom de Traiguera, prov. 
de Caslelló, en tetnps deis romans. 

TIBANT. m. TIVANT. 

TIBAR. V. a. Y 'Is seus deriváis. TIVAR. 

TIBERI. m. Nom propi d' home. Tiberio. II Ter. 
fam. APAT, SOROLL, GRESCA. 

tibí. Geog. Vila de la prov d'Alacant, dióc. de 
Valencia, part. juri. de Xixona; es a la vora del riu 
Montiiegre y té 1,627 hab. 

tibí, a. adj. TEBi. II f. Anal. Nom que donen els 
facultatius al os major de la cama. Canilla, tibia. 

TIBIAL, m. y adj. Anat. Muscle que serveix pera 
extendre la cama y lo que li pertany. Tibial. 

TIBIESA. f. TEBIESA. 

TIBOLL. m. Ter. ibicencfi. Figa verda. Higo verde. 

TIBURCI. m. Nom propi d' home. Tiburcio. 

TIBURÓ. m ictiol. Peix de mar, mena de Uop 
niari, d'uns sis m tres de llarch y groixut a propor- 
ció; no té mes os que '1 de la espinada y es niolt vo- 
ráq de carn humana. Lamia, tiburón, marrajo. 

TIENT. m. y 

TIENTO, m. TENTÓ. 

TIERRANTONA. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Morillo de Monclús, prov. d'Osca. 

TIÉS, SA. adj. y 

TIF. m. TIFUS. 

TIFA. f. Fam. EMBUSTERO, XIMPLE. 

TIFARA. f. Li marrinxa o moixera espléndida y 
abundant. Merendona, comilona, tragantona, man- 
jorrada. 

TIFARADA. f. Fam. Cagarada. 

TIFELL. m. Obgecte, eina o instrument de que 'ns 
vaiem pera fer alguna cosa. Trebejo. 

TiPICH, CA. adj. Med. Lo concernent al tifus. 
Tífico. 

TIFÓDICH, CA. adj. y 

TIFOIDEA, adj. Febre. 

TIFOIDI, A. adj. y 

TIFÓIDICH, CA Lo concernent al tifus. Tifoideo. 
II Que presenta Is carácters del tifus. Tifoideo. || 
Malalt del tifus. Tifoideo. 

TIFUS, ni. Med. Malaltia epidémica produida per 
un veri o miasma introduit al eos per qualsevol con- 
duele, y trastorna ia major part de les funcions cor- 
porals y les facultats intelectuals. Tifus. 

TIFUS ASIÁTICH: CÓLERA MORBO. 

TIFUS D' AMÉRICA: FEBRE GROGA. 

TIFUS D' ORIENT: PESTE. 

TIGRA, f. Zool. La femella del tigre. Tigra. 

TIGRAT, DA. adj. Del color del tigre. Sol dirse 
del color d'alguns gats. Atigrado. 

TIGRE, m. Zool. Pera molt velóg, de la figura d'un 
gat, si bé molt mes grossa; té les urpes de lleó, 'Is 
ulls grochs y resplendents, la cua Marga, les ungles 
y les dents agudíssimes y la pell ab clapes de varis 
colors. Tigre. || Met. Orinal gran. Tito. 

TIGRENCH, CA. adj. y 

TIGRENY, A. adj. De la naturalesa del tigre. Ti- 
greño. 

TIJA. f. Part de la planta que surt de térra, allar- 
gantse en sentit oposat al de 1' arrel, y de la que 
a'ixen les fulles y les flors. Tallo. II Cañó de llautó 
de les llámpares. Tubo. 

TIL. m. TILIA. 

TILA. f. Flor de la tilia. Tila. || Infusió de flors de 
tilia que s'usa com sudoríficli. 



TILBURI. m. Especie de cabriolé molt lleuger; 
generalmeiit no va cobert. Tilburi. 

TILDAR. V. a. titllar. || Censurar les accions de 
algú. Tildar, fiscalizar, tachar. 

TILDE, adj. Poquíssim. || TITLLA. 

TILE. m. TITLLA. 

TILIA, f. Bot. Arbre de la fam. de les tiliácies, 
que 's troba a Asturies y ais Pirineus de Catalunya 
y Aragó, y es molt coinú ais passeigs d' Eutopa. Té 
la soca alta y grossa ab branques d' escorqa llisa y 
un poch cendrosa, fusta blanca y tova; tes fulles son 
de figura de cor, punxagudes y dentades per les vo- 
res; les flors grogues y d' olor suau, qu n son fies- 
ques d' olor mes débil y color groch mes fosch, quan 
son seques; de gust mucilauiíiós un poch aromátich; 
pedunculades o ab cua, quatre o cinch reunides al 
pedúncul o punxó; pedúncul armat d' una bráctia de 
figura de llanca molt prima y (ransparent, de color 
verdós quan es tendré, y groch de palla quan es seca; 
calze caduch de cinch petáis; molts fils y ovaris de 
cinch casetes. El fruit es una cápsula globulosa de 
cinch casetes. Tilo, tilia || TELL. 

TILIÓ. m. Tió. 

TILO. m. Bot. TILIA. 

TILL. m. TILIA. 

TILLA, f. Náut. PassadíQ central d'una embarca- 
do, de popa a proa. Crujía, pasamano, tilla. || Ant, 
TITLLA. 

TILLAR, v. a. Anl. TITLLAR. 

TILLET. m. Ant. TITLLET. 

TILLET (Coll d'En). Orog. Al Conflent, passada la 
riera de Rabada, ab vistes a la grandiosa valí de 
Vallmanya. 

TIM. m. TIMBRE. II TIMO. 

TIMBA, f. Bals, cingle, pre- 
cipici. Derrumbadero, despe- 
ñadero, precipicio, voladero. 
II Fam. Joch de elzar. Timba. 

TIRAR DE DALT A BAIX D' UNA 
TIMBA. Loe. Precipitar. Derrum- 
bar. 

TIMBAL, m. Caixa de for- 
ma cilindrica, coberta péls dos 
costats ab pells estirades; se 
loca ab dos bastons anomenats 
manetes y serveix pera 'Is tochs 
de guerra. Caja, atabal, tam- 
bor. II TABAL. 

TIMBALA. f. TIMBAL. II pl. Instrument en forma de 
caldera ab una pell de timbal en la boca; va devant 
en les professons de Corpus. 
Timbales. || La part posterior 
del home. Tamboril. || BA- 
QUETA, 2. 

TIMBALAIRE. com. Qui to- 
ca '1 timbal o les timbales. 
Qui 'n fa. Timbalero. 

TIMBALEJAR. v. n. Tocar 
el timbal o les timbales. To- 
car los timbales. 

TIMBALER. m. Qui toca el 
timbal o les timbales. Tim- 
balero, atabalero. 

TIMBALERiA. f. Colla de 
persones tocant timbáis. Tim- 
baleria. 

TIMBALES, f pl TRAMPES. 
II Fam. La banda posterior 
del home, o les anques. Tam- 
boril. 

TIMBALET. m. i'xm. Timpanillo 

TIMBERA, f. TIMBA, I. 




Timbal del siti de 
Girona (1809). Mu- 
sea de Girona. 




Timbal del Bruch 
(Igualada) 

Tamborcito. 



Dic. Cat. 



FuNDició Tipográfica 



"K 



m 


H ' 


1 ^ 


m 


^.. 


■ká 


P 


■^ 


1 


^ i 


/' .* 


-B 


iraá 


^"^^ 


1 






ÍÉÉ 



Maquines pera fundició tipográfica. 



MÁQUINA QUE S' EM- 
PLEA PERA LA FUN- 
DICIÓ D' INTCR- 
LÍNIES. 




Les interlinies se fonen en aquesta máquina, que, cóni 
les de fondre lletra, está alimentada per gas. Ab un 
moviment rápit y senzill, 1' obrer posa en contacte 'I 
motile ab el dipósit de metall fos, surt aquest ini- 
pulsat per la bomba, y entra al motile per una ober- 
tura que aquest té; un segón moviment separa motile 
y dipósit, obre'l fundidor el primer y trau una lá- 
mina o planxa fina rectangular, de la qual se'n po- 
den tallar quatre interlinies exactanient iguals de 
ilargada, d' ampiada y de gruix. 




Els forns pera la fundició deis tres metalls que en- 
tren en proporció deguda en lo que se'n diu rc- 
Sul d'atitimoiii, están fets expressament pera 
Pobgecte y's carreguen ab carbó de tok. Ja ben 
fos el metall y net de 1' escoria que 's farma a la 
superficie, 1' obrer disposa de llingoteres prop 
del forn, com se veu en el gravat, y les va om- 
plint. Un cop fret el metall, pren la forma del 
motile en que 's diposita, y a' aquest modo se ob- 
tenen els paiis ab que 's fabrica després la lletra 



Dic. Cat. 



Tipografía 




m r estereotipies. 4. Estisores. 5. Prenipsa moderna sistema «Minerva». 6. Cunyes pera fixar els motllos 

o'VireVp^rcSírXr'p^eL^*''" 'f "' '"' *""" P^°^^^- «• Ma.a'g.'impoS'ordlIrra 
'"•i,'"f"P^'^^^<^rretgir ll.Prempsaperatreureproves. 12. JVlanxa pera treure la pols de les caixes 

Pátía ?9 plVr20 m' n!..''t''°'"P°."''^"^'- °^'"^- ''■ Compás, n. Coltell peraCsaííinta 18 Es: 
els motllos ^ fpograhca de blanch, tintatge cilindrich. 21. Bro?a o raspall pera netejar 



TIM 



TIN 



49 




Timbalet de cobla 
empordanesa 




Timbre valencia 



TIMBRADOR, A. iii. y f. Qui o lo que timbra 
TIIVIBRAR. V. a. Blas. Posar el timbre al escut 
d' armes. Timbrar. II Segellar ab timbre. Timbrar. 
TIMBRAT, DA. p. p. Tim- 
brado. 

TIMBRE, m. Blas Insignia 
que 's posa sobre un escut d' ar- 
mes pera dlstingir els graus de 
noblesa. Timbre. || Fig. Proesa, 
liassanya. 
Timbre. || 
Acció meri- 
toria. Tim- 
bre. II Cani- 
paneta cla- 
vada o fixa a algún ptint que 
s' hi pega ab un martellet; re- 
gularment es una espiral de 
filferro. Timbre. || So o qualitat 
del só d'una campana, de la 
veu, d'un instrument, etc. Tim- 
bre. II Segell, especialment en 

sech, ab que 's marca '1 paper. Timbre. II SEGELl. 
TÍMIDAMENT. adv. m. Ab por o curtedat de 
geni. Tímidamente. 

TIMIDESA. f. Timiditat, temor, por, encongi- 
ment. 

TIMIDITAT. f. Temor natural, encongiment y 
irresolució. Timidez 

TÍMIT, DA. adj. Temeros, covart. Tímido. || En- 
congit, curt de geni. Tímido. 

TIMITIS. f. Med. Inflamació del timo. Timitis. 
TIMO. m. Anat. Cos glanulós, llargarut y tou, 
que 's troba a la part superior del pit, ont se divi- 
deixen la vena cava y 1' arteria 
aorta. Timo. || Fam. ENGANY. 

TIMÓ. m. Náut. Post vertical, 
colocada sobre golfos al extrem 
de la popa de la embarcació y 
q e 's fa girar a la dreta o a la 
esquerra pera donar la direcció 
a la ñau. Timón. ||AJe/. Instru- 
ment ab que 's governa '1 movl- 
ment d' algunes maquines Ti- 
món. II GOVERN, DIRECCIÓ. || Bot. 
ter. FARIOOLA. II ROMANi MASÓLE. 
TIMO REIAL. Boí. Dictamo reial, 
fresnilló. 

GOVERNAR EL TIMÓ. Ndul. Cuí- 
dame, girantlo cap ont convin- 
gui. Timonear. 
TIMÓ. Geog. Caseriu del terme de Sant Pere deis 
Arquells, prov. de Lleida. 

TIMOCRACIA. f. Govern 
en que 'Is richs teñen mono- 
polisats els cárrechs, empleus 
y honors. Timocracia. 

TIMÓCRATA. m. Partidari 
de la timocracia. Timócrata. 
TIMOCRÁTICH, CA. adj 
Lo que pertany a la timocra- 
cia. Timocrático. 

TIMONAR. V. a. ler. Re- 
cullir coses de bosch, com 
llenya, fruits, herbes, etc. 

TIMONEDA. f. Ter. Lloch 
ont hi abunden els timons. 
Tomillar. 

TIMONEDA. Geog. Caseriu 
del dist. munpal. de Lladurs, 
prov. de Lleida. 
TIMONEJAR. ' 
TIMONELL. m. 

DIO. CAT. — V. 




Timó: a, arjau; b, 
temella; c, timó. 




Brot de timó 



'. n. Efecte de goveraar el timó. 

TIMONER. 






Segell de Timoneda 




Timpá de la porta de Sant Pau del Camp 
a Barca ona 



TIMONER. m. Qui governa 'I timó de la ñau. Ti- 
monero, timonel. 

TIMONERA, f. El seti ont s' assenta la bitácora 
y hi ha 'I pinsot ab que governa 
el timoner. Timonera. || Oriiit. 
Cada una de les plomes gr.ins 
de la cua del aucell, ab les que 
dona direcció al vol. Timonera. 

TIMONET. m. Boí. ter. fari- 
GOLA. 

TIMORAT, A. adj. Qui té '1 
sant temor d' ofendre a Deu y 's 
governa per ell en les seues ac- 
cions. Timorato. || temorós. 

TIMOTEU. n. p. Timoteo. 

TIMPÁ. m. Entre'ls vells estampers, artifici formant 
quatre llistons de fusta o de ferro y coLeit de perga- 
mi o roba; 
dins s' hi fica 
un capgal de 
pany o pera 
que siguí tou 
y suau. Ser- 
veix pera po- 
sarhi '1 paper 
que s' ha d'iiii- 
piimír, y per 
medí de dues 
f ron ti ees se 
ajau sobre 'I 
motilo qu' es- 
tá posat a la pedra. Tímpano. || Arq. Cert adorno 
que sol posarse a! comenqaiuent d'un arch. Tímpano, 
timpanillo, timbanillo. || Med. Membrana piima y 
transparenta que separa '1 conduele audítíu extern 
del intern. Tímpano. II Arq. Esculptura que ompla '1 
buit del arch en les portalades de les íglesies. 

FERSE UN timpá. ff. Met. Menjar o beure molt. 
Darse una panzada. 

TiMPAN. m. TIMPÁ. 

TIMPANELL. m. Ter. ENVA. 

TIMPANERA. m. TIMPANITI. 

TIMPANIA. f. TIMPANITIS. 

TIMPÁNICH, CA. adj. Relatíu al timpá. 

TIMPANILLO. m. Entre estampers, timpá petit 
que s' encaíxa derrera del principal y deniunt d' ell 
s' hi assenta 'I quadro ab que s' apreta '1 motilo pera 
qu' estampi. Timpanillo. 

TIMPANÍTICH, CA. adj. Med Lo que pertany a la 
timpanitis. Tímpanitico. 

TIMPANITIS, f. Med. Inflamació del baíx del veii- 
tre ocasionada per la acuniulació de gasos. Timpa- 
nitis. [| Inflamació del timpá de I' orella. Timpanitis 

TIMPES. m. pl. Ant. Montanyes. Montañas. 

TIN. imp. TEN. 

TINA. f. Vas granen forma de caldera, de diferen- 
tes mater es, que serveix pera tenyir y altres usos. 
Tina. II Qerra gran. Tina, tinaja. || La que serveix 
pera preparar la barrella a les fabriques de sabó. 
Trojal. II La que en les fabriques d' aiguardent se 
posa plena d'aigua prop de la caldera y serveix pera 
refredar el Uícor que 's va destilant pél serpentí o 
alambich qu' és ficat díns de la meteixa tina. Cor- 
bato. II CUP. II Cubell de fusta que sol servir pera re- 
cullir les aigües de pluja pera pendre banys, rentar 
y altres usos. Tinaco, tina. II Meua de cocí en que 's 
desengreixen les llanes a les fabriques de panyos. 
Cubeto, tina, caldera. 

GUARNIR LES TINES, fr. En les manufactures de 
llana, és posar a la tina o a la caldera els ingre- 
dients necessaris pera '1 tint. Armar la tina. 

PICAR DINS D' UNA TINA. fr. DONAR TINT. 

TINADOR, A. s. y adj. A les tintoreríes, és el fíi- 
drí encarregat especialment del cuidado de la tiiia. 



50 



TIN 



TIN 



Tinador. || A's rentadors de la llana, és qui cuida de 
les tines. Tinero. 

TINDRE. V. a. TEniR. És tant o mes usat que 
aquest úitim, per mes que 'Is barcelonins ne digiiin 
territorial. 

TINDRE TERIÍES A L' HAVANA. fr. Fam. Ferse ilu- 
sions, soiuníar truiíes. Hacer castillos en el aire. 

TINEDÓ. m. Estalvis de terrina. Salva mantel de 
alfarería. 

TINELL. m. Sala ont menja la familia deis senyors 
en les cases y palaus. Tinelo. || APARADOR. II ESCU- 
DELLER. II La sala ont se teni.'n o celebraven els ac- 
tes de COI t y oiit se teníen de eos present els difunts 
de la faiiii ia leial d' Aragó: és 1' únich reste que 
queda de 1' anticli palaii majir de Barcelona. Sala 
de corte, p tlacio m lyor. || tinell iMAJOR. i palau. 

TINELL MAJOR. iii. Palacio mayor ó principal. 

TINENCIA. f. El cárrech o ofíci de tinent. Tenen- 
cia, tenie tazgo. || La possessió y ocupació actual 
d' algu a cosa. Tenencia. 

TINENQA. f. Ant. TLNENCIA. 

TINENT. m. Mil. L' oficial iinmediat al capitá. Te- 
niente, il Qui ocupa o exerceix el cárrech o niinisteri 
d un altrc y és coiu substituí seu. Teniente || TEÑI- 
DOR, 1. II adj. Lo que confronta ab un' altra cosa, 
com: tinent ab la vinya del vei. Confinante, confron- 
tante, lindante, lindero. Ij Ant. COMARCA. 

TINENT CORONEL. L' oficial de grau imiuediat infe- 
rior a coronel. Tcnicnfe coronel. 

TINFNT DK KEI. Ant. Oficial de guerra que manava 
en alL;un i ciutat o plaga en Iloch del governador. Te- 
niente de rey 

TINENT GENERAL. L' oficial general de grau imme- 
diat inferior al capitá general. Teniente general. || Al 
regne d' Aragó, era '1 coadjutor del procurador reial 
y r imiuediat superioi ais deniés oficiáis de la procu- 
ració reial, ociipant el Iloch de dit procurador en au- 
sencia d' aquest. Teniente general, subprefcclo. 

TINENT ALCALDE. Segón alcalde. Sindico. 

TINENT (Cal). Geog. Masía y caseriu del Berga- 
dá, passat el gorcii de I' Olla y '1 pont de Rigorella. 

TINENTA. L La dona del tinent. Tenienta. 

TINET. Geog. Caseriu del terme de Serradell, 
prov. de Lleida. 

TINETA. III. diin. Tinajilla, tinajica, tinajita, t¡- 
najuela, tínica, tinilla, tinita 

TINGITÁ, NA. adj. Natural o propi de Tánger. 
Tingitano. 

TINGLADO in. TINGLAT. 

TINGLAT. m. Cobertíg gran, generalment aislat, 
sostiiigiit per colum ;es o pilans y obert quan menys 
per tot un costat. Tinglado. 

TINGLE, f. Eina de marfil o os, llisa y ampia, que 
usen els vidriers pera obrir y ajusfar els ploins de 
les vidrieres ais vidres. Tingle. 

TINGUDA. f. Tirada, exiensió, com: camp de gran 
tingada, o d' una hora de tingada. Extensión. || 
L' acte de (enir o celebrar alguna junta, etc., com: 
dins de la tingada deis Estats. Celebración. 

TINGUT, DA. p. p. Tenido, || Observat. Obser- 
vado. II Obligat, co:n: ésser tingut Obligado, te- 
nido. 

TINO. m. Judici prudencial pera '1 govern y acer- 
tada direcció d' alguna materia. Tino, tiento, ten 
con ten. Bou pols y facilitat pera fer bé alguna 
cosa. Pulso, acierto, tino. I| Moderació, teniperanga. 
Moderación, tino. 

AB TINO, adv, m. Ab judici, ab prudencia. Con tino, 
mesuradamente. 

EIXIR DE TINO. fr. Fer alguna acció irregular per la 
veeniencia d' alguna passió o afecte. Salir de tino, de 
juicio, de seso, de su quicio ó de sus quicios. \\ També 
s' usa com reflexiu. Salirse de tino. 



PERORE 'L TINO. fr. Perdrc 1 judici, 1' enteniment. 
Desatinar, desatentar. 

TREURE o FER EIXIR DE TINO. fr. Aturdir o confon- 
dre a aigú ab alguaa especie o rao que se li insinúa. 
Sacar de tino ó de tiento, desatinar, desatentar, enaje- 
nar, li Provocar, inquietar, irritar. Sacar de si, ó de 
tino, ó de madre, ó de quicio, ó de sus casillas. 

TINPA. f. Costa o pujada de la térra. Cuesta. 

TINT. m. Acte y efecte de tintar. Tinte, tinta, 
tintura, teñidura. || El color ab que 's tenyeix. Tin- 
te, tinta, tintura. iJ La casa, botiga o Iloch ont se te- 
nyeix. Tinte, tintorería. || Met. Artifici, manya ab 
que 's vol dissimular una cosa apareiitantne una al- 
tra. Colorido. II Fiz- Color, entonació. 

DONAR TINT. fr. Tenyir, donar color a alguna cosa. 
Entintar. 

TINTA, f. Líquit negre ab que s' escriu. Regular- 
ment se fa de caparrón, ga es, alúm y goma arábiga 
deixatat ab aigua. Tinta. || Pasta o materia pastosa, 
negra o d' altres colors, preparada pera les maqui- 
nes d' imprempta y litografía, ab la qual s' estampen 
els Ilibres, diaris, gravats, lamines, e¡c. 

TINTA DE SABATER. La que usen els sabaters pera 
tenyir els cuiros, etc. Tinta sutoria. 

CORRER LA TINTA, fr. Ésser fluida y en estat de po- 
guerhi escriure. Correr la tinta, 

DE BONA TINTA, adv. m. Fam. DE BONA PART. 

DONAR O NO DONAR TINTA, fr. Ab que 's denota 
que la ploma senyala o no, per e;tar poch o massa 
oberta, o perqué la tinta és niassa espessa o massa 
clara. Dar ó no dar tinta. 

DONAR TINTA, fr. Servir la tinta pera imprimir. 
Dar tinta. 

DONAR UNA TINTA O DUES TINTES, fr. Donar un o 
dos banys de tint a una meteixa cosa. Dar una ó dos 
tintas. 

MITJA TINTA. Pint. La tinta general que 's dona 
primer y demunt de la qual s' hi fa després el ciar y 
obscui. Media tinta. 

PENDRE TINTA, fr. Sucar la ploma ab tinta pera po- 
guer e?criure. Tomar tinta. 

SAPIGUER ALGUNA COSA DE BONA TINTA, fr. Met. 
Estar informat d' alguna especie per subgecte a qui's 
deu donar crédlt. Saber algo de buena tinta ó de bueit 
original. 

SEGONA TINTA. Pint. Segón grau ab que 'I ciar bai- 
xa envers 1' obscur. Del meteix moi'o 's diu: TERCE- 
RA, QUARTA TINTA, etc. Segunda tinta. 

TINTADA, f. Acte y efecte de tintar. || Molta 
tinta. 

TINTADOR, A. m. y f. Qui o lo que tinta, ij pl. 
Calificatiii deis roleus que comuniquen la tinta a les 
lletres o gravats a les maquines tipográüques y lito- 
gráfiques. Tintadores. 

TINTAIRE. f. Qui fa o ven tintes. 

TINTAR. V. a.' y Ms seus derivats. TENYIR. || v. n. 
Dit deis raims. PINTAR, 12. 

TINTAR AB ARXIOTA. fr. Tenyir, donar tint a la 
seda, coto, etc, ab el such de dit arbre. Embijar. 

TINTARELL. m. Bot. OLIVERETA. 

TINTAT, DA. p. p. del verb TINTAR. 

TINTATGE. m. Acció, efecte y manera de tintar. 
Sol dirse de les maqui- 
nes tipográfiques , puig 
n' hi ha de tintatge plá y 
cilíndrich. Tintaje. 

TINTER. in. L' eina 
onts'iii posa la tinta pe- 
ra escriure. Tintero. 1| 
Ter. de Blanes. Eina que 
s' usa pera fer la pin- 
tura ab base de vimgre y aigua, pera les naus 

DEIXAR o DEIXARSE ALGUNA COSA AL TINTER. fr. 
Fam. Oblidar ometre alguna cosa. Dejar ó dejarse 
en el tintero alguna cosa; dejar entre renglones. 




Tinter de mestranga 



TIN 



TIP 



5( 



QUEDARSE ALGUNA COSA AL TINTER. fr. Oblidár- 
seli a alízú alguna especie o idea que devía tiiidre 
present. Quedársele a a'giino en el tintero alguna cosa, 
quedarse entre renglones, ó quedarse algo en el tin- 
tero. 

TINTILAINA. f Bol. Mena de rodó. Fustete. 

TINTINA, f. TENTINA. 

TINTINEJAR. v. a. Fer tenlines. Andar con paso 
vacilante. 

TINTIRINTÍ. m. El só d' un instrumcnt que '1 
tingui agut, com el clarinet, etc. Tintirintín. 

TINTOR, A. ni. y f. tintorer. 

TINTORER, A. m. y f. Qiii tenyeix o dona 'Is tints- 
Tintorero. || Qul tenyeix de colors íoscos. Embaza, 
dor. 

TINTORER Y NIUVELL (Joan). Biog. Musich y 
compositor remarcable que va viure al segón ters del 
sigle XIX, distingintse a B Tceloiia péls seus esiudis 
armóniciis, y haventse decMcat a la crítica per la seua 
imparci^ii tat y ptofóii coneixeinent del art. Envers 
r any 1843 va escriure un travall que va tíndre ressó, 
ab el títol de Música teórica y práctica 

— Y SAGARRA (PEiíE). Biog. Pianista y celebrat 
comrosilor, que va néixer a Palma al any 1814, 
inorint a Barcelona al de 1891. Alumne distlngit 
del conservatori de la capital d' Espanya, va obtin- 
dre 'I primer preiní en un deis concursos d aquella 
institució, endreqintse a París y establintse després 
a Lyó. A son retorn a Barcelona va ésser nomenat 
director de la classe de piano al Conservatori del 
Liceu. Era pianista for9a distingit y compositor ge- 
nial, poguent esmentar de ses nombroses obres, les 
seglients: dues Misses, nn S/abat Mater, un Te Deum, 
quartets pera Instruments de corda, duus pera pi.ino. 
y varíes composicions y f ntasie";, ademes de les ti- 
tolades: Art del pianis'a, Escola complerta de piano, 
Métode pera piano y Vinticinch estudis d' istil. 

TINTORERA, f. Ictiol, fam. La femella del tiburó. 
Tintorera. 

TINTORERÍA, f. TINT, 3. || L' art de tenyir. Tin- 
torería. II Boiiga de tintorer. Tintorería. 

TINTURA, f. Acte, efecte y manera de tintar. |1 
TINT, 1. II Met. Noticia superficial d' a'guna cosa. 
Tintura. || Qiiim. Extracte del color d' un o mes mix- 
tes ab la porció mes pura de la seua substancia, que 
posat en infusió ab el líquit convenient, y desfet en 
foch suau, comunica a aquest les seues virtuts y co- 
lor. Tintura. 

TIN Y. m. TINT. 

TINYA. f. Eriipció cutánia, d' un humor corrosiu y 
agre, que fa crostes al cap y va men'ant la pell. Alo- 
pecia, tina, peladera, pelona, pelonía. || Entom. 

ARNA, 1. II BRUTICIA, PORQUERÍA. 

ÉSSER MES VIU QUE LA TINYA fr. Met. Ab que 'S 
dona a cnten Iré qu' aigú té inolta vivesa o astucia. 
Ser una cendra ó vivo como una cendra; ser una pi- 
mienta ó como una pimienta; pelarse de fino, sentir 
crecer la hierba, ser muy redomado. 

TOCAR LA TINYA. fr. Met. Pegar a algú. Menear el 
bulto, cascar las liendres. 

SI LA ENVEJA 'S TORNES TINYA, MOLTS TINYOSOS HI 
IIAURÍA. Ref. Si la envidia fuese tina, qué de tinosos 
hubiera. 

TINYADURA. f. Ant. V acte y efecte d' amarse 
alguna cosa. Apolilladura. 

TINYARRA. f Fam. Noi dolent, desgarriat, amich 
de baralles, etc. Pillín, redomado. 

TINYAFSE. V. n. Ant. arnarse. 

TINYERÍA. f. Pillería, picardía. 

TINYETA. m. Met. El Uadre astut, que roba ab 
manya, dissimul y engany. Galafate, gato, ganzúa, 
garduño, cortabolsas. || Viu y astut pera fer el seu 
let. Pájaro, redomado. 



TINYOLET. ni. El pá que 's paga per dret de forn. 
Pujo. 

TINYÓS, A. adj. Qui pateix la nialaltía de la t¡- 
nya. Tinoso. || pl. Les persone^ niie s' están curant 
la tinya al hospital. Tinosos. Ij TiNYARRA. 

TINYÓS (Coll). Orog. Al Be gadá, estreb arrencat 
del serrat de Sant Isidre y di.iniiitse envers La Tor, 
separa les aigües del torrent de Sant Maurici de les 
de la valí de La Quar. 

TIÓ. ni. El boscall o ásele quan crema, flameja o 
fa brasa. Tizón, jl BRANT. || Troiich o soca d' arbre. 
Tronco. || El qu' en la nit de Nadal se posa al foch. 
Nochebueno. || Cavallet, 5. 

TIC DEL INFERN: CONDEMPNAT, 2. 

QUI TÉ TiONS FA ESTELLES Loc. Denota que qui té 
bens o alhages propies, fácilinent se renieia en les 
necessitats. Quien tiene alforjas y asno, cuando quiere 
va al mercado. 

TIÓ Y NOÉ (Jaume). Biog. Un deis talents mes 
sortints de Catalunya en la pansida centuria. Va 
néixer a Tortosa al any 1815. Era historiaire, drama- 
turch, critich y bon poeta. Va ésser el continuador 
de la obra d En Meló, Guerra de Cataluña, iniitant 
el seu estil y coinpletantia ab abuaiioses noticies. 
Entre 'Is seus drames representáis ab éxit poden re- 
cordarse El castellano de Mora, en 3 actes; y Genero- 
sos d cual más. Al constituirse a Barci'lona la empresa 
editorial anomenada Tesoro de autons ilustres, va con- 
fiarse a En Tió 1' encáirech de dirig ría, mes agravat 
en la seua nialaltía crónica, va tindre que separarse 
del propósit que tant I' afalagava de realisar la co- 
mengada obra, morint, ben jove encara, a Barcelona, 
al any 1844. 

TIONA (La). Geog. Caseriu del terme de Franciacli, 
dist. nuinpal. de Caldes de Malavella, prov. de Gi- 
rona. 

TIONADA. f. Cop de tió. Tizonazo, tizonada. 

TIONÁQ. m. aum. Tizonazo. 

TIONET. m. dim. Tizoncillo. 

TIP, A. adj. Satisfet de menjar. Saciado, harto, 
repleto, lleno. || m. Apat, fart. Comilona, hartazgo, 
tupa. 

ESTAR TIP Y RETIP D' ALGUNA COSA. fr. Met. Estar- 
ne cansat, fastiguejat, enfadat. Estar ahito, cansado, 
fastidiado, aburrido de algo ó de alguien. 

FERSE UN TIP D' ALGUNA COSA. fr. Menjarne fins 
estarne ben satisfet. Darse una panzada, un hartazgo. 

TÍPICAMENT. adv. D' una manera típica. Típi- 
camente. 

TIPICH, CA. adj. Concernent a un tipu o model. 
Típico. II Que té carácter propi. Típico. Í|,SIMBÓLICH. 

TIPLE, m. Mus. Ven aguda, o sigui la tercera y 
mes alta veu en la consonancia musical. Tiple. || Qui 
té la veu aguda. Tip'e. || Instrument de só agut, gui- 
tarro Guitarrilla, tiple, guitarro. 

TIPLISSONANT. adj. Qui té o lo que té la veu o 
tó de tiple. Tiplisonante. 

TIPO. m. Motilo, exemplar. Tipo, molde, ejem- 
plar. II Lletra d' imprempta. Tipo. || Vulg. Persona 
de mal comportament. Tipo. 

TIPOCROMÍA, f. Impressió en colors. Tipocromía. 

TIPOCRÓMICH, CA. adj. Lo concernent a la tipo- 
cromía. Tipocrómico. 

TIPÓGRAF. m. Estamper o impressor; qui se de- 
dica a r art de la tipograff . Tipógrafo. 

TIPOGRAFAR. v. a. TIPOGRAFIAR. 

TIPOGRAFÍA, f. L' art de imprimir o estampar. 
Tipografía. || Establinient ont s' imprimeix. Tipo- 
grafía. El paper imprés. Tipografía. 

TIPOGRAFIAR. v. a. Imnrimir Ilibres, dlaris, etc., 
per medi de la tipograiía. Tipograflar. 

TIPOGRAFIAT, DA. p. p. Imprés. Tipografía do. 



52 



TIR 



TIR 



TIPOGRAFICAMENT. adv. m. Per niedi de la 
iniprempta. Tipográficamente. 

TIPOGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent a la ¡m- 
prempta o a 1' art d' imprimir. Tipográfico. 

TIPOGRAFISTA. m. Qui travalla o escriu alguna 
obra sobre 1' art d" imprimir. Tipografista. 

TIPOLITA. f. Min. Pedra ab figures que semblen 
animáis o plantes. Tipolita. 

TIPOLITOGHAFÍA. f. Art d' imprimir ab la pedra 
litográfica. Tipolitografía. |1 Estampació que consis- 
teix en imprimir els tipos d' imprempta trasportáis 
sobre pedra litográfica. Tipolitografía. 

TIPOLITOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a 
la tipolitografía. Tipolitográflco. 

TIPÓMETRE. m. Regla que té marcats els punts 
tipográfichs. Tipómetro. || Eina que usen els fundi- 
dors de lletra pera comprovar els tipos. Tipómetro. 

TIPUS. m. Tipo. 

TIQUETA. m. Etiqueta. 

TIQUIS JVIIQUIS. Veus barbares ab que en 1' estil 
familiar se noten algunes expressions afectades, y 
mes particularment quan se diuen mutuament entre 
dues o mes persones. Tiquis miquis. 

TIR. m. L'acte y efecte de tirar. Tiro. |l La senyal 
o impressió que fa lo que 's tira. Tiro. II La quanti- 
tat de munició que 's necessita pera carregar una 
vegada l'arma de foch. Tiro. || Met. Dany greu, fi- 
sich o moral, que 's fa a un altre. Tiro. || Xasco, bur- 
la, ab que maliciosament s'enganya a algú. Tiro. || 
En la maquinaria l'acte de Henear algún eos al aire, 
y 1 efecte o impuls deis meteixos cossos tirats. Pro- 
yección. II Joch de mules o cavalls, per lo coniú d'un 
meteix tamany y peí, pera tirar d'un cotxe, dilligen- 
cia, etc. II TRET. 

TIRA, f Trog llarcli y estret de qualsevulla mena 
de roba. Hijuela, tira. || El trog llarch de tela que se 
esquinsa y se separa de la demés. Tira. II Pilera de 
ceps en una vinya. Liño. || Renglera de qualsevulla 
cosa. Hila, hilera. || iiiterj. Ab que s' expressa la ex- 
tranyesa o admirado que causa alguna cosa. ¡Cas- 
pita! ¡zape! 

POSAR TIRES DE DRAP. Posarne a les obres de fus- 
ta, a les parts y juntes que poden badarse Enlenzar. 

¡TIRA peixet! Excl. Ab la que s' indica la satisfác- 
elo que produeix una bona nova. Albricias. 

TIRA, NA. adj. S' aplica al senyor que governa 
sense justicia y a mida de la seua voluntat. S' usa 
també com a substantiu. Tirano, tiránico. || Ant. 
Nom que's donava al reí o sobirá, encara que obres 
conforme a la Uei y justicia. Tirano. i| Se diu també 
de les coses immaterials, com: el temps és un tira de 
la memoria. Tirano. || S' aplica al negociant que ven 
les seues mercaderies a preu exorbitant y pujat. Ti- 
rano II Se diu de la passió d' amor o altre afecte 
que domina 1' ánim o persuadeix l'enteniment. Ti- 
rano. II Ornit. Mena d' aucell del género falcó. Ti- 
rano. 

TIRABECH. m. Tavella de pésol molt mes ampie 
y plana que la deis pésols comuns y ab el grá molt 
petit; se menja tendré. Guisante mollar, tirabeque. 
Il La meteixa planta. 

TIRABECADA. f. Menjada de tirabechs. 

TIRABECAR. f. Plantada de tirabechs. 

TIRABIGA. f. Mar. Tro? de corda que té Iligat al 
mitg un obgecte que s' ha de penjar y donar voltes 
al ensemps. Tirabiga. 

TIRABOTES. m Qanxo de ferro que serveix pera 
calcarse les botes. Tirabotas. 

TIRABOTÓ. m. TIRABOTES. 

TIRABRAGUER. m. Corretja tivanta que s' usa 
pera que la Iligadura de 1' hernia no 's mogui del seu 
lloch. Tirabraguero. 

TIRABUfÓ. m. TIRABUIXÓ. 



TIRABUIXÓ. m. Eina de ferro pera treure 'Is taps 
de suro de les ampolles. Sacacorchos, tirabuzón, 
sacatapón, sacatrapos, sacabuzón. || El bucle que 
natural o artifici'<lment per niedi de molls rigadors, 
fan els cabells. Sortija. 

TIRABUQUET. m. Balancetes pera pesar la mo- 
neda d' or y 'Is metalls fins. Balancita, trabuquete 
para pesar moneda. 

ANAR COM UN TIRABUQUET. fr. ANAR MOLT FÍ. 

TIRACOLL. m. Ter. CAMÁLICH, 

TIRACORDETA. m. CAMÁLICH. 

TIRACORDETES m Aiudant del butxí. Ayudan- 
te del verdugo y vigolero. 

TIRADA. L La acció de tirar. Echada, tirada, 
echamiento. || Estirada o estiragassada. Tirón. || 
Distancia d' un lloch a un altre, o d' un temps a un 
altre. Tirada. 1| Lo que 's beu d' una vegada. Vez, 
trago, tragantada, trocanada, gorgorotada. || Es 
for? violent. Forcejo, forcejón. || Demanadiga, esti- 
mació, apreci; y així se diu: que una cosa té molta 
tirada. Requesta, querencia. || Nom que donen els 
picapedrers a la Mista travallada y pulida que fan a 
la vora de la pedra que piquen. Tirada. II Imp. Acte 
y efecte d' imprimir. Tirada. 11 semblanza. H El nom- 
bre d'exemplars de impresos que's fan ab un meteix 
motilo el qual sol dirse primera, segona edició, etc. 
II ESTIRADA. 

TIRADA DE CABELLS. L' cstiragassada que 's dona 
ais cabells. Repelón. 

TIRADA DE LA BRIDA. Cop O estiragassada que 's 
dona a la brida de la cavalcadura pera que s' aturi. 
Sofrenada, sobarbada. 

TIRADA DELS GANXOS. La acció de tirar els ganxos 
a alguna cosa pera agafarla y tréurela d' ont és. Ga- 
rabateo, garabatada. 

D' UNA TIRADA, m. adv. D' una sola vegada, d' un 
cop, ab una sola acció. De una tirada, de un golpe. 

TINDRE TIRADA. Semblarse. Parecerse, tener seme- 
janza. 

TIRADETA. f. dim, Traguito, sorbillo, sorbito. 

TIRADOR, A. m. y L Qui tira. Tirador, tirante. 
II Qui tira'ls pits de les dones. Mamador. || Entre 
estampers. Prensista. ll Entre comerciants, qui firma 
les lletres de cambi, en virtut de lo qual el seu co- 
rresponsal les paga. Echador. || Qui és práctich en 
tirar ab armes de foch. || Certa ciasse en I' exércit. 
Tirador. 

TIRADOR D' OR. Qui té per ofici reduir I' or a fils. 
Tirador de oro. 

TIRADOR DE plom. Roda que serveix pera estirar o 
allargar el plom. Tirador de plomo. 

TIRAFONDO, m. Eina de cirurgía que serveix 
pera separar el trog d' os arrancat ab el trepa. Tira- 
fondo. II Rosca que s' usa pera assegurar els ralis a 
les travesses. Tornillo. 

TIRALÍNIES. m. Geom. Eina de dibuixant; consis- 
teix en dues puntes d' acer que per medi d' una ros- 
queta s' acosten o se separen 1' una de l'altre, segons 
que les ratlles que 's vulguin fer hagin de ser mes 
primes o mes groixudes. Tiralíneas. 

TIRALLÁ. Expr. Ab que's manifesta que no 's vol 
escoltar o que's desaprova lo que un altre diu. ¡Qui- 
ta allá! II interj. Pera significar la repugnancia que's 
té d' admetre o fer alguna cosa. ¡Quita! 

TIRALLONGA. f. Serie continuada de nioltes co- 
ses que se segueixen les unes derrera les altres. Ti- 
ramira, retahila, letanía, sarta, recua, runfla. 

TIRALLONGA DE PARAULES. Copla excessiva de pá- 
ranles pera explicar a gún concepte mes difusanient 
de lo que's necessita. Filatería. 

TIRAMÁNEGA. Com. Ter. ARCABOT. 

TIRAMENGA f. TIRALLONGA. 

TIRAMENT. m. Ant. TIRADA, 1. 

TIRAIWOLLAR. v. n. Náut. Estirar d' un cap que 



Dic. Cat. 



Tifos coaarcals 




Hortelana de Tortosa.— Pagesa del Cainp de 1 arragona.— Tipo de siciliana. — Valencianes de 1' liorta. — Parella 
valenciana vestits de casament.— Tipo d'arletenca.— Dona del Conflent ab son fill.— Tipo d'arletenca. 



Tifos conARCALS 




Tortosina del primer ters del sigle xix.— Tortosina vestida de festa.— Tortosina venedora de caramel-Ios.— Tipos 
de pageses mallorquines.— Tipos de vells riberenchs del Ebre.-Tipo pirinench de la Valí d' Ossau.-Dona 
de la Cerdanya, ab la caputxa d' anar a missa.— Joveneta deis Alts Pirineus. 



Tifos coaarcals 




Tipo Sicilia.— Vell andorra. — Pastor deis Pirineus.— Mariners del Empurdá. — Joves de Xerta. — Hortolá de Tortosa 
Pagés del Camp de Tarragona. — Jove de Tivenys (Ribera d' Ebre). 



Tipos coaarcals 




1, 2 y 3. Mjriners del golf de Roses. — Santer bergadá. - Pagés mallorquí. - Pagés del Empurdá. 
Hortolá de Tortosa.— Mariner de La Escala. 



TIR 



TIR 



53 



passa per retorn a fí d' afluixar lo que aguanta. Ti- 
ramollar. 

TIRAN, adj. TIRA. 

TIRANAMENT. adv. m. D" una manera tiránica. 
Tiránicamente. 

TlRANDtS. f. pl. AIXANGUER. || Les cordes o co- 
rretges, que, agafades ais KU'T'n''nsnts de les mules, 
serveixen pera tirar el cotxe. Tirante. || Entre arqiii- 
tectes y fusters la biga que travessa d' una paret a 
r altra, mantenintles fermes. Tirante. || Ter. Moya. 
Corda pera fer seguir els bous els bovers. 

TIRANET. ni. dim. Tiranillo. 

TIRANGUELLA. f, Ter. ibicench. Enfilall. Sarta. 

TIRANÍA, f. Govern despóticli. Tiranía, tiraniza- 
ción. II Acte y efecte de tiranisar. Tiranía. || Preu 
exorbitant en les viandes. Tiranía, jj Exiccióexor- 
bitant en els drets d' algún jutge o empleat públích. 
Tiranía. || Met. Iiiiperi despótich o violent de les pas- 
sions. Tiranía, i Crudeltat, Tiranía. 

TlRÁNICAlWENT. adv. Ab tiranía. Tiránicamen- 
te, tiranamente. 

TIRÁNICH, CA. adj. Lo que pertany a la tirania 
o la inclou. Tiránico, tirano. 

TIRANISAR. V. a. Dominar, manar ab tiranía Ti- 
ranizar. II Tractar crudel y inhumanament a algú. 
Tiranizar. || Met. Dominarnos, subgectarnos les pas- 
sions. Tiranizar. Ij v. a. connar, 3. 

TIRANISAT, DA. p. p. Tiranizado. 

TIRANITZ'VR. V. a. tiranisar. 

TIRANITZAT. p. p. TIRANISAT. 

TIRANT. adj. tivant, 1. || m. Corretja pera asse- 
gurar els estrehs a la sella quan no 's vol que pen- 
gin. Tirante. || pl. Mena de baga de veta de fil, cosi- 
da a dintre de les botes, pera calcarles ab comodi- 
tat; les botes de botons y les que's corden pél davant 
sois ne teñen una darrera; les d' elástichs y les de 
xocolatera ne teñen diies, una davant y un' altra de- 
rrera. Tirante. || Els cordills que serveixen pera li- 
var la pell deis tabals y posarla a tó. Tirantes. 

TIRANTESA. f. y 

TIRANTOR. m. tivantor. 

TIRAPEU. ni. Corretja llarga y estreta cusida péls 
dos caps, en la que 'Is sabaters liquen el peu coni 
dins d'un estreb y passantla per damunt del genoll 
hi asseguren la sabata que cusen. Tirapié. || El ga- 
yato que usen els pastos. Gancho, cayado, cayada. 

TIRAPITS. ni. Aparell de goma y vidre per traure 
la llet del pit de les dones. Tirapechos. 

TIRAPITS. Geog. Pujada prop de les fonts del 
Fresser, en la Valí de Ribes, per ont s' escalen els 
cims de La Vaca. 

TIRAR. V. a. Lleudar ab la má alguna cosa ab 
forga. Tirar, arrojar, lanzar. || atreure. jj Reduir a 
fil alguns metalls. Tirar. || Retirar, imitar, semblar- 
se, 's diu en especial deis colors. Tirar. || Estirar, 
extendre. Tirar. || Fer for(;a envers sí, pera portar al- 
gún pes, com: tirar el carro, etc. Tirar. ll Disparar 
les armes de foch, coets, piules, etc. Disparar, tirar, 
II Met. Malmetre '1 capdal, els diners o la hisenda. 
Tirar, tirar á la calle, derrochar. || Picar una cosa 
dins d'un altra, coiii: sal a Tolla, vi a la bota, etc. 
Echar. || Geom. Fer, formar, tra9ar, com: tirar una 
perpendicular, una paralela, etc. Echar, tirar. || Met. 
Posar els medis pera algún fí o seguint fent alguna 
cosa, com: tirar endevant. Tirar. || Guanyar, adqui- 
rir, com: tirar un bon sou. Tirar. || Met. Atreure in- 
clinant la voluntat per alguna rao d' afecte, estima- 
ció, etc. Tirar. || Met. Perjudicar, destorbar. Tirar. 
II Pendre la part que a un li toca en alguna reparti- 
ció o al joch. Tirar. || Llevar, robar, pendre, com: 
tirar la bossa d'algú. Quitar, tirar. || Valdres d' al- 
guna cosa, usar d'ella, com: tirar má a la espasa. 
Echar. || Entre estampers, estampar, imprimir. Tirar. 



II v. n. Diripirse cap alguna banda, com: tirar a la 
dreta. Echar, tirar. || Met. Durar alguna cosa o man- 
tindres sense decaure del seu estat, com se diu del 
malalt, etc. Durar, tirar, alargar. || Posar, coni; 
tirar llenya al foch. Echar, poner. || Inclinar, com el 
eos endevant o enderrera. Echar. || l'endre alguna 
cosa de bona o mala manera, com: tirar a bulla. 
Echar, tirar. || Atribuir a cert fí alguna acció o pá- 
ranla. Echar, tirar, atribuir. || Pegar, com: li va ti- 
rar una garrotada, una estocada, etc. Echar, tirar, 
dar. II Treure, y aixi 's diu: tirar 1' aigua del pou. 
Sacar. || Jngant a cartes, es Henéame una a la taula. 
Echar, jugar. || Dir renechs, páranles seiitencioses, 
amenazadores o notables per qualsevol altre estil. 
Echar. || Deixar anar, etjegar alguna cosa qu' está 
oprimida, com ventositals, etc. Echar. || Publicar, 
donar avís d' alguna cosa que s' ha de fer, com: tirar 
avís d'una comedia. Echar. HJunt ab alguns noms 
significa lo meteix que 'I verb de que 's formen, com: 
tirar malediccions, maleir; tirar les anionestacions, 
amonestar. Echar. || Junt ab la partícula a y alguns 
noms de pena, equival a imposarla, com: tirar a ga- 
leres, a desterro. Echar. II Junt ab la partícula a y 
algún infinitiu, significa donar principi a 1 acció del 
verb, com: tirar a correr, etc. Echar. || Junt ab la 
preposició per y un noni de professió o carrera, ins- 
truirse en ella pera exercitarla després, com: tirar 
per la Iglesia. Echar, ir por. || v. r. Llengarse, dei- 
xarse caure. Lanzarse, arrojarse, echarse || SAL- 
TAR. II Met. Dirigirse precipitadament sobre algún 
obgecte. Echarse, tirarse. || Acometre al enemich. 
Arrojarse, tirarse. || Inclinarse ab desitg a alguna 
cosa. Inclinarse, tirarse. || v. r. Ant. Separarse, ha- 
cerse á un lado, hacerse aparte con alguno. 

TIRAR ALGÚ TAN DRET COM POT. tr. Fer totS els 
medís pera perjudicar a un altre. Tirar como á real 
de enemigo; tirar al codillo, al desuello. 

TIRAR AVANT. fr. Prosseguir. Echar adelante. 

TIRAR CAPELLANS. fr. Met. Espumar ab gotes de 
saliva al snbgecte ab qui 's parla. Tirar perdigones. 

TIRAR DE DALT A BAIX. fr. PRECIPITAR. 

TIRAR EN AVANT. fr. ALLARGAR, DIFERIR. 

TIRAR LLARCH. fr. Qu' ademes del sentit recte sig- 
nifica comptar o calcular mes de lo que's necessita. 
Tirar largo. || propassarSE. 

TIRAR PER ALT. fr. Met. Despreciar alguna cosa. 
Echar por alto. || Calcular alguna cosa, suposant tot 
lo niés a que 's pot arribar. Echar por largo. 

TIRAR PER AMUNT. fr. Ponderar, exagerar algu- 
na cosa. Echar por mayor, por arrobas, por quin- 
tales. 

TIRAR SENSE ENGALTAR. fr. TIRAR PER AMUNT. !| 
Parlar o respondre ab alleració, sense cap repar, 
descaradament. Echar por las de Pavía. || Parlar sen- 
se tó ni só. Tirar sin encarar. 

TIRARHO TOT A RODAR., fr. Desbaratar algún nego- 
c¡. Echarlo todo á rodar. 

TIRARSE ENRERA. Loc. FERSE ARPERA. 

TIRARSHO TOT. fr. Emportarsen tot lo que hi ha al 
joch aquell que guanya. Llevárselo todo. 

TIRA TÚ, Y TIRARÉ JO. Ref. Ab que s' explica la di- 
ficultat de concloure un ajust o conveni entre dos 
perfidiosos y arrimats a la seua. Yo duro y vos duro, 
¿quien llevará lo maduro? 

TIRA Y AMOLLA. Jocli de minyons, que 's fa prenent 
un d'ells a la má algnnes cintes de varis colors, jun- 
tes per un extrem, y cada un deis altres n' agafa una 
perl'extrem contrari; qui les té totes mana al qui 
vol que tiri o amolli; en la intelligencia que si diu: 
tira, ha d' amollar, y si diu: amolla, ha de tirar; de 
lo contrari paga penyora Tira y afloja. 

A TOT TIRAR. Loc Allargar lo tret tant com se pot. 
A todo tirar. \\ Met. A mes no poguer. A todo tirar, á 
lo más, d lo sumo. 

¿SENTS COM TIREN? fr. Expressió que se sol dir a 
n' aquell a qui dirigeixen alguna indirecta o niofeta. 
Chúpale ese huevo. 



54 



TIR 



TIR 




Tiras 



TIRARSE. V. r. de TIRAR. || Apartarse, retirarse. 
Retirarse. || Guanyar aposta al joch. 

TIRAS, ni. Eina que serveix pera arrocegar algu- 
na cosa, espcciaiuient el blat o 1' ordi a I' era Con- 
sisteix eii un bastó ilarch 
ab una posteta atraves- 
sada al cainlevall. Ras- 
tro, rastrillo || Aparell 
pera la carreta deis bous. 
II ni. Ter. ibicench. Ras- 
tren pél forn. Rastrillo 
del horno. 

TIRAT, DA. p. p. 
Seniblant, aspecie, res- 
seniblanqa. Parecido, se- 
mejanza. II Fatxa, istil. Estilo, tipo, tirado. 

riRAT DE LLETRA. La forma o carácter d' ella. Caso 
de letra. 

TIRATGE. m. Entre estampers l'acció de tirar, y 
els exeniplars que 's tiren de cada full d' una obra. 
Tirada. 

TIRAVELLES. f. pl. Bot. ESCANYAVELLES. 

TIRFJAR. V. n. Formar tires o fueres les coses. 
Entre p.isesos sol di se principalnient de les vinyes 
al comentar a brosiar, per lo que formen les linles 
verdes que s destaqi en perfectament. Formar liño. 

TIREOFORA. f. Zool. Mena d insectes dípters ate- 
ricers mñscits, originaris d' Europa. Tireófora. 

TIREOFÓRITS. m. pl. Zool. Qrupus d' insectes 
dípters atericers, quin tipas és la tireófora. Tireofó- 
ridos. 

TIRERA. f. TIRA. 

TIRET. m. dim. de TIR. 

TIRETA. f. dim. Tirilla. || La correija estreta o 
Henea de cairo que serveix pera cordar les calces, 
els gipons, etc. S'anoniena també així la que 's fa de 
cintes de seda, fil o llana pera 'Is meteixos usos. 
Agujeta, tirilla, jj LligacHma o veta de Iligar els 
calgons dessota M genoll. Jaretera, jarretera. 

FER TIRETES. fr. Tlndre ascos. Dar arcadas. 

NO VALDRÉ UNA TIRETA. fr. NO VALDRÉ UN PITO. 

TIRETER. m. Qui fa o ven tiretcs. Agujetero. 

TIRETERÍA, f. Ofici y botiga de tireter. Aguje- 
tería. 

TIRI, A. s. y adj. Natural o propi de Tiro. Tirio. 
II m. Animal que nnix de la ovella que ha sigut fe- 
condada pél boch. Tirio. 

TIRIA. f. TIRRIA. 

TIRIAMATISTA. f. Min. Pedra preciosa de color 
de porpra. Tiriamatista. 

TIRIANTi, NA. adj. De color de porpra violat. 
Tiriantino. 

TIRIÁSTICH, CA. adj. Lcr pertanyent a la tiriasis. 
Tiriásico. II s. y adj. Qui té tiriasis. Tiriásico. 

TIRIASIS, f. Med.. Malaltía que consisteix en el 
desenrotllo d' una gran quantitat de polis. Tiriasis. 

TIRIBELL. m TRIBULET. 

TIRIDE. ni. Zool. Mena d' insectes lepidópters cre- 
pusculars. Tiride. 

TIRIDI. ni. Zool. Mena d' insectes lepidópters, pen- 
tamers la neücor lis escarabldii. Tiridio. 

TIRIG. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de 
Tortosa, part. jiid. d' Albocácer; és la serra de Vall- 
danxa y té 1,565 liab. 

TIRIMNE. m. Bol. Mena de plantes compostes, 
quina tínica especie és herbácia y originaria de les 
vores del Mediterrani. Tirimno. 

TIRISITA. f. Min. Mena d' estalactita d' un color 
semblant al coral Tirisita. 

TIRITÍ. m Tremolorde fret, especialment quan és 
fingit. Tiritona. || Petament de dents per causa del 
fret. Crujido, rechino. 



FER TIRITÍ. s. fr. Petarli a aleú les dents a causa 
del fiet. Dentellar, tiritar, dar diente con diente. 

TIRO, m TRET. II DESPLER, XASCO. 

FER TIRO. fr. Perjudicar, incomodar, fer mala obra 
a aigú en alguna pretensió. Hacer mal tercio. 

TIROARITi NÓIDXH. adj. Anat. Pert;inyent al 
cartílach tiroides y al aritenoidi. Tiroaritenóideo. 

TIROCELE. m. Med. I.iflor de la glándula tiróidi- 
ca. Tirocele. 

TIROfcPIGLÓTICH. adj. Anat. Que té relació ab el 
cartílach tiroides y a epiglotis, quan s' aplica espe- 
cialment a un muscle y a una articulació. Tiroepi- 
glótico. 

TIROFARÍNGICH. adj. Anat. Que té relació ab el 
cartílach tiroides y la faringe. Tirofaríngeo. 

TIRÓGLAF. m. Zool Mena d' arágnits acárits que 
ab abunuor se troben al orniatge que té ranció, for- 
mant ab els ous la mena de greix que a la seua su- 
perficie s' hi nota. Tiróglafo. 

TIROIDES, adj. y s Anal. Se diu d' un deis cartí- 
lachs de la laringe, quina banda anterior y posterior 
ocupa y qu' está formada per dnes lamines quadrilá- 
teres reuiiides pél seu bort anterior en ángul agut. 
11 S' anomena aixis també certa glándula de la part 
inferior devantera de la larins;e y ais pr mers cércols 
de la tráquia arteria, que senibl.i compista per dos 
lóbuls ovoidis, aplegáis per una mena de tubércul 
anomenat istme. Tiroides. 

TIRÓIDICH, CA. adj. Med. Epítet d' un cartílach 
de la laringe y d' una glándula que '1 cobreix. Ti- 
roideo. 

TIROLÉS, A. adj. Cosa del Tirol, país deis AIps 
rétichs y austriachs. Tirjlés. 

TIROLIRO, m. Fam. El só deis instruments de 
boca; u«!at en plural se pren péls meteixos instru- 
ments. Tiroriro, tarará, tararira. || Fam. La perso- 
na flaca y disminuida. 

TIROLITA. f Min. Hidrofosfat de cals, d* alúmina 
y de magnesia. Tirolita 

TIROMANCIA. f. Mena d' endevinació supertício- 
sa, pera quina s' empleava el formatge. Tiromancia. 

TIROMÁNTICH, CA a J. Pertanyent o relatiu a 
la tiromancia. Tiromántico. 

TIROMORFITA. f. Min. Pedra figurada que sem- 
bla un formatge. Tlromorfita. 

TIRONA, f. Filat pera pescar lluqos. Tirona, 

TIRORIRO, m. Só deis instruments de boca. Tiro- 
riro 

TIROTEIG. m. La repetició de varis tirs de fusell. 
Tiroteo. 

TIROTEJAR. V. a. Repetir els tirs de fusell d' una 
part y d' una altra. Se diu comunanient de le^ parti- 
das d' avanqada o d' un curt nombre de soldats o 
gent. Tirotear. 

TIROTEJAT, DA. p. p. del verb TIROTEJAR. Tiro- 
teado. 

TIROYA. f. dim. de tira de paper o de roba: Henea 
petita. Tirita. 

TIRRÉNICH, CA. s. y adj. El natural o propi de 
Toscana. Tirrénico, tirreno. 

TIRRENIS. s. y adj. pl. Anl. TIRRENS. 

TIRRENS. s. y adj. pl. Ant. etruschS o toscans. 
Tirrenios. 

TIRRELL. m. Alborot, escándol. Altercado. 

TIRRIA, f. Fam. Prcocupació, manía que s mani- 
festa contra algú, oposantse per sistema a tot lo que 
fá o diu. Tirria. 

TIRS. n. p. Tirso. || Pal enramat ab falles de 
parra y d' eura. 

TIRS (Plá de). Geog. A la Plana de Vich, prov. de 
Barcelona, part. jud. de Vicli. 



TIT 



TIT 



55 




Sogell de Tirvia 



TIRSOFLOR, A. adj. Bol. Que té les flors dispos- 
tes en forma de tirs. Tirsoflor. 

TIRSÓIDICH. adj. Que té la forma d' un tirs. Tir- 
sóideo. 

TIRVIA. Geog. Vileta de la prov. de Lleida, bisb. 

d' Urgcll, part. jud. de Sott; és a la vora de la Valí 

F.irrira, prop de la confluencia 

d' aquesta ab la de Noguera de 

Cardos, y té 501 hab. 

TISANA, f. Beguda medicinal 
comi^osta d' aigua d' ordi y al- 
tres ingiedients, conforme ais 
efectes a que s' aplica, que re- 
gulamient és pera purgar. Ti- 
sana. 

TISANANT. m. Bot. Mena de 
plantes hepátiques, exóliqnes, 
que 's desenrotllen a la e cor^a 
deis arbres. Mena de plantes ca- 
sulácies. Tisananto. 

TISANÓPTERS. m. pl. Zool. Ordre d' insectes ca- 
racterisats per tintire les ales rudimentaries quasi 
sense nirvis y gnainides de franges sedoses al cap 
d' avall. Tisanópteros. 

TISANUR adj. y s. Zool. Insecles Iiexápots que no 
sofreixen nietaniorrosis, son mancáis d' ales y teñen 
a la punta del abdomen alguns apéndix. Tisamuro. 

TISBE. f. Astron Planeta telescopi descobert al 
any 18 6 per M. Peiers, director del observalori as- 
tronóniicli d' Elinton (Bstats Units). 

TÍSICA, f, Mcd. TISIS. 

TiSICH, CA. adj. Mcd. Qui pateix de tisis. Ético, 
tísico. 

TISICÓGRAF. s. y adj. Qui exerceix la tisicogra- 
fía. Tisicografo. 

TISICOGRAFiA. f. Art de gravar a la pedra per 
medi d' ingredients quím.ciis. Tlsicografia. 

TISICOGKAFICH, CA. adj. Lo que 's refereix o 
pertany a la tisicografia. Tisicogiáfico. 

TISIÓLECH. s. y adj. Med. Especialista de la tisis. 
Tisiólogo. 

TISIOLOGÍA. f. Med. Tractat sobre la tisis. T¡- 
siologta. 

TISIOLÓGICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la 
tisiología. Tisiológijo. 

TISIONLUMONIA. f. Med. Tisis pulmonar. Tislo- 
neumonia. 

TISIONEUMÓNICH, CA. adj. Med. Lo relatiu a la 
tisioneumonía. Tisioneumónico. 

TISIS, f. M.ilaKía caucada per alguna llaga que 's 
ía al pu^mó o a la freixura y dona tos aconipanyada 
d' una febre lenta que va consuniint poch a pocti al 
malalt. Tisis. 

TISORA. {. ESTISORES. 

TISORADA. f. ESTISORADA. 

TISORES. f. pl. LSTISORES. 

TISURES SON TISORES. f. Ant. TRETZE SON TRETZE. 

TISOKETA. f. dini. ESTISORETA. 

TiSORETES DE SARMENT. Fils desarment. Tijeretas. 

TISSÚ. m. Teixit de seda y or o argent; és molt 
doble y sol formar flors que passen del indret al 
revers. Tisú. (És paraula importada de Franca junt ab 
el genre) 

TISURIA, f. Med. Demacració causada per la dia- 
betis o una secrtc ó exce siva d' onna. Tisuria. 

TISÚRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la tisuria, 
TIsúrico. 

TIT. ni. Ven que s' usa pera cridar ais pollets, ais 
aucells, etc. Pió. || adj. petit. 

TITA. Veu ab que 's crida a les gallines. Tita. || 
Ter. ANIMALET. II Nom que donen els infants a tots 



els insectes y aninialets y a tota mena de carn o peix. 
II adj. PETMA. 

TITA. m. Sol. II Mit. Gegant deis que fingí 1' anti- 
guitat que s' liavien volgut apoderar del cel. Titán. 
II Per extensió honie de molla estatura o niolt pode- 
ros, o de niolt de talent. Titán. || Min. Cos simple 
n.etálich de color verniell de coure, y d' una duresa 
tal que ratlla '1 vidre. I' cer y 1' ágata. Titano. 

TiTAIGUAS. Geog. Vila de la prov. y dióc. de Va- 
lencia, part. jud. de Xeiva; és a la esquerra del ba- 
rrancli del Frare, a la vora del Turia, y té 1,178 ha- 
bitants. 

TITANAT, DA. ndj. Min. Se diu del mineral que 
contó tita al estat de combiiiació. Titanadi. || m. 
Q.iim Combinació del óxit titánich ab una base. Ti- 
tanato. 

TITANI. m. Nom d' un metall poch fusible desco- 
bert a Hungría. Titanio. 

TITA NI AT. m. Combinació del ácit titánich ab 
una base. Titaniato. 

TITÁNICH, CA. adj. Lo concernent al titans y al 
titani. Titánico. || Ca ificació d' un ácit oblingul del 
titani. Titánico. II E:)íiet deis Iravalls o empreses 
grandioses o sumainent dlfícils. Titánico. 

TITANITA. f. Min. Titani sílico-calcari. Titanita. 

TITÁNITS. m. pl. Min F.imilia de cossos melá- 
lichs que teñen per tipo '1 titani. Titánidos. 

TÍTARA. f. TiTKRA. 

TITELLA. m. Títera. || Ornit. Aucell petit. || Fa- 
mós persorialge de politxinelis rival de Crislofol. || 

POLITXINELI. 

ÉSSER UN TITELLA. fr. Ab que 's designa o senyala 
al que no té fomialitat o és niancat de talent. Ser 
un tonto, un necio, un veleidoso. \\ Home disminuit. 

TITERELLA. f. Ornit. COTOLIU. 

TITERISTA, m. Qui porta o governa 'Is títeros. 
Titiritero, titerero, titerista. 

TÍTER-íV. f. Figúrela de carió o d' altra materia, 
vestida y adornada, que 's fa moure per medi d' al- 
guna corda o artifici, ab accions rissibles, o repre- 
sentnnt algún paner, que diu qui 'Is governa. Muñe- 
co, títere, monillo. || Met. Qui diverteix ais altres 
ab extr ivagancies o ab la seua figura ridicula. Haz- 
merreír, matachín, títere, renacuajo, zancajo, mo- 
cosuelo, personilla, calandrajo, arrancapinos, 
chuchumeco. 

TÍTERO. f. TÍTERA. 

TÍTEROS. m. pl. VOLANTINS. 

TITERATER, A. m, y f. Qui va pél mon fent ba- 
ilar títeres. Titeratero. 

TITET, A. adj. PETITET. 

TITÍ. m. Zool. Mena de mico molt petit de cos, 
que té al cap una clapa negra a modo de gorra. Tití. 
¡I Só de la trompeteta. 

TITILACIÓ. f. Moviment o palpitado apressada 
o convulsiva ab gust y deleit. Titilación. 

TITILAR, v. n. Agitarse ab un xich de tremolor 
alguna part del organisme. Titilar. 

TITIRIIVIUNDL m. Cent que va pél món fent ba- 
ilar títeres o ensenyant vistes. 

TlTIRITAINES. f. Fam. Soroll confós de flautes, 
fluviols y altres Instruments, y per extensió s' aplica 
a tot aplech festín de molt bullici. Titiritaina. 

TITLLA. f. Ratlleta o nota que s posa deniunt de 
alguna Helia, pera significar abreviatura en la pa- 
raula, o distingirla d' altres, o indicar 1' accent. Til- 
de. II Met. Cosa mínima. Tilde. 

POSAR TITLLES. fr. TITLLAR. 

TiTLLAR. V. a. Posar titiles a les lletres que ho 
requereixen. Atildar, tildar. || marcar. 

TITLLAT, DA. p. p. de TITLLAR. Tildado. 

TITLLAQA. f. aum. Tildón. 



5S 



TIT 



TLI 



TITLLET. m. TITLLA. || Tro? de paper que 's posa 
al cap de les peces de roba, pera notar llur llargada, 
classe o preu. Marbete. 

TITO. n. p. Noiii vulgar de Francisco. Paco. 

TITO, NA. adj. Carinyós. PETITÓ, TiTOT. 

TÍTOL. ni. Inscripció o rétol exterior pera '1 co- 
neixenieiit de les coses interiors, ocultes o reserva- 
des. Título. II Sobrenóm o distintiu ab que 's conelx 
a alguna persona per les seues obres o accions. Ti- 
tulo. II Causa, rao, niotiu o pretext. Título. || Denios- 
tració auténtica del dret ab qtie 's posseeix alguna 
cosa. Título. 11 Testimoni o nombranient pera alguna 
dignitat o enipleu. Título. || Dignitat de comte, mar- 
qués, etc., de que fa gracia '1 rei o soberá a algú 
pels seus niérits o servéis; perqué s' intituli del nom 
d' algún Uoch o territori que abans posseía, o que 
juntainent se li dona, o cognóm de la seua casa y fa- 
milia. Título. II Rúbrica. || La primera plana del lli- 
bre, que regularment conté M nom de la obra, '1 del 
autor y '1 llocli ont está imprés. Frontis, titulo. Ij La 
suma que's posa al principi de cada capítol. Título. 
II En la jurisprudencia civil y canónica 's pren per 
lo meteix que capítol. Título. |1 pl. Les qualitats o 
prendes del subgecte que '1 fan digne d' estimació y 
de reverencia. Se diu regularment deis relligiosos y 
eclesiástichs, que son homes de molts títols. Reve- 
rendas. II Subdivisió d'una colecció de liéis o d' una 
llei. Título. II Document que autorisa pera excedir 
qualsevulla professió. Título. II For. Papers justifi- 
catius que's presenten en un plet. Títulos. || MONU- 

MENT. 

TirOL COLORAT. Aquell que's funda en alguna apa- 
riencia de rao y de justicia. Colorado, colorido, titulo 
colorado. 

TÍTOL SOL. Títol o honor sense cap utilitat. Mero 
título, título sirte re. 

Títols al portador. Document que té a cada 
costal d'alt a baix una renglera de casetes que se 
anoinenen cupons, y és paper de crédit. || Els que no 
son nominatius sino que s' han de pagar a aquell que 
els presenta o exhibeix. Títulos al portador. 

títols de CASTELLA. Les persones condecorades 
pél rei ab la dignitat de baró, comte y marqués. Tí- 
tulos de Castilla. 

títols de noblesA. Documents que la proven. 
Pruebas, títulos de nobleza, ejecutoria. 

ADQUIRIR ALGÚN TÍTOL. fr. Ser condecorat ab ell. 
Titular. 

A O AB TÍTOL. m. adv. Ab niotiu, pretext o causa. 
A ó con titulo, á fuer, con pretexto. 

DONAR TÍTOL fr. Condecorar ab algún sobrenóm. 
Dar titulo. 

TITOLAR. adj. Lo que té algún títol, pél qual se 
anomena, o lo que dona '1 seu propi nom per títol a 
un'altra cosa. Titular. || TITULAT, 2. jl Calificació de 
la Verge o sant pat:ó d' un poblé. Titular. || Nom de 
certes lletres o carácteis d' impreniptít que solament 
s' usen ais títols o a les denominacions de les obres. 
Titular. II V. a. Posar títol, inscripció o nom a algu- 
na cosa. Titular. || Adquirir algún títol. Titular. || 
V. r. Donarse algún títol. Titularse. 

TITOLAT, DA. p. p. Titulado. || La persona dis- 
tingida ab el títol de comte, marqués, etc. Titulado . 

TITOLET. m. dim. Titulillo. || La ratlla de versa- 
letes, ab que s' indica a la part de dait de la plana, 
el Ilibre, capítol, etc., a que pertany o la materia de 
que tracta. Titulillo. || Epitet irónich del noble titu- 
lat, ab poqnes rendes y poca influencia. Titulillo. 

TITOLISAR V. a. Distingir ab títol. Titulizar. 

TITOT. m Ter. GAlldindi. 

TITOTEIAR. V. a. Envanirse, fer vana ostentació 
d' alguna cosa. Pavonearse. 

TITOTET. m. Dim. de galldindi. Pavillo. 

TITUBAR. V. n. TITUBEJAR. 

TITUBEIG. m. y 



TITUBEJAMENT. m. La acció y efecte de tltubc- 
jar. Vacilación, vacilamiento, titubeo. 

TITUBEJAR. v. n. Perdre alguna cosa part de la 
seua firmesa. Bambolear, titubear. || Duptar, no sa- 
piguerse resoldre. Vacilar, titubear, fluctuar. || En- 
sopegar les páranles les unes ab les altres per causa 
d' algún embaráf a la llengua. Balbucear, balbucir, 
tartajear, tartamudear, rozarse. || Vagarejar, tur- 
barse de modo que no se sápiga lo que "s diu o 's fá. 
Tartalear. 

TITUL m. TÍTOL. 

TITULAR, v. a. y adj. TITOLAR, ab influencia lia- 
tina. 

TIURANA. Geog. Vileta de la prov. de Lleida, 
bisb. d' Urgell, part. jud. de Solsona; és a la vora del 
Sagre y té 493 hab. 

TIVAMENT. m. ESTIRAMENT. 

TIVANT, A. adj. Lo que tiva. Tirante. || Met. Dit 
de la persona que va dreta y afectant gravetat. Es- 
tirado. II Cada un deis tres o quaire fils que sortint 
del centre y cada un deis extrems superiors o niit- 
jos de la grúa o estel, se reuneixen en un Iligantse 
al fil o cordill ab que se l'enlaira. Tirante. 

TIVANTOR. f. La propietat que té algún eos de 
estar tivant. Tirantez. 

TIVAR. V. a. Estirar alguna cosa, pera que quedi 
tivanta. Tirar. || Met. Anar dret afectant gravetat. 
Estar o ponerse tirante. || En- 
lairarse ab iorqa la grúa mante- 
nint el cordill recte. Impulsar. 

TIVAT, DA. p. p. del verb Tl- 
VAR. II adj. Ert, tesso. 

TIVENYS. Geog. Vila de la 
prov. de Tarragona, bisb. y par- 
tit jud. de Tortosa; és a la vora 
del Ebre, té moltes teuleríes y ra- 
joleríes, y 1,885 hab. 

TIVISSA(Melciorde). Biog.Re- 
Uigiós caputxí nadiu de Tivissa, 
que l'any 1848 va professar a Gua- 
temala, y una volta retornat a Europa, seguint els 
estudis a Tolosa, va ésser destinat a les missions 
del Equador, distingintse per la seua eloqüencia cla- 
ra y vigorosa. Va obtindre renom per lo infadigable 
del seu travall, y apart de la oratoria sagrada, se va 
fer remarcar péls seus escrits doctri- 
naris. Era autor de un Compendí 
d' eloqílencia sagrada en guáranla 
IliQons 

TIVISSA. Geog. Vila de la pro- 
vincia de Tarragona, bisb. de Tor- 
tosa, part. jud. de Falcet; és en 
térra inontanyosa, a la vora del Ebre, 
y té 4,733 hab. 

TIXiO. m. Home pervers, furia in- 
fernal. Brant del infern. Sujeto ín- Segell de Tivissa 
fernal. 

TLASPI. m. Bot. Mena de plantes crucíferes, ti- 
pus de la tribu de les tlaspidies, ab nombroses espe- 
cies que veseten a les regions temperades d' Europa 
y d' Asia. Tlaspi. 

TLASPIDIES. f. pl. Bot. Familia de plantes crucí- 
feres, quins tipus és el genre tlaspi. Tlaspidias. 

TLIPSENCÉFAL. m. Med. Monsfre que té 'I cer- 
vell deformat per coiupressió. Tlipsencéfolo. 

TLIPSENCEFALIA. f. Med. Monstruositat del tUp- 
sencéfal. Tlipsencefalia. 

TLIPSENCEFALIA, NA. adj. Lo concernent a la 
tlipsencL'falia. Tlipsencefaliano, tlipsencefálico. 

TLIPSIS. f. Med. Estretesa deis vasos sanguinis 
o altres, que dismintieix per graus la seua cavitat. 

TLIPSOCARP. m. Bot. Mena de plantes compos- 
tes xicoriacies, abundoses a la nostra regió. 




Segell de Tivenys 




TOC 



TOC 



57 



TMESIS, m. Figura gramatical que consisteix en 
colocar una o mes paraules entre les dues parts de 
una veu coinposta. Tmesis. 

TÓ ni. El só o inflexió de la veu que denota 'Is 
varis niovinients o passíons de 1' ánim, coin: tó gra- 
ve, alegre, etc. Tono. Il Modo o manera particular 
ab que 's fa alguna cosa o 's vol que s' entengui. 
Tono. II Mus. Entonament, I' obra de donar punta les 
veus. Entono, entonamiento, entonación, punto. || 
La metcixa caiiQÓ que 's canta. Canción, tonada, 
tonadilla. || Segona niajor a la música. Tono. || Mo- 
tiu, ocasió. Ton. Ij En lo moral, se pren per modo, 
aire, llenguatge, etc. Rango, tono. 

TÓ DE VEU. El SÓ d' ella Melal. 

AB TÓ MAGISTRAL. Loc. Ab gravetat afectada, ab 
tó decisiu. Con magisterio, en tono magisiral, pro tri- 
buna I i. 

BUSCAR EL TÓ. fr. Cantar ab veu baixa pera pen- 
dre Ms punts. Coger el tono. 

DONAR EL TÓ. fr. ENTONAR. 

FER BAIXAR EL TÓ O DE TÓ A ALGÚ. fa. Met. Abatre 
I' orgull, htimiliar a algú. Desentonar. 

MUDAR DE TÓ. fr. Mct. Moderarse en el modo de 
parlar. Mudar de tono. 

SENSE TÓ NI só. adv. ni. Sense motiu, acció o 
causa o fora d' ordre y mida. Sin ton ni son, lo- 
camente, descabelladamente, vanamente, de bolin de 
bolán. 

TOAST, m. Mot anglés que s' apropia a brindis, 
salut, y sol usarse en Uoch d' aqüestes paraules en 
cátala. Brindis. 

TOBA. f. TOVA. 

TOBAITA. f. Min. Varietat de peperina. Tobaita. 

TOBALLA, f. TOVALLA. 

TOBALLÓ. m. TOVALLÓ. 

TOBALLOLA. f. TOVALLOLA. 

TO BE OR NOT TO BE. fr Frase anglesa de Sha- 
kespeare, apropiada a les Mengües Matines: Ésser o 
no ésser. Ser ó no ser. 

TOBERA, f. El foradet que té la fornal, per ont h¡ 
entra '1 cañó de la manxa. Alcribís, tobera. 

TOCA. f. Adorno pera cobrir el cap de les dones. 
Toca. II Tela prima y clara de llí o seda, mena de 
beatilla de que ordinariament se fan les toques. 
Toca 

TOCA D' HOME: TOCAT. 

TOCA DE LLETRES. Ant. TOCADOR, 5. 

TOCA DE MONJA. La que les monges y beates se 
posen al cap y les hi volta la cara. Griñón. 

DESFER LA TOCA. fr. Treure la toca. Destocar. 

FABRiCANT DE TOQUES. Qui teixeix O fa les toques. 
Toquero. 

TOCABLANCA. adj. Fam. S' apropia a la relli- 
giosa que porta blanca la toca. Toquiblanca. 

TOCABLE, adj. Lo que 's pot tocar. Tangible, 
palpable. 

TOCADA, f. TOCATA. II Acte y efecte de tocar. || 
BOJA. II Ramat de besties. Manada. 

TOCADA D' Anechs. fr. Ter. Vol, colla, ramat de 
ánechs. 

TOCAT. m. Pentinat de les dones y conjunt de 
adornos que s' lii posen. Tocado, prendido. || Me- 
na de gorra que's posen els homens pera dormir. To- 
cado. 

TOCADOR, A. adj. Qui toca o palpa. Tocador, 
palpador, manoseador. || Qui sona algún mstrument 
de música. Tocador, tañedor, sonador. || Quartet 
ont les dones se pentinen y arreglen. Tocador. || 
Mena de tauleta ab el seu mirall, ont les dones lii 
teñen les pintes y demés arreus pera pentinarse y 
arreglarse. Tocador. || Bastonet ab que Is minyons 
que aprenen de llegir senyalen les lletres. Puntero. 
II pl. Manetes, bastonefs tornejats pera tocar el tim- 
bal, etc. Baquetas, palillos, palotes. || MiRALL. 

DIC. CAT. — V. III.— 8. 



TOCADORET. m. dim. Tocadorcito. 

TOCADORS. m. pl. Joch de cintes de color, puntes 
y altres adornos pera arreglarse una dona el penti- 
nat. Tocado. 

TOCADURA, f. Nafra que fa l'aparell tocant I' es- 
quena de la bestia. Matadura. 

TOCAMENT. m. Acte y efecte de tocar o palpar. 
Tocamiento, palpamiento, palpadura. || TOCH. 

TOCAMENT DE CAMPANES. L' acció de tocar les 
campanes, repicant o d' altre modo. Campaneo, repi- 
que, toque, tañido. 

TOCAMENT DE CAMPANES A MORTS. El SÓ que fan 
les campanes quan les toquen per algún enterrro. 
Clamor, clamoreo, doble, paso. 

TOCANEGRA. adj. y s. Ani. Se deia de la dona o 
bé de la relligíosa que duia toca negra. Toquine- 
grada. 

TOCANT. p. p. PARTICIPANT. || adv. ni. En ordre a, 
en quant a. Tocante, en cuanto, en orden a, por lo 
concerniente. 

TOCAR. V. a. Exercitar el sentit del tacte, sentint 
1' aspror, suavitat, duresa o blanura del obgecte o 
cosa que 's toca. Tocar. || Manejar, toquejar ¡ib les 
mans. Manosear, palpar. || Mus. Sonar algún instru- 
ment. Tañer, sonar, y pulsar si és de cordes o te- 
cles II Arribar a alguna cosa ab la má o ab el cap. 
Llegar, tocar. || Arrimar o acostar una cosa a una 
altra ab total immediació pera que li comuniqui al- 
guna virtut, com 1' águila a la pedra imán. Tocar. || 
Acostarse en coses materials o immaterials, com: N. 
toca ais trenta anys. Rayar, tocar, acercarse. || Exa- 
minar els nietalls ab la pedra de toch pera sapiguer 
llurs qualitats y quilats. Tocar. || Parlant del sol, 
illuminar algún lloch. Bañar. || Ensopegar lleugera- 
ment una cosa ab un' altra. Tocar, peinar, rozar. || 
Tractar superficialment d' algún punt o materia que 
no és 1' assumpte principal. Tocar. || Cridar, avisar 
sonant la campana ab tochs determináis pera cada 
cosa. Tocar. || Ferir, com: 1' ha tocat al cap. Dar, 
tocar. II Copejar, trucar alguna cosa pera regonéi- 
xerla pél seu só. Tocar. || Met. Sapiguer de cert o 
per experiencia. Tocar. || Inspirar o persuadir 1' inte- 
rior, com: Deu li ha tocat el cor. inspirar, tocar. || 
Encomenárseli a algú algún mal o contagi físich o 
moral. Tocar. || Incitar a les cavalcadures pera que 
apressin el pas. Arrear, aguijar. || Refermar I' en- 
carregat de policía el passaport deis viatjants ab la 
sena firma y la data del día al lloch ont fan nit. Re- 
frendar. II Ocasionar algún dany físich o moral, com: 
la pedregada ha tocat a la nostra vinya, tocar V ho- 
nor d' algú, etc. Tocar' || Pendre 'I que no és Ucit, 
com: ¿qui ho ha tocal? Tocar, tomar, y picar si és 
una petita porció de cosa mengívola. || Examinar la 
ciencia o habilitat d'algú. Tocar. || Mudar, imniutar, 
com: no toquem lo que fan els vells. Tocar. || Met. 
fam. Castigar, pegar. Cascar, tocar. || Per jochs a un 
altre. Picar. || PICAR A la PORTA. || v. n. Pertányer. 
Pertenecer, tocar, corresponder. || Esser d' obliga- 
do y cárrech d' algú. Tocar. || Arribar de passada a 
algún lloch. Tocar. || Importar, ésser d' interés y pro- 
fit. Importar, tocar. || Pertányer part o porció d' al- 
guna cosa que 's reparteix entre varis. Caber, tocar. 
II Caure en sort. Tocar. || Estar una cosa material o 
iminaterial aprop d' un' altra. Tocar [j Ésser algú 
parent d' un altre. Tocar. || Dit del rellotge que toca 
les hores ferit per la maga. Dar. || Acertar algún ob- 
gecte ont se dirigeix el tret d' escopeta, pedra, etc. 
Dar. II Rebre moneda, com: avui tocarás diners, pes- 
setes, etc. Cobrar, recibir. || Caminar les persones;, 
aixís se diu: toca que 's fa tart. Andar, caminar. || 
v. r. Per mal els aparells a 1' esquena del animal. 
Asentarse el aparejo. || Se diu de les persones que 
quan caminen topen o tregüen un ab altre els tormells 
deis peus. També 's diu de les besties. Rozarse, tro- 
pezarse. II Dit de! vi, agafar punta d' agre. Volver- 
se, apuntarse, repuntarse. 



58 



TOC 



TOD 



TOCAR AL VIU. fr. Met, fam. Ferir a algú en alió 
que setit mes o li causa nio't eniiig y pesar. Dar ú 
alguno en las mataduras ó en el vivo, dar por la teli- 
lla, herir. 

TOCAR A MATA DECOLLA, fr. Tocar á d güello. 

TOCAR A MORTS. fr. Doblar las campanas, locar á 
muertos. 

TOCAR DE PROP. fr. Met. Timare alguna persona 
próxiiii parentiu ab un' altra. Tocar de cerca. 

TOCAR ESTRENES, fr. Comengar a fer alguna ganan- 
cia veneiit. Hacer nombre de Dios. 

TOCAR L' ESQUENA, LA BADANA O LA TINYA. fr. Me- 
near, tocar el bulto, zurrar la pámpana. 

TOCAR PER ALT. fr. Met. Tocar suaument alguna 
cosa. Lamer. 

DESPKÉ-; QU' HA CAIGUT LA PEDREGADA TOQUEN A 
TEMPS. Ref. Al asno muerto, la cebada al rabo; des- 
pués de vendimias, cuévanos. 

NO LI TOCA A DALT NI A BAIX. fr. NO HAVERNHI PERA 
DENTS ENCEBAR. 

NO TOCAR DE PEUS A TERRA, fr. Correr ab molía 
velocitat. No poner los pies en el suelo. 

NO TOCAR EN LLOCH. fr. Desbaratar, parlar sense 
ló ni so. Salirse de la parva, del corro, del surco; bai- 
lar sin son. 

SI TOCA, NO TOCA. Loc. fam. A punt de tocar. A 
toca, no loca. 

TOCARHi DE MITO A MITO. fr. Acertar el punt de la 
dificultat en el modo de íer alguna cosa o de portar- 
se a gú. Dar en el blanco, ó en el chiste, ó en el hito, 
ó en el clavo, ó en la tecla. 

TOQUEM Y TOQUEM. fr. Fam Pera tindre una mu- 
tua seguretat en lo que 's tracta. Tener y tengamos; 
toma el pan y deja el real; á toca teja. 

TOCARÍA, f. Conjunt d' eines y de potingues que 
solen tindre les dones pera penlinarse y adornarse 
els cabelis. Objetos de tocador. 

TOCARÓ. in. TORCARASSÓ. 

TOCARSE. V. r. Tornarse boig, perdre '1 coneixe- 
xeiiient. Locarse 

TOCARSE LES BESTIES. Fregarse ab els tornells o 
potes tot caniinant. Alcanzarse. 

TOCASSÓN. m. Qui dorm niolt. Dormilón, soño- 
lento, soñoliento. 

TOCAT, DA. p. p. Tocado. || adj. Caute, prudent, 
advertit. Mirado, remirado. || Posseit d' alyuna vir- 
tut o vici, com: tocat de graiiiut, de vanitat, de la 
bonatxera, etc. Tocado, sigilado. || Malait d' alguna 
part determinada, com: tocat del pit, de po.igre, etc. 
Sigilado, tocado || Comengat a pudrirse o nialme- 
tres, per estar macat. Encentado, tocado. || Que ha 
perdut el coneixement. Locadi. 

ANAR TOCAT Y POSAT. fr. Obrar ab niolta precau- 
ció. Andar con reserva; caminar con pies de plomo; 
llevar la barba sobre el hombro. 

TOCATA, f. Mus. Se pren per tot un concert. Con- 
cierto, tocata, tonada. || Composició a propósitpera 
cantarse o sonarse. Tocata. 

TOCATARDÁ. m. FLEUMA, 3. 

TOCAY, adj. y 

TOCAYO, A. adj. Algú respecte d' un altre del 
meteix noni. Colombroño, tocayo. 

TOCCO (Benet). Biog. Eclesiástich del sigle xvi, 
que va ésser dues vegades abat de Montserrat y des- 
prés bisbe de Vich a 1 any 1564, de G ro.ia al 1572 y 
derrerament de Lleida, niorint a Montserrat a I' any 
1585. Havía escrites algunes obres dogmátiques y de 
Dret canónich, entre altres un ritual del bisbat de 
Vich ab el títol d' Ordinari o manual péls curáis, que 
ab diligencia valdrán entendre tot en successio péls sa- 
graments y del ministrar de aquels, Barcelona, 1568. 

TOCH. m. L' acte de tocar una cosa palp;mtla. 
Toque, tocamiento. || L' acte de tocar les campanes 
de qualsevol modo que sigui. Toque, tañido, il Exa- 
men o prova deis quilats de 1' or y qualltat d' altres 



metalls. Toque. || Met. Auxili o Inspiració de Deu. 
Toque, tocamiento. || Repás que 's dona a ima obra 
pera perfeccionarla. Mano, retoque, toque. || AviS, 
ADVERTENCIA, INSINUACIÓ. || Mil. L' acció de tocar el 
tabal pera pendre les armes, formar, etc , ocupant 
cada oficial el seu lloch corresponent. Toque. || El 
pich o cop de campana que dona '1 prcsident d' al- 
guna junia o acte públich. Campanillazo. || L' as- 
presa o suavitat, duresa o blanura d^'s cosaos, y 
aixís se diu: que una cosa té bon o mal toch Tacto 

TOCH A MORTS. L' acte de tocar les campanes per 
la mort d' algú. Clamor, clamoreo. 

TOCH DE LLUM. Pint. Reals de ciar, parlant de pin- 
tura Toque de luz. 

TOCH D' OBSCUR Pint. El cop d' obscur mes fort 
que 's dona a alguns fondos d' un quadro. Apretón, 
toque de obscuro. 

TOCH DE REBAT. El que 's fa a r agonía d' algú. 
Toque de agonia. 

A TOCH D' ORACIÓ O DEL AVEMARÍA. adv. m. Al 
acabarse 'I día. Al anochecer. 

A TOCH D' ORACIÓ LES MINYONES A RACÓ. Ref. LA 
DONZBLLA RECATADA, etC. 

DONAR UN TOCH. fr. Insinuar alguna cosa, pera sa- 
piguer el pensament o la voluntat d' algú. Dar un 
toque. 

TOCHIS o TICHIS. Hidrog. ant. Nom del riu Muga, 
prov. de Girona, en temps deis romans. 

TOCHU. m. Joch de nois. Juego de muchachos. 

TOCINAIRE. m. y f. Qui té per ofici vendré porch. 
Tocinero. || cansalader. 

TOCINER, A. m. y f. TOCiNAlRE. 

TOCINERÍA, f. Botiga, lloch o taula de mercat 
ont se ven porch. Tocinería. || CANSALADERÍA. 

TOCINET. m. dim. PORCELLET. 

TOCINO, m. PORCH, 1 II CANSALADA. 

TOCINO ATONYAT. Se diu del engreixat pera la ma- 
tanza. Cebón, tocino cebado. 

TOCINO A MITO SAI AR. El fresch pera menjar tot 
seguit a mitja sal. Saladillo. 

TOCÓ ni. Part o cul de la soca que queda clavada 
a térra al serrar un arbre. Tocón. 

TOCÓGRAF. s. y adj. Autor d' una tocografía o 
subgecte entes en parts. Toe 'grafo. 

TOCOGRAFÍA. f. Med. Descripcíó deis parts. 

TOCOGRÁFICH, CA. adj. Med. Lo concernent a la 
tocografía. Tocográfico. 

TOCÓLECH. s. y adj. Med. FacuUatiu que té co- 
neixements especiáis en tocoloaía. Tocólogo. 

TOCOLOGÍA, f. Med. Tractat sobre 'Is parts. 

TOCOLÓGICH, CA. adj. Med. Lo que pertany o es 
relatiu a la tocología. Tocoljgico. 

TOCOM. pron. indef. Algo. || quelcom. 

TOCOMÁMCH. m. Med. Áparell mecánich que 
serveix pera donar ais alumnes de cirurgía una idea 
del úter, y pera exercitarlos en la operació deis parts, 
Tocománico. 

TOCOMÁTICH. m. Cir. Tocománich. Tocomático. 

TOCONOMÍA. f. Med. Conjunt de les regles del 
art de partejar. Tocouomía. 

TOCONÓMICH, CA. adj Med. Lo concernent a la 
toconoinía. Toconumico. 

TOCOTECNIA. f. Med. Práctica deis parts. Toco- 
tecnia. 

TOCOTÉCNICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a 
la tocotecnia y l'mdividuu que la posseeix. Tocotéc- 
nico. 

TODALIA. f. Bot. Mena de plantes santoscilies, 
quines especies creixen a les regions banyades pél 
Mediterrani. 

TODO. m. DAU. 

TODO. m. TUDÓ. 



TOG 



TOL 



59 



TODOLELLA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
bisb. de Toriosa, part. jud. de Morella; es a la vora 
del riuet Cantarella y té 750 liab. 

TOESA. f. Mida francesa qu' equival a un iiietre 
ñora ita cincli centimetres. Toesa. || La cosa amida- 
da ab dita mida. Toesa. 

TOPA. f. Conjunt, espessetat d'herbes, de llana, 
d'arbres, de cahells, etc. Espesura. 

TOFA DE CABELLS. ff. Mata de pelo. 

TOFA DE NEU. Muiit de neu. Conjunto de copos de 
nieve, 

BLANCH COM UNA TOFA DE NEU. fr. Se diu d' una 
cosa sumament blanca. Blanco como la nieve ó como 
el ampo de la nieve. 

TOPERA, f. 7er. ibicench. Cabellera. Cabellera. 

TÓPONA. f. Bot. Mena de bolet seiise arrel, glo- 
bos, sólit, negrench y ab púnteles per defora, blan- 
quinós o part, rosencii y un pocli olorós per dins. Se 
cria sota térra, y guisada es niolt gustosa. Criadilla 
de tierra ó turma de la tierra. 

TOPONERA. f. Paratge del bosch ont se críen tó- 
fones. Turmera. 

TOPONEKES (Coll de les). Orog. Collada en un 
deis brancals aveníais de la serra del Boch, enfront 
de Llongarriu, a les valls del Lleica. 

TÓPUL. n. p. Nom vulgar de Cristofol. Cristóbal. 

TOPULET. n. p. dim. de TÓFUL. Cristobalillo. 

TOPUT, DA. adj. Tupido, espeso. 

TOGA. f. Qramalla, vestit talar aue vestíen els ro- 
mans, com també 'Is antichs concellers y avui els 
jutges, advocats y catedrdliclis en actes oficiáis. 
Toga. II La dignitat deis to^ats. Toga. 

TOGA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, dióc. 
de Valencia, part. iud. de Lucena; es a la vora del 
riu Millares y té 271 liab. 

TOGAR. V. a, Concedir o posar la toga. Togar. 

TOCARSE. V. r. Pendre, posársela toga. Togarse. 

TOGAT, DA. adj. lutge o altre ministre que usa 
la toga o la persona que porta vestidura talar. Tam- 
bé s' usa com substantiu en la terminació masculina. 
Togado. 

TOGINO. m. Mar. Tro? de fusta clavat dins de la 
embarcado, pera asegurar alguna cosa del balanceig 
de la ñau. || Cada un deis troqos de fusta llarchs que 
se claven al co'ítat del vaixell y serveixen d' escala 
pera nioiitarhi. || Mena d' osea o dent feta ais penols 
de les vergues pera assegurarhi els dobleclis de les 
veles. Tojlno. 

TOGORES (Joseph). Biog. Poeta, escriptor, gene- 
ral y polítich ma lorquí niolt remarcable. Era comte 
de Ayamans, y va néixer a Palma al any 1767, mo- 
rint al any 1831, havent pres part molt activa en la 
guerra de l.i Independencia. La seua ciutat nadiua, 
li va deure gran part del sen deixoudiment, havent 
influit en la perllongació del molí, al estahliment de 
comunicacions, y al repartmient de les aigües. Home 
de molta inteligencia y estudios, era piou competent 
a les matemáliques, ais esiudis liistórichs y liieraris 
y un deis primers que conreuaren la Mengua mallor- 
quína, doiichs, va ésser autor d' un Diccionari y una 
ortografia en aquella parla, y una silva de monosí- 
labs y d'abundoses poesíes mallorquines y excelen- 
tes epísloles en la meteixa parla endreg-id.'S al pre- 
bere Domingo Toiis. Havfa traduit també al llen- 
guatge vulgar varies obres entre allres les Nits lúgu- 
bres del poeta inglés Young. 

— (JOSEPH ANTONI). Biog. Carto^raf y militar ma- 
llorqiií que va distin^irse a la primera meitat del si- 
gle XIX. Era autor d' una exacta carta geográfica de 
r illa de M Horca, corretgint les que s' liavíen publi- 
cades ab anteriontat. Va fer també varies cartes deis 
districtes judicia s mallorquiíis, y és prou notable el 
plánol de les canyeríes y condueles de les aigUes de 
Palma. Va escriure ademes una lluminosa memoria 



dedicada al Ajuntament de Palma, pera regularlsar 
els servéis de les fonts publiques al districte munici- 
pal de Palma de Mallorca. 

— (MARIÁN ANTONI). Biog. Militar y poeta, germá 
d' En Josenh y com ell nadiu de Palma de Mallorca 
al any 1769, morint ab heroisme a 1' acció de Quarfe, 
soslinguda ;ib els franceses a Valencia al any 18f 8. 
Va entrar a la marina de guerra y durant la lluila ab 
Franga desde 1791 a 1795, va operar a les costes de 
Catalunya y contra Argelia. Era tinent de fragata quan 
va entrar al exéicit territorial, en el eos de cavalle- 
ría y regiment de dragons de Numancia, obienint 
r liábit de Sant Joan de Jerusaiem, y morint al com- 
bat qu' esmentárem. Pertanyía a 1' Económica de 
Palma, y era poet.i fácil, segons ho mostren les com- 
posicions publicades al diccionari d'En Bover. Hivía 
escrit, ademes. Elogio histórico del Sr. D. Vicente To- 
fiño de San Miguel. 

TOIG, TXA. adj. TOTXO. 

TOISSÓ. m. TOIXÓ. 

TOIX, A. adj. TOTXO, 1. 

TOIXENT. Geog. TUIXENT. 

TOIXÓ. m. Zool. Animal selvatge, de eos semblant 
a la fura, encara que mes gros; de color gris obscur, 
y 's cría en caus, com els cunills, deis quals s' ali- 
menta. Tejón tarón. 

ORAS COM UN TOIXÓ. fr. Pondera lo gras. 

TOIXÓ. m. Ordre de cavallería, fundada per En 
Felip el Sondados, duch de Borsíonya, de quina son 
quefes els reis d' Espanya, conferintla tant sois a les 
persones reials y ais personatges mes significats del 
govern o de la milicia deis Eslats. Ais C'>menqos del 
sigle XVI, en temps <i' En Caries I, va celebrarse a la 
sen de Barcelona i:n deis capílo's d' aquella ordre, y 
al cadirat del clior poden véureshi Ms escuts deis ca- 
vallers que concorregueren al meteix. Toisón. 

TOIXONET. m. dim. Toixó novell, 

TOL. Gram. Quita. || TOLL. 

TOLA. m. Malaltía que les besties pateixen a les 
genives, causada per 1' abudor de sanch que al men- 
jar fa llagues a la pell de les meteixes. Tolano. 

TOLCH. Gram. Jo tolch. Yo quito. 

TOLCRE. v. r. TOLDRE. 

TOLDA, f. Nduí. La coberta que serveix de sostre 
a la cambra alta o del castell, y s' exién desde 1' ar- 
bre de miíjana fins al coronament de la popa. Chu- 
peta, toldilla, sobrecámara, luneta, castillo ó ta- 
bladillo de popa. || Vela posada pera guardar del 
sol. 11 Vela d' un carruatge. Toldo, toldilla. 

TOLDAR. V. a. entoldar. 

TOLDAT, DA. p p. ENTOLDAT. 

TOLDET. m. dim. Toldillo. 

TOLDO, m, TOLDA. 

TOLDRE. V. a. Ant. PENDRE, ARREBAgAR, privar. 

TOLDRES. V. r. TULLIRSE. 

TOLEDA, na. adj. Lo natural de Toledo o lo per- 
tanyent a aquella ciutat de Castella la Nova. Tole- 
dano. 

TOLEDO. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, dióc. 
nullius, part. jui. de Boltanya; és a ponent de la se- 
rra Farrera y té 429 hab. 

TÓLER. V. a. TOLDRE. 

TOLERABLE, adj. Soportable, lo que 's pot tole- 
rar. Tolerable || Mitjá, passador. Pasadero, tolera- 
ble, mediano. || S' aplica a una munió de coses que 
son aptes o convenients o que 's poden usar. Admi- 
sible, tolerable. 

TOLERABLEMENT. adv. m. D' un modo tolera- 
ble. Tolerablemente, con tolerancia. || Miíjana- 
ment. Medianamente, tolerablemente, así, así. 

TOl ERANCIA. f. Sofriment, paciencia, ayuant. To- 
lerancia. II Permissió, dissimul de lo que no's deuría 



60 



TOL 



TOM 



fer sense cástich de qui ho fa. Tolerancia. Il El per- 
luís que dona un govern pera exercir qualsevol cuite 
relligiós. Tolerancia o tolerancia religiosa. 
TOLERANQA. f. TOLERANCIA. 
TOLERANT. p. a. Qui tolera. S' aplica en particu- 
lar al govern que perniet la Ilibertat de cults. Tole- 
rante. II adj. Pacient, sofert. Tolerante. 

TOLERANTISIWE, m. Opinió deis que creuen que 
deu permetres el lliure us de tota creencia relligiosa. 
Tolerantismo. 

TOLERAR. V. a. Sofrir ab paciencia. Sufrir, tole- 
rar, sobrellevar, soportar, padecer. || Dissimular o 
permetre alguna cosa ilícita, sense dispensarla ex- 
pressament. Tolerar. || Sotmetres de grat o per forsa 
a alguna cosa. Tolerar. || Apaibagar, pacificar els 
esperits irritats o les disputes. 
TOLERAT, DA. p. p. Tolerado. 
TOLGA. Gram. Quita. 
TOLGUÉ. Gram. Quitó. 
TOLGUT, DA. p. p. de TOLDRE. Quitado. 
TOLIDURA. f. Acte y efecte de tolirse. TuUidura. 
TOLIR. V. a. y 

TOLIRSE. V. r. Llevar alguna malaltía 1' us d' al- 
gún membre. Parausarse. Tullirse. 

TOLIT, DA. p. p. y adj. Qui está impossibilitat 
per alguna malaltía. Tullido. 

TOLO (Fr. Joan). Btog. Relligiós de I' ordre del 
Cister, que vivía al sig e XVli. Era lióme inteligent en 
paleografía y en els assuniptes histórichs, havent es- 
crit una obra, tilolada: Antigüedades del monasterio de 
Pobleí y extractos de varias crónicas de los reyes de 
Castilla, que va restar inédita. 

TOLO. Geog. Caseriu del terme de Sant Salvador 
de Tolo, prov. de Lleida. 

TOLOGES. Geog. Poblé del depart. deis Pírineus 
Orientáis, cantó y bisb. de Perpinyá; és a la carretera 
que va d' aquesta vila a Tliuir y té 1,450 hab. 

TOLÓN Geog. Ciutat y port de la Provenga, al 
Mediterrani, fundada al sigle IV, enrunadapéls alarbs 
al sigle X y tornada a bastir péls comtes de Proven- 
ga, que seguiren dominantla després de les noves 
dissorts sofertes per la població a les derreríes del 
sigle XII. Quan Provenga va ésser reunida a Franga 
era Tolón una de les ciutats niés importánts d'aque- 
11a regió. 

TOLONDRO, m. ATOLONDRAT. 
TOLORIU. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
y part. jud. de la Seu d' Urgell; és a la vora del Se- 
gre y té 429 hab. 

TOLOSA (Joan). Biog. Musich, professor y es- 
criptor que va fruir significació a niitjans del si- 
gle XIX. Va néixer a Barcelona al any 1818, morint a 
la nieteixa ciutat al de 1890. Desde noi va estudiar 
la música y tot just tenía 15 anys de la seua etat, 
suanyava per oposició la plaga de violí a la orquesta 
del Gran Teatre de Marsella, passant desde allí a 
París pera cursar el contrapunt y 1' armonía. Retor- 
na! a Barcelona al any 1856, el seu primer afany va 
ésser instituir una escola de música, que va subven- 
cionar de moment el municipi barceloní, mes certes 
dificultats econóniiques li privaren donar el desenrot- 
llo qu' ell esperava. S' anomenava la escola Orfeó 
Barcelonés, y pera defensar els seus afanys, sostenint 
encara 1' intent d' enlairar aquell ideal, va fundar en 
1862 un setnianari ab el títol de El Orfeón Español. 
era lióme molt travallador, y va puDiicar aigunes 
obres musicals, entre quines cal esmentar Repertorio 
del orfeón, estudí péls cliors; Le defilé, La Pra,rie, La 
walse burlesque. 

TOLOSA. Geog. Ciutat del Llenguadoch, capital del 
actual departament del Alt Garona, emplagada al 
costat de sa corrent, entre '1 canal d' aquest riu 
y 'i del Mitjorn. Té importancia pera la historia lite- 



raria de Catalunya el recort d' haverse instituit a 
Tolosa els Jochs Floráis, al any 1322, per la gala 
companyía deis set trobadors, essent niés tart restau- 
ráis per Na Clemenga Isaura, essent d' allí transpor- 
táis a Barcelona en temps del Reí En Joan I, 1' aima- 
dor de la gentilesa. 

TOLOSA, NA, adj. Lo natural de Tolosa y lo per- 
tanyent a aquesta ciutat llenguadociana. Tolosano. 

TOLOSENCH, CA, adj. y 

TOLOSi, NA. adj.TOLOSA. 

TOLPIDE. m. Bot. ¡Uena de plantes compostes, 
herbacies, anyals, que creixen a les contrades prope- 
res al Mediterrani. 

TOLRE. V. a. AnL Treure, llevar, pendre. Quitar. 
II TALLAR, ESQUILAR. 

TOLSÁ (IVlanel). Biog. Esculptor que va distingir- 
se a les derreríes del sigle xviii y comengos del XIX. 
Va néixer a Enguera (Valencia) morint a Méxich al 
any 1820. Va presentarse ais concursos de 1' Acade- 
mia de Sant Caries de Valencia y de Sant Ferrán de 
Madrit 1' any 1784, obtenint premi a les dues corpo- 
racions. Al any 1798 va passar a Méxich com a di- 
rector de r Academia d' esculptura instituida allí, 
deixant a aquella ciutat alguiies de les seues obres 
mes remarcables, entre quines s' ha de fer esment de 
una estatua eqüestre del rei Caries IV y I' original 
de algunes medalles commemoratives, ab els bustes 
deis reis d'Espanya. 

TOLT, A. p. p. de toldre. Quitado. 

TOLUAT. m. Quim. Sal produida per la combina- 
ció del ácit toluich ab una base salificable 

TOLUILÉ. m. Quím Hidrocarbur que's produeix 
al ensemps que altres cossos a la destllació seca del 
sulfur de bencili. Toluileno. 

TOLVA. Geog. Vileta de la prov. d'Osca, bisb. de 
Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora del riu 
Quart y té 741 hab. 

TOLVA, f. TRAMUJA. II Comuna de les naus que 
dona al mar. Tolva. 

TOLL. m Sot, clot pié d'aigua ont s' enfonza qui 
hi passa. Tolla, toUador. || DOLl, TOL. 

PASSAR EL TOLL. fr. Fam. Passar la mar. Pasar el 
charco. 

TOLLA, f. Ter. Bassa gran, gorga que sol ferse 
ais barranchs. Balsa. || ToU, sot pié d'aigua. Charco. 

TOLLA (A), m. adv. De repent y sense cap prepa- 
ració. De golpe y zumbido. || Sense tó ni sÓ. 

PARLAR A TOLLA, fr. PARLAR DESBARATADAMENT. 

TOLLAQ. m. aum. Toll gran. 

TOLLADOR. m. Atolladero. 

TOL-LE TOL-LE. m. Veus Matines que signifiquen 
confusió y crits de la multitut que conspira alboro- 
tada contra d' algú. Tole tole. 

TOLLOS. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, dióc. 
de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al peu de 
una montanya y té 213 hab. 

TOLLERE. v. a. TOLDRe. 

TOLEIXER. V. a. toldRE. 

TÓLLER. V, a. TOLDRE. 

TOLLIDURA. f. TOLIDURA. 

TOLLIR. V. a. TOLDRE. 

TOLLIRSE. V. r. TOLIRSE. 

TOLLIT, DA adj. TOLIT. 

TOIW. m. Volta alentorn. Torno, retortero, vuel- 
ta. II GAMBADA, 2. || Caiguda en rodó. Vuelta, vuelco, 
tumbo. II TAMBORELLA. || Volta, girada, y així se diu: 
donar dos toms a la clau. Vuelta. || Met. Mudanga, 
revolució, com: la vida del home dona molts toms 
IVludanza, vuelta, vuelco. || Met. Fisonomía, perfil 
de la cara. Encaje del rostro o de la cara, faccio- 
nes. II p. U. VEGADA, TOMO. 



TOM 



Tom 



61 




Tomaní 



DONAR TOMS. fr. Rodar. Dar vueltas. \\ Met. Dis- 
córrer repetidament sobre alguna especie. Dar vuel- 
tas 

DONAR UN TOM. fr. Fer un passeig de poch temps. 
Dar un bordo ó una vuelta. || Met. girar la truita. i| 
Met, Perdre aigú la seua fortuna o autoritat. Dar de 
cabeza. 

FER DONAR TOMS. fr. Fer donar voltes. Rodear; ha- 
cer dar vueltas; llevar al retortero 

VINDRE A TOM. fr. Vindre bé, a propósit, al seu 
lloch y temps. Venir á propósito, á cuento, á pelo, de 
molde, de perilla. 

ELS TRES TOMS. Festa popular 
deis arriers de Barcelona que ce- 
lebren per Sant Antoni Abat, do- 
nant una cursa per les rondes ab 
sos animáis guarnits. 
TOMACA. f. tomAtech. 
TOMACADA. f. Menjada de 
tomaques. Cop de tomaca. Moltes 
tomaques. 

TOM ACÓ. m. Tomátech que 's 
penja pera conservarlo. Tomate 
de cuelga. 

TOMANÍ. m. Bot. ter. CAPS 
D' ASE. 

TOMANY, A. adj. y 
TOMANYES. m. Ant. Ximple, 
poch expedit. Zolocho. 

TOMANYUS. ni. Ant. TOMANY. 

TOMAQUERA. f. Bot. Planta herbácia ben cone- 

guda, de la fam. de les soianácies, ab brots peluts, 

buits, tous, ramosos 
y coberts de fuUes 
retallades en ales 
de fulletes dentades 
per les vores y ua 
poch peludes. Fa les 
flors grogues en ra- 
mellets, senzilles, 
que porten els to- 
mátechs. Es origi- 
naria d'América, y's 
co:ireua ais nostres 
horts. Tomatera. 

TOMAQUERA BOR- 
DA. Bot. Planta pe- 
renne y ramosa de 
la fam. de les soia- 
nácies, que creix fins 
a r altura d' uns 30 
centimetres; les fu- 
lles son de figura de 
cor, y les flors en 
forma de roda. El fruit és semblant a una cirera, ple- 
na de llevors, comunament planes, y está embolicat 
dins d'una mena de bufa membranosa. Alquequenje. 
TOMÁS, n. p. Tomás. 

TOMÁS (Ceferí Francesch). Biog. Relligiós que 
vivía ais comentos del sigle XVil. Era bon llatlnista 
y distlngit teólech, havent obtingut el doctorat en 
teología. Al any 1615 va publicar a Barcelona una 
oració llatina en lloansa de Sant Tomás. 

— (MiQUEL). Biog. Esculptor estatuari de geme re- 
lligiós. Va néixer a Palma de Mallorca, morinthi al 
any 1809. Era deixeble d' Herrera. Al any 1768, era 
director del colegí de pintors y esculptors de Palma, 
reunint allí un bon aplech d' antiguetats y de meda- 
lles. Les obres que va deixar, sense ésser nombroses, 
mostraven son enginy y acert; cal esmentar d' entre 
elles el Sant Joseph de 1' iglesia d' Alaró, una imatge 
de la Beata Caterina Tomás pera Barcelona; una de 
la Concepció pera Muro, y les imatges esculpides en 
pedra de Santany, que ornen la portada del seminari 
de Palma. 




Tomaqüera: a, flor; h, fruit 




Francesch Tomás 

y Esttuch 



— (PERE). Biog. Metafísich y Ilatinista de molt ín- 
geni, que va distingirse péls seus travalls al sigle 
XVI Pertanyía a 1' ordre de nienors al convent de 
Barcelona, y entre els seus nombrosos escrits, poden 
esmentarse Tractatus de formati- 

tatibus De esse intelectuali, y de 
Immaculata conceptione. 

— Y ESTRUCH ( FRANCESCH ). 
Biog. Notable escriptor y dibui- 
xant, descetident de familia ca- 
talana y establert a Barcelona 
desde molt jove, morint a la nos- 
tra ciutat al any 1910. Va néixer 
a Carmelo (Uruguay) al any 1862. 
Fou professor de la Escola de 
Belles Arts de Llotja y altres 
instituts. Era inspirat poeta y 
autor dramatich, y entre les senes 
nombroses obres poden esnien- 
tirse: El ocaso, comedia, publi- 
cada al any 1889; El periodismo 

en las pequeñas localidades, 1890; Discursos y confe- 
rencias, 1882; Discursos ais Congresos de Barcelo- 
na, 1885; Travalls en vers, en cítala, 1893; Obras re- 
presentables, 1893; De ayer, 1894; Interpretación de 
las alegorías del álbum regalado á Don Luis Antúnez, 
1885. Entre les seues obres inédites, hi figuien: His- 
toria de la caricatura española; Diccionario del sím- 
bolo y Apuntes para la historia de Grecia. 

— Y ROSES (CRlSTOFOL). Biog. Metge y escriptor 
professional, que va néixer a Girona a mitjans del 
sigle XVIII. Va endregarse a Alemanya, essent nome- 
nat metge d' un regiment d' infantería. Havía fet 
observacions y análisis pera V aplicació de les 
aiglies minerals a certes malalties y va escriure re- 
comenant les de Pedret a la vora de Girona. Entre 
les seues obres poden esmentarse: Tratado y nuevo 
método curativo de las enfermedades gotosas y reumá- 
ticas, escrit en francés per M. Rusther, metge del 
emperador Napoleó I, y traduit al castellá va publi- 
carlo En Tomás a Madrit al any 1808; Historia del 
colegio de Gerona, fundado en Montpeller por el doctor 
Don Juan Bruguera, para estudiar la medicina en aque- 
lla Universidad los hijos y patricios de Gerona, quin 
trevall molt erudit va publicarse a la Revista de 
Girona no fa gaires anys. 

— Y ROTGET (FRANCESCH). Biog. Esculptor nia- 
llorquí, que va néiver a Palma al any 1762, morinthi 
al 1807. Va dedicarse tambe a la pintura decorativa, 
deixant alguns frescos a la cartoixa de Valldemossa. 
Les principáis obres d' En Tomás y Rotget eren. 
Miniatures y perspectives, un Sant Cr/s/, les imatges 
de Sant Miquel deis Sants y de Sant Simó de Roías. 
pera els trinítaris de Mallorca; Bust del marqués de 
la Romana, grupos de les Tres grades, y una imatge 
de la Beata Catarina Tomás pera Andraig. 

TOMASET. n. p. Diminutiu de Tomás. Tomasito. 

TOMATA, f. Ter. TOMÁTECH. 

TOMÁTECH. m. Fruit de la tomaquera. N' h¡ ha 
de diferentes castes y tamanys, regularment com 
una poma petita, rodó, unit, lluhent, suau al toch, 
blá, molsut, de color vert esblancait al principi, y 
roig quan es madur; de sabor agret; dividit en 
moltes cáseles que contenen llevors complanadas y 
groguenques. Es comestible y útil contra les infla- 
macions deis ulls, morenes, etc. Tomate. 

TOMB. m. TOM. 

TOMBA. f. Caixa quina tapa es en forma d' arch o 
mitg cércol, que 's posa demunt del tumbol o en 
térra quan se fan els futierais d' algún difunt. Tum- 
ba, sepulcro, huesa, sepultura, yacija. || sepul- 
tura, 2. 

TOMBACITA. f. Min. Arseniat de niquel que con- 
té cobalt y ferro al estat d' óxit. Tombacita. 

TOMBAQA. f. Aum. Tomba gran. || Predi del 
terme d' Alcover. 



62 



TOM 



TON 



TOMBADA. f. Volch o caíguda d' un costat a un 
allre i o wnit la volta seficera. Tumbo, tomba. 

A LA PRIMERA TOMBADA DE CLAU. ni. adv. Met. Al 
primer coiitrateinps o perill. A tumbo de dado. 

TOMBAGA f. ANELL. 

TOMBALLÓ. f. Toinbada, tomb de la persona que 
rodóla. Tumbo 

ANAR A TOMBALLONS fr. Entrebaiicarse ab fre- 
qüeiicia y violencia. Trompicar, trompillar, rodar. 

TOMBAR. V. a. Fer cauíe a algú. Tumbar |1 
Girar una cosa d' una part a una altra o al revés de 
coin eslava posada. Voltear, ladear, oblicuar. || 
Girar, coin: tambar una olla, un canti, etc. Volver. || 
V. n. Tirarse deuiunt d' alcun i cosa, fregantslii y re- 
fregantshi. Revolcarse, volquearse. 

TOMBARELLA. f. TAMB iRELLA. 

FER TOMBARELLES O TAMBORELLES. fr. Donar VOl- 

tes lleugeres en 1 aire o per térra. Dar tumbos. 

TOJVIBAT, DA. p. p. del verb TOMBAR. Tuelto. 

TOMBEJAR. V. a. Tirar per térra a algú o alguna 
cosa fentli donar tonibs. Dar revolcones. 

TOMBORELLA. f. TAMBORELLA. 

TOMBOSSITA. f. Miner. Arseniat de nitrat, que 
conté cobalt y ferré en estat d' óxit y té 1' olor 
d' acit sulfurós. Tombozita. 

TOMELL. ni. Bot. FARIGOLA, TIMÓ. 

TOMET. Gcog. Caseriu del fernie de Medinyá, pro- 
vincia de Girona. || Diin. de TOMO. 

TOMIC (Pere). B og. Historiaire cátala del si- 
gle XV, autor d'iina de les obres clássiques de la nos- 
tra literatura. Era nadiu de Bagá y vivia a les niit- 
janíes de aquella centuria, donchs 1' any 143^, va 
escrinre la sena obia, de qnina va tindren un exein- 
plar maniiscrit 1' arquebishe Aiitoni Agusti, y al si- 
gle XVlll ne posseia un cxeniplar 1' erudit marqués de 
Capmany. En Tone^ Ainat 1 estnema y posa el títol 
en aquesta forma Histories e conquestes del revnlme 
d' Aragó e principal de Catalunya. Al any 1886, a 
la imprempta de «La Renaixenqa» se va imprimir 
en un volúm la obra esmentada, encara que'l lílol 
de la meteixa és un xich diferent del que resta es- 
mentat. 

TOMÍPAR. adj. Bot. S' apropia aquest calificatiu 
a les plantes que's multipliquen per esqueix. Tomi- 
paro. 

TOMÍS. m. Zool. Mena d'aragnits niolt abundosos. 
Tomiso. 

TOMINITS. m. pl. Zool. Familia d' aragnits quin 
tipus és el tomis. 

TOMISME. ni. Doctrina de Sant Tomás d' Aquino. 
Tomis no. 

TOMISTA, m. Qui seaueix o defensa la doctrina 
de Sant Tomás d' Aquino. Tomista. 

TOMISTICH, CA. adj. Pertanyent ais tomistes o 
a les senes doctrines. Tomístico. 

TOMO. m. Cada una de les parts o Ilibres sepa- 
ráis en que divideixen e!s autors llurs obres, espe- 
cialment les extenses y Margues. Comunament s' en- 
tén per aquesta veu el eos o bulto de qualsevol Ilibre. 
Tomo. II VOLÚM. 

TOMOGINIA. f. Bot. Mena de plantes quin ovari 
se divideix en quatre direrents lobuls. Tomoginia. 

TOMOSITA. f. Min. Varietat de carbonat de man- 
ganesa. Tomosita. 

TOMOTOCIA, f. Med. Part que 's verifica per me- 
dí d' una incisió Tomotocia. 

TOMOTÓCICH, CA. adj. Med. Lo concernent a la 
tomotocia. Tomotócico. 

TOMSONITA. Min. Süicat hidratat d' alúmina y 
de cals, substancia mineral de color blanch, transpa- 
rent. Tompsonita. 

TOMULT. m. tumult. 




Segell de Tona 



TON. pron. Possessiu, contracció de lo tea, com: 
ont és ton pare? Tu 

TON. m. Nom propi d' home, síncopa d' Antoni. 
Antonio. 

TONA. f. Nom propi de dona, síncopa de Antonia. 

TONA. Geog. Poblé de la 
prov. de Barceona, bisb. y 
part. jud. de Vich; és a la ca- 
rretera de Barcelona a Ribes, 
té aigUes medicináis y 1,285 
habitants. 

TONADA, f. El tó o música 
que s' apropia a la Metra de 
cada c «ngó per ésser cantada. 
II MÚSICA. II Música. II Modo 
particular de dir una cosa. 
Tono. 

TONADETA. f. dim. Tona- 
dica, illa. 

TONAIRA, f. Pese Xarxa que s' usa pera pescar 
les tunyines, forniantla de cordill prim, fí y ben re- 
tort. Tonaira. 

TONALISACIÓ. f. Mus. Propietat característica 
d' un tó. Tonalización. 

TONALITAT. f. Mus. Propietat característica de 
un tó, determinada per la nota sensible y 1 perfecte 
acort. Tonalidad. 

TONAMENT, m. Ant. ESQUILAMENT. 

TONANT. adj. S' aplica a Júpiter Tronant o To- 
nant Tonante. 

TONAR, v. a. Tronar o Henear llamps. Tonar. 

TONARI. m. Hist. Petita flauta que s' utilisava a 
l'antigor pera donar el tó a^s oradors. Tonario. 

TONDRE. V. a. Llevar el peí a les robes de llana, 
com: panyos, bayeles, etc. Tundir. || Ter. ESQUILAR. 

TONEDlQ. m. La borra que queda de tondre les 
robes de llana. Tundizno, borra, tundición, tundi- 
dura. 

TONEDOR. m. Trasquilador. 

TONELADA, f. TONELLADA. 

TONELL. m. Ant CONVIT. I| Ant. Bota pera posarhi 
vi. Tonel. || m. Vas de fusta ampie de la boca que 
va afuantse al revés de la bota, qu' és mes groixuda 
del niitg. 

TONELLADA. f. Mida, la cárrega o capacitat de 
una embarcado, que correspón a cent seixanta y sis 
pauís cúbichs, y ties octaus d' altre; o a dues pipes 
de vint y set arrobes y mitja cada una. Tonelada. 

TONELLADA MÉTRICA. La que té mil kilograms. To- 
nelada métrica. 

TONELLATGE. m. Mida o capacitat comptada per 
tonellades. Tonelaje. 

TÓNELLERiA. f. BOTER. 

TONELLET. ni. Falda de 1' armadura antiga. To- 
nelete. II Les f ildilletes que posen al eos d' aigunes 
imatges. Tonelete. 

TONET, A. n. p. Dim. de Ton, a. Antoñito, a. 

TONET (Can). Geog. Caseriu a la carretera de 
Palma a Volidemosía, a I' illa de Mallorca. 

TONGADA, f. L' alternativa o torn que han de 
tindre o cumplir molts per obligació o per empleu. 
Tanda. 

TONI. n. p. Nom vulgar d' Antoni. Antonio. 

FER EL TONi. fr. Fer el lonto. Hacerse el bobo. 

TÓNICA, f. Mus. Nota fonamental d'un tó. Tónica. 

TON CH, CA. adj. Nom que's dona ais agents te- 
rapéutichs capados d' aumentar les propietats vitáis 
del nostre organisine. Tónico. 

TONICITAT. f. Med. Fcultat de lo que dependeix 
del tó vital de les parts orgániques d' un eos. Toni- 
cidad. 



TOP 



TOP 



63 



TONIFICACIÓ. f. Reforí, acció, efecte de donar 
íorces. 

TONIFICAR. V. a. Enfortir, refoKjar, donar for- 
ces. 

TONIFICARSE, v. r. Enfortirse, reforjarse, adqui- 
rir forces. 

TONIFICAT, DA. p. p. del verb tonificar. || For- 
tificat, enfortit. 

TONOBRANQUI. adj. Zool. Que té les branquies 
esteses. Tonobranqui. 

TONOGRAFÍA. f. Sistema de signes empleáis pera 
representar els sentiiiieiits y les pa sions que I' ora- 
dor y r artista dramátlch exnressen pél de la veu, la 
fesomía y el gest. Tonografía. 

TONOGRÁFICH, CA Pertanyent a la tonografia. 
Tonográflco. 

TONOTÉCNIA. f. Mus. Art d' anotar un tro? de 
música, y especialinent ais cilindres deis pianos de 
manubri. Tonotecnia. 

TONOTÉCNICH, CA. adj. Mus. Lo pertanyent ala 
tonotecnia. Tonotécnico. 

TONS. Gram. Tus. 

TONSILA, f. Med. Gandules aniigdales. Tonsila. 
II Estaca pera amarrarhi les naus. Tonsila. 

TONSILAR. adj. Med. Lo concernent a les tonsi- 
les. Amigdaláceo, tonsilar. 

TONSILITIS, f. Med. Iiiflamació de les amigdales. 
Amigdalitis, tonsilitis. 

TONSURA, f. El primer deis graus clericals, el 
qual se conce 'eix per má del bisbe, com disposició 
y preparació pera rebre'l sagrainent del ordre; aques- 
ta ceremonia consiste x en tallar un poch de cabell 
al que reb aquest grau. Tonsura. 

TONSURACIÓ. f. Acte y efecte de tonsurar. Ton- 
suración. 

TONSURAR. V. a. Donar el grau de la tonsura. 
Tonsurar. jj Tallar el cabell. |i TONDRE. 

TONSURAT. 111. El clergue que ha rebut tonsura. 
Clérigo de corona ó de prima, tonsurado. || Tallat 
de cabells. 

TONTADA, f. Acció o dita necia y tonta. Tonta- 
da, tontedad, tontería. 

TONTAMENT. adv. m. Ab tontería. Tontamente, 
neciamente. 

TONTANA. adj. com. TONTO. 

TONTAKRO, A. adj. y 

TONTÁQ, A. adj. Molt tonto. Tontazo, tontona- 
zo, tontón. 

TONTEJAR. V. n. Fer o dir tontades. Necear, 
tontear. 

TONTERA, f. Condició de tonto, detecte deis ton- 
tos. Tontedad. 

TONTERÍA f. Cosa o fet de tonto, jj Ignorancia, 
manca d enteniínent y de rao. Tontería, tontedad, 
tontera, tontada, ignorancia. 

TONTESA. f. Condició de tonto. Necedad. 

TONTILLO. 111. Mena de faldilles que usaven les 
dones, ab cércols de bi anilla o d'altra materia, po- 
sats a tronos pera estofar la roba. Tontillo. 

TONTÍSSIM, A. adj. sup. Molt tonto. Tontísimo. 

TONTO, A. adj. ignorant, mancat d' enteniment o 
rao. Necio, tonto, Ignirante, sandio. Insensato. 

FER EL TONTO fr. Fingirse tonto, donarse per de- 
sentés quan no 's vol convindre ab lo que 's proposa 
o fer lo que 's deinana. Hacerse memo, chiquito. 

TONY, A. adj. Badoch, xiniple. Necio. 

TONYINA. f. TUNYINA. 

TOP. m. Extrem d' alguna cosa. Tope || Punt per 
oiit topen els obgectes. Tope. || Acte y efecte de to- 
par Topetón. 



TOPI Ndut. Veu de mando pera indicar el moment, 
en quin lia de parar la tiiaixa el barco. |Top! 

TOPA. ni. TOPAN. 

TOPACI. m. Min. Pedra preciosa molt estimada 
per la seua niolta duresa. Ilustre y transparencia y 
per la hermosura del seu color groch bairejat ab un 
poch de roig, que'ls niineralosistes ne diiien groch 
vinos N' hi há també, encara que son molt rars, de 
altres colors. Topacio. 

TOPADA, f. El cop que peguen ab el cap els to- 
ros, nioltons y altres aiiiniils coinuts. Sol dirse tam- 
bé quan algú dona un cop ab el cap y de tot con que 
pegui qualsevol obíjecte, veicol, etc. Topetada, to- 
pada, morocada. testarada , mochada, tozolada, 
tozolón. 

TOPADOR, A. adj. S' aplica al animal avesat a 
topar. Topador, topetudo. 

TOPAMENT. m. Acte y efecte de topar. || DESAVI- 
NENQA. 

TOPAN, m. y 

TOPANS. in. pl. Ter. taSQUERES. || Punts determi- 
náis de un ternie, un terreny, etc., ab els quals un se 
orienta en sa marxa o en son re':;oneixement. Lindes 

SAPIOUER ELS TOPANS. fr. Ter CONÉIXER LES TAS- 
QUERES. 

TOPAR. V. a. Donar cops ab el cap; regularment 
se diu deis nioltons y altres animáis cornuts S' usa 
també com a neutre. Topetar, top ir. |1 Ensopegar 
una cosa ab un altra. Topar jj Trobar lo que 's bus- 
cava. Topar. II Atrapar, assolir. Alcanzar. || Ensope- 
gar ab els peus ab alguna cosa que posa a risch de 
caure. Tropezar. || Trobar casualment una cosa 
sense buscarla. Tropezar. || v. r. As<!Olirse 'Is ani- 
máis quan van corent. Zapitearse, toparse. 

ARA QUE'NS TOPA. fr. Ara que tenim ocasió. La 
ocasión la pintan calva. 

TOPARSE. V. r. Trobarse y dar cop dos obgectes 
o veicols que porten direccions enconlrades. Tope- 
tar, chocar. || Dit en lo moral de dues opinions dife- 
rentes. Chocar. 

TOPASSOLITA. f. Min. Varietat de granat gros- 
sulari de color de topaci. Topazolita. 

TOPAT, DA. p. p. Topado. 

TOPES, m. pl. Al teatre es el costat dret del for. 
Topes. 

TOPÍ. m. OLLETA. II adj. Lo refrech que 's fan les 
cavalcadures ab la punta de les íerradures. Topino. 
11 (V. tupí y sos deriváis). 

TOPICH, CA. adj. Lo que pertany a determinat 
lloch. Tópico. II m. Med. Medicanient extern. Tópi- 
co. II Ret. Lloch comú o oratori. Tópico. 

TOPINADA, f. tupinada. 

TOPO ni. Cop que dona una cosa ab un' altra. 
Topetón topo. || Taca de tinta que cau demunt del 
paper. Borrón. 

TOPÓGRAF. in. Qui descriu o fa 'I plan d' algún 
lloch. Topógrafo. 

TOPOGRAFÍA, f. Descripció o deliniació d' un 
lloch. Topografía. 

TOPOGRÁFICAMENT. adv. m. Duna manera to- 
pográfica. Topográficamente. 

TOPOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la to- 
pografía, com: carta topográfica. Topográfico. 

TOPOLOGÍA, f. Conjunt de regles pera la inter- 
pretació deis signes de la topografía, y pera formar 
exacta idea de les localitats péls dibuixos o plana 
que les representen. Topología. 

TOPOLÓGICH, CA. adj. Lo que 's refereix o per- 
tany a determinat lloch. Topológico. 

TOPONIJWIA. f. Quadre nietodich deis noms deis 
Uochs de qualsevulia comarca. Aixis se diu: la topo- 
nimia del Llobregat. Toponimia. 



64 



TOR 



TOR 



TOPONÍMICH, CA. adj. Pertanyent a la toponimia 
o ais noms deis llochs. Toponimico. 

TOPONOMÁSTICA, f. Catálech deis noms de 
llochs. pobies y ciutats. Toponomástica. 

TOPORAMA. m. Panorama d' un lloch particular. 

TOPORiSTICA. f Ciencia que determina la posi- 
ció deis diferents llochs de la térra. Toporística. 

TOPORÍSTICH, CA. adj. Lo concernent a la topo- 
rística. Toporistico. 

TOPO PESIA, f. Descripció poética d' un lloch 
imaginari. Topstesia. 

TOPOTÉSICH, CA. adj. Lo que pertany a la topo- 
tesia. Topotésico. 

TOPU. m. 1er. ibicench. Cop, serrellet. Golpe, fle- 
quillo. 

TOQUEJAR. V. a. Tocar sovint. Toquinear. 

TOQUEJARSE. v. r. Tocarse sovint. 

TOQUEJAT, DA. p. p. del verb TOQUEJAR. 

TOQUER, A. m. y f. Teixidor de toques. 

TOQUETA. f. dim. Toquilla. 

TOQUETEJAR. v. a. Tocar sovint y lleugerament. 

TOQUETEJARSE. v. r. Tocarse sovint y lleuge- 
rament. 

TOQUETEJAT, DA. p. p. del verb TOQUETEJAR. 

TOR. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. de 
Urgell, part. jud. de Sort; es a la vora del riuet del 
sen nom y té 96 hab. {| Poblé del dist. munpal. de La 
Tallada, prov. de Girona. || Hidrog. Neix al peu del 
port Negre, frontera de Franga, passa per Tor, y 
desaigua a la vora esquerra de la Valí Farrera. poch 
abans del poblé d' Alins, prov. de Lleida. || —(punta 
DE LA). Cap de la badía de Palma, illa de Mallorca, 
Balears. || — d'espá (LA). Geog. Antiga casa a la co- 
llada que separa les rassants del Marlés de les de la 
riera del Lliíganés. 

TOR. m. Ant. TORRA. 1| TORRENT. || TORO. 

TORA. f. El tribut que pagaven e!s jueus per fa- 
milies. Tora. || El Ilibre de la llei deis jueus. Tora. 
II Bot. Mena d' herba. 

TORA PUDENTA. Bot. JULIVERTAgA. 

TORA. f. Med. Malaltía que divideix les puntes 
deis cabells y 'Is destrueix poch a poch. Horquilla. 

TORA (J.). Biog. Escriptor religiós de iiiitjans 
del sigle XiX que va publicar al any 1864, la tradúc- 
elo d' una obra de P. A. Maurel, ab el titol de El 
cristiano instruido en la naturaleza y uso de las in- 
dulgencias. 

— Y ANDREU (MIQUEL). Biog. Hisendat, agricultor 
y lletrat de la primera meitat del sigle xix. Al any 
1850, va estampara Figueres una obra titolada Con- 
sejos d los hacendados y agricultores. Consideraciones 
prácticas acerca de las mejoras más importantes y 
menos dispendiosas que se pueden realizar en la agri- 
cultura de varias comarcas de la provincia de Gerona. 

— Y MARCÉ (DOMINGO). Biog. Doctor en medicina 
y cirurgia. Va néixer a Olot al any 1797 y va morir 

al any 1857. Va escriure obres 
molt remarcables entre quines 
cal fer esmeiit de les següents: 
Reflejo del influjo de las simpa- 
tías en el diagnóstico y trata- 
miento de las enfermedades, any 
1843. Observación de una hidro- 
fobia, any 1839. Tratado com- 
pleto de patología y fisiología mé- 
dica. 

TORA. Geog. Poblet del dis- 
tricte municipal de Tor, pro- 
vincia de Lleida. il Vila de la pro- 
vincia de Lleida, bisbat y partit 
judicial de Solsona; es a la vora del riu Llobregós 
y té 972 hab. || Predi de la costa ponentina de Ma- 
llorca, a la carretera de Palma a Andraig. 




Segell de Tora 



TORACENTESIS. f. Med. Operació del empiema. 
Toracentesis. 

TORACENTÉSICH, CA. adj. Med. Lo que pertany 
a la toracentesis. Toracentésico. 

TORÁCICH, CA. adj. Anat. Lo concernent al pit. 
Torácico. II Ictiol. Calificació deis peixos ossosos 
que teñen les aletes ventrals sota de les pectorals. 
Torácico. || Entom. Calificació deis insectes coleóp- 
ters que teñen el cosset acabat en punxa. Torácico. 
II Med. Epítet deis medicanients propis pera comba - 
tre les malaltíes del pit. Torácico. 

TORACODINIA. f. Med. Dolor al pit. Toraco- 
dinia. 

TORACODÍNICH, CA. adj. Med. Propi o peculiar 
de la toracodinia. Toracodínico. 

TORACOSCOPI. m. Instrument a propósit pera 
explorar r estat del pit y pera investigar les seues 
dolencies. Toracóscopo. 

TORACOSCOPIA. f. Explorado del pit. Toracos- 
copia. 

TORACOSCÓPICH, CA. adj. Lo pertanyent ala 
toracoscopia. Toracoscópico. 

TORÁQ. adj. augm. Toro gros. Torazo. 

TORADA, f. El conjunt de toros ja crescuts y se- 
parats, perqué están de saca. Torada. 

TORAL, f. adj. Arq. Principal, mes fort, mes en- 
lairat. Toral. 

TORALLA. f. Barana de fusta o ferro a modo de 
rastell pera privar la entrada o sortida d' algún lloch. 
Rastillo. II MARGE. 

TORALLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Se- 
rradell, prov. de Lleida. 

TORALLESr Geog. Poblé del dist. municipal de 
Montagut, prov. de Girona. 

TORALLOLA. Geog. Poblé del dist. municipal de 
Serradell, prov. de Lleida. 

TORAM. m. Conjunt o ramat de toros. 

TORÁN. Hidrog. Riuet de la Valí d' Aran, prov. 
de Lleida. Neix al estany Negre, passa per Caneján 
y desaigua a la vora del Carona. 

TORAS. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, dióc. 
de Valencia, part. jud. de Viver; es a la vora del riu 
Palancia y té 886 hab. 

TÓRAX, m. Anat. Capacitat o buit del pit. Tórax. 

TORÁXICH, CA. adj. Lo referent al tórax. 

TORB. m. DESTORB. II Confusió, desordre o des- 
concert. Turbación, turbamiento. II Caragol de vent 
que 's desenrotlla en les tempestáis y causa molt de 
mal. Torbellino. 

TORBA. f. Min. Combustible térros que pervé de 
la descomposició de les plantes herbácies. Turba. II 
Mar. Caixa formada contra '1 costal del barco, ont 
se reuneixen els condueles deis bechs a cada banda, 
Torba. || turba. 

TORBA DE CAP: RODAMENT DE CAP. 

LLOCH PLÉ DE TORBES. Min. Turbal, turbera. 

TORBACIÓ. f. Desordre, confusió, avalot Turba- 
ción. II L' acció y efecle de torbarse. Turbación. || 
ATURDIMENT. 

TORBADAMENT. adv. m. Ab torbació. Turbada- 
mente. 

TORBADÍSSIM, A. adj. sup. Molt torbat. Muy 
turbado, turbadisimo. 

TORBADOR, A. s. La persona o cosa que causa 
alguna torbació. Turbador, perturbador. 

TORBADORAMENT. adv. D' una manera torba- 
dora. 

TORBAL. m. Min. Paratge pié de torba. Turbal, 
turbera. 

TORBALL. Geog. Lloch del dist. munpal. de Muro, 
prov. d' Alacant. 



TOR 



TOR 



65 



TORBAMENT. m. Acte y efecte de torbar y de 
torbarse. Desondre y coiifusió del esperit. Entreteni- 
iiient, trifíanga. Entretenimiento. 

TORBANT. m. Adorno ab que 'Is orientáis se ta- 
pen el cap. Se fa d' una faixa de coto, seda, etc., en- 
rotllada al cap. Turbante. 

TORBANT D' OR. Bot. Planta. Francesilla matizada. 

TORBANY. Hidrog. Riuet de la prov. de Girona- 
que baixa del terme de Pedrinyá y desaigua a la vora 
del Fluviá, sota Espinavessa. 

TORBAR. V. a. Alterar o trastornar 1' ordre o estat 
natural d' alguna cosa. Turbar. || ENTERBOLiR. || Sor- 
pendre, aturdir a algú, causantli rubor en algún acte 
de modo que li falti esina pera parlar o pera seguir 
fent lo que feia || En lo moral, inquietar. Perturbar, 
inquietar. || For. Disputar, contestar al contrari. 
Turbar. 

TORBARSE. v. r. Quedarse parat o confós sense 
poguer parlar. Cortarse, turbarse, atajarse, empa- 
charse, sorprenderse. II Perdres, no poder continuar 
fent algún discurs, etc. Perturbarse, turbarse, cor- 
tarse, perderse. 

TORBAT, DA. adj. Confós, avergonyit. Confun- 
dido, turbado, confuso. 

TORBATIU, VA. adj. Lo que torba o inquieta. 
Turbativo. || For. S' aplica a la possessió qu' algú 
adquireix, violentaiit la que un altre tenia. Turba- 
tivo. 

TORBELLÍ. m. Vent fort encontrat que fa remoure 
y regira tot lo que trova, y ho al^a en 1' aire formant 
rotllos y donant voltes. Torbellino. || Met. La perso- 
na jove, molt viva y inquieta, y que fa o dlu les co- 
ses sense ordre ni concert y atropeiladament. Tor- 
bellino. 

TORBERITA. f. Mlti. Varietat de fosfat d' urá. 
Torberita. 

TORCA, f. Cova formada per les grans pedrés a les 
inontanyes. Torca. || Femella d' un caragol o espiral. 
Tuerca. 

TORCABOQUES. m. Ant. TOVALLÓ. 

TORCA?, adj. TORCAl. 

TORCAL. m. Conjunt de torques. || Mena de'tela 
basta pera fer draps. || adj. Ferestech, propi de les 
torques o coves. Sol dirse d' una raga de coloms fe- 
restechs. Torcaz. 

TORCAMOCHS. m. MOCADOR. 

TORCAR. V. a. AIXUGAR. || netejar. || Fregar ab un 
drap la superficie bruta o moUada d' alguna cosa. 
Limpiar. 

TORCARRASOR, m. Nom deis draps ab que aixu- 
guen la rasor (no la navaja) els barbers, el que bé 
podría donarse igualnient al aparell de goma que ab 
el meteix obgecte está molt en us avui día. 

TORCAT, DA. p. p. de TORCAR. || NET, FREQAT. 

TORCECOLL. m. Ornit. llepallosa. 

TORCEDÍf, A. adj. Lo qu' és fácil de tórcers y 
ferarchs. Borneadizo. 

TORCEDOR, m. L' eina ab que 's tor; alguna cosa. 
Torcedero. 

TORCEDURA. f. L' acció y efecte de torcer. Ter- 
cedura, borneo, encorvadura, encorvamiento. 

TORCEJAR. V. n. TORTEJAR. 

TORCER. V. a. Donar voltes a alguna cosa apre- 
tantla. Entortar, torcer. || Doblegar, posar corva al- 
guna cosa. Bornear, torcer, inclinar, oblicuar, 
mimbrear, doblar, doblegar, acorbar, acombar, 
encorvar, retornar, ladear. || Met. Inclinarse 'Is 
jutges a la part que té menys rao. Torcer. || Ant. 
Desviarse y apartarse del camí recte, de la virtut y 
de la rao. Torcer. || Girar la punta d' alguna cosa 
aguda, com ciau, águila, etc. Rebotar. II v. r. Incli- 
narse alguna cosa mes a una part que a una altra. 

DIO. CAT.— V. III.— 9. 



Contorcerse, encorvarse. || Posarse com un ganxo. 
Engarabatarse. II GIRARSE. 

TORCICOLL. m. pastorella, 2. 

TORCIMANY. m. Intérpret, el que intervenía en- 
tre un cátala y un moro per entendres en la conver- 
sa. Truchimán. || Ficció, embusteiia artificiosa. Gua- 
dramaña. 

TORCIMENT. m. Doblech o encorvadura de loque 
eslava dret. Torcimiento. || Acció violenta ab que 's 
treu del seu lloch o s' aplica en sentit contrari alguna 
cosa, cotn el sentit deis autors, etc. Torcimiento, 
tormento. 

TORCLE. m. TÓRCUL. 

TORCRE. V. a. TORCER. || Ant. ATORMENTAR. 

TÓRCUL. m. Prempsa petita. Tórculo. || Mena de 
prenipsa que usen pera fer estampes. Tórculo. 

TORCULAR. m. Cir. Cert venatge. Torcular. 

TORCULAT. ni. Eina ab rosques com els caragols 
de les prempses. Torculado. 

TORQABLE. adj. Que 's pot torgar. 

TORgADOR, A. m. y f. Qui torg o lo que tor?. 

TOREAR, v. a. TORCER. 

TORQAT, DA. p. p. de TORgAR y de TORCER. || 
TORT. 

TORQUT, DA. adj. TORgAT. 

TORDELLA, f. Ornit. y 

TORDENJA. f. Ornit. Mena d' aucell. Tordella. 

TORDERA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Gra- 
nyanella, prov. <ie Lleida. || Vila 
de la prov. y bisb. de Barcelo- 
na, part. jud. d'Arenys de Mar; 
és a la vora del riu del seu nom 
y té 2,768 hab. || Hidrog. Riu de 
la prov. de Barcelona. Neix al 
Montseny, passa pél poblé de 
aquest nom, Sant Esíeve de Pa- 
lautordera, Sant Celoni, Fogás 
de Tordera y Tordera, y des- 
aigua al mar, entre Malgrat y 
Blanes. 

TORDERES. Geog. Poblet 
del cantó de Thuir, bisb. de Per- 
pinyá, depart. deis Pirineus 
Orientáis; és a la vora de la carretera de Ceret a 
Porgues y té 78 habifauts. 

TORDILL, A. adj. De color de tort. Se diu espe- 
cialment deis cavalls, matxos y mules. Tordillo, ru- 
cio, rodado. 

TORDO, A. adj. Del color del tort. Tordo. 

TOREIG. m. Exercici o art de torejar. Toreo. 

TOREJADOR. m. Qui té per ofici torejar; s' aplica 
ordinariament al que toreja a cavall. Picador, to- 
reador, y torero, si és de a peu. 

TOREJAMENT. m. L' art y exercici de torejar. 
Toreo, tauromaquia. II Met. V acció d' incomodar a 
algú, t}urlantse d ell. Toreo. 

TOREJAR. V. a. Lluitar, combatre ab els toros a 
la plaga. Sortear, torear. || Met. Burlarse d' algú ab 
accions o entretenintlo. Sortear, torear. 

TOREJAT, DA. p. p. Toreado. 

TORELLÓ (Mateu). Biog. Industrial deis que mes 
s' afanyaren a deixondir totes les manifestacíons del 
travall catata a mitjans del sigle XIX. La fabricació 
deis estampats 11 devia niolts deis avengos que arre- 
laren a Catalunya al ésser transformada. Va pertá- 
nyer a les institucions económiques mes significades 
y fou deis quins contribuiren a organisar les exposi- 
cions barcelonines, y les nacionals y extrangeres, en 
totes quines va meréixer distincions. Va morir a Bar- 
celona al any 1873. 

— Y BORRAS (RAMÓN). Biog. Mestre de primera en- 




Segell de Tordera 



66 



TOR 



TOR 




Ramón Torelló y 
Borras 



TOPE 



Segell de 
Sant Feliu de Torelló 



senyanga y distingit economista, que va ésser verda- 
dera autoritat en les qüestions araiicelaries. Va per- 
tányer a les corporacions ont aquelles qüestions se 
debatíen, havent format part 
de les juntes del Fonient del 
Travall Nacional y del Colegí 
del Art Major de la seda. Va 
morir a Barcelona al any 1895. 
Havia publicat en revistes y pe- 
rióJichs articles de molta doc- 
trina, y algunes obres apart, 
entre quines cal esnientar: Mé- 
todo racional para aprender sin 
grande esfuerzo el idioma caste- 
llano en las escuelas de Cataluña 
(Barcelona, 1870), travall pre- 
iiiiat per la Societat deis Aiuichs 
de la Instrucció al any 1869; 
Método para la enseñanza de la 
Aritmética y Necrología de don 
Claudio Arañó y Arañó (Barcelona, 1888). 

TORELLÓ (Sant Feliu de). Geog. Vila de !a prov. 
de Barcelona, bisb. y part. jud. de Vich; és a la con- 
fluencia del riu Ges ab el Ter, 
té a gües medicináis, alguna in- 
dustria y 3,796 hab. || — (SANT 
PERE DE). Lloch ab ajuntament, 
de la prov. de Barcelona, partit 
jud. de Vich, al peu de la mon- 
tanya de Bellmunt. En son ter- 
me lii brollen les aigües sulfu- 
roses de la Font Sania. \\ Lloch 
de r illa de Menorca, al terme 
de Maó, ont s' hi poden veure 
restes de construccions cicló- 
pies. 
TORELLONS. Geog. Lloch del districte de Maó, a 
r illa de Menorca. 

TORENT (Ramón). Biog. Metge y cirurgiá de no- 
menada niolt nierescuda, que va figurar com una de 
les reputacions proíessionals mes termes a Barcelona 
a la segona meitat del sigle xix. A 1' any 1872 va in- 
gressar a la Reial Academia de Medicina de Barce- 
lona, donant lectura a un discurs que va ésser ob- 
gecte de grans lloances: Consideraciones sobre recien- 
tes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico. Va 
morir a Barcelona a I' any 1882. 
TORER. m. TORERO. 

TORERÍA, f. L' art del torero. || Conjunt de tore- 
ros. Torería 

TORERO, m. TOREJADOR 

TORERO DE BARRA LLAROA. Aquell que toreja ab 
barra Marga. Varilarguero. 

TORERO DE LLANQA. Qui torcja ab llanga, trencant- 
la al ferir els toros ab ella. Rejoneador, 
TORET. m. dim. Torillo, torete. 
TOREUMATÓGRAF, s, Qui 's dedica a la toreu- 
matografía. Toreumatógrafo. 

TOREUMATOGRAFÍA. f. Art d' esculpir els bai- 
xos relleus. Toreumatografía. 

TOREUMATOGRÁFICH. CA. adj. Lo que pertany 
a la toreumatografía. Toreumatográfico. 

TORÉUTICA, f. Art d' esculpir els baixos relleus 
a la fusta. Toréutica. || Art de cisellar y fondre. To- 
réutica. 

TORÉUTICH, CA. adj. Lo que pertany a la toréu- 
tica. Toréutico. 

TORI. m. Min. Metall de color de plom, pulve- 
rulent, que pél frech recobra un brill metálich. 
Torio. 
TORIA. L Ter. Sarment. || CAPFICAT, 1. 
TORiA DE CARABACER. f. El tronch que surt y d' ont 
pengen les carabaces. Rastro. 
TGRIBL n. p. Toribio. 



TÓRICH, CA. adj. Quim. Lo concernent al tori; se 
diu d' un ácit procedent del tori. Tórlco. 

TORIL, m. Corral de toros. 

TORÍN. m. El lloch o gavia ont hi tanquen els to- 
ros pera anarlos traient a la plaga, y també s' entén 
per la plaga ont els toregen. Toril, y chiquero, pro- 
vincia d' Andaliisía. 

TORINA. f. Quim. Oxit de tori. Torina. 

TORINÉS, A. adj. Natura» o pertanyent a Torfn, 
ciutat d' Italia. Torinés. 

TORiS. Geog. Poblet del regne de Valencia. 

TORISCAR. V. a. ESQUILAR. 

TORITA. f. Min. Substancia negra y brillanta que 
pél seu aspecte s' assembla a la oxidiana o a la ga- 
lodinita. Torita. 

TORM. m. Pedra o roca raolt grossa desgafada del 
cingle. Tormo. 

TORME. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Do- 
meny, prov. de Valencia. 

TORMELL. m. TURMELL. 

TORMENT. m. Acte y efecte d' atormentar. Tor- 
mento. II Pena gran, aflicció, dolor. Tormento. || La 
pena o cástich que donaven al delinqUent pera que 
confessés o declares la veritat quan hi havía pre- 
sumpció fundada o prova semiplena. Martirio, tor- 
mento. II SUPLICI. II Met. Congoixa, aflicció, pesar, y 
també la cosa o subgecte que '1 causa. Martirio, 
tormento. Ii TORCIMENT, 2. 

DONAR TORMENT. fr. DONAR PENA. || Posar a algún 
reu a qüestió de torment, pera que confessi o declari 
la veritat. Dar tormento. \\ Causar un greu dolor al 
eos o a r ánim. Dar tormento. \\ Met. Molestar ab 
continúes instancies a aigú pera que fací o accepti 
alguna cosa. Moler, martirizar, machacar. 

TORMENTA, f. Temporal, tempestat. Tormenta, 
tempestad, borrasca. || Met. Adversitat, desgracia. 
Tormenta. 

TORMENTAR, v. a. ATOR- 
MENTAR. 

TORMENTAT. p. p. del 
verb TORMENTAR. 

TORMENTÍ. m. Mar. Mas- 
teler vertical que 's posava 
sobre'l cap del bauprés. Tor- 
mentín. 

TORMENTILLA. f. Bot. 
TURMENT1LA. 

TORMENTOS, A. adj. Lo 
que causa tormenta. Tor- 
mentoso. II Lo qu' está molt 
exposat a tormenta. Tormen- 
toso, tempestuoso. || Met. 
ENFADOS. II Náut. Se diu de 
la ñau que fácilment se des- 
arbora a causa del seu mal 
movinient. Tormentoso. 

TORMILLO (El). Geog. Poblé de la prov. d' Osea, 
bisb. de Lleida, part. jud. de Sarinyena; és a la vora 
del F.-C. de Saragoga a Barcelona, té estació y 598 
habitants. 

TORMINAL, adj. Med. Que té '1 carácter de cólich. 
Torminal. || Que aplaca la cólica. Torminal. 

TORMO. Geog. Caseriu del terme de Cirat, prov. 
de Castelló. 

TORMOS. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, 
d¡6c. de Valencia, part. jud. de Pego; és a la vora 
del riu Bolata y té 509 hab. 

TORMS. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part. jud. 
de Lleida; és a la vora de la riera de Sarroca y té 
450 hab. 

TORN. m. En la mecánica, és un cilindre gros que 
entra en la composíció de les maquines pera pujar o 




Brot de tormén tilla 



TOR 



TOR 



67 



niotire cossos de gran pes, voltant una corda al ci- 
lindre y donant voltes per medi de qtiatre bracos de 
una roda, cif;onya, ele Torno. || QualsevuHa máqui- 
na ab roda que giri sobre 'I sen eix; serveix pera di- 
ferents usos, segons sigui la seua forma, tais coni 
pera retorcer seda, filar llana, passar fariña, fer ca- 
noiis els teixidors, etc. Torno. || Máquina petita que 
usa '1 torner pera toniejar la fusta. Torno. || Máqui- 
na de lu^ta ab varíes divisions ajustada a una fines- 
tra que sol haverhi ais convenís de nionges, en la 
qual, fentlii lionar voltes, passen els recados sense 
ésser vista la persona que 'Is dona o reb, y també 's 
dona el meteix nom a la finestra a que s' acomoda 
dita máquina. Torno. || Volta alentorn. Vuelta, giro, 
torno. II A les cereríes, és la máquina ont cau la cera 
rediiida a cosa de cinquanta fils, desde una altra que 
té cinquanta forats y la forma de barca. Torno. || 
Un altra máquina ab que treuen la tina o caldera 
plena de cera pera portarla al seu lloch. Torno. || 
Dit de lo que's posa alentorn d' alguna cosa. Torno. 
II Cércol que forma un cavaller al exercitar un ca- 
vall. Torno. II TANDA. II Ais arrendaments, el regr.és 
que 's fa del ramat otorgat al que mes ha ofert al 
que '1 segueix en la oferta o dita, per no haver donat 
prou fiances dins del terme prefixat. Torno. || Acte y 
efecte de tornar. || RETORN. 

CADA Hú PÉL SEU TORN. Loc. Cada hú pél seu or- 
dre o quan li toca. Cada uno por su turno, ó alterna- 
damente, por veci's. 

DONAR UN TORN. fr. DONAR UN TOM O UN VOL. 

ENTORN. adv. ni. Alentorn. Alrededor, en torno, 

NO PÓQUER TREURKN TORN NI VOL. fr. No poguer 

rediiir a algú a la rao. No poderse avenir con alguno. 

TOCAR EL TORN. fr. TOCAR LA TANDA. 

TORN AL ADRA. El tom que ab forga de sanch, de 
vapor o d' altra mena, mitjangant una roda y una po- 
litja, fa voltar en moviment conibinat alió que 's tor- 
neja. 

TORN DE CARRETA. La banda posterior de la me- 
teixa. 

TORN. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Parro- 
quia de Besalú, prov. de Girona. 

TORN (Coll del). Orog. Coll a 1,902 met. d' alti- 
tut, situat entre el Conflent y el Capcir, al N.O. de 
Candís, depart del Pirineus Orientáis. 

TORNA, f. Acte y efecte de tornar. Vuelta, j] Com- 
pensado en diner del major valor d' una cosa que 's 
reb en els cambis. Vuelta, retorno, recambio. | Pe- 
lleringa o osset que posa 'l carnicer demunt de la 
pesada de la carn pera fer caure la balanga. Contra- 
peso, hueso. II TORNADA. || Minva d' alguna cosa. 
Merma. 

DONAR TORNES, fr. En les compres y barates es 
donar alguna cosa o quantitat per 1' excés del valor 
de lo que 's reb. Volver. 

FER TORNES, fr. Créixer, aumentar, donar de sí 
alguna cosa. Regularment se diu de les viandes. 
Cundir, dar de si. 

¿Y LES TORNES? Expr. Ab 

que 's dona a entendre qu' algú 
se veniará del agravi que li 
fan. ¿Y ¡as tornas? 

TORNABÍS. m. TORNAViS. 
TORNABODA, f. El día des- 
prés de la boda, y 's pren per 
¡a menjada o festa que 's fa en 
aqueix día. Tornaboda. 
TORNABÓS. Geog. o 
TORNABOUS. Geog. Poblé 
de la prov. de Lleida, bisb. de Urgell, part. jud. de 
Balaguer: és en térra plana y té 912 hab. 

TORNADA f. Regrés d' algú d' algún lloch. Vuel- 
ta, tornada, torna, tornadura. || Restilucíó de lo 
que s' havía pres o rebut. Torna. || Poét. Repetido 
d' alguna copla o tro; d' ella, com se fa al cantar 




Segell de Tornabous 



els goigs, etc. Vuelta, tornada. || Aítis. Aquell nom- 
bre de versos que 's repeteixen ab la nieteixa nota. 

TORNADIQ, A. adj. Que torna a girar ab facilitat. 
Tornadizo. 

TORNADOR. m. S' usa en la frase Ésser tomador. 
Perdre en el cambi. Perder, tener que añadir. 

TORNAFORT. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Soriguera, prov. de Lleida. 

TORNAGAUXES. m. (És la tornegauche francés). 
Barreta quadrada ab uns doblechs al cim, entre els 
quals se fica una altra pega que s' estaca ben 
caleata, y donanthi voltes ab aquesta especie de 
ciau se r entorxa Dita eina serveix també per co- 
llar y descollar caragols de cabota cairada. 

TORNALLUMAR. v. n. Resplendir. Resplandecer. 

TORNAMIRA (Joan). Biog. Metge del sigle xvi 
autor de varis tractats de materies métiiques, y de 
una obra llatina, com aqu.lls manuscrita, anoniena- 
da: Clasificatorium super Almanjaris nono, etc. 

— (MARTÍ). Biog. Relligiós del ordre del Císter, 
que va morir a Italia ais comengos del sigle xvil. Va 
escriure una munió de Ilibres relligiosos, y entre 
ells cal esmentar el de Oficis y resos de la seua ordre. 
Havía fet algunes esmerades traduccions del castellá 
al italiá. 

— DE SOTO (JOAN). Biog. Escriptor valencia deles 
derreries del sigle XVlll y comentos del xix. Ais 
anys 1806 y 1807, va publicarse a Valencia una obra 
seua en dos volums, ab el títol de Sumario de la vida 
y hechos del Rey Don Jaime I, de Aragón, llamado 
el Conquistador. 

TORNAPUNTA, f. En I' arquitectura y fustería es 
lo fust o puntal inclinat al horifzó, encastat pél cap 
de baix a una paret o peu dret y pél altre extrem 
emmetxat a un altre fust, conuinament horisontal, ab 
I' obgecte d' evitar que 's doblegui. Tornapunta. 

TORNAPUNTES. Llata o calciró de fusta pera 
apuntalar. 

TORNAR. V. a. Restituir lo que s' ha emrnanllevat, 
pres o donat. Volver, tornar. || Repetir lo que s' ha 
fet, y aleshores se junta ab infinitius d' altres verbs. 
Volver, tornar. || Ajustanthi la partícula per, signi- 
fica defensar, patrocinar. Volver. || Dirigir o encami- 
nar una cosa a un' altra, material o immaterial. Vol- 
ver. II Continuar el fil de 1' historia o discurs que 
s' havía interroniput. Volver. II Restituir o posar de 
nou a algú o a alguna cosa al lloch o estat que abans 
tenía. Volver. || Fer que alguna cosa torni al seu ori- 
gen, com el dret d' elecció de beneficis. Devolver, || 
Afegir, donar en les compres y vendes 1' excés del 
valor de la cosa que 's reb. Volver. || Al joch de pi- 
lota, contrarrestarla del qui saca. Volver. Il Rebatre, 
repercutir. Volver, rechazar. I| No aceptar algún re- 
gal, enviantlo a qui 'I fa. Volver, tornar. || Enviar 
alguna cosa, com la causa al jutge superior. Volver. 
II p. u. VOMITAR, il V. n. Regressar, vindre al lloch 
d' ont abans s' havia eixit. Volver, tornar. || Enca- 
minarse a alguna part ont ja s' havía estat. Volver. 
II Restituirse al domini o possessió d' alguna cosa. 
Volver. II Fer o dir per torn alguna cosa. Alternar, 
turnar. || Succeirse unes coses a unes altres, variant- 
se y tornant per torn. Alternar, || Fer rodar el torn. 
Tornar. 

TORNAR AB LA METEIXA. fr. Instar ab perfidia. Por- 
fiar, recalcar, macear, no descansar, tornar á beber. 

TONAR AB LA METEIXA. fr. Burlarse d' algú re- 
traientli o publicantli algún detecte. Darle con la del 
martes. 

TORNAR A CAMBIAR, fr. RECAMBIAR. 

TORNAR A CARREOAR. fr. Carregar segona vegada. 
Recargar. 

TORNAR A COMPTAR. fr. Tornar a comptar segona 
vegada alguna cosa. Recontar. 

TORNAR A ENVIDAR, fr. Envidar segona vegada. Re- 
envidar. 



68 



TOR 



TOR 



TORNAR A FER. fr. REFER. 

TORNAR A FLORIR. fr. REFLORIR. 

TORNAR A MUDAR, fr. Posar una persona o cosa en 
lloch d' una altra. S' usa com recíproch enraonant de 
persones. Remudar, reemplazar. 

TORNAR A PASSAR. fr. Passar per un lloch pél qual 
ja s' hi havía passat. Repasar. 

TORNAR A PASTURAR, fr. Pasturar segona vegada. 
Repastar. 

TORNAR A PENSAR, fr. REPENSAR. 

TORNAR A PESAR, fr. REPESAR. 

TORNAR A PREGUNTAR, fr. REPREGUNTAR. 

TORNAR A RENTAR, fr. Rentar de nou lo que ja se 
liavía rentat. Relavar. 

TORNAR A SELLAR, fr. RESSELLAR. 
TORNAR A SEMBRAR, fr. RESSEMBRAR. 
TORNAR ATRÁS fr. RECULAR. 
TORNAR A VEURE. íf. REVEURE. 
TORNAR EN SÍ. fr. Recobrar els sentits que s' ha- 
víen perdut per algún accident. etc. Volver en si, des- 
embebecerse, recobrarse, volverse, revivir. 

iTÓRNAHil iTORNEMHi! Mena d' intergecció que ad- 
verteix al reincident en alguna cosa que ja se li ha 
représ, 1' enfado que ocasiona. ¡Vuelta! ¡dale! ¡otra 
vuelta! 

TORNARHi. fr. Tornar a fer lo que ja s' havía fet o 
a dir lo que s' havía dit. Repetir, refri-scar, refrendar, 
segundar, porfiar, desdoblar la tioja. 

TORNARSE AGRE. fr. Posarse agre o agafar la quali- 
tat de tal alguna cosa. Acedarse. 

TORNARSE MUT. fr. Perdre 1' us de parlar. Enmu- 
decer. 

TORNARSE MÚSTICH. fr. Desvanéixerse, perdre M 
vigor. Marcfíitarse. 

tornArshi. fr. Defensarse procurant danyar a 
qui 'ns ataca. Volver por si, volverse contra. 

tornArsen. Tornar al lloch d' ont s' havía eixit. 
Restituirse, volverse. 

QUE TORNA, QUE GIRA. Loc. fam. Ab que 's denota 

r enfado que causa la perfidia indiscreta. Dale que 

dale, ó dale que le das, ó dale que le darás, dale bola. 

TÓRNALI LA TROMPA AL XICH. LoC. ter. FÍCALI'L DIT 

A LA BOCA. 

TORNEM ALLÁ. Expr. ter. ¿Qiií se 'n va a recordar? 
¿Quién renueva la memoria? ¿Quién se acuerda ya? 

TORNARSE, v. r. Tornar un el cop si 1¡ peguen. 
Volverse. || ENTORNARSE. 

TORNASSOL. m. Reflexe. Tornasol, viso, gira- 
sol. 

TORNASSOLAR. v. a. Disposar una cosa de mane- 
ra que faci reflexes. Tornasolar. || Pintar de varis 
colors. Tornasolar. 

TORNASSOLAT, DA. adj. Que té reflexes o tor- 
nassols. Tornasolado. 

TORNAVEU. m. El sostret que 's posa sobre la 
trona pera recuUir la veu. Sombrero. Ij Aparell par- 
ticular que hi ha ais teatres ont 
r apuntador diu lo que han de dir 
els actors, de modo que sois ho 
sentin aquests. Tornavoz. || Qual- 
sevol obgecte que reflecteixi la 
veu. Tornavoz. 

TORNAVÍS. m. Eina com un 
punxó plá ab tall pera fer pene- 
trar els caragols o visos a la fusta. 
Destornillador. 

TORNÉ (Albert). Biog. Escrip- 
tor del sigle xvii, autor d' un ma- 
nuscrit de la biblioteca reial de 
París, anomenat Misceláneas his- 
tóricas y políticas sobre la guerra 
de Cataluña desde 1639, descripció feta ab abun- 
dor de detalls d'aquell període. 

TORNEIG. m. Acte y efecte de tornejar. Torneo. 
II fíist. Conibat a cavall entre varíes persones posa- 




Trona ab fornaveu 
(Cat. de Valencia) 



des en quadrilles y bandos d' una part a altra, en 
que 's combaten y fereixen sangnantnient donant 
voltes eiitorn pera perseguir cada qual al seu con- 
trari. Torneo. || La festa pública que's feia entre ca- 
vallers arniats, units en quadrilles, qu' entrant dins 
d' un clos disposat al efecte, donaven voltes alentorn 
a imitació d' una forta batalla. Torneo. 

TORNEJADOR. m. Qui juga o 's baralla en les 
festes de torneigs. Torneador. || TORNEr. 

TORNEJAR. v. a. Travallar o arrodonir esférica 
o cilíndricament una cosa qu' está en brut, pulintla 
y allisantla. Tornear. || Combatre en públich tor- 
neig. Tornear || v. n. Anar per torn. Turnar. 

TORNEJAT, DA. p. p. Torneado. || adj. Lo que 
está fet al torn o tornejat. Tornátil. 

TORNER. m. Qui té per ofici travallar al lorn. 
Tornero, torneador, fustero. || Qui fa torns. Tor- 
nero. 

BOTiGA DE TORNER. Tornero. 

TORNER (Joseph). Biog. Erudit historiaire del 
sigle XVII, nadiu de Tortosa. Era molt docte y versat 
en r interpretació de nianuscrits, y envers els anys 
1620 a 1626 va escriure una disertació crítica rela- 
tiva a r antiguetat del nom de Tortosa, en quina son 
abundoses les consideracions históriques y etimoló- 
giques. 

— (josEPH). Biog. Celebrat jurisconsult barceloní 
del sigle xvii, coneixedor deis furs y liéis de la nos- 
tra regió. A 1' any 1641 va imprimirse a Barcelona 
una de les seues obres ab el títol de Compendio de 
las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua 
casa de los vizcondes de Rocaberti, illustrant la seua 
opinió ab nombroses cites históriques. Deu anys des- 
prés va ferse una segona edició d' aquell Ilibre a Ma- 
drit. 

— (MIQUEL). Biog. Gravador al boix que va néixer 
a Barcelona a 1' any 1813, y c'esprés d' estudiar di- 
buix a les escoles de Llotja, va ésser un deis que mes 
travallaren a les mitjaníes del sigle Xix en els gra- 
vats a la fusta, que pera l'ilustració d' obres s' apro- 
piaven. Foren nombroses les obres editades a Barce- 
lona qu' ell va ilustrar, entre elies el Museo de las 
familias, que publicava la casa Bergnss, havent es- 
tampat també gravats seus el Semanario Pintoresco 
Español, que apareixía a jMadrit. 

TORNERA, f. La monja encarregada del servei del 
torn. Tornera. 

TORNERS (Riera deis). Hidrog. Neix al terme de 
Vídrá, sota Bellniunt, y desaigua part amunt de Sant 
Pere de Torelló, prov. de Barcelona, al riu Ges. 

TORNES, m. Numis. Moneda antiga de plata que 
valía tres quarts de ral o vinticinch maravedi^os. 
Tornes. || adj. S' aplicava a la moneda fabricada en 
altre temps a la ciutat de Tours. Tornes. || Ant. adj. 
Rodó, tornejat. Torneado. 

TORNET. m. dim. Torn petit. Il Cada un deis dos 
que té la fulla de la serra de má. || Aparell que forma 
dos capQalets ferms, serveix pera fer forats y assc- 
nyalar o tallar petites circumferencies, com animes 
de botó, per exemple. 

TINDRE UN TORNET AL CAPDEVALL. fr. Met. Pera 
manifestar a aigú que deu tornar lo que se li deixa. 
Tener vuelta. 

TORNETS. m. pl. Peces ciUndriqíies ab una valona 
en el cap y una entalla que arriva fins a n' aquesta, 
destinades a subgectar en el bastiment les serres de 
má y de travallar fusta. 

TORNICH. m. dim. de TORN. 

TORNIQUET. m. Cir. Eina pera estroncar els flui- 
xos de sanch y pera facilitar o fer les ampuiacions. 
Torniquete. || Mena d' escarpa ab un arch de coure 
a un deis caps pera fixarhi o comunicar fácilnient en- 
tre sí els filferros que fan sonar una campaneta. Tor- 
niquete. II Creu móvil colocada horitzontalment de- 
munt d' un piu pera no deixar passar mes que la 



TOR 



TOR 



69 



gent que va a peu y encara d' un a un. Torniquete. 
II Aparell niecánich pera coniptar les persones que 
entren dins d' un Ilocli públicli. Torniquete. 

TORO. m. Zool. Animal quadrúpet gran, que mu- 
geix, robust de membres, nervios, d' ungía partida, 
ab grana banyes a la testa, en la qual y al bescoll, 
qu' és molí gres y robust, té la seua principal forga. 
Té la pell dura y peluda, la cua Marga y peluda del 
capdevall, la que usa y gira lleugerament, tirantla 
sobre 'I Ilom; la Mengua és niolt aspra y ab ella tien- 
ca 'Is brots tendres de 1' lierba, de la que 's manté, 
puig que pastura y remuga. Té 'Is ulls grossos y en- 
cesos. Es animal feró?, sobre tot quan está irritat; 
pero sanat y amansit, se domestica fácilnient y ser- 
veix pera 'Is travalls del camp; pero aleshores se din 
bou. Toro. 

TORO (El). Geog. Vila de la prov. de Castelló, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Viver; és en térra 
trencada y té 1,297 hab. Ij —(el). Orog. Turó de 358 
met. d'altitut, casi bé al mitg de 1' illa de JVlenorca, 
Balears. 

TOROGÓ. Geog. Caseriu del terme de la Espluga 
de Serra, prov. de Lleida. 

TORONGINA.f. Bot. TARONGINA. 

TORP. m. La borrasca de vent y neu que sol ha- 
verhi ais ports y colls de les serres altes Ventis- 
quero, ventisca, ventisco. || Per extensió 1' huracá 
o ventada que tot s' ho emporta. Huracán, ciclón. 

FER TORP. fr. Nevar ab vent fort o al^ar la neu la 
violencia del vent. Ventiscar. 

TORP. adj. y 

TORPE, adj. Deshonest, iinpur, lasciu. Obsceno, 
nefando, impúdico, vil, feo, torpe. II Ignominiós, 
indecoros, infame. Torpe, infame. |1 Talos, tart en 
compendre o ferse capág d' una cosa. Lerdo, torpe, 
tardo. II Qui no té ben desembaraíats els movi- 
ments. Torpe. 

TORPEIXER. V. a. entorpir. 

TORPEIVIENT. adv. m. Ab infamia o deshoneste- 
dat. Torpemente. II Ab massa triíjanga o torpesa. 
Torpemente. 

TORPES, f. pl. Bot. PORPRES. 

TORPESA. f. Trigan^a y pesadesa en el moviment. 
Torpeza. || Met. Manca de manya o habilitat. Tor- 
peza. II Rudesa o tarda Intelligencia. Torpeza. I| 
Deshonestedat , iinpuresa. Obscenidad, torpeza, 
fealdad. || L' acció indigne o infame. Torpeza. 

TORPETAT f. TORPESA. 

TORPEU. Dibuix per escala de pis. 

TORPELL. m. Mar. Aparell subniarí carregat de 
pólvora, dinamita o altra materia explossiva que 's 
fa volar pera enfonzar o tirar a perttre alguna em- 
barcado. Torpedo. || Barco coiistruit y disposat de 
modo que al ensopegar ab un altre produeixi la vo- 
ladura d' aquest. Torpedo. 

TORPELLAR. v. a. Lleudar torpells. 

TORPELLER. m. Vaixell de guerra, molt Meuger 
y de poch tonellatge que despara torpells. Torpede- 
ro. II Qui construeix torpells. Torpedero. 

TORPELLER, A. adj. Que dispara torpells. 

TOKPILL. m. TORPELL. 

TORPIR. V. a. ENTORPIR. 

TORPÍSSIM, A. adj. sup. iWolt torp. Torpísimo. 

TORPÍSSIMAIVIENT. adv. m. sup. D' un modo 
niolt torp. Torpisimamente. 

TORPMENT. adv. m. TORPEMENT. 

TORRA, f. Ediíici fort que 's fá en alguns parat- 
ges, pera defensarse deis enemichs y ofendrels desde 
ell en les embestidos, o pera defeiisar alguna ciutat 
o piafa. Torre. || Casa de camp ab hort o jardí. 
Quinta, torre, granja, casa de campo. || Pe^a gros- 
sa del joch d' escaclis, que 's posa ais cantons del 



taulell. Camina per la ratlla recta y per la transver- 
sal y pot correr d' una vegada totes llurs casetes, si 
les trova desembara^ades d' altres peces. Roque, 
torre. 

TORRA DE MURALLA. L' espai que lii liá dalt de la 
muralla y sobre 'I qual se fan els marlets. Adarve. 

TORRA DE VENT. Met. El pensanient ab que alguna 
persona se les promet molt felices sense cap fona- 
ment sólit Torre de viento. 

TORRA MESTRA. f. Ant. Torra principal, la mes al- 
ta. Caballero. 

TORRA DEL HOMENATGE. Aquella en que '1 senyor o 
el governador del castell feia jurament de defensarlo 
fins a morir En ella s' executava o's tancava també 
ais traidors. Torre del fiomenaje. 

TORRA (Pere). Biog. Gramátich y professor de 
Ilatinitat a Barcelona, que vivía al sigle xviL En 
1650 era lector jubilat de humanitats. Va escriure 
entre altres travalls, un Diccionari llatí-catalá, que 
va dedicar al fundador de la rica biblioteca de car- 
melites descalzos. En Geroni Besora. Durant el trans- 
curs deis sigles xvii y xvill van ferse varíes edicions 
de aquella obra, que portava per títol Diclionarinm 
seuThesauriis catalana latinus,verbarum ac phrasium. 

— Y CATA (JOAN). Biog. Escriptor lleidatá de les 
derreríes del sigle xix, autor de la novela moral La 
heroína del Segre, publicada l'any 1882, y de la obra 
Solución de la crisis, que va publicarse 1' any 1888. 

TORRA (La). Geog. Caseriu del terme d'Abellade 
la Conca, prov. de Lleida. || — (LA). Caseriu del ter- 
me de la Baronía de Rialp, prov. de Lleida. I| — HA- 
TERA. Orog. Montanya de 1,436 met. d'altitut situada 
entre Corsaví y La Bastida, Alt Vallespir, depart 
deis Pirineus Orientáis. || — CAVALLERA. Geog. Ala 
comarca de Camprodón, al terme de Cavallera, agre- 
gat de Fieixanet, torra d' aguait y de defensa en un 
turonet, que domina el pas de les Rocaces y la valí 
del Ter, a una altura de 1,120 met. || — CERDANA. 
Geog Restes d' un anticli castell, ont hi estígué tan- 
cat el rei Jaume II de Mallorca, venQut per En Pere IV 
d' Aragó. Se troven a la Cerdanya, abans d' arrivar 
a Porté, cantó de Sallagossa. || —DE Cabrera. Masía 
y picli de les montanyes de Montral, sobre 1 Bru- 
gent, a 750 met. d'alt. I| — DE CAROL (LA). Geog. Po- 
blé del cantó de Sallagossa, bisb. de Perpinyá depart. 
deis Pirineus Orientáis; és a la vora del riu Carol y 
té 548 hab. || — D' EiNA. Orog. Puig del Pirineu, en- 
tre '1 Conflent y la Cerdanya, depart. deis Pirineus 
Orientáis; és al S.E. de Sallagossa y té 2,823 met. de 
altitut. II — DE FOIX. Geog. y arqueol. Casa de pagés 
al Bergadá al camí del Qrau de Sant Clíment, a la 
vora de la iglesia románica de Sant Climent de Vall- 
cebre que fou consagrada 1' any 1,040, y conserva 
son exterior poch profanat. i| — DE GOA. Geog. Torra 
enlairada demunt la valí de Pí, al Conflent. || — DEL 
GINEBRET O DELS MOROS. Geog. Passada la Palanca 
de la Molina, al Bergadá al camí del Santuari de 
Pinos. II — DEL RIU. Geog. Torra restaurada poch 
temps há, emplazada a cinch kilometres de La Moli- 
na, demunt del curs del riuet d' aquest nom. || —DE 
LA CASANYA. Geog. Antigua torra del Conflent, entre 
Sautó y Fetxes. || —DE LA MASSANA. Geog. Torra 
emplazada al terme de la Massana, al Vallespir. || — 
MASCARDA. Geog. Antiga construcció de forma cur- 
vada a r altura de 848 met. en un penyal del Con- 
flent passada la riera de la Coma. |i — (LA). Oeog. 
Caseriu del terme de Bigues, prov. de Barcelona. || 
Caseriu del terme de les Preses, prov. de Girona. || 
Poblé del dist. nninpal. de Pradell, prov. de Tarra- 
gona. II Lloch del terme de Establiments, part. jud. 
de Palma de Mallorca. || Predi del terme de Llucma- 
jor al part. jud. de Palma de Mallorca. || Gran predi 
del terme de Son Servera, al part.de Manacor, al Est 
de la illa de Mallorca || — ALTA. Geog. Poblé del 
dist. mimpal. de Torra Baixa, prov. de Valencia. || — 
BAIXA. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Valencia, 



70 



TOR 



TOR 




Segell de la Torra 
de Claramunt 



part. jud. de Xeiva; és a la vora del riu Blanch y 
té 910 hab. || — BAIXA (LA). Geog. Aldea del terme de 
la Torra de Claramunt, prov. de Barcelona. || — BUS- 
QUETA (LA). Geog. Poblé del dist. tnunpal. de la Lia- 
cuna, prov. de Barcelona. || — D'amargóS (la). Geog. 
Poblé del dist. munpal. d'Alganiora, prov. de Lleida. 
ti — D'ARQUES. Geog. Vila de la prov. de Terol, dióc. 
de Saragoga, partit jud. de 
Castellol; és a la vora del rlu 
Matarranya y té 485 hab. || — 
DE CAPDELLA. Geog. Poblé de 
la prov. de Lleidií, bisb. d'Ur- 
gell, part. jud. de Sort; és a la 
vora del riu Capdella y té 614 
hab. II —DE CERDA. Geog. Poblé 
del dist. munpal. de Xátiva, 
prov. de Valencia. || — DE CLA- 
RAMUNT. Geog. Vila de la pro- 
vincia y bisbat de Barcelona, 
part. jud. d' Igualada; és a la 
vora de la riera de Carme y 
té 730 hab. II— D' EN besORA. 
Geog. Poblé de la provincia de Castelló, bisbat 
de Tortosa, partit judicial d' Albocácer; és dalt 
d'un turó, a la vora de la riera Carbonera, y té 
476 habitants. II — D' ENDOMÉNKCH. Geog. Poblé de 
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part, jud. de 
Albocácer; és a la vora d' una riera y té 541 hab. || 
— D' éssera. Geog. Poblé del dist. munpal. de Graus, 
prov. d'Osca. j| —DE FLUVIÁ. Geog Poblé del dist. 
munpal. de Cubells, prov. de Lleida. || — DE FONTAU- 
BELLA. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Tarragona, 
part. jud. de Falcet; és en térra niontanyosa y té 255 
hab. II — DE LLORiS. Geog. Poblé 
del dist. munpal. de Xátiva, pro- 
vincia de Valencia. || —de mara- 
TA (LA). Gecg. Caseriu de Massa- 
net de la Selva, prov. de Qirona. 
II — d' OBATO. Geog. Poblé del 
dist. munpal. de Graus, prov. de 
Osea. II — D' OristA (la). Geog 
Lloch del ternie d'Oristá, prov. de 
Barcelona, ü — DETAMURCiA. Geog. 
Poblé del dist. munpal. de la Es- 
pluga de Serra, prov. de Lleida. 
II —DEL BARÓ D' ERÓLES. Geog. 
Caseriu del dist. munpal. de Ta- 
larn, prov. de Lleida. || — DEL 
COMTE. Geog. Vila de la pro- 
vincia de Terol, dióc. de Sara- 
go?a, part. jud. d' Alcanyíg; és 
a la vora del riu Matarranya y 
té 748 hab. || — DEL ESPANYOL. 
Geog. Poblé de la prov. de Ta- 
rragona, bisb. de Tortosa, par- 
tit jud. de Falcet; és en térra 
montanyosa, a la vora del Ebre, 
y té 1,624 hab. 

TORRABLE. adj. Que 's pot 
torrar. Tostable. 

TORRABESSES. Geog. Poblé de la prov., bisb. y 
part. jud. de Lleida; és a la vóra de la riera de Ba- 
rroca y té 907 hab, 

TORRABLANCA. Geog. Poblé del dist. munpal. 
de Tossal, prov. de Lleida. || Vila de la prov. y part. 
jud. de Castelló, bisb. de Tortosa; és a la carretera 
de Barcelona a Valencia, té estació de F.-C. y 3,237 
habitants 
TORRACA. f. desp. de torra, torra vella o runosa. 
TORRAQA. f. aum. Torra alta o dobla. 
TORRADA, f. Acte y efecte de torrar. Tostada. || 
Llesca de pá torrat y sucat ab olí, etc. Tostada. 

TORRADA AB MEL. La llesca de pá torrat y sucat 
ab mel. Melada. 

TORRADA DE MANTECA. La llesca de pá torrat y 
untat ab niantega. Mantecada. 




Segell de la Torra 
d'Oris'á 




Segell de la 
Torra del Espanyol 




Sepelí de 
Torradembarra 




Segell de Torrafeta 



TORRADA ENLLARDADA. La llesca de pá torrat y su- 
cat ab llart. Pampringada, pringada de pan, prin- 
gada. 

TORRADEMBARRA. Geog. Vila de la prov. y 
dióc. de Tarragona, part. jud. del 
Vendrell; és a la vora del mar, té 
estació de F.-C. y 2,997 hab. 

TORRADOR, A. adj. Qui torra. 
Torrador, 

TORRADORA. f. Eina plena de 
foradets que serveix pera torrar 
alguna cosa. S' usa molt en plu- 
ral. Tostador, tostadera, || La 
que serve'x pera torrar les cas- 
tanyes. Anafe. 

TORRADORES. Ferro, que 's 
bifurca termenant en dues punxes, 
que serveix pera torrar el pá. 

TORRAFARRERA. Geog. Poblé de la prov., bisb. 
y part. jud. de Lleida; és a la vora del canal de Pl- 
nyana y té 793 habitants. 

TORRAFETA. Geog. Poblé 
de la prov, de Lleida, bisb, de 
Urgell, part. jud. de Cervera; 
és a la carretera d' aquesta 
ciutat a Solsona y té 1,220 ha- 
bitants. 

TORRAGRASSA. Geog. Po- 
blé del dist. munpal. de Sant 
Jaume deis Donienys, prov. de 
Tarragona. 

TORRAGROSSA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y 
part. jud. de Lleida; és al niitg 
d' un plá y té 1,931 habitants. 

TORRALBA. Geog. Caseriu 
del terme d' Otos, prov. de 
Valencia. || Poblé de la provin- 
cia de Castelló, dióc. de Va- 
lencia, part. jud. de Viver; és 
en térra trencada y té 312 hab. 
II Lloch del terme de Alayor, 
a Menorca, o it s' hi serva un 
deis talaiots mes remarcables Segell deTorragrossa 
d' aquella illa. 

TORRA MAJOR. Geog. Lloch del terme d' Alcu- 
dia, part. jud. d' Inca, a í' illa de Mallorca. 

TORRAMANQANES. Geog. Vila de la prov. de 
Alacant, dióc, de Valencia, part.^jud de Xixona; és a 
la vora del riu Sanat de la Torra y té 1,651 hab, 

TORRAMENDO, Geog. Poblé del dist, munpal, de 
Oriola, prov. d' Alacant. 

TORRAMOLLA (Miquel). Biog. Distingit musich 
y compositor. Va néixer a Girona al any 1786, niort a 
París al de 1871. Va compondré, ademes de niolies 
marxes y dances, dues óreres que foren ben rebudes. 
Va ésser director de musiques niilitars a Franga, Ho- 
landa y Bélgica. 

TORRANEULES (Coll de). Orog. Coll a uns 2,600 
metres d' altitut, situat al NE. de Caralps, Valí de 
Ribes, prov de Girona, entre les rieres de Font Ne- 
gra y Coma de Vaca. 

TORRARÁ, m. Ferro ab dues punxes pera aguan- 
tar el pá al torrarlo. Horquilla, horcón de tostar. 

TORRAR. V. a. Posar alguna cosa al foch pera que 
poch a poch se li introdueixi 'I calor y la vagi secant, 
sense creiuarla, fins que prengui color. Tostar, || Es- 
calfar ab massa activitat y forga, com fa 'I sol al ri- 
gor del estiu. Tostar, torrar, quemar, || Rostir a les 
brases. Turrar, asar, 

TORRAS (Joan). Biog. Arquitecte y catedrátich 
de la Escola de Barcelona, que va néixer a Sint An- 
dreu de Palomar al any 1828, morint a Barcelona al 
de 1910. Home laboríos y aplicat, cll meteix va obrir- 
se canii, donclis era flll de modesta familia y li man- 




TOR 



TOR 



71 



caven recursos y medís didáctichs pera assollr les 
seues aspiracions. Va ésser presidentde I'Associació 
d' Arquitectes y les senes ¡niciatlves restaren seiiipre 
remai cades en tots els cárredis que va d.'seinpenyar. 
Entre les inoltes construccions per ell dirigides, deuen 
esnientarse 'Is célebres aiidainiatges de ferro pera 
montar el monuineiit de Colon a Barcelona y 'I d' Al- 
fons XII que s' está construint a Madnt 

— (JACINT). Bioii. Pintor y esculptor, que va 
néixer a Terraqa a iiiitjans del sigle XIX, y va morir 
a Madrit al any 1878. Va deixar nombroses obres, 
entre elles Laprofecía del Taio, en 1862, premiada ab 
medalla de 1* clisse a 1' Exposició de Madrit de 
1864; La Sagrada Familia, adqnirida peí govern en 
1863; El entierro de Ntro. Seiior Jesucristo, El Salva- 
dor después de su descenso de la cruz, y el quadre de 
la Verge de les Victones pera 1' iglesia de Tetuán, 
que li fou encomenat per concurs. Coiu a obres es- 
culptóriques seues, bon xich mes escasses, cal esmen- 
tar una estatua en guix, presentada a 1' Exposició 
de 1864. 

TORRASSA. f. TORRAQA. 

TORRAT, DA. p. p. Tostado, torrado, turrado 
II Se diu del color daurat, niolt viu y pujat. Tostado, 
retostado, requemado, adusto. 

TORRATGE. m. Vas de terrina pera criarhi plan- 
tes. Maceta, tiesto. 

TORRATXA. f. Terrat cobert o al descobert que 
hi há en lo mes alt d' algunes cases pera descobrir te- 
rreno. Azotea, mirador, torre, torrecilla. 

TORRAVELLA. Geoo. Vila ile la prov. d' Alacant, 
bisb. y part. jud. d' Oriola; és a la vora del mar, té 
unes grans salines, estació de F.-C. y 7,906 hab. 

TORRAXIVA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Lucena; és a la vora 
del riu Millares y té 449 hab. 

TORRE, f. TORRA. 

TORRE. Geog. TORRA. 

TORRE (Benet d' Arabio). Biog. Advocat y poH- 
ticli barceloní que va ferse remarcar al període revo- 
lucionari de 1868 a 1874, havent desempenyat cá- 
rrechs de significado a la Jnnta revolucionaria, a! 
Ajuntament y a la Diputado. Era lióme d' energíes y 
fácil paraula, y pertanyía al partit república, h.ivent 
escrit diferents travalis de propaganda ais periódichs 
de la sena comunió política. Va morir a Barcelona al 
any 1882 

— Y SEVIL (FRANCESCH DE LA). Biog. Poeta y es- 
criptor del sigle xvii. Va néixer a Tortosa y perta- 
nyía a una de les mes nobles families d' aquella co- 
marca. Gandía fama d' improvisador, y entre Is seus 
travalls literaris cal fer recort deis següents: Baraja 
Nueva; Agudezas de Juan Oven, obra molt divulgada 
ja fins ben entrat el sigle XIX, y per i'iltim una ab el 
títol de Luces de ¡a aurora, dias de sol en fiesta de la 
que es sol de ¡os dias y aurora de las luces. 

TORRECH. Geog. Poblé del dist. munpal. de la 
baronía de la Vansa, prov. de Lleida. 

TORREFACCIÓ f. Acte y efecte de torrar. Torre- 
facción II Farm. Operado que 's la prenent alguns 
simples seclis y trencats, y ficantlos dins d' una eina 
a propósit pera que 's torrin a foch snau, remenant- 
los contínuament fins que quedin aspres y lliures de 
les parts liumides. Torrefacción. 

TORREFACTE. adj. TORRAT. 

TORREJAR. V. a. Met. Alearse una construcció o 
montanya per demunt de tot lo del alenlorn. Encum- 
brarse. II Ant. Guarnir de torres una ciutat pera la 
seua major defensa. Torrear. 

TORRELABAT. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Benavent, prov. d'Osca. 

TORRELAMEU. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, 
bisb. d'Urgell, part. jud. de Balaguer; es a la vora 
del Segre y té 588 hab. 



TORRE LA RIBERA. Geog. Poblé de la prov. de 
Osea, govern edesiástich de Barbastro, part. jud. de 
Ben barre; es a la vora del riu Isábena y té 362 ha- 
bitants. 

TORRELITA. f. Min. Mineral deis Estats Units, 
de color vermell y de tal duresa, que talla o ratlla 
el vidre. Torrelita. 

TORRELLA. f. dim. de TORRA. 

TORRELLA (Ferrer). Biog. Metge molt renome- 
nat que vivía a Valencia durant el sigle XV, Deixá 
escrites notes y observacions fetes durant la prác- 
tica de la seua carrera. Va ésser pare deis metges 
valencians Gaspar y Oeroni. 

— (GASPAR) Biog. Metge y eclesiásticli que vivía 
a les derretíes del sigle XV y comentos del XVi, flll 
de Valencia. Sigue metge del papa Alexandre Vi. Va 
fer els estudis de saceidot, essent nomenat al cap de 
poch temps d' haverlos acabat, bisbe de Santa Justa 
a Sardenya. Va deixar escrites moltes obres en llatí, 
gaire bé totes sobre epidemies y astronomía. 

— (GERONi). Biog. Metge valencia, fill d' En Ferrer 
y germá d' En Gaspar. Va morir després de 1512. Va 
ésser metge de Ferrán el Catdlich, de Joana de Ná- 
pols y d' altres personatges del seu temps. Va deixar 
escrites obres, inédites algunes d'elles, entre quines 
s' hi compten De mater coelorum. Opusculum pro as- 
ttologia adversas comitem de concordia mirachulo- 
rum y De fluxo el refluxo maris. 

— (JOAN). Biog. Relligiós y mestre de llatinitat ais 
comentos del sigle xviii. Era nadiu de Canet del 
Rosselló, y professor del Colegí de Cordelles y autor 
d' una gramática llatina anotada en cátala, any 1719. 

— (PERE ). Biog. Escriptor y poeta del sigle XV, a 
qui esmenta en Torres Amat al seu Diccionari, com 
autor de un curios y ben escrit Ilibre en cátala tito- 
lat De les qualitats de les dones, que ais comentos del 
sigle XIX se conservava manuscrit entre 'Is cabals 
de la nostra literatura a la Biblioteca reial. 

— (RAMÓN). Biog. Prelat que va figurar a les mit- 
janies del sigle Xiii. Era nadiu de Catalunya, ont va 
néixer envers 1' any 1204, y va morir al any 1265. 
Comptava sois trenta cinch anys de la seua etat 
quan va ésser nomenat bisbe de Mallorca al any 1239. 
Comissionat pél papa Gregori IX, va establir 1' ordre 
gerárquich de la seua catedral, erigint dotze canon- 
gíes al any 1244, y reuní el primer sínode a 1' illa. 
El seu cós está enterrat a la catedral, en un sepul- 
cre gólich de molt bon estü, en- 

front de quin hi ha la seua esta- 
tua ab una inscripció en cátala. 

TORRELLA. Geog. Poblé de 
la prov. y dióc. de Valencia, 
part. jud. de Xátiva; es a la 
vora del riu Montesa y té 252 
hab. II — (SON). Lloch del terme 
de Alaró, part. jud. d' Inca, a 
I' illa de Aiailorca. 

TORRELLES (Puig de). Orog. 
Montanya de la banda nort de 
Tilla de Mallorca; té 445 metres 
de alt. II — (SANT MARTÍ DE). Poblé de la prov. 
bisb. de Barcelona, part. juÜ. de 
Sant Feliu de Llobregat; es a la 
vora de la riera del seu noin y 
té 695 hab. || —DE FOIX. Poblé 
de la prov. y bisb. de Barcelona, 
part. jud. de VHafranca del Pe- 
nadéí; es a la vora del riu Foix 
y té 1,699 hab. || Poblé del can- 
tó de Rivesaltes, bisb. de Per- 
pinyá, departament deis Piri- 
neus Orientáis; es a la vora de 
la riera del seu nom, prop del 
mar, y té 1,725 hab. 

TORRELLETES. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Caslellet, prov. de Barcelona. 




Segell de Torrelles 




Segell de 
Torrelles de Foix 



72 



TOR 



TOR 



TORRELLÓ. m. En els cotxes la espiga rodona 
que 's posa entre fita y fita pera unirles. Torrillo. 

TORRENS (Manel). Biog. Advocat barceloní que 
vivía a niitjans del sigie Xix y s' havía dedicat espe- 
cialnient al estudi del dret mercantil. Al any 1844 va 
publicar ab no'.es la traducció deis Principis de res- 
cabalament ais scgurs maritims y obligacions a la gros- 
sa de V. Benectie. 

— (N. ). Biog. Predicador tarragoní del sigle XV 
esinentat pél pare ViUanueva, al tractar d' una obra 
impresa a Valencia al any 1503, trascrivint alguns 
opúsculs, entre altres un de titolat Torrenlis Tarra- 
conensis de concepta Virginis panegyricorum. 

— (RAMÓN). Biog. Escriptor, advocat y poeta que 
vivia a Barcelona a mitjaiis del sigle XIX, haventse 
significat també com a politicii, en aquells teiiips de 
apasionades iluites. Havía escrit en alguns diaris 
barcelouins, y era niolt donat al estudi de qüestious 
econóniiques, havent figurat com un deis assessors de 
la junta de fabriques. Al any 1835 va publicar un 
aplecli de poesíes ab el titol de El obrero indepen- 
diente y en 1841, una obra de consulta, nomenada 
Manual de procedimientos. 

TORRENT. m. Corrent impetuosa d' aigua que 
dura poch y sois es eíecte de moltes pluges y alguats. 
Torrente. I| Met. Abundor o niunió de coses que arri- 
ben o succeeixen al emsems. Torrente. Il TORREN- 
TADA, 2. 

TORRENT DE VEU. El metall de veu sencera y gros- 
sa. Torrente de voz. 

TORRENT V GARRIGA (Domingo). Biog. Es- 
criptor, ferm catalanista, que vi néixer a Maullen a 
la primera meitat del sigle Xix. Escriptor fácil, havía 
publicat nombroses poesíes y travalls literaris a les 
revistes y periódichs catalans mes coneguts péls anys 
de 1875 a 1890, y apart de la seua activitat de vo- 
luntarios propagandista, va fer profons estudis rela- 
tius a la or-tografía catalana, publicant ademes ab 
anotacions atinades que mostren els seus profons co- 
neixenienis, un Formulari de capitulacions matrimo- 
niáis y testaments segons la llegislació y cortes de Ca- 
talunya, 1885, y un bon aplech de antecedents his- 
tórichs de la seua térra, estampat a Vích al any 1893, 
ab el titol de Manlleu, croquis pera sa historia. 

— Y VIÑAS (MARIAN). Biog. Poeta festiu que va 
néixer a Vicli al any 1779, morint al de 1823, essent 
frare. Era autor de nombroses poesíes en llengua ca- 
talana, d'estil consemblant al del Rector de Vall- 
fogona. 

TORRENT. Geog. Partit jud. de la prov. de Valen- 
cia; format deis 17 següents ajuntaments: Alacuás, Al- 
bal, Alcacer, Aldaya, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, 
Cuart de Poblet, Xirivella, Lloch Non de la Co- 
rona, Manisses, Massanassa, Picanya, Picassent, Se- 
daví, Silla y Torront, sumant entre tots 50,939 hab. 

II Vila de la prov. y dióc. de Valencia, cap del part. 
jud. del seu noni; es a la vora del barranch Alabar- 
der, té estació de F.-C. y 8,489 hab || Poblé de la 
prov. y bisb. de Girona, part. jud. de La Bisbal; es 
estació del F.-C. de Fiassá a Palamós y té 252 hab. 

II Poblet del dist. niunpal. de Sahorre, depart. deis 
Pirineus Orientáis. || — DE CAMINS. Veinat del terme 
de Rludarenes, prov. de Girona. jl — DE CINQA. Poblé 
de la prov. d Osea, bisb. de Lleida, part. jud, de 
Fraga; es a la vora del Cinca y té 1,382 hab. || — DE 
FENOLLET. Poble del dist. niunpal. de Xátiva, prov. 
de Valencia. II — MAL. Orog. Collet del Bergadá al 
camí de Berga a Solsona; camí ferestech y solitari, 
de bellesa selvática. 

TORRENTADA. f. L' avinguda del torrent. Ave- 
nida. II L alveu del torrent o T obertura feta per les 
aigües de pluja en terres de forta pendent. Torren- 
tera. 

TORRENTAL. m. TORRENTADA. 
TORRENTBÓ. Geog. Poblet del dist. niunpal. de 
Arenys de Munt, prov. de Barcelona. 



TORRENTERA, f. TORRENTADA, 2. || TORRENT. 

TORRENTi. Geog. Lloch del terme de Torrent, 
prov. de Girona. 

TORRENTS (Estanislau). Biog. Gravador y pintor 
niolt distingit de les derreries del sigle XIX, deixeble 
del' Academia de Barcelona. Obtingué medalla de 
segona classe a 1' Exposició de París de 1871 per un 
quadro nomenat «Un mort>, adquirit peí govern fran- 
cés, y figura al Musseu de Marsella. Pertanyía a la 
escola clássica y les senes obres arrivaren a interes- 
sar ais francesos, y '1 seu quadro La Verge del Iliri, 
exposat a París, va meréixer encomis per part deis 
crítichs mes exigents. 

— Y RAMALLÓ (MANEL). Biog. Polítich que va figu- 
rar al partit progressista, havent sigut deis homens 
de majors íniciatives en aquella agrupació en els 
temps revolts que se succeiren desde 1865 fins a la 
seua mort, ocorreguda a Barcelona al any 1875. Ha- 
vía pertenescut al Ajuntament y a la Diputació Pro- 
vincial de Barcelona, y per la seua laboriositat y 
honiadesa, va meréixer excelent concepte. 

TORRER. m. Aquell que té al seu cárrech alguna 
de les torres que serveixen de guaita a les costes del 
mar. Torrero. 

TORRE RAMONA (La). Geog. Caseriu del dist. 
munpal. de Subirats, prov. de Barcelona. 

TORRE-REMEl. Geoi. Caseriu del dist. munpal. 
de Penelles, prov. de Lleida. 

TORRES (Agusti). Biog. Eclesiástich y escriptor 
que va néixer a Monmaneu al any 1773, morint a 
Barcelona al de 1833. Va ésser redactor de la Gace- 
ta publicada per la Junta superior de Catalunya en 
la guerra de la Independencia, y del Diari de Vich al 
any 1823. Entre les seues obres publicades, cal es- 
mentar: Danza dramática y poesías, compostes per 
comanda de la Universitat de Cervera, al ésser no- 
menat regidor d' aquella ciutat el Príncep de la Pau 
al any 1807; Oración fúnebre, quan 1' aniversari deis 
espanyols morts el día 2 de Maig a Madrit; Relació 
de les solemnitats celebrades a Vich al esdevindre la 
mort del bisbe Strauch, etc. 

— (ANTONl). Biog. Escriptor nadiu de Girona, que 
va dedicarse al periodisme y a traduccíons literaries, 
havent publicat a La Bisbal, al any 1867, una ben es- 
crita traducció castellana de la novela que porta per 
tftol: Los dos Jorges. 

— (FRANCESCH). Biog. Esculptor y pintor de color 
brillant y d' un realisme apropiat de 1' escola de Ve- 
lázquez. Fruía reputado ben merescuda durant la se- 
gona meitat del sigle XIX. Va ésser el primer pensio- 
nat per esculptura per la Diputació de Barcelona a 
Roma. A 1' Exposició de Madrit de 1871 va presentar 
un Cruc fix que fou obgecte ..e grans elogis com a 
obra pictórica. Va ésser professor de 1' Escola de Be- 
lles Arts de Madrit, establerta per 1' Academia de 
Sant Ferrán. 

— (GERONI). Biog. Relligiós de la Companyía de 
Jesús, que va néixer a Montbianch al any 1551, mo- 
rint al de 1611. Autor de la célebre obra Confessi 
Augusiiniana y d' altres travalls teológichs. 

— (MIQUEL). Biog. Relligiós y escriptor que va 
néixer a Arta al any 1595, morint a Palma de Ma- 
llorca al any 1670. Va vestir a la capital de Tilla 
mallorquína 1' hábit de Sant Francesch, confiantli 
cárrcchs rellevants a 1' ordre a que pertanyía. Al any 
1629 va promourela devoció a la Verge, que va ésser 
declarada patrona de Mallorca. Al presentarse a la 
curia pontificia la causa de beatifícació de Raimón 
Lull, En Miquel Torres va ésser delegat com a sín- 
dicli de Mallo ca a la cort pontificia. Va morir repen- 
tinament a 1' iglesia de Montsió de Palma, al acabar 
un panegírich de Sant Ignasi. 

— (MIQUEL). Biog. Esculptor mallorquí de mítjans 
del sigle xviiL Havía esculpides varíes imatges pera 
les iglesies de 1' illa, essent una de les mes remarca- 
bles la de Sant Miquel. Era al enseras un deis talli's- 



TOR 



TOR 



73 



tes mes famosos del seu fetnps, y baix aqiiest con- 
cepte s' han d' esnienlar els ornaments fets per ell a 
r armería reial de Palma. 

— (PERE). Biog. Relligiós y escriptor del sigle xvii. 
Era sacerdot y fill d' una de les principáis families 
de Solsoia, quan va ferse frare de Sant Geroni de la 
Murtra. Poeta fácil, va compondré algunes composi- 
cions místiques y entre elles varíes copies dedicades 
a enlairar a la Verge y ais patrons d' alguns pobles 
de Catalunya. Escrivía en llatí y en cátala, no havent 
fet niai US del llenguatge de Caitella. 

— (PERE ANTONi). Bíog. Autor dramáticfi, polítích 
y poeta tarragoní, que va néixer al any 1834, morint 
al lie 1901. Nostre teatre regional li és deutor d' obres 
molt aplaudides envers els anys 1872 al 1880. Devem 
esmentar, entre elles: Lo combat de Trafalgar, La 
Verge de la Roca, Lo full de paper, La llantia de plata 
y Mes/re Feliu. 

— AMAT (FELIU). Biog. Sabí escriptor que va néixer 
a Sallent al any 1772, morint a Madrit al any 1847, 
essent enterrat al hospital de la Corona d' Aragó. 
Retirat al any 1831 al monastir de Sant Geroni de la 
Murtra, rebé allí el nomenament de bisbe d'Astorga, 
essent consagrat al any 1834 a 1' iglesia de Sant Fe- 
lip Nsri de Barcelona, nomenantlo el papa Qrego- 
ri XUI. Ais comentos del sigle Xix, el patriarca de 
les Indies y el bisbe de Palmira indicaren al reí En 
Caries IV la conveniencia de fer una nova traduce ó 
de la Biblia, proposant que fos encomenat aquest 
travall a En Feliu Torres Amat, que va empendrel al 
any 1808, acabantlo en 1822. Altra de les seues obres 
capdals va ésser les Memories pera formar un Dic- 
cionari biográfich d' escriptois catalans, que ab el 
concurs del seu germá l^nasi va comentar al any 
1815, publicantlo al any 1836 Va llegir, ressenyant 
les dificultáis d' aquesta obra, una memoria a I' Aca- 
demia de Bones Lletres, y en ella reconeix el seu 
germá Ignasí l'haverli facilitat uiis l.llO títols d'au- 
tors, haventne aplegat ell a les biblioleques de Ma- 
drit y del Escorial ben aprop d' un niiler. Va pertá- 
nyer a les Academies de la Llengua y de la Historia, 
a la de Bones Lletres de Barcelona, a la Greco llatí- 
na de Madrit y a la Societat geográfica de París. 

— AMAT (iGNASl). Biog. Eclesíástich y escriptor, 
que va néixer a Sallent al any 1768, morint al de 
1811. Molt estudios y de coneixements erudits, era 
bibliotecari de la epliscopal de Barcelona. Pertanyía 
a r Academia de Bones Lletres de Baicelona y era 
decá de la de Girona. Eta redactor de la major part 
deis ar:icles biográfichs continguts a les Memories 
del Diccionari d' autors catalans, publicat peí seu 
germá el bisbe d' Astorga. Va escriure obres de mol- 
ta vaina, com eren el Plan de reforma deis estudts de 
filosofía y de teología; Modo d' escriure la historia de 
Catalunya, anrovat per 1' Academia de Bones Lletres 
al any 1804; Summarium Ecclesice Jesucrisíi; memoria 
llegida a 1' Academia de Bones Lletres en 1808 sobre 
el tema: ¿Qué autores ó documentos catalanes existen 
que puedan servir de modelo para el arreglo de ¡a or- 
tografía catalana?; Catálogo de impresos catalanes del 
siglo XV, para evidenciar que son los más antiguos de 
España (1805); Elogi del académich Joseph Esteve 
(1806). 

— Y OLIVA (JOAN) fi/o?. Sacerdot y escriptor, na- 
diu de Sallent, ont va néixer al any 1674. Va anar a 
París ab el sabi B.istero, passant després a Roma, al 
any 1717. Allí va és^er mestre y preceptor deis filis 
del condestable Colonna y secretari seu desde 1730. 
Va morir a l'etat de vuitanta anys, al de 1754, essent 
enterrat al sepulcre de la noble familia deis Colonna. 
Aves't a escriure en parla catalana, va deixar una 
munió de manuscrits ben curiosos, entre ells: Vida y 
her diques virluts de Benet XIII; Vida de Sant Víctor; 
Vida y peregrinado de D. Francisco Brú, fill de Berga, 
havent publicat a Roma, al any 1724, la sena cone- 
guda obra: Observacions sobre la Crusca Provengal. 

TORRESCASANA (Joan Antoni). Biog. Advocat 

DIC. CAT. — V. Iir. — 10. 



y erudit comentarista de dret, que va viure al si- 
gle XVIII, essent un deis catedrátichs mes ilnstrats a 
r Uníversitat de Cervera. Era lector de instituts y 
va publicar diverses obres en llatí, relativos a mate- 
ries de dret civil, relacionades ab els contractes, se- 
gons aquests assumptes se dirimíen abans de la co- 
dificació mercantil. 

TORRES TROVAD (Joan). Biog. Pintor mallorqui 
que va donarse a conéixer a la primera meitat del 
sigle XIX. Envers I' any 1840 era director de les das- 
ses de dibuix establertes a Palma per 1' Económica 
d' Amíchs del País, ensenyant a la vegada l'assigna- 
tura d' anatomía pictórica sense cobrar estipendi. Va 
assessorar a En Furió a I' any 1839 per 1' aplcch de 
materials pera'l Diccionari de professors a les belles 
arts. Entre les seues obres, cal esmentar quatre qua- 
dres presentáis a 1' Exposició de Madrit en 1864, 
Alegoría de nois, Primavera, lardar y Carilat, el re- 
trat d' En Joan Despuig y Dameto, comte de Monte- 
negro y 'I del brigader Francesch Cotoner. Va des- 
empenyar prop de seixanta anys la direcció de les 
escoles de Palma. 

— Y ANCLADA (JOAQUIM). Biog. Metge que va fer 
detingut estudi de les aigUes medicináis de Barcelo- 
na, escrivint respecte a les seues observacions, a 
r any 1858, una Huminosa Memoria, determinant els 
efectes de les meteixes. Aquest travall, molt com- 
plert y metódich, ab xifies comparatives y estadístí- 
ques, va enviarlo a 1' Academia de Medicina y Cirur- 
gía de Barcelona. 

— Y BISQUÉ (JOSEPH). Biog. Professor d' idiomes, 
que s' havia consagrat ab éxit a l'ensenyan^a a mit- 
jans del sigle xix a Barcelona y de qui 's feia cabal 
pél métode didácticli que adoptava. A I' any 1843 va 
publicar un bon tractat de prjnunciació francesa, 
arreglat per un nou plan d' exercicis prácliclis, bon 
xich mes comprensibles y senzills que'ls seguits fins 
allavores. 

— Y RUBERT (OUILLEM). Biog. Notable pintor ma- 
llorquí, que va néixer a Palma 1' any 1855, morinthi 
al de 1829. Entre les obres d' aquest artista, que li 
valgueren el títol de soci de mérit de I' Económica 
palmesana, poden esmentarse: Quadres del beat Níco' 
lau de Longobardí, a 1' iglesia de Sant Francesch de 
Paula; de Nosira Senyora del Roser, a Montuirl y 
Mur; un Sant Crist a la de Santa Eularia; una Con- 
cepció y '1 Nom de Jesús a Porreres; els Sants Angels 
a Inca; el Sanlissím a Santa Eularia, y 'I Ponteó de 
la beata Catarina Tomás. 

— Y SANCHO (MIQUEL). Biog. Fill del anterior y 
com ell artista de merescuda reputació. Va néixer a 
Palma a 1' any 1797, h ivent mort al de 1883. Era ben 
jove quan va oblindre '1 nomenament de tinent di- 
rector de I' escola de dibuix de Palma a I' any 1818. 
Al cap de pocii temps era director de la sala d' ar- 
quitectura y segón director de la de dibuix y indivi- 
dua de i' Academia de Belles Arts. 

— Y SANCHO (SALVADOR). Biog. Pintor remarcable, 
germá d' En Miquel. Va néixer a Palma a l'any 1799 
y va morir a la m.teixa ciutat en 1882. Al cotcurs 
de r Academia de Sant Ferrán, en 1832, va pn sentar 
un quadre que repiesentava el descobriment del mar 
d.'l Sur per Vascli de Gama. En 1833 va pintar la 
gran tela Miracle deis pans y deis peixos, y a 1' any 
1864 va presentar obres seues molt estimables a la 
Exposició de Madrit. 

— Y SEDÓ (JOAN BATISTA). Bíog. Melge barceloní 
que s' havia dedicat ab aplicació a les operacíons 
quirúrgiques a mitjans del sigle XIX. Va escriure una 
Huminosa Memoria relativa a travalls de cirnrgía, 
que va enviar a un deis concursos de 1' Institut Mé- 
dlch valencia a 1' any 1847, guanyant medalla d' or 
y lilol de soci de mérit. 

— Y TORRENTS (MANEL). Bíog. Advocat y bon es- 
criptor manresá que va dedicarse a les investigacions 
históriqucs, deíxant publicáis ben apreciables tra- 



74 



TOR 



TOR 




Manel Torres y 
Torrent» 



valls literaris. Va pertányer a 1' Academia de Boncs 
Lletres de Barcelona. Havía desempenyat el cárrech 
de diputat provincial. Va morir a Barcelona a les de- 
rreries de 1' any 1888. Va pu- 
blicar: Elogio histórico del Ex- 
celentísimo é Htnio. Sr. D. Félix 
Torres Amat, Barcelona, 1850; 
Memoria sobre Manresa y en 
especial sobre su Seo, 1859; Me- 
moria y apuntes sobre la torre 
del Dreny y castillo de Balsa- 
reny. 

TORRES. Geog. Poblé del 
dist. nninpal. d' Alas, prov. de 
Lleida. || Hidrog. Riuet de la 
prov. de Lleida. Neix a la serra 
de Cadí, terme de Ges, y des- 
aigua al Segre, un poch mes 
avall del poblé d'Alás. || — (LES). 
Geog. Lloch del dist. munpal. d' Anyá, prov. de Llei- 
da. II — D' ALCANADI^E. Poblé de la prov. d' Osea, 
bisb. de Lleida, part. jud. de Sarinyena; és a la vera 
del riu Alcanadre y té 499 liab. || —DE Cabrenys. 
Geog. hist. Castell deis comtes de Besalú, en la serra 
de Serralloiiga, en el Vallespir, a una altitut de 1,342 
met. sobre '1 iiivell del mar. S' iii conserven encara 
ruines deis castells enlairats allí péls comtes de Be- 
salú, els vescomtes de Castellnou y 'Is senyors de 
Serrallonga y de Cabrenys, servant ia tradició de 
trascendentals aconteixements histórichs de Catalu- 
nya. És hermós y dilatat el panorama que s' ovira 
desde aquella inexpugnable fortificació, dominant 
desde La Garrotxa fias al Rosselló. [| —DE SEGRE. 
Geog. Vila de la prov., bisb. y part. jud. de Lleida; 
és a la vora del Segre y té 1,855 hab. II —DEL BISBE. 
Poblé de la prov. d' Osea, govern eclesiástich de 
Barbastre, part. jud. de Benabarre; és al peu mitjor- 
ní de la serra del castell de Laguarres y té 499 hab. 
TORRESSERONA. Geog. Poblé de la prov., bisb. 
y part. jud. de Lleida; és a la vora del Segre y té 257 
habitants. 

TORRES-TORRES. Geog. Poblé de la prov. y 
dióc. de Valencia, part. jud. de Sagunt; és a la vora 
del riu Palancia y té 493 hab. 

TORRET. Geog. Lloch del terme de Maó, a V illa 
de Menorca. 

TORRETA. f. dim. Torrejón. |I Test pera tíndrehi 
plantes de recreu. Maceta. 

TORRETA. Geog. Poblet del dist. munpal. de Ma- 
nuel, prov. de Valencia. 

TORREYLITA. f. Min. Tantalat de ferro y de man- 
ganesa. Torreylita. 
TORRICÓ. m. Torreó, torricó. Torreón. 
TORRIÓ. m. TORRICÓ. || TURRIÓ. 
TÓRRIT, DA. adj. Molt ardent o torrat. S' aplica 
regularment ab la terniinació femenina a la zona si- 
tuada al mitg de 1' esfera d" un trópich a 1' altre y 
dividida per la equinoccial. Tórrido. 

TORRÓ, m. TURRÓ. 
TORROELLA. f. dim. Torra pe- 
tita. Terrezuela. 

TORROELLA (Pere). Biog. Poe- 
ta que figura al Canfoner de Paris 
y de qui En Testú va transcriure: 
Resposla feta per Mon. Torroella 
al comenador Rocaberti. 

TORROELLA DE PLUVIA. 
Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Girona, part. jud. de Figueres; és 
a la vora del Pluvia y té 474 hab. 
II — DE MONTGRÍ. Vila de la prov. y 
bisbat de Girona, partit judicial de La Bisbal; és a 
la vora del Ter, no gaire lluny del mar, y té 3,471 
habitants. ' 



/ N> < 


í^ 


/o 


UAU 


5 


la; 


9~* 




í'r. 


o 


Xfbi)^ 


Segell de Torroella 


de 


Mont 


grí 




Segal! de Tors 



TORROJA (Bernat). Biog. Escriptor y polítich na- 
diu de Reus, y mort a aquella ciutat al 1900. Havía 
pertenescut a totes les societats de cultura d' aque- 
lla important població, y va fer sentir la seua pa- 
triótica paraula en mes d' una solemnitat organisada 
pél Centre de Lectura. Va ésser representant a les 
Corts y afecte sempre al deixondiment de la seua 
térra. Havía publicat alguns travalls literaris y 
histórichs, y era arxiver de dita ciutat. 

— (DioníS). Biog. Metge cátala que va establirse 
a I' illa de Cuba a la primera meitat del sigle xix. Va 
enviar a la Reial Academia de Medicina y Cirurgfa 
de Barcelona un trayall condemnant 1' abús que al 
seu temps se feia de les sangníes. La Memoria es- 
mentada, plena de comprovacions notables, se guar- 
da al arxiu de la institució referida, entre les que fo- 
ren llegides al interregne deis anys 1808 al 1851. 

TORROJA. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta- 
rragona, part. jud. de Fal- 
cet; és a la vora del riu 
Ciurana y té 752 hab. 

TORROSELLA. Geog. Ca- 
seriudel terme de Tibi, pro- 
vincia d' Alacant. 

TORRUELLA. Geog. Po- 
blé del dist. munpal. d'Er- 
dau, prov. d' Osea. 

TORS. Geog. Caseriu del 
terme de La Junquera, pro- 
vincia de Girona. 

TORS AL. m. Cordonet 
molt prim fet de varis íils retorts. Sirgo, torzal, tor- 
cidillo, gurbión. 

TRAVALLAT AB TORSAL. Gurbíonado. 

TORSALET. m. Torsal de seda molt fi, que ser- 
veix pera fer mitja y altres usos. Torcidillo. 

TORSAR. V. a. TORQAR. 

TORSEDURA. f. Ant. TORTA. 

TORSELL. m. Ter. VOLQUER. 

TORSIMANY. m. TORClMANY. 

TORSO o TORQÓ. Dolor fort de budells. Torci- 
jón, tortijón, retortijón, j] El de les besties. Toro- 
zón. 

TORSONAT. adj. Malalt del torso. 

TORSUT, DA. adj. Ant. TORguT, 

TORT, A. p. p. Torcido, tuerto. || adj. Lo que no 
és dret. Torcido, tuerto, entortado, torcedero. || 
Inclinat. Oblicuo, corvo, alabeado, combo, gurbio, 
recorvo. || Lo que fa tortes y girades. Tortuoso. || 
Lo que no va directament al fí. Indirecto, ij Ant. 
GUERXO. II m. Agravi, injusticia. Sinrazón, tuerto. 

TORT DE CAMES. Qui no les té dretes. Patituerto. 

TORT DE CAMES ENFORA. Qui les té tortes en forma 
d'arch. Estevado, patiestevado. 

TORT DE CAMÉS ENFORA AB ELS GENOLLS JUNTS. 
Zambo, zámbigo, patizambo. 

A TORT Y A DRET; A TORT Y A TRAVÉS, m. adv. Lí- 
cit o no lícit, justa o injustament, de qualsevol modo. 
Por fas ó por nefas; á tuertas y á derechas; á tuerto y 
á derecho. \\ A MAL BORRAS. Sense reflexió ni consi- 
deració. A carga cerrada. 

DE TORT. m. adv. Fam. Al revés de com se deu fer. 
A tuertas. \\ injustament, a biaix. 

MIRAR DE TORT. fr. MIRAR GUERXO. 

TÓRT. m. Ornit. Aucell de passada un poch mes 
gros que la cogullada, ab petites clapes blanques so- 
bre negre, o negre o pardo del tot. Tordo. || Ictiol. 
Peix de mar anomenat aixi pél color que tira al ne- 
gre del tórt aucell. Tordo. 

TORT (Ramón). Biog. Eclesiástich que vivía a 
mitjans del sigle Xix. Era rector de Qavá l'any 1865, 
y molt entes en la Uengua Uatina, va fer algunes tra- 
duccions al castellá, havent feta la versió de algunes 



TOR 



TOR 



75 



alocucions consistorials deis papes Climent XII, Be- 
net XIV, Plus VI, VII y IX, Lleó XII y Gregori XVI. 

— Y SALA (SIMÓ). Biog. Escriptor y sociólech bar- 
celoní, de les mitjanies del sigle xix. Entre les mol- 
tes obres d' aquest publicista, deuen esmentarse les 
que sesjiieixen: Propagador de las ideas relativas á 
simplificaciones, adelantos, etc. Barcelona, 1857. Sís- 
tema nacional simpático político verdadero. Fin de la 
poblografia, 3.'^ parte del Propagador, 1859. El amigo 
del género humano ó el ameno legislador, 1856. Teóri- 
cas citas contra el libre cambio. Ruina de las nacio- 
nes, Barcelona, 1862. Proyecto del gran canal penin- 
sular y de los globos aerostáticos, Barcelona, 1861. 

TORT (Llach). Hidrog. Estany que s trova al 
Oest del coll de Triniorins, a la Catalunya francesa. 

TORTA, f. Doblegadura de lo qu' estava dret. 
Vuelta, torcimiento, tercedura || La acció de tor- 
cer alguna cosa. Retorcedura, tercedura. || ObliqUi- 
tat, corvatura. Torcedura, tortura. || marrada. || El 
punt en que alguna cosa comenga a pendre una di- 
recció obliqua, y també aquesta meteixa direcció. 
Vuelta, revuelta. || Fig. Apartanient del canií de la 
virtut y inclinació al vici. Torcimiento. || Torgada, 
contorsió. 

A TORTES Y A DRETES. m. adv. A TORT Y A DRET. 

FER TORTES. fr. Caminar ara a una part, ara a una 
altra. Rodar, torcer. 

TORTAMENT. adv. m. A BlAix. il Met. INJUSTA- 
MENT. 

TORTARIA. f. TORTA, 1 y 3. 

TORTEJAR. V n. Fer torta poch compresa al- 
guna cesa en algún punt. || 

OUERXARSE. 

TORTf.LL Y SIMÓ (Miquel). 

Biog. Musich mallorquí que 

nasqué a Mar en 1802. A la 

edat de 9 anys era ja mestre 

organista de Santa María y 

morí essentho de la catedral 

de Palma en 1868. Reunía ex- 

cepcionals dots pera dit art y 

entre ses comnosicions poden 

citarse: La Reserva, un Te- 

Miquel Tortelly Simó Deum, Sa estrella de s' auba 

y varíes misses molt notables. 

TORTELL. m. Pasta dolga, dins de la que sol po- 

sarshi confitura, feta en forma de cércol y cuita la 

forn. Rosca. 

TORTELLA. f. Ter. TORTELL. 
II Anf. GARLANDA. || Ant. TOR- 
TRADA. 

TORTELLA REIAL: CASCA. 
TORTELLA. Geog. Poblé de 
la prov. y bisb. de Qirona, par- 
tit jud. d' Olot; és en térra mon- 
tanyosa, a la vora del Fluviá, y 
té 1,338 hab. 

TORTELLÁQ. m. aum. Ros- 
cón. 
TORTELLATGE. m. Bot. Mata de la fam. de les 
caprifoliácies, quines fullea en infusió s'usen en gar- 
garisines pera curar les llagues de la boca, quins 
fruits, agres y aniarchs, son bons contra '1 cólich y 
de quina arrel se'n fa vesch. Barbadejo, lantana. || 
Fig. Vara trenada. 

TORTELLET. m. dim. de tortell. Rosconcito. || 
Ter. Rosquilla de pasta fina coberta de sucre. Ros- 
quilla. 

TORTERA, f. Rodeta que 's posa al capdevall del 
fus de filar pera que pesí mes, a fí de torcer millor 
l'aguller. Rodaja. Ii Mena de paella. Tortera. 

TORTES (Collada de les). Orog. Al Bergadá, a 
1,950 met. d' altura al costat del puig de Rus, 
TORTESA. f. Condició de fort. 





SegelldeTortellá 



TORTICOLIS. f. Med. Mena de reumatisme del 
coll que no permet girarlo sense dolor. Tortícolis. 

TORTIL. adj. Que s pot enroscar en forma verti- 
cal. Tortil. II Ant. TORT. 

TORTIS (De). Loe. S' usa pera significar la lletra 
que usaren al principi de la íntroducció de la im- 
prempta a Espanya y que és un gótich del sigle XV. 

TORTÓ. m. Ndut. Lligadura o trinca de varies vol- 
tes passades a dos obgectes o punts entre els que hi 
há algún ciar o distancia, y retorgudes ab una pa- 
lanca pera que apretin mes. És idéntich a lo que fá 'I 
fuster ab el cordíll que tira un contra altre els ex- 
trems deis bragos de la serra de má, pera que 'Is al- 
tres dos extrems conservin la fulla recta y tivanta. 
Tortón, tortor, garrucho. 

TÓRTOLA, f. Ornit. TORTORA. 

TORTOLETA. f. dim. Tortolílla, tortolica, tor- 
tolita. II El poli de la tortora. Tortolillo. 

TORTOR, m. Mar. El trog de calabrot ab que 's 
fortifiquen els costats de les embarcacions quan Que- 
den msltractats pels efectes de algún temporal. Tor- 
tor. II Co.ndlció de lo tort. 

TORTORA, f. Ornit. Mena de colom, encara que 
mes petit, de color cendrós que tira a bianch, ab una 
ratlleta negra al coll en forma de collaret; n' hi há 
que son blanques del tot. Tórtola. 

TORTORA DEL BRASIL. Especie de tortora del Bra- 
sil d' uns 30 centinietres de llarch.abel Ilom cen- 
drós y la panxa rogenca; les ales clapades de negre; 
les plomes de la cua, unes cendroses y altres negres; 
el bech y les ungles negres, y 'I pit vermell. Picacu- 
reba. 

SOL COM LA TORTORA. Loc. SOL COM UNA ÓLIBA. 

TORTORELLA. f. y 

TORTORETA. f. dim. Tortora novella. Tortolita. 

TORTOSA. Geog. Ciutat de la prov. de Tarragona, 
cap del bisb. y del part. jud. del seu nom; és a la 
vora esquerra del Ebre, té esta- 
ció de F.-C, alguna industria, una 
catedral gótiga, ab el frontis del 
renaixenient, un banch, un bon 
mercat cobert, un petit parch y 
24,306 hab. || Part. jud. de la pro- 
vincia de Tarragona forniat deis 
23 ajuntaments següents: Alca- 
uar, Aldover, Altara, Ametlla (La), 
Amposta, Benifallet, Cenia (La), 
Freginals, Galera (La), Qinestar, 
Godall, Mas de Barberans, Mas- 
denverge, Pauls, Perelló, Rasque- 
ra, Roquetas, Sant Caries de la 
Rápita, Santa Bárbara, Tivenys, Tortosa, UUdecona 
y Xerta, reuniut entre tots 82,481 hab. 

TORTOSA (Cap de). Hidrog. Punta de la delta del 
Ebre, prov. de Tarragona. 

TORTOSÍ, NA. adj. Natural de Tortosa o perta- 
nyent a aquesta ciutat de Catalunya. Tortosino. 

TÓRTRA. f. Ornit. TORTORA. 

TORTRADA. f. Mena de coca de pasta fina farci- 
da de carn, ous, aucells y altres víandes. Tortada, 

TORTRERA. f. Eina o cagóla plana, comunament 
de metall, pera coure tortrades. Tortera, tartera. 

TORTUA. f. TORTUCA. 

TORTUGA, i. Zool. Animal anfibi, ab quatre pote- 
tes, contingut entre una closca plana y una altra cón- 
cava, molt pintades y vistoses, y tan fortes que 
poden resistir el pes d' un carro carregat; camina ab 
molía lenlitut. La de mar se diferencia de la de térra 
no solament en ésser aquella mes grossa, sino també 
per la disposició particular de les seues mans. Tor- 
tuga, galápago. II Mil. Máquina de guerra a manera 
de closca de tortuga, sota de la qual podíen els sol- 
dáis arrimarse a les muralles sense perill ü' ésser fe- 
rits per les fletxes y pedrés que desde dalt els hi 




Segell de Tortosa 



76 



TOS 



TOS 



tiraven. Testudo, tortuga. || CATÚFOL. || f. Teula mes 
prima y mes encorvada que les regulars, que serveix 
de canal a les teulades. N' hi han de dos caps gros- 
sos y de caps petits. Canal. 

TORTUGA FRANCA. Tortuga grossa, de carn molt 
boiia, que serveix pera refrescar la sanch. Tortuga 
franca. 

TORTUGA QUADRADA. Mena de tortuga molt gros- 
sa, de c osea molt hermosa y fácil de pendre la figura 
que se li vulgui donar. Tonuda cuadrada ó tartaruga. 

CAMINAR COM LES TORTUGUES, O A PAS DE TORTU- 
GA, fr. Anar molt poch a poch. Andar á paso de tor- 
tuga. 

TORTUGADA. f. Lo reguero del capdevall de la 
teulada, fet de tortugues, que reb les aigües deis 
denles pera conduirles a una canonada del nieteix 
ed.flci. Canalera. 

TORTUGADES f. pl. Peces cuites de térra pera 
canalisar 1' aigua. 

TORTUÓS, A. adj. Lo que fa giragonces o voltes 
y revoltes, com els camins, rius, soques d' alguns ar- 
bres, etc. Sinuoso, tortuoso. 

TORTUOSAMENT. m. adv. Ab voltes y revoltes. 
Tortuosamente. 

TORTUOSITAT. í. La qualitat o disposició de lo 
tortuós. Tortuosidad. 

TORTURA, f. Qüestió de tornient. Tortura, tor- 
mento, cuestión de tormento. || Met. Aflicció, pena 
del ánini. Tortura. 

DONAR TORTURA, fr. DONAR TORMENT. 

TOS. m. La testa o front d' alguns animáis, com la 
del bou, etc. Testuz, testuzo. || p. p. De tondre. 
Trasquilado. || Tundido. 

CLAVÁRSELI A ALOÚ AL TOS ALGUNA COSA. fr. Fam. 
Obstinarse aigú en fer la seua voluntat sense aten- 
dré les raons que pugui haverhi en contra. Encasque- 
tarse, encalársele á uno en la cabeza. 

GRATARSE 'L TOS. fr. Fam. Cansarse '1 cervell pen- 
sant molt en alguna cosa. Devanarse los sesos. 

BEURE A TOS. f. Se diu de beure a gran raig al^ant 
molt el cap. 

TOS. f. Forqa o violencia que fa '1 pit ab la respi- 
rado, pera treure un humor acre y picant que '1 mo- 
lesta. Tos. II Acte y efecte de tossir. Tosidura. 

TOS DE GAT: TOSSETA, 3. 

TOS DEL PIT. Tos ronca que té la causa fixada al 
pit, y obliga a tossir freqüentment. Pechuguera. 

TOS FORTA. Tos violenta. 

TOS SECA. Aquella ab la qual no 's pot arrancar 
la reuma. Tos seca. 

TOS. pron. pos. Plural de ton: com tos pares. Tus. 

TOS (Joaquim). Biog. Home de liéis barceloní y 
escriptor deis comentos del sigle XVlIl. Va publicar 
a Baicelona, sense data d' impressió, un traciat pera 
llcgir els manuscrits antichs de Catalunya. Porta la 
obra el títol de Paleografía que para inteligencia de 
los M.M.S. antiguos de este principado escribió Don 
Joaquín Tos. Constitueixen aquella obra vintiilues 
tulles, esteiotípiques, contenint ademes segells y 
facsimils y unes tanles de noms y cognoms llatins, 
ab tradúcelo catalana y un índex deis notaris y es- 
crivans antichs a Catalunya* 

— Y FEITO (joScPH). Biog. Enginyer mecánich pro- 
fessor de 1' Escola denginyers de Barcelona. Entre 
les seues obres, cal esmentar les següentes memories 
llegides a aquella corporació: Consideraciones gene- 
rales sobre los diversos aprovechamientos del aire at- 
mosférico. 1874. Unidades eléctricas, 1888. Memoria 
descriptiva de un triciclo militar, 1888. 

— YURGELiÉS (JAUME). Biog. Advocat de la Au- 
diencia de Barcelona, doctor en abdós drets, y molt 
competent en assumptes forals de Catalunya. Al any 
1784, va publicar un volúni ab el titol de Tratado de 
la cobrevación segiin el derecho y estilo del Principado 
de Cataluña. 



TOSANA. f. Ant. TÓFONA. 

TOSCA, f PEDRA TOSCA. || Tel, capa o betúm que 
formen els liquits ais llochs per ont passen os'hi 
teñen, com a les canonades, ampolles, etc. Sarro. || 
ROVELL, 5. 

TINDRE MOLTA TOSCA, fr. Met. fam. TINDRE MOLTA 
LLANA AL CLATELL. 

TOSCA (Tomás Vicents). Biog. Sabi filosoph y 
mateniáticli que va néixer a Valencia al any 1651, 
morint a la meteixa ciutat en 1723. Les obres que li 
donaren renom, foren el Compendi filosófich, y una 
de llatina, nonien ida Curso matemático, y entre les 
publicades en temps posterior, denen esmentarse la 
Taula cronográfica de Valencia, 1704. Compendio ma- 
temático conteniendo las ciencias que tratan de la can- 
tidad, 1715. Vida y virtudes de la venerable Beata Sor 
Josefa Maria de Santa Marta, 1715. Tratados de ar- 
quitectura, montea y cauteria y relojes. Era tanta la 
seua erudició que va escriure de geometría, de física, 
de meteorología, d'arts, de música especulativa, de 
estática, etc. 

TOSCA, NA. adj. Propi de Toscana, antich gran 
ducat d' Italia, regió deis etruschs. Toscano, etrus- 
co. II S' aplica al ordre d' arquitectura mes senzill y 
mes tort deis cinch que 's coneixen. Toscano. 

TOSCADOR. m. Qui tosca a les litografíes. || 
Lloch ont se tosca. Toscador. 

TOSCAMENT. adv. m. Grosserament, sense puli- 
desa ni curiositat. Toscamente 

TOSCAR. v. n. RASCAR, jj m. Lloch ont s' hi fa la 
tosca. Sitio lleno de concreciones calizas. || Fregar 
ab la pedra tosca les pedrés litográflques fins a fer 
desapareixe '1 dibuix que conteníen pera fernhi de 
nous. Toscar, 

TOSCH, CA.adj.GROLLER. || Testarrut, mal creient. 
II Met. Ignorant, rut. Inculto, tosco. 

TOSELLA. f. Mena de blat sense arestes. Chamo- 
rro, toseta. 

TOSES (Sant Cristófol de). Biog. Poblé de la 
prov. de Girona, bisb. d'Urgell, part. jud. de Puig- 
cerdá; es a la vera del riu Rigart y té 800 hab. || — 
(COLLADA DE). Orog. Collada d' uns 1,800 metres de 
altitnt entre la valí de Ribes y la Cerdanya, prov. de 
Girona. Hi passa la carretera de Barcelona a Puig- 
cerdá. 

TÓSICH. m. El such del teix. Sol ser sin&nim de 
vereno. Tósigo. 

TOSQUEDAT. f. Qualitat de lo tosch. Tosquedad. 
I! Grossería, falta d' educació o d' ensenyan^a. Tos- 
quedad. 

TOSQUEJAR. V. a. Refinar ab pedra tosca. 

TOSQUESA. f. El carácter de lo tosch o del tosch. 
Terquedad. 

TOSQUIRAR. V. a. Y'ls seus derivats. ESQUILAR. 

TOSSA. \. Volúm, corpulencia, bógit, vista, front 
que presenta una cosa a la mirada. Bulto, volumen, 
mole. 

FER TOSSA. fr. Se diu de la cosa quin eos se des- 
taca molt, ja siga per sa magnitut, 
ja per pujar per sobre de tot. Presen- 
tar blanco. 

TOSSA. Geog. Vila de la prov. y 
bisb. de Girona, part. jud. de Santa 
Coloma de Parnés, es a la vora del 
mar y té 1,649 hab. || — D'ERR. Orog. 
Montanya de la Cerdanya francesa, 
depart. deis Pirineus Orientáis; es 
al SE. de Sallagossa y té 2,346 metres 
d'altitut. II — DE DAS. Cimal no Iluny 
del Pedro deis Quatre Batlles, que 
forma una de les niés belles mirandes 
de la Cerdanya. II — DEL PAS DELS LLADRES. Ampie 
collada a la partió d' aigües del Fresser y del Segre, 
a la frontera, entre Espanya y Franca. || — PELADA. 




Segell 
de Tossa 



TOS 



TOT 



77 



Montanya de la prov. de Lleida, al NE. d' Alinyá; té 
2,393 nietres d' altitut. || — PLANA. Piint culiniíiant 
de la serra de Bascarán, entre la Valí d' Andorra y 
la Cerclanya, prov. de Lleiila; té 2,907 met. d' altilut. 

TOSSAL. m. Él punt culniinant d' una serra o la 
monianyeta que s' eleva aislada y puuxaguda entre 
montanyes planes. Otero, colina, altozano, loma, 
morón. || TURÓ. 

TOSSAL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
d' Urgell. part. jud. de Balaguer; es a la vera del Se- 
gre y té 224 hab. II — DE LA BALTASANA. Orog. Punt 
culniinant de la serra de Prades y de tota la prov. 
de Tarragona, que se eleva a 1,200 met. d' altitut. || 
— DE COiíRONCUY. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Viu de Llebata, prov. de Lleida. || — DE marangeS. 
Orog. Puig del Pirineu, de 2,914 met. d' altitut, si- 
tuat al NO. de Maranges, entre la Cerdanya espa- 
nyola y la francesa, prov. de Lleida. || —DE RUS. 
Collada de 700 met. d' altitut entre 'I cini del seu 
noni y l.i de Píela de Rus, al Bergadá. || —RODÓ. Al 
Bergadá, formant la Canal Llarga, que aixiss' ano- 
mena la dotada que 's forma ab el cini de St. March. 

TOSSALET. m. dim. Altillo, cerrillo, monte- 
cilio. 

TOSSALNOU. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Xátiva, prov. de Valencia. 

TOSSALS (Santuari deis). Geog. A racer d' un 
turonet al Bergadá, a la serra del nieteix nom, que 
pertany al municipi y parroquia de Capolat. || — 
VERTS Orog. Cimalls de la carena Sur de Tilla de 
Mallorca, al terme de Sóller, parlit de Palma. 

TOSSAR. V. a. y 

TOSSARSE. V. r. Pegarse cops de tos o front els 
bous, cabres, etc. Tozar. 

TOSSERA. f. Ter. de Sopeira. Pega de fusta ab 
dos claus clavats, que 's Higa a la tos deis bous y 
serveix pera menarlos. 

TOSSES (Collada de). Orog. Coll del Bergadá al 
encreu inient del cami de Puigcerdá ab 1' tnticli camí 
ral de Ribes a Cerdanya, montant per la valí de 
Rigart. 

TOSSETA. f. dim. Toseclla. jj TOS SECA. || Tos 
afectada.. Tosecilla. 

TOSSILACH. m. Bol. Herba medicinal. Tusí- 
lago. 

TOSSIR. V. n. Fer for^a y violencia ab la respira- 
do pera arrancar y Henear del pit un humor acre y 
picant cue '1 fatiga y molesta. Toser. || met. Fingir o 
imitar la tos pera cridar o avis.ir dissimuladament 
a algú o ferli alguna senya. Toser. 

TOSSÓ. m. TOiXÓ. 

TOSSUDAMENT. adv. m. Obstinadament, Perti- 
nazmente, obstinadamente, tercamente. 

TOSSUDERÍA. f. y 

TOSSUNERÍA. f. Obstinado. Terquedad, testa- 
rronería, testarada. || Met. Disputa perfidiosa y 
cansada, inflexible a la rahó. Terquedad. 

TOSSUT, DA. adj. Terch, obsiinat, arrimat a la 
seva. Tozudo, testarudo, terco, tenaz. 

TOST. adv. t. ant. Lego, aviat, prompte. Luego. 

II TANTOST. i! adj. TORRAT. 

TOST. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y 
paitit judicial de la Seu d' Urgell; és a la esquerra 
del Segre y té 401 hab. 

TOST. Hidrog. Riuet de la prov. de Lleida. Neix al 
Montsech de Tost y desaigua a la vora esquerra del 
Segre, prop d' Hostalets. 

TOSTAR. V. a. fam. PEGAR. || PICAR. || TORRAR. 

TOSTEMPS. adv. t. ant. Tots temps, sempre, sens 
interrnpció. Siempre. 

PER TOSTEMPS O EN TOSTEMPS. Sempre. En todos 
lempos, siempre. 



TOSTORRO. m. Cop donat ab el cap. Testerada, 
testada, coscorrón, casquetazo, calabazada, mo- 
chada, calamorrada. 

TOSTORRO DE PÁ. Ttoq gros de pá. Zoquete, men- 
drugo. 

TOT, A. adj. Lo que 's pren o 's compren sense 
exceptuar res, segons totes les seves parts en entltat 
o en nombre, tant en I' ordre ffsich coni en lo moral. 
Todo. II Niiigú, com: sense tota sospits. Ninguno. || 
adj. Dlitributiu, com: tot día una Avemaria 'm pre- 
sentava. Todo. || S' usa pera pon lerar I' excés d' al- 
guna qualitat o circumstancia, com: aquest món es 
tot una faiss la saboga es tota espines. Todo. |i 
S' usa pera denotar la excelencia d' alguna cosa en 
la seva mena, com d' un home niolt alt, es tot un 
Sant Pau; N. es tot un sabi. Todo. || m. fil. Conipost 
de parts integrants. Todo. || En la moral, lo nieteix 
que cosa amada. Todo. || TOTAL. || Geom. El conjutit 
de les parts de que 's compon una cosa. Todo. || Se 
pren colectivainent pera significar una generalitat de 
coses o de persones, com: aquest honie ho ha perdut 
tot; tot vé o va com Deu vol. Todo. || adv. m. Lo nie- 
teix que molt, com tot sovint. Muy. || Enterament, 
com: ja es tot un altre. Enteramente. || En alguns 
jochs de caries, páranla pera denotar que en aquell 
lian; s' aventura tota la partida, o que s' han de fer 
totes les bases. Tedas. || Món, univers. Todo. 

TOT AB TOr. m. adv. No obstant. Apesar de todo. 

TOT ALTRE. Expr. Qualsevol altre. Cualquier otro. 

TOT ARREU. m. adv. En qualsevuHa part; aont se 
vulla. Do ó dónde quiera. 

rOT SON CAVALL ENSOPEGA. Ref. El más diestro la 
yerra, 

TOT CONSISTEIX EN AIXÓ. fr. Ab que s' expressa 
alguna circumstancia de quina dependeix tot el re- 
sulta! d' un necoci. Todo está en eso. 

TOT DE BO: DE BO. 

TOT D' UN COP. ni. adv. Tot d' una vegada. De un 
solo golpe, de una sola vez. 

TOT EN GROS. Loc. met. fam. Pera ponderar lo 
escás d' un regal o poquedat d' alguna cosa. Todo 
en gordo. 

TOT ES BÓ LO QUE LA OLLA COU. Ref. QUI NO MENJA 
MERDA NO EStA ORAS. 

TOT ES COMENTAR. Loc. Pera animar a algú a que 
conienci aviat alguna cosa que li repugnava, y que 
una vegada la cosa comentada, prosegueix fentla 
sense cap dificultat. Princ pío quieren las cosas; todo 
es ponerse á ello; el comer y el rascar, todo es empezar; 
obra empezada, medio acabada. 

TOT ES HU. Expr. Semblanza o igualtat en les 
comparacions. Tanto monta, lo mismo es o lo mismo 
da 11 Expressa la igualtat o la identitat. Todo es uno, 
lo mismo es, el mismo se es. \\ Iron. Se diu deis que, 
pera no examinar les coses, confonen materies molt 
diverses, tenintles per unes meteixes sois perqué se 
semblen en alguna circumstancia. Si, iodo es uno, 
labrar ó coser y hacer albardas; todo es dar puntadas. 

TOT ESTÁ EN AIXÓ. fr. TOT CONSISTEIX EN AIXÓ. 

TOT FA SERVEY UNA VEGADA AL ANY. Ref. Las 
migajas del Jardel, á las veces salen bien. 

TOT Hi VA. Expr fam. Fer tot I' esforg possible. 
Echar el resto. 

TOT JUNT. m. adv. En gres, per major. Por funto, 
de por Junto, por mayor, en grueso. 

TOT JUST. m. adv. A la hora precisa. Apuradamen- 
te. II Sense faltarhi ni sobrarhi res. Cabal. || ARA PA 
POCH. 

TOT JUSTAMENT. m. adv. TOT JUST, 1. 

TOT LO PRIVAT ES DESITJAT. Ref. Ab que 's pon- 
dera lo desitg de les coses que no podem tindre, fent 
poch apreci de les que tenim. La privación es causa 
de apetito. 

TOT PEü. adv. de II. Ter. Al peu, a la vota, a lo 
Uarch. Al pie. Junto, á lo largo. 

TOT PLEGAT. m. adv. Repentinament. Repentina- 



78 



TOT 



TOT 



mente, de improviso, de sopetón. || TO.T JUNT. || Seguí- 
dament, se diu de les coses que venen totes a un 
temps. Todo de una vez, á un tiempo, á un mismo tiem- 
po, de una tirada, de un golpe. \\ pl. Juntament o ab 
unió entre varis A un tiempo, juntamente, á una. 
TOTPOCH A POCH. m. adv. TOT XANO XANO. 
TOT POT ÉSSER O TOT FOT BEN ÉSSER. Loc. No re- 
pugnar, ser possible o contingent que 's verifiqui 
alguna cosa. Puede, ó puede muy bien, ó todo pue- 
de ser. 

TOTS A UNA: TOT PLEGAT, 4. 

TOT SERÁ QUE. Loc. fam. Lo cas será que, com: 
TOT SERÁ QUE HI VULGUI CONSENTIR. El COSO Será 
qué, ó está en que consienta en ello. 

TOT SERÁ RES. Loc. fam. ENTRE MORTS Y FERITS 
CAP. 

TOT SINO, O FORA. O MENYS AIXÓ. LoC. Ab que 'S 
dona a entendre qu' en tot se convé menys en alguna 
circumstancia. Todo menos eso. 

TOT SOVINT. adv. m. Moltes vegades, repetidament 
y ab contínuació. A menudo. 

TOTS SON UNS. Loc. Ab que 's nota a alguna fami- 
lia o junta, etc., aont tols incorren en lo nieteix de- 
fecte Pula la madre, puta la hija, puta la manía que 
las cobija. 

TOT XANO XANO. m. adv. Ab catxaga. Paso entre 
paso, paso á paso, paso ante paso. 
AB TOT. m. adv. TOT AB TOT. 
ANARHi TOT, BOUS Y BESTIAR. fr. Met. Pera signi- 
ficar la resolució de fer alguna cosa, encara que siguí 
ab perill de pérdreho tot. Rocin y manzanas. 

AQUÍ ESTÁ TOT. fr. Met. Significa la dificultat que's 
Iroba pera resoldre algún assumpte. Esees el diablo, 
ahí está el quid ó esa es ¡a madre del cordero. 

A TOT. m. adv. Quant pot ésser en la seva mena, 
com: A TOT estirar, A TOT correr. A todo. 

CADA HU S' ENTÉN, COM QUI BALLAVA TOT SOL. 
Ref. Cada uno se entiende y trasteaba de noche. 

DEL TOT. m. adv. Complertament. Enteramente, del 
iodo. 

DE TOT EN TOT. m. adv. Complerta y absoluta- 

ment. De todo en todo. \\ Loc. RESOLtament, del TOT. 

DE TOTA LLENYA FA FEIX. fr. Reprén la cobdicia 

deis que ho arrepleguen tot, per poch que valgui. 

Salga pez ó salga rana, á la capacha. 

DIRHO TOT. fr. Fam. Parlar algú tant sobre un 
assumpte que no deixi dir res ais altres. Habldrselo 
todo. II No quedarse res al pap. Desembucharlo todo, 
soltar la sin hueso. 

EIXIR A TOT O RESPONDRE DE TOT. fr. ESTAR 
A TOT, 1. 

EN TOT O EN PART. Loc. fam Denota que si alguna 
cosa no pot ésser en tot que siguí al menys en part. 
En todo ó en parte. 

EN TOT Y PER TOT. m. adv. Complerta y absoluta- 
ment, o ab to es les circnmstanCies. En todo y por todo. 
EN UN TOT. m. adv. Absoluta y generalment. En 
un todo. 

SER LO TOT. fr. Ser alguna persona o cosa lo prin- 
cipal en algún negoci, máquina, etc. Ser el todo, ser 
el homnis homo ó el factótum. 

ÉSSER PER TOT. fr. FER PERA TOT. 
ÉSSER TOT HÚ. fr. Pera denotar la poquíssima di- 
ferencia que hi ha entre dues coses. Ser todo uno, lo 
mismo, lo propio, idéntico. 

ESTAR A TOT LO QUE SIGUÍ, fr. Obligarse a les re- 
sultes d' alguna cosa. Estar, quedar, salir d todo. || 
Estar algú disposat o preparat pera qualsevuUa cosa. 
Estar á todo ó para todo. 

FER A TOT. fr. Aprofitar algú tot lo que se lí pre- 
senta y contentarse ab qualsevulla cosa, encara que 
no sigui tan bona com ell voldría. hacer á pluma y d 
pelo. 

FER A TOTS fr. ARRASTRAR, 3. || Met. MORIRSE, 
FER PERA TOT. fr. Esser útil pera qualseVol us. Ha- 
cer á todo ó para todo. 

PICARSE EN TOT. fr. Barrejarse inoportunament en 



tots els negocis, encara que no h! tingui res qué veu- 
re o no 1' importin. Meterse en todo. 

FÓNDRESHi TOT. fr. Desitjar ab ansia. Finarsz. 

FÓNDRES TOT. fr. Parlant de bens y riqíieses, dís- 
siparse, consumirse en breu temps. Hacerse sal y 
agua. 

NO És CERT TOT LO QUE'S DIU. Ref. Ensenya que 
no 's deu creure de fluix tot lo que se sent dir, espe- 
cialment al vulgo, que coniunament parla sense re- 
flexíó. No todo es vero lo que suena el pandero. 

NO ÉS OR TOT LO QUE LLÚ. Ref. No todo es oro lo 
que reluce. 

O TOT O RES. adv. m. Denota que la for(;a del geni 
no 's conté per la rao, ni 's contenta ab la mitjanía. 
O César ó nada; ó ayunar ó comer trucha; sanar ó mo- 
rir presto; rico ó pinfado; ó perdiz ó no comerla; Pe- 
dro de Urdemalas, ó todo el monte ó nada; ó faja ó 
caja. 

PER TOT. adv. m. En tot lloch. Do quiera. 

QUAN TOT VAGI MALAMENT. fr. Per mal que vagin 
o per malament que vinguin les coses. A turbio co- 
rrer ó cuando todo corre turbio. 

QUI TOT HO NEGA, TOT HO CONCEDEIX. LoC. Deno- 
ta que se sospita reu el qui, havéntseli averiguat part 
en alguna cosa, ho nega tot. Quien todo lo niega, 
todo lo confiesa. 

QUI TOT HO VOL AVERIGUAR, CASA SEUA HA DE PLE- 
GAR. Ref. Quien las cosas mucho apura, no tiene vida 
segura. 

QUI TOT HO VOL, TOT HO PERT. Ref Ab que 's re- 
prén la desmesurada ambició que, pera volguer abar- 
car moltes coses, no logra lo que podría obtindre fá- 
cilment. Quien todo lo quiere, todo lo pierde; perrito 
de muchas bodas, no come en ninguna por comer en 
todas. 

SOBRE TOT. adv. m. Principalment. Sobre todo. 

TIRARSHO TOT. fr. Guanyar y portársen tots els di- 
ners que hi ha al joch. Llevárselo todo. 

TOTABONA. f. Bot. Planta europea semblanta al 
hipérich, ab tulles aovades y flors termináis ab pe- 
dáncul. Todabuena. 

TOTAL, adj. y m. Universal, que compren tot lo 
de la seua mena. Total. || m. Arit. El tot que resulta 
de la unió o suma de varies o moltes parts. Total. 

TOTALISAR. v. a. Reduir o sumar en un total va- 
ries quantitats. Totalizar. 

TOTALITAT. f. Suma, tot. Totalidad. 

TOTALMENT. adv. m. Del tot, absolutament. To- 
talmente. 

TOTAVEL. Geog. Poblé del cantó de Lator de 
Franca, bisb. de Perpinyá, depart. deis Pirineus 
Orientáis; és a la vora del riuet Verdoble y té 1,201 
habitants. 

TOTAVÍA. adv. ni. Ant. Todavía. || SEMPRE. || JA 
QUE. 

TOTDUNA. adv. Al momento, al instante. 

TOTESTIU. m. Ornit. Aucell molt comú a varies 
parts d' Espanya. Es d' uns 10 centimetres de llarch, 
té '1 Uom y les ales de color vert cendrós, el ventre 
vert rogench, el bech y la cua negres, y desde aquesta 
fins a la barra inferior li passa peí ventre una faixa 
negra, que s' extén y 's divideix pels costats del coll, 
exceptuant el pit, qu' és blanch. S' alimenta d' in- 
insectes; té'l cant poch agradable y és inquiet y atre- 
vit. Pavo carbonero, monje, fringilago. 

TOTHOM. adj. Tots. Todos, todo el mundo. 
TOTHOM FUIG DE FAM Y DE FEINA. Loc. pop. EL 
TRAVALLAR A NINGÚ ENGREIXA. 

TOTHOM QUE. ¿oc. Qualsevol que, tots els que. 
Todo el que, cualquiera que. 

TOTHOM NE TÉ UNA, MENYS JO QUE 'N TINCH DUES. 
Ref. Denota que tothom lé faltes, per bó que sembli. 
Cada uno tiene su falla. || Denota que tothom té'l seu 
geni y s' enfada per pacífich que sigui. Cada pajarito 
tiene su higadito, cada hormiga tiene su ira. 



TOU 



TOV 



79 



PERA TOTHOM ABASTA LA GRACIA DE DEU Ref. 
QUAN EL SOL IX. PERA TOTHOM IX. 

TOTHORA. f. Sempre, continuament. Cada hora, 
continuamente, siempre. 

TOTJUST. mod. adv. AL MOMENT, 

TOTOLITA. f. Min. Varietat de peridot escampat 
entre les roques de les ribas del Rhin. Totolita. 

TOTPODERÓS, A. adj. Qui tot iio pot. Propia- 
ment s' aplica sois a Deu. Todopoderoso. || S' usa 
també com a substantiu en la termlnació masculina 
pera significar el meteix Deu. Todopoderoso. 

TOTXO, A. adj. Neci, tonto, toscli. Zafio, tocho. 
II m. BOSCALL, OARROT, BASTÓ. 

TOU, VA. adj. Buit, vacuo. || Vacío, hueco. || Molí, 
blá, flonjo, suau, flexible al tacte Blando, tierno, 
suave, mole, jj Parlant de pá, formatge, etc., fresch, 
tendré. Tierno. I| Parlant del Hit y coses semblantes, 
estovat, ainollit. Blando, hueco, mullido, espon- 
jado. II Met. Vá, satisfet, presumit. Hueco, envane- 
cido, erguido, ufano, hinchado. || talos. || Qui fá- 
cilnient se deixa enganyar o persuadir. iVlollar. || m. 
Entre ferrers o manyans, certa pega de ferro ab un 
íorat al mitg que posen sota de la que volen foradar 
ab el punxó, pera que aquest no s' osqui contra la 
bigornia y donqui lloch a separarse 'I trocet de ferro 
que treu el punxó. Sufridera. || m. La part carnosa o 
molsuda d' alguna cosa. Carne, pulpa. || Ter. Munió, 
abundancia. JVláquina. 

TOU D' ABELLES: ARNA. 

TOU DEL DiT. La part molguda del cap del dit. 
Tema del dedo. 

FER TOVA ALGUNA COSA. fr. BUYDAR. 

ESTAR TOU COM UNA ARNA. fr. y 

POSARSE TOU. fr. Estufarse, estar pié de satisfac- 
ció. Ahuecarse, engreírse, esponjarse, hincharse. 

TOUCÁ. m. Asirán. Constelació celeste aprop del 
pol antártich Toucán. 

TOUEJAR. v. n. Ser quelcom tou. 

TOUET, A. adj. Blandillo. 

TOURNEFORT (Joseph Pitton de). Biog. Cele- 
brat botáiiicli que va néixer a Aix (Provenga) 1' any 
1656. Emprengué ab zel y laborlositat 1' estudi de la 
botánica, la física, la medicina y 1' Historia natural. 
Al any 1679 va endreíarse a Montpeller pera perfec- 
cionarse en aquets estudís, anant desde allí a Barce- 
lona, observant la flora catalana y la pirenaica 
acompanyat del sabi Salvador. Va formar ab els 
exemplars recullits un niuseu de plantes, d' historia 
natural y curiositats, y va morir a París al any 1708. 
Les seues obres capdals son: Elements de Botánica o 
Méíode pera coneixer les plantes, 3 volums; Institu- 
tions Rei herborice, 1703 y dos volums sn quart deis 
seus Viatges. 

TOURNON SIIVIIANE (Felip Camil, comte de). 
Biog. Politich nadiu de Provenga, que va obtindre 
renóni ais comentos del sigle xix. Va néixer a Apta 
al any 1779, morint a Gennebaid al 1833. Era autor 
d' una obra for^a interessant, quin tílol es: Estudis 
estadísíichs sobre Roma y la banda occidental deis 
Estáis Romans. 

TOUNEIL (Jame de) Biog. Celebrat escriptor y 
hoine de lletres, decicat marcadament a les traduc- 
cions clássiques. Va néixer a Tolosa al any 1656. 
Sejornant a París pera perfeccionarse ais estudis de 
dret y de literatura, va obtindre els preniis de 1' Aca- 
demia francesa ais anys 1681 y 1683. Va pertanyer 
a les Academies de Sones Lletres y de Frani;a, y va 
obtindre una pensió de les Corts, morint a París 
al any 1714. Entre les seues obres, és una de les mes 
remarcables la Tradúcelo francesa deis fragments de 
Demóstenes. 

TOUS. m. pl. Qualitat de lo que, en un transit 
curt té una inclinació molt pronunciada. [| Lo buit 
niés o menys pronunciat del tall de les eines. 



Tcus: 



Segell de Tous 



TOUS (Rafel). Biog. Relligiós maltorquí y popular 
poeta, un deis primers que a les seues composicions 
usaren la parla nadiua. Va néixer a Arta al any 1776, 
morint a Palma al any 1816. Era un deis musichs 
mes aplicats de son temps y notable organista, con- 
reuant a la vegada la literatura. Entre les seues 
obres s' esmenten unes Décimes disbaralades, que a 
imítació de D. Tomás Iriarte, va compondré al any 
1815 Fra Rafel Tous. 

— Y MiRAPEix (NICOLAU). Biog. Industrial cátala 
de molta empresa, a quines iiiiciatives se degueren 
obres de gran importancia. Va ésser fundador de la 
Maquinista Terrestre y Marítima, que va dirigir 
fins a esdevindre la seua niort 1' any 1893. Va ésser 
un deis manufacturers de la nostra térra a qui majors 
avengos devia 1' expansió 
industrial que tant ha enlai- 
rat el nom de Catalunya. 

TOUS. Geog. Poblé de la 
prov. y dióc. de Valencia, 
part. jud. d' Alberich; és a 
la vora del riu Xúcar y té 

1,673 hab. || — (SANT MARTÍ 

DE). Geog. Poblé de la pro- 
vincia de Barcelona, bisb. de Vich, part. jud. de 
Igualada; és en térra trencada, a la vora d' una riera 
y té 844 hab. 

TOUYRE. Hidrog. Riu que rega part del antich 
comtat de Foix, a la Catalunya francesa. 

TOVA. f. Maó groixut sense coure y assecat al 
sol. Adobe. || rovell, 5. || fogaqa. || Fam. caoara- 
DA. II Ter. met. fam. mArfega, 2. 

TOVALLA. f. ESTOVALLES. 

TOVALLÓ. m. Pega de roba blanca, d' uns tres 
pams o 60 centimetres en quadro, de que usen les 
persones pera evitar 1' embrutarse ab la vianda, y 
aixugarse lo que d' ella s' apega ais dits o ais llavis. 
Servilleta, tohalleta. 

EN TOT VOL TINDRE TOVALLÓ. fr. Met. FICAR EL 
NAg PER TOTS ELS CULS. 

TINDRE TOVALLÓ EN ALGUNA COSA. fr. Met. Tín- 
drehi entrada franca y amist it. Ser muy de adentro o 
muy Intimo. 

TOVALLOLA. f. Pega de roba defil o de coto, mes 
Marga que ampie, y regularment ab serretl, pera ai- 
xugarse les mans y la cara després de haverse ren- 
tat. Toballa. || L' adorno de tela que sobre unes 
anelles cobreix el pal de la creu de algunes parro- 
quies. Manga. || La coberta o drap que 's posa al fa- 




Fragment d' estovalles d'altar, provinent de Sant Marti 
de Canigó (Museu dj Cluny) 

ristol en que 's canta la Epístola y 1' Evangeli a les 
misses solemnes. Atri'era. || La que porta el preste 
al coll pera portar el Santíssim Sagrament o la Vera 
Creu. Superhumeral. || Enaquets cenyides ais Sants 
Crisis. Pañetes. || Drap que usen els baibers pera 
afeitar. Paños de afeitar. 

TOVAMENT. adv. D' una manera tova. Blanda- 
mente. 

TOVEJAR. v. n. Ser quelcom tou. , 



80 



TRA 



TRA 



TOXAR (Francesch de). Biog. Escriptor barcelo- 
nl deis comengos del sigle XIX. Afecte a la escola 
románica a quina els joves autors d' aquells dies se 
havien ilonat; totes les senes obres, refljcten l'espe- 
rit de aquelles tendencies lilcraries, que iiiformaven 
les correnis franceses. Escrivía en castellá, y envers 
l'any 1842 va publicar a 1' iiiiprempta d' En Gaspar 
una novela nonienada La filosofía del amor. 

TÓXICH. ni. VERi, VERENO 

TOXICÓGRAF. s, y adj. Autor d' una obra de to- 
xicografií. Toxicógrafo. 

TOXIGOGRAFÍA. f. Descripció deis verins. Toxl- 
cografia. 

TOXICOGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
lexicografía. Toxicográflco. 

TOXICOHEMÁTICH, CA. adj. Med. Lo concernent 
a la toxicoheniia. Toxicohemático. 

TOXICOHEMIA. f. Med. Estat de la sanch que 
conté una substancia verinosa. Toxicohemia. 

TOXICÓLECH. m. Versat, entes en toxicología. 
Toxicólogo. 

TOXICOLOGÍA. f. Ciencia que tracta deis verins. 

TOXICOLÓGICH, CA. adj. Lo pertanyent a la to- 
xicología. Toxicológico. 

TOXICÓMETRE. ni. Med. Instrument pera amidar 
els graus d'intensitat deis verins. Toxicómetro. 

TOXO. ni. Zool. TOIXÓ. 

TOYA, f Ram de diverses flors o herbes, especial- 
ment flairoses, ordenades artísticauíent y Iligades. 
Ramillete. 

TOYS O. m. Zool. TOIXÓ. 

TRABA, f. TRAVA. 

TRABALL. f. TRAVALL. 

TRABAR. V. a. TRAVAR. 

TRABAT, DA. p p. TRAVAT. || adj. DESMANYOTAT. 

TRABETA. f. TRAVETA. 

TRABINtLL. ni. Ter. TRIBULET, entreMALIAT. 

TRABOCAMENT. ni. Acle y electe de trabocar. 
Vuelco, trastorno, trastornamiento. 

TRABOCAR. v. a. TRABUCAR. 

TRABUCADA, f. Tret de Irabuch. Trabucazo. 

TRABUCADOR, A. adj Que trabuca, Trabucador. 

TRABUCAR, v. a. Volcar, girar lo de dalt baix 
pera que caigni la cosa o lo que conté. Volcar, tras- 
tornar, volver. II CAPGIRAR, ABOCAR. || Pesar o incli- 
nar niés una cosa a una part que a una altra, coni: 
V escut d' or trabuca. Trabucar, pesar. Inclinar. || 
VICIAR, ALTERAR, DiSFREgAR. || Adulterar el sentit de 
les páranles, idees, etc., confóndretes. Trabucar, 
trastornar, invertir. || Perturbar el sentit o '1 cap 
els vapors del vi o algún accident. Perturbar, tras- 
tornar. II Confondre, dfsconipondre l'ordre o colo- 
cació de les coses. Trabucar, trastornar. || Girar, 
ler mudar de dictamen a algú. Inclinar, trastornar, 
ti Interrompre, tallar e' fil d* una conversa, iniro- 
duiutlii especies lora dtl cas. Trabucar. II trafeoar. 
II V. r. Ensopegar, caure a Ierra. Dar traspiés. || 
Pesar Ules, inclinarse, decantarse. Abalanzarse. || 
Equivocarse, dir una cosa per altra. Trabucarse, 
tropezar, trompicar. 

TRABUCAT, DA. p. p. Trabucado. || adj. Capgi- 
rat, íet al revés o fora de temps. Trabucado. 

TRABUCAIRE. 
m. Gnerriller o 
bandoler armat 
de trabuch. 
TRABUCH. m. 

Trabuch cátala, ab pany de pedra Arma de foch por- 
tátil; és curia ab 
el cañó molt ampie y boca de campana. Trabuco. || 
AÍ/7. Miquina de guerra ab que 's llenqaven pedrés 
molí grosses, al modo que després se leu per medí de la 



pólvora ab els pedrers. Trabuco. || Mena de mida de 
nou peus geométriclis que s' usa al Piainont. Trabu- 
co. II Mil. MORTER. II Mel. TAP DE BARRAL. 

CARRO DE TRABUCH. Carro de trag nar térra que 's 
descarrega trabucant la caixa que forma balanza. 

TRABULIR. V. a. TRABUCAR, TRAFEGAR. 

TRABULL. m. Movinient extraordinari. Movimien- 
to. II Flg. Pesar. Pesar. 

TRABUQUET. m. Balancetes pera pesar moneda. 
Pesillo. II Hisl. y mil Máquina o ingenl de guerra 
pera tirar pedrés. Trabuquete. 

ANAR COM UN TRABUQUET. fr. Anar molt bé. Ir al 
pelo. 

TRACA, f. TRONADA, il Renglera de coets o petarts 
que 's disparen en les lestes majors. Sarta de petar- 
dos. II El soroll que ía. Traqueo. || Mar. Filada de 
planxes de coure ais forros y cobertes deis barcos. 
Traca. 

TRACALEIG. m. Acte y efecte de tracalejar. 

TRAC ALEJAR, v. a. TRACATEJAR. 

TRACALLTA. f. Disputa, discensió. Trabacuenta. 

TRACAMANDA. f. Enrededor, gitano. 

TRACAMANDEIG. m. Acte y efecte de tracaman- 
dejar. 

TRACAMANDEJAR. v. a. Per barates y enredos 
ab coses de poca importancia. Mangonear. 

TRACATEIG. m. Acte y efecte de tracatejar. Tra- 
cateo. 

TRACATEJAR. v. a. y n. Sorollar o moure les co- 
ses de 1' una banda a 1' altra. Sol dirse del caminar 
insegur deis carros. Tracatear. 

TRACCIÓ. f. La acció de tirar. Tracción, tiradu- 
ra. II Obra de treure. Tracción. II Acció y efecte de 
arrastrar els carruatges sobre la vía, particularment 
ais ferrocarrils. Tracción. 

TRACETES. s. com. El subgecte que usa de totes 
les manyes pera conseguir els seus fins. Tracista. 

TRACH. m. El pet o tro que fan els coets. Traque. 

TRACI, A. s. TRACIÁ. 

TRACIA (A.). Biog. Escriptor y poeta deis comen- 
tos deis sigle XiX. Va ésser autor de un sumari en 
vers a cada un deis articles que figu:aven en una 
obra de niitolosfa publicada a Barcelona I' any 1828 
ab el lítol de Compendio de mitología o historia de 
los dioses y héroes fabulosos, por J. M. H., impreja 
per Saurí. 

TRAClA, NA. s. y adj. Natural o propi de Tracia. 
Traclano, traclo, trácico. 

TRÁCICH, CA. s. y adj. TRACI. 

TRACIÓ. f. Anl. TRAlCló. 

TRACISTA, s. com. TRACETES. 

TRACTABLE. adj. Lo que's pot tractar fácilment 
o és de bon tráete, tant en lo iísicli, com en lo moral. 
Tratable. 

TRACTADET. m. dim. de tractat. Tratadito. 

TRACTADISTA. ni. Autor de tractats sobre una 
materia particular. Tratadista. 

TRACTADOR, A. s. Qui tracta algún negocl o 
assumpte, especialment quan hi há controversia o 
discordia sobre ells. Tratador. 

TRACTADORS DE BRAQ Les sis persones nomenades 
per cada estament a les Corts aragoneses, al obgecte 
de que, reunides les divuit que entre tois tres ele- 
gíen, conferenciessin y 's pcsessin d' acort portant 
lego els nssumptes a la discussió de llurs respectius 
bracos, en els que's prenfen els acorts per majoría 
absoluta, excepte al bra? militar, en lo qual era pre- 
cís que hi bagues unanimitat absoluta. Tratadores 
de brazo. 

TRACTADORS DEL REL A les Corts aragoneses les 
persones que, constituida 1' assamblea, elegía el rei 



TRA 



TRA 



81 



pera que en el seu noiii y representació s'entengues- 
sin ab ella. Tratadores del rey. , 

TRACTAMENT. m. La acció o modo de tractar. 
Tratamiento, trato. || Titol de cortesía que 's dona 
a algú, com senyoiía, excelencia, etc. Tratamiento, 
trato. 

DONAR EL TRACTAMENT. fr. Honrar a algú ab la 
cortesía que correspóu a sa áignitut. Dar íralamienlo. 

TRACTANQA. f. Ant. TRACTAMENT. 

TRACTANT, p. a Qui tracta. Tratante. || m. Qui 
compra en gros pera vendré a la menuda. Tra- 
tante. 

. TRACTAR. V. a. iVlanejar alguna cosa, portarla 
entre mans y usarla niaterialment. Tratar. || Esciiu- 
re, oiscórrer, disputar, comentar alguna materia. 
Tratar. || Conferenciar sobre algún assumpte pera 
posar d" acort ais interessats. Tratar. || Conversar, 
tindre aiiiistat y tracto ab algú. Comerciar tratar. 
II Maquinar. Tratar. || Disposar algún negoci. Tra- 
tar. II Comerciar. Comerciar, tratar, negociar, jj 
Procedir, donar bon o mal tráete a algú. Tratar. || 
Donar menjar. Tratar. || Insultar, y ;iixí se diu: el 
tracta de burro. Tratar. || Met. Procurar, posar cui- 
dado y dilligencia pera la cosecució d' algún lí o 
cosa, com: tracta de viiire bé. Tratar. || Manejar, di- 
rigir algún negoci cuidaiit que vagi bé. Tratar. I| Vi- 
sitar ilícitament a una persona de dif.rent sexe. 
Tener trato ó comercio n v. r. Conuinicarse fami- 
líarnient ab algú. Tratarse. || Cuidarse bé, reiialarse, 
donarse bona vida. Regalarse, tratarse bien. || Viu- 
re ab decencia y Iluiment, tant en el vestir con en 
les coses de casa, o usar de llibcralitat y franquesa 
en les funcions. Portarse. 

TRACTAT, DA. p. p. Tratado. || m. Composició, 
conveni, ajust d' algún negoci, de paus, de matrimo- 
ni, etc., després d' haverne conferit y parlat. Trata- 
do. II CONSULTA. II L' escrit o discurs sobre alguna 
materia particular. Tratado. 

TRACTE. m. El modo de tractar o tractarse. Tra- 
to. II Met. El modo particular de portarse ab algú en 
els assumptes doméstichs. Trato, jl Comunicació fa- 
miliar entre coneguts, visitanise mutuament. Trato. 
II Comunicació ilícita entre persones de diferent 
sexe; y també 's pren per les persones que la teñen. 
Trato. II Negociació, comers, comprant y venent. 
Trato. II Modo o mauera. Trato, [j Traició, infldeli- 
tat ab que s' ofereix alguna plaga o fortalesa al ene- 
iñicli. Inteligencia, trato. || La oració o medit ició 
continua ab Deu. Trato || tractament, 2. 1| pacte. 
II Versículs que^'s diuen entre la Epístola y 1* Evan- 
geli. Tracto. 

DONAR BON O MAL TRACTE. fr. Tractar be o mala- 
inent a algú. Dar á uno buen ó mal trato. 

MAL TRACTE: MALTRACTE. 

NO VOLGUER TRACTES AB ALGÚ. fr. No VOlguer tín- 
drelii iiegocis. No querer tener cuentas con otro. 

ROMPRE 'L TRACTE. fr. Faltar a cumpliment de lo 
que s' havía estipulat. Deshacer, romper el trato ó 
£onlrato. 

TINDfíE TRACTE: TRACTAR. 

TRACTFJAR. v. a. FESTEJAR. 

TRACTRIU. f. Geom. Corba que descriu la corda 
•ab que 's mou o de que penja un pes. Tractriz. 

TRAQ. m. Ratlla, linia, senyal, plan, esbó?. Trazo. 
II Seguit de petjades que deixen els animáis y les 
persones sobre la neu. Sol dirse deis conills al per- 
seguirlos. 

TRAQA. f. La primera planta o idea d' aí^ún edí- 
fici o qualsevulla altra obra, y també la descripció o 
■"dibuix qiíe se 'n fa. Traza. II Met. Industria, manya, 
modo pera conseguir alguna cosa. Traza. || Invenció, 
enginy. Traza. || El modo, apariencia,, semblanga o 
"figura d' alguna cosa. Traza. I| DISPOSICIÓ, art, si- 
metría. II Astucia, treta, engany. Amaños, trazas, 
artificios, tretas. 

DIC. CAT. — V. III. — 11. 



AB LES SEUES TRACRS Y MANYES. Expr. Ab astUcia 
y sagacitat. Mañosamente, con sus trazas y mañas, 
ó con sus mañerias. 

HOME POBRE PLÉ DE TRACES. /?í/. Pera indicar que 
té d' engiiiyarse pera pogucr viure. Hombre pobre 
todo es trazas. 

POCA TRAgA: DESMANYOTAT. 

TRAQADOR, A. s. Qui traga algún plan o planta 
d' edifici, etc. Delineador, trazador, tracista. |f 

TRAgUT. 

TRAQAMENT. m. TRAQA, 1. 

TRAQAR. V. a. Idear, formar interiorment el plan 
o idea d' alguna obra. Hallar, trazar, dar traza. || 
Dibuixar, senyalar el plan de qnalsevulla cosa al pa- 
per o a algún terreno Delinear, trazar. II Met. Dis- 
córrer, disposar els medis pera la coiipeciició d' al- 
gún fí. Maquinar, trazar, pergueñar, hallar ó dar 
traza. || Dirigir, formar, com: tragar rallles ab el re- 
gle o altra cosa. Trazar. || En lo moral, ensenyar el 
camí d' obrar bé. Trazar. 

TRAQAT, DA. p. p. Trazado. 

TRAQÓS, A. adj, TRAQUT. || Lo que 's fa ab manya. 
Mañoso, 

TRA^^UT, DA. adj. Qui té molta traga. Manyós. 
Mañoso. 

TRADICIO. f. Noticia antiga que passa de pares a 
filis, y s comunica per relació successiva deis uns ais 
altres fins ais derrers. Tradición. || /='o/-. Entrega. 
Tradición, entrega. 

TRADiCió DIVINA La que 's considera originada de 
Deu. Tradición divina. 

TRADició ECLESIÁSTICA. La que consisteix en certs 
usos introduits al principi pels pobles y 'Is saceidots 
y aprovats lego per la Iglesia, com la obse van'cia 
deis dijunis a les quatre temperes y molts altres. 
Tradición eclesiástica. 

TRADiCió HUMANA. La que 's considera originada 
deis homens. Tradición humana. ' 

TRADiclONS JUDAIQUES. pl. Les interpretacions do- 
nades pels doctors jueus a la llei de Moisés. Tradi- 
ciones judaicas. 

TRADICIONAL, adj. Comunicat per tradició o lo 
pertanyent a aquesta. Tradicional. 

TRADICIONALISME. m Doctrina filosófica que 
suposa que 1" origen de les idees está en la revelado 
y successivanien t en la ensenyanga que I' lióme reb 
de la societat. Tradicionalismo f! Doctrina política 
que té nombrosos partidails a Catalunya, la qual 
aspira a restaurar al trono d' Espanya els descen- 
dents de la rama másele de la casa de Borbó. 

TRADICIONALISTA. adj. Qui professa la doctri- 
na del tradicionalisme. Tradicionalista. || Lo perta- 
nyent a aquesta doctrina. Tradicionalismo. 

TRADICIONALMENT. adv. Segons la tradició 
Tradicionalmente. 

TRADICIONISME. m. TRADICIONALISME. 

TRADICIONISTA. m. TRADICIONALISTA. 

TRADUCCIÓ. f. L' acte y efecte d" escriure en una 
llengna lo qu' está escrit en una altra. Versión, tra- 
ducción, traslación, trasladación. || La obra tradui- 
da. Traducción. || Glosa o ínterpretació. Traduc- 
ción. II Ret. Figura en que 's repeteix una meteixa 
páranla ab una petita inflexió gramatical, que li dona 
diferent sentit; com és en la variació de casos o de 
temps, o de la sílaba final, de modo que no resulli 
pesada la oració. Traducción. 

TRADUCTOR, A. m. y f. Qui tradueix alguna obra 
o escfit d' una Mengua a un' altra. Traductor. 

TRADUEIXER. v. a. y derivats. TRADUIR. 

TRADUIBLE. adj. Lo que pot traduirse. Tradu- 
cible. 

TRADÜIDOR, A. m. y f. traductor. 



82 



TRA 



TRA 



TRADUIR. V. a. Posar en una Uengua lo qu' está 
escrit en una altra. Verter, traducir, trasladar. 

TRADUIT, DA. p. p. Vertido, traducido. 

TRAEDOR, A. m. y f. Qui trau. 

TRAFAGAR, v. a. Y 'Is seus derivats. TRAFEQAR. 

TRAFALGAR. f. Una mena de tela de coto. 

TRÁFECH. m. Tráete, comers, negoci de barates o 
de compres y vendes. Tráfago, tráfico, traficación. 
II Ocupació, solicitut de negocis y dependencies, que 
causen molestia y fatiga. Tráfago. || L' acte de mu- 
dar les coses d' una part a 1' altra, ordenarles, etc. 
Trasiego. || MOATRE. || Trascolament de líquits, es- 
pecialment del vi. Trasiego. 

TRAFEGADOR, A. m. y f. Ant. Enganyador. Em- 
brollón, enredador. 

TRAFEGADURA. f. Acte y efecte de trafegar o 
trascolar. Trasiego. 

TRAFEGAMENT. m. Ant. TRÁFECH. 

TRAFEGAR. v. a. Trascolar, passar el vf desde M 
cup a les botes, gerres, etc. Trasegar. || traficar. || 
Abocar poch a pocli un Ifquit d' una eina a un' altra. 
Trasfundir. || Remenar, moure algún Hquit d' una 
part a I' altra pera que 's barregi. Mecer. || FER 
moatres. 11 Passar els Mquits d' uns bots a uns al- 
tres o tragiiiarlos ab ells. Zaquear. 

TRAFEGAT, DA. p. p. Trasegado. II adj. Qui tra- 
fega ab molta solicitut, dilligencia y ansia. Tra- 
fagón. 

TRAFEGOT. m. Manifacer, manefla. 

TRAFFORT o TRASFORT (N.). Biog. Escrivá, un 
deis poetes catalans que figuren Can^oner de París, 
y de qui Tastú va transmetre a Torres Amat algu- 
nes compos cions, que al esmentat llibre venen aple- 
gados ab el lema: Trasfort, unisonant croada. 

TRAFICA, m. Enredador. Embrollón, enredador, 
embrollador. || inquiet, alborotat. || f. barata. || 

EMBROLLA. 

TRAFICACIÓ. f. Acte y efecte de traficar. 

TRAFICANT. adj. y m. Qui trafica. Traficante, 
tratante mercader. 

TRAFICAR. V. n. Tractar y contractar baratant, 
comprant y venent Traficar. || FER moATRES. || Di- 
vagar, anar per varies Ierres, tractant y contractant 
en varies provincles. Divagar traficar. || En lo mo- 
ral negociar, y aixís se diu que I' hipócrita trafica ab 
la virtut. Traficar. 

TRÁFICH. m. TRÁFECH. 

TRAGA, f. DRAGA. 

TRAGÁBALES, f. Ninot de gran boca. || Fig. Home 
valent de paraula y covart de fets. Perdonavidas. 

TRAGABOLES. f. TRAGÁBALES. 

TRAGACANT. m. y 

TRAGACANTA, f. Mena de goma que raja natu- 
ralment de diferentes mates punxoses d' Orient, que's 
venen en forma de vetes o fideus ondejats, y a vega- 
des sense forma determinada; és de color groch de 
ilimona o completament blanca, mitg transparenta y 
compacta y elástica, niolt difícil de pulveris ir y sen- 
se olor, de sobor fat, niucilaginós; una part d' aques- 
ta goma fa I' aigua tan apegalosa com vinticínch de 
goma arábiga. Alquitira, tragacanta. 

TRAGACET. m. Arma Uengadiga que usaven els 
moros. Tragaceto. 

TRAGAQ. f. auni. de TRAGO. 

TRAGADOR, A. adj. Menjador de mena, qui menja 
molt. Tragador, tragón, tragaldabas, tragamallas, 
tragantón, glotón, gastrolatro, gastrónomo, epi- 
cúreo. 

TRAGADORA. f. S' usa ab la frase tindre bones 
íragadores, que s'aplica a aquells que tot s'ho creuen, 
sense examinar els graus de certitut d' alió que 'Is hi 
conten. Tener buenas tragaderas. || També s' aplica 



ais que toleren que se 'is hl facin tota mena d' agra- 
vis. Hacer espaldas. 

TRAGAHOMENS. m. Perdonavidas. 

TRÁGALA, f. Cangó ab que 'Is lliberals espanyols 
de la primera meitat del sigle passat insultaven ais 
absolutistes. Trágala. 

TRAGAMENT. m. AnL. VORACITAT. 

TRAGANT. m. Mar. Post vertical pera pujar peces 
y altres obgectes. Tragante. 

TRAGAR. V. a. Menjar molt y ab ansia. Devorar, 
tragar. |1 engolir. || Met. Obrirse la ierra y sepul- 
tar lo que hi havla demunt. Tragar. || v. r. Met. Per- 
suadirse d' una cosa fent judici de com ha de suc- 
ceir. Tragar, tragarse. 

NO POGUER TRAGAR A ALGÚ. fr. Tíndreli molta 
aversió. No poder tragar ó digerir á alguno; no poder 
ver á uno ni pintado. 

TRAGE. m. VEST1T. 

TRAGECTE. m. Espai que recorre un veícol y 
temps que hi passa. Trayecto. 

TRAGECTORIA. f. Ratlla descrita al espai per un 
punt que 's mou, y mes coniunament, corva que se- 
gueix un progectil tirat per arma de foch. Trayec- 
toria. 

TRAGEDIA, f. Imitació y representado de tota 
una acció, ilustre, verdadera en el fons, verossimil 
en els episodis, etc., infelíg o llastimosa en sí y en 
les seues circumstancies, ab éxit regularment funest, 
pera excitar el terror y la compassió, y ab el fí prin- 
cipal de rectificar les costums y fer cautes ais homens 
en llur conducta. Tragedia. || Met. Historia, succés o 
acció llastimosa y funesta. Tragedia. || Entre "Is gen- 
tils, certa can(;6 en honor de Saco. Tragedia. || Qual- 
sevol succés fatal, desgraciat o infaust. Tragedia. 

PARAR EN TRAGEDIA, fr. Met. Tindre alguna cosa 
mal fí o éxit desgraciat. Parar en tragedia. 

TRAGEDIAL. adj. Referent a la tragedia. 

TRAGEDIÓS, A. adj. TRÁGICH. 

TRAGELLA. f. Eina de fusta o de ferro en forma 
d' un mitg caixó que va declinat fins a un tall de 
ferro y que, arrocegat per alguna cavallería, serveix 
pera igualar algún terreno, prenent la térra de la part 
alta pera portarla a la part fonda. Trailla, arroba- 
dera. 

TRAGELLAR. v. a. Aplanar o igualar la térra ab 
la tragella pera que's pugui regar. Traillar, arrobar. 

TRAGÍ. m. Tráfech o transport de géneros, mer- 
caderíes, etc., d' un lloch al altre. Trajín, traji- 
no, acarreo. || L' art y exercici de traginar. Traji- 
nería. 

TRAGIÁ. m. Med, Muscle de la orella situat a la 
regió auricular externa. Tragiano. 

TRÁGICAMENT. adv. m. D' un modo trágich o 
funest. Trágicamente. 

TRÁGICH, CA. adj. Pertanyent a la tragedia. Trá- 
gico, tragedioso. 11 Funest. Trágico. |I Se diu del poe- 
ta qu escriu tragedles y també del actor que les re- 
presenta. Trágico. 

TRAGICOMEDIA, f. Representació en que 1' acció 
y 'Is personatges no son de tan noble carácter com 
els de la tragedia, ni tan ridicols com els de la co- 
media; pero que no deixa d' excitar el terror y la 
compassió, ocupant les passions y llur pintura tot el 
lloch qu' en la comedía té '1 rídícol, encara que no se 
11 exclou del tot. Les situacions han d' ésser interes- 
santes, els pensaments y locuelo molt expressius y 
afectuosos. Tragicomedia. 

TRAGICÓMICH, CA. adj. Lo que pertoca a la tra- 
gicomedia. Tragicómico, jocoserio. 

TRAGINA. f. Dret del senyor, que consisteíx en 
que 'Is seus feudataris li havien de traginar els lle- 
gums, fruits, etc. Trajino, acarreo. i| Acte y efecte de 
traginar. 



TRA 



TRA 



83 




Traginer cátala. 



TRAGINAR. v. a. Carretejar, transportar géneros 
o mercaderíes d' una part a 1' altra. Trajinar, aca- 
rrear. II Fer de traginer. Traficar, trajinar. 

TRAGINAT, DA. 
p. p. Trajinado, 
acarreado. || m. 

SOSTRE. 

TRAGINER. m. 
Qui té per ofici tra- 
ginar mercaderías 
d' un poblé al altre. 
Trajinero, traji- 
nante, ordinario, 
recuero, arriero. 

L'ASEFAUNCOMP- 
TE Y'L TRAGINER NE 
FA UN ALTRE. Ref. 
Uno piensa el bayo y 
otro le ensilla. 

TRAGINERÍA. f. 
L'art y exercici de 
traginer. Trajine- 
ría, acarreo. || El 
conjunt de traginers. 
Trajinería. 

TRAGITAMENT. 
m. Moviment violent de! ventrell qu* excita a vó- 
mit. Arcada. 

TRAGITAR. v. n. REOIRAR, REMOURE. || Alterar el 
ventrell alguna cosa d' un modo que provoqui a v6- 
mit. Hacer arcadas. || També s' usa com recíproch. 
Dar arcadas 

TRAGO, m La porció de vi, aigua o altre líquit 
que 's beu d' un sol cop rajant, ab el porro o '1 can- 
ti. Trago. II La porció de líquit que 's pot engolir de 
una sola vegada. Tragantada. || AÍ£/. Adversitat o 
desgracia que se sofreix ab díficultat y sentiment. 
Trago. 

TRAGO DE vi. La quantitat de vi que 's beu d' una 
vegada. Chispo, chisguete, espolada de vino. 

MAL TRAGO. Met. Pesar o mala nova que 's dona a 
algú. Pildora, Jarope. 

A TRAGOS, m. adv. Poch a poch. A tragos. 
FER UN TRAGO. Echar un trago. 
TRAGO (Pere). Biog. Escríptor que vivía ais co- 
mentos del sigle XVI. Era batxiller en dret y mestre 
racional del vescomtat de Castalio. Al arxiu d aque- 
lla vila s' hi sarvava una obra seua, escrita al any 
1518, ab el títol de: Spill manifest de les coses del ves- 
comtat de Castelló. Forma un vol. in fol., contenint 
notes y antecedents de molt interés d' aquella regió. 
El Ilibre, subdividit en cinch 
parts, consigna la relació exacta 
de tots els llochs y viles, veins, 
cárregues, prodúcelo, termes, co- 
legiales, parroquies, monastirs, 
drets, rendes, etc. 

TRAGÓ, NA. adj. GOLÓS. || 
m. DRAGÓ. 

TRAGÓ DE NOGUERA. Geog. 
Poblé de la prov. de Lleida, ar- 
xiprestat d' Ager, part. jud. de 
Balaguer; es a la vora del No- 
guera Ribagor?ana y té 1,142 
habitants. II — DE SEGRE. Poblé 
del dist. munpal. de Peramola, prov. de Lleida. 
TRAGONERÍA, f. GOLOSÍA. 
TRAGUEIG. m. Acte y efecte de traguejar. 
TRAGUEJAR. v. n. Beure molt y sovint. Se diu 
deis bevedors de vi o Ilcors. Chiflar. 

TRAGUET. m. dim. TraguiUo, traguito. 
TRAGURÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Vi- 
lallonga (Sant Martí de), provincia de Girona. 
TRAHIMENT. ni. TRAICIÓ. 




Sagell de 
Tragó de Noguera 



TRAHIR. V. a. TRAIR. 

TRAHULLADOR. m. Ant. RODAIRE, 1. 

TRAHULLADORA. f. Ant. RODAIRA, 2. 

TRAHULLAR. v. n. Ant. RODAR, 12. 

TRAHUT. m, Ant.. TRIBUT. || trAfech. 

TRAICIÓ. f. Falta de fi lelitat y llealtat deguda al 
princep o soberá, o a la confianza d' algún amich. 
Traición. 

A TRAICIÓ. m. adv. Alevosament, faltant a la lleal- 
tat o confian;a, ab engany o cautela. A traición, trai- 
doramente. 

TRAICIONAR, v. a. Fer traicló. 

TRAICIONER. adj. Qui fa traicló. TRAIDOR. 

TRAICIONERAIWENT. adv. Duna manera trai- 
dora. 

TRAIDOR, A. adj. Fals o que no correspdn a la 
llei o fe que deu tindre o guardar. També s' aplica 
ais ulls que revelen mala intenció. Aleve, traidor. 
II Qui fa traició. Traidor. || Dit deis irracionals des- 
lleals. Traidor. 

FER EL TRAIDOR, fr. Fam. Fingir malaltia o altre 
impediment pera defugir el treball. Hacerla de rengo. 

MIRAR DE TRAIDOR, fr. Fam. Mirar ab segona In- 
tenció. Mirar de zaino ó á lo zaino ó al soslayo 6 de 
través. 

TRAIDORAMENT. adv. Ab traició o alévosfa. 
Traldoramente. 

TRAIDORENCH, CA. ad]. Qui dona indicis de fals 
y poch segur en el tráete. Zaino. 

TRAIDORESCH, CA. adj. Dit de la cavalcadura 
que dona mostres de ser falsa. Zaino, atraidorado. 

TRAIDORÍA. f. TRAICIÓ. 11 Fam. Astucia y manya 
ab que 's logra lo que 's vol. Picardía, bellaquería. 

TRAIGUERA. f. Bot. ESCAiOLA. || Herba molt sem- 
blanta al blat, del que sois se diferencia en ser mes 
diminuta y tindre la llevor llargueta y molt petita. 
També s' anomena blat bort o del diable o de gita- 
nos, y abunda ais camps y a les vores deis camins. 
Triguera. 

TRAIGUERA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, 
bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu; es dait 
d' una lloma y té 2,923 hab. 

TRAIIWA (Esteve). Biog. Jurisconsult de niitjans 
del sigle xv, que ab colaborado d En Domingo Bon- 
fill, va escriure una obra titolada Concilce de emphi- 
teusi ad Mercurianum Amabrici. 

TRAIR. V. a. Fer traició. Hacer traición, ven- 
der. II Descobrir, delatar. 

TRAIT, DA. p. p. Vendido, engañado. 

TRAITA. Acte y efecte de traitar. TUNDA. . 

TRAITAR. V. a. Cardar els panyos quan son pen- 
jats a la perxa. Tundir. 

TRAJA CARITA. Geog. ant. Nom del Perelló, pro- 
vincia de Tarragona, en temps deis romans. 

TRAJADELLA. 7er. Bot. Herba que memgen els 
cunills. 

TRAJO, m. VESTIT. 

TRALLA, f. Corda de cánem Hígada al cap d' un 
bastó prim y mes o menys llarch, y acabada ab una 
treneta de cordill, ab la que 'Is carreters castiguen 
ais animáis. Zurriaga, zurriago. il La deis cotxers. 
Fusta. 

TRALLADADOR. m. Ant. Copiador, 

TRALLADAT. adj. Ant. Trasllat, copia. 

TRALLAMENT, m. Ant. Copia, trasllat. 

TRALLAR. v. a. Lligar, frenar. 

TRALLAT. m. TRASLLAT, TRENAT. 

TRAM. m. RAM. 11 Secció d' una escalq. 

TRAMA, f. FU que passa d' un costat al altre del 
urdit. Trama. 1| Classe de seda pera tramar. Trama. 



Sé 



TRA 



TRA 



II Met. Artifici enganyós y astut ab que 's perjudica 
a algú Trama. 

TRAMACET. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Usón, prov. d' Osea. 

TRAMADA f. REVOLTÓ. II Tro? o divisió de térra 
marcat per una separado. Tramo. 

TRAMADOR, A. s. Qui trama Is teixits. Trama- 
dor. II Met. Qui disposa algún engany o astucia. Tra- 
mador. 

TRAMAR. V. a. Passar els fils de la trama per 
entre Ms del iirdit, pera te xir. Tramar. || yVíe/. Ma- 
quinar y dlsposar cautelosanient alguna cosa contra 
algú, o pera la consecució d' algún designi. Tramar, 
urdir. 

TRAMAT. DA. p. p. Tramado. 

TRÁMECH. m. Aixada que en Hoch de pala té 
dues pues planes o grapes. 

TRAMES, A. p. p. De TRAMETRE. Enviado, fe- 
raitido. 

TRAMESA. f. Ant. y 

TRAMETIMENT. m. Ant. REMESA. 

TRAMETRE. v. a. Ant. ENVIAR, REMETRE. || Des- 
pedir de si. Echar, despedir. 

TRAmíT. ni. E ras d' una part a 1' alfra o d' una 
cosa a l'altra. Trámite \\ For. Serie de dilieCncies 
que s' lian de fer en al^ún assunipte judicial. També 
s' aplica ais procediments administratius. Trámite. 

TRAMITABLE. adj. Que 's pot tramitar. 

TRAMITACIÓ. f. Acció y efecte de tramitar. 

TRAMITAR, v. a. Fer seguir els trámits necessa- 
ris a alguna co>a flus a lograr o enUestir lo que 's 
proposa. Tramitar. 

TRAMITAT. p. p. del verb TRAMITAR. 

TRAMOIA f. Máquina o enginy que s' usa ais 
teatres pera figurar varíes escenes o pera represen- 
tar traiisfiguracioiis y coses prodigioses, com: apari- 
cions de deitats, ¡nceudis, etc., segons ho exigeix el 
pas que s repiesenta. Máquina, tramoya. La in- 
trodúcelo d'alfjuna deitat o poder sobrenatural a les 
peces dramátiqu-'s, etc. Máquina, tramoya. || Má- 
quina que té en si meteixa '1 principi del seu movi- 
ment, com: en el rellotge, etc. Autómata, autómaton. 
\\ Met. Eiitedo o trampa ab apariencia de bondat. 
Tramoya. I| m. tramoista, 2. || enredaire. 

TRAMOISTA. m. Qui fa, adoba o prepara les tra- 
moyes deis teatres Tramoyista. || Met. Qui usa de 
finginients y engaiiys. Tramoyista. 

TRAMOIG. m. ESPIGALLOT. 

TRAMCJA. f. TRAMUJA. II ESPIGALLOT. 

TRAMOLLA. f. TR^MOíA. 

TRAMONTA, NA. adj. Lo que respecte d' algún 
Uoch es a l'altra part de les montanyes. Tramon- 
tano. 

TRAMONTANA, f. NORT, 2. || Vent que ve del 
Nort. Tramontana, cierzo, noto, septentrión, aqui- 
lón. II Met. Vaniíat, soperbia. Tramontana. 

TRAMONTANA BORRASCOSA. La que causa tempes- 
tat. Zarzaganillo. 

TRAMONTANA PORTA, El vent fort y fret que ve del 
Nort. D scuernacabras. 

TRAAtONTANA FRKDA. Lo cer? molt fret, encara que 
no sigiii molt fort. Zarzagán. 

TRAMONTANA NO TÉ ABRICH, HOME POBRE NO TÉ 
AMICH. Ref. AL POBRE L SOL SE 'L MENJA. 

HAVERHI TRAMONTANA, fr. Met. H.iverhi renys y 
raons a alguna casa. Haber ¡a de Dios es Cristo. 

TRAMONTANA (Cap de). Hidrog. Cap de Tilla 
Dragonera, B ilears. 

TRAMONTANADA. f. Ratxada de tramontana. 
Soplar con insistencia viento Norte. 

TRAMONTANAL. m. CERg. 



TRAMONTANETA. f. dim. Cergsuau.peró fresch. 
Zarzaganete. 

TRAMONTAR, v. a. Passar a 1' altra part de les 
montanyes. Tramontar. 

TRAMOSTAR. v. a. Ter. Passar el most d' una 
bota al altra. Trasegar ó trasvasar el mosto. 

TRAMOSTERA. f. TINA, CUP. 

TRAMOYA, m. y f. y'ls seus derivats. TRAMOIA. 

TRAMPA, f. Artifici o enginjr pera cagar animáis 
selvatgcj. Cepo, trampa, armadijo, decípula. II 
Qualsevol artifici o enginy pera agafar aiieells, per- 
dius, cunills o liebres, com son: Maceres, llosetes, 
etc. Lazo, zalagarda. Il Beitrol pera pescar. Garlito. 
II Clot tapat ab branques, herbes y una capa de térra 
pera que al passarhi les leres s"hi enfonzin. Trampa, 
y callejo, a les montanyes de Burgos. || Qualsevol 
artifici pera enganyar a algú. Artimaña, trampa, 
celada. || Deute contret ab engany, diferint la paga 
ab el fi de no satisferla. Trampa. || Artifici pro'bit o 
contrari a les liéis del joch. Fullería, trampa. II 
Mena de porta que 's posa ais trespols de les boti- 
gues, magatzems, etc., pera tapar la boca deis sote- 
rranis. Trampa. |! timbala. 

TRAMPA LEGAL. L' ardit permés que prevé o evita 
algún dany. Trampa le^al. 

TRAMPES Y MES TRAMP s. Expr. Que significa 'I 
modo de passar la vida trampejant a una part pera 
cumplir a una altra. Trampa adelante. 

ARMAR o GUARNIR LA TRAMPA, fr. Met Uusar d' al- 
gún artifici pera enganyar a algú. Armar lazo, tram- 
pa, zancadilla. 

CAURE A LA TRAMPA, fr. Caure les feres o aitres 
animáis a la trampa que se 'Is hi ha parat. Caer en la 
trampa, entramparse, atramparse, \\ Ser algú enga- 
nyat ab algi'in artifici o ardit. Caer en la trampa, en 
el garlito, en el lazo ó en la zancadilla. || Met. Ser sor- 
prés en algún delicte o maliíeta. Ser cogido en Ja 
trampa; ser cogido de manos á boca ó con las manos 
en la masa. 

FER CAURE A LA TRAMPA, fr. Met. Enganyar artifi- 
cial ment. Entrampar, 

PASSAR A LA TRAMPA, fr. Met. Portar les coses ab 
gran rigor, ab enfado y mal modo, sense perdoiiarni 
reservar res. Llevar alguna cosa á sanare y fuego; 
ecliar el bodegón por la ventana. II Esp itllar, malme- 
tre molt la roba. Echar á perder ó á rodar. \\ Malgas- 
tar els bens o hisenda. Arrojar ó echar por la venta- 
na; echar en la calle ó en la plaza; á perros ó en 
saco roto. 

PASSARSEN A LA TRAMPA, fr. Met. fam. Perdres o 
malograrse algún negoci. Llevárselo la trampa. 

TRAMPANTEIG. m. Artifici pera enganyar. 
Trampaje. 

TRAMPEIG. m. Acció de trampejar. Trampeo. 

TRAMPEJABLE. adj. Lo que 's pot trampejar. 
Trampeable. 

TRAMPEJADOR, A. m. y f. Qui trampeja. 

TRAMPEJAR. v. n. Fer trampes pera enganyar a 
alííú. Mañear, trampear. || Fer trampes al joch. 
Fullear, trampear. |1 Emmanllevar ab ardits y en- 
ganys. Petardear, trampear. || Passar la vida de- 
manant a una part pera pasar a una altra y bus- 
cant medis pera dilatar la paga. Trampear. || ES/- 
TAFAR. 

TRAMPES. f. plur. El joch de timbales colocades. 
dalt d' una cavallería que 's toquen per la professó 
del Corpus a Barcelona. 

TRAMPETA. f. dim. Trampilla. 

TRAMPISTA, m. y 

TRÁMPOL. m. Ter. Temporal. || VENT TEM- 
PESTÓOS. 

TRAMPÓS, A. adj. Estafador, trampista, tram- 
poso, trampeador, petardista. II Qui fa trampes al' 
joch. Fullero, tramposo. 



TRA 



TRA 



85 



TRAMPOSAMENT. adv. Fent tranipes; d' una 
manera trniipos». 

TRAMUJA f. Caixa de fusta, quadrada, en forma 
de pirámide invertida per la part de baix, per aont 
va donant el biat al escio i y aqiiest a la mola. Tol- 
va. II Cap^al de fusta que unit per niedi d' uns ferros 
a les naiises de la campana, serveix rera sostíndrela 
y al ensems de contrapés pera que 's pugui ventar 
fácilment. Cabeza, contrapeso, armazón. 

TRAMULLAS Y FEKRERA (Joseph). Biog. Ar- 
genter y ensajador de la Ceca de Barcelona, niolt 
competent en el seu art. A les clerreríes del si- 
gle XVIII va publicar un.i obra ile quina se 'n va fer 
a Madrit un segoiia edició ab el títol: Gula y desen- 
gaño de artífices plateros y mercaderes de oro y plata. 

— (FIMNCESCH). Biog. Pintor deis comenQOs del 
sigle xvill, que va néixer a Perpinyá trovantse allí 
la seua familia per tindre '1 seu pare encárrech 
d' una obr.i d'esculptura a la cintat rossellonesa. De 
noi va vindre a Barcelona, es^ent deixeble d' En 
Viladomat, després d' liaver coinengada a Franca la 
seua educado artística. Va p.issar després a Madrit, 
essent nomenat acaiiémicli de la de Sant Ferrán. Va 
deixar una munió d' obres ben remarcables. 

— (MANEL). Biog. Pintor, germá gran d' En Fran- 
cesch. Va néixer a Barcelona al any 1715, morintlii 
al 1791. Va ésser aveiitatj.it deixeble d' En Anloni 
Viladomat, arrivantse a confondre les scues obres ab 
les del seu mestre; mes volent després formar un 
estil propi, encara que cons:rvant la fennesa de 
color del seu mesire, va decaure bon xich, conservant 
ab tot el seu prestigi gracies al afany deis seus 
estudis. 

TRAMÚS. m. Mena de llegúm que 's cnltiva molt 
a Valencia y se sol menjar crú com les xufles. 
Altramuz. 

TRAMUSAIRE. conip. Qiii ven tramusos. 

TRAMUSAR. m. Plantada de tramusos. Altfa- 
muzar. 

TRAMUSER, A. com. TRAMUSAIRE. 

TRAMViA. m. Ferrocirril, generalment urbá, 
quins ralis no sobre<siirten demunt del enipedrat o 
íifirmat deis carrers. N' lii lia de trace ó e éctrica, de 
vapor, de forga anima , etc., y ordinariament Se com- 
ponen d' un sol carruatge. Tranvía. 

TRAMVIAIRE. ni. Empleat al tramvía. 

TRAMVIARI, A. adj. Relatiu o pertanyent al tram- 
vía. 

TRANCA, f. Ant BARRA, jl Generalment la barra 
que serveix pera tancar la poita. 

TRANCADA, f. Cop de tranca. Trancazo. || Passa 
llarga, gambada. Trancada. 

TRANCADOR. m. Ant. SALTEJADOR. 

TRANCANELL m. NdiU. Fust fort que de popa a 
proa, per una y altra banda, uneix les cobertes de 
les embarcacions ab el costal, y en lloch d' estar 
buit a esc>ire a la ratlla d' intersecció del plá de 
aquelles ab el d' aquesta, forma una canal que ade- 
mes de deixarli ma or gruix y liermosejar tota la 
obra, facilita la coirent de les aigües envers les im- 
bornals. Trancanil. 

OBRIRSE 'LS TRANCANEixs. fr. Desconjuntarse, y a 
vegades ronipres les peces que for iien el caschd'una 
embarcació. Abrirse los írancaniles , desaparejarse, 
desmantelarse, desligarse. 

TRANCAR, v. a. y deriváis. TANCAR. 

TRANCH. m. Ant. TRONTOLL. II Passa llarga. 

TRÁNGOL. m. Movimiento. || trángL'L. 

TRANGOLEJAR. v. a. Mar. Sufrir una embarcació 
el niovimeiit tunuiltuós de les ones. Oscilar violen- 
tamente una embarcación á impulsa de las olas. 

TRÁNGUL. ni. Moviment tumuHuós de les ones 
sense que lii hagi borrasca. Marejada. || Se diu tam- 



bé per extensió de qualsevol contratenips material o 
moral. 

TRÁNGUL ESPÉS. fr. Ter. MAR ESPESSA. 

TRANQUETA. f. Bastó, garrot. 

TRANQUIL, A. adj. Quiet, assossegat, paclficli. 
Sereno, tranquilo. ll Met. En quietut, sense torba- 
ció ni temor. Sereno, tranquilo. II Alegre, diveitit, 
ocorrent, graciós, tractantse de subgectes. Dichara- 
cliero. 

bAlsam TRANQUIL, liifusió de plantes narcótiqíies 
y d' altre gran nombre de plantes aromátiques que 
serveix pera calmar els dolois. Bálsamo tranquilo. 

ESTAR TRANQUIL, fr. Met. Dormir segur, viure sen- 
se cuidados. Estar, dormir á pierna suelta ó tendida. 

ÉSSER UN TRANQUIL, fr. Met. Se diu d'aquell que 
fa qualsevulla elzegallada o que diu qnalsevulla pa- 
fotxada sense inmutarse. Ser un descarado, ó un sin- 
vergüenza. 

TRANQUILAMENT. adv. m. Ab tranquilitat 
Tranquilamente. 

TRANQUILISADOR, A. s. Qu¡ tranqullisa o lo que 
tranquilisa. Trauquilizador. 

TRANQUILISADORAMENT. adv. D' una manera 
tranquilísadora. 

TRANQUILISAR. v. a. Assossegar, aquietar 
l'ánim. Tranquilizar. i| També s'uSa com recíprocli. 
Tranquilizarse, tranquilarse. !l Apaciguar, calmar 
les tempestats, etc., y s' usa niés co.nunaiiicnt com 
recíproch. Tranquilizar, tranquilizarse, calmar, j 

TRANQUILISARSE. v. r. Calmarse, deixar la in- 
quietiit que un sentía per temor d'alguna cosa. Tran- 
quilizarse. 

TRANQUILISAT, DA. p. p. Tranquilizado. 

TRANQUILITAT. f. Gran sossego, quietnt o repós. 
Tranquilidad. || L' estat del temps seré y sense vent 
ni borrasques. Caima, tranquilidad. |) Deesa deis an- 
ticlis romans que, segons ells, donava repós ais vius 
y ais morts. Tranquilidad. 

TRANQUILITAT PlJBLICA. Pau. Tranquilidad pública. 

TRANQUILL, A. adj. TRANQUIL. 

TRANQUILLAR. v. a. Ant. TRANQUILISAR. 

TRANQUILLES. f. pl. Noves o impresions falses 
pera tranquilisar. Especies engañosas. 

TRANS. Preposició llatlna que significa de 1' altra 
part, y en cátala y en castellá s' usa en la coniposi- 
ció de paraules y ab la meteixa si<?nificac¡ó o aumen- 
tant la de la veu de que forma part; y a vegades, 
per llei de transformació, s' usa de tras en lloch de 
irans, com: traspassar, trastornar, etc. Trans. || Cal 
notar que la s al ajiintarse ab la páranla que la seguelx 
si comenta ab vocal, se pronuncia o sona com si fos z. 

TRANSACCIÓ. f. Ajust o coiiveni voltintari entre 
litigants sobre una cosa duptosa Transacción. || pl. 
Negocis, tractes, convenís entre dues o mes perso- 
nes. Transacciones. 

TRANSACCIONS FILOSÓFIQUES. Mena de diari de 
descobrinients filosófichs que va comengar a publi- 
carse a Londres l'any 1665. Transacciones filosóficas. 

TRANSACCIONAL. adj. Que té lloch per medí de 
transacció. 

TRANSACCIONALMENT. adv. D' una manera 
transaccional. 

TRANSATLANTICH, CA. adj. De mes enllá del 
Atlántich, que atravessa 1' Atlántich. 

TRANSALPi, NA. adj. Se diu de les regions que 
están situades a 1' altra part deis Alps. Transalpino. 
II Lo propi d'elles. Transalpino. 

TRANSBORDABLE. adj. Lo que 's pot transbor- 
dar. Trasbordable, transbordable 

TRANSBORDAR, v. a Passar electes d' una ñau 
a bor o d una altra. Transbordar. || v. n. Passar de 
una ñau a una altra les persones, y especialment leaí 
que teñen ;destí assignat o destinat a bordo. Trans-; 



86 



TRA 



TRA 



bordar, transbordarse. |I A la marina militar, tras- 
Hadar el desti de lots els indivíduus o d' algún de 
ells de un barco de guerra a un altre. Transbordar, 
transbordarse. II Ais ferrocarnls traslladar les per- 
sones o efectes d' un tren a un alfre. Transbordar. 
TRANSBORDAT, DA. p. p. Transbordado. 
TRANSBORT. m. Acte y efecte de transbordar. 
Transbordo. 

TRANSCENDIR. v. n. y 'Is seus deriváis. TRAS- 
CENDIR. 

TRANSCRIT, A. p. p. Transcrito. 
TRANSCRIURE. v. a. Traslladar o copiar un es- 
crit o ¡mprés d' un paper a un altre. Transcribir, 
trasladar, copiar. 

TRANSCURS. m. Tráiisit, passatge. Trascurso, 
tránsito. |{ La carrera o continuado successiva deis 
temps que passen. Decurso, discurso, transcurso 
de tiempo. 

TRANSEUNT. adj. Qui passa o va de passada. 
Transeúnte. || FU. L' efecte que, produit pél agent, 
passa a la materia o al pas exterior. Transeúnte. 

TRANSFERENCIA, s. Acció de transferir. || Docu- 
nient pél qual se transfereix. 

TRANSFERIDLE, adj. Lo que pot transferirse. 
TRANSFERIDOR, A. s. Qui transfereix. Transfe- 
ridor. 

TRANSFERIMENT. m. Ant. TRANSLACIÓ. || For. 
CESSIÓ. 

TRANSFERIR, v. a. Passar, portar una cosa d' un 
lloch a un altre. Transferir, trasladar. || Met. En les 
coses inmaterials passar d' una part a un altra, com: 
el regne judaich va ésser transferit ais infidels. Trans- 
ferir. II Allargar, dilatar la execució determinada de 
alguna cosa. Diferir, transferir. || Extendre o tras- 
lladar el sentit d'una veu o signifícame una altra dis- 
tinta. Transferir. || Culpar a un altre d' alió de que 
un ne té la culpa. Echar ó cargar á otros las cabras. 
II For. Cedir a un altre el dret o doniini que aigú té 
sobre alguna cosa. Ceder, transferir, renunciar en 
otro. II Passar una partida d' un compte a un altre. 
Pasar, transferir. || Esg. Obrir 1' ángul a la espasa 
subgecte o inferior, y tornantlo a tancar quedant su- 
perior. Transferir. || v. r. Passar alguna persona de 
un lloch a un altre, com: transferirse á Roma. Tras- 
ladarse. 

TRANSFERIT, DA. p. p. Transferido. 
TRANSFIGURABLE. adj. Lo que pot mudar de 
figura. Transfigurable 

TRANSFIGURACIÓ. f. Transformació, cambi de 
figura. Transfiguración, transformación, [j Per an- 
tonomasia, la de Jesucrist a la 
montanya del Tabor. Trans- 
figuración. II Festa que la 
Iglesia celebra el dlaCd'Agost 
en memoria d' aquesta trans- 
figurado. Transfiguración 

TRANSFIGURAR, v. a. Fer 
mudar la figura o forma d' al- 
guna cosa. S'usa mes comu- 
nament com recíproch. Trans- 
figurarse, transformarse. 

TRANSFIGURAT, DA. p. p. 
Transfigurado. 

TRANSFIXIÓ. f. La accióde 
ferir passant de part a part. 
S'usa parlant deis do ors de 
María. Transfixión ó trans- 
verberación. 

TRANSFLORA, f. Ant. FLO- 
RO.NCO. 

TRANSFLORINA. f. Bot. 
Planta ramosa, herba oficinal, d'arrel llenyosa y 
fibiosa , fulles petites, ovolades y clivellades, de 




Brot de transüorina 



glándules trunsparentes , tronch dret y cilíndrich. 
Les flors son grogues y aplegades en manadets. 
Corazoncillo. 
TRANSFONDRE. v. a. TRANSFUNDIR.. 
TRANSFORIWABLE. adj. Lo que 's pot transfor- 
mar. 

TRANSFORMACIÓ. f. Mutació d' una forma en 
altra. Transformación, metamorfosis. 

TRANSFORMACIÓ DE FIGURES. Geom. Descripció de 
una figura igual a una altra, pero semblant a ella; y 
aixís el tríángul se transforma en quadrat. fent un 
quadrat d' igual superficie que aquell. Transforma- 
ción. 

TRANSFORIVIADOR, A. m. y f. Lo que muda la 
forma d' alguna cosa. Transformador. 

TRANSFORMAR, v. a. Transmudar, convertir una 
cosa en una altra de distinta forma. Transformar. 
II v. r. Mudar algú de costums, apariencies, etc., de 
tal modo que no serablí ell meteix. Transformarse. 

TRANSFORMAT, DA. p. p. Transformado. 

TRANSFORMATIU, VA. adj. Lo que té virtut o 
forga pera transformar una cosa en una altra. Trans- 
formativo. 

TRANSFORMISME. m. Sistema o doctrina de 
Darvín. Transformismo. 

TRANSFORMISTA. m. Qui transforma. Partidari 
del transformisme. Transformista. 

TRANSFRETA, NA. adj. Lo qu' és a 1' altra part 
del estret del mar. Transfretano, ultramarino. 

TRÁNSFUGA, s. Qui passa d' un partit a un altre 
Tránsfuga, desertor, tránsfugo. 

TRANSFUNDICIÓ. f. TRANSFUSIÓ. 

TRANSFUNDIR, v. a. Abocar poch a poch un H- 
quit d' una eina a una altra. Transfundir. || Met. 
Escampar, comunicar qualsevuLa cosa entre diver- 
sos subgectes successivament. També s' usa com 
recíproch. Transfundir, jj Infundir artifícialment la 
sanch arterial d' un animal a les venes d' un altre 
pera renovarli la vida, com pretenen els partidaris de 
aquesta operació. Transfundir. 

TRANSFUSIÓ. f. La acció de transfundir un lí- 
quit d' una eina a una altra. Transfusión, transfun- 
dición. II Met. La comunicado d' alguna cosa deis 
uns ais altres. Transfusión. || La acció de transfun- 
dir la sanch del eos d'un animal al d'un altre. Trans- 
fusión. 

TRANSGREDIR, v. a. Trencar algún precepte o 
llei. Violar, quebrantar, traspasar, transgredir. 

TRANSGRESSIÓ. f. Infracció d' alguna llei o pre- 
cepte. Violación, transgresión, infracción, que- 
brantamiento. II Reí. HIPÉRBATON. 

TRANSGRESSIU, VA. adj. Lo que infringeix o 
falta. Transgresivo 

TRANSGRESSOR, A. s. Qui falta a alguna llei, 
precepte o estatut. Violador, transgresor, infrac- 
tor, quebrador, quebrantador. 

TRANSIGIÓ, f. Unió de les diferentes parts del 
discurs, per medi de la qual totes elles venen a for- 
mar un COS. Transición |1 Ret. V artifici oratori ab 
que 's passa d' una prova o idea a un' altra. Transi- 
ción. II Mus. Modo de suavisar els salts deis intér- 
vals per graus disjuncts. Transición. || Geol. For- 
mado de roques entre 'Is terrenos primitius y 'Is 
secundaris. Terrenos de transición. || Arq. Istil en- 
tre '1 románich y M gótich. 

TRANSIGENCIA, s. Acte y efecte de transigir. || 
Condició, qualitat de qui transigeix. 

TRANSIGENT. p. pressnt de TRANSIGIR. || Qui tran- 
sigeix. Transigente. 

TRANSIGENTMENT. adv. D'un modo transigent. 

TRANSIGIBLE. adj. Lo qu' és fácil de transigir. 
Transigible. 



TRA 



TRA 



81 



TRANSIGIR. V. a. Decidir els ¡nteressats per vía 
d'ajust voluntar! algún punt duptós, renunciant cada 
hú d' ells a una part de les seues pretensions. Tran- 
sigir. II PACTAR. 

TRANSIGIT, DA. p. p Transigido. 

TRANSILVA, NA. adj. Lo natural de Transilva- 
nia, regió d' Europa, dependenta del ¡mperi d' Aus- 
tria. Transilvano. 

TRANSIRSE, v. r. Extenuarse, emmagrirse molt, 
especialment quan prevé de la llarga falta d' aliment. 
Traspillarse. 

TRANSlT, DA. adj. Fatigat, consumit d' alguna 
eogunia o travall y pnacipalment de fain. Transido, 
traspillado. 

TRÁNSlT. m. Acte de passar d' un lloch a un al- 
tre. Tránsito. || El camí o pas per ont se passa pera 
anar d' un lloch a un altre. Tránsito. || estRET. || El 
pas o mudanza d' un estat a un altre, en especial si 
és dolorós. Tránsito || La mort de les persones jus- 
tes o santes; s' aplica mes particularnient a la de 
Matla Santíssima. Tránsito. |i For. Desapropi deis 
bens embargáis al deutor, pera satisfer ais acree- 
dors. Tránsito. || Aslron. El pas d' un planeta. Trán- 
sito. 

DE trAnsit. m. adv. De passada. De tránsito. 

TRANSITABLE, adj. L' estat del lloch o camí en 
que 's pot transitar. Transitable. 

TRANSITAR, v. a. Anar de camí, passar de trán- 
sit per algún lloch. Transitar. 

TRANSIT AT, DA. p. p. Transitado. 

TRANSITIU, VA. adj. For. Lo que passa y 's trans- 
fereix d" un a un altre. Transitivo. || Gram. Se diu 
del verb actiu, quina accíó passa immediatament a 
una aitra cosa. Transitivo. 

TRANSITORI, A. adj. Caduch, passatger, tempo- 
ral; se diu comunament deis plaers. Caduco, transi- 
torio, pasajero, efímero, deleznable, fugaz, mo- 
mentáneo, fugitivo. II Dit del lloch per ont se passa 
freqüentment. Pasajero. 

TRANSITORIAMtNT. adv. m. De passada, sense 
cuidado. De paso, transitoriamente. 

TRANSLADAR. v. a. Y 'Is seus derivats. TRAS- 
LADAR. 

TRANSLAT. m. Ant. COPIA, tRasllaT. 

TRANSLLUIRSE v. n. Y 'Is seus derivat». TRAS- 
LLUIRSE. 

TRANSMARÍ, NA. adj. Lo qu' és a I' altra part 
del mar o lo qu' és de 1' altra part del mar. Ultrama- 
rino, transmarino, transfretano. 

TRANSMETRE. v. a. For. Cedir, entregar una cosa 
a un altra. Transmitir. || Met. Fer que una cosa pas- 
s¡ a la posterltat, com: els pares transmeten els vicis 
ais filis. Pasar, transmitir. 

TRANSMIGRACIÓ. f. Mudanza de tota una fami- 
lia o nació que passa a establirse a un altre país. 
Transmigración. || Pas d' una ánima d' un eos a un 
altre, segons la creencia de Pitágores. Transmigra- 
ción, transmigración de las almas, transmigra- 
ción pitagórica, metemsicosls, palingenesia. 

TRANSMIGRAR, v. a. Passar tota una familia o 
nació a establirse a un altre país. Transmigrar. || 
FU. Passar les animes d' un eos a un altre, segons la 
doctrina pitagórica. Transmigrar. 

TRANSMIGRAT, DA, p. p Transmigrado. 

TRANSMISSIBILITAT. f. qualitat d' ésser alguna 
cosa transmissible. Transmisibilidad. 

TRANSM SSIBLE. adj. Lo que 's pot transmetre. 
Transmisible. 

TRANSMISSIÓ. f. L' acció de transmetre una cosa 
d' una persona a una altra, tant en lo lísich com en 
lo moral. Transmisión. 

TRANSMITIR, v. a. TRANSMETRE. 



TRANSMUDABLE. adj. Lo que's pot transmudar. 

TRANSMUDACIÓ. f. Conversió o mudanza d' una 
cosa en una altra. Transmutación, transformación. 

TRANSMUDAR, v. a. Transformar, convertir. 
Transmutar, transmudar. || També s' usa com recí- 
procli. Transmutarse, transmudarse. || Mudar de 
una part a 1' altra. Transmutar. || Qulm. Mudar una 
natur leza en una altra. Transmudar, transmutar. 
II Met. Causar alguna alterado al ánini. Regularnient 
s' usa com recíproch. Inmutarse, demudarse. 

TRANSMUDAT, DA. p. p. Transmutado. 

TRANSMUTACIÓ. TRANSMUDACIÓ. 

TRANSMUTAR, v. a. TRANSMUDAR. 

TRANSMUTATIU, VA. adj. Que té virtut de mu- 
dar una cosa en una altra. Transmutativo. 

TRANSPADÁ, NA. adj. Lo qu' és o vé de 1' altra 
part del Po, riu d' Italia. Transpadano. 

TRANSPARENCIA, f. Qualitat d' un eos que dona 
pas a la llum. Diafanidad, transparencia. 

TRANSPARENT. adj. Ciar, que permet que hl 
passi la llum. Transparente, translúcido, diáfano, 
perspicuo. |1 Delicat, que deu tractarse y manejarse 
ab gran cuidado. Vidrioso. || Tela o paper que posat 
a manera de cortina devant deis buits que fan els 
balcons y finestres, serveix generalment pera tempe- 
rar la vivesa de la claror. Transparente. 

TRANSPARENTAR, v. a. y 

TRANSPARENTARSE, v. r. Penetrar la llum per 
algún eos a causa de la seua transparencia, y també 
se diu del meteix eos que permet la penetració de la 
llum. Transparentarse || Veures una figura a contra 
claror del paper o eos que la conté. 

TRANSPARENTAT, DA. p. p. Transparentado. 

TRANSPIRABLE. adj. Lo que pot transpirar. 
Transpirable. 

TRANSPIRACIÓ. f, Med. Expulsió insensible deis 
humors del eos per les seues parts poroses. Transpi- 
ración. 

TRANSPIRAR, v. a. Evaporar ¡nsensiblement o 
quasi iiisens blement els humors del eos péls poros, 
per causa de la calor, ab lo que's purifica la sanch. 
Transpirar. || r. Met. Traslluirse alguna cosa de que 
se parla. Transpirarse, traslucirse. 

TRANSPORT. m. Acte y efecte de transportar. 
Transporte. II La cavallería, ñau o qualsevulla altra 
cosa ab que 's transporta. Transporte. i| Met. Per- 
torbació o enagenació deis sentits o de les passions, 
com de malicia, etc. Enajenación, transportamien- 
to y arrebatamiento o éxtasis, si es d alegría. II 
Copia litografica. 

TRANSPORTACIÓ. f. TRANSPORT, 1. 

TRANSPORTAMENT. m. Pertorbació que impe- 
deix rus Iliure y racional de les accions. Transpor- 
tamiento. 

TRANSPORTAR, v. a. Portar alguna cosa d' una 
part a una altra. Transportar. Ij Mus. Mudar la clau 
pera tocar o cantar per punt mes alt o mes baix del 
que se seguía al principi. Transportar. || Conduir, 
portar genres fora del país. Transportar, exportar. 
II V. r. Enagenarse, pertorbarse la rao o 'Is sentits 
per alguna passió accident. Enajenarse, trans- 
portarse II En lo espiritual elevarse, com: Sant Pau 
va ser transportat al tercer cel. Elevarse, transpor- 
tarse, extasiarse, arrebatarse. || Deixarse dominar 
d' alguna passió violenta de furor, d' alegría, etc. 
Transportarse. 

TRANSPORTAT, DA. p. p Transportado. || adj. 
Arrebatat d" alguna passió. Transportado. 

TRANSPOSAR. v. a. Amagar alguna cosa ab des- 
tresa y manya. Transponer. || Girar de camí per- 
dentse de vista. Transponer. 

TRANSPOSICIÓ. f. Mudanza d' un lloch a un al- 
tre. Transposición. || Ret. Figura que consisteix en 



TRA 



TRA 



variar I'ordre natural de les paraules a la oració o 
en la interposició d" alguna veu entre les silabes. 
Transposición. || Gram. hipérbaton. 
TRANSTORN, ni. TRASXORN. 
TRANS TORNAR, y. a. y deriváis. TRASTORNAR. 
TRANSUBSTANCIACIÓ. f. Teol. Conversió total 
d' una substancia en una altra. S' usa parlant ile la 
conversió total del pá y vi en el eos y sanch de Je- 
sucrist en virtut de les paraules de la cons.ngració. 
Transubstanciación. II Pres en genenl es la muta- 
ció d' una substancia en altra. Transubstanciación. 
TRANSUBSTANCIAL. adj Lo que totalment se 
conveite X d'una substancia en unaaltra. Transubs- 
tancial. 

TRANSUESTANCIAR. v. a. Convertir totalment 
una sulisiaiicia en una altra. Se diu particularment 
del misteii de la transubstanciació; y tambes' usa 
cpm recíproch. Transubst..nciar, transubstan- 
ciarse. 

TRANSUBSTANCIAT, DA. p. p. Transubstan- 
ciado. 

TRANSUMPTAR. v. a. Y 'Is seus derivats. TRAS- 
SUMPTAR. 

TRANSVENARSE. v. a. Sortir la sanch de les ve- 
nes o vasos que 1¡ son propis. Extravasarse, tras- 
venarse. 

TRANSVERBERAClÓ.f. TRANSFIXIÓ. 
T'RANSVERS, A. adj. Qu' está al través. Trans- 
verso, transversal, atravesado. 

TRANSVERSAL, adj. Lo que atravessa d'un cos- 
tat a un a tre, o s' nciina obliqnament. Atravesado, 
transversal. S' aplica al parent que no ho es per 
línea recta. TransversaL 

TRANSVEKSALMENT. adv. ni. D'un modo trans- 
versal Transversalmente. 

TRANUYTAR. v. n. Ant. Passar la nit en vetlla. 
Trasnochar. 

TRANZ. Prefixe Hatí comronent de mol tes parau- 
les; deu escriures propiameiit TRANS. 
TRANVÍA, f. TRAMViA. 
TRANVIARI, A. adj. TRAMVIARI. 
TRAP. ni. TREP. II Foratobert generalment ab vio- 
lencia. Ojal. 

TRAP, TRAP. Expr. Fer trap, trap el cor. 
TRAPA, f. Porta que 's posa horitzontalment al 
trespol pera tapar la entrada deis soterranis y ce- 
llers. Escotillón, trampa. II Finestra que s' acomoda 
en lo sol del pis, pera veure desde día qui entra y 
surt de la entrada o de la botica. Trampilla. 

ORDRE DE LA TRAPA. Instituí relligiós fundat l'aiiy 
1 140 per Rotrou, compte de Perxe, y reform it en 1663 
per l'abat de Juaneé. L'austeritat d' aquesta ordre 
recorda la deis antichs monjos de la Tebaida. Orden 
de la Trapa. 

, TRAPA (Coll de). Orog. Derivado de la serra de 
En Cija, a la vora deis contraforts de Pedraforca, al 
camí de Guardiola a Gósol, a una altura de 1,400 
metres. || — (COLL DE). A la Cerdanya entre les valls 
d' Ingla y de Setíoiits, a 1' altura de 1,800 metres. || — 
(LA). Geog. Ermitatge de Sa Racó, al terme d'An- 
draitg, districte de Palma de Mallorca. 

TRAPAZA, f. TRAPACERÍA. II auni. Trapa grossa. 
Trapén. 

TRAPACEJAR. v. a. Enganyar ab embusteríes. 
Trapacear, trapabar. 

TRAPACER, A. adj. Qui fa trapaceríes. Trapace- 
ro, trapacista, embrollón, invencionero, trapa- 
zas, faramalla, faramellero, farandulero, trapalón. 
TRAPACERÍA, f. Embrolla, enredo, embustería 
ab que 's perjudica a algú. Trapaza, embuste, em- 
brollo, trapacería, farándula, faramalla. 

FER TRAfíACERlES. fr. TRAPACEJAR. 



TRAPACISTA, com. TRAPACER. IpEmbustero. 

TRAPADELLA. f. Bot. trePADELLA. 

TRÁPALA, f. Xarranieca, paraul-s vanes. 

TRAPALEIG. m. Acció de trap.ilejar. Trapaleo. 

TRAPALEJAR. v. a. Parlar niolt y no dir res. 
Trapalear. 

TRAPALER, A. adj. xarRAIRE. 

TRAPALÓ, NA. adj. XARRAIRE. 

TRAPANT. ni. Eina peía foradar llauna, ferro, etc. 

TRAPATROLES. adi. com. La persona niassa viva 
y que per tot se fica. Torbellino. 

TRAPECI. m. Geom. Quadriláter Irregular que no 
té mes que dos costats paraléis. Trapecio. || Anat. 
Cert muscle anomenat així per la seua fritura; es a la 
part posterior y superior del eos huiuá. CoqulUar, 
trapecio. || Aparell de gimnástica consistent en una 
barra horitzontal penjaila del sostre per dues cordes 
Iligades ais seus dos c ps. Trapecio. 

TRAPEIG. m. Nditt. El nioviment del mar quan 
comenta a alborotarse sense vent fort. Mareta sorda. 

TRAPÉELA, ni. y f. Fam. TRAPACER. |1 INTRIOANT, 

PRAPELLEJAR. v. a. TRAPACEJAR. 

TRAPELLERÍA. f. TRAPACERÍA. 

TRAPENCH. s. y adj. Monjo de la Trapa. Tra- 
pense. 

TRAPENSE. adj. TRAPENCH. 

TRAPESSOIDAL. gdj. Que té la figura d'un tra- 
peci. Trapezoidal, trapezoideo. 

TR/P. SSOIDE. f. Gcom. TRAPi SSOIDAL. jj Quadri- 
láter semblant al trapeci. Trapezoide. 

TRAPESSOIDIFORIVIE. adj. Que presenta la forma 
d' un trapessoide. Trapezoidiforme. 

TRAPETA. f. dim. Triipa petita. 

TRAPISSONDA. f. Baratía ab crits y gestos. Tra- 
pisonda. II adj. TRAPACER. 

TRAPITG. m TREPIQ. 

TRAPITJAR. V. a. TREPITJAR. 

TRAPO, m. Bot. blenera. 

TRÁPOLA. f. SoroU de peus ab grans crits y albo- 
rot. Gresca, trápola, grita, zambra, trisca, garbu- 
llo, alg izara. 

TRAQUEIG. tn. ESTRÉPIT || TRONTOLL. 

TRAQUEITIS. f. Mpd. Inflain ció déla traquearte- 
ria y mes comunament de la membrana mucosa. Tra- 
queltis. 

TRAQUEJAR. v. a. Fer soroll o estrépit. Tra- 
quear. II TRONTOLLAR. || Mel. Controvertir. Ventilar. 
II Tractar alguna cosa ab detenció. Traquear, tra- 
tar despacio. 

TRAQUELAGRA. f. Med. Reumatisme del 4611. 
Traquelagra, traquelalgia. 

TRAQUEALGIA. f. Med. TRAQUELAGRA. 

TRAQUELIÁ, NA. adj. Lo que pertany a la part 
posterior del coll. Traquellano. 

TRAQUEOCELE. f. Med. Tumor en la traquearté- 
ria. Traqueocele, traquelocele. 

TRAQUEORRAGIA. f. Med. Sortida de sanch per 
la traquearteria. Traqueorragia. 

TRAQUEORRÁGICH, CA. adj. Lo que pertany a 
la traqueorragia. Traqueorrágico. 

TRAQUEOSTENOSIS. f. Aífd. Estretesa morbo- 
sa de la traquearteria. Traqueostenosis. 

TRAQUEOTOiVlÍA. f. Cir. Operació quirúrgica que 
consisteix en obrir la traquia pera impedir en certs 
casos que '1 iiialait s' ofegui. Traqueotomía. 

TRAQUEOTÓMICH, CA. adj. Lo concernent a la 
traqueotomía. Traqueotómico. 
TRAQUETEIG. m. TRAQUEIG. 
TRAQUETEJAR. m. TRAQUEJAR. 



TRA 



TRA 



89 



TRAQUIA. f. Med. Conduele sitiiat a la part de 
baix del coll pera donar pas a 1' aire que respirem. 
Tráquea. 

TRAQUIAL. adj. Med. Lo concernent a la traquia. 
Traqueal. 

TRAQUIARTERIA. f. Anal. V arteria o cañó deis 
pulmons. Traquiarteria. 

TRAQUIT. m. Min. Roca d' aspecte vidrios y de 
textura granullosa y compacta, aspra al tacte y fu- 
sible a la flesca. Traquito. 

TRAS, adv llat. Detrás. || DERRERA, || interj. Lo 
uieteix que: vet aquí ¡Zas! ¡ea! 

TRAS QUE. Loe. Ademes de que. Además, tras, fue- 
ra de, sobre. \\ No obslant, després que. Después que. 

ANAR TRAS D' ALGÚ. fr. Anar seguintlo. Ir, andar 
tras de alguno. 

ANAR TRAS D' ALGUNA COSA. fr. Buscarla o desit- 
jarla ab anfiel. Irse tras alguna cosa, desvivirse. 

FUQIR O TORNAR TRAS. fr. RBTROCEDIR, RECULAR. 

TRASBALS. ni. Negoci o tráfech de transportar. I| 
DisRUst fort, enrenou, niiidaiiga. Giro. 

TRASBALSADOR, A. m. y f. Qui trasbalsa. || Emo- 
cionant, corprenedor. 

TR ASBALSAMENT. m. Acte y efecte de trasbalsar, 

TRASBALSAR. v. a. Trastejar, passar o mudar 
una cosa d' una part a 1' altra. Trastornar, traspa- 
lar. II TRANSPORTAR. || Causar un mal moral molt 
fort. Conmover 

TRASBALSARSE. v. r. Disgustarse molt. 

TRASBALSAT, DA. p. p. del verb TRASBALSAR. 

TRASCANAR. v. a. Passar una madeixa d' unes a 
unes altres devanadores, jj Camiuar ab pena, ab íla- 
quesa, un convalescent o vell. 

TRASCANTÓ (Sortir). fr. Ab que 's significa que 
se surt quan un menys s' íio peiisa. Salir de impro- 
viso. 

TRASCAR. V. a. Ter. AFANYARSE. jj FER VÍA. 

TRASCARTARSE, v. r. Quedarse una carta de- 
rrera d un' altra, quan s' esperava que surtís abans. 
Trascartarse. 

TRASCENDEIXER. v. a. TRASCENDIR. 

TRASCENDENgA f. y 

TRASCENDENCIA, f. Acte y efecte de trascendre. 
Trascendencia. || P^^^netració, subtilesa. Trascen- 
dencia. II FU. V acte de comunicarse y extendres 
una cosa per altres. Trascendencia || Divulgació de 
algún fet, de lo qual ne pot resultar mal o bé pél 
comú. Trascendencia. || Importancia, gravetat. Tras- 
cendencia. 

TRASCENDENT, A. adj. TRASCENDENTAL. 

TRASCENDENTAL adj. Lo que té o inclou tras- 
cendencia. Trascendental. 

TRASCENDENTALISME. m. Qualitat o condició 
de lo qu' és trascendental. 

TRASCENDENTALMENT. adv. D' una manera 
trascendental. 

TRASCENDIR. v. a. y n. trascendre. 

TRASCENDIT, DA. p. p. Trascendido. 

TRASCENDRE. v. a Escamparse, propagarse una 
especie. Trascender. || Concebre, compendre. Tras- 
cender. II Passar d' aquesta part a I' altra. Trascen- 
der. II V. n. Per niolta olor. Trascender. || Ascen- 
dir, enlairarse. Trascender. || Portar conseqüen- 
cies. Trascendir. || Translluirse alguna cosa. Tras- 
cender. 

TRASCHOR m. La pega de l'iglesia qu' és derrera 
del chor. Trascoro. 

TRASCLAROR. f. Claror que passa a travers de 
un eos traiisparent o claror reflectada. Trasluz. 

TRASCOLA. f. Acte y efecte de trascolar. Tra- 
siego. 

DIC. CAT. — V. III.— 12. 



TRASCOLADOR, A. s. Qui trascola. || adj. El vi 
qu' esta a punt pera trascolar. Trasegador. 

TRASCOLADORA. f. Cuba. 

TRASCOLAMENT. m. Acte y efecte de trascolar. 

TRASCOLAR, v. a. TRAFEQAR. || Treure '1 vi del 
eup quan ja ha bullit. Trasegar. || Meí. Beure molt 
de vf. Colar. 

TRASCOLAT, DA. p. p. de TRASCOLAR. 

TRASCOKDAMENT. m. Acte y eíeete de trascor- 
darse. 

TRASCORDAR. v. a. y 

TRASCORDARSE, v. r. Perdre la memoria, obli- 
darse d' alguna cosa, perdre la noció de quelcom. 

TRASCRIURE. v. a. y deriváis. TRANSCRIURE. 

TRASCUNILLARSE. v. r. Quedarse la caqa derre- 
ra deis gossos que la persegueixen. Trasconejarse. 
II Quedarse la fura dins del cau per haverse tapat la 
eixida ab el cunill que fia mort. Trasconejarse. || 
Met. Fugir, desapareixer com els cunills. Trascone- 
jarse. 

TRASDÓS, m. Arq. La superficie posterior de les 
pedrés que formen un arch. Trasdós. 

TRASDOSFJAR. v. a. Arq. Reforjar una obra de 
mamposteiía per la part posterior. Trasdosear. 

TRÁSEGA. f. Anella de 1' arada que subgecta la 
esteva. Barzón. 

TRASER. m. Cul, o part posterior de la persona o 
bestia. Trasero. 

TRASER, A. adj. Lo qu' está, 's queda o vé de- 
trás. Trasero. || traser. || f. La part posterior de 
qualsevulla cosa. Trasero, zaga. 

TRASFOLLAT, DA. adj. Que apliquen els nienes- 
cals a les butllofes o tumors que passen de part a 
part. TrasfoUado. 

TRASFORMAR. v. a. TRANSFORMAR. 

TRASLACIÓ. f. y 

TRASLADACIÓ. f. L' acte de mudar una cosa de 
un lloch a 1' altre. Traslación, traslado. || Astron. 
L' acció de comunicar un planeta la seua llum a un 
altre. Traslación || traduCCIÓ. || metáfora. || Pro- 
moció o mudanza d' un bisbe a un altre bísbat. Tras- 
lación. 

TRASLADADOR, A. s. Qui traslada. Traslada- 
dor, trasladante. 

TRASLADAR, v. a. Mudar una cosa d' un lloch a 
un altre. Trasladar, transferir, pasar. || Traduir de 
una llengua a un' altra. Copiar, trasladar, trasun- 
tar. II Aplicar per metáfora el significat d' una veu a 
un' altra Trasladar. 

TRASLADARSE, v. r. Mudar de domicili. 

TRASLADAT, DA. p. p. Trasladado. 

TRASLATICl, A. adj. y 

TRASLATIU, VA. adj. Lo qu' és metafóricli, figu- 
rat. Traslativo, traslato, metafórico, figurado. 

TRASLATIVAMENT. adv. m. Figuradament. Me- 
tafóricamente, traslaticiamente, traslativamente. 

TRASLLADAR. v. a. y derivats. trasladar. 

TRASLLAPAR. v. a. Solapar. 

TRASLLAT. m. Copia treta fidelment del original. 
Traslado, trasunto. || luiitació molt semblanta de 
alguna cosa. Traslado. || For. La comunicació que 's 
dona a una de les parts que pledegen de les preten- 
sions o alegats de 1' altra. Traslado. || Acte y efecte 
de trasUadar una cosa d' un lloch a un altre. || MU- 
DANgA. 

TRASLLUIRSE. v. r. Clarejarse, deixarse veure 
per entre una cosa diáfana o clara. Traslucirse. II 
Met. Congectuiarse, inferirse alguna cosa en virtut 
deis antecedents o indicis que se 'n teñen. Traslu- 
cirse. II Gomengarse a sapiguer o a divulgar alguna 
cosa. Rezumarse, trazumarse. 



90 



TRA 



TRA 



TRASLLUM. m. Lliini que passa a travers d' un 
eos traiisparent. Trasluz 

TRASLLUMENAR. v. a. Deslumhrar. 

TRASMÉS, A, adj. transmés. 

TRASMETRE. v. a. TRANSMETiíh. 

TRASMUDANfA, f. Mutació, cambi. 

TRASMUDAR, v. a. y 

TRASMUTAR, v. a. y 'Is seus deriváis. TRANS- 
MUDAR, 

trasoír. V. a. Oir una cosa dissimuladament. 
Trasoír. 

TRASPAPERARSE. V. r. Confondres, desaparei- 
xer un paper entre 'Is altres; no ésser al seu lloch 
corresponeiit. Traspapelarse. 

TRASPARENT. m. transpaRENT. 

TRASPÁS. m. TRÁNSIT. II Met. Renuncia o cessió 
de lo que algú posseeix, entregant el tloinini a un al- 
tre. Traspaso. || liifracció d' una Uei o precepte. 
Traspaso, transgresión, traspasamiento, viola- 
ción. II Se diu del pas de les cavalcadures que ab la 
pota del derrera avanqa la petjada de la pota del de- 
vant. Paso largo ó extendido. 

ANY DE TRASPÁS. Aquell en quin el tnés de Febrer 
té vintinou díes. Año bisiesto. 

TRASPASSAR. v. n. Passar d' una part a una al- 
tra. Cruzar, traspasar, atravesar, pasar de la otra 
parte. || Tornar a passar, y aixís se diu: passar y 
traspassar. Traspasar. I| Avenqar les cavalcadures 
ab la pota del derrera la petjada de la pota del de- 
vant. Cruzarse, y cubrirse, si és poca cosa. || Aven- 
tatjar, passar devant d' algú anant de canií. Pasar, 
aventajar. || v. a. Portar, passar una cosa d' un lloch 
a un altre. Traspasar. || Passar de part a part algún 
eos o obgecte ab una espasa, elau, barrina, etc. 
Atravesar, traspasar, travesar, transverberar, 
enclavar, pasar, calar. || Met. Causar molta llásti- 
ina. Atravesar, traspasar, quebrar el corazón. || 
Trencar, infringir alíjuna Uei o precepte. Violar, 
traspasar, transgredir, quebrantar. ll Excedir de lo 
degut, contravindre a la rao. Traspasar. || Renun- 
ciar, cedir a favor d' un altre un dret o domini. Tras- 
pasar, ll Dit de les coses inanimades, com: fam, do- 
lor, fret, etc., fer molta impresió, ferse molt sensi- 
bles. Traspasar. 

TRASPASSAT, DA. p. p. Traspasado. || adj. Atra- 
vessat de part a part ab alguna arma punxaguda. 
Trasfijo, trasfixo. 

TRASPEU. ni. ENSOPEGADA. 

TRASPICH. m. Bot. Planta de la fam. de les cru- 
ciferas, de íulles oblongues y dentellades, quines Ile- 
vors son estimulants. Traspios. 

TRASPILASTRA. f. Arg. Contrapilastra, reforg de 
una pilastra. 

TRASPINTAR. v. n. Veures un dibuix o estampa 
pél seu revers. Traspintar. || Desvanéixerse una ilu- 
sió o esperanza. Desvanecerse. || Al joch de cartes 
enganyar al contrari fent veure la pinta d' una carta 
qu' está al derrera d' una altra. Traspintar. 

TRASPINTARSE, v. r. de TRASPINTAR. 

TRASPINTAT, DA. p. p. de TRASPINTAR. 

TRASPLANA. f. El revers d' alguna plana o es- 
crit, ont s' hi apunta alguna cosa, y també 's pren 
per la nieteixa cosa apuntada. Respaldo, dorso. 

TRASPLANTADA, f. La mudanqa que 's fa de les 
plantes tendres d' un lloch a un altre pera que crei- 
xin. Trasplante. || L' acció de trasplantar. 

TRASPLANTAR, v. a. Mudar les plantes tendres 
desde la térra ont son a una altra part. Trasplantar. 
II Meí. Passar o mudarse les persones d' un país a un 
altre. Trasplantar, transmigrar. 

TRASPLANTAT, DA. p. p. Trasplantado. 

TRASPONDRÉ, v. a. TRASPOSAR. 



TRASPONTI. m. Mátalas petit y prim, que se sol 
tirar demuiit deis altres, y immediat al eos, per ésser 
de llana mes fina. Trasportín. || Especie de matala- 
cet molt fort, que s' oniple de palla de blat, ordi o 
blat de moro, posantne generalment tres dessota deis 
matalassos en lloch de márfega. Trasportín. 

TRASPORTAR, v. a. TRANPORTAR. 

TRASPOSAR. v. a. Y Ms seus deriváis. TRANS- 
POSAR. 

TRASPORT, A. p. p. de TRANSPORT. 

TRASPOSTARSE. v. r. Desferse, perdre '1 color y 
Ilustre de la cara Desmejorarse, demudarse. 

TRASPOSTAT, DA. adj. Desfet. Defigurado, tras- 
mudado 

TRASPU AR. V. n. Passar o introduirse algún líquit 
poch a poeh ab alguna intermissió de temps per les 
porositats d' im eos sech, deixantlo huinit y niullat. 
Recalar, filtrar, rezumar, trasminar. || Dit del vi. 
Trasvinarse, rezumarse, trazumarse. |l Mcd. y cir. 
Passar algún líqu t o humor pels poros o ai tificial- 
ment per algún drap. Trascolar. || Met. TRASLLUIR- 
SE, 2. 

TRASPUNT. m. Apuntador que avisa a cada actor 
el moment en que té de sortir a l'escena. Se diu tam- 
bé segón apunt. Traspunte. 

TRASPUNTAR. v. n. Apuntar, comentar a apa- 
réixerse alguna cosa, com la llum de la rao, el sol 
quan ix, etc. Despuntar, asomar, apuntar. |l Donar 
mostres o senyals d' agudesa o ingeni. Despuntar. 
II Fer de traspunt en un teatre. 

TRASQUILADOR, A. s. Qui trasquila. Trasqui- 
lador. 

TRASQUILAMENT. m. Acte o efeete de trasqui- 
lar. Trasquiladura, esquileo. 

TRASQUILAR, v. a. Esquilar, tallar ab les estiso- 
res el peí, la llana, etc. Trasquilar, esquilar. || Ta- 
llar el eabell, fent escales o sense ordte ni art, cás- 
tich antich imposat pels cánons a qui tenía dues do- 
nes. Trasquilar o trasquilar á cruces. 

TRASQUILAT, DA. p. p. Trasquilado. 

TRASQUIR. v. a. TREURE. 

TRASSOYTA. f. Min. Roca cendrosa o blanquino- 
sa, granillosa trencadiga, d' una composició análoga 
a la de la pedra de saldó. Trasoita. 

TRASSUMPTAR. v. a. Copiar trasladar algún es- 
crit. Copiar, trasuntar. 

TRASSUMPTE m. Copia. Trasunto. Il Met. Figu- 
ra, representació, iniatge d' alguna cosa. Trasunto. 

TRASSUMPTIVAMENT. adv. m. En copia, en 
trassumpte, en eompendi. Trasuntivamente. 

TRASSUT, DA. adj. Enginyós, manyós. Mañoso, 
mañero, ingenioso. || traqut. 

TRAST. m. Mus. En alguns instruments de corda, 
com guitarres, etc., divisió de marfil, arám, etc., pera 
variar els piints o '1 tó; y també 1' espai entre divisió y 
divisió. Traste. I Tret, distancia. Trecho, tramo. || 
pl. El número de trasts d' un instrument. Trasteado. 
II Náut. El banch ont anava sentat el remer a les 
naus antigües. Banco. || traste. 

posar trasts a UNA GUITARRA, etc. Trastear, po- 
ner trastes. 

TRASTAM. m. Munió de trastes. Trastería. 

TRASTE, m. Qualsevol deis mobles ab que s' ador- 
na una casa; regularment se diu deis mobles vells. 
Mueble, trasto, trebejo. II Joguina o cosa ab que 
algú enreda o 's diverteix. Trasto, trebejo, juguete. 
II Persona enfadosa, molesta, que 's fica en lo que no 
r importa. Trasto, mequetrefe. || pl. ARREUS. || TRAS- 
TAM. 

TRASTE INÚTIL O VELL. Expr. Qu' ademes del sentit 
recte, s' aplica a la persona inútil que no mes serveix 
de destorb. Trasto, trastuelo, trastulo, cachivache. 

ARREPLEGAR ELS TRASTES, fr. PLEGAR LES GAVIES. 



TRA 



TRA 



91 



PORTAR TOTS ELS TRASTES AL COLL. fr. Fam. Que 
s' aplica ais que 's muden niolt sovitit d' habitado, o 
que Víin divagant sense doinícili fixo. Andar con el 
hato d cuestas ó traer el hato d cuestas. 

TRASTEIG. m. Acte y efecfe de trastejar. Tras- 
teo. |l Met. Moviment continuat y sense ordre ni con- 
cert. Trasteo. 

TRASTEJADOR, A. m. y f. Qui trasteja o fa so- 
roll ab alguna trastes. Trasteador, || m. COMPORTA. 

TRPSTEJAMENT. ni. TRASTEIG. 

TRASTEJAR, v. a. Anar y tornar sovint d' una 
part a 1' altra. Trastear. || Anar depressa despalxant 
els quefers doméstichs. Menear. || Ant. adobar les 
TEULADES. || Mudar els trastes d' una part a 1' altra. 
Trastear. || FER exercici. || Fer malbé alguna cosa. 
Echar á perder, malear. 

TRASTEJAT, DA. adj. Se diu d' un camí freqUen- 
tat. Trillado. 

TRASTELLADOR. m. COMPORTA. 

TRASTET. m. dim. Trastuelo, trastulo. || TRAS- 
TE iNtJTiL. II pl. Coses iiienutles y de poch valor. Za- 
randajas, zarandajillas. || Met. Alhages que 's nia- 
negen, Bártulos, trebejos. 

MUDAR ELS TRASTETS. fr. Met. Mudar de casa o de 
aposent. Mudar de casa, de vivienda. 

TRASTOCAMENT ni. L' acte de trastocar. Tras- 
tocamiento, trastrueco, trastrueque. 

TRASTOCAR, v. a. Mudar el ser, estat o ordre de 
les coses. Trastocar, trastornar, jl r. Tornarse boig. 
Alocar. 

TRASTOCARSE, v. r. Tornarse boíg, perdre el 
seny. Locarse. 

TRASTOCAT, DA p. p. Trastornado, prepós- 
tero, trastrocado. || adj. Qui té arrels de boig. Enlo- 
quecido, alocado. 

TRASTOCH. m. Acte y efecte de trastocar y de 
trastocarse. Trastrueque. 

TRASTORN. m. Acte y efecte de trastornar o 
trastornarse. Trastorno, trastornadura, trastor- 
namiento. || ruina, destrucció, 

TRASTORNABLE. adi. Lo que pot trastornarse o 
fácilnient se trastorna. Trastornable. 

TRASTORNADOR, A. s. y adj. Qui trastorna, 
tant en lo físich coni en lo moral Trastornador. 

TRASTORNAR, v. a. Capgirar, girar lo de dait a 
baix. Trastornar, trabucar. || Met. Confondre, in- 
vertir 1 ordre natural o regular de les coses. Tras- 
tornar, invertir. II Privar o torbar els sentits els va- 
pors o algún accident. S' usa també com reciproch. 
Trastornar, trastornarse. || Girar, vencer a algú ab 
persuassions. Trastornar, inclinar. 

TRASTORNAT, DA. p. p. Trastornado. 

TRASTROCARSE, v. r. TRASTOCARSE. 

TRASVENARSE, v. r. Med. TRANSVENARSE. 

TRATA, f. Tráfich de negres. Trata. 

TRATA DE BLANQUES. Enganyar, seduir a jovenetes 
pera dedicarles a la prostitució. Trata de blancas. 

TRAU. ni. Tall qus 's fa a la roba, y 's guarneix 
de seda, fil, etc., pera que sigui fort, ont s' hi fica '1 
botó pera cordarla. Ojal. || En algunes coses, el forat 
que passa de part a part. Ojal. || Ant. ndut. Palanca, 
y així 's deia: estivar a írau: Estivar á fuerza de 
palanca. || pl. Conjunt deis que hi ha a una pe^a de 
roba. Ojaladura. 

FER TRAUS. fr. Obrir y guarnir els traus a la roba. 
Ojalar. 

TRAU. gram. Temps del verb traure. 

TRAUERA. f. Dona que fa traus a la roba. Oja- 
ladora. 

TRAUMÁTICH, CA. adj. Med. Lo que pertany o's 
refereíx a les llagues y ferides. Traumático. || Se diu 
de les febres de reacció de les neurosis, de les hemo- 



rragies, quines llagues se poden complicar. Trau- 
mático. 

TRAUMATISME. m. Med Estat en que posa al 
organiínie una ferida greu. Traumatismo. 

TRAUIWATÓLECH. s. y adj. Med. U especialista 
en els reméis externs. Traumatólogo. 

TRAUMATOLOGÍA, f. Med. y vet. Ciencia qu' es- 
tudia I acció deis agents externs sobre la organisa- 
ció deis honiens y deis animáis. Traumatología. 

TRAUMATOLCGICH, CA.adj. Med. y vet. Lo con- 
cernent a la traumatología. Traumatológico. 

TRAUNA (La). Geog. Caseriu del disL munpal. de 
Fogás de Monclús, prov. de Barcelona. 

TRAURE. v. a. treuRE. 

TRAUQUE Y CASSI (Lloren?). Biog. Ilustrat pro- 
fessor d' instrucció primaria, que va néixer a Barce- 
lona al any 1816. Va publicar nioltes obres didácti- 
ques, inolt apreciades pél seu metódich plan. Entre 
elles deuen esmentarse Ciencias físicas al alcance de 
todos (obra declarada de text). El libro del estudioso 
catalán, pera apendre gradualment el castellá El es- 
tudio del hombre ó sea del cuerpo y del alma. Histo- 
ria sagrada para las escuelas primaria';, publicant 
posteriorment un resúm de la meteixa. Elementos de 
Geografía é historia de España. Elementos de gramá- 
tica castellana. Elementos de Aritmética. El niño jino, 
tractat d' urbanitat. Clave de lectura de la lengua 
francesa. Mapa de geografía física en sis falles. Al 
any 1865 va presentar a la Societat de Aniichs de la 
Instrucció una erudita memoria ab el títol de Origen 
de la música y su historia en España. 

TRAVA. f. Qualsevulla cosa que serveixi pera tra 
var. Traba. |l El ferro que 's fica ais caps deis eixs 
de les curenyes de l'ariillería pera impedir que les 
rodes se n' ixin. Sotrozo. || Estaca de fusta que 's 
penja al coll deis porchs y altres animáis. Torga. || 
Pal de dos pams de llarch, que 's posa ais gossos de 
bestiar, penjant del bescoll al temps de la cria de la 
caga. Trangallo. || Al taulell deis botiguers, aqu^ll 
tro? de taula ab golfos que s' alga y baixa pera en- 
trar y eixir. Trampa. || A les calcules és una Henea 
del meteix material que aquelles que les assegura 
sota 'I peu. Trabilla. || For. La dilligencia de travar 
la execució. Traba. || Met. Corretja ab que 'Is caga- 
dors gtrardaven els esparvers de caga, y avui pera 
conduir algún gos a la cagera. Trailla. || En algunes 
relligions monacals Henea de panyo que uneix les 
dues parts del escapulari, formant una porció de cér- 
col. Traba. || Barra de ferro o de fusta ab que 's re- 
tarda '1 moviment de les rodes deis carruatges a les 
baixades. Traba. || Pedra o cosa equivalent que a 
les pujades se posa entre térra y la roda del carruat- 
ge pera que no reculi. Calce. I| Llenca de cuiro cusi- 
da o assegurada ais botons o a la boca deis cuixots 
del pantalón pera que estigui mes tivant, y subgec- 
tar les sabates o botes. Traba. || Met. Qualsevol obs- 
tacle. Traba. || Snbgecció. Sujeción. || p. Cordes o 
correfges que's Iliguen a les potes de les cavalleríes 
pera que no s'allunyin molt quan son a la pastura. 
Suelta, manija, maniota, maneota, guadafiones, 
apea. || Met. Restricció en les obres d'ingeni. Res- 
tricción, trabas, coartación. || pl. Met. fam. ORl- 
LLONS. II Ndut. Serveix pera fer corre 1' estrop. 

POSAR TRAVÉS, fr. TRAVAR. 

TREURE TRAVÉS, fr. DESTRAVAR. 

TRAVACAVALLS. m. Bot. ESCANYA VELLES. 

TRAVADA. f. La acció y efecte de travar. Traba- 
miento, trabadura. || Juntura o conexió de dues o 
mes coses que s'uneixen. Trabazón. 

TRAVADOR, RA. adj. Qui trava. Trabador. || Bi- 
na ab que '\s fusters traven les dents de les serres. 
Trabador. || La part prima del peu o de la má deis 
animáis que és per ont se traven. Trabadero. 

TRAVALL. m. Exercici, ocupació en alguna cosa. 
Trabajo, labor, laborío. || L' acció de fabricar o fer 



92 



TRA 



TRA 



alguna obra de mans. Obraje. || La meteixa obra tra- 
vallada. Trabajo. || Escrit o discurs sobre alguna 
materia. Trabajo. || Dificultat ¡mpediment. Trabajo. 
II Succés desgracia!, penalitat, aflicció. Trabajo, 
tormento, pena, padecimiento. || pérdua. || Fets he- 
roiclis, memorables, y així se Uiu que Ms travalls de 
Hércules el feren memorable per tot el nion. Traba- 
jo. II Met. La paga que's dona per alguna obra, y així 
se diu: viure del travall. Trabajo. || pL Apuros, pe- 
rills, com: N. s' ha vtst ab travalls pera passar el riu. 
Aprietos, apuros. || Pobresa y miseria ab que's pas- 
sa la vida. Trabajos. 

TRAVALL PERDUT. Se diu del que no produeix 
r efecte que s' intenta. Trabajo infructuoso ó inútil, 
tiempo perdido. 

TRAVALL PERSONAL. El que's fá en un meteix y no 
se pot encarregar a U'i altre. Trabajo personal. 

TRAVALL SEN3E PROFIT: TRAVALL PüRDUT. m. adv. 
Ab que's dona a entendre que aigú travalla sense 
cap utilitat. A remo y sin sueldo. 

TRAVALLS AB PÁ FAN DE BON PASSAR. Ref. Ab qUC's 
significa que son mes soportables els travalls ha- 
venthi bens de fortuna y comoditats que no pas ab 
miseria y escassetat. Los duelos con pan son menos. 

AB GRAN TRAVALL. m. adv. Ab gran dificultat. A 
nado, con gran trabajo. 

DESPRÉS DEL TRAVALL VÉ 'L DESCANS. LOC. pop. 
Que exhorta a la latiija y travall, ab la esperanfadal 
descans. Arribaos torgado, que tras la cuesta está ¡o 
llano; si quieres holgura, sufre amargura. 

ELS TRAVALLS A NINGÚ ENGREIXEN. Loc. fam. Ab 
que algú denota que si és flach, és per causa de les 
penes que ha passat. Quien mal padece mal parece. 

MOLT TRAVALL Y POCH PROFIT. Loc. Ab que 's sig- 
nifica que algú s' afanya en coses que donen poca uti- 
litat. Cerner, cerner y sacar poca harina. 

PENDRES EL TRAVALL. fr. PENDRE LA PENA. 

SENSE CAP TRAVALL. m. adv. Sense fatiga ni dilli- 
gencia propia. A pie quedo ó enjuto, sin el menor tra- 
bajo. 

UN5 SE PREÑEN EL TRAVALL Y ALTRES NE TREUEN 
EL PROFIT. Ref. Ab que's denota que 'Is afortunáis, 
sense travall consegueixen el fruit de les dilligencies 
y fatigues deis altres. Uno levanta la caza y otro la 
mata. 

VEURES AB TRAVALLS. fr. Vcures apurat pf ra sor- 
tir d' algún llang. Verse negro. 

TRAVALLADA. f. Ter. Lloch ont travallen molta 
gent. Sol dírse deis travalls de les terres. Brigada. 
II Tro? de térra llaurat. Suerte, porción de tierra 
labrada. 

TRAVALLADAMENT. adv. m. TRAVALLOSA- 
MENT, 1. 

TRAVALLADOR, A. s. Jornaler. Jornalero, tra- 
bajador, labrador. || Botiga ont s'h¡ travalla. Obra- 
dor. II OBRER. II adj. Qui és molt aplicat al travall. 
Laborioso trabajador. 

TRAVALLADOR DE PALA. Qui I'usa. Paleador palero. 

TRAVALLADOR DE METALLS. Qui travalla metalls o 
en fa obgectes. Metalario, metalista. 

TRAVALLAR. v. a. Ocuparse en algún exercici o 
travall. Trabajar. || Solicitar, procurar alguna cosa 
ab activitat. Trabajar. || Met. Posar gran esfor? pera 
vencer algún obstacle, com: La Naturalesa travalla 
en vencer la malaliia. Trabajar. || Se diu de la térra 
que produeix molt. Trabajar. || Aplicarse ab molt de 
cuidado a la execució d' alguna cosa. Trabajar. || 
En 1' arquitectura y maquinaria aguantar una cosa 
a un' altra. Trabajar. || Fer ab primor alguna cosa. 
Labrar, obrar. || Ndat. Fer o sofrir y resistir estor- 
bos mes o nienys grans y en major o menor nombre 
de direccions simultánies o successives. Se diu del 
barco, del seu aparell, de ¡'arboladura y de qualse- 
vulla altra cosa que está en acció, ja com potencia, 
ja com resistencia. Laborear, trabajar. || Mus. Se 
diu quan una part executa moltes notes, y les demés 



parts acompanyen ab figures de molta duració. Tra- 
bajar. II Met. fam. menjar. 1| v. a Fer alguna cosa 
ab arreglo a cert inétode y ordre. Trabajar. 

TRAVAí lar COM UN NEGRE. fr. Trav illar molt y no 
poguer medrar. Trabajar como un negro; andar hecho 
un azacán ó hecho un arrastrado. 

TRAVALLAR EN VÁ. fr. PERORE 'L TEMPS. || No eixir- 
se algú ab la seua després de moltes dilligencies. 
Trabajar en vane. 

TRAVALLAR FJ. fr. Met. Fer algú el seu negoci ab 
dissimul y astucia. Trabaiar con política. 

TRAVALLAR MOLT. fr. AFANYARSE. 

TRAVALLAR PER IGUAL, fr, Náuf. Se diu de dos o 
mes caps que actúen o resisteixen ab igual potencia 
o grau de tensió. Trabajar por igual ó por pareia. 

TRAVALLAR PER LLARCH, PER CURT, etc. fr. Ndut. 
Travallar un cap ab mes o menys liargaria o subgec- 
te á algún punt d' ella o al seu extrem. Trabajar por 
largo, por corlo. 

HAVERHI MOLT QUE TRAVALLAR. fr. Significa que 
encara falta molt de travall y lo mes difícil pera 
acabar una cosa. Haber mucho que heñir; aun ha de 
sudar el hopo; estar ó faltar el rabo por desollar. 

NO TRAVALLAR A NINGÚ ENGREIXA O DE TRAVALLAR 
NO Hi HÁ CAP ASE GRAS. Loc. fam. Ab que 's significa 
que '1 travall sempre repugna. El buey traba el arado, 
mas no de su grado. 

QUI NO TRAVALLA NO MENJA. Ref. Ab que 's deno- 
ta que la nianutenció deis homes deu dependre de la 
apHcació al travall. En esta vida caduca, quien no 
traba/a no manduca 

QUI NO TRAVALLA QUAN ÉS POLLÍ HA DE TRAVALLAR 
QUAN ÉS ROCi. Ref. A raposo durmiente no le amane- 
ce la gallina en el vientre. 

QUI TRAVALLA MBNJA, y s' hi sol afegir: Y VA 
BONICH AL DiUMENGE. Ref. Pera significar que '1 tra- 
vall sempre Hueix á qui s' hi aplica. Quien hila y 
tuerce, bien se le parece; quien trabaja, tiene alhaja; 
quien trae azada, trae zamarra; el que irabaja, medra. 

SENSE TRAVALLAR. Loc. Que ademés del sentit recte 
se diu d' alguna mat3ria que encara no es travalla- 
da. Sin trabaiar, en bruto, tosco. 

TRAVALLAT, DA. p. p. Trabajado. || adj. Fet ab 
fatiga, cuydado y estudi. Trabajado. || Fet, com- 
post. Trabajado. || Parlant deis me alls posats en 
obra o en la forma convenient pera alió a qué se 'Is 
destina. Labrado, trabajado, obrado. 

TRAVALLÓ. m. dim. Tarvall petit. Trabajico, 
trabajillo, trabajito 

TRAVALLÓS, A. adj. Lo que dona o costa molt de 
travall. Penoso, trabajoso, operoso, afanoso. 

TRAVALLOSAMENT. adv. m. Ab travall o fatiga. 
Trabajosamente, penosamente. || Ab pobresa y 
miseria. Trabajosamente, con penalidad. 

TRAVALLOSiSSIM, A. Adj. sup. Molt travallós. 
Trabajosísimo.. 

TRAVALLOSiSSIMAMENT. adv. m. Trabajosí- 
simamente. 

TRAVAMENT. m. Acte y efecte de travar. 

TRAVAR. V. a. Ajusfar, falcar, unir una cosa ab 
una altra pera que tingui mes resistencia o fac. mes 
forqa. Trabar. || Entre fusters apegar una cosa ab 
una altra per medi de claus, etc. Triscar, trabar. || 
Posar través a les cavalleríes. Trabar, manear, 
echar trabas. || Met. EMBARGAR. || Porfiar, disputar, 
altercar. Trabar, trabarse, ó trabarse de palabras. 
II Baraliarse, Uiurar batalla. Trabar, jj Parlant 
d' amistat, societat, etc., contréurela. Trabar amis- 
tad, sociedad, etc. || Espessir, coagular. Trabar. i| 
Impedir, posar obstacles. Atar las manos, poner 
trabas. || Arrimar una pedra o tronch a les rodes del 
carruatge, pera que no reculi. Calzar, apear. || v. r. 
Embolicarse la pota de la cavalcadura ab el cabes- 
tre o rongal. Trabarse, encabestrarse. 

TRAVARSE. v. r. de TRAVAR. 



TRA 



TRA 



93 



TRAVAT, DA. p. p. de TRAVAR. || Ab través. 
Trabado. 

TRAVERS. ni. Filat d' espart que afravessa '1 eos 
d' una almadraba. Traverso. || través. 

TRAVERTI. ni. Min. Tova caliga, carbonat de 
cals grogriHCh que s' enforteix al aire y pren un 
color rogench. Travertino. 

TRAVÉS, SA. adj. Revoltós, entremaliat. Enreve- 
sado, travieso, revoltoso. || Se din del esfudiant 
dolent que ven els Ilibres y s' entrega a la vagabon- 
dería y ais vícis. Travieso. || pervers. || Noni que 
apliquen els poetes a Cupit y al Amor. Travieso. || 
Lo que eslá posat de costal o en direcció obllqu i. 
Travieso. || ni. Inclinac ó, tortaria d' alguna cosa. 
Través. || GRUix, travesser. || Viu, qui discorre y 
obra ab niolt d' ingeni y sulilesa. Travieso. 

AL TRAVÉS O DE TRAVÉS, ni. adv. Onliquanient. De 
través, al través, de soslayo. II per través. 

ANAR CAMPS A TRAVÉS, fr. Passarlos pél mitg. Ir 
cruzando campos ó ir campos á traviesa. 

DONAR AL TRAVÉS, fr Náut. Ensopcgar la ñau 
péls coitats ab alguna roca ó costa en qui 's desfá 
o queda enea lada. Dar al través. || Met. Destruir, 
niaimetre alguna cosa. Dar al través, malbaratar. 

DONAR AL TRAVÉS AB LA CÁRREGA. fr. Canre ab 
ella. Caer con la carga, rendirse á la carga. \\ Met. No 
poguer Cumplir ab la seva obligació. Acodillar con la 
carga. 

MIRAR DE TRAVÉS. fr. Torcer la vista, mirar guerxo. 
Mirar de través. 

NO HAVERHl UN TRAVÉS DE DIT DE DIFERENCIA, fr. 
NO HAVEKHI UN DIT DE DIFERENCIA. 

PENDRE DE TRAVÉS ALGUNA COSA. tr. Met. Pén- 
drela a mala part, interpretarla en mal sentit. Echar 
á mal ó á mala parte. 

PER TRAVÉS, m. adv. De part a part. De parte á 
parte, de medio á medio, al través. 

TRAVALLAR AL TRAVÉS, fr. Fer alguna cosa obli- 
quament. Soslayar. 

TRAVESSA. f. TRAVESSiA. || La posta o juguesca 
que ademes de lo que hi ha al joch solen fer els ju- 
gadors entre sí, o els que s'ho miren a favor d' algún 
jugador. Traviesa. || Cada una de les biguetes que 's 
posen a un canií de ferro pera fixarhi 'Is ralis. Tra- 
viesa. II Cada una de les bigues o peces que 's posen 
pera teulats al fer les encavallades. Traviesa. 

JUGAR TRAVESSES. fr. Apostar, fer alguna juguesca 
fora de lo que ja hi ha al joch. Atravesar, ecliar 
traviesas. 

POSAR UNA TRAVESSA. fr. A alguns jochs de cartes, 
tirar trunifo sobre la carta jugada, perqué '1 qui 
segueix no pugui fer la vasa sense trumfo mes alt. 
Atravesar. 

TRAVESSAR. v. n. atravessar. || Passar, anar 
d' una part a altra, y així 's diu: travessar el bosch, 
el mar, etc. Atravesar, travesar. || Passar d' una 
part a altra per la direcció de sa ampiaría. Atrave- 
sar, cruzar, travesar, pasar. || Arribar en espai o 
distancia d' un punt al altre, com les travessíes deis 
carrers. Atravesar, cruzar. || Posar alguna barra o 
altre travesser en algún carrer o altra cosa. Atrave- 
sar. II Ullpendre, mirar de mal ull. Atravesar, aojar. 
II Llaurar segona vegada. Binar, dar segunda reja. 
II TRASPASSAR, 6, 7. II Penetrar una cosa péls poros 
d una altra, y així 's diu, que la tinta travessa '1 
paper. Calar, penetrar, atravesar. || v. r. Posarse 
una cosa entremitg d' altres. Atravesarse, interpo- 
nerse. II Intervindre, ocórrer alguna cosa que inipi- 
deix lo curs d' una altra. Atravesarse. || Ais jochs 
d' interés perdres o guanyarse alguna cantitat. Atra- 
vesarse. 

TRAVESSEJAR. v. a. FER travesSURES. 

TRAVESSER, A. adj. Lo que 's posa o eslá de 
través, com: flauta iravessera, taula travessera. Tra- 
vesero. II Llistó de fusta, ferro, etc., que trava dues 
coses, com els barrots de la cadira, etc. Travesano 



II El llistó superior y inferior que ab els montants 
formen el bastiment de les portes o finestres Cabio. 
II Cad.i un dais llistons que 's posen pera refor^ a les 
portes y finestres. Peinazo. || Co xí llarch que ocupa 
tot lo capgal del Hit. Cabezal, travesero. || Canas- 
tro. II m. Certa pesca que 's fa a V.ilencia, tapftnt ab 
canyes un canal. Traveser. || Les barres horltzon- 
tals de ferro, tapades péls bariots de les reixes. 

TRAVESSERAMENT. adv D' una manera traves- 
sera, posada de través. 

TRAVESSERES. Geog. Poblé del díst. munpal. de 
Lies. prov. de Lleida. 

TRAVESSÍA. f. La distancia o espai que hi ha 
d' un lloch al altre mirat de través. Travesía, tra- 
vesío. II Distancia o camí d' un lloch a un altie ab- 
solutanient, encara que siguí per camí dret, com el 
carrer que está entre dos de mes principal-^. Trave- 
sía. II Viatge per mar y 'i temps que dura. Travesía, 
II Paga que 's dona al mariner d' un barco mercant 
per la navegado desde un port a 1' altre. Travesía. 
II La creu que fan dos o niés carrers o camins al 
punt ont se troben. Encrucijada. 

TRAVESSÓS, A. adj. Dificultós. Enrevesado. 

TRAVESSURA. f. Acció culpable, feta sens ore- 
meditació, y digna sois d' una reprensió o d' un 
cástich lleuger. Travesura. || Met. Vivesa y sutilesa 
d' iiigeui. Travesura. 

FER TRAVESSURES. fr. Fer alguna malifeta sense 
premeditació, pero ab cert enginy. travesear, hacer 
travesuras. 

TRAVESTIR, v. a. Aní DiSFREgAR. |¡ S' usa tam- 
bé com recíproch. Disfrazarse. 

TRAVESTIRSE, v. r. Ant. Disfregarse. 

TRAVESTIT. p. p. del verb TRAVESTIR. 

TRAVETA. f. TRAVA, 6. || La acció de posar el 
peu derrera del d' un altre o entre les seves canies 
pera ferio caure, regulanuent d' esquena, quan se 
barallen. Zancadilla, traspié, trascabo. Il Met. En- 
gany, ardit, estratagema pera fer caure a algú del 
seu empleu o pera ferli fer lo que un vol. Zancadi- 
lla, lazo, trampa, traspié. || fr. dim. Trabilla. 

PER TRAVETA. fr. Fer caure a algú posantli '1 peu 
per derrera o entr bancat entre Is seus. Echar la 
zancadilla. || Met. Usar d' alguna treta o manya pera 
fer caure a algú del seu empleu. o enganyarlo pera 
que fací lo que un vol. Suplantar, armar lazo ó trampa 
ó zancadilla; echar ó dar traspiés. 

TREBALL. m. y derivats. V. travall. 

TREBALLAR. v. a. travallar. 

TREBELLÓ. m. Batuca tants a tants. Escara- 
muza. 

TREBENTINA. i. TREMENTINA. 

TREBIJA. Orog. Collada del Ripollés, passat el 
plá de Folgues, ont se revolta la montanya, dessobre 
la valí de Collfret. 

TRÉBOL, m. TRESPOL, 

TRÉBOL, m. Bot. Planta de varíes especies, ano- 
menada aixis perqué treu les tulles de tres en tres, 
cada una ab una capa blanca de figura de iiiitja 
lluna; és de la fani. de les lleguminosís, té les flors 
tlrant a vernielles, y tota la planta serveix de pas- 
tura al bestiar. Trébol, trifolio, meliloto, pie de 
liebre. 

TRÉBOL LLUENT. Bot. Planta perenne de la fam. de 
les gencianacies, mena de trébol quina cama y tulles, 
quan és tendrá, son d' un vert fosch, llises, suaus al 
tacte, d' olor desagradable y de sabor molt aniarch 
y un poch fastigós; té les flors d' un blanch rogench, 
bastant grans y vistoses, y és medicinal. Fibrina, 
trifolio, menianto de tres en rama. 

TREBOLACIÓ. f. TRIBULACIÓ. 

TREBOLAT, DA. adj. Semblant al trébol. Trebo- 
lado. 



94 



TRE 



TRE 




S gell de Tredós 



TREBOLUGER. Hidrog. Riuet de la banda mitjor- 
nina de l' illa Ue Menorca (Balears). 

TREBUCÁ. V. a. Ter. ibicench. Volcar, tombar. || 
TRABUCAR. 

TREBUNA. f. TRIBUNA. 
TREBUNAL. f. TRIBUNAL. 
TRLBUT. m. TRIBUT. 
TREBUTAR. v. a. TRIBUTAR. 
TRECENTÉSSIM, A. adj. Numeral ordinal qi!° 
completa 'I nombre de trescents. Tricentésimo. 

TRECÉSSIIVI, A. adj. Nume- 
ral ordinal que compleía'l nom- 
bre de trenta. Trecésimo, tri- 
césimo, trigésimo. 

TREDÓS. Geog. Poblé de la 
prov. de Lleida, bisb. d'Urgell, 
part. jud. de Viella ; és a la 
vera del riu Garona y té 242 
habitaiits. 

TREFOLLA. f. Subgecte de 
mal comportament, enrededor, 
embustero. Zascandil. 
TREFULLAR. v. a. y 'Is seus deriváis. || TREPIT- 
JAR. II Refregar com esgarrapant, desfent plechs. 
TREGUA, f. TREVA. 

TREGUAR. V. a. Ant. TARDAR. || TRIGAR. 
TREIT. m. Toch de campana convocant a alguna 
cosa. Tañido. 

TREJUBELL. Geog. Poblé del dist. munpal. de La 
Guardia, part. jud. de la Seu d' Urgell, prov. de 
Lleida. 

TRELUZENT. p. p. de treluzir o trasUuir. Relu- 
ciente. 

TRELUZIR. V. a. TRASLLUIR. 
TRELLADAR. v. a. y derivats. TRASLLADAR. 
TREMASCLES. m. pl. CLAMÁSTECHS. 
TREMELGA. f. Ictiol. Mena de rajada, de eos or- 
bicular, Uisa y plena de tubérculs, per ont llenga un 
humor apégalos; té 'Is ulls su- 
mament petits, y junt a ells 
cinch o sis clapes negres y 
rodones; la cua mes llarga 
que '1 eos, armada d'una ale- 
ta molt ampia, y comunica 
una commoció el¿ctrica a tots 
els peixos que la toquen. 
Torpedo, tremielga, tem- 
bladera. 

TREMENDO, A. adj. Te- 
rrible, formidable. Tremen- 
do, tremebundo. || Excessiu 
en la seua especie. Tre- 
mendo. 

TREMENTINA, f. La reina 
o goma del terebint o del 
abet. Abetino, aceite de 
abetinote. || La que raja del 
pi. Trementina ó aceite de trementina. 
TREMER. V. n. Ant. tremolar. 
TREMESÍ. m. Boi. XEiXA. 

TREMESEN. f. Ter. ibicench. Mena de tela o teíxit. 
TREMESÓ, NA. adj. Lo qu' és de tres mesos. Tre- 
més, tremesino, y tremesinas, dit de les plantes 
que 's fan en tres mesos, com la civada, 1' oidi, les 
llentíes, etc. 

TREMOL, A. adj. Se diu de la cosa que tremola. 
Trémulo, tremolento, trépido, tremulante || PAL- 
PlTANT. II Se diu de certa modificació del so a les or- 
gues que fa que seinbli que tremolín. Trémulo. || 
Certa modulado de la veu que fa que sembli tremo- 
losa. Trémulo. |I Met. Se diu d' algunes coses que, 
com la llum, etc., teñen cert moviment tremólos, Tré- 




Tremelga 



mulo. II m. Bot. Mena d' alba de fulla molt menuda, 
que s mou molt per pocli vent que faci. Pobo, ála- 
mo temblón ó líbico ó negro ó negrillo, olmo. |1 
m. Arinari d' una sola porta, qu' és un mirall, ab 
compartiments dins y un o dos calaixos abaix. Ar- 
mario de luna. 

TREMOLADOR, A. m. y f. Qui tremola. Tembla- 
dor. II Qui tremola per causa del fret. Tiritador, 
temblón. || Qui pateix de tremolor. Temblón, tem- 
bloso. 

TREMOLAMENT. m. Acte y efecte de tremolar. 
Bamboleo, vacilación. Il Ant. tremolor. 

TREMOLAMENT DE DKNTS: PETAMENT DE DENTS. 

TREMOLAMENT DE TERRA: TERRATRÉMOL. 

TREMOLAR, v. n. Móures ab un moviment inquiet 
y pertorbat. Temblar, tremer. |j Estreméixerse de 
por. Temblar. || Sofrir el eos una transmutado nota- 
ble per causa del fret. Tiritar, temblar de frío. || 
Commoures la Ierra o '1 paviment. Temblar. |i Com- 
moures alguna cosa per algún soroll, sacudida o 
quíilsevulla altra causa extraordinaria. Estremecer- 
se. II PALPITAR. II Estar pocfi sólida o ferma alguna 
cosa, corrent perill. Bambolear. || Náut. Agitarse en 
1' aire les veles, banderes y gallardets. Flamear, tre- 
molar, batir. II v. a. Alqar en 1' aire banderes, pen- 
dons, etc., agitantlos d' un costat a l'altre. Enarbo- 
lar, tremolar. 

TREMOLAR COM LA FULLA A L' ARBRE. fr. Temblar 
como un azogado; temblar como la hoja en el árbol. 

FER TREMOLAR, fr. Causar temor o tremolor qualse- 
vol obgecte. Hacer temblar, hacer temer. || Haverhi un 
excés de qualsevulla cosa, com: aqiiest any hi ha 
una cullita que fa tremolar. Espantar, maravillar, ad- 
mirar, pasmar, poner espanto, ser un juicio \\ Infundir 
algú molt respecte ab la seua autoritat o presencia. 
Hacer temblar, hacer temer. 

TOT TREMOLANT. adv. m. D' un modo trémol. Tré- 
mulamente 

TREMOLEIG. m. Acte y efecte de tremolar. 
TREMOLFJAR. v, n. Tremolar ab continuado o 
freqüencia, o afectar tremolor. Temblequear, tem- 
bletear. II Moures pertorbadament, com els nois y 'Is 
vells quan volen caminar depressa. Temblequear, 
tembletear. || Usat com diminutiu: tremolar un poch. 
Tembletear. 

TREMOL!, m. Tremolor lleuger. 
TREMOLINS. m. Esgarrifances de fret o de febre. 
Escalofríos. 

TRÉMOLO, m. Efecte produit péls instrumenls mu- 
sichs d' arch quan se multipliquen les vibracions de 
una o moltes cordes. Trémolo. 

TREMOLOR. m. Moviment involuntari repetit y 
continuat de tot el eos o d' alguna part d' ell proce- 
dent de debilitat, de fret o d' alguna passió de temor 
o espant. Temblor, temor, estremecimiento || El 
moviment que causa algún vent, campaiies, soroll de 
canonades, etc , ais edificis o a les encavallades. 
Temblor. 

TREMOLOR DE COR. Tristesa, aflicció, passió de 
ánim. Cordojo. 

TREMOLOR DE TERRA: TERRATRÉMOL. 
TREMÓLOS, A. adj. Pié de tremolor. Tembloro- 
so, tembloso. 

TRÉMOLS Y BÓRRELE (Frederich). Biog. Re- 
marcable botánich, doctor en farmacia, y degá de la 
meteixa facultat a Barcelona, y catedrátich de quí- 
mica inorgánica, per oposició, a la nostra Universi- 
tat. Era nadiu de Cadaqués y va morir a Barcelona 
al any 1900. Al any 1859, el colegí farmacéutich de 
Madrit va encomenarli la direcció del D ccionario de 
Farmacia. Comissionat per la Diputació Provincial 
de Barcelona, va passar a América pera estudiar la 
viticultura d' aquells Estats y marcadament a la Re- 
pública Argentina, pera la repoblado de les vinyes 



TRE 



TRE 



95 



destrufdes per la filoxera. Se li deiien una infinitat de 
obres sobre farmacia de rellevant importancia, ab les 
quals s' lia educat la moderna generació ü'estudiants 
de dita faciiltat. 

TREIVIONTANA. f. TRAMONTANA. 
TREiVlP. ni. Temperatura equilibrada de les coses. 
Temple. || Punt y forma que 's dona ;ils nietalls y 
cines de tall, pera que tinguiíi mes duresa y millor 
fil Templi. II El tall que 's fa al cañó de la ploma 
pera poguer esciíurehi. Corte, tajo. || Se pren peí 
cañó de la meteixa ploma, y aixís se diu; tindre poch 
o molt tremp. || La pega d' acer que conté la tinta y 
tr '^a les lleires en les modernes plomes. Plumilla, 
pluma, cañón II Constiiució o temperament d' algii- 
ues coses. Temple, temperamento. || La modificado, 
punt o afi ació que 's dona ais iiistruments de músi- 
ca. Afinación, temple, afinadura, afinamiento. II Se 
pren péi humor, acrimonia o dolguia de geni. Tem- 
ple. II Fortalesa o elasticitat comunicada al acer o al 
fjrro trempantlo. 

TREMP DE FLAM. El que s' obté escalfant una pe^a, 
saturada o no ab algún ingredient tirantla al oli o a 
1' aigua. 

TREMP DE PAQUET. L' obtingut cscalfant varíes 
p ees ab alguna substancia de ferro, tirantles a l'ai- 
gua quan teñen el degut punt de calórich. 

PINTAR AL TREMP. fr. F^intar ab colors deixatats ab 
aigiia, aiguacuit o goma. Pintar al temple. 

TREIVIP (Conca de). Geog. Comarca natural de la 
prov. de Lleida, entre les serres de Claramunt, Mon- 
sech, Coiniols y Bou Mort, que té per límits El Pa- 
llars Ribagoiga, la Valí d'Ager y la Conca de Meya. 
La sena princip il població és Tremp, al centre de la 
encontiada, y compren el territori dotze viles y cin- 
quanta nobles, formant vintissis ajuntaments. El terri- 
tori está regat pél riu Noguera Pallaresa. (Vegis el 
Mapa Com real, vol. I, pág. 432). || Partit judicial de 
la prov. de Lleida, format deis 39 ajuntaments se- 
gUeiits: Abella de la Conca, Algamora, Aramunt, Ba- 
rruera, Benavent, Benés, Clavero!, Conques, Durro, 
Ero'es, Esplugí de Serra, Figuerola d' Orcau, Guar- 
dia, Giirp, Isoiia, Llesp, Llimiana, Malpás, Mur, Or- 
cau. Orloneda, Palau de Noguera, Pobla de Segur, 
Poat de Suert, Salas, Sant Cerní, Sant Míquel de la 
Valí, Sant Roma d' Abella, Sant 
Salvador de Tolo, Sapeira, Sa- 
rroca de Bellera, Senterada, 
Serradell, Suterranya , Talarn, 
Tremp, Vilaller, Vilamitjana y 
Viu de Llevata, reuniíit entre 
tots 23,977 hab. i| Vila de la 
prov. de Lleida, bisb. d' Urgell, 
cap del part. jud. del seu nom; 
és a la vora del riu Fiamisell y 
prop del Noguera Pallaresa, y 
té 2,C23 hab. 

TREMPA. f. Pint. Mena de 
betúin que 's fa de rovell d' ou 
debatut ab aigua pera pintar al tremp. Templa. 
IITR MP. 2. 3 

ESTAR O NO ESTAR DE TREMPA. ft. Met. ESTAR O 
NO ESTAR TREMPAT. 

TREMPADOK, A. m. y f. Qui trempa. Templador. 
II Mirtellet o ciau pera trempar algún instruuient de 
música, com piano, etc. Templador. 

TREMPAMENT. m. Acte y efecte de trempar. 
Templadura. || Ant. temperament. 

TREMPAPLOMES. m. Ganivetet pera trempar les 
plomes d' escriure. Cortaplumas, tajaplumas. 

TREMPAR. V. a. Moderar, suavisar la for^a d' al- 
guna cosa, coui la foiga de les passions, etc. Mode- 
rar, templar. || Donar tremp o punt ais metalls y a 
les eines. Templar. || Barrejar una cosa ab una altra, 
pera suavisarla. Templar. || Mus. Posar d' acord els 
instrumeiits segons la proporció armónica. Templar. 




Sege'I de Tremp 



II Dit del ferro y altres metalls, ficarlos vermells dins 
de r aigua, pera eufortirlos y donarlos el punt que 
convé Trempar el ierro equival a donarii alguna qua- 
litat d' acer. || temperar. || Tallar, escapgar el cañó 
de la ploma, deixantla de moiioque 's puí>ui escriure 
ab ella. Cortar, tajar la pluma ll Pint. templar, 6, 
8. II Posar de bon humor a algú. Templar. 

TREMPAT, DA. p. p. Templado. || adj. Alegre, de 
bon humor, de carácter jovial. Chistoso. 

ESTAR trempat. fr. Estar bó de salut. Estar sano. 
II estar de filis. 

estar trempat com una orga, o com un gInjol, 
o com un all, o com unes pasques, o com un ros- 
SINYOL, o com una Guitarra, fr. Met. fam. Estar 
molt alegre y divertit. Estar como unas castañuelas ó 
como una Pascua. 

NO estar trempat o ESTAR MAL TREMPAT. fr. NO 
ESTAR DE FILIS. 

TREMPLA. f. Ant. TREMP, 2, 3. 

TREMPS (Conca de). Geog. Trencada conca al cos- 
tal del Rocli deis Buchs, al Conflent, al peu del Puig 
d' Eina. 

TREMUJA. Ter. ibicench. Pastera de molí. Artera 
de molino. || tramuja 

TREMUJAT. Ter ibicench. Cavallet de terral. Ca- 
ballete del tejado. 

TRÉMUL, A. adj. TRÉMOL. 

TREN. ni. Aparell pera portar o transportar algu- 
na cosa. Tren. II Met. Ostentació o potnpa d' alguna 
persona o cosa. Tren. || Conjunt de carruatges que, 
enganxats V un derrera I' altre y tirats per una loco- 
motora, serveix pera portar viatgers o mercaderíes 
d' un punt al altre. Tren. 

TREN ASCENDENT. Ais ferrocarrils espanyolsel que 
s' endreqa desde les costes vers 1' interior, o sía en 
direcció a Madrit, com a capital de la nació. 

TREN Descendent. El que va del interior cap a la 
costa. 

TREN CORREU. Aquell que normalment s" utilisa 
pera '1 transport de la correspondencia pública. Tren 
correo. 

TREN D' ARTILLERÍA. El conjunt de peces d" artille- 
ría y tot lo uecessari pera transportarles y poguerne 
fer US, y. les deniés armes y municions que pot neces- 
sitar un exércit. Tren. 

TREN DE BARQUES. Reunió de barques enganxades 
per niedi de obles, pera conduír efectes per un riu, 
o formar un pont. Tren de barcas. 

TREN D' ESCALA. Aquell que para a totes les esta- 
cions, prenent y deixant passatgers, encárrechs, etc. 
Tren de escala. 

TREN DE RECREU. Aquell quí per causa d' una fes- 
tivitat, espectacle o solemnitat s' expedeix gaire bé 
sempre ab rebaixa de preus y ab viatge d' añada y 
torn ida. Tren de recreo. 

TREN DISCRECIONAL. Aquell que pot circular o no, 
segons ho disposi el director del camí de ferro. Tren 
discrecional. 

TREN ESPECIAL. El que 's disposa a petició y cost 
de persona interessada. Tren especial. 

TREN EXPRÉS. El de passatgers que sois se deté ais 
punts principáis del tragecte, portant major velocltat 
que 'Is altres trens. y comunament compost per ca- 
rruatges de les classes superiors. Tren exprés. 

TREN MIXTE. Aquell que condueix al enserns mer- 
cad ríes y passatgers. 

TREN ÓMNIBUS. El que 's composa de carruatges 
de totes menes y para en totes les estacions. Tren 
ómnibus. 

TREN ORDiNARi. Aquell quina marxa está determi- 
nada al horari de servei d' una companyía. Tren or- 
dinario. 

TREN REGULAR. El qu' ha d' empendre '1 viatge ais 
díes y a les hores prescrites al quadre de servei de 
la companyía. Tren regular. 



96 



TRE 



TRE 



¿EN QUIN TREN HAS ARRiBAT? fr. Fam. Pregunta 
que se sol íer a qui no está enterat de lo que passa. 
Parece que vengas de las Batuecas 

TRENA, f. Unió de tres caps de fil, seda, cabells, 
etc., entrecreuats o entreilagats. Trenza. || TRENZi- 
LLA. II E.pecie de treneta de budells de molió que 's 
posa a I' olla. Revoltillo. || La de vímets o jonclis. 
Crizneja. || Cua trenada deis cabells d'una dona. 
Trenza. 

DESFER LA TRENA, fr. Desteixir els caps que la for- 
men. Destrenzar. 

TRENABLE. adj. Que 's pot trenar. 

TRENADOR, A. ni. Qui trena. || adj. Lo que fa de 
bon trenar Trenzador. 

TRENAMENT. f. Acció y efecte de trenar. Tre- 
nación. 

TRENAR. V. a. Fer trenes. Trenzar. || Recullir el 
cabell en trenes per adorno del cap de les dones. 
Trenzar. || Fer llata per 1' espardenyería. Trenzar. 

TRENAT, DA. p. p. De trenar. Trenzado. |1 adj. 
Cosa feta de trenes Trenado. 

TRENCA, f. Divisió, partió de terres, || Frontera, 
líniit. Frontera, límite. 

TRENCACAP. ni. Mef. Lo que molesta o cansa "1 
cap. Quebradero de cabeza. || L' obgecte del cuida- 
do aniorós. Quebradero de cabeza. || endevinalla. 

TRENCACOLL. ni. El lloch perillos d' ont se pot 
caure fácilnient y malmetres. Deslizadero, resbala- 
dero, despeñadero, derrumbadero, risco. || Me!. Lo 
qu' exposa a incórrer en alguna falta. Resbaladero, 
precipicio. 

MENTIR A TRENCACOLL. fr. Pera ponderar qu' algú 
ment inolt o a cada páranla. Mentir sin suelo; miente 
más que da por Dios; miente más que la Gaceta. 

TRENCACOR. m. Sobressalt, impresió doloiosa. 

TRENCADA D' EMBULLA. Orog. Cingles enas- 
prats del Canigó, a la vora del riu Tet, entront de la 
població de Vilafranca. 

TRENCADÍC, QA. adj Frágil, fácil de trencarse. 
Quebradizo, quebrajoso, quebrantable, vidrioso, 
y friable, en teriiiens de física. 

TRENCADIQA. f. Acte y efecte de trencar moltes 
coses albora, sobre tot parlant de pisa, vidres, etc. 
Quebrantamiento, quebrantadura. 

TRENCADOR, A. s. Qui trenca alguna cosa. Que- 
brador, quebrantador, rompedor. || INFRACTOR, jj 
Eina de torn de ballesta. 

TRENCADOR DE ÑAU: NÁUFRECH, 2, 

TRENCADURA. f. Obertura d' alguna cosa tren- 
cada. Quebradura, quebrantadura, rompedura, 
quiebro. || Med. Sach o bossa que per la prolongado 
del peritoneu se fa al nielich o a les angonals, entre 
els muscles del abdomen o ont ixen els vasos de les 
illades y conté una porció de budell, aire o aigua. 
Quan baixa a la bossa deis testículs, se diu vulgar- 
ment potra. Hernia, quebradura || Med. y cir. Rom- 
piment. Rotura, rompimiento, fractura, ruptura. 

TRENCAFILA. f. La costura entrellaqada que 'Is 
enquadernadors fan entre la corda y la capgada de 
cada part al llom del Ilibre quan el cusen. Cadene- 
ta. II Met. fam. PORTA falsa, 2. 

TRENCALHAM. m. Ictiol. Mena de peix de mar 
que diuen que 's menja 1' esquer y trenca l'ham. 
Glano. 

TRENCALÓS. ni. Or/2í7. Aucell d" uns 60 centime- 
tres de Uarch, ab el llom blanch rogench y '1 ventre 
blanch; les extremitats de les ales clapades de ne- 
gre; 'Is peus coberts de ploma, ab les ungles grans y 
fortes; el bech groguench, corb y tan fort que ab ell 
trenca 'Is cossos niés durs. Habita a les vores del 
mar y s' alimenta de peixos. Quebrantahuesos, osí- 
fraga. Alguns 1' anomenan en castellá esmerejón y 
atahormas. II Home gran y gros y de poch criteri. 
Zascandil. 




Trencanells 



TRENCALL. m. Escull ont s'hi trenquen les ones. 
Rompiente, escollo. || Clivella, trencat. 

TRENCAMENT. ni. TRENCADKJA y TRENCADURA. 

TRENCAMENT DE CAP. Mals de cap, cuidados. Que- 
braderos de cabeza. 

TRENCAMENT DE ÑAU: 
NAUF<<AGI. 

TRENCANELL.m.AWa/. 
TRANCANELL. 

TRENCANOUS. m. Eina 
de ferro o de fusta forta 
pera trencar la cíosca de 
les nous. Cascanueces. 

ESSER UN TRENCANOUS. 
fr. Ab que se significa 

aquell que parla molt y casi sempre sense concert. 
Ser un hablador, un parlanchin. 

TRENCANUA. Bot. Planta del genre Equintum 
palustre. 

TRENCAPINS. m. Fam. MIL HOMENS. 

TRENCAPINYES. m. Ornit. Aucell del tamany de 
una cogullada, ab la ploma rogenca, M bech curt, 
punxagut y ab les puntes creuades, y tan foit que ab 
ell trenca les pinyes pera nienjarse 'is pinyons, deis 
que s' alimenta. Plcocruzado. 

TRENCAPINYONS. m. Eina de feíro o de fusta a 
manera d' alicates pera trencar pinyons. Cascapi- 
ñones. 

TRENCAR. v. a. Rompre, separar ab violencia les 
parts d' un tot. Quebrar, quebrantar, romper. || 
Dirigirse, girar, mudar de direcció eixint d' un camí 
o carrer y entrant a un altre. Doblar, torcer, vol- 
ver. II Destorbar o interrompre la continudció d' al- 
guna cosa immaterial. Interrumpir, quebrar, rom- 
per. II Infringir, violar alguna llei o preceple, páranla 
o obligació. Quebrantar. || Esquerdar alguna cosa 
deixantla en estat de que 's trenqui mes fácilment. 
Quebrantar, cascar. || Esclafagar, deixar una cosa a 
mitg nioldre. Quebrantar, machacar, cascar. || Pro- 
fanar un lloch sagrat o segur, o Is límits de qualse- 
vuUa cosa. Violar, quebrantar. || Rompre, vencer 
alguna dificultat o inipediment que 'ns fa nosa pera 
obrar ab Ilibertat. Quebrantar, forzar, romper. || 
Moleslar, fatigar, causar pena o disgust Quebran- 
tar, consternar. 11 amoinar. || Rompre 1' aniistat ab 
algú. Romper. || Separar per breu temps la unió o 
continuítat d' algún fluit, com: trencar V aire, l'aigua 
al qui neda, etc. Romper. || Obrir espai suficient pera 
passar per algún lioch ocupat per gent compacta. 
Romper. || Fer perdre '1 color natural. Quitar. || Re- 
laxarse Ms budells, patir alguna hernia. Quebrarse. 
11 Interrompres la continuitat d' alguna cosa. Que- 
brarse. 11 Dividirse ab violencia alguna cosa tivanta, 
com: la corda d'una guitarra, etc. Saltar. 

TRENCARSE. v. r. Ferse trofos alguna cosa. 
Romperse. 

TRENCAT, DA. adj. Qui pateix de trencadura. 
Quebrado, hernioso. || Dit del terreno escabrós, pié 
de barranchs y brosta. Fragoso, intrincado, áspero. 
II m. arit Se diu del nombre qu'expressa una o niés 
parts ig;i s d'aquelles en que s considera dividida 
la unitat, ^om '/j, ^¡^, etc. Quebrado, fracción. 

TRENCAT DE TRENCAT. arit. Una O algunes de les 
parts en que 's cons dera dividit un trencat pres o 
considerat com nombre enter, com i/j de *¡,^. Quebra- 
do de quebrado, quebrado compuesto. 

TRENCATOU. m. Pie de amigo, poste. 

TRENCH. ni. Ferida rebuda al cap y que ha tren- 
cat la pell. Descalabro, descalabradura. || Costúm 
o hábit de fer alguna cosa, y així 's diu: sapiguer el 
trencfi de la casa. Gobierno, manejo, manera, ses- 
go. II La obertura que's fa al cap de les eres o solchs 
de les verdures, herba, etc., pera encaminarhi 1' ai- 
gua quan se rega. Torna. || Acte y efecte de trencar. 
Rotura. || Ter. ibicencfi. Esquerda. Rendija. || TREN. 



TRE 



TRE 



97 




Pau Trenchs y Cerda 



AL TRENCH DEL AUBA O DEL DÍA. Loc. Quan comen- 
ta a clarejar el día. Al romper el alba, al despuntar 
el día. 

FER UN TRENCH. fr. Fer alguna ferida al cap tren- 
cantli la pell. Descalabrar. 

TRENCHS Y CERDA (Pau) (a) Marcelino o V Es- 
guerrig. Biog. Nasqiié al !.*■'" de Jiiny de 1801. Poeta 
y niusich popul.ir. Fou un excelent siallaire. En 1823 
va anar ab els servils a la Seu d'Urgell, d'ont al 
poch temps tingué d' internarse 
a Fran§a, a causa de veures 
perscguit per les armes enemi- 
gues. Torna a Espanya al man- 
do del baró d' Eróles. En 1836 
torna a agafar les armes se 
guint la guerra anomenada rfe/s 
sel anys, deguent internarse de 
nou a Franca, Llavors escrigué 
les celebrades meniories «Casos 
de riure y plorar de la niarxa 
a Franga en l'any 1840». En sos 
úllims anys se '1 tenía pél degá 
deis grallaires de Valls. 
TRENEJAR. v. a. TRENAR. 
TRENETA. f. dim. Trenci- 
lla. II TRENA, 3. II La que se fa de budells de moltó 
pera donar ais gats. Cordilla. 
TRENl. m TRIENL 

TRENIT. m. TRIENI. / 

TRENITAT. f. trinitat. 

TRENO, ni. Llamentació fúnebre per alguna cala- 
initat o desgracia. Sol usarse en plural y 's pren en 
especial per les llamentacions del profeta Jeremías. 
Lamentaciones, trenos. 

TRENTA. adj. Numeral cardinal. Treinta. 
TRENTAHÚ. ni. Cert joch de cartes, en que, re- 
partides tres a cada hu deis que juguen, van dema- 
nantne mes fins a fer trenta y un punts, comptant les 
figures per deu y les demés cartes por lo que pinten, 
y si ningú fa trentahú, guanya '1 que 's queda ab lo 
punt mes alt per ordre de má. Treinta y uno. 
TRENTANYAL. m. TRENTANARI. 
TRENTANARI, A. adj. Lo qu' es de trenta anys. 
Treintañal, treintanario, treintenarlo. || trente- 
NARI. 

TRENTAPASSOS. Geog. Barrí del terme de Vi- 
lalba Sasserra, prov. de Barcelona. 

TRENTE, NA. adj. Nombre ordinal que té o com- 
pleta '1 número de trenta Treinteno trigésimo. || 
Una de les trenta parts en que 's considera dividit 
un tot. Trentena, trigésima. 

TRENTENA. f. TRENTE, 2. || Lo conjunt de trenta 
coses de la meteixa mena. Treinta. 

TRENTENARl. m. El nombre de trenta díes se- 
guits destinats a un meteix fí o obgecte. Treintana- 
rio, treintenario, trentenario. || Dit del nombre de 
trenta niisses celebrades en trenta díes consecutius 
per 1' ánima d' algún difunt. Lleno, treintenario. jj 
Comnienioració que 's fá d' un fet al cap de trenta 
anys. Trentenario. 

TRENTÍ. m. Numis. Antiga moneda d' or que va- 
lía trenta tres rals. Trentén. 

TRENTO. Geog. y Híst. Ciutat del antich Tirol, a 
la vora del Adigi, remarcable per havershi reunit el 
concili d' aquest nom, pera escoltar y condemnar ais 
protestants. En aquella reunió hi van pendre part 
alguns relligiosos catalaus. Convocat el concili al 
any 1542, va ésser obert al de 1545, essent Papa En 
Paulus III y va ésser tancat al 1563, baix el pontificat 
de Paulus IV. 

TRENUYTADOR, A. ni. y f, Qui retira tart. Tras- 
nochador. 

DIO. CAT.— V. III. — 13. 



TRENUYTAR. v, a. Anarsen tart a descansar. 
Trasnochar. 

TRENYINA. TERENYINA, 

TRENYOR. m. ANYOR. 

TRENYORARSE. v. r. ANYORARSE. 

TRENZILLA. f. Mena de veta de fíl, estáni, etc., 
estreta y teixida a manera de trena. Trencilla. || La 
que dona la volta a la copa del barret tocant a les 
ales. Cintillo, trencillo, trencillón. 

TRENZILLABLE. adj. Que 's pot trenzillar. Tren- 
cilla-ble. • 

TRENZILLADOR, A. adj. y s. Quí posa trenzilla. 
Trencillador. 

TRENZILLAMENT. ni. Acció y efecte de trenzi- 
llar. Trencillamiento. 

TRENZILLAR. v. a. Guarnir ab trenzilla. Tren- 
cillar. 

TRENZILLAT, DA. p. p. del verb TRENZILLAR. 

TRENZILLETA. f. dim. Trenzilla éstreta. Tren- 
cillita. 

TKEP. m. Forat, generalment forat obert ab vio- 
lencia. Agujero. 

TREPA, f. trepadura, 1. II Ter. GENTUQA. II Mala 
gent. II Adorno, calat a la roba. Calado. 

TREPA, ni. Cir. Bina pera foradar la closca del 
cap. Trépano. II Eina en forma de canonet ab dents 
al cap, y de que usen els argentéis pera foradar. Tré- 
pano de platero. 

TREPADELLA. f. Bot. Planta anyal de la fam. de 
les lleguminoses que fa una espiga de flors vermelles 
y se sembra pera '1 bestiar y també pera adobar la 
térra. Esparceta, pipirigallo. 

TREPADOR, m. Cir. Qui fá l'operació del trepa. 
Trepador. 

TREPADURA. f. Acte y efecte de foradar ab el 
trepa. Trepadura. || Mena de guarnició de la roba. 

TREPANAR, v. a. Cir. Foradar ab el trepa la 
closca del cap pera examinar algún dany interior. 
Trepanar. 

TREPANAT, DA. p. p. Trepanado. 

TREPANT. m. Eina de punta y de tall com una 
mena de barrina, que serveix pera foradar; se com- 
pon d'una punta prima y rodona, y té varies peces 
y cordills o corretges que unides a un barrot que la 
atravessa, fan que pugi y baixi, impelínt la punta 
envers 1' obgecte que 's vol foradar. Trépano, tre- 
pan, parahuso. 

TREPAR. V. a. TREPANAR || Fer a alguna cosa de 
fusta, metall, etc., adornos foradats. Trepar. 

TREPAT, DA. p. p. y adj. Trepado. || Arq. Cala- 
do. II Met. Dit d'algunes coses que teñen buits, com 
els que fá '1 corch. Trepado. 

TREPICITA. f. Min. Varietat d' estalactita que 's 
trova a Saxonia unida al sílex. Trepicite. 

TREPIDACIÓ. f. Astron. Moviment o balandreíg 
aparent y quasi insensible que 'Is antichs atribulen 
al firniament, de nort a sur o al revés. Trepidación. 
II Tremolor. Trepidación, estremecimiento. || Med. 
Tremolor de membres y nirvis. Trepidación, tem- 
bleteo. 

TREPIDAMENT. m. TREMOLAMENT. 

TREPIDAR. V. n. Tremolar. Estremecer. 

TREPINYEJAR. v. a. PICAR DE PEUS. 

TRÉPIT. m. TREMOLAMENT. 

TREPITO. m. La acció y efecte de trepitjar. Pi- 
soteo. II El rastre o petjades que queden marcades a 
la térra. Rastro, y pista, si és deis animáis. || SoroU 
de petjades. 

TREPITJADA, f. La senyal que'l peu deixa mar- 
cada a térra. Pisada, huella. || L' acte y efecte de 
trepitjar, petjada deniunt d' algún eos. Pisada, pl- 



98. 



TRE 



TRE 



sadura holladura. || El cop donat ab la planta del 
peu deiiiunt d alguna cosa. Pisada, patada. Il Met. 
Se pren pél sol o superficie d' algún terreno, com: 
aquest camí té bon o mal trepitg. Piso. 

TREPITJADOR. m. Qui trepitja, especialnient els 
raíiiis pera fer vi. Pisador. || Lloch ont se trepitgen 
aquestos Lagar. 

TREPITJAMENT. ni. Ant. TREPITJADA. 

TREPITJAR. V. a. Posar els peus sobre alguna 
cosa. Pisar, hollar. || Pitjar ab els peus repetides 
vegades alguna cosa pera feria nialbé. Pisotear. || 
Xafar els rainis ab lis peus pera treuren el niost y 
ferne vi. Pisar mortear. Il Met. Menyspreuar, no 
fer cas d' alguna cosa, com honres, dignitats, etc. 
Pisar, hollar, atrepellar, pasar por encima. || v. n. 
Parlant d' ediflcis, estar el pis d' una habitado de- 
munt d'un altra. Pisar. 

ÉS L'HOME íMILLOR QUE TREPITJA LA TZRRA. fr. Se 
diu de qui és molt bó. Es el mejor que sustenta la 
tierra ó que calienta el sol. 

TREPITJAT, DA. p. p. Pisado, pisoteado. 

TREPITX. m. TREPITO. 

TREPUCÓ. Geog. Lloch de 1' illa de Menorca, al 
part. jud de Maó, ont s' hi troven aplegats alguns 
deis nionuments coneguts ab el nom de Talayots. 

TRER. V. a. Ant. TREURE. || v. a. Ant. disparar, 
TIRAR. 

TRES. adj. Numeral cardinal impar que 's compon 
d' una unitat afegida a altres dues. Tres. || Arit. Se 
diu de la xifra o guarlsme que representa tres uni- 
tats. Tres. || A les cartes és aquella en que hi há 
marcats tres punts o senyals. Tres. || Se diu de la 
cara del dau que té pintats tres punts. Tres. || pl. Al 
joch de daus, les parelles o llang de tres punts. Ter- 
na, ternas. 

A LAS TRES, MORT O PRES. Loc. met. fam. Pera do- 
nar a enteiidre que convé fer el derrer eslor?. A las 
tres va la vencida, ó se echa el resto. 

a TRES. m. adv. Mus. Se diu de la composició o 
pega que conté tres parts o que han de cantar tres 
veus. A tres. 

COM TRES Y DOS SON CINCH O COM TRES Y TRES 
SON SIS. Expr. COM DOS Y DOS FAN QUATRE. 

UN TRES Y NO RES. Expr. Cosa de poquíssima im- 
portancia. Una bicoca. 

TRES CANALETES. Orog. Cims enlairats de la 
Serra de Cadí, tenint el superior 1' altitut de 2,400 
metres y baixant desd' ells la serra, dret al coll de 
Creus. 

TRES CREUS (Les). Geog. Arraval del terme de 
Sant Hilari Sacalm, prov. de Qirona. 

TRES ESTELES (Puig de les). Orog. Al Conflent, 
passades les fondalades de Pi y la riera d' Encoró. 

TRES FONTS. Geog. Caseriu del terme de Pinos, 
prov. d' Alacant. 

TRES MALLES. Geog. Lloch del terme de Felanitx, 
a r illa de Mallorca. 

TRES PALS (Coll deis). Orog. AlRipoIlés, demunt 
de la riera deis Qerrers, devora del lloch anomenat 
Els Bufadors. 

TRES PICHS (Coll deis). Orog. Coll a 2,450 met. 
d' altitut, situat a la serra del Catllar, al S.O. de 
Setcases, prov. de Qirona. 

TRES QUARTANS. m. Eina de fusta pera midar 
grans. 

TRESA. n. p. Teresa. 

TRESANYAL. adj. Loque té tres anys. Tresañal, 
tresañejo. || Lo que té lloch cada tres anys. Tres- 
añal. 

TRESAR. v. a. Comptar o pendre de tres en tres. 
Terciar. 

TRESBENS (Bartomeu). Biog. Escriptor del s¡- 
gle XIII, autor de una mena de tractat de astrología, 



que 's conservava manuscrit a la Biblioteca del mo- 
nastir de Montserrat ais comentos del sigle XIX, ab 
el titol de Conienpa el Ilibre de les navitats compilat 
de la medalla deis autors per mans de Bartomeu Tres- 
bens, al rei En Pere d' Aragó ters. 

TRESCADiVOL, A. adj. Aficionat a saltar d' un 
indret al altre. Amigo de saltar ó triscar. 

TRESCAMENT. m. L' acte de trescar. Tría. 

TRESCAR. V. a. Entrar y eixir freqüentment les 
abelles d' un buch molt poblat. Triar. || Saltar d' un 
indret al altre. Triscar. 

TRESCENTS, TAS. adj. Numeral ordinal equiva- 
lent a tres vegades cent. Trescientos. 

TRESCOL. m. TRÁFECH, 5. || El vi que surt de la 
prempsada de la brisa y pellofa. Torcedura, agua- 
pié, purrela. 

TRESCOLAR. v. a. TRAFEGAR, 1. 

TRESCOR. ni. Angunia, tráfech, aigoixa, inquic- 
tut, pena. Angustia, agobio, pesar, inquietud. 

TRESENA. f. Numis. Moneda valenciana que valía 
uns tres diners o sis niaravedi5os. Tresena. 

TRESETA. f. dim. TERESETA. 

TRESILLISTA, s. Aficionat al tresillo o que hi és 
molt destre. Tresillista. 

TRESILLO, m. Joch de cartes entre tres, en que 
se 'n reparteixen nou a cada un y 'ii queden tretze al 
inunt pera robar, y té tres sorts : entrada, girada y 
solo. Qui hi entra fa trunfo '1 coll y deixa les cartes 
que no li convenen, robantne d' altres. Qui fa gira- 
da gira la primera carta del demunt y aquella és el 
coll de trunfo. Qui va a solo, fa trunfo '1 coll que vol 
y no roba. Tresillo. 

TRESINA. dim. TERESINA. 

TRESMESÍ, NA. adj. De tres mesos. Tresmesino. 

TRESOR. m. Arreplech d' or, plata y altres pre- 
ciositats. Tesoro. II Erari públicli o particular. Te- 
soro. II Riqueses, bens. Riqueza, tesoro. || Met. Re- 
unió de circumstancies apreciables, tant per lo que 
toca a ráuima com per lo que atany al eos. Tesoro, 
oro II Suma, couipendi o colecció de noticies o coses 
estimables. Tesoro. || Se diu en particular de la bon- 
dat infinita de Crist y 'Is seus sants. Tesoro. 

TRESOR PLIBLICH. Edifici en que 'Is romans guarda- 
ven r or y plata pera les necessitats de la República. 
Avui és el tresor de 1' Estat. Tesoro público. 

TRESOR REIAL. Erari del rei. Tesoro real ó arcas 
reales. 

VALDRÉ UN TRESOR. fr. Met. Tindre alguna cosa 
molta estima. Regularment se diu de les persones. 
Ser un tesoro; valer un mundo ó un potosí. 

TKESOREJAR. v. a. Ant. ATESORAR. 

TRESORER. m. La persona destinada pera la cus- 
todia y distribució del tresor. Tesorero. || A les ca- 
tedrals y colegiales, és el canonge o dignitat que 
cuida de les relíquies y joies mes precioses. Teso- 
rero. 

TRESORERÍA. f. Oficina o despaíg del tresorer. 
Tesorería. || El cárrech o ofici de tresorer. Tesore- 
ría. I! L' edifici o lloch 
ont s' hi guarda '1 tre- 
sor públich. Tesorería. 

TRESOS. m. pl. Tre- 
ses. 

TRESPASSAR. v. a. 
y deriváis. TRASPASSAR. 

TRESPEUS m. Eina 
de cuina composta d' un 
cercle de ferro sostingut 
per tres peus del meteix 
metall que serveix pera 
posar al foch de la llar les paelles, calderes, etc., 
sense que hi toquin de cul. Trébedes, jj Ter. ES- 
TALVI, 2. 




Trespeus 



TRE 



TRE 



99 



TRESPOL. m. 1er. SOSTRE. Techo, y techumbre 
els inolt elevats, com els de les iglesies y edificis 
semblants. 

FER TRESPOLS. fr. Femé al edifici una vegada fetes 
les parets. Techar. 

TRESSKRRA (Feliu Ramón). Biog. Escriptor deis 
comentos del sigle XIX. autor d' un quadern iniprés 
a Barcelona envera 1' any 1840 ab el títol d' Historia 
de la úllima época de la vida militar y política del 
conde de España y de su asesinato. Se eren que aquest 
nom servía de pseudónitn al escriptor Magí Xuer. 

— Y VENTOSA (CEFERÍ). Biog. Escriptor y politich 
nadiu de Barcelona, ont va néixer l'any 1830, morint 
a Corunya al 1880. Va pertányer ais partits avengats, 
sofrint persecució per causa de les senes idees. Tro- 
vantse prés a Madrit per aquell inotiii, va escriure la 
novela Los misterios del Saladero, que va tindre molt 
éxit, al ensenis que 1 Cuadro sinóptico del derecho 
democrático, la Tabla democrática, Catecismo demo- 
crático republicano y algunes altres. 

TRESSERRA. Geog. Poblé del cantó de Thuir, 
bisb. de Perpinyá, depart. deis Pirineus Orientáis; és 
a la vora de la riera de La Passa y té 511 hab. 

TRET, A. p. p. y adj. Sacado. 

TRET. m. TIR, 1, 2, 3 y 4. Tiro. || Espai, distancia 
de lloch o de temps. Trecho. || FISONOMÍA. || Cárrega 
d' una arma de foch. Tiro. 

ERRAR EL TRET. ir. Que a niés del sentit recte, sig- 
nifica enganyarse en el dictamen o concepte d' algu- 
na pretensió o intent. Errar el tiro. 

TRET DE CAÑÓ. fr. Cañonazo. 

TRET D' ESCOPETA, fr. Escopetazo. 

TRET DE FUSELL. fr. FusilazO. 

TRET DE PISTOLA, fr. Pistoletazo. 
NO VALDRÉ 'L TRET. fr. No valdré la pena. No valer 
el trabajo que cuesta. 

NO VÉUREHI A TRET DE BOFETADA. LOC. No véurchi 

gens. No ver más allá de sus narices. 

PAGAR EL TRET. fr. Fam. VALDRÉ LA PENA. 

POSARSE A TRET. fr. Fam. Ponerse á tiro ó al alcan- 
ce de uno. 

TINDRE A TRET. fr Fam. Tener á tiro ó d mano. 

TRETA, f. Artifici sutil y ingenios. Treta. || MALl- 
FETA. II Extracció. Saca || ARDIT. || Medi pera sortir 
d' alguna dificultat. Salida, treta, escapatoria. || 
Esgr. El concepte o pensament que forma qualsevol 
deis esgriinadors pera la defensa propia o ofensa del 
contrari y 1' acció que Iii correspón, sense que aques- 
ta pugui ésser fácihnent compresa en cap deis llang 
y temps que s' oíereixen; aqüestes trefes son lo 
menys trenta, com: estocada, manotada, encadenada, 
enarcada, gatnga, ganancia, final, revés horilzontal, 
revés descendent, tal), cap a la espasa, irremediable, 
treta doble, empanada, encomanada, treta del tenta- 
dor, etc. Treta. || La manya ab que '1 jugador procu- 
ra millorar la seua sort. Traza. 

TRETES DEL FORO. fr. Falacies. Trazas, enredos, 
embrollos. 

TRETZE. adj. Numeral cardinal compost de tres 
unitats y una desena. Trece. |j adj. A l'ordre de San- 
tiago, el cavaller anomenat pera assistir a algún ca- 
pítol general. Trece. || pl. Nom que a 1' ordre de San- 
tiago donaven a tretze cavallers de dignitat part cu- 
lar. Treces. 

TRETZE CENTS. Ter. Mil trescents. Mil trescientos. 

TRETZE SON TRETZE. Loc. fam. Porfiadament, ter- 
cament, ab tenacitat. Erre que erre; tieso que tieso; 
quedo que quedo; dale que dale; dale que le das ó dale 
que le darás. 

QUEDARSE AB ELS SEUS TRETZE. fr. Met. fam. Per- 
sistir algú tenaginent en un propósit. Estar en sus 
trece. 

TRETZE VENTS (Pich de). Orog. Puig de les 
montanyes del Canigó, depart. deis Pirinens Orien- 
táis; té 2,763 met. d' altitut. 



TRETZE, NA. adj Numeral ordinal. Treceno, tre- 
ce, decimotercio. || Una de les tretze parts en que 's 
considera dividit un tot. Decimotercio. 

TRETZEJAR. v. a. Tossunejar. Contradecir por 
sistema. 

TRETZEIVIESÓ, NA. adj. Cosa de tretze meses. 
Trecemesino. 

TRETZENA. f. Conjunt de tretze unitats d' una 
meteixa mena. Trece. 

TRETZENARI. m. L' espai o temps de trelze dies, 
regularment seguits y dedicáis a un meteix obgecte. 
Trecenario. 

TRETXOR. m. Blas. Ribet o orla de la meitat del 
ampie del escut. Trechor. 

TREU. ni. Náut. Vela quadrada qu' en les embar- 
cacions de poch bort y veles llatínes s' arma sois 
en temps de temporal fort o mar borrascosa. Treo, 
treu, vela de fortuna. || La verga ont s' hi assegura 
o subgecta dita vela. Treo. 

TREU (Collada de). Orog. Montanya d' uns 1,000 
nietres d' altitut, situada a la serra de Riu, a la vora 
de la riera de Sant Aniol, a tramontana de Tortellá, 
prov. de Giiona. 

TREUMAL. Geog. Caseriu del terme de Calonge, 
prov. de Girona. 

TREURE. V. a. Extreure alguna cosa, posarla fora 
del lloch ont era ficada. Sacar. || Portar alguna cosa 
fora del llocli ont era, com treure de Barcelona. Sa- 
car, llevar fuera. || Per marxar a algú del lloch ont 
era establert. Echar. || Llevar 1' empleu a algú. Sa- 
car, apear, quitar, remover. || Lograr un empleu, 
decret, ordre o provisió, etc. Sacar. || Descobrir algu- 
na cosa per senyals o indicis. Sacar. || Deslliurar. 
Sacar. || Ajudar a eixir o fer qu' algú ixi d' algún 
llang, empenyo o perlll. Sacar. || Arrancar alguna 
cosa del lloch ont era, com un clau, un caixal, etc. 
Sacar, arrancar. |1 Exceptuar, com: tret aixó, en tot 
lo demés és home de bé. Sacar. II Extieure d' alguna 
cosa alguns deis seus principis o parts essencials. 
Sacar. |l Fer alguna cosa segons les regles del art. 
Sacar. II Fer una cosa semblanta a una altra. Sacar. 
II Inventar Sacar. || Inferir o deduir una cosa d' una 
altra. Sacar, colegir, deducir, inferir. || Obligar ab 
forga o manya que algú doni alguna cosa. Sacar. || 
Fer ab astucia que digui algú lo que tenia callat o 
secret. Sacar. || Escullir per sort o a pluralitat de 
vots. Sacar. || Guanyar per sort alguna cosa, com: 
treure la rifa. Sacar. || Conseguir, lograr una cosa, 
com conseqüencia o efecte d' una altra. Sacar. || Ne- 
tejar. Sacar. II Alegar, citar alguna autoritat o text. 
Alegar, traer, citar. || Pellucar, 1. || Portar un camí 
a alguna part. Ir, dar, llevar. || Trobar o conéixer 
per algún medi alguna cosa. Sacar. || Vomitar. Pro- 
vocar, vomitar, arrojar. || Ant. Parlant d' armes, 
desenveinarles, com: treure la espasa, el sabré, etc. 
Sacar. || Allargar, aventar alguna cosa, y aixís 
diem: fulano treu un pam de Mengua. Sacar, asomar. 
lljunt ab alguns nonis acompanya la significació 
d' ells, com: treure fulla, estullar; treure flor, florir, 
etc. Echar, arrojarse, sacar. || Excloure. Excluir, 
sacar, echar. |1 Llevar o fer desaparéixer alguna cosa 
qu' enlletgeix o perjudica, com taques, malaltíes, 
etc. Sacar, quitar. || Parlant de joch, guanyar. Sa- 
car, ganar. || Rebre 'I producte d' alguna cosa mate- 
rial, com del arrendament, de les vendes, etc. Sacar. 
II Reportar utilitat en lo qu' atany a les coses mo- 
ráis. Reportar, sacar. || Fer, produir, com: les olives 
d' aquest any treuen n.olt d' oli. Sacar. || Comprar, 
fer provisió a alguna part, y aixís se diu: ¿d'ont treus 
aquests géneros? Sacar. || Escullir. Entresacar, sa- 
car. II Pendre, emportarsen Hcita o ilícitanient algu- 
na cosa del lloch ont era, o rébrela d' algú, y aixís 
se diu: ¿d' ont has tret aquest diner? Sacar. || Pre- 
sentarse ab alguna cosa nova, poch vista o poch usa- 
da, com: treure joies, el vestit d' uniforme, etc. Sa- 



100 



TRE 



TRI 



car. II Rebaixar o reservar part d' alguna cosa, com: 
d' aquí se n' ha tret el bé de I' ánima, etc. Sacar. || 
Cobrar lo que hi havía alguna dificultat de part del 
pagador. Sacar, cobrar. II Manifestar lo qu' eslava 
disslriiiilat, com: el barret tren la goma. Sacar. || Por- 
tar, y aixís se diu: treu la escudella a taula. Llevar, 
traer. || Pendre ocasió o motiii d' alguna cosa. To- 
mar. II ARTIGAR II Ant. TRAIR. j| Juiít ab la preposició 
de y Ms pronoms personáis, fer perdre 'I coneixenient 
o '1 judici. Sacar. 

TREURE A BALLAR. fr. Demanar 1' honie a la dona 
que balli ab ell. Sacar ú bailar. 

TREURE A ALGü DE LA SEUA. fr. Persuadirlo, ferio 
mudar de parer. Desaferrar. 

TREURE A PASSEJAR. fr. Acompanyar portar a pas- 
seig a algú. Sacar d paseo. 

TREURE A SO DE TABALS DESTREMPATS. fr. Echar 
con caías destempladas. 

TREUi.'E A TAULAT. Loc. ant. Lanzar á tablado. 

TREURE DE DEVANT. fr. Apartar, despedir a algú ab 
enfado fentlo niarxar. Quitar de en medio. 

TREURE ESCARN. Loc. ant. ESCARHIR, FER BURLA. 

TREURE FORA. fr. Despedir, fer marxar a algú. 
Echar fuera, expulsar. 

TREURE LES UNGLES. fr. Met. y fam. Fer algún es- 
for? extraordinari d'ingeni, habilitat o destresa. Afi- 
lar las uñas, sacar las uñas. 

TREURE BALL. fr. Ésser el primer en bailar en algún 
ball. Empezar el baile. 

TREURE Y NO POSAR, POCH A POCH SE VÉ A ACA- 
BAR; O QUI 'N TREU Y NO N' HI MET, AL CAPDEVALL 

SE 'N VA TOT DRET. Ref. Ab que 's reprén la dessidia 
deis que no travallen y gasten molt, advertintlos que 
per gran que si^ui üur capdal, si 'I gasten y no n' fii 
posen, arriba '1 cas d' acabarse. Donde hay saca y 
nunca pon, presto se acaba el bolsón; quien no pone y 
siempre saca, suelo halla; quien no entra y saca, poco 
halla. 

TREURE UNES COPLES, UNS VERSOS. PoCtisar, fer 
versos. 

TRÉURESHO DE SOBRE, fr. Lliurarse d' alguna cárre- 
ga o cuidado. Echar la carga de si. 

TREURES EiNRERA. Ferse arrera. Hacerse atrás. 

HOSTES VINDRÁN, QUE DE CASA 'NS TREURÁN. Ref. 
De fuera vendrá, quien de casa nos echará. 

LA PRÁCTICA TREU AL MESTRE. Ref. El USO hace 
maestros. 

¡QUÉ 'N TINCH DE TREURE! Loc. ter. ¡Qué 'n tinch de 
fer! ¡Qué me importa! 

TREVA. fr. Suspensió d' armes, d' hostilitats per 
temps deterniinat, entre 'Is enemichs que teñen una 
Iluita pendenta. Tregua. || Fig. Descans. 

TREVA DE DEU. Hist. Institució que data del si- 
gle XI. Quan se feien la guerra 'is senyors, y no te- 
níen altre niedi que 'I de les armes pera venjar els 
seus agravis, cercaren els bisbes un niedi pera esme- 
nar aquesta profona pertorbació deis pobles, y inolts 
concilis disposaren, baix pena d' excomunió ais ca- 
valleis y ais nobles, que ais díes d' Advent y de Qua- 
resma y desde 'Is dimecres de cada setniana fins ais 
dilluns segUents, paressin totes les Iiostilitats, pera 
que ais seus territoris s' h¡ serves la pau y tranqui- 
litat. 

TREVALL. ni. TRAVALL. 

TREVALLAR. v. a. TRAVALLAR. 

TREVELETJAR. v. a Tambalejarse. Tambalearse. 

TREVES. fr. pl. TREGÜES. 

TREVIES (Bernat de). Biog. Poeta del Mitjorn de 
Franga, que va viure al sigle XII, y era canonge de la 
catedral de Magalona. Se '1 creu autor d' una obra 
clássica en la literatura llemoslna, el poema nomenat 
Pere de Provenga, quines prinieres edicions son ara 
niolt cercades. 

TREVILLACH. Geog. Poblé del cantó de Surniá, 
bisb. de Perpinyá, depart. deis Pirineus Orientáis; 
és entre montanyes y té 219 hab. 



TRI. m. TRINO. 

TRÍA. f. Acte y efecte de triar. Saca, entresaca, 
escogimiento. 

tría CAPITA. Geog. ant. Nom de Tivissa, prov. 
de Tarragona, en temps deis romans. 

TRIACA, f. Farm. TRIACA. 

TRIACONAEDRE, a. adj. Min. Se diu del crestall 
que té trenta cares romboidals. Triaconaedre. 

tríada, f. Reunió de tres unitats. A la escola 
neuplatónicaj's diu aludint al ésser, a la intelligencia 
y a r ánima. Tríada. 

TRÍADA HARMÓNICA. L'acort pcrfet. Se diu així per 
estar compost de tres termens en proporció fiarmóni- 
ca. Triada harmónica. \\ Acte y efecte de triar. Esco- 
gida. 

TRIADAIVIENT. adv. m. D' una manera escullida. 

TRIADOR, A. s. Qui tría. Escogedor. || adj. Fácil 
de triar. 

TRIADURES DE PATATES. Ter. Valles. Pells de 
palates. 

TRIACA, f. Farm. Composició de varis ingredients 
que serveixen contra tot veri, essentne els principáis 
y mes eticados 1' opl y les especies que corretgeixen 
la seua virtut narcótica. La base principal de la de 
Roma y Montpeller és la carn del escorgó. Triaca. |1 
Met. Reinei d' algún nial previngut ab prudencia o 
tret del meteix mal. Antídoto, triaca. 

TRIAGAL. adj. Cosa de triaga o que té les senes 
propíetats. Triacal. 

TRIAGUERA. f. Pot o capceta pera posar la tria- 
ga. Triaguera. 

TRIAMENT. ni. Acte y efecte de triar. 

TRIANDRIA. f. Bot. Classe de plantes compostes 
de flors que solament teñen tres estams. Triandria. 

TRIÁNDRICH, CA. adj. Lo que pertany a la trian- 
dria. Triándrico. 

TRIANGLE. m. y 

TRIÁNGUL. ni. Figura de tres ánguls. Triángulo. 
II Qualsevulla cosa que's presenta en figura triangu- 
lar. Triángulo. || Ndut. Vela triangular que se sol 
usar en temps de bonanza. Montera, triángulo, 
monterilla, rascanubes. || Ter. Tenebrari. 

TRIÁNGUL ACUTÁNGUL. Geom. Aquell que té'ls tres 
ánguls aguts. Triánoulo aculángulo ú oxigonio. 

TRIÁNGUL AUSTRAL. Astron. Certa constelado de 
cincli estrelles prop del pol antártich. Triángulo aus- 
tral. 

TRIÁNGUL BOREAL. Astron. Cert.í constelació sep- 
tentrional que consta de quatre estrelles. Triángulo 
boreal. 

TRIÁNGUL EQUILÁTER. Geom. El que té 'Is seus tres 
costáis iguals. Triángulo equilátero. 

TRIÁNGUL ESCALENO. Geom. Auell que té 'Is tres 
costats desiguals. Triángulo escaleno. 

TRIÁNGUL ESFÉRICH. Astron. El que 's considera 
descrit a la superficie de la esfera y está format de 
tres archs de cércols niáxims. Triángulo esférico. 

TRIÁNGUL ISÓSCELES. Geom. El que té solament dos 
costats iguals. Triángulo isósceles. 

TRIÁNGUL OBLIQUÁNGUL. Geom. El quc no té cap 
ángul recte. Triángulo oblicuángulo. 

TRIÁNGUL OBTUSÁNGUL. Geom. El quc té un ángul 
obtús. Triángulo obíusángulo ú ambligonio. 

TRIÁNGUL PLÁ. Geom. El format de ratUes rectes 
senyalades demunt d' una superficie plana. Triángulo 
plano. 

TRIÁNGUL QUADRANTAL. Astron. L' esférich en que 
algún o alguns deis seus costats son quadrats. Trián- 
gulo cuadranlal. 

TRIÁNGUL RECTÁNGUL. Geom. Aquell que té un án- 
gul recte. Triángulo rectángulo. 

TRIANGULACIÓ. f. Donar la figura de triángul a 
algún obgecte. Triangulación. 



TRl 



TIU 



101 



TRIANGULAR, adj. Lo que forma tres ángiils. 
Triangular. 

TRIANGULARMENT. adv. ni. En figura triangular 
o que forma tres áiiguls. Triangularmente. 

TRIANGULAT, DA. adj. Disposat en figura trian- 
gular. Triangulado. 

TRIANT. 111. TRIADOR. 

TRIANULAR, adj. Que preseuta tres anells. Tria- 
nular. II Min. Varietat cristalográfica en la qual un 
prisma exaedre té les senes vores horitzontals subs- 
tituides cada una per cares que formen com un triple 
aiiell alentorn de les bases. Trianular. 

TRIAR. V a. Escullir, optar per alguna cosa entre 
altres, com: triar els iiiots iiiés propis. Escoger, ele- 
gir. II Separar una cosa d' entre altres. Entresacar, 
separar. || Netejar, purificar alguna cosa, com 1' arró?, 
les iiiongetes, etc., traientne la brossa y cossos ex- 
tranys que lii liá barrejats. Mondar. |1 GARBELLAR. i| 
Separar lo dolent de lo bó pera que aqiiest iio's mal- 
iiieti. Escardar. || Met. Separar lo millor de lo ¡Bfe- 
rior en alguna mena. Zarandar. 

TRIAR LO MILLOR PERA SÍ. fr. Esculür lo més bó en 
competencia ab altres. Escoger como entre peras. 

DONAR A TRIAR, ir. Preferir a algi'i pera que's que- 
di lo que més li conviiigui d' alguna cosa o faci lo 
que més 1¡ agradi de dues o més coses que se li pro- 
posen. Dar á escoger. 

TRIARTICULAT, DA. adj. Entom. Calificació de 
les antenes d' alguns in=iectes, qu' están compostes 
de tres articulacions. Triarticulado. 

TRIARTRIA. f. Zool. Mena d' insectes dípters ote- 
ricers muscits europeus. Triartría. 

TRÍAS (Joan). Biog. Monjo gerónim, del nionastir 
de Sant Geroni de la Murtra, al sigle XVIII. Sense 
cultura literaria, la seua laboiiositat va obrirli el 
canip de les indagacions fllosófiques, deixant quatre 
voliims manusciits a la biblioteca del seu convent 
pera que servissin de consulta ais predicadors, y 
vuidant en ells, les cites y anotacions que poguessen 
servirlos pera la disposició deis sermons. 

— (PERE VICENTS). Biog. Botánich mallorquí molt 
remarcable. Va néixer a Esporles 1' aiiy 1759 mo- 
rinthi al 1829. Va estudiar a Palma, dedicantse ab 
especialitat a la botánica, en quin coneixement va 
obtindre celebritat meresciida. Dedicat per afició al 
art pictórich, va deixar alguns travalls apreciables. 
Dibuixava ab precisió, els exeniplars de plantes, y 
aixís va ilustrar una Flora mallorquina, de quina era 
autor, com ho va esseiiio d' un Diccionari deis vege- 
táis de Mallorca, de les llevors sembrades y deis 
usos descoberts en son conreu, que va escriure al 
any 1800. 

— Y JAUMAR (ANTONi). fí/oá'. Metge niallorquí de 
les derreríes del sigle XVill y deis comengos del XIX, 
que va morir a Palma 1' any 1818. Va escriure un 
Uuminós discurs relatiu a la preparado deis reméis 
antimonials, dolguenlse en ell deis perills que sopo- 
saven pera els niet^es d' aquells temps, la interven- 
ció de prácticlis en el despaig deis medicaments, 
que careixent deis estudis indispensables, podíen 
cometre erros sensibles en la interpretació de les 
formules, condempnant ab enérgiques consideracions 
ais droguers y apotecaris, que podíen perjudicar ab 
els seus desacerts la puresa deis medicaments. 

— Y PLANAS (FREDERiCH). fi/o^. Pintor molt apre- 
ciable que va néixer a Igualada a mitjans del si- 
gle XIX. De jove va passar a Barcelona, essent dei- 
xeble d' En Raimóii Martí y Alsina, y va completar 
els seus estudis a la Academia de Belles Arts, insta- 
lada a Llotja. Va pertanyer a diverses corporacions 
artístiques, y posseía coneixements de critica y de 
historia del art, esmer^ats en una memoria, escrita 
en 1856, ab el títol de Relaciones de las Bellas Artes 
con la Industria. Va morir a Barcelona 1' any 1880. 

— Y SAMPOL (JOAN). Biog. Metge de niolta cultura 
y coneixements, que eia nadiu d' Esporles (Mallor- 



ca) y va escriure nombroses obres, origináis nioltes 
d' elles, y altres traduides y anotades. Al any 1830, 
era el més significa t deis redactors del Periódich 
mensual de medicina que a 1' illa se publicava, y la 
munió de travalls que va donar a 1' estampa mostren 
de manera incontestable lo ben fonamentat de sa re- 
putació com a escriptor y com a facultatiu. 

TRÍAS (Son), üeog. Predi del terme d' Esporles a 
r illa de Mallorca, al part. jud. de Palma. Una fres- 
cal font que lii brolla, motiva moltes excursions que 
s'endreceii a aquell Uoch. 

TRIÁSICH, CA. adj. Geol. Calificació d' un grupu 
de terrenos forniats d' arenisques, margues y cálices. 
Triásico. 

TRIAT, DA. adj. Senyaiat, escullit, separat com 
a millor entre altres coses de la seua mena. Escogi- 
do, selecto, mondo. 

TRIE. m. TRIBU. 

TRIBA. f. Barrina. 

TRIBANA. f. Bot. Planta caragolada y punxagu- 
da. II 7er. de Sopeira. Barrina. 

TRIBANAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. BARRI- 
NAR. 

TRIBANELLA. f. Ani. BARRINA XICA. || CARRAU. 

TRIBÓ. m. Ant. BARRINA. II Mus. Instrument trian- 
gular ab cordes d' aráni que 's toquen ab un punxó 
de ferro. Tribón. 

TRIBOL. in. Trespol, trébol. 

TRIBOLET. m. dim. de trébol. TRIBULET. 

TRIBOMETRE. m. Instrument pera amidar la lor- 
ia de la frotació per la quantitat de pes que 's posa 
a un platel penjat d' un cilindre movible. Tribó- 
metro 

TRIBOMÉTRICH, CA. adj. Lo que pertany al tri- 
bómetre. Tribónietro. 

TRIBU, f. Una de les parts en que 's divideix un 
poblé, com les dotze en que eslava dividit el d'Israel. 
Tribu. 

TRIBU, m. Qui ab sos discursos defensa els drets 
del poblé. Tribuno. 

TRIBUIR. V. a. atribuir. 

TRIBULACIÓ. f. Pena, sentiment, aflicció, disgust 
fort, enrenou. Tribulación. || Terme de devoció, an- 
sia, pena que 's pren ab conformitat y resignació 
com vinguda de la má de Deu. Tribulación. 

TOT SON TRIBULACIONS. Loc. Ab que 's denota que 
a tots els estats hi abunden les penes y travalls. No 
hay sino tribulación sobre tribulación. 

TRIBULANQA. f. TRIBULACIÓ. 

TRIBULAMENT. m. atribulament. 

TRIBULATORI, A. adj. Tribulatorio. 

TRIBULET. ni. Se diu del iioi entremaliat. Zaran- 
dillo, argadillo, bullebulle, tararira, molino, peon- 
za, ardilla. 

ÉSSER UN TRIBULET. fr. Fam. Ab que's denota la 
vivesa excessiva d' aigú y més particularmení de les 
criatures. Ser un azogue. 

TRIBUNA, f. Llocli alt y voltat de baranes desde 
el qual sa deien les oracions al poblé. Tribuna. || 
A les iglesies és una mena de baleó ab ventalles 
desde ont ouen missa algunes persones de distinció 
o llurs íamiliars. Tribuna. || Taulat o llocli elevat 
desde ont s' arenga al poblé. Tribuna. || Aleña de 
baleó molt sortit y cobert ab vidrieres, etc., pera 
veure desde allí alguna funció sense ser vist deis de 
fora. Tribuna. Ii A les corts, academies, universitats, 
etc., Iloch e evat en forma de balconet desde ont se 
perora o llegeix. Tribuna. 

TRIBUNAL, m. Lloch destinat ais jutges pera la 
administració de justicia y pronunciació de les sen- 
tencies, y també la junta deis jutges que concorren 
a donar la sentencia. Juzgado, tribunal. || Audien- 



102 



TRl 



TRI 



da, cort o lloch ont s' administra justicia y senten- 
cien els plets. Audiencia, tribunal. (I Se diu també 
respecte ais particulars que sentencien alguna cau- 
sa. Tribunal. || En lo espiritual se pren per la justi- 
cia de Deu. Tribunal de Dios. || Poteslat o jurisdic- 
ció espiritual, com: el tribunal de la penitencia. Tri- 
bunal de la penitencia. || Se diu aixi meteix del 
judici de la propia conciencia. Tribunal. 

TRIBUNAL DE CASSACIÓ. El tribunal supréni de jus- 
ticia, a qui correspón conéixer deis recursos de cas- 
sació. Tribunal de casación. 

TRIBUNAL DE COMPTES DEL REGNE. Oficina central 
de comptabilitat del Estat. Se compon del president, 
cert nombre de ministres, un fiscal, comptadors y al- 
tres empleats subalterns. Té al seu cárrech examinar 
y censurar els comptes de totes les dependencies del 
Estat. Tribunal de Cuentas del Reino. 

TRIBUNAL SUPRÉM. El superior, del qual ja no se 
adniet apela ció. Tribunal supremo. 

DE TRIBUNAL, m. adv. En audiencia pública o ab 
la vestidura y aparato de jutge. Pro tribunali. \\ Fam. 
Ab tó decissiu. Pro tribunali. 

TRIBUNICI, A. adj Pertanyent al tribuno. Tri- 
bunicio. 

TRIBUNICIAJWENT. adv. D' una manera tribu- 
nicia. 

TRIBUNO, m. Aquell que defensa públicament y 
ab entusiasme y convicció els drets del poblé. Tri- 
buno. 

TRIBUT. m. Quantitat que paga '1 vassall al sobe- 
rá del Estat en qu' habita en regoneixement del seu 
senyoriu o pera sostindre les carregues del Estat o 
pera altres fins públichs. Tributo, tributación, pe- 
cho, gabela. || Qualsevulla cárrega continua. Tribu- 
to. II PENSIO, CENS. II VASSALLATGE. || La porció que 
pagaven a alguns senvors les naus qu' arribaven a 
Uurs ports. Tributo. i| En lo moral, treball, pena, 
respecte, com: tots hem de pagar lo tribut fatal a la 
mort, ais pares el de respecte, etc. Tributo. || pl. El 
conjunt de tots ells. Pechería. 

PAGAR ELS TRIBUÍS, fr. Contribuir algú ab el tri- 
but que se 1' imposa. Tributar, pagar el tributo ó los 
tributos. 
POSAR UN TRIBUT. fr. Imponer un tributo. 
REPARTIR ELS TRiBUTS. fr. Senyalar a cada hu lo 
que li toca pagar. Imponer, repartir los tributos. \\ 
Met. TRIBUTAR. 
TRIBUTABLE. adj. Que 's pot tributar. 
TRIBUTACIÓ. f. Acte o fecte de tributar. Tribu- 
to, tributación. 

TRIBUTADOR, A. s. y adj. Qui tributa. 
TRlBUTAiVlENT. m. Acte y efecte de tributar. 
Tributación. 

TRIBUTAR, fr. PAGAR ELS TRIBUTS. || Mei. Rendir 
algún obsequi o veneració. Tributar, rendir home- 
naje. 

TRIBUTAR], A. s. y adj. Qui paga o ve obligat a 
pagar tribuí. Pechero, tributario. II També 's diu 
pof-ticament, com F. se íeu tributari de la bellesa. 
Tributario. 

FER TRiBUTARL fr. Subgectar a algú a pagar tribut. 
Hacer tributario á alguno. 
TRIBUT AT, DA. p. p. Tributado. 
TRICÁDMICH, CA. adj. Quim. Epítet de la sal 
cádmica saturada. Tricádmico. 

TRICÁLCICH, CA. adj. Quim. Se diu de la sal cal- 
cica que conté tres vegades tanta base com la sal 
neutra corresponent. Tricálcico. 

TRICAPSULAR. adj. Bol. Compost de tres capsu- 
les. Tricapsular. 

TRICARBALÍLICH. adj. Quim. Aixís s' anomena 
cert ácit tribásich, obtingut per l'acció de la potassa 
alcofóllica, al bullir ab el tricianur de glicerila. 
Tricarbalilico. 



TRICAUDI. adj. Epítet de les ales deis insectes 
quan presenten tres prolongacions en forma de cua. 
Tricaude. 

TRICENTESSIM, A. adj. Nombre ordinal de tres 
cents. Tricentésimo. 

TRICENYAL. adj. Lo que dura trenta anys. Tri- 
cenal. 

TRÍCEPS, adj. Med. Epítet deis muscles que teñen 
tres feixets carnosos a un deis seus extrems. Tríceps. 
TRICERIÓS, A. adj. Quim. Sa diu de la sal cerio- 
sa que conté tres vegades tanta base com la sal neu- 
tra corresponent. Tricerioso. 

TRICES, f. Mofles, miques. fragments d' alguna 
cosa triturada. Trizas. || Mar. DRICES. 

TRICH TRACH. Veu onoinatopeica imitant el so- 
roll acompassat d'alguna maquinaria. Tic tac. 

TRICICLE. m. Carruatge de tres rodes. Triciclo. 
II Velocípet de tres rodes. Triciclo. 
TRlCiPlT. adj. Qui té tres caps. Tricípite. 
TRICLASITA. f. Min. Mineral de Suecia, moreno 
grogós, que crestallisa en prismes romboidals. Tri- 
clasita. 

TRICLINI. m. Arqueol. Els Hits en quins els an- 
tichs grechs y ronians se reclinaven pera menjar. 
Triclinio. 

TRICLÍNICH, CA. adj. Min. Se diu del crestall que 
té tres eixs inclinats els uns ab relació a n'els altres. 
Triclínico. 

TRICOBÁLTICH, CA. adj. Quim. Se diu de la sal 
cobáltica que conté tres vegades tanta base com la 
sal neutra corresponent. Tricobáltico. 

TRICOLOR, adj. Cosa de tres colors, com: bande- 
ra tricolor. Tricolor. 

TRICOMA, f. Med. Malaltía molt dolorosa que 
ataca '1 cabell. Tricoma. 

TRICOMÁTICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la 
tricoma o qui 'n pateix. Tricomático. 

TRICORDL m. Alus. Mena de lira de tres cordes. 
Tricordio. 

TRICORNI. m. Barret de tres pichs o bechs. Tri- 
cornio. II adj. Lo que té tres banyes. Tricorne. 
TRICOT, m. SAMARRA DE PUNT. 
TRICOTRICO. m. Fam. TRIBULET. 
TRICROÍSME. m. Min. Fenómen produit per un 
eos que presenta tres colors diversament distribuits, 
segons el punt per ont se '1 mira. Tricroísmo. 

TRICROIT, A. adj. Min. Que presenta '1 fenómen 
del tricroísme. Tricroito. 

TRICTRACH. m. Soroll com de cops desordenáis 
y repetits y també aquestos meteixos cops. Triqui- 
traque. 

TRICÚPRICH, CA. adj. Quim. Caliíicació d' una 
sal de coure que conté un triple de base. Tricúprico. 
TRIQA. f. Part menuda d' una cosa, mica, molla. 
Triza. II Mar. Corda, dri?a. 

TRIDACI. m. Bot. Such de la cama de la lletuga. 
Tridacio. 

TRIDÁCTIL, A. adj. Que té tres articulacions o 
tres dits. Tridáctilo. || Bot. Epitet de les plantes qui- 
nes fuUes teñen tres folióles. Tridáctilo. ¡I ni. Entom. 
Gen re d' in- 
sectes ortóp- 
ters. Tridác- 
tilo. 

TRIDAS- 
SA. f. Extrac- 
te preparat 

ab el such de la lletuga d' enciám. Tridáceo, lac- 
tucario. 

TRIDENT. adj. Loque té tres dents. S' usa també 
com a substantiu pera indicar el ceptre de tres pues 



Trident ( Museu de Barcelona) 



TRI 



TRI 



103 



ab que 's representa al den Neptú. Tridente. || Fi- 
TORA, I. 

TRIDENTAT, DA. adj. Bol. S' aplica a la fulla 
que té la punta ab tres deiits. Tridentado. || Que té 
tres dents. Tridentado. || Qu' aparenta la forma del 
trident. Tridentado. 

TRIDENTÍ, na. at'j. Lo pertanyent a Trento, ciu- 
tat d' Austria, y pres coin a niasculí, M concili gene- 
ral que 's va celebrar a dita ciutat y quina sessió va 
comengar el dia 13 de Desembre del any 1545, en lo 
pontifical de Paulus 111, y 's tanca en 1563, essentho 
Paulus IV. En ell s' escolta y condenipná ais protes- 
tants. Tridentino. 

TRIDO, ni. Cert cuinat fet de biat torrat y mitg 
inolt. Acemite, rollón. |1 Megcla de fariña y segó per 
dar ais porchs. 

TRIDODECAEDRE. m. adj. Min. Epítet del mine- 
ral que presenta la reunió de tres dodecaedres. Tri- 
dodecaedro. 

TRIDUÁ, NA. adj. Lo qu'es de tres dies. Triduano. 

TRIDUL m. y 

TRIDUO, m. L'espai de tres dies; exercici devot 
que dura tres dies. Triduo. 

TRIEDRE, A. adj. Geom. Que presenta tres cares 
o está format per tres plans. Triedro. 

TRIENAL, adj. Lo que té o dura tres anys y tam- 
bé lo que succeeix o 's fa cada tres anys. Trienal, 
trieñal. 

TRIENCÉFAL. m. Med. Monstre privat de tres or- 
gues, só es: l'olfat. I' oído y la vista. Triencéfalo. 

TRIENCEFALIA. f. Med. Monstruositat del trien- 
céfal. Triencefalia. 

TRIENCEFÁLICH, CA. adj. Med. Lo concernent 
al triencéfal. Triencefálico. 

TRIENI. ni. El temps o espai de tres anys. Trienio. 

TRIENQA. f. Ter. Forca de tres o quatre pues. 
Bielda, bieldo. 

TRIEXAEDRE, A. adj. Min. Se diu del sólit que 
resulta de la unió de dos roniboedres iguals posats 
simétricanient. Triexaedro. 

TRIFÁ. m. Min. Varietat de feldespat de litina. 
Trifano. 

TRIFACI, A. adj. Que té tres cares. Trifáceo. 

TRIFACIAL, adj. De tres cares. Trifacial. 

TRIFANITA. f. Min. Varietat de mesotipa de color 
de rosa y de fractura fullosa. Trifanita. 

TRIFÁRIVIACH. m. Farm. Composició en que hi 
entren tres ingredients. Trifármaco. 

TRIFÉRRICH, CA. adj. Quim. y 

TRIFERRÓS, A. adj. Qním. Se diu d' una sal fe- 
rrosa que conté triple quantitat de base que la sal 
neutra corresponent. Triférrico, triferroso. 

TRIFILINA. f. Min. Varietat de fosfat de ferro 
que 's compon de tres sais y 's presenta en masses 
fuUoses. TriflHna. 

TRIFÓ. n. p. Trifón. 

TRIFOLL m. Bot. TRÉBOL. || Arq. Adorno consis- 
tent en una fulla feta de tres fulletes ab que solen 
termenar els archs góticlis. Trifolio. 

TRÍPOLI LLUENT. Bot. TRÉBOL LLUENT. 

TRÍPOLI OLORÓS. Bot. TRÉBOL. 

TRÍPOLI DELS PRATS. Bot. Trébol común. 

TRIFOLIAT, DA. adj. Calificatiu de la planta que 
fá les fulles o 'Is petáis de tres en tres. Trifoliado. 

TRIFORIWE. adj. De tres formes diferentes. Tri- 
forme. 

TRIFULCA, f. TRIPULGA. 

TRIFULCA, f. Embolich, enredo. Chisme, enredo. 
II Tripijoch, desori. 

TRIFURCAR. v. a. Dividir en tres branques. Tam- 
bé és recíproch o pronominal. Trifurcar. 



TRIFURCAT, DA. adj. Bot. Dividit en tres parts 
molt separades les unes de les altres pél seu vértix. 
Trifurcado. 

TRIGA, f. Ant. TRiGADA. 

TRICADA, f. Ant. TRIGANQA. 

TRIGAM o TRÍCAiVlO. m. Aquell que té tres do- 
nes, o la dona que té tres marits a un ineteix temps. 
Trígamo. |1 Aquell que 's casa tres vegades 1' una 
després de 1' altra. Trígamo. 

TRICAIVIIA. f. Estat matrimonial d' un lióme ab 
tres dones. Trigamia. Ij Tercer matrimoni verifica! 
després de haver enviudat dues vegades Trigamia. 

TRICANQA. f. Passar mes temps del necessari en 
una cosa. Tardanza. 

TRICAR, v. n. Posar molt de temps a íer alguna 
cosa; arribar tart. Tardar. 

A MES TRICAR, m. adv. Expressa que alguna cosa 
está prop de succeir, com: A MES TRIGAR vindrá la 
setmana entr nt. A más tardar. 

SENSE TRIGAR. ni. adv. Lego, sense dilació. Sin 
tardanza, sin demora, sin dilación. 

TRICÁSTRICH, CA. adj. Med. Calificació deis 
muscles que presenten tres porcions carnoses, sepa- 
rades comunament per dues po.cions tendrumoses. 
Trigástrica. 

TRIGÉSSIM, A. adj. Numeral ordinal, lo que té o 
completa'l nombre de trenta. Trigésimo, tricésimo. 

TRICINIA. f. Bot. Ordre de plantes que compren 
les que teñen tres pistils. Triginia. 

TRICLIF. ni. Arq. Membre de arquitectura que 
consta de tres cañáis distribuides en el frís de les 
columnes de ordre dórich. Triglifo. 

TRIGLOQUINES. f. pl. Med. Válvules triangulars 
deis ventrículs del cor. Trigloquinas. 

TRIGLÜMICH, CA. adj. Bot. Que té tres glumes. 
Triglúmico, triglumo. 

TRÍCON. m. Astron. Agregat de tres signes ce- 
lestes de la meteixa naturalesa y qualitat. Trígono. 

TRICONOCÉFAL. adj. Que té el cap triangular 
Trigonocéfalo. || m. Erpet. Género de serps de cap 
triangular. Trigonocéfalo. 

TRIGONOMETRÍA, f. La part de la geometría que 
ensenya la resolució deis triánguls, lo meteix deis 
plans que deis esférichs. Trigonometría. 

TRIGONOMÉTRICAIVIENT. aJv. m. Segons les 
regles de la trigonometría. Trigonométricamente. 

TRIGONOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
trigonometría. Trigonométrico. 

TRIHÍDRICH, CA. adj. Quim. Lo que conté tres 
proporcions d' hidrógen, o que está en el tercer grau 
d' hidrogenació, quan se combina ab diverses pro- 
porcions d' hidrógen. Trihídrico. 

TRILINGÜE, adj. Lo que és escrit en tres llengües, 
com: diccionari trilingüe, etc. Trilingüe. 

TRILITÍ, NA. adj. Quim. Se diu d' una sal Ittica 
que conté tres vegades tanta base com la sal neutra 
corresponenta. Trilitino. 

TRILOBULAT, DA. adj. Lo que té tres lóbuls. 
Trilobulado. 

TRILOCULAR. adj. Bot. Loque consta de tres d¡- 
visions. Trilocular. 

TRILOGÍA, f. Reunió de tres comedies que repre- 
sentaven els antichs poetes dramátichs grechs. Tri- 
logía. 

TRILÓCICH, CA. adj. Lo que pertany a la trilo- 
gía. Trilógico. 

TRILL. m. Aparen compost d' un tauló de tres tro- 
nos units, pié de forats, en els quals s' h¡ encasten 
comunament pedrés fogueres y serveix pera esgrunar 
la palla y separarla del blat, arrocegantlo per de- 
munt de la palla estesa a 1' era. També n' hi há de 
guarnits ab peces de ferro formant tall com els dia- 



104 



TRI 



TRI 



bles. Trillo, trilla, trilladera. || BATOLLA. || Ant. 
RAMPi. II 1er. de Sopeira. Estesa, escampada de blat. 

TRILLA, f. Ter. Rodera, carrilada. Surco. || Acció 
de batre el grá. || Temps en quin se fá la batuda del 
grá. II Palla y herba seca pera batre. || Mena de xar- 
xa de peu, || Zoo!, moll. 

TRILLA (Bernat). Bio:. Filosoph y teólech del si- 
gle XIII que vivía 1' any 1291. Pertanyía al ordre de 
predicadors y va ésser niestre de teología. Entre les 
seues obres detien esmentarse Queslione 18 de cogni- 
lione animes conjunctcE corpori ele. Parissiis disputa- 
tae y Questio de potentia Dei. Caresmar esmenta de 
ell un vol. en pergamí que si seu temps se servava a 
Sant Cugat del Valles ab el lítol Quod ¡ibeta Fr. B. 
de Trilla magístri Parísiensis. 

— Y CABALLOL (JOAN). Biog. Doctc teólech y vir- 
tuós sacerdot que va iiéixer a Oliana 1' any 1861, 
inorint a Osea 1' any 1900. Va ésser lector del semi- 
nari d' Osea, y era autor d' algunes obres dogmáti- 
ques, al ensenips que bon predicador. Per la seua 
baixa estatura, se li donava en la ciutat aragonesa 
el renóm de pequeño catalán. 

TRILLA. Gcog. Poblet del cantó de Surniá, bisb. 
de Perpinyá, depart. deis Pirineus Orientáis; és a la 
vora del riu Agly y té 127 hab. 

TRILLAR. V. a. BATRE. 

TRILLAT. p. p. del verb TRILLAR. 

TR LLEIG. Repicó de la campana. Sol dirse de 
quan repica a festa. Repique. 

TRILLEJAR. v. a. REPICAR, parlant de campanes. 

TRILLES o TRILLESIUS (Pere Joan). Biog. Es- 
criptor dogmátich del sigle XIV, autor d' alguns ma- 
nuscrits, conserváis a la Biblioteca reial, quan va 
íer investigacions pera formar la bibliografía cata- 
lana, el bisbe Torres Amat. Entre aquelles obres se 
esmenta una de llatina relativa a Comentaris al lli- 
bre de Job. 

TRILLO. Geog. Poblé del dist. munpal. de Clarno- 
sa, prov. d' Osea. 

TRILLÓ, ni. Arit El nombre compost de tres mi- 
lions. Trillen, tricuento. || Agr. Cada un deis munts 
de garbes que 's fa al camp immediatament d' haver 
segat, que segons uns és de deu y segons altres de 
trenta; pero no té nombre determinat y comunament 
és una cárrega. Fascal. 

FER TRiLLONS. fr. Fer munts de garbes al camp 
immediatament després d' haver segat. Afascalar. 

TRIMAGNÉSICH, CA. adj. Quim. Se diu d'una sal 
magnésica que conté tres vegades tanta base com la 
sal neutra corresponenta. Trimagnésico. 

TRIMANGANÓS, A. adj. Quim. Epítet d'una sal 
nianganosa que conté tres vegades tanta base com 
la sal neutra corresponenta. Trimanganoso. 

TRIMESTRAL, adj. Lo concernent al trimestre y 
lo que's fa o succeeix sois una vegada cada tres me- 
sos. Trimestral. 

TRIMESTRALMENT. adv. D'una manera trimes- 
tral, cada tres mesos. 

TRIMESTRE, m. Espai de tres mesos, y també la 
paga oaltra cosa que correspón ais tres mesos. Tri- 
mestre. 

TRIMONSOS (Coll de). Orog. Collada de prop de 
1,800 met. d' altitut, a la Catalunya francesa, depart. 
actual de r Ariége. 

TRIMORF, A. adj. Min. Calificado de les substan- 
cies minerals que presenten tres diferents sistemes 
de crestallisació. Trimorfo. 

TRIMORFISME. m. Miner. Estat d' una substan- 
cia trinioría. Trimorfismo. 

TRINACRI, A. adj. Lo pertanyent a la isla de Si- 
cilia. Trinacrio. 

TRINAR. V. a. Mus. Batre '1 dit sobre un instru- 
ment o la gorja sobre dos o mes punts seguits pro- 



gressivament y ab igualtat. || v. n. refilar, se diu 
principalnient deis aucells. Gorjear, trinar. 

TRINAT. m. Mus. Refilet de la veu o de les cordes 
d' un instrumeut. Trino. 

TRINCA, f. La junta de tres subgectes o de tres 
coses de la meteixa mena. Trinca. || Ndat. Lligadura 
ab que s' amarra o subgecta alguna cosa y el meteix 
cap o corda ab que's Higa. Trinca, traba. || Parlant 
de oposicions a cátedres y prebendes, reunió de tres 
persones destinades a argüir recíprocament. Trinca. 
II TRENCA. 

DE TRINCA O NOU DE TRINCA, m. adv. Ter. Flamant, 
que encira no ha sigut usat. 

ESTAR A LA TRINCA, fr. Ndut. Navegar poch a poch. 
Trincar, estar á la trinca ó á la capa. 

TRINCACIÓ. f. Ant. TRENCAMENT. 

TRINCADOR, A. adj. Lo que trinca. Qui trinca. 
Trincador. 

TRINCADURA, f. La acció o efecte de trincar. 
Trincadura. || Náut. Llanxa ab dos país y ab la popa 
igual a la proa. Trincadura. 

TRINCAFÍA, f. Náut. Trinca lleugera o conjunt 
de Iligadures, quines voltes vanseparades de distan- 
cia y subgectes cada una ab mitg ñus; serveix pera 
cobrir ab drap algún cap y altres usos semblants, y 
també se sol anomenar així la clau de racament. 
Trincafía. 

POSAR TRiNCAFÍES. fr. Trincafiar, hacer ó dar trin- 
cafías. 

TRINCAR. V. a. Náut. Subgectar ab trinca. Trin- 
car, dar trincas. || Navegar molt orsat o en menys 
de les sis quartes de la bolina. Atrancar, trincar. (] 
PAIRAR. II Fam. Tindre diners. Tener monises. 

TRINCAR. V. n. Fer un so viu y prim una cosa al 
pegar contra una altra. Se diu especialment de les 
monedes y deis obgectes de vidre. Sonar. || v. n. 
Brindar, trucar ab les copes plenes al beure a la sa- 
lut d' algú. Brindar. || Saltar, correr, brincar. Tris- 
car. II TRENCAR. 

TRINCAT. m. Mar. Mena d' embarcado usada a 
les costes de Galicia. Trincado. 

TRINCH. m. El so o soroll prim que fa alguna cosa 
delicada quan se trenca, com el vidre, etc., o '1 cop 
lleuger que produeix aquest so. Tris. || El so de la 
moneda. Sonido. 

TRINCÓLA, f. Ter. CAMPANETA. 

TRINEU. ra. Mena de carro sense rodes que ser- 
veix pera anar per demunt del gla?. Trineo. 

TRINITARI, A. adj. y s. El relligiós o relligiosa 
de r ordre de la Trínitat. Trinitario. 

TRINITARIA, f. Bot. PHNSAMEnteRA. 

trínitat. f. Misteri inefable de la fe católica, 
qu' en una sola y única naturalesa divina regoneix 
tres persones realmeut distintes entre sí y iguals del 
tot en perfeccions. Trinidad. || El número tres en 
qualsevulla cosa. Trinidad. |1 Ordre relligiosa que 
tenía per obgecte la redempció deis captius; va ésser 
íundada per Sant Joan de Mata y Sant Félix de Va- 
lois, en el pontificat d' Innocenci III y confirmat per 
Honori lll. Trinidad. || Nom de dona y d' home. 

trínitat (Ermita de la). Geog. Santuari del 
Vallespir, lloch d' aplechs populars, no lluny de Bell- 
puig. Serva una bonica iglesia románica, essent no- 
table la ferramenta que orna la porta. La ímatge de 
la Magestat, molt antiga, allí venerada, és un deis 
mes significats exemplars de la iconografía del Sant 
Crist. 11 Ermita de 1' Espluga de Francolí, a les estri- 
bacions de les montanyes de Poblet. || — (SANTUARI 
DE LA). Oratori situat al terme de Valldeinossa, dis- 
tricte de Palma, a 1' illa de Mallorca. 

TRINJA. f. TRINXA. 

TRINO, A. adj. Lo que conté en sí tres coses dis- 
tintes. Trino. II Astron. Situado d' un planeta res- 



TRI 



TRI 



105 



pecte d' un altie del que dista cent vint graus. Tri- 
no. II Mus. Adorno que consisteix en passar rápida- 
luent d' una nota a una altra y tornar a la primera. 
S' indica ab tr, y 's coiiienga per la nota de demiinf, 
y la seua duració és igual a la del valor de la que se 
executa. Trino. 

TRINÓM. m. y 

TRINOMI. ni. Álg. Qiiantitat algebraica que cons- 
ta de tres termens. Trinomio. 

TRINQUET. m. Lloch clos, y regularnient cobert, 
pera jugar a pilota. Trinquete. 1| Náut. L' arbre ¡ni- 
mediat a la proa de les enibarcacions que 'n teñen 
dos o mes, y la verga corresponenta a dit arbre. 
Trinquete, triquete. || Vela de proa que s' enverga a 
dit arbre. Trinquete || Cadell o peqa que deté una 
roda dentada. Trinquete. 

TRINQUETADA, f. NJul. Navegació forgada que's 
fa corrent un temporal solzanient ab el trinquet a 
proa. Trinquetada. 

TRINQUETER. ni. Qui al joch de pilota se cuida 
de cobrar els drets del trinquet en les jugades. Pe- 
lotero. 

TRINQUETILLA. f. Nditl. Vela triangular que se 
allarga en un cap o corda grossa paralela y inime- 
diala al estay de trinquet. Trinquetilla. 

TRINQUIS Fam. brindis. 

FER TRINQUIS, fr. Treiicar alguna cosa. Romper. || 
Mel. fam. Beure vi. Beber vino. 

TRINXA. f. Llenca de roba forrada que 's posa a 
les calces, faldilles, etc., pera ajusfarles a la cintu- 
ra. Pretina. 

TRINXADOR. m. y 

TRINXANT. m. Quí trinxa la carn a taula. Trin- 
chador, trinchante. || Mena de forquilla de molta re- 
sistencia pera trinxar la vianda a taula. Trinchante. 
II TALLADOR, 2. 

TRINXAR. V. a. Partir la vianda a tronos pera re- 
partirla ais que 1' han de nienjar. Trinchar, jl Picar, 
esniicolar la vianda, niajorment la carn pera fer bo- 
tifarres o pilota. Picar. || ESMiCOLAR, engrunar. || 
Fer trogos de qualsevulla cosa. Tronchar, tronzar, 
despedazar. JI Met. murmurar. 

TRINXAR COM CARN DE BOTIFARRES. fr. Ab que Se 
amenaza a algi'i ab algún cástich o venjan9a horroro- 
sa. Hacer tajadas. 

TRINXAT, DA. p. p. Trinchado. || m. Guisat de 
carn picada. Picadillo, jigote, picado. 

TRINXAIRE. ni. Fam. INTRIQANT. 

TRINXERA. f. Desmunt alt de ferro-carril o carre- 
tera que té talús per abdues bandea. Desmonte. || 
Mil. Parapet, repar contra 'Is atachs del enemich. 
Vallado, trinchera, valladar, jj La reparació que's fa 
depressa ab estaques, feixines o sachs de térra, pera 
conservar o disputar un terreno. Antestatura. 

FER TRINXERES. fr. Atrincherar, trincfiear, trinchetar. 

OBRIR TRINXERA. fr. Comentarla. Abrir trincfiera. 

TRINXERAIRE. s, y adj. Noi desgarriat que viu a 
les senes, campantseles portant bultos, enllustrant 
sabates, etc., o cometent petits furts. Golfo. 

TRINXET. m. Eina de sabater, mena de fulla de 
ganivet ampia y corva que 'Is serveix pera desvirar 
les sabates, tallar la sola, etc. Trinchete, trancheta, 

TRINXETA. f. TRINXA. 

TRIO. m. Mus. Coniposició musical de tres veus. 
Trío. II Grupo de tres musichs o de tres cantants. Trío. 

TRIOMF. m. Victoria. Triunfo. || El premi qu' en- 
tre 'Is romans se donava ais vencedors, y la soleni- 
nitat y aplauso ab que se celebra va la victoria. Lau- 
ro, laurel, triunfo || L' acció de triomfar. Triunfo. 
II Vencinient en qualsevulla disputa o controversia. 
Triunfo. 

TRIOMFADOR, A. m. y f. Qui triomfa. Triun- 
fador. 

DIC. CAT.— V, III. — 14. 



TRIOMFAL. adj. Lo pertanyento rclatiu al trionif. 
Triunfal. 

TRIOMFALMENT. adv. m. D' un modo triomíal. 
Triunfalmente. 

TRIOJWFAMENT. in. TRIOMF. 

TRIOMFANT, A. m. y f. TRIOMFADOR. || Compost 
magnífich. Triunfante. || Met. També 's diu en les 
coses espirituals, com: Iglesia triomfanta. Triun- 
fante. 

TRIOMFAR. V. a. Eixir victoriós, vencer y subju- 
gar a forga d' armes, y també 's diu en lo moral pera 
guanyar ventatja. Triunfar. || Ostentar vanament 
faust y riqueses. Triunfar. || Entrar victoriós a algu- 
na població, rebre Is honors del trionif. Triunfar. 

TRIP, TRAP. Loe. TRAP, TRAP. 

TRIPA, f. Conduele del eos del animal, pera rebre 
y condiiir els aliments y expelirlos després de feta la 
digestió. Tripa. || El ventre. Vientre, tripa, barriga. 
II BUDELL. II Roba de llana teixida a manera de ve- 
llut o pella. Tripe. II La part interior de qualsevulla 
cosa, en especial d'algunes fruites, com melons, etc. 
Tripas. II El conjunt del ventre o budells de cada 
animal. Bandullo, mondongo. || La túnica que conté 
la panxa del bou o moltó, feta a tronos y disposada 
pera menjar. Callos 

A TRIPA LLISA. iii. adv. A TENTl POTENTI. 

FER TREURE LES TRIPES, fr. Causar niolts ascos al- 
guna cosa. Revolver las tripas. 

LES TRIPES PORTEN LES CAMES. Ref. Ab que 's de- 
nota que pera soportar les fatigues corporals, és ne- 
cessari estar ben alimentat. Pan y vino andan comi- 
no, que no mozo garrido; ajo crudo y vino puro pasan 
el puerto seguro; las tripas estén llenas, que ellas lle- 
van las piernas. || Met. Ensenya la mutua dependen- 
cia que teñen les unes coses ab les altres, y que no 's 
deuen desatendre les que per algún respecte "s con- 
sideren inferiors. Tripas llevan corazón, que no cora- 
zón tripas. 

MAL DE TRIPES: TORgÓ. 

NO TINDRE TRIPA NI MOCA. Ir. Tíndre peques carns 
o forces. Tener pocas chichas. 

NO VAL LES SEUES TRIPES. Expr. met Ab que 's 
desprecia a algú. No vale sus orejas llenas de agua. 

NO VAL LES TRIPES D' UN GOS O D' UN CÁ ^^ORT. 
Loe. fam. Ab que s denota la poca estiniació o 'I 
poch apreci que 's fa d' alguna cosa. No vale un cara- 
col ó dos caracoles. 

RASCAR LES TRIPES A ALGÚ. fr. Met. fam. Causar 
alguna persona o cosa un disgust gran. Devanar ó 
rallar las tripas. || Molestar, mortificar ab importuni- 
tat y pesadesa. Rallar. 

SENSE TRIPA NI MOCA Expr. Se diu de la persona 
inolt magra y extenuada. Gata parida. 

TREURE LES TRIPES, fr. Vomitar ab molta violen- 
cia Echar las entrañas ó las tripas. II Matar o fer mal 
a algú. S' usa ordinariament ainenagant. Sacar el 
alma, el corazón, las entrañas ó las tripas. 

TRIPADA, f. Menjada de tripes. Callada. 1| Con- 
junt de tripes. Tripería. 

TRIPAL. m. VENTRE. II SINA. || PITRERA. 

TRIPALADA. f. El conjunt de coses que d' una 
vegada se poden colocar a la sina. 

TRIPARTICIÓ. f. y 

TRIPARTIMENT. m. Acte y efecte de tripartir. 

TRIPARTIR. V, a. Dividir en tres parts. Tripar- 
tir. 

TRIPARTIT, DA. adj. Partit en tres. Tripartito. 

TRIPADA, f. aum. Tripa molt grossa. Tripón, tri- 
paza. 

TRIPER, A. m. y f. Home o dona que ven tripes. 
Mondonguero, tripero, tripicallero. II Se diu d' al- 
gunes coses ventrudes, com: olla tripera. Tripón, 
tripudo. 



106 



TRI 



TRI 



TRIPERÍA, f. Paratge ont se netegen o renten les 
tripes. Tripería. || El llocli ont se venen després de 
netes. Tripería. 

TRIPETA. f. dim. Tripula. 

TRIPIJOCH. ni. Escando), saragata, desavinences. 
IVlarimorena. || QualsevuUa cosa que, sense portar- 
nos gran profit, ens posa en difícultat y embráq. Pe- 
jiguera. 

NO PICARSE EN TRIPIJOCHS. fr. No ficarse allí ont 
no 'ns hi demanen o en coses que no "ns interessen. 
No meterse en camisas de once varas. 

POSARSE EN UN TRIPIJOCH. fr. Fam. Ficarse en ne- 
gocis enredáis y dificiiltosos. Meterse en algún beren- 
jenal ó en buen ó mal berenjenal. || Posarse en coses 
insondables. Meterse en trinidades. 

TRIPLE, ni. y adj. Lo que inclou tres vegadas al- 
guna cosa, com: 6 és triple de 2, per contenirlo tres 
vegades. Triple, triplo, tríplice. II Tres vegades al- 
tre tant com és lo senzlll. Tresdoble, trestanto, 
triplo. 

TRIPI. ni. Aíena de tela. 

TRIPLICACIÓ. f. Multiplicado d" alguna quanti- 
tat o cosa per tres. Triplicación, tresdobladura. 

TRIPLICADAMENT. adv. ni. D' un modo triplicat. 
Triplicadamente. 

TRIPLICADURA. f. Ant. TRIPLICACIÓ. 

TRIPLICAR. V. a. Multiplicar per tres. Triplicar. 
i; Fer tres vegades una nieteixa cosa. Triplicar, 
tresdoblar. 

TRIPLICAT, DA. p. p. Triplicado. 

TRÍPLICE, adj. triple. 

TRIPLICITAT. f. La qiialitat d'ésser triple alguna 
cosa. Triplicidad. Il Astral. Tres signes de la nietei- 
xa naturalesa, verbigracia: el Lleó, Sagitari y Aries, 
que diuen ésser de la naturalesa del foch. Triplici- 
dad. 

TRIPLIS. adj. TRIPLE. 

TRIPLITA. f. Min. Fosfat de ferro y de mangane- 
sa natural. Triplita. 

TRIPLOEDRE. m. Min. Forma cristallina produi- 
da per la combinació de tres roniboedres. Triploe- 
dro. 

TRIPLOÉDRICH, CA. adj. Min. Se diu del crestall 
qual superficie presenta tresordres de cares, cada un 
triple del que '1 segueix. Triploédrico. 

TRIPLOHEC- 
T0EDR1CH,CA. 
adj. Min. Se diu 
de un eres tall 
que presenta una 
hectoedria tri- 
ple. Triplohec- 
toédrico. 

T R I P Ó . m 
Bot. ter. BLE 

ÑERA. 

TRÍPODE. 

ni. y 
TRÍ PODI. 

amb. Banquetde 
tres pe US, de- 
munt del que la 
sacerdotesa de 
Apol donava les 
seues respostes dins del temple de Delfos. Trípode. 
II Tauleta, cadira o altra cosa semblant de tres peus. 
Trípode, trípoda. || Entre astrónoms, peu de tres 
puntes ont s' hi niuiiten els instrunients d' astrono- 
mía y geodesia. Trípode, trespiés. || Aparell que sos- 
té la cambra fotográfica. Trípode. 

TRÍPOL. m. Min. Pedra tova y blanca que serveix 
pera pulir metalls, fusta fina y altres coses. Trípol. 




Tripó 



TRIPOLENCH, CA. adj. Natural de Trípoli. Tri- 
poHtano. 

TRiPOT. ni. TRiPODI. 

TRIPTONCH. m. Gram. L' unió de tres vocals en 
una sola silaba y que 's pronuncien ab una sola arti- 
culació. Triptongo. 

TRIPULACIÓ. f. La gent de mar que porta una 
ñau pera la sena maniobra y servei. Tripulación. 

TRIPULADOR, A. s. Qui tripula. Tripulador. 

TRIPULANT. m. TRIPULADOR. 

TRIPULAR. V. a. Fosar a una embarcado la ma- 
rinería o gent de mar que 's necessita pera la seua 
maniobra y servei. iVlarinear, tripular, jj Guarnir, 
armar una ñau de tot lo necessari. Armar, tripular. 

TRIPULAT, DA. adj. Náut. Guarnit, equipat. Ma- 
rinerado, tripulado. 

TRIPUT, DA. adj. Qui té la tripa o ventre molt 
gros. Panzudo. 

TRIPUT (Clotdel). Orog. Clotada del Bergadá, 
al peu del coH de 1' Abellol, prop de les valls de Ma- 
lanyeu. 

TRIQUET. m. TRINQUET. 

TRIQUIASIS. f. Med. Afecció deis ronyons ab se- 
creció filamentosa per la vía urinaria. Triquiasis. || 
Tivantor dolorosa que se sent ais pits. Triquiasis. 
¡I Irritado del globo de 1' uU produida per les pesta- 
nyes quan están girades vers la conjunctiva. Tri- 
quiasis. 

TRIQUINA, f. Zool. Animal microscópich que viu 
a la carn de niolts animáis y causa molts danys. Tri- 
quina. 

TRIQUINOSIS, m. Med. Malaltía causada per les 
triquines. Triquinosis. 

TRIQLISME. m. Med. Fractura capilar d' un os 
plá. Triquismo. 

TRIQUITRACH. ni. Soroll viu y continuat o serie 
de cops. Triquitraque. 

TRIRREM. m. Náut. Embarcado antiga de tres 
ordres de rems. Trirreme. 

TRIRROMBOIDAL. adj. Min. Epítet de les cresta- 
llisacions que presenten tres romboides diferents. 
Trirromboidal. 

TRIS. m. Cosa insignificant per sa extensió. Tris. 

ANÁRSEN D' UN TRIS. fr. Anársen d' una distancia 
insignificant. Venir de un tris. 

TRIS, TRAS. Veus familiars qu' expressen el so- 
roll del cop o '1 meteix cop Zis, zas. 

TRISAGI. m. Himne en que 's repeteix tres vega- 
des la páranla Sant, en alabaiiga de la Santíssima 
Trinitat. Trisagio. 

TRISARCA. ni. Qui governa junt ab altres dos. 

TRISARQUIA. f. Govern de tres. 

TRISCAR, v. a. y deriváis. TRESCAR. 

TRISME. m. Med. Malaltía caracterisada pél tan- 
car convulsivament les barres. Trismo. 

TRISPLÁCNICH, CA. adj. Med. Epitet d' un nirvi 
que pertany a les tres cavitats del eos, cap, pit y 
ventre. Trisplácnico. 

TRISPOL. m. SOSTRE. 

TRISSECAR. m. Geom. Dividir o tallar una cosa 
en tres parts iguals. Se diu especialnient del ángul. 
Trisecar. 

TRISSECCIÓ. f. La divisió d' una cosa, especial- 
ment la d' un ángul en tres parts iguals. Trisección. 

TRISSECCIONAR. v. a. Dividir alguna cosa en 
tres seccions. Triseccionar. 

TRISSECTOR, A. adj. Lo que divideix una cosa 
en tres parts. Trisector. 

TRISSES o TRICES, f. pl. Cordes pera Iligar les 
bastides que s' utilisen pera la construcció d' obres. 
1 DRICES. 



TRI 



TRO 



107 



TRISSÍLAB, A. adj. Dicció o paraula que consta 
de tres silabes. Trisílabo. 

TRISSISÓGON, A. adj. Geom. Que té sis ánguls, 
Iguals dos a dos. Trísisógono. 

TRISSÓDICH, CA. adj. Quiñi. Epitet d' una sal 
sódica saturada de base flus al triple. Trisódico. 

TRISSULFUR. ni. Quim. Sulfur que conté tres pro- 
porcions de sofre. Trisulfuro. 

TRIST, A. adj. Afligit, desconsolat. Triste. || Me- 
lancólich, afligit. Melancólico, triste, mohíno, mus- 
tio. II Mal, iníelf?, despreciat. Fatal, triste, infaus- 
to, siniestro, lúgubre, lóbrego, lamentable. II Infe- 
rior, de mala qualitat, coni: pa trist. Inferior, triste. 
II Parlant deis negocis en mal estat. Deplorable, 
triste II Referintse a coses espirituals y moráis, la- 
mentable. Triste. II Faltat de vivera, coiii succeeix 
ais ulls, etc. Triste. || Lo que té poca claror o males 
vistes, aixi diem: carrer trist, casa trista. Lóbrego, 
triste. 

ESTAR TRIST. fr. Estar pié de tristesa, melancolía 
o afliccló. Enmantarse. 

TRISTAIVIENT. adv. m. D' un modo trist, melan- 
cólich. Mustiamente, tristemente. 

TRISTANY (Benet). Biog. Capitost carlista, que 
al seu bon temps havía obtingut el grau de marescal 
de cainp. Va néixer a Ardevol, prov. de Lleida, péls 
anys de 1794 a 1796, morint fusellat a Solsona al any 
1847. Ben noi encara, va distingirse durant la guerra 
de la Independencia, Iluitant contra els franceses a 
les montanyes de Solsona. Va seguir la carrera ecle- 
siástica y sublevat contra '1 govern Iliberal, alcanza 
celebritat per ses proeses durant les primeres guerres 
carlistes, essent conegut generalment per .Mossén 
Benet. 

— (FRANCESCH). Bio^. Jurisconsult barceloní, que 
ais comengos del sigle xvill, va distingirse péls seus 
coneixements ea el dret canónich. Entre altres obres 
significades per aquest concepte, s' ha d' esmentar 
un Memorial en foima de dret, pera provar que Vs ca- 
nonges regulars de Tortosa, teníen facultáis pera dis- 
posar deis seus bens. Aquest travall eslava redactat 
en Mengua catalana. 

— (JAUME). Biog. Relligiós de l'ordre deis mínims, 
encara que no profés de la meteixa, donchs assegura 
Nlcolau Antoni que sois va ésser terciari d' aquella 
leligió. Era autor de la obra nomenada Vida de Sant 
Francesch dz Paula y va publicar al any 1618, una 
obra titolada Enchiridion o breu crónica deis varons 
ilustres en Santedat de V ordre deis Minims, havent 
deixat alguns manuscrits de notes molt erudites re- 
latives a biografíes relligioses. 

— (RAFEL). Biog. Nebot de Mossén Benet, y com 
ell capdill deis carlins a les derreríes de la guerra 
deis Set anys, a la deis matiners, y a la derrera llui- 
ta de 1872 a 1875. El seu nom va comengar a obtin- 
dre certa celebritat al any 1849, ab la mort del baró 
d'AbelIa, arribant a ser capitá general de les forces 
carlistes de Catalunya. Morí a Londres en 1899. 

— BOFILL Y BENACH (BONAVENTURA). Biog. Juris- 
consiilt y erudit sacerdot, nadiu de Barcelona, que 
desempenyava a 1' Audiencia enlairat cárrech. Va 
morir al any 1714. Era autor de molfes obres, entre 
altres Corona Benedictina, Escudo Montesiano, y tres 
volunis de decisions de la Audiencia de Catalunya, 
havent publicat ademes una extensa y ben ordenada 
historia de la vida, martiri y prodigis de Santa Eula- 
ria. A la corona benedictina escrita en 1677, trac- 
tava de curiosos detalls, deis privilegis y prerro- 
gatives de la congregació, y deis abats y mones- 
tirs de l'ordre. 

TRISTANYA. f. Orog. Montanya d' Andorra, sobre 
la delitosa valí de Saturia, que s' eleva a 2,750 met. 
d'altitut. Son nom prové de tres estanys que hi ha 
en una de ses comes. 

TRISTESA. f. Pena, aflicció, congoixa del ánim. 



Entristecimiento, tristeza, morriña. || En la llen- 
gua deis gitanos sentencia de mort. Tristeza. 

CAUSAR TRISTESA. fr. ENTRISTIR. 

TRISTICIA. f. Tristesa, aflicció, melancolía. Tris- 
teza. 

TRISTIMANÍA, f. Med. Malaltía caracterisada per 
un deliri trist. Tristimanía. 

TRISTÍSSIM, A. sup. Molt trist. Tristísimo. 

TRISTISSIMAMENT. m. adv. sup. Muy triste- 
mente. 

TRISTOR. f. TRISTESA. 

TRISTRÓNCICH, CA. adj. Quim. Se diu d" una sal 
estróntica que conté tres vegades tanta base com la 
sal neutra corresponenta. Tristróncico. 

TRISTURA, f. Ant. TRISTESA. 

TRIT, DA. adj. Esmicolat, mólt, pulverisat. Sol 
dirse de la térra, de les llegums y cereals mólts o 
aixafats. Desmenuzado, molido. 

TRITEOFIA. f. Med. Febre remifenta que té la 
seua exacerbació tots els dies. Triteofía 

TRITEOPIRA. f. Med. Febre Intermitenta atercia- 
nada. Triteopira. 

TRITICINA. f. Gluten que 's treu de la fariña de 
blat. Triticina. 

TRITLLEIG. m. Repich de campanes. || TRILLEIG. 

TRITLLEJAK. v. a. REPICAR. 

TRITO. m. Mus. Quarta major o intérval compost 
de tres tons; consisteix en la rao de 45 y 32. Tríto- 
no. II Monstre marí fabulós. Tritón. 

TRITÓXIT. m. Quim. Tercer óxit d' un metall. 
Tritóxido. 

TRITS. m. pl. Segó molt fí que encara conserva 
part de fariña. Moyuelo. 

TRITURACIÓ. f. Farm. Acte y efecte de triturar. 
Trituración. 

TRITURACIÓ FILOSÓFICA. Entre alquimistes, calci- 
nado y putrefacció de la materia deis sólits quan se 
manifesta la negrura. Trituración filosófica. 

TRITURADOR, A. m. y f. Qui tritura o lo que ser- 
veix pera triturar. Triturador. 

TRITURAR, v. a. Moldre o reduir a pols granada 
alguna materia sólida. Triturar. || Pint. Moldre 'Is 
colors per primera vegada. Desgranzar. 

TRITURAT, DA. p. p. del verb TRITURAR. 

TRIUMVIR. m. Magistrat roiná que junt ab dos 
mes governava la república. Triumviro. || Qui s'uneix 
ab altres dos per governar o fer quelcom. 

TRIUMVIRAT. m. El govern deis triumvirs. f] El 
temps que dura. Tríumvirato. 

TRIVI. m. Quim. Tercer óxit d'un metall. Trivio. 
II TRIVIAL. 

TRIVIAL, adj. Comú, usat, ordinari, sapigut de 
tothoni. Trivial. || S' aplica també al camí fressat y 
plá. Trivial. 

TRIVIALITAT. f. Vulgaritat, qualitat de trivial. 
Trivialidad. 

TRIVIALMENT. m. adv. Freqüentment. Trivial- 
mente. || Vulgarmeiit Trivialmente. 

TRO. ni. L' estrépit que fa 1' electricitat atmosféri- 
ca al produir el llamp. Trueno. i|Se pren per la veu 
grossa. Trueno. || El soroll que fa la pólvora o 
qualsevulla altra materia explossiva al encendres. 
Trueno. || El soroll causal pél tiet de qualsevulla 
arma de foch. Trueno, estampido. || Pega d' artille- 
ría antiga de gros calibre. Trueno. || El poder d' un 
príncep guerrer. Rayo, trueno. || Se diu en lo moral 
per la veu, eloqüencia y predicació d' un orador 
veenient. Trueno. || Capceta de paper que plena de 
pólvora ben pitjada y embolicada, ben estreta ab 
dues o mes voltes de cordill, se llenga a térra ab la 
metxa encesa y reventa fent un gran pet. Petardo. || 



108 



TRO 



TRO 



El soroll que fa la bomba. Bombazo. II Fam. Pet, 
ventositat. Trueno || adv. ni. ant. fins. 

FER TRO. fr. Met. Ferse alguna cosa notable, digna 
d' atenció. Hacer ruido. I| FER SOROLL, 

FER TRONS. TRONAR. 

FER TRO. fr. Parlarse niolt d' una cosa, teñir éxit. 

TOT SE 'N HA ANAT EN TRONS. fr. Mei. fam.. Havet 
parat tot en crits y soioU sense cap conseqüencia 
desagradable. Todo paró en gritos. 

TROATANT. adv. ni. ant. Fins a tant. Hasta 
tanto, hasta que. 

TROB. adv. ni. ant. MOLTissiM. || Gram. Jo trob, 
del verb TROBAR. 

TROBA. f. L' acció y eíecte de trobar alguna 
cosa. Hallazgo, invención. || La cosa trobada. Ha- 
llazgo. II pi. Lo regal qu' al^ú fa al que 11 presenta 
lo que havía perdut. Hallazgo 1| TROVA, caiigó. 

TROBADOR, A. ni. y f. Qui troba alguna cosa 
perduda. Hallador. || TROVADOR. 

TROBADURA. f. TROBA. 

TROBAR. V. a. Recobrar lo perdut o trobarse de- 
vant d' alguna cosa, tant si 's busca expressanient 
com si ella 's presenta per casualitat. També s' usa 
coni recíproch. Hallar, encontrar, dar con alguna 
cosa, acertar. || Fxperimentar, conéixer o descobrir, 
com: trabo qu' en aquest cas no té rao. Hallar. || 
inventar, fer un nou descobriment. Inventar, hallar. 
II Agafar, atrapar, com: me va trobar descuydat. 
II Coger. ,'| TROVAR. II V. r. Concórrer a alguna part. 
Hallarse, intervenir. || Estar. Hallarse. || Encon- 
trarse dos o mes venint de parts oposades o dife- 
rentes. Encontrarse. Il Coincidir alguns en el geni, 
incliuació, luodo de pensar, etc. Encontrarse, jun- 
tarse. II Viuie a alguna part. Hallarse, morar. || 
Jiint ab alguns participis de pretérit ser, com: tro- 
barse ben volgut. Hallarse. || Junt ab alguns adjec- 
tius sentir lo que ells signifiquen, com: /robarse con- 
tent, malalt, etc, Hallarse. || Jnnt'ab alguna cosa, 
tindrerla, com; trobarse ab diners. Hallarse. 

TROBAR A FALTAR, fr. Tindre sentinient o sentir 
pesar per faltar alguna persona o cosa a quina coni- 
panyía estavem avessats Echar á menos. \\ ANYORAR. 

TROBAR LA TAULA PARADA, fr. Met. Menjar sense 
que a un li costi res o sense tíndreho que afanyar. 
Sentarse d mesa puesta. 

TROBAR MAL. fr. Reprovar el procediment de algú. 
Echar á mal, afear, tachar. 

TROBAR O NO TROBAR RES PER DiR. fr. Conformarse 
o no ab alguna cosa o parer. Placer ó no placer. 

TROBAR PLÁ O PLÁ Y LLis. fr. Trobar fácil y facti- 
ble alguna cosa. Hallar fácil ó liso y llano. 

TROBARHO O TROBÁRSEHO. fr. yíet. Experimentar el 
perjudici de haver fet alguna cosa per capritxo o 
sense reflexió. Salir á los ojos \\ Denota que algú pa- 
gará al seu degut temps el mal que fa de present. 
Decírselo de misas, ó allá te lo dirán de misas. 

TROBARSE A FALTAR, A MENYS, O MANCO, fr. Ad- 
vertir, reparar la falta d' alguna cosa. Echar menos ó 
de menos. 

TROBARSE TOT PERDUT O ROBAT. fr. Estar disgus- 
ta! en la compaiiyia d' altres, majorment si son ex- 
tranys o desconeguts. Estar como vendido. 

JA 'T TROBARÉ. Expr. Ab quc s' amenaza a algú 
que en ocasió mes oportuna pagará el mal que ha 
comes o está cometent. No te irás alabando ó no ie 
alabarás de ello. 

TROBARSE. v. r. Encontrarse, hallarse. 

TROBAT, DA. p. p. y adj. Hallado. 

TROBO. f. TROBA. 

TROQ. m. Part d' algún tot separada d' ell. Peda- 
zo, trozo. II Distancia de lloch. Trecho. || Tallada 
de peix, carii seca, etc. Posta, tasajo, pedazo. || Mil. 
Cada una de les parts en que's dívideix una colum- 
na. Trozo. II RETALL. || En lo moral, fragment. Frag- 
mento, pedazo, trozo. || Pega de térra que posseeix 



algú. Pedazo, pieza. || Duració, intérval de temps, 
com: fá un bon trof de día, encara hi há un bon trof 
de sol. Pedazo. 

TRog DE CEL. Se diu del subgecte de moltíssima 
bondat. Santo. 

TRog D' OR EN PASTA, La porció d' or fos sense 
travallar. Tejo, tejón. 

TROQ DE PÁ. La porció de pá que queda de sobra o 
que 's talla del sencer. Mendrugo, zoquete, zato, pe- 
dazo, regojo de pan. \\ Met. El sustent diari o la sub- 
sistencia pera \iute. Pedazo de pan. || TONTO. || El 
preu baix o interés molt curt. Pedazo de pan. 

TROg D2 QUONIAM. Expr. Ab que 's denota la in- 
capacitat o uecedat d' algú. Pedazo de quoniam ó de 
alcornoque, de animal, de bruto. 

TROQ DE SURO. fr. Met. Tonto. Pedazo de alcorno- 
que. 

TROg DE TEULA. Qualsevol bocí trencat d' una teu- 
la. Tejoleta. 

ANARSEN A TROQOS. fr. Se diu de la roba que fácil- 
ment s' esquinsa, per ser molt usada o vella. Caerse 
á pedazos. || Met. Se diu d' aquell que camina tan 
desgarbadament que sembla que vagi a caure. Caer- 
se á pedazos. 

A TROgos. m. adv, A bocins. A ó en pedazos. \\ In- 
termissió de lloch o de temps. A trechos, á ratos, d 
remiendos. 

A TROgos Y A MOSSOS. m. adv. Per parts y en pe- 
tites porcions. A pedazos, en ó por pedazos. 

D' UN TROg. m. adv. D' una pega. De una pieza. 

ÉSSER UN TRog D* ASE. f . Ésscr molt íguorant. Ser 
un pedazo de borrico ó de asno. 

ÉSSER UN TROg DE TERRA, fr. Estar próxim a la 
mort per causa de vellesa. Caarse de maduro; tener 
un pie en la sepultura. 

FéRSE TROgOS, MIL TROgOS o DEU MIL TROgOS. fr. 
Rompres en parts petites alguna cosa, especialment 
les nau3 al ensopegar contra alguna cosa, etc. Fra- 
casar, hacer astillas, rajas ó añicos 

FER TROgos D' ALGUNA COSA, fr. Dividirla en va- 
ríes parts. Hacer ¡iras. 

JO NO 'M PUCH FüR TROgos, Expr. met. fam. Ab 
que s' excusa aquell a qui li donen presses pera que 
faci alguna cosa. ¿Es puñalada de picaro? 

EL TROg .MÉS OROS SERÁ LA ORELLA. Expr. fam. 
TRINXAR COM A CARN DE BOTIFARRES. 

NO ' VULL, NO 'N VULL, DONEUMEN UN BON TROg. 
Ref. Contra alguns que 's neguen a pendre alguna 
cosa, pero de tal modo que donen a entendre tíndren 
mol tes ganes. No quiero, no quiero, pero echádmela 
en el sombrero ó en la capilla. 

PAGARSE O COBRARSE DEL METEIX TROg fr. Atu- 
rarse algú del diner o interessos que maneja d'altre, 
lo que li pertany o se li deu. Pagarse por su mano. 

QUEDAR AL TROg fr. Fam. Morir a la batalla, de- 
safiu, etc. Quedarse en la estacada. 

TINDRE MOLT TROg DE CAMÍ FET. fr. Met. Tindre 
molt de avengat en alguna cosa. Tener mucho andado. 

TROQ DE BOU. Geog. Prop del Roch de la Fita, a la 
Valí de Ribes, ab esplendents pastoratges, y vistes 
sobre la dotada del r¡u de Nuria y les barrancades 
del Salt y del Sastre. 

TROCA, f. Madeixeta de fil, seda, etc. IVladejuela, 
cadejo. 

TROQA. f. Náut. Aparell fet ferm al extrem del 
cap que subgecta la verga de la miljana al seu ar- 
bre. Troza. || f. Ant. alforja. 

TROCÁNTER, m. Med. Nom de dos apófisis del 
fémur. Trocánter. 

TROCANTERIÁ, NA. adj. Lo concernent al tro- 
cánter. Trocanteriano. 

TRÓCANTÍ. m. Med. Nom especial del petit tro- 
cánter. Trocantin. 

TROCANTINIÁ, NA. adj. Tocant al trocantí.Tro- 
cantiniano. 



TRO 



TRO 



109 



TROCADOR, A. BARATADOR. 

TROCAMENT. ni. BARATA. 

TROCAR. V. a. Baratar, permutar, equivocar el 
nom o sentit de les coses. || trastocar. Trocar. 

TROCAR, m. Cir. Mena de puiixó ab veina de me- 
tall que s' introilueix al ventre o altra part, y treient 
el punxó lii queda la veina, servint pera extreure un 
humor. Trocar. 

TROCAR. V. a. ARREMANGAR. II Ndu¿. Posar tivan- 
ta la troga. Trozar, atrozar. 

TROCAT, DA. p. p. de TROCAR. 

TROCATINTA, ni. BARATA, CAMBI. 

TROCEIG. m. Acte y electe de trocejar. 

TROCEJADAIVIENT. adv. m. A TROgoS. 

TROCEJAR. V. a. Fer troQOS d' alguna cosa. Des- 
pedazar, hacer pedazos, romper, destazar, des- 
trozar, lacerar. || DESMEMBRAR, DESTROgAR. 

TROCEJAT, DA. p. p. Despedazado. 

TROCELL. m. Ter. MULETA, 2. 

TROCET. m. diin. Pedacito y zatico, zatillo, si 
és de pá. 

TROCEU ni. Mar. El cap que Higa la verga de 
niessana al sen pal. Trozeo. 

TROCH. m. Anl. FORAT. || Acte y efecte de trocar. 
Barata, permuta. Trueque. 

TROCfSCAR. V. a. Farm. anl. Reduir a trocischs. 
Trociscar. 

TROCISCH. ni. Farm. Cada trog que 's fa d'alguna 
pasta medicinal pera ferne piudoles. 

FER TROCISCHS. fr. Trociscar. 

TROCLEJADOR. ni. Med. Muscle obliauo supe- 
rior del ull, perqué 's reflexa sobre una mena de co- 
rrióla o troclea cartilaginosa. Trocleador. 

TROCOIDES, adj. Med. Calificatiu de una mena de 
articulació en la qual un ós se fica dins de la cavi- 
tat d' un altre, coni un eix se fica dins d' una roda. 
Trocoides. 

TROFEU. m. Insignia o senyal de victoria. Tro- 
feo. II Met. Qualsevulla cosa que representa alguda 
victoria moral. Trofeo. || La nieteixa victoria obtin- 
guda. Trofeo, triunfo. || pl. Les armes o insignies 
militars que solen pintarse per adorno. Trofeos. 

TROFOGENOSIS. f. Med. Malaltia que prové de 
la privado completa o incompleta del aliment diges- 
tiu. Trofogenosis. 

TROFÓLECH. s. y adj. Aíecf. Escriptor sobre temes 
de trofología. Trofólogo. 

TROFOLOGÍA, f. Med. Regiment alimentici arre- 
glat. Trofología. || Tractat sobre '1 regiment alimen- 
tici. Trofología. 

TROFOLÓGICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a 
la trofología. Trofológico. 

TROFOSPERM. m. Bot. Part de la fruita madura 
ont hi están enganxades les llevors. Trofospermo. 

TROFOSPÉRMICH, CA. adj. Bot. Lo referent al 
trofosperm. Trofospérmico. 

TROGLODITA, m. Qui habita seguidament dins 
de coves o lloctis soterranis. 

TROGLODÍTICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent 
ais troglodites. Troglodítico, troglodítica. 

TROGELL. m. FARDO, f.arcell. 

TROGELLAR. v. a. ENFARDAR. 

TROGER, A. m. y f. Qui va pél nion a l'aventura. 
Andariego. 

TROJA, f. Camí estret y escusal. Vereda, trocha. 

TROMBA, f. Massa de vapors semblanta a un nú 
vol molt espés, en forma de cono invertit, que gira 
sobre si meteixa a impuls del vent y arriba a enfon- 
zar els barcos, enderrocar les cases, arrancar els 
arbres, etc. Tromba. 



TROMBO, m. Mus. Mena de trompeta composta 
de quatre bragos, encaixats els uns ab els alires, que 
s' estiren o s' arroncen, a voluiitat del que la toca, 
pera produir els dilerents tons. Trombón. 

TROMPA, f. Instrument nuisich militar, coniuna- 
nient de metall, fet com un clarí, pero tort y niés 
gros, que va disminuint d' un cap al altre. Trompa. 
11 Qui la toca. Trompa. || Instrument niusich ab la 
boca a manera de trompeta. Bocina. || El nag del ele- 
fant. Trompa. || La cama de la ceba, alls y altres 
plantes per I' istil, a punt d' espigar, o ja espigades. 
Tallo. II Fibló ab el qual certs insectes com la mos- 
ca, el mosquit, etc., xuclen els iíquits de que 's no- 
dreixen. Trompa, trompetilla. |l Fam. Na? molt 
gros. Narigón. || Tonto, poch intelligent, inepte. 

TROMPA DE CAQA: CORNETA DE CAgADORS. 

TROMPA DE LA FAMA. La vcu que corre de la fama 
de algú. Trompa, clarín de la fama. 

TROMPA MARINA: CORN MARÍ. || BOCINA. 

TROMPAQA. f. aum. Trompa grossa. 

TROMPADA, f. Cop donat ab la trompa, y gene- 
ralment qualsevol altre cop o sacudida que's dona o 
reb de cara. Trompada, batacazo, sopapo, tambo- 
rilada. 

PER TROMPADES O ANAR A TROMPADES. fr. Bara- 
Uarse a cops. Andar al morro, ó á la morra, ó á gol- 
pes. 

TROMPADOR. m. Juglar, musich, poeta, trova- 
dor. II Met. EMBUSTERO, qui enganya. 

TROMPAR. V a Enganyar a al^ú ab bones páran- 
les, no cumplint lo que se li promet. Entrompar, 
trompar, entruchar, freírsela, jugar al morro con 
alguno. 

TROMPEJAR. V. a. Tocar la trompa per entrete- 
iiiment. || Enganyar. || v. a. Pegar, donar cops. 

TROMPELLAR. v. a. TROMPICAR. 

TROMPELLET. m. BALDUFA 

TROMPER. Qui fá o toca la trompa. 

TROMPERA, f. Bol. Planta llenyosa de la fam. de 
les gosetácies, quines flors son astringentes. Uva de 
mar, belcho, gierba de las coyunturas. 

TROMPET. m. Fam. XIMPLE, BENEIT, TROMPETER. 
II Divulgador de secrets. Soplón. |i trompeter, 2. 

TROMPET .A. f. Mas. Instrument de boca que ser- 
veix en la música y en la guerra. Trompeta. || trom- 
peta, 1. II Instrument de metall que serveix pera par- 
lar ais sorts. Trompetilla. || Aquella punta ab que 
brunzeixeii els mosqiiits. Trompetilla. || Joguina de 
llautó o d' estany en figura de trompeta, pera que 'Is 
nois s' entretinguin soiíantla. Trompetilla II Quité 
per ofici tocar I' instrument d aquest nom. Trompe- 
ta, trompetero. || Fam. Xarraire, que no se li pot 
confiar cap secret. Pregonero, trompeta. || dini. de 
trompa. Trompilla. || pl. En la música de orga, etc., 
les veus que imiten el so de la trompeta, com: trom- 
peta rea!, trompeta magna. Trompeta. 

trompeta de NEPTÚ: tritó. 

DESAPOSENTAR SENSE TROMPETA, fr. Aiiarsen sensc 
dir res. Marcharse sin decir osle ni moste. 

FERNE UNA TRO.MPETA. fr. Met. Dir algún secret a 
qui no '1 sap guardar. Dar un cuarto al pregonero 

TOCAR LA TROMPETA, fr. Sonarla. Tocar la trompe- 
ta. II FER UNA CRIDA. 

TROMPETADA, f. Cop donat ab una trompeta. 
Trompetazo. || Só fort y inarmónich de tot instru- 
ment de vent. Trompetazo. 

TROMPETEJAR. v. n. Tocar la trompeta ab fre- 
qüencia. Trompetear. || Divulgar secrets. 

TROMPETER. m. Qui fá trompetes. Trompetero. 
II Qui la toca. Trompetero. || Qui divulga secrets. 
Trombón. 

TROMPETERÍA, f A 1' orga és el conjunt de tots 
els registres formats ab trompes de metall. Trompe- 
tería. II Conjunt de musichs que toquen la trompeta. 



lio 



TRO 



TRO 



TROMPETES. f. pl. Bol. Planta de la mena datura 
arbórea. Datura, ilocipondio. 

TROMPETETA. f. dim. Regularment se diu de la 
d' estany ab que's diverteixeii els nois. Trompetilla. 

TROMPICADOR, A. m. y f. Qui trompica, moles- 
tos. Pesado. 

TROIVIPICAR. V. a. Molestar ab prechs senipre 
iguais, repetint sempre'l meteix, coin el só amoinós 
d' una trompa. Zumbar. 

TROMPICO, m. TROMPITXO. 

TROMPITXO. ni. Pega de fusta en figura cónica, 
sense punta de ferro, que'ls nois fan bailar pegantii 
ab unes xurriaques de corretja, etc. Peonza, trom- 
po. II BALDUFA. II PÚRPURA, 1. || RABASSUT. 

TROMPITXOL. m. Ter. BÓLIT. 

TROMPÓ, ni. Trompa grossa. || Cop. Trompón. 

TROMPICO, ni. ENSOPEGADA, AMOINO. 

TROMPIS, ni. Cop, clatellot, bofetada. Trompis. 

TROMPONS (A), m. adv. A mal borras, ab molta 
abundancia. A fanegadas, á carretadas, á monto- 

nes, á car- 
gas , á tro- 
pas. (I A cops. 

MENTIR A 
TROMPONS.fr. 
MENTIR A 
TRENCACOLL. 
TRON. m. 
TRO, TRONO. 

TRONA. f. 
Llocli enlai- 
rat que sol 
liaverhi a les 
iglesies, fet 
de fusta o de 
pedra, desde 
ont els predi- 
cadors anun- 
cien la páran- 
la de Deu o 
expliquen la 
doctrina del 
Evangeli. Pulpito. II Cadira alta pera que les cria- 
tures puguln seure a taula. Sillón. 

TIRAR TRONA AVALL. fr. Pu- 
blicar a la niissa niajor desde la 
trona les amonestacions deis 
que volen casarse. Descalabrar. 

TRONADA, f. Tempestat de 
trons. Tronada. || Conjunt de 
morters carregats de pólvora 
sola posats de rengle, que's dis- 
paren per fer gala en les testes 
majors. || TRACA. || Salva de 
morteretes. 

TRONADOR, A. adj. Lo que 
trona. Tronador. |{ S' aplica ais 
coets que fan tro. Tronador. 
TRONANT. adj. TONANT. 
TRONAR. V. n. Haverlii tem- 
pestat de trons. Tronar. || Poéí. 
Fer trons y Ilengar llanips. To- 
nar, tronar. II Met. Fer algún 
soroll semblant al del tro, com 
el que fá 1' artillería, etc. Tro- 
nar. II En lo moral, declamar ab veemencia contra 
els vicis. Tronar. || Cridar, renyar, dir lempestats. 
Tronar. || Vulg. Fracassar. 

ALLÁ VA QUE TRONA. Loc. fam. Que denota la de- 
terminado de fer alguna cosa sense atendré al resul- 
tat y surti lo que surti. Allá va con mil pares de 
pipas; salga lo que saliere; sin encomendarse á Dios 
ni al diablo. 




Trona de la Seu de Barcelona 




Trona pera les 
cria tures 



TRONAT, DA. adj. Ter. Obert de casco M cavall, 
V euga, etc. Tronado. || Fam. POBRE, arruinat. || 
Estripat, parlant de les penyores de vestir; vell, par- 
lant de mobles. 
TRONATORI, A. adj. Que trona. 
TRONCA?, m. aum. Tronch gros. 
TRONCADA, f. Cop de tronch. || Molts tronchs. 
TRONCAL, adj. Referent al tronch. Troncal. || 
For. Se diu del genre de bens que no s' ¡nclouen en 
la successió regular, sino que requereixen altres per- 
sones de la familia. Troncal. 

TRONCAR. V. a. TRUNCAR. || Tallar els tronchs 
deis arbres. Tronchar, troncar. || Trencar el cap, 
cuixa o brág del eos huniá. Troncar, descabezar, y 
decapitar parlant del cap. 

TRONCEDO. Geog. Poblé del dist. munpal. de Mo- 
rillo de Monclús, prov. d' Osea. 

TRONCH. m. La part dura y forta deis arbres, ma- 
tes y plantes que puja desfle les arrels fins a les 
branques. Tronco. || Trog llenyós de qualsevol arbre 
després de tallat y despullat de branques. Leño. I| 
La soca del cep. Cepa. |! La cama de les herbes. 
Tallo. II Tió. II La soca serrada deis caps pera ferne 
pots. Troza. || El pare comú o principi d'una familia. 
Tronco. || El eos huma, fora '1 cap, braqos y cuixes, 
y lo meteix se diu de les estatúes. Tronco. || Arq. El 
viu, eos principal de la columna. Tronco. || La part 
del pedestal entre la basa y la cornisa. Tronco || Se 
diu d' un ignorant o tonto. Tronco, pedazo de tron- 
co, leño. II Insensible regularment per causa de ma- 
laltia o d' algún accident. Tronco. || Náiií. El meridiá 
graduat en les cartea de navegar. Tronco. || Parell 
de mules, cavalls, etc., que tiren d' un carruatge. 
Tronco. 

ESTAR FET UN TRONCH. fr. Estar privat deis sentits 
per causa d' algún accident o perqué dorm molt fort. 
Estar hecho un tronco. 

DORMIR COM UN TRONCH, fr. Dormir molt fort. Dor- 
mir como un lirón. 

TRONCUT, DA, adj. Que té '1 tronch gros, 
TRONERA, f. Fort. Forat, obertura que hi ha a al- 
gunes muralles pera disparar o llengar pedrés, etc., 
al enemich. Tronera de casamata. || Art. Obertura 
que hi ha a baterfes de les places pera disparar el 
cañó. Tronera, cañonera, || espitllera, I. || Al joch 
de billar, cada un deis forats que hi ha a les baranes. 
Tronera. || La persona sense judici. Tronera, loca- 
zo, golondro, atarantado, torbellino, saltabarda- 
les. II Ndut. Cada un deis forats o finestres ont s' hi 
coloca r artillería pera dispararla. Tronera, porta, 
portaleña, portañola. || Arreplech de pedrés ben co- 
locades que se sol fer al redors de la soca deis ga- 
rrofers. Tronera, mojón. 

PER TRONERES, fr Atroncror, tronerar, abrir trone- 
ras. 

TRONERETA. f. dim. Tronerilla. 
TRONJAR. v. a. TRONXAR. 

TRONO, m. Assent reial ab grades de que usen 
els sobirans en els actes de ceremonia. Trono, soHo. 
II Met. Se pren per la dignitat de rei o sobirá. Tro- 
no. 1| El lloch ont s' hi posa dignament 1' iniatge de 
algún sant. Trono. || Emblema o símbol déla monar- 
quía. Trono. || pl. Els esperits celestials que, segons 
el catolicisnie, formen el tercer cor. Tronos. 

TRONQUET. m. dim, S' aplica a la cama o brot 
principal que sosté 'I fruit de les plantes y no les tu- 
lles. Cabillo. 

TRONS. 111. pl. TRONO, 5. 

FERSE TRONS, O ¿NO 'T FARÁS TRONS? fr. Fam. FER- 
SE REPICAR. 

TRONS. So/. COLITXOS. 

TRONTOLL. m. El movinient d' alguna cosa d'una 
parta l'altra. Bazuqueo, traqueo. 



TRO 



TRO 



111 



TRONTOLLADA. f. Acte y efecte de trontollar. 
Bazucada, sacudida. 

TRONTOLLAR. v. n. y a. TRONTOLLEJAR. 

TRONTOLLAT, DA. p. p. Que ha sofert trontoll. 

TRONTOLLEJAR. v. n. Móures, saccejarse alguna 
cosa d' una part a 1' altra. S' usa també com actiu. 
Bazucar, traquear, zabucar, zarandar, zarandear. 

TRONTOLLÓS adj. Que trontolla. 

TRONX. ni. TRONXO. 

TRONXÁf. ni. aum. Tronchazo. 

TRONXAR. V. a. Trencar o tallar alguna cosa pél 
tronxo. Tronchar. 

TRONXAT. p. p. del verb TROnxar. 

TRONXO. ni. La cama de les liortalices. Troncho, 
tallo, mástlL 

COP DE TRONXO. ir. Tronchazo. 

TRONXUT, DA adj. Se diu de la verdura que té'I 
tronxo llarch o gres. Tronchado. 

TRONYA. adj. Home astut y cauteles. Pájaro, be- 
litre, zorrero, morlón, morlaco, socarrón, redo- 
mado, zorrastrón, bellaco, sobón, sobonazo. 

TRONYELLA. f. Trena o llata estreta d' espart, 
que, junta y cusida ab altres, forma 1' estera o les 
coses que 's fan d' ella. Pleita, empleita, crezneja, 
II Corcleta o trena prima d espart. Tomiza, lía. 

LLIOAR AB TRONYELLES. fr. Voltar les fustes d' una 
obra a fí de que s' h' agafi '1 guix. Entomizar. 

TRONYERÍA. f. L' astucia, cautela o dissimul ab 
que aigú fa la seua. || Gansería, gasibía. Socarrone- 
ría, mojigatería, gatería. 

TROOSTITA. f. Min. Varietat de siiicat de man- 
ganesa. Troostita. 

TROP. adv. m. Ant. MASSA, exagerat. || TROPO. 

TROP-PATROP. fr. Pera indicar el soroll que fan 
els cavalls al galopejar. 

TROPA, f. Soldats, gent de guerra. Tropa. || Mul- 
titut de persones aquadrillades pera algún fí. Tropa. 
II Met. Multitut de coses materlals o immaterials. 
Tropa II Sargents, cabos y soldats juntament a dis- 
tinció deis caps y oficiáis. Tropa. || Toch militar que 
serveix nornialment després de cridada pera que les 
tropes prenguin les armes y formin. Tropa. 

TROPA DE LINIA. La que forma en divisions, bata- 
Ilons, esquadrons o altres cossos, está senipre en ac- 
tiu servei y combat senipre unida. Tropa de linea. 

TROPA LLEUOERA. La que fa '1 servei fora de la li- 
nia y combat en partides soltes, distraient al ene- 
niich, perseguintlo en retirada, observant els seus 
moviments y cobrint els del propi exércit. Tropa li- 
jera. 

TROPA VELLA. Se diu de la tropa exercitada, en 
contraposició deis quintos. Tropas regladas. 

MANAR LES TROPES. fr. CAPITANEJAR, 4 

ORDENAR LES TROPES. fr. Disposar 1' exércit en or- 
dre de batalla o de marxa. Ordenar las tropas. 

TROPADA. f. Conjunt de molta gent reunida. 
Turba. 

TRÓPÉQ. m. ENTROPÉS. 

TROPEZADA, f. y 

TROPEQAMENT. m. ENSOPEGADA. 

TROPEZAR. V. n. ENSOPEOAR. || Met. Caure en al- 
guna culpa o estar a punt de cáurehi. Tropezar. 

TROPICAL, adj. Lo pertanyent o relatiu ais tr6- 
plchs. Tropical. 

TROPELL. m. ímpetu, moviment precipitat y so- 
roUós de varíes persones o coses que 's niouen des- 
ordenadament. TropeL || FERIDURA, ACCIDENT. || Mul- 
titut de gent en desordre y confusió. Tropel, turba- 
multa. II Munió o agregat de coses sense ordre ni 
concert. Tropel. || Ramat de bestiar. Rebaño. 

EN TROPELL. adv. m. Precipitada y desordenada- 
nient. En tropel, en gran tropa, de tropel, á tropas. 



TROPELLAR. v a. ATROPELLAR. 

TROPELLÍA. f. Atropellament o violencia en les 
accious Tropelía. 

TROPICALMENT. adv. D' una manera tropical. 
Tropicalmente. 

TRÓPICH, CA. adj. Ret. Se diu del istil o Ilen- 
guatge en que s' usen niolts tropos. Trópico. || Se diu 
de r any en una de les seues diferencies o anomalíes, 
pél temps que'l sol triga a tornar al punt del trópicli 
d' ont va eixir o a correr la eclíptica o '1 traiiscurs 
del temps desde que la térra ix d' un deis punts 
equinoccials fins que hi torna. Trópico. || ni. Astron. 
Cada un deis dos cércols menors de 1' esfera, para- 
léis al equador y distants d' aqiiest per cada costal 
23 y niitg graus próxiinament. El que cau al liemis- 
feri del Nort s' anomena del Cranch y '1 del Sur de 
Capricorni. Trópico. || Ornit. Cert aucell que no 's 
trova sino entre 'Is dos trópichs: és de la magnitut de 
un colominet y d' una blancura admirable. Trópico. 
i! pl. Secta d' heretges que infentaven explicar per 
tropos y figures y solament per sos discursos 1' Es- 
criptura. Trópicos. 

TROPO, m. Ret. Trasladó del signifícat d' una pa- 
raula a un' altra per alguna relació o afinitat que se 
observa entre les dues. Tropo. 

TROPOLOGÍA, f. Discurs figurat en que s' hi ba- 
rreja moralitat y doctrina, encara que aquel síl;uí 
sobre materia profana o indiferenta. Tropología. || 
Tractat deis tropos. Tropología. 

TROPOLÓGICAMENT. adv. m. Metafóricament. 
Tropológicainente. 

TROPOLÓGICH, CA. adj. m. Figurat, expressat 
per tropos o figures. Tropológico. || Doctrinal, moral. 
Tropoiógico. 

TROPONOIWIA. f. Cambi de nom. 

TROPONÓMICH, CA. adj. Aplicable al estudí 
de les inutacions que un nieteix obgecte experi- 
menta, segons els diversos temps y Uochs. Tropo- 
nómico. 

TROQUELL. ni. TROQUER. 

TROQUER. m. El motilo ab que 's fan les mone- 
des a la Ceca. Troquel. 

TROQUER, A. m. y f. Qui fa troques o 'n ven. 

TROQUETA. f. dim. de TROCA. 

TROQUÉ, ni. Med. La mes petita de les tuberosi- 
tats del liúnier. Troquino. 

TROQUINIÁ, NA. adj. Lo concernent al troquí. 
Troquiniano. 

TROQUITA. f. Paleont. Petxina fóssil univalva de 
figura cónica. Troquita. 

TROQUÍTER. m. Med. La mes grossa de les tube- 
rositats del húmer. Troquiter. 

TROQUITERIÁ, NA. adj. Met. Lo pertanyent al 
troquiter. Troquiteriano. 

TROS. TROQ. 

TROSSA. f. Ter. Blanes. Serveix pera fermar 1' en- 
tena al pal. 

TROSSEJAR. V. a. TROCEJAR. 

TROT. m. Pas del cavall, en que mou al enseras 
una pota de devant y una altra de derrera contrapo- 
sades, descarregant sobre elles el eos ab ímpetu. Pa- 
sitrote, trote. II L' acció continuada de trotar. Tro- 
tonería. II Compromís, apuro. Trance. 

AL TROT. m. adv. Met. Acceleradament, sense sos 
segó. A trote. 

TOCA 'L TROT. Loe. fam. Ab que 's despedeix a 
algú negantli lo que deniana. Vete con Dios, bendito 
de Dios ó con tu madre de Dios. 

TOCAR EL TROT. fr. Met. fam. Fugir, anarsen de- 
pressa. Tocar, tomar el portante, el trote, las de Villa- 
diego, las del martillado, escurrir la bola, ó escurrir el 
bulto. 



112 



TRO 



TRU 



TROTADOR, A. adj. Qui trota: s' aplica a les ca- 
valcadiires que ordinariament no teñen altre pas que 
el trot. Trotador, trotón. || Se (¡iu del cavall que 
trota ab vigor, igualtat y gracia. Trotador. 

TROTAR. V. n. Anar o caminar al trot. Trotar. || 
Anar depressa y ab celeritat. Trotar. || Se diu de les 
cavalleríes que per son mal pas fatiguen y cruixen al 
cavaller. Trotar. |1 Ant. Bullir. || v. r. Ant. Bur- 
larse. 

TROTEJAR. V. a. Caminar a un trot suau. Tro- 
tear 

TROTER. m. Aní. MOgo DE A PEU. || El correu de 
cada poblé que va a peu a portar les caries a les ad- 
ministracions generáis y reb les que li donen pera '1 
seu poblé. Correo de alpargata, correo de á pie, 
peatón correo. 

TROVA, f. Poét. Composició poética en vers, ge- 
neralment de carácter aniorós per ésser cantada al 
só d' algún instrument. Trova. || POESÍA. 

TROVADOR, m. Poeta, versificador. Trovador, 
trovista II Aquest nom s' apropia iiiarcadament ais 
poetes proveníais y catalans qu' assoliren tanta sig- 
nificnció en les literatures meiidicnals al Mitjorn de 
Franca, Catalunya y al Nort d' Espanya, durant el 
temps transcorregut desde les derreríes del sigle XI 
fins ais comengos del xiv. En Quillem IX, comte de 
Poitiers y d' Aquitania, que vivía al aiiy 1070, és el 
trovador mes aiitich, quines composicions fins a nos- 
tres temps arrivaren, encara que per la puresa del 
seu Uenguatge se suposa que al conreu de la poesia 
deis trovadors 1' havíen altres precedit. L' esplendor 
d' aquella poesía va perdurar durant mes de tres s¡- 
gles, podentse considerar aquell esclat literari com 
el període priniitiu de nostra actual literatura cata- 
lana. 

TROVAR. V. a. Per versos, compondré y cantar 
cangons. Versificar, trovar. Il Imitar alguna compo- 
sició métrica aplicantla a un altre assuinpte. Tro- 
var. II TROBAR. 

TROVAIRE. m. TROVADOR. 

TROVISTA, ni. CANTADOR. 

TROY (Francesch). Biog. Remarcable pintor del 
sigle XVII, nadiu del Mitjorn de Franga. Va néixer al 
any 1645, y era deixeble del seu pare, que va pintar 
la casa del concell de Tolosa. Era professor y des- 
prés director de 1' Academia Reial de pintura, tra- 
5ant els retrats de la familia reial y deis inés signifi- 
cats personatges de la cort. Lluis XIV va enviarlo a 
Baviera pera pintar el retrat de la delfina. A París se 
serven bona cosa de quadres seus y 'Is seus dibuixos 
son molt apreciats. Va morir a París al any 1730. 

— (FRANCESCH). Biog. Fill y deixeble del anterior, 
y com ell pintor de nomenada, y nadiu de Tolosa, 
essent un deis artistes de major prestigi a 1' escola 
francesa. Va ésser cavaller de 1' ordre de Sant iVli- 
quel, secretar! del rei, rector de 1 Academia de pin- 
tures de París y director de la Escola reial francesa 
a Roma, ont va morir a l'etat de 76 anys, al de 1752. 

TROYA, f. Ciutat de Troade, a la Frigia menor. 
Troya. || Gatzara, saragata, etc. Algazara. 

aquí fou TROYA. Expr. met. Que fa re ació a algu- 
na cosa notable succeida en aquell lloch o circuns- 
tancies. Aqui fué Troya. 

NO 'S VA RENDIR TROYA EN UN DÍA. Loc. pop. Signi- 
fica que les coses grans y ardues necessiten temps 
pera ferse o conseguirse. No se ganó Zamora en una 
hora; nunca mucho costó poco, 

TROYA (Feliu). Biog. Pintor de les derreríes del 
sigle XVII, que va néixer a Xátiva al any 1660, mo- 
rint a Valencia al de 1731. Va ésser deixeble d' En 
Gaspar de la Huerta, pagantli la ensenyanga ab dues 
cainades de biat y cinquanta Iliures per any. Sense 
acabar la seua educació artística comengá a pintar, 
ab el propósit d' imitar al seu mestre, y per aixo les 
seues obres resultaren un xich defectuoses, com ho 



mostren els dos quadres de la capella de Sant Nico- 
lau de Tolentí, a 1' iglesia de Sant Agustí de Va- 
lencia. 

TROYA, NA. adj. Cosa de Troya. Troyano || m. 
El natural de Troya. Troyano. 

TRUÁ. m. Bufó, xarraire. Chocarrero, truhán, 
moharrache, moharracho, momo. || Graciós de co- 
media. Gracioso, truhán. ¡I TAFUL. 

TRUANA. f. Planta de tulles verdes y llustroses, 
sense flor, que serveix pera tanques en els jardins 
públiclis, o bé 's posa en testos pera servir d' adorno 
a les entrades de cafés, tavernes, etc. Arbusto de 
adorno. 

TRUANAMENT. adv. m. A manera detruá. Truha- 
namente. 

TRUANEJAR. v. a. Fer el truá. Truhanear. 

TRUANERÍA. f. Acció propia d' un truá. Choca- 
rrería, truhanería, truhanada, bufonada 

TRUANESCH, CA. adj. Lo que pertany al truá. 
Truhanesco. 

TRUANET, A. m. y adj. dim. TruhaníUo. 

TRUCA, f. BARATA. II f. Nou grossa de tres ratlles 
que 's fa servir pera embotxar en certs jochs. Nuez 
de tres cantos. 

TRUCADOR. m. Eina de ferro calgat d' acer solit 
fins la meitat, ab un canonet al capdevall en dismi- 
luició ab el seu tall afilat, y serveix pera fer ullets a 
les sabates, a les corretges, ais garbells, etc. Saca- 
bocado, sacabocados. 

TRUCAFORT (Bauma de). Geog. Petita cova de 
tosca, deniunt del Grau del Faig, prop de Castellar, 
al Bergadá. 

TRUCAR, v. a. BARATAR. II DONAR COPS. || Picar a 
la porta. Llamar. || Atapair la roba al teixirla. Tu- 
pir, tapir. II Parlant de moltons, cabres, etc. Topar. 
II Parlant d' animáis de cárrega. Vender. |i Fer el 
primer envit al joch del truch. Trucar. || v. n. Ter. 
VOMITAR. 

HEM FET UNA TRUQUETA. fr. Hcmos vendido un asno, 
un mulo ó un caballo. 

TRUCH. m. Pich, cop donata la porta. Aldabada, 
golpe. II COP. II Bola grossa de jugar a billar y a les 
bitlles. Bola, truco. || Qualsevulla bola o esfera. 
Rulo. II Ter. Palet de riera. Canto rodado. || Cert 
joch d' envit y reenvit, en que's reparteixen tres car- 
tes a cada jugador, les que 's van jugant d' una a 
una pera fer les bases, que guanya la major per 
aquest ordre: el tres, el dos, 1' as, y després el rei, 
cavall, etc. Truque. || Met. fam. TAP DE BARRAL. || 
Barata que se sol fer de dos genres, principalment de 
animáis, entre gitanos. Trueque. 

TRUCH D' ESPASETA. Joch de cartes entre varíes 
persones en que van cada dos de companys, y que 
sois se diferencia del truch en guanyar ais tresos el 
set d' oros, a aquest el d' espases, a un y altre 1' as 
de basto y a aquest el d' espasa. Matarata. 

TRUCH, TRUCH. Cop repetit a la porta. Tras, tras. 

TRUCH Y FLOR. m. Joch de cartes compost del de 
la flor y del truch. Truquiflor. 

NO Hl HÁ MÍLLOR TRUCH, QUE DEU T' AJUT. Ref. Ab 
que 's dona a entendre que a qui és afortunat li ve- 
nen les conveniencies sense buscarles. A quien Dios 
quiere la casa le sabe; quien está en ventura, hasta la 
hormiga le ayuda. 

RODÓ COM UN TRUCH. fr. Redondo como una pe- 
lota. 

TRUCH. m. Recurs enginyós, cosa preparada y ar- 
tificiosa per resoldre 'Is confllctes en les obres dra- 
mátiques y novelesques. Quid pro quo. 

TRUCH (Cap del). Hidrog. Cap de la costa SO. de 
r illa de Menorca, Balears. 

TRUCHELLES. Geog. Caseriu del terme d' Onda, 
prov. de Castelló. 



TRU 



TRU 



113 



TRUCO (A) ni. adv. En recompensa, a canibi. 
A trueco, á trueque, en trueco, en trueque. |) Ab 
tal que. A trueque, con tal que. || Barata, caiiibi, 
permuta. Trueque, j TRUCH. |1 Joch d' aquest nom. 

TRUCULENCIA, f. CRUDELTAT. 

TRUCULENT, A. adj. Cl^UDEL. 

TRUFA, f. Engany, mentida, fábula. Patraña, tru- 
fa, pajarota, chofa. 

TRUFA, ni. TRUÁ. 

TRUFALDÍ, NA. adj Cómich, bailar!. Trufaldino. 
II Tafaner, nianifacer, qiii 's fica ont no 'I demanen. 
Quijote, procurador de pobres. 

TRUFAR. V. a. Burlar, íer mofa, enganyar. || v. r. 
Burlarse. Burlarse. 

TRUFERIA. f. Mofa, burla, escarní. 

TRUFETA. f. Buriata. 

TRUFÓ, NA. adj. Búrlela, qui de tot fa mofa. 
Burlón. 

TRUGELL. m. y 

TRUGELLA. f. Aparell pera aplanar la térra. 
Trabilla. 

TRUGFLLAR. v. a. Replanar la térra ab la fruge- 
lla. Trahillar. 

TRUGELLAT, DA. p. p. de TRUGELLAR. 

TRUGETA. f. I isecte de cuiraga articulada y mol- 
tes potetes, que 's clou en forma de bola. || PORQUET 
DE SANT ANTONl. 

TRUCIMANY. ni, TORCIMANY. 

TRUHÁ. m. TRUÁ. 

TRUITA. f. Oiis debatuts y fregits sois o ab altra 
cosa, quedant en figura rodona; y per extensió 's diu 
també d' altres viandes, coiii de mongetes, etc. Tor- 
tilla. II La que 's fa de fariña ab niel. Sopaipa. || 
Ictiol. Peix de riu niolt delicat y gustos, ab el Ilom 
cobert d' escates petites pintades de roig; la cua 
liarga, la carn dura y vermelleiica, y varía segons 
eis indrets ont se pesca. Trucha, y lancurdia, la pe- 
tita. II Altre peix de mar d' uns 30 centimetres de 
llarch, rogench, ab el cap y 'I Ilom d' un hermós color 
carmesí, les aletes grogiies, menys les d'aprop de les 
ganyes que son vcrmelles y a quina part superior hi 
té dos agulloiis o punxes. Rano, baila, trucha. 

TRUITA RONYOSA. La d'oiis ab talls de botifarra o 
C^nsalada, etc. Tortilla de huevos con torreznos, for- 
tuna de la Mancha. 

FERSE UNA TRUITA. fr. Met. Xafarse alguna cosa. 
Hacerse tortilla, aplas'arse. 

GIRARSE LA TRUITA. fr. Met. y fam. Mudarse, cam- 
biar, variar en sentit contrari l'esiat de les coses. 
Volverse la tortilla. 

TRUITAQA. f. aum. Truita inolt grossa. 

TRUITADA. f. Ter. TRUITA, 1. 

TRUITER. m. Pescador o venedor de truites. Tru- 
chero. 

TRUITETA. f. d¡m. De truita d' ous. Tortillita. 

TRUJA, f. Zool. La femella del porch destinada 
pera criar. Cerda, cochina, puerca, gacha, guarra, 
lechona, berra. || Met Dona bruta y abandonada. 
Puerca, marrana. || Náut. bony. 

TRUJA (Coll de la). Orog. A la vora del poblé de 
Fillols, enfront del coll del Vernet, a les montanyes 
del Canigó. 

TRUJADA, f. Ramat de truges soles o be de truges 
y garrins. Piara. 

TRUJAMÁ. 111. Ant. TRUTXIMÁN. 

TRUJETA. f. Entom. PANAROLA. 

TRUJILLO (Pelegri de). Biog. Militar, que si be 
era nadiu de Truji lo, a l'altra banda de la península, 
pot considerarse cátala per adopció. Va néixer al 
any 1198, morint a Barcelona péls anys de 1260. Va 
entrar a servir entre 'Is soldats del reí Conqueridor 

DIC. CAT. — V. III.— 15. 



al any 1225, acompanyantlo a Temoresa contra Ma- 
llorca, embarcantse a Salou en 1227 y lluitant en les 
tres illes, assolint fama de valerós y essent un deis 
capitans mes volguts del famós bisbe Guillem de 
Moneada, que va posar terme a la conquesta de les 
Balears apoderantse d' Ibiga. 

TRULL. ni. CUP. il Dipósit de pedra pera posarhi 
oli o vi. Tina. || El Hit, jag o assent del rodet de 
moldre les olives. Alfarje, molino de aceite, trujaL 

SER L' AMÓ DEL TRULL. fr Met. Tindre molt d' as- 
cendent sobre alguna cosa o persona. Ser dueño del 
cuchillón. 

TRULLADA, f. Els raims que 's trepitgen d'un cop 
al trull o de les olives que 's molen d' una vegada. 
Molienda. 

TRULLÁR. v. a. Moldre les olives. Moler la oliva 
ó la aceituna. 

TRULLAS Y JEA (Joseph). Biog. Professor de 
ciencies naturals y exactes, que vivía ais comengos 
del sigle XIX a Barcelona, ont va publicar un notable 
Cuadro de nomenclatura química. 

TRULLAS. Geog. Poblé del cantó de Thuir, bisb. 
de Perpinyá, depart. deis Pirineus Orientáis; es a la 
dreta del riu Cantarana y té 1,215 I ab. 

TRULLOLA. f. Mena de pouet a la part de fora y 
arrán del cup de vi, ont s'hi recull el niost que corre 
de la verenia trepitjada al cup. Pozal, tinillo, po- 
zuelo, lagarejo. || Pica o cocí pera trepitjar raims. 
Gumellón. 

TRÚMANS. Eina de pagés pera fangar. 

TRUMF. m. TRUMFO. || TRIOMF. 

TRUMFA. f. Ter. PATATA. || MOFA, BURLA. 

TRUMFAL. adj. TRIOMFAL. 

TRUMFAR. V. a. A alguns jochs de cartes, tirar 
trunifo perqué no 's té del coll que 's juga. Fallar, 
triunfar. || A alguns altres, com bescanibrilla, etc., 
tirar trunifo encara que 's tinguin cartes del coll 
que 's juga. Triunfar. || Fam. Ignorar o no tindre al- 
guna cosa de que s parla Carecer. || v. r. Burlarse 
d' algú. Chulearse, zumbarse. || TRiOMFAR. || BURLAR 

TRUMFARSE. v. r. burlarse. 

TRUMFERA. f. Ter. bol. PATATERA. 

TRUMFET. ni. dim. Trumfo petit. Triunfo menor. 

TRUMFi. m. Pataco, trumfa molt petita. 

TRUMFO. ni. Al joch de cartes, cada una del coll 
a que 's concedelx el privilegi de pogiier matar a les 
de qualsevol altre coll. Triunfo. II Al joch del home. 
la espasa y '1 bastó en tot lo coll y la manilla del 
seu deterniinat. Triunfo, jj Ter. patata. 

ÉSSER UN TRUMFO. fr. Fam. Ser una especialitat 
en la materia de que 's parla. Ser la nata. 

TREURE DE TRUMFO. fr. DESTRUMFAR. 

TRÜNCADAMENT. adv. m, Ab interrnpció O falta 
de páranles en algún text. Truncadamente. 

TRUNCADURA. f. Min. Substitució d' un ángul 
per una faceta en los crestalls. Truncadura. 

TRUNCAMENT. m. Acte o efecte de truncar. 
Truncamiento. 

TRUNCAR. V. a. Interrompre, trencar, tallar part 
del eos d' alguna cosa. Truncar, troncar. || Supri- 
mir o callar en les oracions algunes veus interessan- 
tes, especialnient quan se fa ab intenció. Mutilar, 
truncar. 

TRUNCAT, DA. p. p. del verb TRUNCAR. 

TRUNYELLA. f. TRONYELLA. 

TRUQUER. m. Qui té al seu cárrech alguna taula 
de truch. Truquero. 

TRUQUETA. f. ler. Joch de nois semblant al del 
palet. Tejo. 

TRUQUIFLOR. m. joch de cartes del truch ab flor. 
Truquiflor. 



114 



TÜB 



TUB 



TRUSSAR. 1er. ibicench. Arremangar. Arreman- 
gar. 

TRUTI (Anar o anarsen tot a Sant). fr. Tirarho 
tot a rodar, anarsen a rodar. 

TRUTXIMÁ. m. y 

TRUTXIMÁN. m. Práctich, experimentat y astut 
en compres, vendes, barates y pretensions. Truji- 
mán, trujamán, truchimán. H Intérpret de llengUes 
extranyes. Intérprete, trujimán. 

TRUTXIMANDEJAR. v. a. Fer de trutxlmán. Arre- 
glar les coses al propi albir y conveniencia. Man- 
gonear. 

TRUYTA. f. TRUITA. 

TU. Pronóm primitiu, substantiu, personal de la 
segona persona del slnsular, que sois s' usa ab els 
inferiors, y molt familiar. Entre poetes y oradors, se 
aplica ab molta freqüencia a les coses inanimades, y 
en estil sublim parlant a Deu. Tú. 

ARRIBAR A TU PER TU. fr. Met. Arribar molt per 
enllá o a les males. Llegar á las dagas. 

A TU PER TU. adv. m. Ab páranles injurioses, sense 
respecte ni mirament, ab mal modo. A tú por tu. || 
Cara a cara y sense testimonis. Mano á mano. 

LO QUE NO 'S COU PERA TU, DÉIXAHO CREMAR. Ref. 
Pera denotar que ningú 's deu ficar en lo qi:e no li 
períoca. Lo que no has de comer, déjalo bien cocer. 

LO QUE NO VULGUIS PERA TU, NO HO VULGUIS PERA 
NiNOÚ. Ref. Que aconsella no fer a un altre cap mal 
tráete, ni ocasionarli perjudici, per quan no 'ns agra- 
daría que 'ns ho fecin a nosaltres. Lo que no quieras 
para ti, no lo quieras para los demás. 

QUAN TU HI ANAVES JO JA 'N TORNAVA. Ref. Ab que 
aigú dona a entendre qu' és mis avisat que aquell 
que preté enganyarlo. Primero fui puta que rufián. 

TUA. Segona ven del proiióm teu, com: de la tua 
pell se farán les tiretes. Tu, tuya. 

DE LA TUA PELL SE FARÁN LES TIRETES. Ref De- 
nota que de lo principal se fa lo accessori. Del cuero 
salen las correas. 

TUACTE. m. El subgecte o la cosa que 's té per 
principal y necessaria. Tuántem. 

TUAIAR. V. a. y 

TUAIARSE. V. r. Aturarse, detindres. 

TUAIAT, DA. p. p. DETURAT. 

TUAR. V. a. An!. MATAR. 1| TUIAR. 

TUBA. f. Mena de trompeta. Añafll. 

TUBARI, A. adj Med. Lo pertanyent a les trom- 
pes de Falopi Tubarlo. || Epítet del feto que 's des- 
enrolla a la trompa uterina, Tubarlo. 

TUBAU (Collet). Orog. En un cap de serrat a la 
vora de Sant Jaume ae Frontanyá, al Bergadá, prop 
de r iglesia y del veinat d' aquell noni. 

TUBERA, f. Pe^a de ferro colat foradada que va 
adjunta al cañó de la manxa d' una fornal pera avi- 
var el foch. 

TUBÉRCUL. m. Med. Tumoret o abscés que 's fa a 
la superficie del pulmó. Tubérculo. || Bot. Certa acu- 
inulació de substancia n les arrels d' algunes plantes 
vivacies, com és la patata. Tubérculo. 

TUBERCULAR, adj. Lo pertanyent al lubércul. 
Tubercular. 

TUBERCULARIA. f. Bot. Mena de bolets gimno- 
inícits, que creixen a les escorces y a la fusta des 
arbres, formant petits tubérculs o botons rojos, ro- 
sáis o de color lila. TubercularJa. 

TUBERCULARINIS. m. pl. Bot. Mena de bolets 
que teñen esporidies senzilles dins d' un receptácul 
sólit y persistent. Tubercularineo. 

TUBERCULÍFER, A. adj. Que porta tubérculs. Tu- 
berculífero, tuberífero. 

TUBERCULIFORME adj. Que té la forma de tu- 
bércul. Tuberculiforme, tuberiforme. 



TUBERCULINA. f. Med. Nom donat al líquit des- 
cobert per el doctor Koch pera '1 fractament y cura- 
ció de la tuberculosis. Tuberculina. 

TUBERCULISACIÓ. f. Med. Malaltla diatésica, 
quasi sempre mortal, que consisteix en ferse tubérculs 
a un o molts membres del eos. Tuberculización. 

TUBÉRCULOS, A. adj. Lo que té tubérculs. Tu- 
berculoso. II TÍSICH. 

TUBERCULOSIS, f. Med. Tisis pulmonar. Tuber- 
culosis. 

TUBERCULOSITAT. f. Qualitat de lo que té tu- 
bérculs. Tuberculosidad, 

TUBERÍVOR, A. adj. Que perjudica ais fruits tu- 
berculosos. Tuberívoro, , 

TUBEROS, A, adj. Bot. Se diu de 1' arrel carnosa 
y botaruda, mes grossa que '1 tany que sosté. Tube- 
roso. II Per extensió, s' apropia a les arrels cobertes 
de tubérculs, com les palates, per exemple. 
TUBEROSA, f, Bot. VARA DE JESSÉ. 
TUBEROSITAT, f. Med. Mena d' inflor o tumor. 
Tuberosidad, hinchazón. 

TUBICANT. ni. Zool. Mena de moluschs gasteró- 
pots pectiiiibranquis, del grupus delst rocoidis. Tu- 
bicanto. 

TUBÍCOLA. adj. fíist. nal. Que viu en un cañó. 
Tubicola. 11 m. Zool. Moluschs consafers comprenent 
els que 's contenen en una vaina tubular diferenta de 
les seues valves. Tubicola. 

TUBICULARIA, f. Zool. Genre de pólips que viu 
dins d' un cañó conich obert péls dos caps. Tubicu- 
laria. 

TUBÍFER, A, adj. Que porta o té canons. Tubífe- 
ro. II Bol. Se diu deis flósculs de les sinanteries quan 
teñen la forma d' un cañó aixamplat a la banda de 
dalt y de les flors compostes de flósculs aixamplats. 
II Zool. Ordre de pólips, compostos deis que 's troven 
reunits en un eos comú fixe a la sena base ab la su- 
perficie coberta de cilindres tubiforms. Tubífero. 

TUBIFLOR, A. adj. Bot. Que té perllongat el cañó 
de la seua corola. Tubifloro, || f. pl. Mena de plantes 
hipogines monopetales que compren les de corola 
mes o menys tubulosa, com les plantaginies y les 
apocinies. Tubifloras. 

TUBIFORM. adj. Que té la forma d' un cañó. Tu- 
biforme. 

TUBIMETRE. m. Arq. Instrument pera midar la 
Hargada y 'I gruix de les canonades. Tubímetro. 

TUBINARI. adj. Zool. Que té 'I nag colocat en 
vaines tubularies. || Mena d'aus nadadores que teñen 
els forats del na? amagats en vaines tubularies, Tu- 
blnario, 

TUBIPOR. m. ZooL Mena de pólips antozoaris tu- 
biporis, embolcallats en un cañó cilíndrich vertical 
dividit en altres articulats en mes o menys nombre. 
La seua especie mes característica és I' anomenada 
orga del mar, de color roig molt viu, que desde 'Is 
mars orientáis arriba fins al Mediterrani algunes 
voltes. 

TUBIPÓRICH. adj. ZooL Pertanyent o semblant 
al tubípor. Tublpóreo. 

TUBO. m. Cañó per quin interior corre algún lí- 
quit o aire. Tubo, fístula. 

TUBULAR, adj. Que té la forma de tubo. Tubular. 
TUBULARIA. f. Zool. Mena de pólips antozoaris, 
composta de varíes especies, que viuen ais mars dé 
Europa. 

TUBULIBRANQUI. adj. Zool. Que leles branquies 
construides com un cañó. Tubulibranquio. 

TUBULÍCOLA. adj. Zool. Que viu en un cañó. Tu- 
bulicola. 

TUBULÍFER, A. adj. Que porta una munió de tu- 
bus petits. Tubulífero. 



TUF 



TUM 



115 




Segell de Tudela 



TUBULfPERA. f. Zool. Mena de polípers briozoa- 
ris, d' especies diverses, vives unes y altres fóssilJ. 
Tubulipora. 

TUBULITA. f. Paleont. S' apropia a diferents 
zoófits fóisiis de forma tubular. Tubulita. 

TUBULÓS, A. adj. De la íorma d' un tubo. Tubu- 
loso. 

TUBULURA. f. Nom d'una obertura de forma par- 
ticular que teuen varíes de les eines empleades en 
operacioiis qiiímíques, y que 's tanquen ab taps quan 
no és necessari '1 servei a qu' están destinades. Tu- 
bulura. 

TUCA. f. Bot. CARBACINA. || Mena de nou o pinya 
negra. Tuca. II Oxit inipur de zench que 's forma ais 
íumerals deis forns de dit metall. Tuca. || Cima de 
niontanya. Pico. 

TUCH. m. Pich de montanya. jj molló. || turó. || 
Pico. 

TUCH DORMIDOR. Orog. Montanya situada al 
NO. de Mosset, entre '1 Conflent y '1 Llenguadoch, 
depart. deis Pirineus Orientáis; té 1,845 met. d'altitut. 
TUDEL. m. Ganó estret y ca- 
ragolat que teñen certs Instru- 
ments de vent. Tudel, || ES- 
TRANGOL, TUDELL. 
TUDELA. TUTELA. 
TUDELA. Geog. Caseriu del 
dlst. munpal. de Prenyanosa, 
prov. de Lleida. 

TUDELA DE SEGRE. Geog. 
Poblé de la prov. de Lleida, ar- 
xiprestat d' Ager, partit judi- 
cial de Balaguer; és a la serra 
de Montclar y té 877 habitants. 
TUDELAR. adj. tutelar. 

TUDELL. m. Fístula o canonet de metall que 's 
posa ais Instruments de boca pera introduirhi '1 vent. 
Estrangulo, tudel. 

TUDENCH. s. y adj. Lo natural o propi de Tuy. 
Tudense. 

TUDESCH, CA. adj. Cosa de 1' antiga Alemanya. 
Tudesco. II ALEMANY. || Capot alemany. Tudesco. || 
Partidari del arxiduch en la guerra de successió a 
Espanya. Tudesco. 

TUDÓ. ni. Ornit. Colom feréstech o de bosch. Pa- 
loma torcaz. 

TUDÓ Y PEAGUDA (Antoni Francesch). Biog. 
Escriptor de mitjans del sigle xix. Va escriure algu- 
nas produccions pera'l teatre, fentse remarcar la que 
va anomenar La muier honrada, que fou posada en 
escena a Barcelona. 

TUDOR. m. TUTOR. 

TUDORÍA. f. Ant. TUTELA. 

TUDRIU. f. Ant. TUTORA. || n. p. Teodora. 

TUEJAR, V. n. TUTEJAR. || Ant. DETENIRSE. || DE- 
FENSAR 

TUÉXAR. Geog. Vila de la prov. y dióc. de Valen- 
cía, part. jud de Xelva; és a la vera de la riera de la 
Yassa y té 1,893 hab. 

TUENT (Port de). Hidrog. Port natural de la ban- 
da de tramontana de 1' illa de Mallorca, Balears. 

TUET. m. Molí del os. Tuétano. 

TUETRIU. Fam. Nom propí de dona. Teodora. 

TUF. m. El vapor que s' al9a de la térra, o 's cau- 
sa pél foch o calor artificial. Tufo. || Met. L' olor forta 
y molestosa d' alguna cosa. Tuforada, tufo. || farúm. 
II BRAVADA. 

FER TUF. FARUMEJAR. 

TUFAÍTA. f. Min. Nom d' una roca d' origen vol- 
cánicli. Tufaíta. 

TUFEJAR. v. n. Fer tuf o pudor. || FARUMEJAR. 




Segell de 
Tuixent (S. Esteva) 



TUFERA. f. Ter. ibicench. Cabellera llarga y des- 
pentinada. Melena. 

TUGURL m. Barraca de fusta, térra y palla ab 
poca curiositat y per extensió s" aplica a la casa po- 
bra y miserable y al Uoch ont s' tii aixopluga gent 
viciosa. Tugurio, choza. 

TUICIÓ. f. For. Acte y efecte de defensar. Tui- 
ción. 

TUIR. V. a. Ant. defensar. 

TUIT. adj. Ant. TOT. || p. p. de TUiR. 

TUITIU, VA. adj. For. Lo qu' ampara, defensa y 
protegeix. Tuitivo. 

TUIXENT. Geog. Poblé de la ^ 

prov. de Lleida, bisb y partit 
jud. de Seu d' Urgell; és a la 
vora del riuet de la Vansa y té 
390 hab. 

TUIXÓ. m. TOIXÓ. 

TUIXOS. m. pl. Bot. TURBIT. 

TUL. m. Teixit de punt, fet 
de seda, de fil o de coto, for- 
niant una tela de creuats oc- 
taedres que formen reixats, y 
serveix pera brodar en ells, usantlo les dones pera 
mantellines y adornos, y aixis nieteix pera niante- 
llines y altres ornats de les habitacions. Tul. |1 MA- 
LLA, PUNT. 

TULCIS. Hidrog. ant. Nom del riu FrancoH, prov. 
de Tarragona, en temps deis romans. 

TULIDURA, f. Arrongament o contracció deis nir- 
vis o tendons que 'Is priva de Uurs nioviments natu- 
rals. Tullimiento. || tolidura. 

TULIPA. í. Bot. Planta de la fam. de les Uliácies; 
n' hi há d' una munió de menes y varietats. Fa la flor 
en forma de bonet y d' una infinitat de colors y de 
noms. N' hi há de seiizilles y de dobles. Tulipán. 

TULIPER. m. Bot. Mena de plantes niagnoliácies, 
originarles de 1' América del Nort, que son conreua- 
des a Europa per la seua bellesa y 1' elegancia de les 
seues flors, que despedeíxen bona flaire, usantse en la 
medicina la seua escoria y les arrels. Tulipero. 

TULIPETA. i. dim. tulipa. 

TULIR. V. a. tolir, toldre. 

TULIRSE. V. r. Perdre aigú 1' us y moviment d' al- 
gún niembre o de tot el seu eos. || TOLIRSE. 

TULIT, DA. m. y f. Baldat, inipossibilitat. || TOLIT. 
II Qui ha perdut el moviment del seu eos o d* algún 
deis seus membres. Tullido. || Qui ha perdut 1' us y 
moviment deis peus o de les nians. Zopo, zompo. || 
TOLLIT. 

TULITA. f. Min. Substancia vidriosa crestallisada 
en prismes romboidals, mes dura que 'I vidre. Tulita. 

TULLIR, v. a. y deriváis: TOLUR 

TULLIRSE. V. r. TOLLIRSE. 

TULLIT, DA. adj. TOLLIT. 

TUMANÍ. m. Ter. ibicench. Farigola. Tomillo. 

TUMBA, f. Ant. TOMBA. 

TUMBAGA, f. Luga o barreja d' or, argent y aram 
en parts iguals, de la que 'n resulta un metall de co- 
lor fosch; altres diuen que 's compon de set parts 
d' or y tres d' atam de Siám, que dona al or un color 
y Iluentor que no té per sí meteix. També 's dona 
aquest nom al anell fet de dit metall. Tumbaga. 

TUMBAGA RICA. Nom que donen els argenters al or 
que no arriba a dotze quilats, deventne tindre vinti- 
quatre. Tumbaga rica. 

TUMBAGA?A. f. aum. Se diu regularment de leS 
muiilies de tumbaga. Tumbagón. 

TUMBAR. V. a. TOMBAR 

TÚMBOL. m. Mena de catafalch de fusta en figura 
de touiba, cobert de vaietes fúnebres y adornat d'al- 



116: 



TUN 



TÜP' 



tres insignies de dol y tristesa y pié de llums, que 's 
posa pera Ms funerals d' algún mort com suposantlo 
preseiit. Túmulo, catafalco. || Sepiliere que s' al^a 
sobre térra. Túmulo. II Joqa, taniany gros que una 
cosa presenta a la vista. Obgecle de molta aparien- 
cia. Cuerpo, tamaño. 

TÚMBUL. ni. TÚAtBOL. 

TUMECH. m. Ter. ibicench. Angunia, intranquilitat. 
Desasosiego, intranquilidad. 

TUMtFACCIÓ. f. Med. Mena d' inflor. Tumefac- 
ción. 

TUMEFACTIBLE. adj. Med. A propósit pera la tu- 
mefacció. Tumefactible. 

TUMESCENCIA, f. Med. Principi d' un tumor, y 
estat del que comenta a tindren un o mes. Tumes- 
cencia. 

TUMIRSE. V. r. Inflarse. 

TÚMIT, DA. adj. inflaT. 

TÚMOL. m. TÚMBOL. 

TUMOR, m. Bony, inflor de diverses menes, que 's 
fa a alguna part del eos del animal, y vé a formar 
materia. Tumor, tuberosidad. || El que 's fa a les 
parts glanduloses. Landre. II El que 's fa a la boca. 
Flemón. || El petit ab materia. Buba. || El que 's fa 
a les besties. Aventadura. 

TUMOR BLANCH. Hidropesía de les articulacions. 
Tumor blanco. 

TUMOR DE QAROAMELLA: GOLL. 

TUMOkS FKETS: HUMORS FRETS, 

TÚMUL. ni. TÚMBOL. 

TUMULARI, A. adj. Lo referent al túmbol. Tumu- 
lario. 

TUMULT. m. Aglomeraeió de gent. Tumulto. || 
Motí, avalot de poblé. Motín, tumulto, alboroto. 
II Munló, concurs gran de gent, que causa desordre o 
inquieiut. Tumulto. 

TUMULTUAR, v. a. Pronioure algún motí. Tu- 
multuar, amotinar. II També s" usa com recíprocli. 
Tumultuarse, amotinarse. 

TUMULTUAR!, A. adj. TUMULTUÓS. 

TUMULTUARIAMENT. adv. m. En tumult y ava- 
lot. Tumultuariamente, tumultuosamente, en 
motín. 

TUMULTUÓS, A. adj. Lo que causa o mou tu- 
mult, o está sense ordre ni concert. Tumultucso. 

TUMULTUOSAMENT. adv. m. TüMULTUARlAMENT. 

TUNA. f. Vagabundería, vida ociosa y vagabonda. 
Briba, tuna, guitonería, gandaya, pecorea. || Bot. 

FIGUERA DE MORO. 

ANAR A LA TUNA, FER O CORRER LA TUNA. fr. Vaga- 
bondejar, anar ro lant de poblé en poblé, fent vida 
ociosa. Tunar, andar á la gandaya, correr ó buscar la 
gandaya, jacarear, 

TUNANT, A. adj. Qui corre la tuna. Tunante, 
tuno. II Met. Astut, taimat. Tunante. 

TUNANTADA f. Picardía, ma dat, acció o fet 
propi de tunos o tunants. Tunantería, tunantada. 

TUNANTÁQ, A. s. Fam. aum. Tunantón. 

TUNANTE, adj. TUNANT. 

TUNARRO, A. adj. aum. Molt tuno. Tunantazo. 

TUNDA f. Cástielí rigorós de eops. Zurra, tunda, 
paliza, zurribanda, somanta, escurribanda, man- 
ta, felpa, soba, solfeo, solfa, sotana. 

DONAR UNA TUNDA, fr. Aqotar, o castigar a cops. 
Sotanear, batanear, solfear, tundir. Sobar, dar una 
tunda, una felpa, una solana ó una azotaina. 

TUNDENT. adj. Que pega. Tundente. 

TUNDIR. V. a. tondre. 

TUNECÍ, NA. s. y adj. Natural y propi de Tiinig. 
Túnense. 

TUNEJAR. V. a. TUNAR. 



TÚNEL, m. FORADADA. jj Obra que 's fa al través 
d'una montanya pera 'I pas d' un camí de ferro, ca- 
nal, etc. Túnel. ,j MINA, en es ferrocarrils. 

TUNERÍA, f. L' astucia y bellaquería ab que aigú 
procura dissimuladament fer lo seu fet o lograr lo 
seu intent. Socarronería, bordonería. 

TUNGSTAT. m. Quim. Combinació del ácit túngs- 
ticíi ab una base. Tungstato. 

TUNGSTI. 111. Quim. Metall trencadíg, sólit, de 
color blancti gris y molt brillant. Tungsteno. 

TÜNGSTICH. adj. m. Quim. Epítet d' un ácit pro- 
cedent del tungsti. Túngstico. 

TÚNICA, f. Vestidura sense mánegues qu' usaven 
els antichs y Ms servía com de camisa interior. Tú- 
nica, tunlcela. || La vestidura de llana que usen els 
relligiosos en lloch de camisa. Túnica. || Med. Tel o 
membrana sutil que cobreix alguna part del eos, 
com la deis ulls, de les venes, etc. Túnica. H Bot. En 
algunes fruites la pelleta o membrana sutil agafada 
a la part interior de la closca, y que cobreix ininie- 
diatament la molsa. Túnica. 

TUNICELA. f. Vestit a modo de dalmática ab les 
seues mánegues assegurades ab cordons, que porten 
els bisbes sota de la casulla, quan celebren de pon- 
tifical. Tunicela. 

TUNICÍFER, A. adj. Que porta túnica. Tunicifero. 
TÚNICO, m. dini TUNIQUETA. 
TUNIQUETA. f. dim. Tunlquita. 
TUNO, A. adj. y s. TUNANT. 
TORNARSE TUNO. fr. Avesarsc a males costums. 
Abellacarse, hacerse bellaco. 

TUNYAR. Geog. Caseriu del terme de Garrigás, 
prov. de Girona. 

TUNYINA. f. Ictiol. Peix molt comú ais mars de 
Espanya; creix fins a cosa d' un metre vint centime- 
tres; té 'Is ulls molt petits, el morro punxagut, la 
pell molt fina y la escata grossa. La seua carn es 
molt gustosa, lo meteix fresca que salada. Atún. || 
Met. Fart de tacó. Paliza. || Fam. TUNDA. 

AQAFAR TUNYINES. ir. A les almadraves es engan- 
xarles ab el ganxo pera tirarles a dins del barco o a 
la patja. Coclear. 

CLAVAR UNA TUNYINA. fr. Fam. Donar o pegar una 
tunda. Dar un julepe. 

TUNYINADA. f. Pescada de tunyines. Almadra- 
ba. II Menjada de tunyina. Moltes tunyines. 

TUNYINER, A. s. Pescador de tunyina o qui hi 
comercia. Atunero, almadrabero || Dit del haní pera 
pescar tunyines. Atunero. || S' aplica al filat pera 
pescar tunyines. Atunero, red de atún, almadraba. 
TUNYINERÍA. f. Lloch ont s'hi pesquen tunyines. 
Atunera, almadraba. 

TUNYINETA. f. Tunyina niés blanca y tendré que 
la regular. 

TUPÉ. ni. El cabell que 's deixa pera adorno de- 
inunt del front. Copete, tupé. 

TUPÍ, m Ter. Terriqa en figu- 
ra de gerra, pero molt mes pe- 
tita y ab una sola ansa. Pu- 
chero. I! OLLETA. 

TUPINA. f. Ter Tupí gran. 
Pucherón, tinajilla. || Carn de 
porch posada en olí y sal dins 
de la tupina, en conserva. 

TUPINADA. f. Cop de tupí. 
Pucherazo. I! Met. Trampa que's 
fa a les eleccions ficant a 1' urna 
molts mes butlletins electorals que votants hi ha 
hagut. Pucherazo, jj Tot lo que cap en un tupí. 

TUPINAIRE. m. El qui fa tupins y també 'I que 
els ven. Cacharrero. 

TUPINAMBÍ. ni. Zool. Mena de Ilargandaix de 
América. 




Tupí 



TUR 



TUR 



117 



TUPINER, A. m. y f. Qui fa tiipins. 

TUPINET, A. ni. y f. Tupí petit. 

TUPIR. V. a. ATAPAIR. 

TUPIT. p. p. De TUPIR. Tupido. || Afapait, espés, 
apretat. 

TUQUIM. ni. Aparell que serveix pera apoiar l'asfa 
de la bandera a les llanxes el día de l'aplech niari- 
tim de Santa Cristina a Blanes. 

TUR. Ter. ibicench. Pósit. Pósito. 

TURA. f. Orog. Pich de montanya. Turó. Picacho. 

TURAMÍ. adj. Se diu deis pobles y races nómades 
d' Asia y de llurs llengües y deiiiés propietats carac- 
terístiques, per contraposició ais pobles assiris y se- 
míticlis. Turami. 

TURAMIENCH. adj. TURMWi. 

TURAR. V. a. ATURAR. 

TURBA, f. Munió de gent confosa y desordenada. 
Turba, turbamulta. || Combustible mineral térros 
que prové de la descomposició de plantes herbácies 
aqiiátiques que s' acumulen ai fons deis estanys y 
aiguamolls. Turba, carbón de tierra. 

TURBA DE CAP: RODAMENT DE CAP. 

TURBALLS Geog. Poblé del regne de Valencia. 

TURBAMULTA, f. Paraula llatina ab la qual se 
designa '1 baix poblé. 

TURBANT. m. torbant. 

TURBAR. V. a, y derivats. TORBAR. 

TURBAVi (IVliquel). Biog. Jesuíta nadiu de Lleida, 
que va viure al sigle XVll y va ésser rector del cole- 
gí de Barcelona y del noviciat de Tarragona, y al 
any 1645 era Provincial de Catalunya Va escriure 
y publicar una obra ab el nom suposat de Francescli 
Ruiz Marcillo, titolantla «Certamen poétich pera les 
festes de canonisació de Sant Ignasi y de Sant Fran- 
cesch X. al colegi de Girona.» 

TURBI, A. adj. térbOL. 

TURBIAS. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Valí 
de Castellbó, prov. de Lleida. 

TURBINA, f. Máquina hidráulica en forma de roda 
quins raígs formant caragol, ficats dins de l'aigua 
corrent, reben l'impuls d' aquesta pera transmetre '1 
uioviment a alguna máquina. Turbina. 

TURBIT. m. Bot. Planta de la fauí. de les umbeli- 
feres, mena d enredadera quina arrel ha sigut usida 
com purganta y quines lievors teñen igual aplicac ó 
que 'Is comins. Genciana blanca, turbit. || Certa 
arrel de la India Oriental, que 'ns ve separada de la 
part llenyosa en tronos del gruix del dit, reinosa, ne- 
grenca pél exterior y blanca pél interior, de gust un 
poch acre que causa ascos y es purgant. Turbit. 

TURBIT BORT. Bot. Mena de blenera, de la qual 
n' hi há de blanca y de negra. Candilera,jarrillo, 
zumillo. 

TURBIT MINERAL. Substancia groga , ínsoluble a 
l'aigua y descomponible pél calor. Entra en la com- 
posició de algunes pomades contra 'Is brians. Turbit 
mineral, subdeiitosulfato de Mercurio. 

TURBÓN. Orog. Montanya de 2,492 met. d'alti- 
tut, situada entre 'Is rius Isábena y Éssera, prov. de 
Osea, confrontant ab la Valí d' Aráii. 

TURBONADA, f. tarrabastada. |1 Tempesta! de 
vent, neu, pedra, aigua, etc. Turbión. 

TURBOT. m. Ictiol, oblada. 

TURBULA. Geog. ant. Nom de Villena, prov. de 
Alacant, en temps deis roniaiis. 

TURBULENCIA, f. enterboliment. || Met. Confu- 
sió, alteració o pertorbació. Turbulencia. || guerra. 

TURBULENT, A. adj. Pertorbador, amich de tur- 
bulencies. Perturbador, faccioso. || Met. TÉRBOL. || 
INQUIET, TRAVÉS, REVOLTÓS. 

TURBULENTAMENT. adv. m. Ab turbulencia. 
Turbulentamente. 



TURCA, f. Fam. Borratxera. Turca. 

TURCH, CA. adj. El natural de Turquía. Turco, 
turquesco. || Lo que pertany a aquest imperi d' Eu- 
ropa y Asia. Turco. 

GRAN TURCH. Sobirá del imperi de Turquía. Gran 
Turco. 

TURCOFIL, A. adj. Amich de Turquía y de les co- 
ses turques. Turcófilo. 

TURCÓFOB, A. adj. Enemich de Turquía y deis 
turclis. Turcófobo. 

TURCOMÁ, NA. m. y f. TURCH. 

TURCÓPOL, A. adj. Fill de pare turch y mare 
grega. Turcópolo. 

TURDETÁ. Hist. ant. Habitant d' una regió meri- 
dional d' Espanya al temps deis romans. Turdetano. 

TURDETANIA. f. Nom que 'Is romans donaven a 
Andalusía. Turdetania. 

TÚRDRIL. m. Habitant de I' Espanya meridional 
en temps deis romans. 

TURELL (Gabriel) Biog. Cavaller barceloní que 
vivia al sigle XV. Va dedicarse ais estudis liistórichs 
havent sigut 1' autor de la obra catalana ///s/or/a 
deis anllchs Com tes de Barcelona y deis Com tes reís 
d' Aragó ftns a Ferrán I. En Turell va viure abans que 
En Tomich, pels anys de 1438, ' onch aquest derrer 
fa esment d' ell. Era també 1' autor de un Tractat de 
la Armería, fet per Gabriel Turell, de la ciutat de Bar- 
celona, en I' any 1471, ab escuts d'ariiies illuminats; al 
acabament d' aquest Ilibre segueix un altre tractat 
ab el títol Deis set honors del món. 

TURENA. f. Antiga regió de Franga, germana del 
Llenguadoch y de Catalunya. 

TURF. m. Paraula inglesa que s' apropia al lloch 
ont se realisen les curses de cavalls, y per extensió 
a tot lo que 's relacioni ab les díversions hípiques. 
El Turfes una extensió de terreno cobert d* herba 
retallada y espesa, pera protegir les potes deis ca- 
valls de ra9a. 

TURFISTA, adj. y s. Se diu de qui sent afieló 
o be és entusiasta de les curses de cavalls. Tur- 
fista. 

TURFOL. m. Qulm. Producte olios destilat de la 
herba. Turfol. 

TURGENCIA, f. Qualitat de turgent. Turgencia. 

TURGENT, A. adj. Inflat, elevat, fort, abultat. 
Turgente. 

TURGENQA. f. TURGENCIA. 

TURGIDESA. f. TURGENCIA. 

TURGIT, DA. adj. TURGENT. 

TURGENIA. f Bot. Mena de plantes umbelíferes 
cancalínies, quines menes creixen a 1' Europa meri- 
dional. Turgenia. 

TURIA. Hidrog. Nom ab quin és conegut el riu 
Quadalaviar, que té les seues lonls prop d'Albarra- 
cin, y rega la prov. de Terol, entrant a la de Valen- 
cia, solea la seua xaniosa horta y donen itnpuls les 
seues aígües a niolts molins y a nombroses industries 
allí establertes. Passa per les parets de Valencia y 
desemboca prop del Grau. 

TURIBULARI. f. TURIFERARI. 

TURÍFER, A. adj. Que produeix incens. Turífero. 

TURIFERARL m. y 

TURIFICADOR. m. Aquell que porta l'incenser. 
Turiferario. 

TURIFICAR. V. a. ENCENSAR. 

TURINA. f. 1er. nyonya, deíxADESA. 

TURIÓ. Aparell pera reteñir el ferro en la máquina 
de foradar. 

TUKIS. m. pl. Hist. Nom d' uns antichs pobles que 
habitaven el litoral de Catalunya, de Blanes a Bar- 
celona. Turios. 



118 



TUR 



TUS 



TURIS. Geog. Vila de la prov. y dióc. de Valencia, 
part. jud. de Xiva; és en térra trencada y té 4,781 
habitants. 

TURIS o TEZER!S. Hidrog. Noin del riu Ter.prov. 
de Barcelona y Girona, en tenips deis romans. 

TURISMON. n. p. Turismundo. || Septim reí deis 
gotlis. 

TURISSA. f. Ter. ibicench. Ovella novella. Oveja 
joven. 

TURLANDA. Geog. Aldea del terine de Conesa, 
prov. de Tarrsgona. 

TURMA, f. Ant. TUAíOR. || Testícul d'animal. Cria- 
dilla, turma, testículo |I pl. Eis testículs de moltó. 
Escritillas. 

TURMALINA, f. AÍ//2. Mineral d' aspecte vidrios, 
molt brillant y que ratlia el vidre. Turmalina. 

TURMEDA (Anselm). Biog. Frare francisca del 
monastir de Poblet que va assolir celebritat ais co- 
mentos del sigle XV per ses apostasíes y sos escrits. 
No pot definirse la seua patria per liaverhi encontra- 
des opinions, donchs mentres creuen uns que era na- 
diu de Montbianch, afirmen altres que liavía nascut 
a Lleida y alguns novament a Mallorca. En Turme- 
da, és autor d un Ilibre de lectura pera els nois, que 
filis ais coniengos del sigle xix esíigué en boga a 
Catalunya, anomenaittlo Fra Anselmo Franselm, tito- 
lantlo Llibre compvst per Fra Anselm lurmeda, ab la 
oració de Sant Miguel lo iorn del judici y la oració de 
Sanl Roch y de Sant Sebastiá. 

TURMELL. m. L' os que surt al capdevall de la 
cama ais costats del comen?anient del peu. To- 
billo. 

TURMELL. m Orog. Montanya a la cordillera 
celtibérica, prop de Morella, al Mestratge. Es ca- 
liga y está plena de boscos de pins vells y ca- 
rrascles. 

TURMENTILA. f. Bol. Planta de la fam. de les 
rosácies, de cames forcades, ab fulles semblantes a 
les de cinchenrama, encara que formades de set fu- 
Uetes peludes y retallades; les flors grogues de qua- 
tre fulles y sostinguJes per una altra de curta; l'arrel 
de la grulxaria del dit gros, irregular, dura, nuosa, 
tuberculosa, fibrilar, negrosa al e.xterior y rogenca, 
y a vegades groguenca, al interior; d' olor d' herba y 
de gust un poch aniarch. Es astringenta y tónica. 
Tormentila, tormentilla. 

TURNAR, v. n. TORNAR, 17 y 18. 

TURNAY. Ter. ibicench. Mida superficial. 

TURNEBE (Adriá). Biog. Filólecli tolosá (1512- 
1565) que dirigí les edicioiis de Ilibres grechs en la 
Estampa Reial de París. 

TURNIOLA. Ter. ibicench. Ronda, torn. 

TURNO, m. TORN. 

TURÓ. m. Cim de montanya que acaba casi en 
punta. Altozano, teso, cabezo, cerro, pico, muela, 
mogote, otero. || PEDRA tosca. || Zool. Mena de rata 
de boscli. Turón. 

TURÓN Y PRATS (Joseph). Biog. Militar que va 
néixer a Barcelona ais comentos del sigle XIX, y que 
tenía una brillant historia, havent intervingut en les 
guerres deis set anys, deis matiners, y desempenyant 
un deis priniers papers a la de África de 1860 d' ont 
va tornar ab el gr¿iu de tinent general. En 1873 fou 
no.nenat capitá general de Catalunya. 

TURÓN (Mines del). Geog. A la comarca de Camp- 
rodón entre els clots de Siern y la valí del Ritort, 
a 1,650 met. d' altuta, ab galeries y travalls, que se 
suposen del temps deis romans. Il TURÓ. 
TURONET. m. dim. Cerrejón, cerrillo. 
TURONS. Geog. ant. Antichs pobles de la Galia 
Corresponent a Tours. 

TURP. Orog. Puig de 1,621 met. daltitut, situat a 



la vora esquerra del Segre, entre Figols y Oliana, 
prov. de Lleida. |1 TORB. 

TURQUÉS, A. adj. TURCH. 

TURQUESA, f. Min. Pedra preciosa que tira, ja a 
blau, ja a vert. Turquesa. || Bot. Especie d' anémo- 
na blanca ab un fons vermellós. Turquesa. 

TURQUESCH, CA. adj. TURCH, y mes propiament 
semblant al turch. 

A LA TURQUESCA, m. adv. Al US de Turquía. A la 
turquesca. 

TURQUESETA. f. Min. Mena de turquesa que 
está mes posada a verdejar. Turqueslna 

TURQUÍ, NA. adj. TURCH. || S' aplica al blau molt 
pujat que tira a negre. Turqui, turquino, tur- 
quesado. 

TURQUÍA, f. Nació oriental d' Europa y occiden- 
tal d' Asia. 

TURRADA, f. TORRADA. 

TURRAR, v. a. TORRAR. 

TURRELLA (Pons de). Biog. Eclesiastich que va 
morir al anys 1254. Era bisbe de Tortosa elegit pél 
capítol, essent prior de la catedral a la mort de 
Gombalt III, bisbe d' aquella seu. El bisbe Turrella 
va pendre part a la conquesta de Valencia, y el rei 
En Jaume 1 li va conferir en 1225 desde Penyíscola 
un privilegi fentlí donació de diverses poblacions y 
extenent els límits del seu bisbat, privilegi que va 
confirmarli deu anys després el papa Gregori IX. 

TURRIANO TORRES (Francesch). Biog. Teolech 
nadiu de Herrera (Valencia) péls anys de 1504 y 
mort a Roma al de 1584. Era home de molt talent, 
deixant nombroses obres de teología y moltes tra- 
duccions. 

TURRÍCOLA. f. Zool Mena de moluscles cefalo- 
pots, que teñen formant espiral aguda coni un conus 
perllongat. Turrícula. 

TURRIFER, A. adj. Que porta torres. 

TURRIÓ. m. Eix o clau que 's fica entre dues 
peces que encaixen y teñen moviment. Eje. 

TURRÍTELA. f. Zool. Mena de moluscles pectini- 
braiiquis, de petxina perllongada formant a manera 
d' obeliscli. Turritela. 

TURRÓ, m. Pasta que 's fa d' atmetlles, pinyons, 
avellanes, etc., tot torrat y barrejat ab mel y a ve- 
gades ab terrosos de sucre, de lo que 'n resulta una 
materia sólida molt gustosa. N' hi ha de varíes 
menes. Turrón. 

TURRÓ, m. fig. Vulg. GOVERN, SOU. II Pedra, en el 
llenguatge deis gitanos. 

TURRONAIRE. comp. Qui fabrica o ven turrons. 

TURRONADA, f. Ter. CASTANYADA. || Mols tu- 
rrons; menjada de turrons. 

TURRONER, A. s. Qui fa o ven turrons. Tu- 
rronero. 

TURRONERÍA, f. Fábrica o botiga de turrons. 
Turronería. 

TURSANT. Geog. Antich país de la Gasconya, 
gerniá de Catalunya. 

TURSÓ. m. Ter ibicench. Entortolligament. Re- 
tortijón. 

TUSCADOR, A. adj. Qui desbasta M suro pera 
íerne taps treyentne la escorga. Desbastador. 
TUSÓ. m. ant. VELLO. || TOISÓ. 
TUSQUETS (Ramón). Biog Remarcable pintor 
conteinporani, nadiu de Barcelona, y mort a Roma al 
any 1904. Sigue premiat en diverses exposicions. 
A Roma fruía d' una merescuda reputado y les seues 
aquareles y estudis al oli, eren adquirits péls ex- 
trangers, havent trevallat al ensems ab destí a Ca- 
talunya, obres molt valioses d' assumptes diferents a 
la nostra historia. De les seues nombroses produc- 



TUT 



TUT 



119 



cions cal esmentar les sesüents. La enluta del ednem 
ais voUants de Roma; Fivaller devant de Ferrdn d' An- 
tequcra; Proclamado del Princep de Viana pera lloch- 
tinent de Catalunya; Embarcfi d' En Jaunie I pera la 
conquesta de Mallorca; Roger de Liarla reb al ful de 
Caries d' Anjou dsprés de ven(nda la esquadra; Llifó 
de cant plá, y diversos retrats de gran mérit. 

— Y MAYNOU (KSTEVA). Biog. Musich y lenomenat 
compositor. Era nadiu de Barcelona, en quina ciutat 
va morir al any 1876. Va produir nombroses y selec- 
tes composicions de molt atinada inspiració, y la 
seua niort, a etat encare jove, va ésser una pérdua 
pél art. 

TUSQUETS. Geog Nom que vulgarment se dona 
a Dosqiiers, prov. de Qirona. 

TUSSA (Fer la). Matar a una bestia, gall, cu- 
nill, etc. 

TUSSAL. m. TOSSAL. 

TUSSAR. v. a. Y 'Is seus deriváis. TOSSAR. 

TUSSIDA. f. Acte y efecte de tussir. 

TUSSILAGINÓS, A. adj. Bol. Paregut al tussí- 
lach. Tusilagineo. 

TUSSiLACH. m. Bol. POTA DE CAVALL. 

TUSSILAGÍNIES. f. pl. Bot. Mena de plantes del 
genre del tussílach. 

TUSSIR. V. n. Y'Is seiis derivats. TOSSIR. 

TUSSIS. m. pl. Deus secundaris entre Ms celtes, 
antichs habitants de Catalunya. 

TUSSÓ. ni. La liana del moltó y també la pell ab 
la llana. Tusón. 

TUSSOL. ni. Ant. TOSSAL. 

TUSSUT, DA. adj. TOSSUT. 

TUSTAR. V. a. Ter. PEGAR. || TRUCAR. 

TUT, A. adj. TOT. 

TUTA. Orog. Cova nomenada de Segura, dessota 
el coUet del Ro h d' En Batlle, al Bergadá. Es una 
cova grosa y basiant alta, ab fondaria regular, con- 
tenint diies galeri.s interiors. S' assegura que quan 
la invasió sarraina, aquesta cova servía de refugi 
ais cristians, desde quina emprengueren la recon- 
questa. 

TUTA. f. TUTE. 

TUTAU (Joan). Biog. Comerciant y polítich de 
idees avengades, que va néixer a Figueres al any 
1829, morint al de 1893. Va ésser un deis apostols 
del partit república a Catalunya. Al any 1873 va 
ésser ministre li' Hisenda al niinisteri presidit per En 
Pi y Margill. Passat el període revolucionari, En 
Tutau va ésser president del Ateneu barceloní, di- 
rector gerent del ferrocarril de Carinyena a Sara- 
goga y director de la Societat general de Crédit de 
Barcelona. 

— (ANTONI). Biog. Primer actor del Teatre cátala 
a Romea, al any 1870. Va ésser una de les figures de 

major reí eu a la nostra escena, 
havent contribuit bona cosa a 
que s' imposessen en ella les ten- 
dencies liteiaries modernes. De 
molt jove havla representat a 
rodeó, y quan el Teatre cátala 
estava en son esclat, ab les seues 
iniciatives y ab el concurs de la 
aplatidiJa actriu Na Carlota de 
Mena, va organisar conipanyíes 
de mérit que donaren a conéixer 
les primeres obres d'En Quimera, 
d'En Pin y Soler, les tragedles 
d' En Bilaguer, y els q ladros 
d'En Vilaiiova. Va morir al any 
1894. 
TUTE. m. Mena de bescambriila que 's juga 
comunanient entre dos, ab sis cartes cada hu, gua- 
nyant qui primer fa cent punts o cent y un, segons 




Anfoni Tutau 



la lley pactada Té Ms llantos següents: vint que 's 
canta, acusa o manifesta y quaranta, si son de 
trunifo, quan se reuneix oporlunament el rei y cavall 
d' un meteix coll, y tute, ab que s' acaba la passada, 
s¡ s' ajunten els quatre reys o 'Is quatre cavalls sense 
haver cantat cap vint ni les quaranta. Tute || Reunió 
deis quatre reis o quatre cavalls en aquest jocli. 
Tute. 

TUTEIG. m. Acte y efecte de tutejar. Tuteo. 

TUTEJADOR, A. s. Qui tuteja. 

TUTEJAMENT. m. Acte y efecte de tutejarse. 

TUTFJAR. V. n. Tractar de tu. Tutear. 

TUTFJARSE. v. r. Tractarse de tu dos amicfis. 
Tutearse. 

TUTEJAT' DA. p. p. de TUTEJAR. 

TUTELA, f. Ofici o cárrech de tutor. Tutela, tu- 
toría. II Met. Amparo, protecció, defensa. Tutela. || 
Mena de dependencia en que 's viu respecte del que 
mana. Tutela. 

TUTELA CESSISIA. For. La que 's concedeix per 
dret, y s' acaba en faltant aquest o 'I tutor Uegítim. 
Tutela cesisia. 

TUTELA DATIVA. For. La que exerceix la persona 
anoinenada pél jutge a falta de tuior testamentari y 
llegítiin. Tutela dativa. 

TUTELA LLEOiTiMA. For. La que exerceix el parent 
niés immediat a falta de tutor testamentari. Tutela 
legitima. 

TUTELA TESTAMENTARIA. For. La que exerccix la 
persona anomenada pél testador al seu testament. 
Tutela testamentaria. 

EIXIR o ESTAR FORA DE TUTELA, fr. Tindre la edat 
legal pera eximirse de la potestat del tutor. Estar 
fuera de tutela. 

ESTAR EN TUTELA. Estar baix la potestat del tutor. 
Estar en tutela, 

TUTELA DE LA ÑAU. Figura d' un deu o d' una 
divesa que 'Is anticlis pagans colocaven a la proa de 
la ñau perqué la guies a bon port en sos viatges o a 
la victoria en cas i!e guerra. És costum servada fins 
avui día, puig en la proa d' algunes de nostres naus 
modernes encara s' hi sol posar una figura tutelar. 
Tutela de la nave. 

TUTELAR, adj. Lo que ampara, protegeíx o de- 
fensa. Tutelar. || Lo que pertany a la tutela deis 
pupils. Tutelar. 

TUTELARMENT. adv. D' una manera tutelar. 

TUTELINA. f. Mií. Divesa pagana tutelar de les 
sembrades 

TUTENOSIS. m. Hist. Nom d' una dinastía de reis 
egipcis. 

TUTl. m. TUTE. 

TUTIA. f. Quim. ATUTÍA. || Vulg. Expressió que 
s' emplea pera significar negació, com: no hi ha tutia, 
no hi ha remei. 

TUTILIMUNDL m. Caixa que porten comunament 
els piamontesos, dins la qual hi ha varias figures, 
vistes de ciutats, etc, que mirat per un vidre d' au- 
ment, que hi ha al meteix caixó, aumenta en gran 
manera dits obgectes. Tutilimundi, mundi-novi o 
mundi-nuevo. 

TUTIPLÉ (A), adv. En abundancia. 

TUTIQUANTI. Loe. ital. Tots quants. 

TUTLAR. V. a. Ter. ibicench. Observar, ovirar. 
Ochechar, atisbar. 

TUTOR, m. La persona encarresada de 1' admi- 
nistració deis bens y de la educació del qui queda 
sense pare en la menor edat, y coniplint aqu?st me- 
nor els catorze anys el i.om de tutor se cambia en el 
de curador. Tutor. || Met. Defensor, protector. Pro- 
tector, tutor. 

EixiR O ESTAR FORA DE TUT0R.fr. Met. Jam. Tindre 



120 



TUY 



TZA 



ja coneixement pera governarse sense direcció de 
altre. Salir de mantillas ó pañales. 

HAVER MENESTER TUTOR. Loc. fam. Pera maniles- 

tar la incapacitat d' algú pera governar els seus 

interessos, y ab negació s' usa encara ab molta mes 

vivesa pera donar a entendre lo 

contrari. Ha menester tutor. 

TUTORA. f. La dona encarre- 
gada d'una tutela. Tutora, tutriz 
TUTORÍA, f. TUTELA. 
TUTRIQ. f. TUTRIU. 
TUTRIU. f. TUTORA. 
TÚTUL. m. Gorra de llana de 
figura cónica que usaven els pon- 
tífexs y les matroaes romanes. 
Tútulo. 
TUXLA. Geog. Volca de Méxich, a la regió de Ve- 
racreu. 

TUYA. f. Bot Arbre de la familia de les coní- 
feres, que's planta coni adorno ais jardins. Té les 




Brot de Tuya 



fulles petites, apretades y tuberculoses, d'un color 
vert fosch llustrós. Árbol de la vida, tuya, ciprés 
de abanico. 

TUYES. n. p. Gertrudis. 

TUYÉS, A. adj. Natural de Tuy. 

TUYET Y GARRIGA (Simó) Biog. Gramatich y 
llatinista de molt saber, que durant molts anys va 
ésser catedrátich d' abdues Mengües al Inslitut de 
segona ensenyan9a de Barcelona. Havía publicat 
algunes obres didáctiques de clara expos¡ci6 y bon 
métode. Va morir ja entrat en anys a les derreríes 
de 1887. 

TUYETES. n. p. diui. de TUYES. Gertrudis. 

TUYONES. n. p. dim. de TUYES. Gertrudis. 

TUYR. V. a. Ant. TOLlir. || TOLDRE. 

TUYT, A. adj. Ant. TOT. 

TUYT, DA. adj. Tolgut, pres, paralisat. Tullido. 

II TOLLIT. 
TZAR. m. CZAR. 




-■■■^ 



m. 



U. Aquesta Metra 's protlueix juntant els llavis per 
la seua part extrema y abultantlos un pocli tenint la 
llengua aplanada, y estaiit el vel del paladar en es- 
tat natural. D' aquesta manera 's forma un conduele 
bastant Uarcli y quin forat de sortida és molt reduit. 
En tal disi os'Cíó 's dona eixida al aire sonor y re- 
sulta 'I só articuiat u. V. || Després de e y 9 se liqui- 
da si la segueix e o i, com: en guerra, quimera. U. II 
conj. disjunctiva en llocli de o, pera evitar la cacofo- 
nía quan el mot segiient comenta per o, coni: plata n 
or. Ü II Interj. que serveix pera queixarse. U. || adj. y 
m. Un II f. Pega de iiietall que usen els tipógrafs y 
enquadírnadors pera marcar la lletra u. U. || Punxó 
d' acer pera gravar aquesta vocal. U. || Pega plana 
de nietall o trog de cartró oat hi ha retallada aques- 
ta lletra. U. jj Quím. Abreviatura d' Urá. U. 
U. adj. HU. II UN. II ALGÚ. . 

UATITA. f. Min. Substancia mineral que 's presen- 
ta baix 1' aspecto de coto fluix. Uatita. 

UBACH, GA. adj. Ombrívol. Opaco, sombrío. || 
Trist y nielancó ich. Opaco. 

UBAGA. f. Partida de térra situada de cara al 
Nort, o siga d' esquena al sol. 

UBAGÓS, A. adj. Lloch d' ubaga; mancat de sol. 
UBALT. n. p. Ubaldo. 

UBARCA (Cap d'). Hidrol. Cap de la costa NO. de 
r illa d' Ibig.i (Balears). 

UBAT. ni Ter. ibicench. Albat. Párvulo muerto. 
UBELTA. f Ter. Faldilla interior que durant 1' h¡- 
vern porten les dones demunt de les enagües. Vuel- 
ta, refajo. 

UBERDA. f. Ter. ibicench. Aubarda. Albarda. 
UBÉRRIM, A. adj. sup. Molt abundant y fértil. 
Ubérrimo. 

UBERT, A. adj. Aní. y 'Is seus deriváis. OBERT. 
ÉSSER EN UBERT. fr. Ant. ESTAR EN DESCOBERT. 
UBERTAT. f. ABUNDOR. 

UBICACIÓ. f. L' estancia o colocació d' una cosa 
en cert y determinat llocli. Ubicación. 

UBIQÜITARI, A. adj. y s. Sect. rell. Secta del pro- 
testantisme que nega la transubstanciacíó, assegnrant 
que 'I CCS de Jesucrist, per causa de la seua divini- 
tat, está present a 1' eucaristía com a tots els llochs. 
Ubicuitario. 

UBIQÜITAT. f. Estat y facultat de lo qu' és a tot 
arreu. Ubicuidad. || Fig. Activitat y dilligencia d' al- 
gunes persones que poden atendré a molts assumptes 
y sembla qu'estiguin en varis llochs al ensems. Ubi- 
cuidad. 

UBIQUO, A. adj. Que té '1 dó d' ubiqüitat. Ubicuo. 
UBRE. f. Pit o mamella de les femelles deis qua- 
drúpets. Ubre. 

UBRIACAR. V. a. emborrAtxar. || S' usa mes co- 
muuanient com recíproch. Embriagarse. || Met. r. 
Enagenarse. 

DIC. CAT. — V. III.— 16. 



U8RIACARSE. V. r. Emborratxarse.l|EMBRtAOARES. 

UBRIACAT, DA. p. p. del verb UBRIACAR. Em- 
briagado. 11 UBRIACH. 

UBRIACH. m. BORRATXO. || Met. enaoenat. 

UBRIAGADOR, A. adj. EMBRIAGADOR. 

UBRIAGUESA. f. BORRATXERA, ENAGENACIÓ. 

UBRIR. Y Is seus derivats. OBRIR. 

UCA. f. Bot. Mena de plantes graminies de nom- 
broses especies originarles del antich continent, uti-' 
lisantles pera nodrir el bestiar. Uca. 

UCÁ. Ter. ibicench. Veu que s' apropia a 1' illa pera 
cridar. || AUCAR. 

UCÁS. m. Edicte o manament de 1' emperador de 
Russia. Úcase. 

UDEA. f. Mit. Sobrenóm de Prosserpina. Udea. II 
Zool. Mena d'insectes lepidópters piralits, molt cone- 
guts per tota Europa. Udea. 

UDOL. ni. Acte y efecte d' udolar. Aullido, aúllo. 
II Guinyol horrible que fan els gossos quan están 
tancats. Aullido. || Els crits nielancólichs y horribles 
del qui pateix un gran torment o dolor. Aullido. 

UDOLADOR, A. s. L' animal que udola, y també 
la persona que 's llanienta ab grans crits. Aullador. 

UDOLAMENT. m. Ant. UDOL. 

UDOLAR. V. n. Fer un crit o llament trist y espan- 
tos. Se diu en particular deis gossos y llops. Aullar. 

UDÓMETRE. m. Instrument pera amidar la quan- 
titat de pluja que cau a un lloch determinat. Udó- 
metro. 

UDURA. Geog. ant. Nom de Sampedor, prov. de 
Barcelona, en temps deis romans. Segons altres, és 
el nom antich de Cardona, de la meteixa provincia. 

UEST. m. OEST. 

UF! Intergecció pera demostrar fadiga o sofoca- 
do. ¡U« 

UFA, NA. adj. Envanit, presumptuós. Ufano. || Dlt 
deis arbres o plantes; pompos, vert, orgullos. Loza- 
no, frondoso, vicioso, lascivo. || Met. Satisfet, ale- 
gre, content. Ufano. || Gallart, bigarro, airós. Lo-' 
zano. 

estar molt ufA. fr. Estar alegre y airós. Estar lo- 
zano; jugar de lomo. 

UFANA, f. La verdor, tendror y frondositat de les 
plantes. Lozanía, vicio, verdura. II L' hermosura y 
adorno de tulles ais arbres. Frondosidad, pompa, 
ufanía, jj Met. Abundor y afluencia de paraules. 
Frondosidad, afluencia. 

FER MOLTA UFANA, fr. Criarse ab molt orgull y 
frondositat els arbres y plantes. Lozanear, enviciarse, 

LA UFANA. Loe. ant. LO DEMÉS. 

MOLTA UFANA Y POCA GRANA. Ref. MOLTA FRESSA 
Y POCA ENDRESSA. 

POSAR UFANA, fr. Treufc ffloltes fullea les plantes. 
Enviciar. 



122 



ULM 



ULT 



UFANAMENT. adv. m. Vanament, superbiosa- 
ment. Ufanamente. 

UFANARSE, v. r. ENVANIRSE. 

UFANESA. f. UFANA. 

UFANÍA, f. UFANA. 

UFANiSSIM. adj. sup. Molt ufa. Ufanísimo. 

UFANITAT. f. UFANA. 

UFANOR, f. UFANA. 

UFANOS, A. adj. La planta que fa ufana. Lozano, 
lujuriante. 

UFANOSAMENT. adv. tn. D' una manera ufanosa. 
Ufanosamente. 

UGIER. ni. UIXER. 

UGUET (Joan Just). Biog. Escriptor de mitjans 
del sigle XIX. que va publicar una nuinió d' obres de 
imaginado bastant ben escrites. A 1' any 1865 varen 
estamparse Los mandamientos de la ley de Dios y El 
remordimiento ó la fuerza de la conciencia, noveles 
que reflecten 1' estil d' aquell femps; a 1' aiiy 1867 el 
poema Los almogávares y '1 1878 Las primeras belle- 
zas del mundo, ó sea la Santa Biblia puesta en forma 
episódica y dialogada. 

UHISSAR. V. a. Fer esternuts. Estornudar. 

UI! interj. UY! 

UIX! Veu que 's fa pera fer fugir o espantar a al- 
guns animáis. ¡Zud! 

UIXER. m. Criat de palau o porter. N'hi ha de va- 
ríes menes. Ujier. |1 — D' ARMES. Criat o ministre que 
antigament tenía '1 cárrech de la custodia y guarda 
de les armes del rei. Ujier. || —DE CAMBRA. Criat del 
reí que assisteíx a 1' antecambra pera cuidar de la 
porta y deixar entrar no mes que 'Is que deuen en- 
trar. Ujier. 

UIXOL. m. AIXOL. II Aixa curta usada péls cons- 
tructors de carros. 

ULÁ. V. a. Ter. ibicench. Olorar. Oler. 

ÚLCERA, f. Med. Llaga fonda causada per algún 
humor acre y corrosiu, y per extensíó se diu també 
de qtiaisevulla llaga, encara que siguí poch fonda. 
Úlcera. || La llagueta que sol eíxír ais infants a la 
boca per la continuació del mamar y pél calor de 
la llet. Úlcera 

ÚLCERA DE DUES VORES: CRIVELLA. 

ÚLCERA DE SEMEN: BÚA. 

ÚLCERA TELEFIANA. La maligna, anomenada aixís a 
causa de la ferida que Aquiles va fer a Telefo. Úlcera 
t ele f lana. 

ULCERACIÓ. f. Med. Corrossió del humor a alguna 
part del eos que ocasiona la úlcera. Ulceración. 

ULCERAR. V. a. Med. Llagar, causar úlcera. Ulce- 
rar. II També s' usa com reciproch. Ulcerarse || Met, 
També s' aplica a les injuries que deixen recort y 
triguen molt a oblidarse. Ulcerar. 

ULCERARSE, v. r. LLAGARSE. 

ULCERAT, DA. p. p. y adj. Med. Ulcerado. 

ULCERATIU, VA. adj. Med. Lo que causa o pot 
causar ulceres. Ulcerativo, ulcerante. 

ULCERÓS, A. adj. Med. Lo qu' és pié d' ulceres. 
Ulceroso. 

ULEMA. f. Doctor de la llel, entre 'Is turchs. 
Ulema. 

ULIDIA. f. Zool. Mena d' insecfes dípters atericers 
ipuscits, originaris d' Europa. Ulidia. 
. ULITIS, f. Med. Iiflamació de la membrana muco- 
sa de les genives. Ulitis. 

ULIVACA. f. Oliva. Lechuza. 
• ULMACI, A. adj. Bol. Semblant al olm. Ulmáceo. 

ULMARIA. f. Bot. Planta de la fam. de, les rosa- 
cíes, de carnes tesses, estriades y pelades, de fulles, 
dentades, flors blanques y arrels fibroses. Reina de 
los prados, ulmaria. ^ 



ULMARIAT, DA. adj. Bot. Pertanyent o semblant 
a la ulmaria. Úlmariado. 

ULMAT. ni. Quim. Sal produida per la combinació 
del ácit úlmicli ab una base. Ulmato. 

ULMINA. f. Bot. Substancia particular que 's tro- 
va a r escoria de l'olm. Ulmina. 

ULNA. f. Anat. Un deis ossos que van desde M col- 
ze fins al puny. Ulna. 

ULNARI, A. adj. Med. Lo que 's refereíx al cúbit 
o ulna. Ulnario. 

ULOBOR. m. Zool. Mena d' aragnits araneits que 
son abundosos a Europa, y formen les seues trenyi- 
nes en disposició lioritzontai. Ulóboro. 

ULOCERITS. m. pl. Zool. Divisió formada per in- 
sectes coleopters de la mena de curculíonüs, pera 
classiHcar els que teñen la trompa punxaguda, cur- 
tes les antenes, y el eos c líndrich y estret. El seu 
tipus és el genre ulocer. 

ULOFOBIA. f. Aversió ais propis filis. Ulofobla. 

ULOMA. f. Zool. Mena d' insectes coleopters hete- 
rómers taxicornis diaperals que's troven ais diversos 
índrets del mon. 

ULONCIA. f. Med. Inflor de les genives. Uloncia. 

ULÓPIT. m. pl. Zool. Insectes hemipters arcópits. 
Ulópido. 

ULORRAGIA. f. Med. Hemorragia de les genives. 
Ulorragia. 

ULRICH. n. p. Ulrlco. 

ULTERIOR, adj. Lo que és a la part de allá d' al- 
gún lloch o territori. Ulterior. || Lo que "s diu o's fá 
després d' una altra cosa. Ulterior, posterior. || Lo 
que está per vindre. Ulterior, futuro, venidero. 

ULTERIORMENT. adv. m. Posteriorment, després 
de lo que s' ha dit o s' ha fet. Ulteriormente. 

ULTÍLECH. m. La despedida del autor, que solía 
anar al fí d'una obra. Ultílogo. 

ÚLTIM, A. adj Final, lo que no té cap altra cosa 
després de sí. Último. || Lo que en algún ordre o suc- 
cessíó de coses se considera en lo derrer lloch. Últi- 
mo, postrer, postrero, postrimero, postremo. || Lo 
mes remot, distant o retirat. Último. || Lo mes exce- 
lent y superior de la seua mena, y a voltes se pren 
també per lo pitjor de tots. Ultimo. || El qui está 
mes enfora y apartat de tots. Último. || De fresch, 
acabat de poch tenips. Último. || El recurs o provi- 
dencia eficáq que's pren després de vista la inutili- 
tat de tot lo íet anteriorment. Último. || El fí o terme 
a que 's dirigeixen les accions Último, blanco, tér- 
mino. II Parlant de jochs, el jugador derrer qu' és al 
costat esquerre del qui es má. Zaga, pie, cola. 

ESTAR ALS ÚLTIMS. fr. Estar molt proxím a morir. 
Estar á lo último ó á los últimos. \\ Previndre a aquell 
que parla que ja está entes l'assumpte. Estará lo 
último, calar. \\ Estar próxim a succeir alguna cosa. 
Estar á punto de. 

NO ÉSSER DELS ÚLTIMS. fr. No descuidarse algú a 
acudir prompte a alguna part d' ont ne pot treure 
profit. No ser de los últimos. 

PER ÚLTIM. m. adv. ÚLTIMAMENT. 

RECORRER AL ÚLTIM. fr. Váldres del últira recurs. 
Tomar el último recurso. 

ULTIMADAMENT. adv. m. p. u. y 

ÚLTIMAMENT. adv. m. Finalment. Últimamente, 
Analmente, al cabo, por último. || Novament. Últi- 
mamente, recientemente, nuevamente. || Fins al 
últim. Supremamente, últimamente. 

ULTIMAR, v. a. Enllestír, acabar, terminar una 
cosa. Ultimar. 

ULTIMAT, DA. p. p. del verb ULTIMAR. 

ULTIMÁTUM, m. Intimació definitiva y perempto- 
ria que una potencia comunica a una altra abans de 
rómprehi les negociacíons. És parauía llatina. Ulti- 
mátum. 



ULL 



OLL 



123 



ULTIMITAT. f. Qualitat de lo iiltim. Ultimldad. 

ULTRA, prep. Ilatina. Mes enllá. Más allá, ultra. 
II Ademes. Ultra, además. |1 oltra. 

ULTRA MESURA, fr. Sobretot, iiioltíssim, en des- 
mesura. 

ULTRAÍSME. m. Exageració en les opinions polí- 
liqíies. Ultraísmo. 

ULTRAJAR. V. a. ULTRATJAR. 

ULTRALLIBERAL. adj. Exageradament Iliberal. 
Ultraliberal. 

ULTRAMAR, m. Lo de l'altra part del mar. Ultra- 
mar. II Pint. Color blau, molí fí, viu y permaiient en 
tota especie de pintura, fet de la pedra llapisláguli 
calcinada. Ultramar, ultramarino. Il ultramar. 

ULTRAMARi, NA. adj. Lo qu' és de 1' altra part 
del mar. Ultramarino, trasmarino, jj adj. substanti- 
va!. Noni colectiu deis productcs de América y espe- 
cialment del sucre, café, cacau y altres. Ultramari- 
nos. II OLTRAMARi. 

ULTRAMONTÁ, NA. adj. Lo qu' és a 1' altra part 
de les montanyes. Ultramontano, ultrapuertos. || 
Relatiu al ultramontanisme. Ultramontano. || OLTRA- 
MO.NTÁ. 

ULTRAMONTANISME. m. Sistema que defensa 
el poder absolut y infalible del papa. Ultramonta- 
nismo. 

ULTRAMORT. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Foixá, prov. de Qirona. 

ULTRANZA (A), m. adv. Resoltament, sense repa- 
rar en perills. A todo trance. 

ULTRAPIRINENCH, CA. adj. De 1' altre costat 
deis Pirineas. Ultrapirinaico. 

ULTRAPIRINEUS, m. pl. Les terres de l'altre cos- 
tat deis Pirineus. 

ULTRAPORTS. m. pl. Les terres de l'altre costat 
deis ports. Ultrapuertos. 

ULTRARREIALISTA. m. y f. Reialista exagerat. 
Ultrarrealista. 

ULTRARREVOLUCIONARI, A. s. y adj. Qui vol 
arribar a mes de lo que's proposen els revoluciona- 
ris en general. Ultrarrevolucionario. 

ULTRATGE. m. Injuria, maltracte, despreci d'obra 
o de paraula. Ultraje. || L' acte d' ultratjar. Ultraja- 
miento. 

ULTRATJADOR, A. m. y f. Qui ultratja. Ultraja- 
dor. II adj. Lo que causa o inclou ultratge. Ultra- 
joso. 

ULTRATJAR. v. a. Injuriar, maltractar d'obra o 
de paraula. Ultrajar. || Tractar a algií ab despreci. 
Ultrajar. 

ULTRATJAT, DA. p. p. y adj. Ultrajado. 

ULTRATJÓS, SA. adj. Que causa o inclou ultrat- 
ge. Ultrajoso. 

ULTRATJOSAMENT. adv. m. Ab ultratge. Ultra- 
josamente. 

ULTRATUMBA, adv. m. Mes enllá de la niort o 
després de la mort. Ultratumba. 

ULTRATUMBA. ULTRATOMBA. 

ULTRES. m. pl. Partidaris de les doctrines exage- 
rades. Ultras. 

ULTRIU, A. adj. Venjatiu, rencores. Vengativo. 

ULULAR, v. a. y deriváis, udolar. 

ULVA. f. Bot. Mena de plantes ficies zooperies, de 
especies cosmopolites que serveixen de nutricio. 

ULVINA. f. Bol. Plantes ficies que creixen en di- 
ferentes infusions aqüoses de les plantes conserva- 
des pels apotecaris. 

ULL. m. Orgue colocat al cap del animal; regular- 
inent son dos, per medi deis quals rebem les sensa- 
cions de la vista. Es un deis meinbres del nostre 
organisiue q .e presenta major complicació. Ojo. || El 



forat que teñen algunes coses pera enfilarles, coni 
son els grans de rosari, les perles, etc. Ojo. || El fo- 
rat o anell ont s' hi fica '1 mánech de algunes ferra- 
mentes, com l'aixada, el martell, etc Ojo, anillo. || 
Cada un del céicols de colors que teñen els pavos 
reials al extrem de cada ploma de la cua. Ojo. |í El 
arch del pont per ont hi passa Talgua, y també el 
que té 'I molí pera que hi entri la que fá anar la 
mola. Ojo. II L' anell de cada estreb ont s' asscgura 
la corretja que penja de la sella. Atriceses.rcos, 13. 
II Cada un deis buits o cavitats que hi há a la molla 
del pá, formatge y altres coses esponjoses. Ojo. || 
Cada una de les malíes de que's componen els filats. 
Ojo, malla. || L' interior y mes apretat d' algunes 
verdures, com de la col, I'enciám, etc. Cogollo, re- 
pollo. II Mena de coronela que queda a les peres y a 
algunes altres fruites a la part ont hi havía la flor. 
Ojo, ombligo. II Senyal com una bombolleta que dei- 
xen els vidriers al centre d' algunes peces, com al 
sol d' alguns vasos, etc. Ombligo, cjo. 1| El Ilustre, 
vista o aspecte d'alguna roba. Ojo. || En la Metra e, 
aquella obertura que té al cap y la distingeix de la 
c. Ojo. II Entre estampers, la dimensió de la lletra. 
Ojo. II Náiit. El forat per ont passen els caps, cordes, 
etc. Ojo. II Forat que hi há al mitg de la mola per ont 
cau el grá desde I' esclop. Ojo. [[ Nota o senyal que's 
posa al niarge de algún escrit o imprés. Ojo. || Entre 
tiradors d' or, forat de la fílera per ont van intro- 
duint el metall pera aprimarlo y estirarlo. Ojo. || Al 
fré, paratge a que s' afirmen les cabe^ades. Ojo. || 
Cada malla del entreteixit del mandró, ont s'hi posa 
la pedra. Malla, ojo. || Atenció, cuidado o adverten- 
cia. Ojo. II Expr. De carinyo o obgecte d' ell, y s'usa 
regularment en plural. Ojo. || BORDÓ, 5. || lluna, 4 ll 
Obertura entre montanyes per la qual corre un riii, 
com un de Ter, Ull del Carona, etc. II sella, 2. j] El 
espai buit que hi há entre la barana de la escala des- 
de baix fins dalt. Ojo. || Forat rodó per ont ix 1' ai- 
gua d' un rech o cequia. Ojo. || pl. Se pren per la me- 
teixa vista. Vista, ojos. || En la Sagrada Escriptura 
se pren moltes vegades perintenció. Ojos, intención. 
II Fam. Se pren per les ulleres, y així se diu: s' lia 
deixat els ulls a casa; porta quatre ulls. Ojos. |l Usat 
com intergecció denota vigilancia. Ojos. 

ULL DE BOU. Bot. Planta de la fam. de les co.Tipos- 
tes. CAMAMILLA PUDENTA. || Altra planta de la fam. 
de les zigofilácies. Caixals de vella. || Ornit. Aucell 
indígena que és essencialment insectívor. Troglodita. 
II Arquit. Finestral deis edificis en forma oval o ro- 
dona. Ojo de buey. || Forat rodó pera donar cla- 
ror a algún quarto, y a les portes de les celdes de 
alguns colegís, pera observar si'ls colegíais estudien 
durant les hores senyalades. Ojo de buey. \\ Fam. Do- 
tola de quatre. Ojo de buey. \\ Fam. ulls DE CaláPat. 
II Clotet que sol fer al formatge, a la molla del pá, 
etc., quan está ben pastat. Ojo. || Claricía al horitzó 
o al cel ennuvolat. Despejo. \\ Olleta petita pera escal- 
far caldo. Pucherito, pucheríllo, pucheruelo. || Náut. 
PeQa de fusta quasi cercolar o de la figura d' una 
ansa, que disminueix progressivament de corbitat 
envers un deis vértices. Cuadernal ú ojo ó motón cie- 
go, vigota ciega, ojo de buey, branque. || Náut. Boira o 
nuvolet que's presenta sol a certs punts del mar y 
de prompte se n' hi afegeixen d' altres, y Heneen de 
sí un vent impetuosíssim capá? de tirar a íons a 
qualsevulla embarcado que aga és ab alguna vclá 
estesa. Ojo de buey. -^ 

ULL DE COL. La part blanca y tendrá del mWg. ¡Eo- 
gollo. "' d"> 

ULL DE CUL. Fam. CÉS. ■ •"'■' 

ULL DE OAT. Fam. El blau. Generalment s' usa en 
plural. Ofo de gato. || Min. Pedra preciosa de colora 
irisa ts. Ojo de gato. ' 

ULL DE PERDiu. Entre passamaners travall que té 
la figura d' un ull petit. Ojo de perdiz. || Bot. Planta 
de la fam. de les ranunculacies parescuda a la péúU 
nia. Gota de sangre, ojo de perdiz, saltaojos. ').*í 



124 



ULL 



ULL 



ULL DE POLL. Arreleta que "s fá al mitg d' una du- 
ricia, comunainent ais dits deis peus per la opresió o 
fregament del calgat, y s' anomena així per la figura 
que fa d' un ull de poli, y 's pren per tota dita duri- 
cia. Ojo de pollo, callo, clavo. 

ULL DE TORT. Ull dolent, maligne, pervers, y tam- 
bé el qui pateix aqueix delecte. Turnio, oro revuelto, 
ó torcido, ó atravesado, ú ojos de bitoque. 

ULL GASSÓ: ULLS DE GAT. 

ULL GIRAT. Motiu del qui té 1' ull tort. Ojo de be- 
sugo. 

ULL NEGRE. Ictíol. Cert peix, mena de rajada plena 
d' uUs. Oblado, ojo negro. \\ pl. Se diu del subgecte 
que té 'Is ulls negres. Ojinegro. 

ULLS BLANCHS. Motiu que 's dona al qui 'Is té 
blanchs, de modo que sembla que no hi tingui nina. 
Overos. 

ULLS BLAUS. S' aplica ais ulls d' aquest color, y 
també al subgecte que 'Is té. Ojizarco, ojos azules ó 
garzos. 

ULLS BRILLANTS. OJOS centelleantes. 

ULLS DE CAlApat. Els que son molt abultáis y sem- 
blen sortirsen del cap. Oios de zapo, ó preñados, o re- 
ventones, 6 saltones. 

ULLS DE GAT. ULL DE GAT, 1. 

ULLS DE GOS. Motiu que 's dona a qui 'is té de co- 
lor gris obscur. Ojimoreno. 

ULLS DE METALL. Min. Mena de claus que 's troben 
al mitg d' una veta y que, en mes o menys extensió, 
acaben en un travall perpendicular. Ojos de metal, 
clavos. 

ULLS DE PUSSA. Se diu d' aquell que 'Is té molt pe- 
tits. Ojitos, ojos pequeños. 

ULLS ESGARRIATS. Els que miren o registren ab cu- 
riositat tot quant se 'Is presenta. Oíos curiosos ó 
errantes. 

ULLS ESQUEIXATS O ESQUINQATS. Els que essent 
gians se discobreixen molt per causa de 1' amplitut 
de la seua órbita. Ojos rasgados. 

ULLS HI HÁ QUE DE LLEOANYES S' ENAMOREN. ReJ. 
Ensenya que 'I gust no 's governa sempre per la rao. 
O/os hay que de légañas se enamoran ó se pagan; para 
el amor no hay cosa fea; quien feo ama, hermoso le pa- 
rece 

ULLS MOLLS O MOLL D' ULLS. El qui habitualment 
els té carregats o plorosos, o que pateix fluxió conti- 
nua. Cegajoso, cegatoso, ojos tiernos, tierno ó blando 
de ojos. II Qui fácilment plora. Ternejón, ternerón. 

ULLS VIUS. Els molt alegres que denoten molta vi- 
ves a. Ojos vivos, brillantes, bulliciosos, bailadores, 
ojirrisueño, ojialegre. 

ABAIXAR ELS ULLS. fr. Mirar ab modestia y humili- 
tat. Bajar los oios ó la vista. 

AB ALTRES ULLS m. adv. Ab diferenta afieló y de 
diversa manera qu" abans. Con oíros ojos. 

AB ELS ULLS. m. adv. OCULARMENT. 

AB TANT D' ULL. m. adv. TOTSTEMPS. 

AB ULLS AIXUTS. m. adv. Sense ploiar. Sin derra- 
mar lágrimas. 

ALEGRE D' ULLS: ULLS VIUS. 

ALQAR ELS ULLS AL CEL. fr. Met. Alqar la conside- 
rado a Deu iiiiplorant el seu favor. Alzar ó levantar 
los oios al cielo ó el corazón á Dios. 

ANAR ALGUNA COSA ALS ULLS DEL CAP O DE LA 
CARA. fr. Anar molt cara o ésser de molta estimado. 
Costar un ojo, valer un ojo de la cara. 
ANAR D' ULLS. fr. CAURE DE MORROS. 

ANÁRSELiN ELS ULLS A ALGÚ. fr. Met. Indica r ansia 
ab que algú desitja alguna cosa. Sallársele los oios ó 
las niñas de los ojos. 

A ULL O A BELL ULL. m. adv. A bulto, sense pés ni 
mesu a. A ojo, ó á ojo de buen cubero, á bulto. 

A ULLS CLUCHS O CLUQUENTS. m. adv. Sense repa- 
rar en inconvenients ni en perills que poden oferirse. 
A cierra ojos, á ojos cerrados, á cegarritas, á ciegas. 
II Precipitadament, sense cuidado ni repar. A cierra 
ojos. 



BON ULL O BONS ULLS. L' agrado o estimado ab 
que 's mira a algú o a quelcom. Generalment s' usa 
ab el verb MIRAR, com: el mira ab bons ulls. Buen ojo 
ó buenos ojos. 

CAURE AL ULL. fr. Agradar molt algún obgecte que's 
veu. Henchir ó llenar el ojo. 

CAURE o SALTAR ALS ULLS. fr. Ésser Clara y evi- 
dent alguna cosa. Saltar ó venirse á los ojos; dar en 
los ojos. 

CLAVAR ELS ULLS. fr. Mirar ab particular cuidado 
y atenció. Clavar los ojos ó la vista. 

COM ELS ULLS AB QUE 'L MIRA, O COM ELS ULLS DE 
LA CARA. Expr. COM LA NINA DEL ULL. 

CREURE A ULLS CLUCHS. fr. Creure fermament y 
sense examen. Creer á oios cerrados. 

DEVANT DELS ULLS D' ALGÚ. Expr. A la seua pre- 
sencia. A los ojos, á la vista, en presencia, delante de 
alguno. 

¡DITXOSOS ELS ULLS QUE 'L PODEN VEUREi Expr. 
S' usa quan se troba a algú després de molt temps de 
no veurel. ¡Dichosos los oios que ven ó pueden ver á 
usted! 

DORMIR AB ELS ULLS OBERTS. if. Estar ab prccau- 
ció y cuidado pera no deixarse sorpendre ni enga- 
nyar. Dormir con los ojos abiertos, avivar los ojos-. 

ENTELARSE 'LS ULLS, fr. Pendre r apariencia o 'I 
semblant de vidre, qu' és senyal de morir aviat el 
malalt. Vidriarse, quebrarse los ojos. 

EN UN OBRIR Y TANCAR D' ULLS. fr. adv. En un mo- 
ment, ab extraordinaria brevetat. En un abrir de ojos 
ó en un abrir y cerrar de ojos; en un volver de ojos, en 
dos paletas. 

FER BONS ULLS. fr. Observar ab cuidado. Estar con 
tanto ojo. 

FERHI ULLS O FER UNS ULLS COM UNES TARONGES. 
fr. Mirar 'alguna cosa ab molta atenció mostrant de- 
sitjarla. Echar el ojo ó tanto ojo. 

FER ELS ULLS GROSSOS. fr. Dissimular, fingir que no 
s' ha vist alguna cosa. Hacer ¡a vista gorda. 

FER MAL D' ULLS. fr. Desagradar una cosa. Dar en 
los ojos, ofender ¡os ojos, quebrar los ojos. || Mostra 'I 
desitg que 's té d' alguna cosa que no 's pot lograr. 
Los ojos se abalanzan, los pies cansan, las manos no 
alcanzan. 

FERSE TOT ULLS. fr. Met. Estar solícit y atent pera 
conseguir o fer alguna cosa que 's desitja. Hacerse 
ojos. II Mirar ab molt cuidado y atenció alguna cosa. 
Ver con muchos ojos ó ser todo ojos. 

FER ULL. fr. Met. Se diu del malalt que dona mos- 
tres d' anar bé. Alear. \\ Parlant de les plantes, treu- 
re '1 borró. Germinar, echar yemas, pulular, brotar, \\ 
Comentar a clarejar el c I després de núvol. Desen- 
capotarse, despejarse el cielo. || TREURE ULL. 

FER ULLS. fr. OBRIR ELS ULLS, 

FER veure'ls ULLS VERTS. fr. Fam. Costar una cosa 
molt travall y afany. Hacer sudar la gota gorda. || No 
poguer reduir a algú a que faci lo qu' és de rao. No 
poder hacer carrera con alguno. 

FICAR PÉLS ULLS. fr. Introduir o fer pendre alguna 
cosa contra la voluntat de qui la pren. Meter por los 
ojos. 

FINS ALS ULLS. ni. adv. Pondera 1' excés d' alguna 
cosa ab que algú's troba o d' alguna passió que sent. 
Hasta los ojos. 

GIRANT D' ULLS. fr. ULLADA. 

GIRAR ELS ULLS. fr. Torcéis al temps de mirar. Vol- 
ver los ojos. 

GIRAR els ULLS EN BLANCH. fr. Girarlos de modo 
qu' 6n prou feines se 'Is lii vegi mes que '1 blandí. 
Poner los ojos en blanco. 

JA 'T FARÁN O JA LI FARÁN OBRIR ELS Ul LS. fr. Ex- 
plica que la experiencia, els travalls y 'is contra- 
temps fan prudents ais liomens. Potros cayendo y mo- 
zos perdiendo van asesando. 

LLAMBREGAR ELS ULLS. fr. LLAMBREOAR. 

LLEVARSE 'LS ULLS. fr. Se diu de dos que 's bara- 
llen ab molta malicia. Sacarse los ojos. 



ULL 



ULLA 



125 



LO QUE LS ULLS NO VEUEN EL COR NO DOL Ref. De 
nota que les llástiiiies que son lluny se senten menys 
que les que 's teiien a la vista. Ojos que no ven, cora- 
zón que no siente. 

ELS ULLS Ll FAN LLUMENETES. Expr. fam. S' aplica 
al qui está mitg borratxo, perqué li brillen els ulls 
ab els vapors del vi. Le hacen candelillas los ojos. 

ELS ULS S' HAN DE FRtOAR AB EL COLZE. Loc. Dona 
a entendre qu'als ulls res els danya tant com fregar- 
los o anarlos putinejant. Al ojo estregarle con el codo; 
quien quiera ojo sano, álese la mano. 

MENJAR AB ELS ULi.S. fr. Met. Indica '1 modo irat y 
terrible ab que algíi mira a un altre, o la passió ab 
que's miíaáqui s' Cílim-A, Comer ó tnigar con ¡a vista. 

MES Hi VEUEN QUATRE ULLS QUE DOS. Loc. met. De- 
nota que les resolucions ixen niés acertadas consul- 
tantles ab altres, que no pas pél dictamen del meteix 
interessat. Más ven cuatro otos que dos. 

MIRAR AB BONS O MALS ULLS. fr. Mirar alguna cosa 
ab afició y carinyo o al contrari. Mirar con buenos ó 
malos ojos. 

MIRAR AB L' ULL ESQUERRE O DE MAL ULL. fr. Tin- 
die malicia a algií. Mirar de mal ojo ó de rabo ó ra- 
badilla de ojo. 

NO ACLUCAR L' ULL O 'LS ULLS. fr. No poguer dor- 
mir en tota la nit. No pegar el ojo ó los ojos. 

NO ALQAR ELS ULLS DE TERRA, fr. Mirar a térra per 
huniilitat y modestia. No levantar los ojos. 

NO APARTAR ELS ULLS D' ALGUNA COSA. fr. Mirarla 
fixa y contínuament. No quitar los ojos. 

NO DEIXARSE ULLS. fr. Fatigarsels, mirar molt y ab 
atenció alsuna cosa. Desojarse, despestañarse. 

NO estaría CONTENT ENCARA QUE Ll TREOUESSIN 
ELS ULLS. Loe. Contra aquells que son de mal acon- 
tentar. No toméis menos de cinta de plata; no estaría 
contento aunque le ahorcasen. 

NO PERDREHI L ULL. Loc. Icr. NO PERDREHO DE VIS- 
TA; NO DEIXARHO D' ULL. 

NO TINDRE ONT GIRAR ELS ULLS. Ref. NO SAPIGUER 
ONT GIRARSE. 

¿NO TENS ULLS? Loc. Se diu al qui tenint alguna 
cosa molt aprop, no la veu. ¿No tienes ojos? ¿eres cie- 
go? ¿tienes telarañas ó cataratas en los ojos? 

OBRIR L'ULL Loc. Aconsella estar alerta pera apro- 
fitar la ocasió qiian se presentí. Ojo avizor ó al mar- 
gen. 

OBRIR ELS ULLS. fr. Met. Obrar ab cuidado y vigi- 
lancia pera no deixarse enganyar. Abrir ó avivar el 
ojo; estar con tanto ojo, con el ojo ó con el ojo tan lar- 
go. II Met. Fer entendre a aigú lo que ignora, tant en 
bé coin en nial. Abrir los ojos á uno. || Conéixer les 
coses com elles son, pera tréuren profit, o pera evitar 
perjudici. Abrir los ojos. 

PARLAR AB ELS ULLS. fr. Donar a entendre alguna 
cosa ab una mirada. Hablar con los ojos. 

PASSARHI 'LS ULLS. fr. Regonéixer superficialment 
alguna cosa. Dar un vistazo ó una ojeada || Llegir su- 
perficialment algún escrit. Pasar los ojos ó la vista, 
leer ligeramente. 

PENSANT S NYARSE S' HA TRET ELS ULLS. Ref. Ab 
que 's denota '1 mal resultat d' alguna cosa que s' ha 
fet a fí de bé. Penséme santiguar y quebréme el oio. 

PLORAR AB TOTS DOS ULLS. tr. Pondera una perdua 
gran o un contrateinps que succeeix a algú. Llorar 
con ambos ojos. 

PLORAR AB UN ULL. fr. Met. No tindre tant senti- 
ment com aparenta. Llorar con un ojo. 

PLORAR O RAJAR LOS ULLS. fr. Tíndrehi flnxió O 
tíndrcls liuinits. Tener los ojos húmedos, lagrimar 

PORTARSEN LOS ULLS, LA VISTA, fr. Atreure algú o 
alguna cosa I' atenció del qui ho veu. Llevará llevar- 
se los ojos. 

POSAR DEVANT DELS ULLS. fr. Convencer ab la rao 
o ab la evidencia. Poner ante los ojos. 

POSAR LOS ULLS. fr. Mirar ab atenció. Poner los 
ojos. II tr. Met.. Solicitar y pretendre alguna cosa. 
Poner ¡os oíos. || Aficionarse a alguna cosa. Ponerlos 



ojos. II Elegir, especlalment quan se pot triar. Echar 
¡a vista. 

QUATRE ULLS. Nom que 's dona vulgarment a qui 
porta ulleres. Cuatro ojos. 

SALTAR ALS ULLS. fr. Met. Ser alguna cosa molt 
clara y evidenta. Saltar ó dar en los ojos, venirse á 
los ojos. 

SALTAR ELS ULLS DEL CAP. fr. Met. Desitjar ab 
ansia alguna cosa. Saltársele los oios ó las niñas de 
los ojos. II Tindre Is ulls molt vius, alegres y bulli- 
ciosos. Bailar ¡os ojos. 

TANCAR, CLOURE O ACLUCAR ELS ULLS. fr. Morir. 
Cerrar el oio ó ¡os ojos. || Dormir. C rrar ¡os ojos. || 
Subgectar I' enteninient al dictamen d' altre. Cerrar 
¡os ojos. II FER ELS ULLS GROSSOS. || Obeir sense exa- 
men ni répiica. Cerrar ¡os ojos. 

TANTS ULLS O ESTAR AB TANTS ULLS. LoC. Que avi- 
sa '1 cuidado ab que 's deu mirar a qui pot ésser 
sospitós Tanto ojo ó estar con tanto oio. 

TAPARSE 'LS ULLS. fr. Met. Que ademes del sentit 
recte significa no volguer assentir o subgectarse a la 
rao per clara que siguí. Vendarse los ojos. 

TINDRE ALS ULLS. fr. Tindre devaut. Tener á la vista 
ó delante de los ojos. || Met. Tindre alguna cosa pre- 
sent, no descuydarla. Tener á la vista. 

TINDRE BON ULL. fr. Tindre discerniment o cop fl 
de vista pera obrar ab exactitut. Tener tino ó putso ó 
buen oio. 

TINDRE 'LS ULLS AL CLATELL. ft. Fam. No advertir 
lo que té devant. Tener ¡os ojos en e¡ co¡odril¡o ó te- 
larañas en ¡os ojos. 

TINDRE 'LS ULLS EN ALGUNA COSA. fr. Met. POSAR 
ELS ULLS, 1. 

TINDRE MAL ULL. fr. Que ademes del sentit recte 
denota qu' algú es desgraciat en les coses que mira 
o examina. Tener malos ojos. || Met. Acertar algú 'I 
pronóstich d' algún succés desgraciat. Tener malos 
oios. 

TINDRE o FERSR ULLS DE POLL. Patíme. Encallecer. 

TREURE 'LS ULLS. fr. Que ademes del sentit recte 
significa molestar molt a algú pera que faci alguna 
cosa. Sacar los ojos. \\ fr. Met. Exagera la malicia de 
dues o mes persones que 's barallen. Sacarse los oios. 

UN ULL AL GAT Y UN ALTRE AL PLAT, O UN ULL AL 
CAMP O AL HORT Y UN ALTRE A LA VINYA. Loc. Que 
explica la concorrencia de díverses intencions o 
mires a un temps. Un ojo d la sartén y otro á ¡a gata; 
un ojo á una cosa y otro d otra. 

VALDRÉ UN ULL DE LA CARA. ff. Ser alguna cosa de 
moltaestimacióopreu. Vater ó costaran oio de la cara. 

ULL! exclam. Que avisa a algú que no estiga des- 
cuidat. ¡Ojo! 

ULL DE BOU. m. OrniL Cert aucell molt petit que 
va péls marges y broces. |l Numis. Antiga moneda 
d' or de vuit duros, o siga mitja unga. Doblón de 
á ocho. 

ULL DE TER. Hidrog. Indret de la banda N. de la 
provincia de Gírona, situat al peu del pich de Basti- 
ments, ont hi neix lo riu Ter. a 2,325 uiet. d' altitut. 
II _ O GÜELL DE GARONA. Estrcta vall a la vessant 
nort de la Maladeta, ont neix 
el r u Carona. 

ULLÁ. Geog. Poblé de la pro- 
vincia y bisb. de G roña, part. 
jud. de la Bisbal; és a la es- 
querra del Ter y té 402 habi- 
tants. 

ULLAQ. m. aum. Ull gros. 
Ojazo. 

ULLAQOS. m. pl Ulls gros- 
sos. Ojazos. 

ULLADA. f. Mirada prompta y lleugera que 's 
dona a alguna persona o cosa. Ojeada, mirada, vis- 
tazo. II Senya que 's fa ab 1' ull pera donar a enten- 
dre alguna cosa. Ojeada. || ULLET. 




Segell de Ullá 



Í26 



ULLE 



ULLE 



AB UNA ULLADA. m. adv. EN UN TANCAR Y OBRIR 
D' ULLS. 

CLAVAR UNA ULLADA. ff. Mirar de correguda algu- 
na cosa. Dar una ojeada. \] CuiMar d' alguna cosa 
mirantla de quan en quan. Echar una vista 

PEGAR ULLADES. ff. Donar a conipendre ab els ulls 
el desitg que s té d' alguna cosa. Echar el ojo ó 
tanto ojo á alguna cosa . 

ULLAL. m Dent com un clau entre la derrera 
deiit incisa y M primer caixal. Colmillo, diente canino. 
II Portel! o obertura pera dcsaigüar alguna cequia o 
pendre aigua. Sangradera. || Clot natural mes o 
menys fons y mes o menys pié d' aigua. Ojo. 
ULLAL DE PORCH SENGLAR. Navaja. 
ARRANCAR ELS ULLALS. fr. DescolmUlar. 
COSA DE ULLALS. Colmillar. 
LO QUI TÉ OíMNS ULLALS.. Co//ní7/urfo. 
TINDRE ULLALS. || TINDRE CAIXALS. || TINDREBIGOTIS. 
ULLALAQ. m. aum Colmillazo 
ULLALET. m. dini. Colmillejo. 
ULLAR. V. a. ler. Mirar, observar ab atenció 
procurant no ser vist. Avizorar, atisbar, acechar, 
hacer la acechona. || Mirar fi.xament y ab atenció jj 
Ojear. || Observar dissimuladainent lo que un altre 
escriu fa. Al jocti se diu del conipany que veu les 
cartes d' un altre. Merendar. || Treure ulls les plan- 
tes, etc. Pulular, echar yemas ú ojos. || v. r. Met. 
Ferse poros a algún eos. Esponjarse, ahuecarse. 

ULLARSE V. r. Ferse ulls o elotes al formatge o 
al pá, lo que indica que está ben pastat. 

ULLARÓ. Geog. Lloch del terme de Campanet, 
part. jud. d' Inca, a Palma de Mallorca. 

ULLASTRA (Joseph). Biog. Sacerdot y escriptor 
de la primera nieitat del sigle XIX. Era doiner de 
Peralada, y entre altres de les senes obres de devo- 
ció va publicar un volúm anomenat Exercici del cris- 
tiá, imprés a Girona, fent diverses edicions d' aquell 
Ilibre, entre elles una a Barcelona al 1855. 

ULLASTRAR. m. Seti poblat 
de ullastres. Acebuchal. 

ULLASTRE. m. Bol. La oli- 
vera borda, mes petita y menys 
poblada de branques que la con- 
fesada, y ab les fulles mes peti- 
tes. Acebuche. 

ULLASTRELL. Geoq. Poblé 
de la prov. y bisb. de Barcelona, 
part. jud. de Terraja; és a la 
vora duna riera y té 665 hab. 

ULLASTRENA. f. Bot. y 
adj. Acebuchero. 
Bot. El fruit del ullastre o oli- 
vera borda. Acebuchina. 

ULLAT, DA. p. p. y adj. Se 
diu del formatge, pá y altres 
coses semblantes que teñen 
moltsul s. Esponjoso, con ojos, 
poroso 

ULLAT (Collada del). Orog. 
Pintoresch coll entre les valls 
del Tech y la Solaneta, en el 
Vallespir. 

DLLDECONA. Geog. Vila de 
la prov. tje Tarragona, bisb. y 
part. jud. de Tortosa; és a la 
vora del riu Cenia y té 6,615 
habitanls. 

ULLDEMOLINS. Geog. Vila 
de la prov. y dióc. de Tarragona, part. jnd. de Fal- 
cet; és a la vora del riu Montsant y té 1,558 hab. 
ULLEIG. m. Acte y efecte de ullejar. Ojeo. 
ULLER. m. AGULLER. 
ULLEJAR. v. a. ULLAR. 




Segell de Ullastrell 

ULLASTRER, A. 
ULLASTRINA. f. 




Segell de Ulldecona 




ULLERA. f. Vidre graduat pera veure fins a ceirta 
distancia. Anteojo, lente || Forat que teñen algunes 
eines pera manejarles. Ojo. || pl. Instrunient conipost 
de dos vidres graduats segons 
la vista de cada hu, pera veu- 
re a certa distancia y ab mes 
coinoditat. Anteojo, gafas, an- 
tiparras, espejuelos, lentes. || 
Clapa morada o blavenca que's 
forma sota 'Is ulls o al entorn 
d'ells, que denota alguna in- 
disposicíó o haver passat mala 
nit. Ojeras. || Tro? de cuiro o 
altra materia en forma cerco- Segell de UUdemolins 
lar que 's posa devant deis ulls 

de les cavalcadures pera que no s' espantin, etc. An- 
teojos. 11 Vulg. CÉS. 

ULLERA ACROMÁTICA. La que presenta els obgectes 
distants clars y sense Is colors del iris. Anteojo 
acromático. 

ULLERA DE LLARGA VISTA, La que consta de dos o 
mes vidres ajustáis a un cañó per medi del qual 
s' acosten o abulten els obgectes. Anteojo, catalejo, 
anteojo de larga vista. 

ULLERA DE TEATRE. La petita de Marga vista coni- 
posta de dos canonets, un per cada uti, que gra- 
duantla segons la vista de cada hu presenta clars els 
obgectes. Gemelos, binóculo. 

MIRAR AB ULLERA DE LLARGA VISTA, fr. Met. PrC- 
veure les coses ab temps. Mirar las cosas con ante- 
ojos de larga vista. \\ Exagerar, ponderar. Mirar las 
cosas con anteojos de larga vista. 

ULLERER. m. Qui treballa o fa ulleres. Antojero, 
anteojero, fabricante de anteojos, óptico. 

ULLERES. f. Jpl. Aparell pera aumentar la vista, 
compost de dos cristalls apropiats ais ulls. Antipa- 
rras. II Les que 's posen ais animáis al bógft, pera 
que voltant no 's maregin. Ojeras. 

ULLERES DE CONSERVACIÓ. Les que no aumenten 
ni disminueixen els obgectes y que per la disposició 
deis vidres conservan la vista. Anteojos conserva- 
tivos. 

POSARSE ULLERES. fr. Pera donar a entendre que 
aigú ja usa ulleres o I'acció d' acomodárseles ais 
ulls. Ponerse ¡os anteojos. 

QUI FA ULLERES DE RESULTES D' ALGÚN ACCIDENT, 
FAM O PESAR. Trasojado, ojerudo. 

ULLEROL. m. Obertura considerable en algún eos. 

ULLERÓS, A. adj. Que fa ulleres, banda de color 
mes fosch o vermellós a dessota deis ulls. 

ULLESTRET. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Girona, pait. jud. de la Bisbal; era a la vora d' un 
estany, avui convertit en Ierres de conreu, y té 463 
habitants. 

ULLET. m. Forat rodó que 's fa a la roba guaruit 
de fil o seda per ont s' hi passa 'I cordó, etc., ab que 
s' afianga. Ojete. || ULL, 2. || dim. D'ull. Ojuelo, ojillo, 
ojito. ¡I Arch que 1 mos d' algún fré sol tiiidre a la 
part interior y uneix els dos extrems deis dos canons; 
y si té una fronticeta a la part superior pera donar 
mes jocli al mos se sol á\x obert, y tancat, si es d'una 
pega. Espejuela. ¡ Cada un deis foradets que 's fan 
a les corretges pera que hi entri '1 piingant de la ci- 
vella, segons convingui ajustaría o afluixarla. Pun- 
to. II MALLA. II A les mángales el foradet per ont s' hi 
passa 'I cordó de la borla. Ojillo. || Náiit. Forat pro- 
porcional ais punts convenients de les veles, etc., 
pera I pas d' algún deis caps que serveixen, ja pera 
subgectarles, com Jes envergues, ja pera disminuir 
la seua superficie, com els ri?os, o ja pera aumentar- 
la, com les culebres, etc. Ollado ú ollao. jl Pega de 
nietall pera reforg deis forats de les sabates, cossets, 
etc. Ojete. 

EMPELTAR D* ULLET. fr. Empellar un arbre fenthi 
un tall a la escorga y posanthi dintre un trog d' un 
altre, que tingui ull. Ingertar de escudete. 



UMP 



UNA 



127 



FER L' ULLET. ff. Fer senyes tancant un poch dis- 
simuladanient un deis ulls. Hacer ó hacerse del ojo, 
guiñar. 

, FER ULLETS. fr. Fer foradets rodons a la roba y 
guarnirlos ab fil o seda. Oletear. 

ULLETEJAR. v. a. ULLEJAR. 

ULLETER, A. m. y f. Qui fa o coloca ullets. Oje- 
tero. 

ULLETERA. f. Refor? que 's posen ais cantons de 
la roba ont s' h¡ fan els ullts. També se solen guar- 
nir ab un altre uilet de metall. Ojetera. 

ULLFALEGRE. adj. D' ulls alegres. Ojialegre. 

ULLINEGRE. adj. D' ulls negres. Ojinegro. 

ULLIPART, DA. adj. D' ulls parta. Ojipardo. 

ULLÓS, A. adj Foradat. 

ULLOT. m. Auin. d' ull. Sol usarse en tó despre- 
ciatiu. Ojote. 

ULLPENDRE. v. a. Encisar, encantar ab la vista, 
inalmlrar. Aojar, fascinar. 

ULLPRÉS, A. adj. Aojado, fascinado. 

UM. Bol. (Vegis OM). 

UJVIÁNGAIVIA. ni. Ter. ibicench. Color de mangra. 

UMBELA, f. Bot. Conjunt de flors que formen pa- 
rassol. Umbela. 

UMBELAT. DA. adj. Bot. S' aplica a les flors dis- 
posades en forma d' umbela. Umbelado. 

UMBELÍFER, A. adj. Bot. Que té flors en forma 
d' umbela. Umbelifero. 

UMBELIFORME. adj. Bot. Que té la forma d' um- 
bela. Umbeliforme. 

UMBERT Y ABRAM (Pere Antoni). Biog. Pintor 
que va obtindre concepte per la seua atinada execu- 
ció ais retrats, de quins va deixarne una munió 
Hiolt elogiats per la crítica. Va néixer a Palma de 
Mallorca al any 1786, morinthi al 1828. 

UMBILICAL, adj. Med. Lo pertanyent al llombri- 
go o melicli, com: vasos umbilicals. Umbilical. 

UMBILICAT, DA. adj. De figura de llombrigo o 
melich. Umbilicado. 

UMBRACLE. m. Bot. Disch que corona 'I pedúncul 
de certes plantes. Umbráculo. || Cobert que 's fa ais 
jardins pera criarhi flors o plantes que no vulguln 
gaire sol. Umbráculo. 

UMBRELA. f Parassol petit y molt fí que solen 
usar les senyores. Sombrilla. || Paraigua molt fí y 
adornat, sota del qu.il s'hi porta '1 Santissim Sagra- 
ment. Palio. 

UMBRIAGA (Puig de). Orog. Clmal a la comarca 
de Caniprodón, passades les barrat ues de la Jaga de 
Moreuts y abans d' arrivar a Ull de Ter. 

UMBRIL. adj OMBRIVOL. 

UMBRIVOL adj. OMBRIVOL. 

UMBRINA. f. Zool. Mena de peixos acantopterigis 
escienoidis, abundosos a les costes del Mediterrani 
y apreciáis pél bon gust de la seua carn. Umbrina. 

UMESCH. m. Ter. ibicench. Mesch. Almizcle. 

UMÓN. adv. Molt, moltissini. Muchísimo. 

UMPLEKT, A. adj. y p. p. Llenado, lleno. || OM- 
PLERT. 

UMPLIR o OMPLIR. v. a. Ocupar del tot un espai 
qu'era buit. Llenar. || Ocupar un lloch. Llenar. || 
Semblar be, satisíer alguna cosa. Llenar. || Ficar una 
cosa dins d'un altra apretantla. Henchir, embutir, 
llenar, jj Ocupar digiiament algún llocli, empleu, etc. 
Llenar. |1 Intro.iu r a algún lloch gran abundor d'una 
meteixa cosa. Llenar. || Donar, tributar alabances, 
lionors y altres coses immaterials. Llenar, atestar, 
colmar. || Meí. Omplir el buch. || Complir o acabar 
algún nombre. Llenar, completar, acabalar || v. r. 
INFLARSE. itENORtiXARSE. II yMe/. Enfadarse. Llenar- 
se, atufarse. || Fastiguejaise. Llenarse, fastidiarse. 



II Posarse abundor d' alguna cosa sobre una persona, 
y així 's din: omplirse de polis, de ronya, etc. Pla- 
garse, llenarse. 

UN, A. adj. Numeral cardinal. Uno. || Identificat, 
unit física o nioralment. Uno. || Molt semblan!, com: 
tots varen findre una meteixa niort. Uno. 1| Intim 
amich. Uno. || Indistint o nieteix, com: la seua rao y 
la meua és una. Uno. || Sol de la seua mena y que 
exclou tot genre de pluralitat. Uno. || La peisona que 
se cita iiideterminadament. Uno. || S' usa relativa- 
nient pera distribuir les coses o persones, y 's con- 
traposa a altre. Uno. || Qualsevol individuu d' una 
especie. Uno. || m. El principi o arrel de tot nombre. 
Uno. II La primera nota, xifra o guarisme. Uno. || Se 
sol usar al principi de 1' oració o després del verb, 
pera donarli mes energía, com: és un vol^uer dir. Un. 
II També s' usa pera explicar la grandesa o dificiil- 
tat de quaisevulla cosa, com: és tot un home, tot un 
sabi. Un. 

UN A UN ALTRE. adv. m. Mutua o recíprocament. 
Uno á otro, 

UN A UN, o UN PER UN, O D' UN A UN. adv. m. Un 
després de 1' altre Uno á uno. || CAP A CAP. 

UN NO ÉS NINGÚN. Expr. pop. Significa que sense 
ajuda d' altres no 's pot fer alió que necessita la de 
inolts. Uno y niní¡uno, todo es uno. 

UN NO SÉ QUÉ. Expr. Que 's diu de cert agrado, 
prendes, gracies altra qualitat, qu' encara que se 
experimenta no se sap expücar. Un no sé qué. 

UN O ALTRE. adv, m. Algú. Uno ú o'ro, alguno. 

UN QU' ALTRE. adv. m. Pochs entre 'Is niolts de 
que 's parla, com: TOTS consentirem menys un que 
ALTRE. Uno que otro, tal cual. 

UN HOM. fr. Uno mismo. 

UN QUÍDAM. Expr. Cert subgecte. Cierto sujeto, un 
fulano. II Expressió de despreci. Un quídam. 

UN si és NO ÉS. Loe. Molt poch, quasi impercepti- 
ble. Un si es no es. 

UN SOL. Un y no mes, com: UN SOL DEU. Un solo, 
uno solo. 

UN V ALTRE. Expr. Ab que 's declaren dues coses 
distintes, com unintles pera algún fí. Uno y otro. || Se 
diu també per oposició de les coses y persones, com: 
UN VA Y UN ALTRE VÉ. Uno y Otro. 

UNA Y BONA. Expr. Ab que 's pondera alguna es- 
pecie o funció notable, especialment parlant de bara- 
lles. Una y buena. 

A UNA O A LA UNA. adv. m. Juiítanient, al ensems. 
A una. 

D' UNA. adv. m. D' UNA VEGADA. 

EIXIR, ESCAPARSE O LLIURARSE D' UNA Y BONA. fr. 
Ab que 's denota que algú s' ha escapat com per mi- 
racle d' algún perill o que ha lograt alguna cosa que 
tenia poca esperanza de conseguir. Encomendarse á 
buen santo. 

L' UN DESPRÉS DE L' ALTRE. adv. m. Successiva- 
ment, per ordre successiu Uno tras otro. 

V UN DEMUNT DE L' ALTRE Expr. Pera manifestar 
que les persones en algún paratge están molt apre- 
tades per ¡o molt reduit del lloch. Como piojos en cos- 
tura; como sardinas en banasta. || Parlant del blasó, 
se diu de les figures qu' están exteses sobre d' altres, 
deixant un intérval entre elles. Uno sobre otro. 

QUI NO S' ESCARMENTA AB UNA, NO S' ESCARMENTA- 
RÁ AB NINGUNA. Ref. Ab que 's denota que qui no 
pren experiencia després d' haverse Iliurat d' un pe- 
rill, o no s' esmena després d'una correcció, no és 
d' esperar que 's desenganyi o esmeni. Quien no es- 
carmienta de una vez, no escarmienta de diez. 

UNÁNIM, A. adj. Conforme ab un altre o ab tots 
els altres que tracten d' un assumpte o materia en 
dictamen, voluntat o resolució sobre lo que s' ha de 
fer. Unánime || Que té tots els vots. Unánime. 

UNÁNIMAMENT. adv. m. y 

UNÁNIMEMENT. adv, m. De comú acort, ab una- 
nimitat. Unánimemente. 



I2ff 



UNF 



UNG 



UNANIMITAT. f. Concordia, conforniitat d' ániín 
o opinions. Unanimidad. 

UNARRE. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
de la Seii d' Uigell, part. jud. de Sort; és a la vora 
del riuet del sen noiii y del Noguera Pallaresa; té 737 
hab. II Hidrog. Riuet de la prov. de Lleida; neix al Pi- 
rineu, passa per Serví, Unarre, Cabás y Escalarre, y 
desaigiia a la vora del Noguera Pallaresa, aigües 
amunt d' Esterri d' Aneu. 

UNCA MES. niod. adv. AnL MAI MES. 

UNCIAL, adj. Mena d' escriptura de lletres majús- 
cules del tamany d' una polzada que va usarse fins 
al sigle VII. Aquest mot s' usa també coni a substan- 
tiu feniení. Uncial. 

UNCIFORM. adj. Que té forma de garfi. Uncifor- 
me. II ni. Anat. Un deis ossos de la segona fila del 
carpo o muiiyeca. Unciforme. 

UNCINARl. 111 Zool. Mena de cuchs intestinals do- 
blegáis del eos foiniant un ángul obtús en quin fons 
s' hl pot observar 1' orifici de la generado. Uncina- 
rio. 

UNCIÓ, f. L' acte y efecte d' ungir ab els sants 
olis, y 'Is meteixos sants olis. Unción. || El carácter 
de les coses sagrades que s' imprinieix per inedi deis 
sants olis, coiii a la consagració deis bisbes, reis, etc. 
Unción. 11 EXTREMAUNCIÓ. || Met. Els movinients de la 
gracia y consols del Esperit Sant. Inspiración, un- 
ción. II UNTURA. [| pl. Se diu de les untures que 's do- 
nen ab argenlviu pera curar el mal gálich, les quals 
fan snar molt. Unciones. 

UNCIONARI, A. adj. Qui está prenent les uncions 
pera '1 mal gálich o coiivaleixent d elles, y la pe^a o 
lloch oiit se preñen. Sudatorios, uncionarios. 

UNQA. f. Cada una de les parts en que 's divideix 
la Iliura, quin nombre és mes o menys gran segons 
els Uochs. Onza. 

UwgA D' OR. Numis. Moneda d' or del pes d' una 
unqa qu' equival a setze duros, y era la moneda de 
mes valor que 's coneixia a Espanya. Doblón de á 
ocho. 

PER UNCES, adv. m. Met. Escassament. Por onzas, 
onza á onza. 

PESAR, VENDRÉ O DONAR PER UNCES, fr. Met. On- 
cear. 

UNDE. Geog. Lloch del terme d' Ayora, prov. de 
Valencia. 

UNDECÁGON, NA. adj. Geom. Figura d' onze án- 
guls y onze costats. Undecágono, endecágono. 

UNDÉCIM, A. adj. Numeral. || ONZÉ. 

UNDÉCIMAMENT. adv. m. En onzé lloch. Undé- 
cimamente. 

UNDÉCUPLF, A. adj. Quantitat onze vegades mes 
gran que una altra ab que 's compara. Undécuplo. 

UNDICULACIÓ. f. Pint. Imitació de les ondula- 
cions de les aigües en un quadre o en un gravat. Un- 
diculación. 

UNDISNIA. f. Med. Tumor pié de postema sem- 
blanta a la clara d' ou. Undisnia. 

UNDÓS, A. adj. Lo que forma ondes. Undoso. 

UNDULACIÓ. f. Acció y efecte d' ondular. Ondu- 
lación. II ONDULACIÓ. 

UNDULAR, v. n. Formar enes algún líquit o algu- 
na roba. Ondular. 

UNDULAT, DA. p. p. Formant ondes Ondulado. 

UNDULATORI, A. adj. Fis. S' aplica al moviment 
d' undulació. Undularorio. 

UNFLADA. f. INFLOR. 

UNFLAR. V. a. INFLAR. 

UNFLAR PER LA CARRETA. Loc. tef. Posar bó y gras. 
Engordar. \\ Met. fani. envanir. 

UNFLAT, DA; p. p. y adj. INFLAT. 

UNFLIJA. f. Ant. INFLOR. 



UNGIMENT. m. p. u. UNCIÓ. 

UNGIR. V. a. Senyar ab els sants olis a una perso- 
na pera denotar el carácter de la seua dignitat o pera 
rebre algún sagrament. Ungir. || Aplicar a una cosa 
oli o altra materia grassa, extenentla superficialment. 
Untar. 

UNGIT, DA. p. p. Ungido. || m. La persona elegi- 
da pél rei y senyada ab V oli consagrat, y per anto- 
nomasia 's diu de Jesucrist. Ungido. 

UNGITA. f. Eina usada pels basters pera tallar el 
cuiro. 

UNGLA. f. Materia dura de la meteixa naturalesa 
de la banya, que neix y creix ais caps deis dits deis 
peus y de les máns. Uña. || La meteixa materia mes 
o menys punxaguda y encorbada de qu' están armats 
els caps deis dits d' alguns animáis, com els aiicells, 
el gat, etc., pera llur defensa. Uña. || peúlla. || CAS- 
CO. II Mena de crosta dura que 's fa a les nafres de 
les besties. Una. || Parlant d' arbres, el tall transver- 
sal inclinat que queda a la part unida a l'arrel quan 
se talla alguna soca. Uña. || Met. nánt. L' extrem o 
punta de cada brág de 1' áncora. Uña, pico de loro 
ó de papagayo. || Bot. Certa clapeta negra a sem- 
blanza d' ungía que hi ha a la part inferior de les tu- 
lles d' algunes flors, com roses, cascalls, etc. Uña. || 
El tall diagonal de la brocada deis ceps. Uña. || Met. 
fam. Destresa o inclinació a robar. Uña, uñas. || Eina 
de ferro usada pels Uauners. 

UNGLA DE CAVALL. Bot. POTA DE CAVALL. 

UNGLA DE OAT. Certa fusta de California. Uña de 
galo. 

UNGLA-LLARCH. Fam. LLADRE. 

UNGLES DE GAT Y CARA DE BEAT. Ref. Contra 'Is 
hipócrites. Uñas de gato y cara ó hábito de beato; pa- 
labras de sanio, uñas de gato. 

AOAFAR AB LES UNGLES. fr. Met. Explica '1 desitg 
de castigar a algú o ferli algún dany pera venjarse. 
Coger en las uñas ó entre uñas. 

A L' UNGLA. adv. m. Robant. A la uña. 

ARRENCAR LES UNGLES. fr. Llevarles, arrebatarles 
de llur lloch. Desuñar. 

A UNGLA DE CAVALL. adv. m. Que junt ab els verbs 
fugir, escapar, etc., significa Iliurarse d' algún pe- 
rill per la lleugeresa del cavall. A uña de caballo, 
á todo escape. 

CLAVAR L' UNGLA. fr. Met. Excedir en els preus o 
drets deguts segons llei o costum, o defraudar algu- 
na quantitat o part del pes. Hincar ó meter la uña. 

FER CORRER L' UNGLA. fr. Robar. Raspar, ir á la 
raspa. 

LLARCH D' UNGLES. El qui les té llargues. Uñoso. \\ 
Met. UNOLA-LLARCH. 

MIRARSE LES UNGLES. fr. Met. fam. ESTIRAR L' ORE- 
LLA AL GAT. 

NO SON UNGLES DE SANT. Loc. fam. Ab que 's de- 
nota que una cosa no pot eixir tan perfecta com se 
deinana, y també que no s' ha de mirar prim en re- 
particions de coses de poch valor. No son uñas de 
santo. 

ROSEGARSE LES UNGLES. fr. ROSEGARSE 'lS PUNYS, 

SAPIGUER O TINDRE PER LES UNGLES. fr. TINDRE PÉL 
CAP DELS DITS. 

ÉSSER MES DELICAT QUE UNGLA D ASE. fr. Ab que 
se nota a la persona molt delicada o que 's queixa 
de poch. Licenciado Vidriera; ofenderse del aire; ser 
muy delicado para el infierno. 

TREURE LES UNGLES. fr. Met. Defensarse, manifes- 
tar aspresa o dificultat en deixarse persuadir. Mos- 
trar las uñas, los colmillos; sacar los pies de las alfor- 
jas. II Mel. Váldres de tota 1' habilitat, ingeni o valor 
en algún cas apurat o quan convé. Sacar las uñas. || 
Descobrir a la fí algún detecte ab que se li coneix el 
geni aquell qu' era tingut per bó. Mostrar las uñas. 

UNGLAQA. f. aum, Uñaza. 

UNGLADA, f. luipressió que 's fa ab I' ungía 
apretantla sobre alguna cosa y també i' inipuls pera 



uní 



uní 



129 



inóurela ab ella. Uñada. || L' esgarranxada que 's fa 
ab r ungía. Uñarada, uñada. || Acció y efecte 
d' apretar alguna cosa ab 1' ungía. Uñarse. 

UNGLAT, DA. adj. y s. Zool. Que té casch y pe- 
ulia. Ungulado. 

UNGLATS. ni. pl. Divisió d' animáis mamífers, 
compreuent aquells quina derrera falanja está reco- 
berta d' una ungía o casch, segons s' observa ais 
cavalls, ais elefaiits y per general en tots els ru- 
iniants. Ungulados. 

UNGLEJ AR. V. a. Esgárrapar ab les ungles. Arañar. 
jl També s' usa coni recíproch. Arañarse. 
UNGLERA. f. UNGUHR. 

UNGLETA. f. diin. Uñita, unuela. || DIversió de 
tiois en que fan correr ab 1' angla una águila, fíns 
que 1' un la eiicreua demunt de la del altre y gua- 
nya. Alfileres, crucillo. || Art. yo}, f. Eina ab el tall 
en forma d' uiigla que s' utilisa pera torn niecáiiich 
y torn de ballesta pera travallar la fusta y el ferro. 
UNGLETS. m. pl. Eina de acer, usada péls marmo- 
listes. 

UNGLÓS, A. adj. Que té les ungles Margues. 
UNGLOT. ni. aum. UNQLAgA. || L' ungía del porch 
y demés animáis de la pota partida. Pezuño. 
UNGLUT, DA. adj. UNGLÓS. 

UNGÜENT. m. Cotiiposic ó que 's confecciona de 
varis simples medicináis. Ungüento. II Coníecció de 
varis simples olorosos. Ungüento. |1 Lo que 's fa de 
cals viva, oli y altres ingredients pera arrancar 
el peí. Atanquía. || Met. QualsevuUa cosa que sua- 
visa y atreu 1' ánini o la voluntat. Ungüento. 

UNGÜENT DE CANONEU. Diaquilón gomat. Emplas- 
to de diaquilón gomado. 

UNGÜENT DE CONTRACOPS O CONTRACAS. Ungüent 
de litargi. Ungüenío ¡itaigirio. 

UNGÜENT DE PA DE PORCH. Ungüento de pan de 
puerco. 

UNGÜENT DE LA PLUJA. Mena d' alga gelatinosa 
que surt després de la pinja. Ojo del roció. 

UNGÜENT DELS DOTZE APÓSTOLS. Farm. Medica- 
ment conipost de dotze simples o drogues. Ungüento 
de los Apóstoles ó de Venus. 

UNGÜENT DELS TRES ANGELS Es lo de litargi. Se 'n 
diu així perqué en la seva composició lii entren tres 
Cleinents. Ungüento ¡iíargirio. 

UNGÜENT GROCH. El que 's compon 
d'oli, de pesía grega y de cera groga 
qu' es la que li dona '1 color. Ungüen- 
to amarillo. 

UNGÜENT ROSAT. Que 's fa de ro- 
ses. Ungüento rosado. 

UNGÜENTARI, A. adj. Lo que per- 
tany ais unRÜents o'ls conté. Ungüen- 
tarlo. II m. El lloch ont se guarden els 
ungüents. Ungüentarlo. 

UNGÜENTER. m. Qui fa o ven un- 
güents no sent apotecari. Ungüen- 
Ungüentari tario. 
roma (M. de UNGÜENTOS, A. adj. Que está 
Tarragona) brut d' ungüent o sembla ungüent. Un- 

gfientoso. 
UNGUER. m. Carnot que s' alqa a la vora de I' un- 
gía; y també I' ungía que creixent se va ficant a la 
carn y causa gran dolor. Uñero. 

UNGUICULAT, DA. adj. Zool. Que té ungles. 
Unguiculado. 

UNGUINAL, adj. Lo pertanyent a la ungía. Un- 
guinal. 

UNGUIS. m. Med. Nom d' uns ossos petits y prims 
de la cara. Unguis. 

uní Veu d' origen llatl, que ab la significació de 
un, únícti, entra com prefixe en la composició de 
molts termes técnichs y en altres d' us comú. Uni. 

DIC. CAT.— V. III. — 17. 



UNIBINARI, A. ad}. Miner. S' apropia a una for- 
ma de cristalisació resultant de tres decreixements. 

UNIBLE, adj. Lo que pot unirse. Unible. 

ÜNICAMENT. adv. ni. Sola o precisament, ab ex- 
clusió d' altres coses. Únicamente. 

UNICAPSULAR, adj. Bot. Planta quin fruit con- 
sisteix en una sola cápsula. Unicapsular. 

UNICAULE, adj. Bot. Planta que no té mes que 
un tany. Unicaule. 

UNICELULAR, adj. Bot Forniat d' una sola cel- 
deta. Unicelular. 

ÚNICH, CA. adj. Sol, sense cap inés de la seva 
mena. Único, solo, singular. || Precís, necess?.r¡. 
Único. II Especial, excelent en la seva especie. Ú.iico. 

UNICORN. m. ALICORN. || Min. Pedr,a fóssil de la 
forma d' una banya, a la que s' atribueixen moltes 
propietats meravelloses. Unicornio. 

UNICORNI. adj. Que sois té un corn. Unicornio. |1 
Astron. Constelació boreal compresa entre 'I Pegas y 
r Águila. 

UNICROÍSME. m, Propietat que teñen certs mi- 
nerals de conservar sempre '1 meteix color, qualsevol 
que sigui el sentit en que 'Is atravessin els raigs 
lluminosos. Unicroistno. 

UNIDAIWENT. adv. m. Juntament, ab unió y con- 
cordia. Unidamente. 

UNIFICACIÓ. f. Acció y efecte d' unificar. Uni- 
ficación. 

UNIFICADOR, A. m. y i. Que unifica, que pro- 
dueix la unificado. 

UNIFICAR. V. a. Formar un tot, fer de moltes co- 
ses una sola unintles o barrejantles. Unificar. 

UNIFICAT, DA. p. p. del verb UNIFICAR. 

UNIFLOR, A. adj. Bot. Que té una sola flor. 
Unifloro. 

UNIFOLIAT, DA. adj. Bot. D' una sola fulla. 
Unifoliado. 

UNIFORM. adj. Lo que guarda unlformitat. Uni- 
forme. II D' una sola forma. Uniforme. || El vestit 
peculiar o distintiu qu' usen els militars o altres 
C0S50S del Estat, colegiáis, mogos de companyíes, 
etcétera. Uniforme. 

UNIFORMAR, v. a. Fer una cosa conforme o sem- 
blanta a una altra. Uniformar. 

UNIFORMAT, DA. p. p. del verb UNIFORMAR, 

UNIFORMEMENT. adv. m. Ab unlformitat. Uni- 
formemente. 

UNIFORMITAT. f. Conformitat, igualtat, semblan- 
za d' una cosa ab altres. Uniformidad, conformi- 
dad. II Igualtat o correspondencia de parers. Unifor- 
midad. 

UNIGÉNIT, A. adj. Fill únich, y per antonomasia 
Jesucrist. Unigénito. 

UNILATERAL, adj. Pertanyent a un sol costat. i| 
Bol. Situat a un sol costat. Unilateral. \\Jurisp. CON- 
TRACTE UNILATERAL. 

UNILATERALMENT. adv. m. Per un sol costat, 
d'una manera unilateral. Unilateralmente. 

UNILOCAL. adj. Med. Que afecta a un sol lloch o 
punt del organisme. Unilocal. 

UNIÓ. f. La acció y efecte de unir una cosa ab uña 
altra. Unión. || La acció y efecte d'estar unides dues 
coses. Unión. || FU. La conjuncció o coniunicació de 
la forma ab la materia. Unión. |1 La juntura física o 
moral de dues o mes coses entre sí. Unión. || Concor- 
dia, conformitat d' ánim. Unión, unidad. || Entre lla- 
pidaris la semblanza de una pedra ab una altra; la 
meteixa pedra. Unión, jj Composició que resulta de 
la bareja de dues íoses. Incorporación, unión. || 
Alianga, confederado. Unión, jj La imniediació d'una 
cosa ab un' altra. Inmediación, unión. || Connexió o 



130 



uní 



uní 



enllá; del disciirs, etc. Conexión, unión, coordina- 
ción, enlace II Cir. La consoiidació de les veres de 
la íerida. Unión. || Anat. COMISSURA. || La juntura 
deis óssos. Articulo, coyuntura. 1| La Uigadura o 
enllagament d' una cosa ab una altra. Ligazón, 
unión, trabazón, ligamiento, vínculo. || Bona co- 
rrespondencia, amistat. Unión. It Pint. Proporció, 
bon ordre y simetría d' uns colors ab altres. Unión. 
II Gram. CONJUNCCIÓ. || reunió. || La juntura de dues 
fustes, cordes o altra cosa per Uurs extrems. Empal- 
madura. II Met. L'enllá? del matrimoni. Coyunda, 
vínculo, yugo. 

UN'ió HiPOSTÁTlCA. La de la naturalesa humana 
ab la divina en una nieteíxa persona. Unión hipostá- 
tica. 

UNIONISTA, s. y adj. Partidari de les Idees de 
unió y fusió política. Unionista. 

UNÍPARA, adj. f. Se diu de la femella que no pa- 
reix mes que un flll a cada part. Unípara. 

UNIPERSONAL, adj. y ni. Lo que consta d' una 
sola persona. Unipersonal. || Gram. Se diu així del 
verb que sois s'usa en les terceres persones. Uniper- 
sonal. 

UNIPERSONALMENT. adv. m. D" un modo uni- 
personal. Unípersonalmente. 

UNIPÉTAL. adj. Bot. Que sois té un pétal. Uni- 
pétalo 

UNIPOLAR, adj. D' un sol pol. Unipolar. 

UNIR. V. a. Juntar dues o mes coses entre sí for- 
mant un tot. També s' usa com recíprocii. Unir, uni- 
ficar. II Barrejar algunes coses entre sí ¡ncorrorantles 
les unes ab les altres. Unir. || Lugar, enlla^ar. Tra- 
bar, unir, enlazar. II Juntar una cesa ab una altra 
física o moralment. Unir. |1 Acostar una cosa a una 
altra, apretantla o estrenyent. Unir. || Agregar un 
benefici o prebenda eclesiástica a una altra. Unir. || 
Cloiire la ferida juntaiit les vores. Unir. || Concor- 
dar, conciliar els ánims, voluntáis o dictaniens. Unir. 
II Relacionar, proporcionarli <\ un subgecte el tráete 
ab un altre Poner en relación, hacer conocer. || 
APLANAR, IGUALAR. || Arq. Juntar les rajóles o pedrés 
per medí del niorter. Unir. || Pint. Donar el color o 
sombra, de manera que sigui d igual tó. Unir. || REU- 
NIR. II EMPIULAR. II Parlant deis escuts de armes po- 
sarlos junts pels costats baix urj timbre o corona 
que 'Is abraci en senyal de 1' alianqa de dues fami- 
lies. Acolar. || v. r. Associarse. Asociarse, unirse, 
aliarse, confederarse. II Concertarse, convindres 
pera algún fí. Unirse. Ij Estar una cosa molt aprop 
d' un' altra. Unirse. || Agregarse a la companyía de 
altres. Unirse. ll casarse. 

UNIRSE estretament. ir Ferse molt amichs, esti- 
marse de tot cor. Entrañarse, estrecharse íntima- 
mente. 

UNÍS, SA. adj. MACiS. 

UNISSEXUAL. adj. Bot Lo que no reuneix els dos 
sexes. Unisexual. || Epitet de 1' amistat entre perso- 
nes d' un nieteix sexe. Unisexual. 

UNFSSÓ. m. Mus. Concert musich per un meteix 
tó. Unisón. 

UNISSONANCIA. f. Mus. La concorrencia de dues 
o mes veus o Instruments en un meteix tó. Uniso- 
nancia. II La persistencia del orador en un meteix tó 
de ven, sense alearla ni baixarla com deuría pera 
matisar els conceptes. Unisonancia. 

UNÍSSON, A. adj. Lo que fa el meteix so que una 
altra cosa. Unisono. II Consonancia de dos sóns pro- 
duits per dos cossos d' una meteixa naturalesa, ma- 
teiia, tensió, etc., de modo que ormin un meteix só. 
Unisono || En lo moral se diu deis que teñen els 
meteixos sentimenls o igual modo de pensar. Uní- 
sono. 

UNIT, DA. p. p. Unido. || IGUAL, PLÁ. 

UNITARI, A. adj. Lo pertanyent a la unitat. Uní? 



tario. II Els que pertanyen a la secta unionista. Uni- 
tario. II Partidari de la unitat en materies polítiques. 

UNITARIAMENT. adv. m. Ab unitat o ab tenden- 
cia a la unitat. Unitariamente. 

UNITARISME. ni. En general, doctrina o sistema 
deis unitaris. Unitarismo. || FU. Doctrina fundada 
en r unitat d' acció, refusant el dualisme y 1' indivi- 
dualisme. || Po/. Sistema en quin 1' Estat reasumeix 
totes les funcions publiques, sense atendré la inicia- 
tiva de les provincies o regions y deis municipis. 
Unitarismo. || Es 1' oposat al regionalisme y al fede- 
ralisme. 

UNITAT. f. Simplicitat total y indivisió de la cosa. 
Unidad. || Qualitat de lo que és un sol. Unidad. 1| 
Arit. El principi fonament del nombre que's pren 
per terme de comparació, pera sapiguer el valor de 
altres quantitats de la seua meteixa mena. Unidad. 
II La primera nota o xifra a la dreta de qualsevulla 
suma, y així se diu: unitat simple, unitat de desena 
la que segneix, unitat de centena, etc. Unidad. || UM- 
FORMITAT. II Entre'ls controvertistes s' entén espe- 
cialment per la unitat de la naturalesa divina, y per 
la de la Iglesia católica, que no admet sino una so- 
cietat, una comunió, un cap visible y pastor univer- 
sal, que és el papa. Unidad. || Poét. La subordinado 
o enllá? verossímil de les accions particulars, inci- 
dents y demés circumstancies del poema, y auxiliars 
ab 1' acció y persona principal pera formar un tot 
perfet. Unidad, jj pl. Fís. Cossos simples, immuta- 
bles, indisolubles, sólits y individuáis que teñen 
sempre la meteixa figura y la meteixa massa; y diuen 
que consisteix en aqüestes unitats la essencia de les 
coses Unidades. 

UNITEiSME. m. Noni ab que 's designa en el sis- 
tema de Fourier, la necessitat que h¡ fiá d' unitat 
entre'ls homes. Uniteísmo. 

UNITESTÁCI, CÍA. adj. Zool. Que no té mes que 
una petxina, com els moluschs univalvs y sense opér- 
cul. Unitestáceo. 

UNITIU, VA. adj. Lo que té virfut d' unir física o 
moralment. Unitivo || En la jurisprudencia canónica 
se diu del rescrit, etc., que uneix varis beneficis en 
un. Unitivo. 

UNIVALV, A. adj. S'apüca ais marischs que teñen 
una sola petxina. Univalvo. 

UNIVERS, A. m. El conjunt de totes les essencies 
criades o de tot quant existeix. Universo. || En sen- 
tit menys extens y menys propí se pren per tot el 
globo de la térra, per tots els homes y nacions. Uni- 
verso. II pl. Lo meteix que tots. Todos. || adj. Uni- 
versal. 

UNIVERSAL, adj. Lo que compren tot lo de la es- 
pecie de que's parla. Universal. || General, molt co- 
mú. Universal, general. || Lo que s' extén per tot. 
Universal. || Se diu del borne de molts coneixenients 
o que sap moltes ciencies. Universal. || leol. Se diu 
de la gracia que dona Deu a tots els homes, pera que 
si volen se salvín. Universal. || Eso. Ancul recte, tall 
y moviment de conclusió Universal. || pl. Uóg. Ter- 
mens comuns o generáis baix deis quals están com- 
preses moltes especies y individuus, y que comuna- 
ment ne compten cinch: género, especie, diferencia, 
propí y accident. Universales. 

UNIVERSALISAR. v. a. Fer universal. Universa- 
Hzar. 

UNIVERSALITAT. f. Qualitat de lo que s' extén a 
tot sense cap excepció, y se anoineoa universalitat 
metafisica, com: to!s els fiomes son moríais, a diferen- 
cia de la que's día mora!, que admet alguna excep- 
ció, com: tots els vells alaben el temps de llur joventut, 
y en aquest cas se diu millor generalitat. Universa- 
lidad. II La generalitat de coneixemenfs en la varie- 
tat de ciencies o materies. Universalidad. il Llóg. La 
rao formal abstreta, que constitueix el concepte de 
universal. Universalidad. 



UM 



UR 



131 



UNIVERSALMENT. adv. ni. Ab universalitat. Unl- 
versalmente. || generalmrnt. 

UNIVERSITARI, A. adj. Relatiu a la universitat. 
Universitario. 

UNiVERSITAT. f. La colocació de totes les coses 
criades preses en conu'i. Universidad. ll Comunitat 
o CCS de niestres y deixebles, establert per l'autori- 
tat Ilegítima, pera la ensenyan^a pública de totes 
les ciencies y arts Iliberals, y per lo qual se confe- 
reixen els respectius graus en cadafacultat. Univer- 
sidad. II La casa o lloch ont concorren y's junten els 
professors y estudiants pera la pública instrucció o 
pera altres actes propis del seu institut. Universi- 
dad. II La comunitat o junta en que están inscrits 
niolts pera algún fí o ofici. Universidad; || El comú 
o bé públich de cada poblé. Universidad. || UNIVER- 
SALITAT. II pl. El conjunt de pobles units entre sí, 
que teñen amistat y confederado. Universidades. Il 
Hist. Bona niostra deis avengos y de la organisació 
de la ensenyaiiga a la nostra térra , y ais paísos 
units a Catalunya per llamos de germanor política, és 
el deixondiment de les universitats com a centres 
docents al període mitgeval y a la época moderna, 
quan se servava en tot el seu esclat 1' esperit y la 
influencia de la nacíonalitat catalana. Diverses foren 
llavors les universitats establertes, de quines cal fer 
esment en aqüestes pagines. 

UNIVERSITAT DE BARCELONA. Segons Rui Méndez, 
va ésser instituida 1' any 1346, y després deis privi- 
legis otorgáis per N' AUons V d' Aragó a prechs deis 
concellers de la ciutat, ampliada en 1561, supriniint- 
la En Felip V passada la guerra de successió. 

UNIVERSITAT DE CERVERA. Establerta per FeUp V 
r any 1717, concentranthi els estudis de les demés 
universitats catalanes, que foren supriniides, pre- 
miant aixís la parcialitat d' aquella ciutat en favor 
de aquell rei. 

UNIVERSITAT DE GANDÍA Els estudis de aquesta 
ciutat, van ésser eleváis a Universitat 1' any 1549, a 
prechs de Sant Francescli de Borja, que segons sem- 
bla va dotar les cátedres. 

UNIVERSITAT DE GiRONA. Va instituirla y dotarla 
en 1551 el rei Felip II. 

UNIVERSITAT DE LLEIDA. Va ésser fundada pél rei 
En Jaume II l'any 1300 y en ella va graduarshi esent- 
ne després catedrátich N' Alfons de Borja, qui niés 
endavant va ocupar el soli pontifici, ab el noni de 
Calíxte III. 

UNIVERSITAT D" ORIOLA. Al any 1555 va fundarla 
En Ferrán de Loases, arquebisbe de Valencia, que 
va erigir en Universitat el convent de doniinichs ab 
els privilegis que Iruíen les universitats de Salaman- 
ca, de Vallado!. d y de Lleida. 

UNIVERSITAT DE PERPINYÁ. Va fundarla 1' any 1349 
el rei En Pere IV d' Aragó. 

UNIVERSITAT DE TARRAGONA. Va ésser fundada pél 
arquebisbe Gaspar de Cervantes al any 1572. 

UNIVERSITAT DE VALENCIA. Va iniciar la seua fun- 
dado al any 1411 Sant Vicents Ferrer, organisantla 
després a les derreríes del sigle XV quan el Papa 
Alexandre VI va conferirli privilegis al any 1499 com 
aixís iiieteix el rei En Ferrán el Católich. Constava 
de cincli colegís y va ensenyarhi Lletres sagrades 
Sant Vicents Ferrer. Ademes iii havía a Valencia 
desde 1423 la universitat establerta al convent de 
P. Predicadors y per butlla del Papa Sixt IV, a predi 
d' En Nicolau de Próxita, fíll del fundador d' aquell 
convent, se va autorisar que poguessen graduarse de 
doctors en ella els frares de la predita ordre. 

UNIVERSITAT. f. Generalilat d' una cosa que 
compren a tots sense excepció. Universalidad. || 
Carácter d' universal. Universalidad. 

UNIVOCACIO. f. La conformetat o conveniencia de 
coses distiiites baix d' una nieteixa rao. Univocación. 

UNiVOCAMENT. adv. m. D' un modo unívocli. 
Unívocamente. 



UNIVOCARSE. V. r. Convindre en una meteixa rao 
una, dues o mes coses distintes. Univocarse. 

UNÍVOCH, CA, adj. Lo que ab una nieteixa páran- 
la significa coses distintes que convenen en una me- 
teixa rao. Univoco. || Lo qu' és semblant a una altra 
cosa o hi és unit. Unívoco. 

UNSA. f. UNgA. 

UNSÉS. Geog. Veinat del terme de Caldegues, de- 
partament deis Pirineus Orientáis. 

UNT. m. UNTET. II UNTURA. 

UNTADA f. Llesca de pá mullada abolí, niantega 
o altra substancia. Untada. II Acte y efecte de untar 
quelcom. 

UNTADOR, A. s. Qui unta. Untador. 

UNTAMENT. m UNTURA. 

UNTAR. V. a. Aplicar alguna cosa greixosa o vis- 
cosa, com ungUent, etc., extenentla superficialment. 
Untar, ungir. || embetumar, empastar. || En varíes 
arts, y entre elles en la de la pintura, donar un bany 
de verníg o oli pera acabar de retocar. Untar. || Do- 
nar diners o fer regáis pera facilitar la execució d' al- 
gún negocí qu' eslava detíngut. Untar, untar el ca- 
rro ó las manos. 

untar ab olí. fr. Extendrel o bé aplicarlo a la su- 
perficie d' alguna cosa. Aceitar. 

QUI olí maneja, ELS DITS SE N' UNTA. Ref. Vol dir 
que qui maneja interessos d' altres sempre se 'n que- 
da una part per ell. Quien el aceite mesura, las manos 
se unta. 

UNTAR DE CRISMA. Loc. ant. UNGIR. 

UNTAR PER SOBRE O LLEUQERAMENT. fr. Entre 
untar. 

UNTARSE. V. r. Tacarse casualment ab una ma- 
teria oliosa o greixosa. Untarse. || Ai e/, Agafarse a 
les nians o quedarse part de les coses que 's mane- 
gen, especialment diner. Untarse. 

UNTAT, DA, adj. Brut, greixós. Lardoso, gra- 
sicnto, pringoso. 

UNTET. m. Materia oliosa y greixosa a propósit 
pera untar. Unto. || Greix, Pringue. || Met. La bruti- 
cia o porquería que s' apega a la roba o a una altra 
cosa. Pringue. || pl. Met. Diner pera sobornar. Unto 
de Méjico ó de rana. || Met. QualsevuUa cosa que 
suavisa 1' ánim o la voluntat y atreu a lo que 's de- 
sitja conseguir. Ungüento. 

HAVERHi UNTETS. fr. Haverhi algún regal. Haber 
albricias. 

UNTOS, A. adj. Lo qu' és d' una substancia olio- 
sa o greixosa. Untuoso, untoso. 

UNTOSAMENT. adv. D' una manera untosa. 

UNTOSITAT. f. Qualitat o propietat de les coses 
untoses. Untuosidad. 

UNTUÓS, A. adj. UNTOS. 

UNTURA, f. L' acció y efecte d' untar. Untura, 
untadura, untamiento; y unción, crismación, quan 
és ab olí consagrat. || La materia ab que s' unta. Un- 
tura, untadura. || Met. Coniposició que vé a ésser un 
terme mitg entre oli y ungüent y serveix pera ablanir 
y resoldre 'Is tumors. Linimento. 

UNYÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Salardú, 
prov. de Lleida. 

UP! interj. y 

UPA! interj. APA! || UPA! |1 Fam. PRO, TONO, FAS- 
TUOSITAT. 

GENT D' UPA. Loe. fam. Gente de tono, de pro, de 
importancia. 

UPIDE. m, Zool. Mena d' insectes coleópters hete- 
roniers, origínaris d' Europa. Upide, 

UPTIOT, m, Zool, Mena de aragnits que viuen a 
Europa. Uptioto. 

UR. Geog. Poblé del dep rt. deis Pirineus Orien- 
táis, bisb, de Perpinyá, cantó de Sallagossa; és a la 



132 



URB 



URB 



confluencia de les rieres d' Angustrina y de Vena, y 
té 242 hab. 

URA. m. Astron. URANUS. 

URACA. m. Vent repentf y impetuós que fa remo- 
Wns y sol causar grans estragos. Huracán. || FURACA. 

URACO, m. Anat. El foradet per ont ixen de la bu- 
feta Is orins. Uracho. 

URAGONISA. f. Quim. Peróxit d' Urano. Uraco- 
alsa. 

URACRASIA. f. Med. Incontinencia d' orina. Ura> 
crasia. 

URACRÁTICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la 
uracrasia o qiii 'n pateix. Uracrático. 

URALITA. f. Min. Nom genéricii del anfíbol piró- 
gen y dialaja. Uralita. 

URAMIL. m. Quim. Producte de I* acció del ácit 
clorhidrich o bé del ácit sulfúricli sobre l'ácit tianú- 
rich. Uamilo. 

URAMILICH. adj. Quim. Se diu al ácit produit per 
1' acció del ácit sulfúricti sobre '1 tianurat d' anti- 
nioni. Uramílico. 

URANAT. m. Quim. Combinado del ácit uránich 
ab lina base. Uranato. 

URANELLA. Ter. ibicench. Aureneta. Golondrina. 

URANFILIT. m. Min. Fosfat d' urano y de cals. 
Uranfilito. 

URANICH. adj. Quim. Epítet d' un ácit procedent 
del Urano. Uránico. 

URANIO. 111. Mus. Iiistrument de teclat, que va 
ésser inventat ais comentos del sigle xix. Funciona 
a niercé d' un cilindre cobert de panyo, que per initg 
d' una roda 's posa en moviment. La extensió del te- 
clat és de cinch octaves y niitja. Uranión. 

URÁNIT, DA. adj. Min. Semblant al urano. Urá- 
nido. 

URANITA. f. Min. Fosfat d' urano natural. Ura- 
nita. 

URANO o URANUS. m. Min. Metall trencadí? y 
quasi infusible, que sois se troba combinat ab altres. 
Urano. II Astron. Planeta que vé després de Saturn, 
comptant desde '1 mes aprop del sol. Urano. 

URANOCRO. ni. Min. Oxit d' urano. Uranocro. 

URANOFERROCIÁ. m. Quim. Cos que 's precipita 
al fer la barreja del clorur d' urani ab el ferrociannr 
de potasi, formant una pols groga y insoluble. Urano- 
ferrociano. 

URANÓGRAF. m. Qui 's dedica a la uranografía. 
Uranógrafo. 

URANOGRAFÍA, f. Descripció del cel. Urano- 
grafía. 

URANOGRÁFICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
uranogralía. Uranográfico. 

URANOLECH. s. y adj. Versat en la uranología. 
Uranólogo. 

URANOLOGÍA. f. Tractat del estat del cel a les 
diverses époques de la edat de la térra. Uranología. 

URANOLÓGICH, CA. adj. Lo pertanyent a la ura- 
nologíi. Uranológico. 

URANÓIWETRE. in. Instrument pera fer cálculs 
astronóinichs. Uranómetro. 

URANOMETRÍA. f. Ciencia de la mida de les dis- 
tancies, volunis, etc., deis astres. Uranometría. 

URANOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
uranometría. Uranométrico. 

URANOMORFITA. f. Min. Pedra ab arborisacions 
dendítriques que figuren cossos celestes. Uranomor- 
fita. 

URAT. m. Quim. Combinado del ácit úrich ab una 
base. Urato.ll Peni compost d' orins, guix y térra. 
Urato. 

URB. m. Ciutat gran. Urbe. 



URBA, na. adj. Lo qu' és propi de la ciutat. \¡r- 
baño. II Cortés, atent, f{ en el seu tráete. Urbano. || 
m. Nom propi d' home. Urbano. || Epítet donat a Es- 
panya a certes milicies ciutadnnes que hi ha hagut 
encertes époques. Urbanos. II Guarda municipal, cos 
creat de pocii a Barcelona. Urbano. 

URBANAIVIENT. adv. m. Ab urbanitat. Urbana- 
mente, cortesmente. 

URBANISACIÓ. f. Acció y efecte de convertir en 
ciutat, disposar carrers, passatges y solars, etc. 

URBANISAR. v. a. Convertir els camps en pobla- 
do, obrint carrers, fent cases, passeigs, parcha, etc 
Urbanizar. 

URBANISAT, DA. p. p. Arreglat, convertit en ciu- 
tat, jardins, etc. 

URBANiSSIlVI. adj, sup. Urbanísimo. 

URBANITAT. f. Primor, cortesía, finura en el 
tráete. Cortesía, urbanidad, comedimiento, políti- 
ca, civilidad. 

URBANYA. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus 
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Prades; es a 
la vora de la riera del seu nom y té 253 habitants. II 
Hidrog. Riuet deis Plrineus Orientáis que passa pél 
poblé del seu nom y desemboca al Tet. 

URBI ET ORBI. Expr. llat. A la ciutat y al uni- 
veis. Paraules que '1 Papa, pronuncia al donar la 
benedicció al nion caiólich desde 'I baleó de Sant 
Joan de Letrán. S' aplica també algunes vegades pera 
dir que una noticia cundeixi per tots els indrets. 

URBICIDA. s. Qui destrueix una ciutat. 

URBICIDI. m. Destrucció d'una ciutat. 

URBÍCUA. Geog. ant. Nom d' Arbeca, prov. de 
Lleida, en temps deis romans. 

URBS. m. URB. 

URCA. f. Embarcació gran, mo't ampie del niitg, 
que serveix pera '1 transport de grans y altres gen- 
res. Urca. 

URCEOLARIA. f. Bot. Genre de líquens. Urceola- 
ria. II Genre de plantes rubiácies. Urceolaria. || Zooi. 
Genre d' animalets infusoris Urceolaria. 

URDET (Puig). Orog. Cimal de s monts que tan- 
quen la valí de Gósol, al part. jud. de Solsona. 

URDIDOR, A. m. y f. Qui urdeix Urdidor. || Eina 
de fusta a modo de devanadores, fomiat de trián- 
guls pera urdir les teles. Urdidero, urdidor, molno. 

URDIDURA, f. Acte y efecte d' urdir. Urdidura. 

URDÍIVI. m. URDIT, 2. 

URDIR. V. a. Formar al urdidor la madeixa de fils 
pera posarla al teler. Urdir. || Met. Projectar, prepa- 
rar medis ocults contra algú o pera la consecució de 
algún mal fí. Tramar, urdir. 

URDIT, DA. p. p. Urdido. || m. El conjunt de fus 
ordenats pera posar al teler que serveixen de base a 
la tela y formen la Margaría de la pe^a. Urdimbre, 
urdiembre, cadena, pie. 

UREA. f. Substancia que dona color a la orina, 

URELLA. f. ORELLA. 

UREIVIIA. f. Med. Estat morbos causat per T acu- 
mulado d'urea a la sanch. Uremia. 

URÉMICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent o relatiu 
a la uremia. Urémico. 

URENA. L Bot. Mena de plantes malvacies, de ar- 
bustes de flors oxilars solitaries, grogues o rosacies 
agrupades a la banda superior formant rainis ab un 
calze dobie de cincli divisions y noinbrosos estanis. 

URENGA. Vegis ORENGA. 

URENGUE Vegis ORENGA. 

URENOL, ni. Ter. ibicench. Peix volador. Pez ve- 
lador. 

URENT. adj. Ardent, abrasador. Ardiente, abra- 
sador. 



o 
p 




"OD 




ÍB g 




r.3^S 



f} 



\ 



"^ 







URO 



URI 



133 



URETANA. f. Qiiim. Carbonat dnhídrich d' anio- 
niach y de gas oleificant. Uretana. 

URÉTER, ni. Anat. Cada un deis condueles péls 
que la orina passa desde 'Is roiiyons a la bufeta. 
Urétere. 

URETERALGIA. f. Med. Mal d'uiéter. Ureteralgla. 
URETERÁLG CH, CA adj. Med. Lo pertanyent a 
la ureteralgia. Ureterálgico. 

URETERITIS. f. Med. Inflainació del uréter. Ure- 
teritis. II BLENORRAGIA. 

URETEROLITÍASIS. f. Med. Pedra delinguda al 
uréter. Ureterolitíasis. 

URETEROSTOMÁTICH, CA. adj. Med. Lo perta- 
nyent al forat del uré.er. Ureterostomático. || Cau- 
sal per la obstrucció d'aquest. Ureterostomático. 

URETEROTROMBÓIDICH, CA. adj. Med. Oca- 
sional per gleves de sanch aglopades al uréter. Ure- 
terotronibóideo. 

URÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a la uretra. 
Urético. 

URETRA, f. Anat. El coll de la bufeta peí anal se 
expeleix la orina. Uretra, urétera. || Bot. estigma. 
URETRAL, adj. Lo pertanyent a la uretra. Uretral. 
URETRALGIA. f. Med. Mal d" uretra. Uretralgia. 
URETRÁLGICH, CA. adj Med. Lo relatiu o propi 
de la uretralgia. Uretrálgico. 

URETRELMiNTICH, CA. adj. Med. Causat perla 
presencia de cuchs a la uretra. Uretrelmíntico. 

URETRITIS. f. Med. Inflamació de la uretra, üre- 
tritis. 

URETROESCROTAL. adj. Anat y med. Que per- 
tany a la uretra y al escrot. Uretroescrotal. 

URETROFAXIA. f. Med. Obstrucció de la uretra. 
Uretrofaxia. 

URETROLÍTICH, CA. adj. Med. Ocasionat per una 
pedra deturada a la uretra. Uretrolítico. 

URETRGlVlAiVlILAR. adj. Lo que correspon al mu- 
gró del p t y a la uretra. Uretromamilar 

URETRÓPICH, CA adj. Med. Ocasionat per la 
aglomeració de pus a la uretra. Uretrópico. 

URETRORRAGIA. f. Med. Hemorragia de la uretra. 
Uretrorragia. 

URETRORRÁGICH, CA. adj. Med. Lo propi o pe- 
culiar de la uretrorragia. Uretrorrágico. 

URETRORREA. f. Med. Fluix per la uretra Ure- 
frorrea. 

URETRORREICH, CA. adj. Med Lo pertanyent a 
la uretrorrea. Uretrorreico. 

URETRÓSCOP. ni. Med Instrument enipleat pera 
examinar la uretra. Uretróscopo 

URETROSPASME. ni. Med. Espasme de la uretra. 
Uretrospasmo. 

URETROSPASIWÓDICH, CA. adj Lo pertanyent 
al uretrospasme. UretroSpasmódico. 

URETROSTENOSIS. f. Med. Arron^ament de la 
uretra. Uretrostencs.s. 

URETROTOM. m. Cir. Eina pera fer tallets a la 
uretra. Uretrótomo. 

URETROTOMÍA. f. Med Incisió de la uretra. Ure- 
trotomia. 

URETROTÓMICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent 
a la uretrotomía. Uretrotómico. 

URGELL (Jaume de). Biog. (Vegis jaume de). Re- 
butjat péls de Lleida, a q ins ell creia propicis a la 
seua causa, va tancarse ab els seus partidaris a Ba- 
laguer, ont va posar siti al any 1413 el rei Ferrán, 
entregantse el comte el día 31 d' Octubre. Ais prechs 
de la seua muller la conitesa Isabel, li va ésser res- 
pectada la vida al vengut magnat, que va ésser re- 
cios a! castell de Lleida y declarat reu de lesa ma- 



gestat al 29 del següent Novenibre; segrestats els 
seus bens y els de la seua mare, van conduirlo pre- 
soner a SaragoQa y després a Castella cus odiat per 
els cavallers d' aquella terr.i En Rere Nuñez y En 
Pere Alfons d' Escalante. Al any 1433, ais temps del 
rei Alfons V, moría a la presó de Xáiiva després de 
llarga captivitat, y havent soíert mals tiactaments 
y befes, el que liavia sigut ab prous y llegítims drets, 
pretendent a la corona d'Aragó. 

— Y LAFONT (RAMÓN). Biog. Advocat barceloní que 
vivía ais conieuQos del sigle XIX, que havía escrit 
diferents travalls sobre qüesiions juridiques, havent 
traduit al any \836, el Tractal de proves judicials de 
Jeremies Bentham. 

URGELL. Geog. Regió natural de Catalunya, com- 
presa tot ella dins de l'actual provincia de Lleida, 
y limitada: a tramontana, peí Pallars y Andorra; a 
llevant, per la Cerdanya, '1 Bergadá y la encontrada 
de Cardona; a rnitjorn, per la Segarra y la Plana de 
Lleida, y a poneiit, peí Ribagorga, la Conca de Trenip 
y 'I Pallars. Ba aguer n' era la capital, quan aquesta 
regió forinava estat independent a la Ed.t niitjana. 
Se divideix en Alt y Baix Urgell. En lo relligiós es 
de molt antich capital La Seu, ont resi eix el bisbe, 
que es a la vegada Príncep y bishe d' Andorra, bisbe 
de la Valí d' Aran y de gran part del Ribagoiga. 

QUAN L' URGELL PLORA LA SEGARRA RIU. Ref. Ab 
que 's dona a entendre que l'any qu' es bó pera la 
niontanya, no es bó pera 1 plá. El año de la sierra 
no lo traiga Dios á la tierra 

URGELL (La Seu de). Geog. (Vegis SEU D' ur- 
gell). 

URGELLENCH, CA. adj. Natural de 1' Urgell Ur- 
gelense. 

URGELLÉS, A. adj. El natural d' Urgell. Urgelés. 

URGELLÉS DE TÓVAR (Agustí) Biog. Escriptor 
y home de moltes iniciatives en bé del progrés de 
les industries y de 1' agricultura. Era nadiu de Vila- 
franca del Peiiadés, ont va néixer al any 1828. Al 
any 1862 va comentar a publicar el periódich Gaceta 
universal de Agricultura, Industria y Comercio, que 
dirigía, publicant després un suplement de teatres 
anonienat El Entreacto. Havía pub ¡cat varies obres, 
entre elles Tratado práctico para bonificar vinos y vi- 
nagres, 1863. Memorias de la Exposición de Oporto, en 
1861 Manifestación de productos catalanes en obse- 
quio del rey Alfonso XII, 1877. Cualquier cosa, 1865. 
Historia y reseña de la primera exposición marítima 
española, 1872. Elogio histórico de don Ramón Mon- 
roig y Valls, 1875. Cataluña en Filadeljia. 

URGENCIA, f. Precisió, iiecessitat de fer alguna 
cosa. Urgencia. || Necessilat o falta de lo que 's ne- 
cessita per algún negoci. Urgencia. || Instancia, 
pressa. Urgencia. 

URGENT p. a. Lo que urgeix. Urgente. 

URGENTÍSSIM, A. adj. auin. Molt urgent. Urgen- 
tísimo. 

URGENTMENT. adv. m. Ab urgencia. Urgente- 
mente 

URGIR. V. n. Precisar, requerir alguna cosa promp- 
ta execució o reiiiei. Urgir. || Obligar actualment la 
He o precepte. Urgir. 

ÚRICH, CA. adj. Quim. Epftet del ácit procedeiit 
de la urea. Úrico. 

URINA, f. ORINA. 

URINAR. v. n. Y 'Is seus deriváis, orinar. 

URINARI. f. Lloch a propósit per orinar en els 
passeigs, cafés, teatres, etc. Urinario. 

URINOMETRE. m. Fis. Aparell destinat a deter- 
minar el pes espccíficfi de la orina. Urinómetro. 

URIOLA. f. ORIOLA. 

URIOLA. f. Ter. ibicench. Mena de figa Clase de 
higo. 



134 



URO 



US 




Urna funeraria 
fCastell de Barbera) 



URÍVOL. adj. Espantadí?. Asustadizo. 
URLÚ (Coma d'). Orog. Montanya de 2,107 met. 
d' altitut, situada a Uevant de Porté. 

URMELLA. Geog. 
Poblé del dist. muni- 
cipal d'Arassans, pro- 
vincia d' Osea. 

URNA. f. Caixa de 
metall, pedra o altra 
materia feta en forma 
d'ataut. Urna. || Cai- 
xa en forma de gerra 
ont els anticfis posa- 
ven les cendres deis 
difunts. Urna. II Esca- 
parata pera estatúes 
petites. Urna. || Aque- 
lla en que '1 Dijous 
Sant hi posen 1' hostia 
consagrada. Sepul- 
cro. II Caixeta o gerro 
ont posen les sorts o 
céJules en les rifes y 
eleccions. Urna. 
URNETA. f. dim. Urnita, urnilla. 
URNIFORM. adj. Que té forma d' urna. Urniforme. 
URNIGER, A. adj. Boí. Que té una urna o capga 
en forma d' urna. Urnigero. 

URO. Veu grega que ab la signiflcació de cúa en- 
tra com prefixe en la composició de molts termes 
técnichs, d' historia natural la iiiajor part. |l Deriva- 
da d' una altra veu grega, que equival a orina, entra 
com a prefixe en la composició de termes de medici- 
na y d' altres ci.ncies que s' hi relacionen. Uro, 

URO. m. Bot. Arbre corpulent molt dur, de la fam. 
de les acerácies, quina fusta té clapes a manera de 
uUs; les seues flors son blanques, de moltes fulles, 
formant una roseta colocada al mitg del calze, reta- 
llat ordinariament en cinch parts iguals. Acere, arce. 
URO DEL SUCRE. Bot. Arbre de 1' América del Nort, 
del que se "n treu una mena de sucre. 

UROBENZOAT. m. Quim. Combinado del ácit 
urobeiizoych ab una base. Urobenzoato. 

UROBENZOYCH, CA. adj. Quim. Epítet d' un ácit 
que 's troba a la orina deis animáis herbívors. 

UROCELE. f. Med. Infiltració de la orina a les bos- 
ses. Urocele. 

URODIALISIS. f. Med. Supressió de la orina. 
URODIALÍTICH, CA. adj. Med. Lo pertanyenta la 
urodiá ¡sis. Urodialitico. 

URODINIA. f. Med. Sensació dolorosa que se sent 
al orinar. Urodinia. 

URODÍNICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la 
urodinia. Urodínico. 

URODRIMIA. f, Med Acritut de la orina. 
UROGALL. m. Ornit. Aucell semblant al gall, pero 
mes gros. Té 1 bech curt, el cap negre, el coll negre 
ab clapes cendroses; la cua molt llarga, negra, ab 
clapes blanques. Orogallo. || Aitre aucell mes gros 
que la perdiu, y semblant al francolí. Té '1 bech ne- 
gre; el eos gris ab quatre plomes negres a les ales y 
les denles blanques per la base; les potes quasi ne- 
gre, y quatre dits a cada una. Grigallo. 

UROGASTRE. m. Zool. Banda posterior del ventre 
deis crustacis decápots, anomenada vulgarment cua. 
UROLÍTICH, CA. adj. Quim. Calificació del ácit 
úrich. Urolitico. 

UROMANCIA. f. Suposada endevinació per medi 
del examen de r orina. Uromancia. 

UROMÁNTICH, adj. Pertanyent o relatiu a la uro- 
mancia. Uromántico. 

UROMELIA. f. Fusió deis dos membres de derrera 
en un £0l que acaba ab un peu únich. Uromelia. 



UROMÉLICH, CA, adj. Monstre per uromelia y lo 
referent a aquesta deformitat. Uromélico. 

UROPLANIA. f. Med. Desviació de la orina. 

UROQUESIA. f. Med. Diarrea urinosa. Uroquesia. 

URORRAGIA. f. Med. Fluix d' orina. Urorragia. 

URORREA. f. Med. Fluix abundant d' orina. 

URÓSCOP. s. y adj. Metge qu' examina la orina 
pera formar congectures sobre l'estat d'un malalt. 

UROSCOPIA, f. Med. Examen de la orina. 

UROSIS. f. Med. Nom genérich de les malaltíes de 
les víes urinarles. Urosis. 

UROSQUESIA. f. Med. Supressió de la orina. 

UROSQUÉTICH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la 
urosquesia. Urosquético. 

URPA. f. GARRA, GRAPA. 

URPADA. f. Cop d' urpa, esgarrapada. Zarpazo. 

URREJOLA (Armengol). Biog. Periodista y fácil 
escriptor que vivía a Barcelona a les derreries del si- 
gle XIX. Escrivía en castellá y va ésser redactor de 
alguns periódichs rellig osos, havent publicat al any 
1882 una monografía histórica, titolada: La capilla 
de Santa Cristina de Lloret. 

URS. m. ÓS, animal fer. 

URSA. f. Ter. LLAMBREQADA. || Nom d' una conste- 
lació vulgarment denominada Ossa. Ursa. 

FER URSES. fr. Ter. FER morros, FER MALA CARA. 

URSADA. f. ORgADA. 

URSAL (Joseph Ignasi). Biog. Apotecari de Mo- 
nistrol de Montserrat, molt estudios y competent en 
les ciencies naturals. Va escriure un Estudi hidrolb- 
gich de la montanya de Montserrat, que al certamen 
de 1882, convocat per 1' Associació d' Excursions Ca- 
talana, va obtindre premi, publicantlo al any 1886. 

URSAR. V. a. ORgAR. 

URSi, NA. adj. Semblant a un ós. Ursino. || m. Os 
marí Ursino. || n. p. Ursino. 

ÚRSIT, A. adj. Semblant a un ós. Úrsido. 

ÚRSULA, f. n. p. de dona. Úrsula. 

URSULETA. f. dim. de Úrsula. 

URSULINA, f. La monja que segueix la regla de 
Santa Úrsula y está ob igada a ensenyar noies. Ur- 
sulina II pl. El convent que habiten. Ursulinas 

URTICÁCIES. f. pl. Bot. Mena de plantes dicotile- 
dónies ab fulles alternes, cobertes de peí y les flors 
formant espiga. Urticáceas. 

URTICARIA, f. Med. Erupció a la pell, semblanta 
al efecte que li produiria raplicació ¿'ortigues. 

URTÍCICH. adj, Bot. Pertanyent o semblant a la 
ortiga. Urtíceo. 

URTlCiNICH, CA. adj. Bot. Semblant a la ortiga. 

URTIGA. f. ORTIGA. 

URTG. Geog. Poblé de la prov. de Girona, part, 
jud. de Puigcerdá, bisb. de la Seu d' Urgell; és a la 
vora del Segre y té 431 hab, 

URÚS. Geog. Poblé de la prov. de Girona, bisb. de 
la Seu d' Urgell, part. jud. de Puigcerdá; és a tra- 
montana del coll de Jou y té 170 
habitants. 

US. m. pron. personal. Vos, y 
a vosaltres. Os, á vosotros. 

US. m. L' acció y efecte d' usar 
alguna cosa. Uso. Ii El servei y 
profit qu' actualinent se treu de 
les coses. Uso.il L' acte de dis- 
frutar d' alguna cosa, encara 
que no se 'n tingui la propietat , 

o possessió. Uso. II Práctica, eos- ^^S®'' °- ^^^ 
túm, exercici. Uso. || Estil, prác- 
tica general. Uso. || Exercici o continuació freqüent 
d' alguna cosa. Uso. II Hábit o facilitat. Uso. || La 
continuació de manejar o servirse d' alguna cosa. 




uso 



usu 



135 



Uso. II Alterado que 's fa de les coses usantles. Uso. 
II L' exercici o ofici, coni: 1' as de les venes és con- 
diiir la saiich. Uso || Operació que's fa al globo pera 
conéixer 1' altura del pol, la situació deis astres, 
etc. Uso. II For. Dret d' usar de les coses. Uso. 

US DE RAO. L' exercici deis actes d' ella, y coinu- 
nainent el temps en que 's descobreix. Uso de razón. 
MAL US: ABÚS. 11 pl. Certs drets que sobre 'Is ho- 
mens o pagesos de remen<;a teníen els senyors feu- 
dals y eren, entre altres, els sis següents: remenga per- 
sonal, intestia, cugustia, xorquia, xorcia o exorquia, 
arcia y firma d'espoli forqada o violenta. Malos usos. 
USADOR, A. m. y f. Qui usa, || adj. Fácil d' usar. 
USAGRE, m. Med. Mena de ronya que rosega la 
carn; solen patirla les criatures. Usagre. 

USALL. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Porque- 
res, prov. de Qirona. 
USANQA. f. Us, estil, moda, costi'im. Usanza. 
USAR. v. a. Valdres o servirse d'alguna cosa fentla 
servir pera algún obgecte. Usar. || Posseir alguna 
cosa, gaudirseii, disfrutarla. Usar. || Posar en prácti- 
ca, en US o en exercici alguna cosa. Usar. || Fer al- 
guna cosa per costúm. Usar. || Valdres d' algún medi 
en els llantos que ocorren. Usar. || Tindre us y cos- 
túm d'alguna cosa o estarhi avesat. Usar. || Emplear, 
gastar, consumir Usar, gastar. || Exercir o servir 
algún empleu o ofici. Usar. || Tractar o comunicar ab 
algú. Usar. |1 For. Fer us cada hu del seu dret. Usar. 
II També 's diu de les páranles y de les coses imma- 
terials. Usar. i| Ant. negociar. || v. r. Estar en us al- 
guna cosa. Usarse. || P.acticarse alguna cosa. Usar- 
se. II Gastarse, consumirse. Gastarse. 

USAT, DA. p. p. Usado. || Mitg gastat pél us. 
USATGE. m. USANgA. || Llei, constitució d' un reg- 
ué, provincia o ciutat. Usaje. 

USATGES DE BARCELONA. Hist. Aixís s' anomena la 
primera recopilado legal de Catalunya independenta, 
composta de les costuins de dret qu' estaven llavors 
en us, forniant un aplech heterogeni de les liéis ro- 
manes, godes y feudals, reiuarcantshi fins al temps 
en quiíi foren promulgats, 1' influencia de la llegisla- 
ció goda, segon«! esdevenía ais deniés Estats d' Espa- 
nya. Al any 1068 segons uns, y dos anys mes tart, 
segiiint la opinio d' altres, el conite de Barcelona Ra- 
món Berenguer I va promulgar aquella compilació, 
de conformitat ab els uso*; y costums establerts. Al 
índex deis usatges d' En Ramón Berenguer n' hi figu- 
raven fins a 144, y els derrers, fins al 170, s' atribuien 
al rei Jaume I el Conqueridor, qui en una de les seues 
decisions niostra que les disposicions d' ell y deis 
seus antecessors an.iven consignantse successiva- 
ment en aquell eos de liéis, que no van tindre tan 
sois autoritat a Catalunya, sino que s' apropiaren a 
altres terres de la Corona d' Aragó. 

USDEFRUIT. m. El dret d' usar de la cosa agena 
y aprofitarse de tots els seus fruits sense feria mal- 
bé. Usufructo. i| Ut litats, fruits o profits que 's 
treuen de qualsevuUa cosa. Usufructo. 

USDEFRUITAR. v. a. Tin- 
dre l'usdcfruit de alguna cosa 
agena. Usufructuar. 

USEN. Geog. Poblé del dis- 
tricte munpal. de Baent. 

USERDA. f. Ter. Empordá. 
Bol. AUFALS. 

USERES. Geog. Vila de la 

prov. de Castelló, bisb. de Tor- 

tosa, part. jud de Lacena; és a 

la vora y un poch apartada del 

riu de la Viuda y té 3,129 hab. 

USITAT. adj. Usat ab molla 

freqüencia. Usitado. 

USÓ (Ramón IVlaría). fiío^. Relligiós del'ordre 

franciscana, nailiu de la prov. de Lleida, predicador 




Ramón M.' Usó 



eloqilent y autor d'algunes obres mísfiques. A la 
seua relligió havia desempenyat cárrechs enlairats 
y era Prior de la iglesia y residencia que a Bar- 
celona teñen els P.P. franciscans al carrer de San- 
taló, quan esdevingué la revoita de Juliol de 1909, 
de la qual fou victima. 

USOLS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Qranera, 
provincia de Barcelona. 

USSAR. v. a. Fer abordar el gos. Azuzar. 

USSUT-LO-VELL. Geog. Poblé de la vora del 
Ariége, a la Catalunya Francesa, que va donar nom 
ais banys d' Ussut. || — DELS-BANYS. Geog. Poblet 
del depart. de 1' Ariége a la Catalunya francesa, no- 
table per les seues aigUes temíais (32 á 39°,5) ober- 
tes desde '1 primer de Juny fins al 15 de Septembre. 
Va pendre son nom de Ussut-lo-VelI, a la vorera del 
Ariége. 

USTÍLACH. m. Med. Gangrena causada pél us del 
biat rovellat. Ustílago. 

USTIÓ. m. Farm y Qiiim. La preparado d' alguna 
substancia per medi del foch. Ustión. 

USTORI, A. f. adj. Que crema. Ustorio. 

USTRINA. f. Arqueol. A I' época romana s' ano- 
menava aixís el Iloch destinat a la cremació deis 
cadavres. 

USTULACIÓ. f. Farm. Acció d' assecar al foch 
una substancia farmacéutica húmida. Ustulación. 

USUAL, adj. Lo que serveix d' us coniú. Usual. || 
Lo que s' usa freqüentment. UsuaL || Lo que s' usa 
ab facilifal. Usual. 

USUALMENT. adv. m. Segons 1' us comú. 

USUARI. adj. For. Usufructuari ab certa limitació. 
Usuario. || Alió de que 's té 1' usdetruyt y no la 
propietat. Usuario. 

USUCAPCIO. f. For. Modo d' adquirir la possessió 
d' alguna cosa, per haver passat el temps prescrit 
per la llei. Usucapión. 

USUCAPIR, v. a. For. Adquirir la possessió d' al- 
guna cosa, per haverla posseída tot el temps pres- 
crit pél dret Usucapir. 

USUCAPRE. v. a. usucapir. 

USUFRUCT. m. DSDEFRUIT. 

USUFRUCTAR. v. a. USUFRUCTUAR. 

USUFRUCTUAR, v. a. Tindre 1' usdefruit d' algu- 
na cosa. Usufructuar. 

USUFRUCTUARI, A. adj. Qui té 1' usdefruit o 
dret de gaudirse d' alguna cosa de la que no sen 
és propietari. Usufructuario. 

USUFRUIT, m. USDEFRUIT. 

USUFRUITAR. v. a. USUFRUCTUAR. 

USUFRUT. m. USDEFRUIT. 

USUFRUTAR. v. a. usufructuar. 

USURA, f. Acte, efecte y manera d' usar d' una 
cosa. WJuris, L' interés o lucro del diner deixat; y 
regularment se diu quan aquest interés es injust 
o exorbitant, proibit pél dret civil, canónich y natu- 
ral. Usura, logro. || Met. Qualsevol guany o utilitat. 
Usura. 

DONAR O DEIXAR A USURA, f. Deixar alguna partida 
de diner per cert interés, just o injust. Dar á usura, 
usurear, asurar, dar á logro, loí^rear. 

FER USURES, fr. DEIXAR A USURA. 

PENDRE A USURA, fr. Pendre alguna partida de di- 
ners ab 1' interés convingut. Tomar á usura, usurear. 

USURANT. m. USURARI. 

USURAR. V. a. Fer d' usurari, lucrar deixant 
diners. Usurear. 

USURARI, A. adj. Cosa d' usura. Usurarlo. 

USURARIAMENT. adv. m. Ab usura. 

USUREJAR. v. a. Qui lucra deixant diners. 

USURER, A. m. y f. Qui deixa diners a interés. 



136 



UTl 



UYT 



USURERÍA. f. L' ofici y 1' ambició del usurer. 

USURPACIÓ. f. Acte y efecte d' usurpar. Usurpa- 
ción II En la jurisprudencia canónica, gaudiment 
d' un beiiefici o exercicí d' un cárrech sense tito! 
just o a lo menys paliat. Intrusión, usurpación. 

USURPADOR, A. s. Qui usurpa. Usurpador. 

USURPANQA. f. USURPACIÓ. 

USURPAR. V. a. Extendre 'I seu domini injusfa- 
ment, apoderarse de lo deis altres, robar. Usurpar. 
II Arrogarse la dignitat, ofici o ocupació d' un alire. 
Usurpar. || Usar les paraules o frases apropiantles a 
un altre sentit del que realment teñen. Usurpar. || 
Apropiarse, usar coses d' un altre estat, com els 
homens adornos de dona, etc. Usurpar. 

USURPAT, DA. p. p. Usurpado. 

USURPATORI, A. adj. Que té '1 carácter d' usur- 
pado. Usurpatorio. 

UT. m. Primera veu de la música, avui substituida 
pél do. Ut. 

UTENSILIS. m. pl. .Mobles, eines y qualsevol 
arreu que serveixi pera us y comoditat de la vida. 
Utensilios. || Aquells ab que contribueixen els pa- 
trons ais soldats que teñen allotjats a llurs cases. 

ÚTER. m. La matriu ont s' engendra y manté '1 
feto fins al part. Útero, seno. 

UTERi, NA. adj. Cosa del úter. Uterino, uteral. 
II S' aplica ais filis d' una nieteixa mare y de dife- 
fent pare. Uterino. 

UTERÓCEPS. ni. Cir. Instrument pera agafar el 
coll del úter. Uteróceps. 

UTEROSTOMATOM. m. Cir. Instrument pera 
tallar la ver i del coll del úter Uterostomátomo. 

UTEROTOM m. Cir. Instrument pera fer la sec- 
ció del úter. Uterótomo. 

UTEROTOMÍA. f. Cir. Operació que consisteix 
en fer un tall al coll de la matriu. Uterotomia. 

UTEROTÓMICH, CA. adj. Cir. Lo que pertany a 
la uterotomia o al uterotom. Uterotómico. 

UTIEL. Geog. Vila de la prov. de Valencia, bisbat 
de Cuiuca, part. jud. de Reqnena; és a la vora del 
ríu Requena, té estació de F.-C. y 1 1,560 hab. 

ÚTIL. adj. Profitós, bó pera alguna cosa. Útil. !l 
Lo que porta utilitat, fruit o interés. Útil. || For. 
S' aplica ais dies que no son llegítimanient impedi s 
o en que 's pot actuar. Útil. || Iniportant, de conse- 
Qüencia. Útil, importante, de consecuencia || Se 
diu del senyor que té la utilitat d' alguna finca Útil. 
II Fructuós, d' us lefruit, com: domini úlU. Útil. || 
UTILITAT. II m. Obgecte que serveix per fer qualsevol 
<:osi. Útil. 

UTILAR. V. a. UTIUISAR. 

UTILAT. p. p, UTILISAT. 

UTILESA. f. UTILITAT. 

UTILISABLE. adj. Que 's pot utilisar. Utilizabíe. 

UTILISACIO. f. Acte y efecte d' utilisar. Utili- 
zación. 

UTILISADOR, A. m. y f. Qui utilisa. || adj. Que 
pot ut lisarse. Utllizable. 

UTILISAR. V. a. Fer útil alguna cosa, posarla en 
estat de poguer servir. Utilizar. || Donar profit y 
també treuren alguna cosa. Utilizar, dar utilidad. || 
V. r. Treure utilitat d' alguna cosa. Utilizarse. || En 



lo moral, aprofitar, com: uHlisarse de les ocasions 
pera adquirir ciencia. Utilizarse. 

UTILISSIM, A. adj. sup. Útilísimo. 

UTILITARI, A. adj. Que pertany a la utilitat. 

UTILITARI AMENT. adv. D' una manera utilitaria. 
Utilitariamente. 

UTILITARISME. m. Egoisnie, tendencia deis que 
sois volen lo que Ms resulta útil o profiíós. 

UTILITARISTA, s. Egoísta, interessat. 

UTILITAT. f. Profit, inte és, fruit que 's treu 
d' alguna cosa. Utilidad. || Aptitut de les coses pera 
servir y aprofitar. Utilidad. 

UTILLATGE. in. Conjunt d' útils, d' eines, d' ins- 
truineiits. Batería. 

ÚTILMENT. adv. ni. Ab utilitat, fruit o profit. 

UTOPÍA, f. Plan d' un govern imaginari perfet. 
Utopia. II País imaginari ont toi está molt ben regla- 
mentat y descrit per Tomás Moro. Utopia. ll Progec- 
te imaginari. Utopía. 

UTCPICH, CA. adj. Que iiidou utopía o s' hi refe- 
re X. Utópico. II fig. liiverossíniil, ene ira que no im- 
possible. Utópico. II Visionari. Utópico. 

UTOPISTA, s. Qui inventa utopíes. Utopista. 

UTRECH (Tractat de), hist. Pau subscrita al 
any 1713 en aqueixa ciutat holandesa, entre Franca 
y les nacions aliades, que va posar ternie a la Iluita 
promoguda per la successió del trono d' Espanya. 
Com a resultat d' aquella pau, a 22 de Juny del nic- 
teix any, va ésser convingut el tractat del Hospita- 
let, resolguentse 1' eixida de les tropes angleses 
y austriaques de Catalunya, que va restar aillada 
.en la prosecució d' aquella Iluita, sostinguda ab 
tant delit. Mes, ni aixís y tot va n'odificar la nos- 
tra térra la re?olució presa. Les Corts reunides el 
día 30 del nieteix mes, varen nomenar una comissió 
de nou dignitats, y per pluralitat de vots, resolgue- 
ren declarar la guerra al duch d' Anjoii, y resistint el 
Uarch siti de catorze mesos, que va eternisar les 
proeses, la decisió y V amor patri deis barcelonins, 
fins que caigueren venquts el día 11 de Seplembre 
de 1714. 

UTRERA (Castell de). Geog. Anticn casal del 
Vallespír, al terme de Surniá. Desde les ruines 
d' aquella fortalesa senyorial, al costat de 1' ermita 
del meteix nom se gosa d' un esplendent panorama. 

UTRiCUL. m. Bot. Cos petit, glóbulos, formal pél 
molí interior y altres parts de les p anti.s. Utrículo. 
II Membrana que inclou lo flu't fecondisador del 
polen. Utrículo. || Celdeta del teixit celular. 

UTRICULAR. adj. Bot. Que té la forma d' un bot 
petit. Utricular. 

UTXAFABA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Castellnou de Seana, prov. de Lleida 

UTXAVAR. V. a. Arquit. Formar algún cos en 
figura utxavada. Ochavar. 

UTXAVAT, DA. adj. Octagonal. 

ÚVEA. f. Anat. Tercera membrana del uU. Uvea. 

UXIER. m. Ugier. 

¡UY! interj. de dolor. ¡Ay! 

UVAL. m. Ter. ibicench. Remolí d' aigüa. || ULLAl. 

UYL. m. Ant. ULL. 

UYTUBRE. m. Ant. OCTUBRE. 



N' 



A «Si 



V 



V. Aquesta llelra 's produeix tenint la boca quasi 
tancada, el llavi inferior aderit ais iiicisiiis superiors, 
la Mengua lleugeraiiieiit aderida ais incisius iiiferiors 
y 'I vel del paladar un poch algat. En tal posició 's 
dona sortida a 1' aire S' ñor y 's produeix el só arti- 
cula! V al despeiidres els llavis. V. || És numeral y val 
5, y antigainent, ab una ratlleta deniunt, 5,000; és 
abreviatura V., de vostre y voslé. 

VA! Exclaniació indicant el niotneiit de comentar 
una cosa, coni caminar, fer loxqa, disparar, etc. Va- 
mos, ahora, vaya. 

VÁ, NA. adj. Faltat de realitat o substancia. 
Vano. II Ini'itil, de cap va'or. Vano. || Lliviá, lleuger, 
de poch pes. Vano. || Infiuctuós, sense efecte. Vano. 
II Frivol. Frivolo, vano. || Fatuo, inepte. Vano. || In- 
flat, supeibiós, pié de vanitat. Vano, hinchado, va- 
naglorioso, vanidoso. I| Insubsistent, poch durable. 
Vano. II Lo que no té fonament, rao o prova. Vano. 
II Infundat, fútil, tantástich, com: temor vd, esperan- 
za vana, etc. Vano. || Parlant del cap, débil o flach 
per malaltia. Débil, flaco. || m. Arq. Obertura o buit 
que hi ha a algunes parets y 1' espai d' entre pilans. 
Vano. 

EN VÁ. adv. m. Inútiinient, sense lograr 1' efecte. 
En vano, en balde || Sense fermesa ni consistencia. || 
En vano. \\ Sense obgecte a qué dirigir 1' acció. En 
va^o. II Met. Sense '1 logro del fí o Intent. En vano. 

VACA. f. Zool. La femella del brau o toro. Vaca. || 
La carn de dit animal que 's ven a la carnicería. 
Vaca. II Parlant del joch, el fondo que posen dos que 
fan conipaiiyía. Vaca. 

VACA MARINA. Ictiol. Peix monstruos, de eos cilín- 
drich, mes groixut per la part anterior, de color ne- 
grench y cobert de péls aspres y clars; té '1 cap gros 
ab corns a manera d' una vaca comuna, la boca ar- 
mada de péls llarclis; els bracos teñen forma d' aleta, 
els peus al extrem del eos, y están reunits y tenen 
aquella nieteixa forma. La femella té dues mamelles 
ab que alimenta les senes críes. Vaca ó ternera ma- 
rina ó cornuta, foca, manati, manato, lamantin, ros- 
maro, pejemuller. 

VACA TREMOLOSA. f. Ictiol, ter. TREMELQA. 

DONAR LA VACA. fr. Agafar a algú pels peus y 'Is 
braqos entre dos o mes y ferli pegar culades a térra. 
Darle de culadas. 

VACA (Coma de). Hidrog. Riera de la vora del 
Fresser, aigües amnnt de Carait, prov. de Girona. || 
— Cpicms de la). Oroa. Dos puigs del Pirineu, al NE. 
de Caralr'S fvall de Ribes), prov. de Girona. Teñen 
2,830 y 2,842 met. d' altitut. 

VACACIÜ. f. Descans, suspensió d' estudis o de 
negocis per algún temps. Sol usarse en plural y tam- 
bé 's pren peí meteix temps en que queda sospés el 
travall. Vacación, huelga. || Por. Cessació de plets, 
vistes y act^s juridichs. Vacaciones, ferias || Acte 
y efecte de vacar. 

VACADA, f. Ramat de bestiar boví. Vacada, bo- 
yada. 

DIC. CAT. — V. JII.— 18. 




Segell de Vacariqes 



VACAN^A. f. VAOANQA. 

VACANCtS. pl. VAGANQA. 

VACANT. p. a. Vacante || La renda d' un empleu 
o dignitat eclesiástica mentres vaca. Vacante. || f. 
L' empleu o dign tat qu' está per donarse y '1 temps 
qu' está sense donarse. Vacante. || BUIT, desoCUPAT. 

VACAR. V. n. Sospendre per algún temps els estu- 
dis, els assumptes del tribunal o alguns altres tra- 
vails. Vacar, tener vacacio- 
nes, cerrar el estudio, los 
tribunales, etc || Quedar sen- 
se possessor algún empleu, 
etcétera. Vacar. |1 Ant. Dedi- 
carse, entregarse totalment a 
alguna cosa. Vacar. 

VACATURA, f. VACANT. 

VACA RICES. Geog. Poblé 
de la prov. de Barcelona, bis- 
bat de Vich, pait. jiid. de Te- 
rraja; és al NO. del cap de 
partit; té estació de F.-C. y 
815 habitants. || VAQUERigA. 

VACCINELLA. f. Med. Erupció cútanla ab apa- 
riencia de verola. Vaccinela. 

VACCiNlCH, CA. adj. Med. Lo pertanyent a la ve- 
rola. Vaccínico. 

VACCINOIDE. f. Med. Malaltia que se sembla un 
poch a la verola. Vaccinoide. 

VACE (IVlestre). Biog. Poeta liemos! del sigle xii, 
que a r any 1155 va escrinre un Romnns de Brutas, 
quin original se trobava a la biblioteca de Sevilla. 
En Roger opinava que aquell exemplar era de data 
posterior, consideran! que havía sigut copiat envers 
l' any 1300. 

VACH, OA. adj. Buit. Vacio. || Vacant. Vacante. i; 
Indecís, imprecís. Vago. 

VACI, A. adj. BUIT. 

VACi. m. Art. y of. Cavitat de fusta o de ferro, so- 
bre quina roda la mola d' esmolar, mullantla ab 1' ai- 
gua que conté aquell espai. 

VACIA, f. Mena de pastera o cavitat feta en una 
soca ont se dona menjar ais porchs. Gamella. || OBiT. 
II BACÍA. 

VACIADA, f. Vacia plena de menjar. Dornajada. 

VACILACIÓ. f. Moviment incert y indeterminat de 
alguna cosa. Vacilación. || Met. Perplexitat, irresolu- 
ció. Vacilación, perplejidad. 

VACILAMENT. m. Ant. VACILACIÓ. 

VACILANT, A. adj. Indecís, sense pendre cap re- 
solucló. Vacilante. 

VACILAR. V. n. Moures indeterminadament alguna 
cosa. Vacilar. || Estar poch ferma alguna cosa en el 
seu estat, o en perill de caure o arrunarse. Vacilar. 
II Dnptar, no sapiguer qué resoldre o qué escullir en- 
tre dos extrems. Vacilar, fluctuar, dudar, titubear. 



138 



VAG 



VAG 



VACIU, VA. adj. Calificatiu deis animáis que no 
teñen cría. 

VACUACIÓ. f. y 'Is seus deriváis. Evacuación. 

VACUi. adj. BUiT. II ni. L' espai desocupat o des- 
embra(;at del tot. Vacuo. 

VACUITAT. f. Ant. Propietat de lo qu' és buit- 
Vacuidad. 

VACUNA, f. Cert grá o pigota que surt a les ma- 
nielles de les vaques quan les niunyen seiise rentarse 
les mans els qui han tocat el gabarro deis cavalls, y 
també s' anoinena aixís la materia de dits grans y la 
deis grans deis vacunats. Vacuna. 

VACUNACIÓ. f. Acte y efecte de vacunar. Vacu- 
nación. 

VACUNADOR, A. s. Qui vacuna. Vacunador. 

VACUNAR. V. a. Empellar la vero a, aplicar el pus 
O materia de la vacuna a alguna persona, pera que, 
conlraienl certa indisposició, quedi preservada de la 
verola epidémica y natural. Vacunar, Inocular. 

VACUNAT, DA. p. p. Vacunado. 

VACUNICI, A. adj. Vacunicio. 

VACUO, A. adj. Fis. Lo qu' está desocupat o des- 
embaraqat de tol eos. Vacuo. | BUiT. 

VACUU, A. adj. BUIT. 

VADA (Jaume). Biog. Relligiós y bon poeta que 
vivía ais comentos del sígle XIX. Va néixer a Barce- 
lona l'any 1764, morinitii al de 1821. És autor d' ins- 
piratie^ composicions poéiiques en llensua castella- 
na, coneixentsenhi una bastant ben rimada en cátala, 
ab el lítol de La fama del Parnás. A 1' any 1806 va 
llegir a I' Academia de Bones Lleties una Gratulato- 
ria, en vers d' art major, y un ben fonamentat Dis- 
ciirs en elogi deis catalans en I' agricultura, el comers 
y les arts. 

VADEJAR. V. a. PASSAR A GUAL. 

VADELL, A. m. y f. VEDELL. 

VADELLA (Sant Salvador de la). Geog. Poblet 
del dist. munpal. de Serchs, prov. de Barcelona. 

VADEMÉCUM, m. La cartera o bossa ont els nois 
hí porten els Ilibres, cartipaqos, etc., quan van a es- 
tudi. Vade, vademécum, cartapacio. 

VADÍA. f. Ant. Floch de cabells. Vedija, copo. (| 
Anf. TURÓ. 

VADO. m. CUAL. 

VADO. m. Vulg. SALVADOR. 

VADOMÍA. f. VANITAT. 

VAE VICTIS. Expr. llat. ¡Ay deis venguts! Parau- 
les atribiiides a Brenus, el capdill deis gals, que sa 
quejaren y cremaren la ciutat de Roma a 1' any 388 
abaits de Crist, apropiades ais que son victimes de la 
dissort. ¡Ay de los vencidos! 

VAF. ni. BAF. 

VAFEJAR. v. a. Llengar vaf. Bahar. || BAFEJAR. 

VAGA. f. Acte y efecte de vagar. Vacación. I| Con- 
junt d' obrers d' una fábrica o travall que's resistei- 
xen a travallar pretenent millorar sa condició mate- 
rial o: moral. Huelga. || anella, llaqada. !| vaca- 
CíONS. II BAGA. II Pega semicircular, ab dues potes, 
que subgecta barres de ferro, com lleves, ferrollats, 
passadors, etc. 

VAGA DEL TELER DE MÁ. La que subgecta els pas- 
sadors del ineteix. 

ESTAR EN VAGA. fr. Estar desocupat o ocios, no 
tindre res qué fer. Andar ó estar de vagar; vagar. \\ 
DLt de les terres que no sesembren y de les cases 
que no s' habiten. Descansar. 

VAGABÓN, DA. adj. Ocios, que roda d' una part a 
l'altra sense ofici ni benefici. Vagabundo, vago, hol- 
gazán, haragán, pan perdido, bigardo, bordonero^ 
zángano. 

. PJERLO VAGABÓN. fr, VAGABONDEJAR,. 



VAGABONDEJAR. v. n. Anar vagant o ocios. Va- 
gabundear, vaguear, vagar, gallofear, holgaza- 
near, zanganear, bigardear, ociar, tunar. 

VAGABONDEKÍA. f. Afíció o inclinado a no fer 
res, repugnancia a treballar. Holgazanería, va- 
gancia. 

VAGABÚN, DA. adj. vagabón. 

VAG.4CIÓ. f. Acció y efecte de vagar. Vaguea- 
ción. 

VAGAJAR. V. n. Ant. VAGABONDEJAR. 

VAGAMENT. adv. m. Sense ocupació, sense de- 
terminació a cap cosa. Vagamente. ¡1 Met. En sentit 
vago. Vagamente. II Ab iniprevisió. 

VAGAMÓN, DA. adj. VAGABÓN. 

VAGAMONDEJAR. v. a. VAGABONDEJAR. 

VAGAMUNDO, adj. Y 'Is seus derivats. VAGABÓN. 

VAGANCIA, f VAGABONDERÍA. 

VAGANQA. f. VAGA. 

VAGANT, A. p. p. Lo que vaga. Vagante, va- 
gueante, vagaroso. Ij m. Fusta mes o menys gran 
que p.issa per uns encaixos y serveix pera aturar 
1' aígua deis rechs o de les acequies. Compuerta. 

VAGAR. V. n. VACAR. i| VAGABONDEJAR. || Tindre 
temps o lloch pera fer alguna cosa. Vagar. I| m. 
Tenips desemb ragat y llíure pera fer alguna cosa. 
Vagar. || Espai, pausa, sossego. Vagar. 

BÉ Li VAGA. m. adv. Poch mei fa, tant se me 'n 
dona. Poco se me da. 

ESTIMARSE MES UN VAGAR QUE UNA RECTORÍA. LoC. 
pop. Se diu d'aigú que li sap molt greu lo treballar. 
Juana, si mal aspa peor devana, de hilar maldita la 
gana. 

NO VAGAR, fr. No tindre tenips pera fer alguna 
cosa. No tener un instante de vagar. 

VAGARA, f. Mar. Ratlla que representa en els 
plans les seccions obliqües ab que 'Is constructors 
consideren dividit el casco del barco. Vagara. II 
Llistó de fusta llarch, priiii y flexible que 's clava de 
popa a proa mentres se subgecten els baos. Vagara. 

VAGARA FALSA. Cada una de les que h¡ ha entre- 
mitg de les principáis. Vagara falsa. 

VAGAREJANT. m. TiTUBEjAMENT. II Vacilació, ¡n- 
quietut, inconstancia de la imaginació. Vaguea- 
ción. 

VAGAREJAR. v. n. Vacilar, titubejar, balandrejar. 
II Fer tentines per haver begut massa ví, etc. Andar 
calamocano. 

VAGARÓS, A. adj. VAGABÓN. || Qui no acostuma 
a travallar. Vago. 

VAGAROSITAT. f. GANDULERÍA. 

VAGARREJAR. v. n. VAGABONDEJAR. 

VAGARRO, A. adj. VAGABÓN. || m. Entom. BO- 
RINOT 

VAGASSEJAR. v. n. VAGABONDEJAR. 

VAGATIU. adj. Que vaga, vagarás. 

VAGELLA f. VAIXELLA. 

VAGINA, f. Anat. Conducte que teñen les fenielles 
desde '1 pubis fins a la matrin. Vagina. 

VAGINACI, A. adj. Que té la forma de veína. Va- 
gináceo. 

VAGINAL, adj. Relatiu a la vagina. Vaginal, ute- 
rino. 

VAGINAT, DA. adj. Qu' está abragat per una 
veina. Vaginado. 

VAGINELLA. f. Bot. Veineta membranosa que 
abraga la base deis feixets de les tulles deis píns. 
Vaginela. ll Conq. Qenre de petxinetes univalvos. 
Vaginelas. 

VAGINÍCOLA. adj. Zool. Que viu dins una veina. 
Vaginicola. II Genre d'anlmalets infusoris. Vagini- 
cola. 



VAI 



VAL 



139 



VAGINIFORM, adj. Que té forma de vagina. || m. 
pl. Zool. Familia de pólips, quiíis polípers formen 
tronchs fistulosos y flexibles, coiiteiiint a dintre ais 
esmentats animáis. Vaginiformes. 

VAGINITIS. f. Anal. Inflamació de la vagina. 
VAOINOSCOPIA. f. Med. Examen de la vagina, ab 
ajuda del espéculum. Vaginoscopia. 

VAGIT. m. Geniech o plor deis que acaben de 
néixer. Vagido. 

VAGO, A. adj. VAGABÓN. || General, que no té 
un assunipte o fí determinat. Se diu particularment 
del discurs o de les páranles que 's poden aplicar 
indistintament a varis obgecles. Vago. I| Inquiet, 
sense esiabilitat. Vago, jl Met. Aeri, vaporós. Vago. 
II La persona sense ocupació O modo de viure cone- 
gut. Vago, vagabundo. 

FER EL VAGO. Ir. VAOABONDEJAR. 
VAGÓ. m. Carruatge propi de ferrocarriis y tram- 
víes, destinat a la condúcelo de passatgers o de mer- 
caderíes. Vagón. 

VAGONADA, f. Lo que cap en un vagó. Molts 
vagons. 

VAGUEJAJWENT. m. Ant. VACILACIÓ. 
VAGUEJAR. V. n. TITUBEJAR. II VAGASSEJAR. 
VAGUETAT. f. La condició de lo vach o vago. 
Imprecisió. Vaguedad. 
VAGUL. ni. BAGUL. 

VAHIBLE. adj. Ant. PATENT, CREDENCIAL. 
VAHIDA. f. Arq. Volta formada de una semíesfera 
tallada per quatre plans vertícals paraléis dos a dos. 
Vahlda. 

VAIG Gram. Yo voy. 
VAIL. ni. Patge, criat, mo^o. Page. 
VAILET. m. dim. Petit criat. 
VAILL. ni. VALL. 

VAINA, f. VEiNA. VAGINA, jj adj. Home tonto, ínex- 
pert. 

VAINAL. adj. vaginal. 
VAINETA. f. VAINILLA. 

VAINILLA, f. Bot. Planta sarmentosa, parássita o 
emiparássita, de la fam. de les orquidácies, que 's 
cría en llochs cálits, luimits 
yombrívols. Fa un fruit 
llarch a manera de veina, 
un poch encorvat pels caps, 
comprimit, inflat al mitg, es- 
triat a lo Ilarcii, de color 
pardench al exterior, d' un 
aspecte greixós. Ilustres ab 
una molsa al niltg de la 
qual hi ha una gran munió 
de granets molt menuts, 
negres, quasi rodons y bri- 
llaiits Vainilla, vainica || 
El fruit de aquesta planta. 
Vainilla. || heliotrop. 

VAINILLA DOBLE. Bot. Plan- 
ta de la lani. de les com- 
postes. Agerato. 
VAIVÉ. f. Movlment d' anar y tornar que té algu- 
na cosa, com el breg, la llanxa, etc. Vaivén. 

VAIXELL. m. Nául. Nom genérich de qualsevulla 
embarcació que navega per alta mar. Bajel, buque 
II Embarcació gran de tuerra. Navio, bajel, buque 
de guerra. || Vas, eina de terrina o de pisa. Vasija. 
II Bota molt gran pera posarhi vi. Cuba. 

VAIXELL DE FOCH. Ñau disposada artificialment ab 
varies materies combustibles y inflamables pera pe- 
garhi focii quan convé, o pera incendiar les esqua- 
dres o barcos enemichs. Brulot, brulote. 

VAIXELL DE LÍNIA. Qualsevol deis vaixells de pri- 
mer ordre o que per les seues circumstancies se con- 
sidera propi pera entrar en línia de combat, qu'en 




Brot de vainilla 



general devia tindre cent vint canons de gros cali- 
bre. Nuvio de linea. 

VAlXi LL DE PURiTAT. Mei. Se diu de María Santís- 
sima. Vaso de puridad. 

VAIXELLS SAGRATS. Els calzes y demés eines sa- 
grades que s'usen a les funcions d' iglesia. Vasos sa- 
grados. 

FER EL TONTO PERA NO ANAR ALS VAIXELLS. fr. Met. 
fam. Fingirse malait pera no fer alguna cosa que'ns 
desagrada o no anar ont no 'ns convé. Hacer la en- 
corvada. 

SENTENCIAR ALS VAIXELLS. fr. Ant. Condemnar al 
servei foi^at deis barcos de guerra ais reus de cerls 
delicies. Sentenciar á bajeles ó á galeras, condenar á 
galeras. 

VAIXELLA. f. Ant. SERVEI DE TAULA. 

VAIXELLER. m. Mariner que servelx ais barcos 
de guerra. IVIarino. 

VAIXELLET. m. dim. Navichuelo. 

VAIXILLA. f VAIXELLA. 

VAJA! interj. De despreci o enfado. ¡Vaya! || 
Expr. Pera animar a un altre a fer prompfament o 
ab vigor alguna cosa. 1 Eal ¡sus! j ánimo ! || Servelx 
pera con teñir. ; Vaya I || Desocupar, com: ¡vaia qu' es 
tartl ¡Vaya! ] despacha I ] pronto! ¡de prisa! || Ma- 
niíesta la repugnancia o disgust qu' algú té a adme- 
tre o fer alguna cosa. ¡Quita! II Manilesta que no 
agrada oir o no s' aproven les idees o noves qu' al- 
gú 'ns comunica. ¡Quita allá! || Manifesta que con- 
venini gustosament en lo que se 'ns proposa, com: 
¿anirem a nadar? Vaja. Sí. 

VAL. p. p. de VALDRÉ. II VALL. II Paper o bitllet 
que té un valor convingut. Vale. 

VAL. m. y f. VALL. 

VAL (El). Geog. Lloch del terme de Xeiva, prov. 
de Valencia. 

VALCARQA. Geog. Lloch del terme de Binaca, 
provincia d' Osea. 

VALCÁRCEL (Joseph Antoni). Biog. Enginyer 
agrónoiii y autor de tiavalls professionals d' aquells 
coneixements. Va néixer a Valencia a I' any 1720, 
morinthi al 1792. Ferm propagandista deis avenaos 
ais procediments de conreu al extranger, va trava- 
Ilar ab delit, publicant, entre altres obres, les se- 
gUentes: Agricultura general y gobierno de la casa de 
campo, Valencia, 1765 y 1768; Instrucció sobre I cul- 
tiu de I' arrof, 1768; Instrucció pera 'I cultiu del lli y 
preparado pera filarlo, \1%\. 

— PÍO DE SABOYA Y MOURA (ANTONI). Biog. Re- 
marcable arqueólech y histoiiaire, que va néixer a 
Valencia o a Alacant a 1' any 1740, morint a Valen- 
cia a r any 1808. Era cointe de Sumieres. Pres al 
castell d' Alacant per lleugereses propies de la jo- 
ventut, va comengar duran t el seu capliveri a inte- 
ressarse per 1* estudi de les antiguelats y de la nu- 
mismática. Va deixar manuscrites una munió d' obres 
forqa interessants y va publícame algunes de posi- 
tiva valúa, com la que tracta de Medalles de les cola- 
ntes municipals y pables antichsd' Espanya, Valencia, 
1773; Barros saguntins: disertado respecte ais antichs 
monumenís, inscrtpcions, estatúes, monedes y altres 
obgedes trováis a les mines (¡Ilustrada ab gravats), 
Valencia, 1780; El sueño filosófico, sátira escrita ab 
el pseuilónim de Lluis d' Amerecel, Valencia, 1780; 
Inscripcions de Cartago Nova, JVladrit, 1790; Carta 
crítica de D. Alvar Gil de la Sierpe al autor del Alias 
espanyol. Valencia, 1787. 

VALDA (Victoria). Biog. Remarcable jürisconsult 
cátala del sigle xvii. Vivía a Barcelona 1' any 1672, 
y era home tan sígnificat a la seua professió que En 
Lluis Valencia a les illustracions a la Constitució 7 " 
Tanomcna el Papiniano del seu temps, comparautlo 
ab el célebre jürisconsult roma. Entre les nioltes 
obres y anotacions que havía escrites, s'esmenta de 



140 



VAL 



VAL 



ell un discurs jurídich en favor del Abat y monastir 
de Montserrat contra el bisbe de Vicli. 

VALDÉS (Joan de). Biog. Protestant cátala, que 
va morir a Nápols 1' any 1540. Encara que havía es- 
crit diferentes obres, aqüestes escassegen, mes gau- 
deix de bona nonienada la que va titolar Diálcch de 
les Hernanes, tractat de retórica ciarament exposada, 
en un estil senzill y molt diiláctich. 

VALDOBAL. Geog. Aldea del terme d' Alpont, 
prov. de Valencia. 

VALDRÉ. V. a. Tindre preu o estimació alguna 
cosa pera les compres y vendes. Valer. || Amparar, 
protegir, patrocinar a aigú. Valer. || Tindre poder o 
foríja. Valer. || Equivaldré. Equivaler, valer. II Co- 
rrer o passar la moneda. Valer. || Redituar, produir. 
Valer. II Sumar, importar, parlant de nombres y 
comptes. Valer. Ij Ser una cosa de importancia y uti- 
litat. Valer. II Prevaleixer una cosa en contra d' una 
altra. Valer. || Tindre forga, activitat y eficacia. Va- 
ler. II Ab la partícula per incloure en sí equivalent- 
ment les qualitats de una altra cosa. Valer. || Tindre 
entrada, cabuda o favor ab algú. Valer. || v. r. Re- 
correr, aprofitar, emplear, coni: valerse de la seua au- 
toritat, de la ocasió, de tols els medís. Valerse, re- 
currir, echar mano. 

VALDRÉ MENYS. Loc. DISMINUIR, MINVAR, TORNAR O 
VINDRE A MENYS. 

VALDRÉ UNA INDIA, fr. Valdré molt una cosa o ser 
algú molt dilligent o entes. Valer mucho. 

HOME PREVJNGUT VAL PER DOS. Ref. Hombre aper- 
cibido vale por dos. 

MES VALDRÍA fr. Irdn. Ab que s' expressa la disso- 
nancia que fa lo que 's proposa com a contrari de lo 
que s' intenta. Más valiera. 

MES VAL ENVIARHI QUE ANARHI. Loc. VÉSTEN AN- 
TÓN, QUE 'L QUE QUEDA JA 'S COMPON. 

MES VAL FERHOQUE .WANARHO. Ref. Manda y hazlo, 
y quitarte has de cuidado. 

NO VALDRÉ 'LS BUDELLS D UN CÁ O D'UN OOS MORT. 
fr. No importar ó no valer un bledo. 

NO VAL UNA PIPADA DE TABACH. fr. Met. No vale, 

no monta un comino; no vale un pito. 

MES VAL ENOINY QUE FORQA. Ref. Vale más acial 
que fuerza de oficial; vale más maña que fuerza. 

VAL MES UN OUST QUE CENT LLIURES. Ref. Mds vale 
un gusto que cien panderos. 

VALE. Veu llatina usada pera despedirse cortés y 
familiarment. Vale, adiós. Dios te guarde o te dé 
salud. |l m. El paper o segur que algú fá a favor de 
un altre, obligantse a pagarli alguna quantitat de 
diner. Vale, albarán. || val. 

VALE reial. Ant. Paper autorisat pél govern que 
representava certa quantitat de diner, y que redi- 
tuava un tant per 100 a favor de qui'l tenía. Vale real. 

donar L' ÚLTIM VALE. fr. Despedirse de qui está a 
punt de morir. Dar el último adiós ó el último vale. 

RECULLIR UN VALE. fr. Pagar o satisfer lo que per 
ell se deu. Recoger un vale. 

ÚLTIM VALE. El tránzit de la mort, com que és la 
última despedida. Postrero, último vale. 

VALEDOR, A. s. Afavoridor. Protector, valedor. 
II adj. Ferm, subsistent, lo que deu valdré Vale- 
dero. 

VALEMENT. m. Ter. de Mallorca. Mérit, valor, 
valía. 

VALENCIA (Lluis de). Biog. Jurisconsult famós, 
comentarista de dret cátala, quina opinió era sovint 
tinguda, en les consultes que se li feien. Havía escrit 
diverses digressions relatives a materies jurídiques, 
y vivía al sigle xviii. Entre les seues obres, s'tia de 
esmentar Ilustración á la conslilución Vil, Titulo de 
la elección de doctores de la Real Audiencia. 

— (MATÍES DE). Biog. Frare caputxí del sigle xvill 
nadiu de Valencia. Era bon pintor niísticli, y va dei- 
xar una manió de quadres religiosos molt remarca- 
bles, entre quins s' esmenten com els mes perfectes 



de les seues composiclons pict6rique3 els que repre- 
sentaven La Cena y els Apostols, que 's conservaven 
al refetó del conveat de la seua ordre de Granada. 

VALENCIA. Geog. Ciutat del autich regne, avui 
capital de la prov. y del arquebisbat del seu nom. 
Es prop del mar, al mitg de una hermosfssima horta, 
té una bonica catedral de ordre compost, ab un en- 
lairat campanar nomenat el Miquelet, una Llotja gó- 
tiga, palau arquebisbal y alguns teatres. Té estació 
de F.-C, niolta industria, gran comers y 215,687 
fiab. II Part. jud. de la prov. de aquest nom, dividit 
en tres, que son: el de Mar, el de Sant Vicents y el 
de Serranos, que coniprenen 251,364 hab. || Una de 
les tres provincies en que van dividir l'antich regne 
del seu nom. Parteix a tramontana ab les de Terol y 
Castelló; a sol ixent ab el Mediterrani; a mitjorn ab 
les provincies d'Alacant y Albacete, y a ponent ab 
aquesta derrera provincia y la deConca. La seua ca- 
pital és Valencia. Té 19 partits judicials y 262 ajun- 
taments, reunint entre tots 806, 547 hab. || — (D'ANEU). 
Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. d' Urgell, 
part. jud. de Sort; és a la vora del Noguera Palla- 
resa y té 146 hab. 

VALENCIA, NA. adj. El natural de Valencia y lo 
pertanyent a la meteixa ciutat o regué. Valenciano. 

VALENCIA (Lluis). Biog. Un deis jurisconsults 
mes distingits y competents del sigle xvii, que va 
ébser catedrátich de prima y de cánons a 1' universi- 
tat de Barcelona. Entre les seues obres n' hi há una 
de 1690, titolada Defensio super suplicalionem ab 
universitate Barcinonensi super factum y altre ab el 
títol de «Alegato de las procuras por el principado 
de Cataluña». 

VALENCIANA (La). Geog. Caseriu del terme de 
Gélida, prov. de Barcelona. 

VALENCIANISME. m. Amor a Valencia. || Páran- 
la propia de Valencia introduida en altra llengua. 
Valencianismo. 

VALENCIANISTA. adj. Partidari de Valencia y 
del valencianisme. Valencianista. 

VALENCIANITA. f, Min. Varietat de feldespaL 
Valencianlta. 

VALENfA. f. Ant. VALIMENT, VALENCIA. 

VALENT. adj. Fort y robust en la seua mena. Va- 
liente. II Valerós, esforgat. Valiente, valeroso. || 
Excelent, priniorós o especial en la seua mena. Va- 
liente. II Gran, excessiu, com: valent fret, valent ca- 
nalla. Valiente. || m. fanfarró. i| n. p. d' heme. Va- 
liente. 

DE VALENT. m, adv. Fortament, ab gran empenyo. 
Recio, de recio. 

HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, AVIAT S'ACABEN. 
Ref. Los valientes y el buen vino duran poco. 

VALENTADA. f. Heroicitat, proesa. 

VALENTAMENT. adv. D' una manera valenta. 

VALENTÁQ. ni. aum. Valentón, valentonazo. 

VALENTAT. f. VALENTÍA. 

VALENTÍ. n. p. Valentín. 

VALENTÍ (Andreu Avelí). Bio^. Musich y compo- 
sitor de certa nomenada, nascut a Barcelona envers 
la primera meitat del sigle xix. A 1' any 1852 va com- 
■ pondré una ópera y tenía escrites també algunes 
composiclons a veus soles, de bon estil. Va estudiar 
al Conservatori de París, en quin institut va obtin- 
dre un deis primers premis. 

VALENTÍ. Geog. Caseriu del terme de Vall-llobre- 
ga, prov. de Girona. || Hidrog. Illot de la costa de Gi- 
rona a mitjorn de Palamós. || — (SON). Geog. Valí de 
l'illa de Mallorca, al terme d'Esporles, part. jud. de 
Palma. 

valentía. Geog. ant. Nom de Valencia del Cid, 
en temps deis romans. 

VALENTÍA, f. Esforg, animositat. Valentía. || Fet 



VAL 



VAL 



141 



lieroich executat ab valor. Valentía, proeza, haza- 
fia. II Expressió arrogant o jactancia d accíons de 
valor. Valentía. || La fantasía o vivesa de l'iniagina- 
ció. Valentía. II Expressió, vivesa de les parau es. 
Energía, valentía. || Pint. La singular liabilitat, pro- 
pietat y acert en la senib'an(;a de lo qne 's pinta. 
Valentía. || Esforg qu' excedeix del visor natural, 
com el que fa 'I nialalt quají ix de casa. Vate.itía. 

VALENTÍSSIM, A. adj. sup Molt valent. Valen- 
tísimo. 

VALENTMENT. adv. m. Ab for<;a, activitat o efi- 
cacia Valientemente. || Esforgada y anímosament. 
Valientamente. 

VALENTÓ, NA. adj. VALFNTÁg. 

VALENTONADA, f. Fanfarronada, bravata. Cora- 
zonada, valentonada. 

VALER. V. a. VALDRÉ. 

VALERI. n. p. Valerio. 

VALERIA, n. p. Valeriano. 

VALERIANA, f. Bot. Herba medicinal y de jardí, 
de la fani. de les valerianacies, d'arrel olorosa, blan- 
ca, roiioiía, rodejada de misos cercolars y d' arrele- 
tes fibroses. La cama és de 80 ceiitiiiietres a un nie- 
tre 30 centimetres, per lo regular seiizilla, buida, 
acanalada y un poch peluda. Totes les fulles son ala- 
des o compostes de fulletes punxagudes y dentades 
per les vores. Les flors formen panoHa y tiren a ver- 
inelles. N hi ha de varíes menes. Valeriana, hierba 
benedicta. 

SI VOLS TINDRE MOLLER SANA, DÓNALI VALERIANA. 
Ref. Pondera la virtiit medicinal d' aquesta plaata. 
5/ quieres tener ¡a mujer sana, dale valeriana. 

VALERIANAT. in. Qiiim. Sal formada per la com- 
binació del ácit valeriánich ab una base. Valeria- 
nato. 

VALERIÁNICH, CA. adj. Qnim. Calificació d' un 
ácit que s' extreu de la valeriana. Valeriánico. 

VALERO (Joan) Biog. Escriptor v conceller reial, 
que va néixer a M.1II0 ca a V any 1430, havent inort 
envers el de 1500. Va ésser secretari del rei Alfons V 
d' Aragó, que 11 servava la mes gran confianga. Era 
autor de íes obres Comentarla siiper artem Raymundi 
Lulli y Summa veritatis Ronerium. 

— (PERE) Biog. Metge del s'gle XVII, ais co- 
mentos d' aquella centuria. Marcillo el posa entre 
els escriptors de valúa de son tenips, havent delxat 
entre 'Is seiis escrits professiona^s un volúm en quart 
imprés a Girona 1' any 1623 ab el títol de Casligalio- 
nis in veumdum satis/acloriam reclamaiionem recasti- 
gatis. 

— (CRISTÓfol). Biog. Pintor molt d stingit que vi- 
vía al sigle XVIII. Era nadiu d' Alboraya (Valencia), 
havent mort a la capital en 1789. Al paiau arquebis- 
bal de Valencia s' hi veuen alguns retrats deguts al 
seu pinzell, y son abundosos a les iglesies valencia- 
nes els seus quadres, de quins cap se 'n conserva al 
Museu valencia, mes, dos n' ex steixen al Museu de 
Madrit, tractant els assumptes: Don Quixot sopant a 
la venta y Don Quixot armat cavaller. 

— Y belenguer (JOSeph). Biog. Militar y explora- 
dor africanista Va néixer a Valencia al 1854, inorint 
a Melilla en 1893 Oficial d' administrado militar, va 
Iluitar ab els carlins ais Nort y va passar després a 
Cuba, desde 1876 fins a 1885, y després a les diver- 
ses possessioiis espauyoles d' África, ont morí, des- 
prés d' haver prestat el seu valiós concurs a les em- 
preses colonisadores. 

VALERÓS, A. adj. Esforgat, valent, ánimos. Vale- 
roso, valiente, intrépido. 

VALEROSAMENT. adv. m. Ab valor, esfor? y 
ániín, o ab forga y eficacia. Valerosamente, haza- 
ñosamente. 

VALEROSiSSIM, A. adj. sup. Valerosísimo. 

VALETJS. m. pl. BALETJS 



VALETUDINARI, A. adj. Malaltí?, delicat, de 
poca salut. Valetudinario. 

VALEU. ni. Eslora o planxa rodona pera recullir la 
broga, per posar els peus o altres usos. Valeo. 

VALGUT, DA. adj. Rebut, cregut, apreciat o esti- 
niat generalment. Válido. 

ANAR molt VALGUT. fr. Donarse generalment per 
certa alguna cosa. Correr por muy válido. 

VALÍ. m. Governador d una provincia d' un Estat 
mussulmá Valí. 

VALÍA, f. Estimació y apreci d' alguna cosa. Va- 
lía. II VAI UA. 

VALIDACIÓ. f. VALIDITAT. 

VÁLIDAMENT. adv. m. Llegítimament, d' una ma- 
nera forta y estable. Válidamente. 

VALIDAR, v. a. Donar forga o fer válida alguna 
cosa. Validar. 

VALIDES A. f. Fermesa legal d' aXzún acte o con- 
tráete. Validez. || La qualitat de lo válit. Validez. 

VALIDITAT. f. Fermesa, forga, seguretat o sub- 
sistencia d' algún acte. Validación. 

VALIMENT. ni. Privanga o acceptació particular, 
que una persona té ab una altra, especialment si és 
príncep o superior. Valimiento. || Anipar, favor, pro- 
tecció. Valimiento. 

TINDRE VALIMENT. ff. Tindre privanga o familiari- 
tat ab algún príncepo superior, y ésser afavorit d'ell. 
Privar, tener privanza, valimiento. 

VALIÓS, A. adj. De molt de valor o valúa. 

VALIRA (La). Geog. Veinat del poblé de Gras, a la 
Cerdanya, dist. y p. jud. de Puigcerdá. || Hidrog. Riu 
d' Andorra, compost de dos bragos, 1' oriental o de 
Meritxell, que neix ais estanys Peg ns y passa per En- 
camp, y 1' occidental o de Ordino, que neix ais es- 
tanys de Tristanya y ais de la Font Blanca, juntant- 
se abdós al poblé de les Escaldes, y d'allí passa per 
Andorra la Vella, Santa Coloma y Saut Julia de Lo- 
ria, desembocant al Segre, entre la Seu d' Urgell y 
Castell Ciutat, després de 50 k. de curs en son brag 
mes important, desde 'Is estanys Pegons a la vessant 
oposada al Ariége. (Vegis BALIRA). 

VALISSA. f. Mar. Senyal que marca algún lloch 
perillos del mar y dret que paguen les embarcacions 
per aqüestes senyals. Valiza. BALiQA 

VALISSATGE. m. Mar. Dret qu' en algún port 
paguen les embarcacions pera la conservado de les 
valisses establertes. Valisage. 

VALIT, DA. adj. Ferm, subsistent, y que val o deu 
valdré. Válido. 

ÉSSER VÁLIT. fr. Ésser corrento valedor. Servdlido 

VÁLIT. m. Ministre que governa en lloch o en nom 
del rei. Valido. 

VALÓ, NA. adj. Lo natural de varis pobles de la 
Flandes francesa o Paísos Baixos, y lo que hi pertany. 

VALONA, f. Adorno de tela fina o altra materia 
que portaven les dones al coll, cobría les espatUes 
y pél devant queia fins a la meitat del pit. Valona, 
esclavina II La Henea de roba que 's posa a la part 
de dalt de les capes y altres abrichs. Esclavina. || 
Superficie rodona || Les parets d'un rodet. || Els cos- 
tats d' un plegador. 

VALOR, m. Valúa, preu. Valor, precio. || La 
qualital que fa que una cosa sigui digna d' es- 
timació o apreci. Valor. || Anim, esperit superior que 
desprecia '1 perill. Valor. || Atreviment, resolució, 
fermesa d' ánim. Valor. || Subsistencia, fermesa d' al- 
gún acte. Valor. || Forga, activitat, eficacia, virtut de 
les coses pera produir llurs efectes. Virtud, valor. || 
Rédit, fruit, producte d' alguna cosa. Valor. || La 
equivalencia d' una cosa ab una altra, especialment 
de les monedes. Valor. 

VALOR EXTRÍNSECH. El qne la llei o les circunstan- 
cies donen a alguna cosa. Valor extrínseco 



142 



VAJL 



VALL 



VALOR INTRÍNSECH. El valor efectiu, físich y real 
d' alguna cosa. Valor inlrinseco. 

MOSTRAR VALOR, 'r. Donarlo a conéixer ab les ac- 
cions. Mostrar valor. 

MOLT VALOR O ÉSSER DE MOLT VALOR, fr Valdré 
molt, ésser digne de molt apreci alguna cosa. Valer 
niiicho, pesar. 

VALORABLE. adj. Que 's pot o deu valorarse. Va- 
lorable. 

VALORACIÓ. f. Acte y afecte de valorar. Valora- 
ción. 

VALORAR V. a. Senyalar la eslimació o '1 preu 
d' a guna cosa. Avalorar, valorar, poner precio. 

VALORÓS, A. adj. Anl. VaLERÓS. 

VALORS m. pl. Efectes o ciédits que teñen algún 
valor. Valores. || Paper moneda. Valores. 

VALPERGA (Bartomeu). Biog. Relligiós y escrip- 
tor niallorquí que va viure al sigle XVin. Era frare 
profés a la caitoixa de Pcilnia, y molt con?giit persa 
virtut y son saber. Entre les senes obres ne va publi- 
car tina titolada Vida de San Bruno. A la capital de 
les Balears va morir al any 1715. 

VALPS (Els). Geog. Caseriu del lerme de la Pinya, 
prov. de Girona. 

VÁLRE. v. n. VALDRÉ. 

VALS. m. Cert ball d' origen alemany. Vals. 

VALSAR. V. a. Bailar el vals. Valsar. 

VALSECA (Gabriel de). Bio^. Geógraf que va 
viure al sigle XV. Era iiadiu de Mallorca, y va tragar 
una carta geográfici, esmentada per Tofiño al seu 
derroter de les costes d' Espanya al Mediterrani, re- 
f rintshi també en sa obra Recuerdos y Bellezas de 
España, En Pau Piferrer. Sa carta geográfica está 
dibuixada en un pergaini de 5 nains per 4, ab la des- 
cripció marítima y teocrática de les potencies d' Eu- 
ropa, descrivint al ensems tot lo conegut llavors del 
nión, anotant cida Estat ab la reproducció de la seua 
senyera, y duent I' ob i la següent llegenda: Gabriel 
de Valseca la fefa en Mallorcha any MCCCCXXVIII, 
y al ri'vers: Qiies'a anip sa pesse de Geografía fu pá- 
gala da CXXX ducan di oro di marca. 

VALTRES. pron. pers. Ter. VOSALTRES. 

VALTRUS. pron. pers. Ter. ibicench. y Camp de 
Tarragona. VOSALTRES. 

VALÚA, f, Preu o quantitat que val alguna cosa. 
Valía, valor. 

VALUAR. V. a. Y 'Is seus deriváis. AVALUAR. 

VALUMA. f. Mar. Caiguda de popa a les veles de 
estáis. Valuma 

VALVA, f. Conq. Cada una de les peces d' una 
closca. També "s diu closca, petxina, petxirina. Val- 
va. II Bol. Cada una de les peces susceptibles de se- 
pararse que lii fiá ais pericarpis de certs vegetáis. 

VALVARI, A. adj. Bol. Aderit a les valves. Val- 
vario. 

VALVASSOR. m. Tercer oficial del comte qu' ad- 
ministrava justicia en noni d' aquest a algún distric- 
te del conitat. Valvasor. 

VALVERALLA. Geog. VULVERALLA, prov. de Gi- 
rona. 

VÁLVULA, f. Anal. Pelleta o tel que hi há a les 
bot,ues de les venes, arteries y altres vasos del eos, 
que obra y tanca '1 pas ais humors. Válvula. 

VÁLVULA DE SEGURETAT. Aparell que hi há a les 
maquines de vapor pera donar sortida a aquest y im- 
pedir que aqiielles explotin quaii el vapor ha arribat 
a cert gran de dilatado. Válvula de seguridad. 

VALVULAR, adj. Lo pertanyent a la válvula o lo 
que té nioltes válvule^. Valvular. Ij Lo que 's mou 
coni les válvules. Valvular. 

VALVULAT, DA. adj. Bot. Que té válvula. Val- 
vulado. 



VALVULINA. f. Conq. Genre de petxines univa!- 
ves. Valvulina. 

VALL. m. y f. Planura de térra entre montanyes o 
altures. Valle, y cañada, si es estret. || El conjunt 
de llochs o cases situadas a alguna valí baix d' una 
meteixa jurisdicció. Valle || El cércol que 's fa a 
algún lloch format de térra aleada o d' altra qualse- 
vulla cosa que lí serveixi de defensa, y que tanqui o 
ii7ipideixi la entrada. Vallado, valle. II Excavado 
llarga y estreta que 's fa a la térra pera ferhi uns 
fonaments, acanonar les aiRües, defensar els sem- 
bráis, etc. Zanja, foso. || Espai entre tira y tira deis 
ceps o oliveres. Almanta. || Eina de gastadors pera 
algar Ierra, y es una especie de pala ferrada de 
la meilal avall ab un lall acerat. Zapa || SOT, 
FOSSA. II Trinxera que's fa al reial camp d' un exér- 
cit. Atajo. 

VALL DE llAgrimes. Se diu d' aquest mon per les 
miseries y Iravalls que 'ns obliguen a vessarne. 
Valle de lágrimas. 

FINS A LA VALL DE JOSAFAT. Modo de despedirse 
deis que's figuren que no s' han de veure mes en 
aquest nión, y significa fins al día del judici. Hasta al 
valle de Josafat. 

VALL Y ROVIRA (Joseph). Biog. Metge y escrip- 
tor protessional que vivía a Barcelona a mjtjans del 
sigle XIX. Al any 1845 va publicar a Barcelona un 
tractat de medicina ab el títol de Consejos á los que 
padecen de reumatismo y de la gola. 

VALL (La). Geog. Caseriu del lerme de Liaers, pro- 
vincia de Girona. || — (riera de la). Hidrog. Neix 
sota I' hermita de B'llmunt, terme de Vídrá, passa 
pél terme de Sant Andreu de la Bo'a y desaigua a la 
vora ael riu Ges, prop de la pagesía la Espantella, 
provincia de Barcelona. || — D' ALCALÁ. Geog. Poblé 
de la prov. d' Alacanl, dióc. de Valencia, parí. jud. 
de Pego; és al origen de la riera de Font-Blanca y té 
618 hab. || — D' ALMONACIT. Poblé de la prov. de 
Castelló, dióc. de Valencia, part. jnd. de Seaorb; és 
a la vora d'un bananch y té 959 hab. ||— d'andorra. 
andorra. II — D' aran. Regió natural de Catalunya; 
ocupa la part N.O. de la prov. de Lleida y está rega- 
da de SE. a NO. pél riu Garona. En els seus líniits és 
ont hi ha 'Is puigs mes alts del Pirineu. La seva 
capital és Viella. || — D' AROUENS. Hidrog. Riuet 
que baixa de les montanyes de Baixols, prov. de 
Lleida, y liesaigua a la vora del Segre, sola Coll de 
Nargó, després d' un ciirs d' uns 25 kilometres || — 
DE BARDAji. Geog. Poble de la prov. d' Osea. bisb. de 
Lleida, parí. jud. de Boltanya; és entre n'ontanyes, 
y un poch apartal del riu Essera y té 221 hab. || — 
DE CASTELLBÓ. Dist. munpal. formal de diferenls po- 
bles, prov. de Lleida, bisb. y parí. jud. de la Seu 
d' Urgell; el cap. de dislricle és Albet; és a la vora 
del Segre, aigües avall del cap de parlit y té 46G 
habitanls. || — DE XARRUMBO. Valí formada pél riuet 
Glorieta, sota Montral. || —DE CRiST. Cé ebre carfoi- 
xa a la prov de Castelló de la Plana, al part. jud. de 
Segorb. |1 — D' EBO. Poble de la prov d' Alacanl, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Pego; és a la vora de 
la riera de la Font-Blanca y té 779 hab. || — DE GA- 
LLINERA. Disl. munpal. de la prov. d' Alacanl, dióce- 
sis ¿e Valencia, part. jud. de Pego; el formen els 
pobles o barris d' Alcudia, Alpatró, Benialí, Benici- 
vá, Beniínasoch, Benirrania, Bonissili, Carroja, Loni- 
bay y Sant Miquel; és a la vora del riuet del seu 
nom y té 1,955 hab. |1 — DE LAGUART. Poble compost 
deis barris de Beiiimaurell, Pleix y Campell; és de la 
provincia d' Alacanl, dióc. de Valencia, part. jud. de 
Pego; és a la vora de la riera de Munle y té 1,635 
hab. II — DE LIERP. Poble de la prov. d' Osea, bisbat 
de Lleida, part. jud. de Boltanya; és a la vora del riu 
Essera y té 212 hab |1 — DE SANTA CREU (LA). Poble 
del disl. iiuinpal. de Port de la Selva, prov. de Giro- 
na. I! — D' UXÓ. Vila de la prov. de Castelló, bisbat 
de Tortosa. part. jud. de Nules; és a la vora del riu 



VALL 



VALL 



143 



Belcayde y té 8,694 hab. || - DEL BACH. PoWef de 
57 cases escampades, que forma ajuntament, ab el 
districte de Capsech al Plá de Viaiiya, comarca de 
Olot. Té 210 hab. || — HOSTAL DE. Al cami de Canip- 
rodón al Liongarriu. 

BAiXAR DE LA VALL D ARAN. ir. S' aplica a aquell 
que no sab res de lo que passa allá oat se troba. 
Venir de las Batuecas. 

VALLADA. Geog. Vila de la prov. y di6c. de Va- 
lencia, part. jiid d' Enguera; és a la vora del riu 
Mont-'sa y té 2.791 hab. 

VALLADEJAR. v. a. VALLAR. 
VALLANCA Geog. Vila de la prov. y dióc. de Va- 
lencia, part. jud. de Xeiva; és en térra niontanyosa, 
a la vora de la riera de Boilgues y del Guadalaviar 
y té 1,083 habitaiits. 

VALLAR. V. a, Voltar de valls una població, fort, 
canipainent, etc. Vallar. 

VALLAT, DA. p. p. y adj. Ab valls. Vallado. 
VALLAT. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Lucena; és a la vora 
del riu Millares y té 239 hab. 

VALLBAIXA. Geo^. Caseriu del dist. niunpal. de 
Alinyá, prov. de Lleida. 

VALLBANCA DE RIELLS. Geog. Caseriu del dis- 
tricte municipal de Bigues y Riells, provincia de 
Barcelona. 

VALLBONA. Geog. Quadra del antich terme de 
Sant Aiidreu de Palomar, avui dist. munpal. de Bar- 
celona y prov. de ídem. || —(sant 
BARTOMEU DE). Poble de la prov. 
y bisb. de Barcelona, part. jud. 
de Igualada; és a la vora del 
Noya, estació de F.-C. y 801 hab. 
II — DE LES MONGES. Poble de la 
prov. de Lleida, dióc. de Tarra- 
gona, part. jud. de Cervera; és 
a ponent de la serra del Tallat, 
té un antich convent de mon::es y 
1,096 hab. |1 Abadía del terme de 
Segell de Vailbona Argeles al Vallespir, restos d' un 
de les mongas antich monastir de benedictins 

fundat al any 1242. 
VALLCANERA. Geog. Poble quines cases corrcs- 
ponen ais districtes municipals de Riudarenes y de 
Sils, prov. de Girona. 

VALLCARCA. Geog. Barrí del antich terme d'Hor- 

ta, avui dist. niunpal. de Barcelona, prov. de ídem. || 

Caseriu del terme de Sitges, prov. de Barcelona. || 

Quadra del terme de Sant Cu- 

gat del Valles, provincia de 

Barcelona 

VALLCÁRCARA. Geog. Case- 
riu del terme de Montniany, 
prov. de Barcelona. 

VALLCEBRE. Geog. Poble 
de la prov. de Barcelona, bis- 
bat de Solsona, part. jud. de 
Berga; és entre montanyes, a la 
vora de la riera de Saldes y té 
473 habitants. 

VALLCENDRERA (Antoni). 
Biog. Relligiós y escriptor que 
va néixer a 1' any 1783. Les 
seues obres relligioses tíngueren bona acuHida fent- 
ne diverses edicions. Va escriure niolt de les vides 
de Sant Lluis Gongaga y S. Alfons M.* de Ligori, 
publicant algunes obres mistiques desde 1829 y rea- 
lisant ademes varíes traduccions. 

VALLCLARA. Geog. Poble de la prov. y dióc. de 
Tarragona, part. ju^l. de Montbianch; és prop de les 
lonts del riu Francolí y té 420 hab. 

VALLDALBA. Geog. Lloch del tercie de Vílafar- 
nés, prov de C.istelló. 





Segell de Vallcebre 
(Sta. María) 




Segell de Validara 



BALE 
Í)AN/ 



Segell de Validan 



VALLDAN. Geog. Poble de la prov. de Barcelona, 
bisb.de Solsona, part. jud. de Berga; és a ponent de 
aquesta vila, a la vora d' una riera, y té 285 habi- 
tants. 

VALLDANY. Geog. Caseriu 
del dist. niunpal. de Oden, pro- 
vincia de Lleida. 

VALLDAURA (Monastir de). 
Geog. Casal relligiós de mon- 
ges cistercienses, fundat per 
Qeralda de Portella al any 1241. 
Les seues ruines, se conserven 
a la vora d' Olván, passada la 
casa de La Riba, al Bergadá, 
essent lo únich de cert interés 

que pot veurers la iglesia, en- 
cara que profanada per poste- 
riors restauracions. Algunes de 
les alhages de aquell monastir 
que va tindre importancia, figu- 
ren al niuseu de Vich, y diver- 
sos documents hisiórichs del 
casal son conserváis en una 
casa propera. 

VALL-DE-BAYÓ. Geog. Ca- 
seriu del terme de Serinyá, 
prov. de Giiona. 
VALL-DEL-BACH. Geog. Poble del dist. munpal. 
de Capsech, prov. de Girona. 

VALL-DELS-HORTS. Geog. Poble del dist. munpal. 
de Sant Fructuós de Bages, prov. de Barcelona. 

VALLDEMOSSA. Geog. Vila de I' illa de Mallorca, 
bisb. y part. jud. de Palma; és prop de la costa NO. 
de r illa y té 1,737 hab. Está situada en una valí 
hermosissiina, famosa per ses belleses naturals y son 
clima delitos. || — (PORT DE). Hidrog. Port de la 
costa NO. de 1' illa de Mallorca, prop de la vila del 
seu nom. 

VALLDEMOSSA. Hist. Serva aquest lloch nombro- 
ses recordaiices históríques de 1' illa mallorquína. El 
reí Sanxe hi tenía allí un castell fundat al any 1311, 
ont hi feia llarchs sejorns per causa de la sena es- 
cassa salut y s' ensenya encara el lloch predilecte 
deis seus passeigs y aquell en quin reposava, ano- 
menantsel la cadira del reí En Sanxe. En Martí 
d' Aragó va fundarhi en 1399 la cartoixa, emplazada 
al puiít ont aquell castell eslava bastit, y renovada 
ais co lientos del sigle xviii, nialmetent els restos 
pictórichs y arquiteclóníciis de I' antiga iglesia. Al 
sigle XIX va estarhi desterrat a la Cartoixa el poli- 
tich espanyol Jovellanos, abans de anar pres a Bell- 
ver, y després de la expulsió deis frares, hi va se- 
jornar Madama Dudevant, coneguda escriptora que 
usava el noiti de Jordi Sand, escrívintlii la seua no- 
vela Spiridion Chopin va estar també a Valldemos- 
sa, componenthi moltcs de les seues celebrades so- 
nates. Vora de la iglesia, s' alga un reduit oratori 
que va bastirse denuint de la casa ont vivía la Beata 
Catarina Tomás, y com si no fossen prou aquest 
aplech d'esments histórichs, prop de Valldemossa, a 
Miramar, que ja en altre article d' aquest Dicción - 
ri referim, va escriure moltes de les seus obres En 
Ramón Lull, fundanthí al any 1271 els estudis de 
llengües orientáis. 

VALLDENEU (Isidre). 5(00-. Eclesiástich que va 
distingiise pels seus concíxements en la teología, 
durant la primera meitat del sigle Xix. Va morir a 
Tarragona al any 1860, essent canonje penitencier 
d' aquella metropolitana. 

VALLDENEU (Sant Pare de). Geog. Poble del 
dist munpal. de Balenyá, prov. de Barcelona. 

VALLDEPERES (Eusebi). Biog. Pintor d' historia 
y retratista deis que major reputació gaudiren a 
mitians del sigle XIX. Va néixer a Barcelona al any 
1827. De les seues nombrosjs obres cal esnientar 



144 



VALL 



VALL 



Toma de Loia por Fernando el Católico. Tentación de 
San Amonio. La casia Susana. Felipe IV pintando la 
cruz de Santiago en el retrato de Velázqucz. Ticiano 
retratando á Carlos V., y els retrats de Sanxe I, 
Sanxe II, Prini, Isabel II y Princep Al/ons. 

VALLDEPERES. Geog. Caseriu del dist. niunpal. 
de Santa Perpetua, prov. de Tarragona. || Quadra del 
terine de Casteiladral, prov. de Barcelona. 

VALLDER'ET. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Baldoiuá, prov. de Lleida. 

VALLDERIOLF. Geog. Barrí del terme de Vilanova 
de la Roca, ptov. de Barcelona. 

VALLDERROURES. Geog. Vila de la prov. de Te- 
rol, dióc. (le SaragoQa, part. iud. d'Alcanyíg; és a la 
vora del Matarranya y té 3,058 hab. Abans era cap 
de partit. 

VALLDEVIÁ. Geog. Aldea del terme de Vüopriu, 
prov. de Girona. 

VALLDIGNA. Geog. Val) delitosa de la prov. de 
Valencia que correspón ais partits judicials d' Alcira 
y Sueca, extensa d'uns 8 k lometres de E. a O. per 
2 de N. a S. En aquell lloch va bastirse la primera 
l^iesta cristiana, quan el iiet del Conqueridor, el rei 
Jaume II d' Aragó, va donar ais monjos de Valldigna 
la valí anonienada llavors d' Alfand.Ml. || — (MONTA- 
NYES DE). Aplech de montanyes a la prov. de Valen- 
cia, al part. jud. d' Alcira, entre els rius Xi'icar, AI- 
baida, Aicoy y el MeJiterrani, essent remarcables els 
ma bres que d'elles s' extreuen. 

VALLDORA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Naves, prov. de Lleida. 

VALLDOREIG. Geog. Caseriu del terme de Sant 
Cugat del Valles, prov de B.ircelona. 

VALLDOSSERA Geog. Quadra del terme de Mon- 
tagut, prov. de Tarragona. 

VALLDURGENT. Geot:. Predi del terme de Calviá, 
al part. jnd. de Palma de Mallorca. 

VALLE (Bernat). Biog. Eclesiástich y escriptor 
del sigle XV, y autor d' un manuscrit esmentat péls 
bibliófils, com a curiosa prodúcelo d' aquella épo- 
ca, titoiat vulgarment El Ilibre de les llnnes, que 
porta la denominació llatina Regeslum ecclcsice San- 
ta Marta de Mari. Manquen detalls de la vida de 
aqueix autor. 

VALLEJAR. f. Fer valls o sots pera femar les vi- 
i'.yes; abrigar les arre s deis ceps ab fems y cubrirlio 
ab térra. Arropar las viñas |! Fortificar ab valls. 
Vallear. || Correr o boniejar pels valls. 

VALLERIOLA. Geog. Quadra del terme de Sagas, 
prov. de B.irceloiia. 

VALLES (Francesch). Biog. Frare y escriptor de 
tnitjans del sigle XiX. Al any 1855, va publicar a 
Besan^on una obra descriptiva ab graváis, ab el 
titol de Un cristiano en Palestina. 

— (JOAN de). Biog. Escri tor cátala del sigle X y 
relligiós, que va deixar mannsciita una obra nome- 
nada Ilinerarium sea dietaiium de vita religiosa. 

— (JOAN). Biog. Autor de una de les obres clássi- 
ques del sigle XVI, mes esmeutades entre la biblio- 
grafía de la nostra térra, el Llibre de cetrería y mon- 
tería, escrit al any 1556. 

— (]0.\n). Biog. Escriptor y poeta del sigle XIX. 
Havia escrit en aiguns periódichs barcelonins, y era 
d' idees aveiiqades. Pocli abans de la revolució de 
Septembre de 1863, va escriue un drama en vers, 
en Ires actes, titoiat Derechos y deberes, quina re- 
presentado va proibir la censura de teatres de Bar- 
celona. 

— Y ISART (mariAn). Biog. Compositor y musich 
de Mauíesa, a mltians del sigle XIX. Era organisa- 
dor y director del clior Catalunya d' aquella ciutat, y 
tenia bon concepte per lo atitllat de les seues com- 
posicions mus cals profanes y relligioses, que sovint 
s'estrenaven d' ell. 



VALLES. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Va- 
lencia, part. jud. de Xátiva; es a la vora del riu 
Montesa y té 270 hao. || — (EL). Encontrada natural 
de Catalu lya compresa dins de la prov. de Barcelo- 
na y quina c.ipital es Granollers. Llinda ab la costa 
de Llevaut o Marina, les Guilleries, la Plana de Vich 
y "1 Plá de Bages. La comarca del Valles, afecta la 
forma de una faixa, estenentse 40 ki'ometres d' E. a O. 
desde la banda oriental del Montserrat fins al Ilindar 
de la prov. de Girona, y 22 d' ampie desde les mon- 
tanyes qu'enclouen el plá de Barcelona, fins ais li- 
niits del partit iudicial de Vich. Reguen les seues 
terres, els rius Besos y Ripoll, y compren els partits 
judicials de Terraja, Sabadell y Granollers, 

VALLESÁ. adj. y s. Nadiu del Valles |1 Perta- 
nyent a aquesta contrada de Catalunya o ais setis 
liabitants. 

VALLESPINOSA (Ramón). Biog. Relligiós de Po- 
blet al sigle XVP. Home de niolta cultura y erudició. 
Era doctor en teología y va ésser arxiver del monas- 
tir, havent ordenat aquella dependencia. Al any 1615 
va escriure una obra de consuetuts d' aquell casal, 
illustrantla ab la transci^ipció d' alguns documents 
de valúa del arxiu esmentat. Se titolava Líber de re- 
ceptio, tam as sepultnram, quam ad habltum. 

VALLESPINOSA. Geog. Poblé del d st. munpal. 
de Santa Pcrpéiua, prov. de Tarragona. || — (Rihra 
DE). Hidrog. Aflaent de la vora drela del riu Gaya, 
prov. de Tarragona; desaigua sota Qnerol. 

VALLESPIR. Geog. Comarca de l'antiga Catalu- 
nya, emplagada en la actual frontera de Franca y 
Espanya; constitueix dues márcales divisions, l'Alt 
Vallespir, desiíe '1 Pont de Ceret fins a les fonts del 
Tech; y el Baix Val'espir, exteneutse desde Ceret fins 
al mar y fins al Tech, d.'sde la carena fronteriga, 
coinprenent també 1' encontrada els estreps deis As- 
pres derivats del Canigó. Son els seus ifmits al NO. 
el Coiiflent, al N. y oart del E. el Rosselló, al E. el 
Mediterrá y al O. y S. 1' Empordá, La Q irrotxa y la 
comarca de Camprodón. Aquesta comarca depenia 
del couitat de Cerdanya passant a la casa senyorial 
de Besalú després de la mort d' Oliva Cabrcta y mes 
tart a la corona d' Aragó. Pél tractat deis Pirineos, 
en 1659 va ésser incorporada ,i Franga. Era la capi- 
taldel aiitich Vallespir, la vila d' Arles. Pertany ara 
al departanient francés deis Pirineus Orientáis, sub- 
dividintse pels cantons de Aries, Arieles, Ceret y 
Prats de Mo 16 y una part deis de Tluiir y Vingá. 

VALLESPIRANS. Geog. Poblé del dist. munpal. 
de Les Lloses, prov. de Girona. 

VALLESTAVIA. Geog. Pob'e del depart. deis Piri- 
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Vingá; 
a la vora de la riera de la Llentilla y té 287 habi- 
tan ts 

VALLET, A. s. dim. Vallecico, vallecnio. 

VALLET (Joseph). Biog. Eclesiástich, canonge de 
la catedral de B ircelona y autor de diverses obres 
dogmátiques, literaries y artístiques. Va néixcr a 
Sarreal al any 1833, morint a Barcelona al de 1909. 
El Papa Pius IX va nomenarlo Protonotari apostólicli 
del bisbat conferintli al ensemps la creu del Sant 
Sepulcre. Va publicar valioses obres de mateiies que 
ell dominava, entre altres Álbum deis papes, edició 
monumental en francés y castellá. impresa a Barce- 
lona. Bellezas del canto greooriano. Discurs llati, pre- 
dica t a la Catedral de Barcelona, al ésser inaugural 
el sinode diocessá de 1891. 

VALLFERMOSA. Geog. Aldea del terme de Raja- 
dell, prov. de Baicelona. 

VALL-FARRERA. Hidrog. Riu de la prov. de Llei- 
da. Recnll les aigües del Montcalm, Coma Pedrosa 
y Port Negre (Pirineus y frontera ponentina d' An- 
dorra), passa pels termens d' Aneii, Agnet, Araos, 
Allus y Tirvin, y desaigua a la vora del riu Nogueía 
de Cardos sota'I poblé de Llavorsí. 



Dic. Cat. 



El Valles 






•fiSi^^ül 



Sabalell: vista general. — La Puda de Montserrat. — Sabadell: plaqa del Dr. Rob^rt y Casa Capitular (arquitecte 
J. Batlleveli).— Terrassa: Castíll d'Egara. — Sardanyola: el Castell, (restaurat).— Te rassa: vista general. 



El 




Castellcir -Sant Cugat del Valles: rla?a y frontis del Monastir- Castell de la Roca.- Granollers: vista general. -V 

Entrada y Creu de Centelles. — Sant Julia del Tuia.— Sant Feliu del Racó 



.LES 




la: Can Vilá.- Cascata o fall de Sant Miquel del Fay.-Paisatge de Sant Miquel del Fay.-Santa María de Terrassa 
nanes: Torra Tabernera.— Sant Quirse sa Faja.— Sant Feliu de Codines. 



El Valles 




Vista de Ru'oí.— Mjiicadi. — El Figieró.— Llináj.— Can C inyelles (C istelar).— La Qarriga: vista general. 



VALL 



VALL 



145 



VALLFOGONA. Geog. Pob'e de la prov, de Lleida, 
bisb. d'Urgell. part. jud. de Balaguer; és a la vora 
del Segre y té 697 hab. |1 Vila 
de la prov. de Girona, bisb. de 
Vich, p.irt. jud. de Puigcerdá; és 
a la vora de la riera del seu nom 
y té 934 hab. II — (DE RIUCORP). 
Geog. Poblé de la piovincia y 
dióc. de Tarragona, part. jud. de 
Montbiancli; és 
a la vora del 
riu Corp, prop 
de la partió ab 
ia prov. de Llei- 
da, y té 535 ha- 




Spgell de Vall- 



fogona de Balaguer bitants. || 

(RIERA DE). Hi- 
drog. Neix al coll do Canas, da- 
niunt del veinat d' Articues, pro- 
vincia de Gi- 
^mm..^ roña ; passa 




Sepelí (ie Vallfo- 
gona (Girona) 

Parroquia de Ri- 
Saiita María de 




Segell de 
Vallgorguina 



Segell d" Val'logona 
de Riucorp 

VALLGORGUINA 

ble de la prov. y bisb. de Barce- 
lona, part. judicial d' Arenys de 
Mar; és a la carretera de aques- 
ta vila a Saut Celoni, a tra- 
montana de la seira del Corre- 
dor, y té 755 hab. 

VALLGORNERA (Fr. Tomás). Biog. Sabi tcólech 
del sigle XVII que a les derreríes d' aquella centuria 
vivía a Girona. Era frare de la ordre de Predicadors 
y en ella niestre de teología, havent entre altres 
cárreclis iniportaiits, deseinpenyat els de Vicaii ge- 
neral a la provincia de Catiluiiya. Al any 1662 va 
publicar a Barcelona un Iractat ab el títol de Tlieo- 
logia mystica junta menlem divi Thomae. 

VALLHONESTA (Joan), Biog. Enginyer indus- 
trial, nadiu de Barcelona a niitjans del sigle XIX. Va 
ésser un deis quíniichs niés intellisenls y estudiosos 
del seu teinps, que havía estndiat els progresos 
cieiitifíciis a Molhouse. Era catedrátich de 1' Escola 
d' Aits y Oficis de Barcelona. Va deixar escrites una 
niunió d' obres téciiiques, entre quines cal esnientar: 
Memoria sobre las leyes del contras' e de los colores; 
tradiicció ri' una obra de Mr. Che- 
vreul, 1873; Monografías industria' 
les; colores derivados de la anilina, 
1875; Reseña del curso académico 
de 1879 á 1880; El arte del linlo- 
rero, 1880, y 
varíes Memo- 
ries llegides a 
rAcadeniía re- 
la ti ves a la 
coniparació y 
derivado deis 
colors (1881 
a 1892.) 
VALLHONESTA. Geog. Poblé 
del dist. iiiunpal. de Castellet, 
prov. de Barcelona. 

VALL'BONA. Geog. Poblé de 
la prov. de Castelló, bisb. de Torlosa, part. jud. de 
Morella; és a la vora d' una riera y té 1,736 hab. 

DIC. CAT.— V. III. — 19. 





Segell de Vallirana 



VALLIRANA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Barcelona, part. jud. de Sant Feliu del Llobregat; és 
a la vora d' una riera tributaria del Llobregat y té 
1,488 liab. II — (KIERA DE). Hidrog. Afluent de la vora 
del Llobregat; passa péls termes de Vallirana y Cer- 
velló, y desaigua entre Pallejá y Sant Vicents deis 
Hoits. 

VALLJUNQUERA. Geog. Poblé de la prov. de Te- 
rol, dióc. de Saragoía, part. jud. d' Alcanyíg; és a la 
carretera d' aquesta vila a Vallderroures y té 1,225 
habitants. 

VALL-LLEBRERA. Geog. Poblé del dist. munpal. 
d' Anyá, prov. de Lleida. 

VALL-LLEBREROLA. Geog. Hoch del dist. muni- 
cipal d' Anyá, prov. de Lleida. 

VALL-LLOBRE. Hidrog. Riera provinenta del coll 
de Pal y Costabona, a la comarca de Camprodón, que 
niés avall del poblé de Set Cases, s' ajunta al Ter. 

VALL-LLÓBREGA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. 
de Gil Olía, part. jud. de La Bisbal; és a la vora d' un 
barranch y té 252 hab. 

VALLMANYA (Antoni de). Biog. Un deis poetes 
cafalans que al sigle xv figuraren, tenint al Cangoner 
de París coniposicions senes. Era notari de professíó, 
segons ell nieteix aclara en les esnientades poesíes 
escrites ais anys 1407 y 1408 y rublertes de notes 
margináis, fent en elles referencia a les dames a qui- 
nes va endregar es seus cants. 

VALLMANYA. Geog. Poblé del depart. deis Piri- 
neus Oiíentals, bisb. de Perpinyá, cantó de Víngá; és 
a la vora de la riera del seu nom y té 409 hab. || Her- 
mosa valí de les montanyes del Canigó, ont s' assen- 
ta '1 poblé del seu nom, cantó de Víngá. II Poblé del 
dist. munpal. d' Orsavinyá, prov. de Barcelona, jj Po- 
blé del dist. munpal. de Pinos, prov. de Lleida. 

VALLMARSANA. Hidrog. Rieral del Conflent que, 
descendint del Puig de les Tres Esteles, desaigua al 
riu Tet. 

VALLMITJANA (Agapit). Biog. Distingit y labo- 
ríos esculptor contemporaní, un deis que van contri- 
buir ab les senes obres a deixondir aquest art en 
r explendent renaixement de Catalunya. Va neixer a 
Barcelona a 1' any 1830, morinthi al de 1903. A 1' any 
1878 va ésser nomenat catedrátich de i' Escola de 
Belles Arts a Barcelona. Es tan nombrós el catálech 
de la seua labor artística, que tant sois podrem es- 
nientir algunes de les seues obres principáis: Sant 
Sebasüá, al Museu de Madrit; Adam al véure d Eva; 
Una dona eixint del bany, y Un crucifix y diversos 
bustos y retrats. A r Universítat de Barcelona hi té 
les estatúes d' Alfons el Sabi y En Lluís Vives, y al 
panteó d' En Francesch Pernianyer, en quin va trava- 
llar ab son germá Venanci, les estatúes que repre- 
senten les Quaire virtuts cardinals. Va esculpir el 
monument sepulcral del bisbe Urquínaona a 1' iglesia 
de la Mercé, y és obra seua 1' estatua eqilestre á' En 
Jaume el Conqueridor a Valen- 
cia, etc., etc. 

VALLMOLL. Geog. Vila de la 
prov. y dióc. de Tarragona, part. 
jud. de Valí?; és a la vora de la 
riera d' Alió y del Francolí, y té 
1,401 hab. 

VALLNEGRE. Geog. Case riu 
del terme de Cabria, part. jud. 
de Palma de Mallorca. 

VALLORIOLA. Geog. Iglesia 
del Beigadá, prop de fa casa de 
pagés aiioinenada Ganiisans, una de les mes capa- 
ces de r alta montanya, donclis en teinps de la derrera 
Uuita civil s' hi aixoplugaren íins a tres mil hoinens 
de la facció carlina. 

VALL-LLOSERA. f. Cognóm caíala, pres de valls 
ont hi ha pedieres de lloses. 




Segell de Val! molí 



H6. 



VALL 



VALL 



VALLOSERA (Joaquim). Biog. Sacerdot barcelo- 
ní del sigle xviii, autor d' una memoria llegida a la 
Academia de Bones Lletres de Barcelona, pél senyor 
Llobet y Vall-llosera, ab el títol de Suputado de les 
monedes romanes reduides a ¡a catalana, segons que 
una o altra correspón a la tornesa. Sembla que aquell 
travall va escriurel trovantse pres y careixent de tot 
recuis y medi gráficli, lo meteix que de Ilibres de 
consulta. 

— (RAMÓN). Biog. Llicenciat en farmacia y molt 
conipetent en els estudis botánichs. Vivía a mitjans 
del sigle XIX y va publicar, al any 1854, una obra en 
dos volums, ab el títol de Historia natural deis medi- 
caments, o sia Ilifons de materia farmacéutica. 

VALLPARADIS. Geog. Quadra del terme de Tar- 
raga, prov. de Barcelona. 

VALLPREGONA. Orog. Collet del Bergadá, entre'l 
veinat de La Berta y el collet de Lluria, essent 
bonica miranda, desde ont s' oviren els poblets de 
Moles y Massanés. 

VALLROMANES. Geog. Caseríu del dist. munpal. 
de Montornés, prov. de Barcelona. 

VALLS (Agapit). Biog. Prebere vigatá, que a 
mitjans del sigle XIX va publicar algunes obres relli- 
gioses ben apreciades per son estil forga elegant y 
ciar d' exposició. Al any 1867 va ésser estampada a 
aquella ciutat una obreta catalana d' aquell autor 
ab el títol Lo jardi celestial, etc. 

— (ANTONi). Biog. Militar y escriptor professional 
que vivía ais comentes del sigle xix. Home de cultu- 
ra va mostrar afició y competencia ais estudis histó- 
richs y geográfichs. Era capitá d' infantería al 
any 1821, quaii va publicar una Memoria defensant 
els drets d' Espanya pera la possessió de la valí 
d' Andorra, nodrit els seus raonaments ab cites de 
prou erudició, extractant alguns documents liis- 
tórichs. 

— (FRANCESCH). Biog. Musich, compositor y mes- 
tre de capella de la catedral de Barcelona, ais co- 
mentos del sigle xviil. Era sacerdot y un deis indi- 
viduus de la anomenada Academia deis Desconfiats 
de Barcelona, havent produit algunes composicions 
de música sagrada. Al any 1716, va estamparse a la 
imprempta de Figaró, a Barcelona, una obra seua ab 
fragments musicals. 

— (FRANCESCH). Biog. Advocat barceloní deis co- 
mentos del sigle xix, autor d' un progecte d' arreglo 
judicial de Catalunya, que va publicar a Barcelona 
al any 1834 ab el títol División de partidos judiciales 
de las provincias de Cataluña. 

— (JOSEPH). Biog. Eclesiástich y historiograf que 
va morir a Tarragona al any 1706. Era ardiaca de 
Sant Lloren? a la antiga arxidiócesis. Alguns autors 
ranomenen erradanient Valles. Va escriure una obra 
titolada: Exposición cronológica histórica de los Pre- 
lados de la Santa Iglesia metropolitana de Tarragona, 
y va traduir al castellá 1' Arxiepiscologich tarragoní 
d' En Blanch. 

— (JOSEPH). Biog. Musich y compositor que a les 
mitjaníes del sigle XIX va neixer a Capellades. Va 
passar a Valencia, y péls anys de 1878 y 79, dirigía 
la companyía d' ópera italiana al teatre Principal 
d' aquella ciutat, ont per aquells temps va organisar 
una societat de concerts. 

— (MATEU). Biog. Remarcable tocólech nadiu de 
Masquefa y mort a la meteixa població al any 1902. 
Va escriure diferentes monografíes d'aquest coneixe- 
ment, y a les corporacions mediques y ais congresos 
va exposar ab ciar judici y molta erudició científica 
les observacions recullides a la práctica. Al any 1887, 
entre altres de les seues obres, va publicar son tra- 
vall Patogenia y tractament de la eclampsia y el seu 
pronóstich. 

— (PERE). Biog. Pintor escenógraf que va ferse 
bona reputació artística. Va neixer a Igualada al 
any 1840, morint al 1886. A I' exposició de Madrit de 




Pau Vallsy Bonet 



1871, va presentar un quadce anomenat Ultimas mo- 
mentos de un niño, ben calificat perla critica. L'acert 
d' En Valls en la pintura escenográfica, va mostrarse 
en les decoracions de les sargueles Tamerlán, Los 
sobrinos del Capitán Grant, El Talismán de Joyas, etc., 
que tan ben rebudes foren pél 
públich. 

— Y BONET (PAU). Biog Juris- 
consult eminent, que va neixer a 
Reus al any 1814, morint a Bar- 
celona al 1888. Havía escrit en 
diverses publicacions periódi- 
ques y publicat obres de molta 
valúa, entre quines cal esmen- 
tar: Dictamen sobre'l nou Eixam- 
ple de Barcelona, 1855; Biografía 
de D. Antoni de Capmany y de 
Montpalau, 1857; Biografía de 
D. Perede Vieta, Barcelona, 1857; 
Apunts histbrichs sobre V anti- 

guetat y prerrogativas de la iglesia abatís catedral y ara 
parroquia deis Sanls Just y Pastor, Barcelona, 1860. 

— Y CASTILLO (DOMINGO). Biog. Distingit advocat 
barceloní, doctor en dret, y desde 1866 catedrátich 
per oposició a la Universitat de Barcelona, a les 
assignatures de dret civil espanyol y foral. Després 
de la revolució de Septembre, va figurar en política 
ais partits Iliberals, havent format part del Ajunta- 
ment y de la Diputació provincial de Barcelona, ont 
va morir al any 1885. 

— Y GELI (CIRUS). Biog. Prebere, beneficiat de la 
catedral de Girona, doctor en Teología, catedrátich 
del seminari gironí en 1793, calificador del Sant Ofi- 
ci. Escriptor atitllat, pertanyía a I' Academia de Bo- 
nes Lletres de Barcelona, ont va llegir al any 1817 el 
prólech de la seua obra: Colecció de poesies catalanes. 
Deixá manuscrites algunes obres que mostraven lo 
profón deis seus coneixements, com: Disertado sobre 
la demarcado deis pables de Catalunya, anomenats 
Ilergetes, Cossetans y Suesetans (1804); Disertación 
sobre la Eneida (1816); Disertación dando noticias de 
las guerras en que se distinguieron los principes de 
Cataluña (1807); Elogio fúnebre del Excmo. Señor Don 
Agustín de Lancáster, duque de Lancáster (1802). 

— Y HUGUET (MIQUEL). Biog. Mestre nadiu de Ca- 
talunya que va consagrarse a la ensenyanga deis sorts 
y muts, a mitjans del sigle XlX. Professor d' aquesta 
especialitat al colegí de Madrit, va llegirhi al any 
1856 una memoria, Reseña histórica de la enseñanza 
de sordo-mudos y medios generales de comunicar con 
los mismos, publicantla al meteix any a Barcelona. 
Al de 1857 va donar a 1' estampa una Cartilla de lec- 
tura ó sea método silábico para 

enseñar y aprender á leer con 
más solidez, facilidad y prontitud 
que por los métodos conocidos. 

— Y RONQUILLO (FRANCESCH 
DE A.). Biog. Mestre d' instruc- 
ció primaria y superior, que va 
neixer a Olesa de Montserrat al 
any 1838, morint a Barcelona al 
de 1884. Al any 1871 va donar a 
la estampa el Manual para uso 
de la Escuela de sordos de Bar- 
celona, y en 1888 va presentar 
a 1' Exposició Universal la Me- 
moria relativa a la Escuela mu- 
nicipal de ciegos y de sordo- 
mudos de Barcelona, impresa al meteix any y tra- 
duida al cap de poch temps pél director de la Es- 
cola de Ginebra, Mr. Gaillard, enlairant la obra d'En 
Valls y Ronquillo. 

— Y viCENS (JOSEPH MARÍA). Biog. Atitllat es- 
criptor y poeta, ferm partidari de les revindicacions 
de Catalunya. Va neixer a Barcelona al any 1854, 
morínthi al de 1907. La seua prodúcelo literaria és 
assaborlda, y 'I seu nom se troba al peu de nioltes 




Francesch Valls 
Ronquillo 



VALL 



VAN 



147 




Joseph M." Valls 
y Vicens 



composlcions y articles publicats a La Renaixenga, 
Lo Gay Saber, La Veu del Montserrat, La Llumanera 
de New-York y altres conegudes publicacions, usant 
sovint el pseudoniín Joseph M." 
del Bosch Qelabert, ab quin mo- 
destaineiit s' amagava. Entre les 
seues obres publicades cal refe- 
rirse a les noveles Guideta (1887); 
El Secador, de costiims del Plá 
d' Urgell (1892), y ¿' exemple; els 
drames María de Monipeller y La 
vida moderna, havent escrit tam- 
bé una colecció nomenada Arti- 
cles critichs sobre algiines costums 
catalanes (1883); Mes memories 
(Caries a un amich) (1882); Lleu- 
ger estiidi o petites observacions 
sobre la educado deis Jills (1898), 
y un aplech de poesíes, tito- 
lat: Recorts y Llágrimes (1897). 

— Y VILAR (ANTONI DE). Biog. Propietari, agricul- 
tor y entusiasta admirador de les glories catalanes, 
que abans del deixondiment de la nostra térra va 
mostrarse identiHcat sempre abel seu prestigi. A la 
Diputació Provincial de Barcelona, en quina repre- 
sentava '1 districte d' Arenys de Mar, va presentar 
progectes de positiva trascendencia pera '1 foment 
de r agricultura y la conservació del dret toral, de 
quin n' era prou coneixedor. Va morir al any 1861. 

VALLS. Geog. Partit judicial de la prov. de Tarra- 
gona, format deis 20 següents ajuntaments: Albiol, 
Alcover, Alió, Bráfim, Cabra, Figuerola, Garidells, 
Masó (La), Milá. Nuiles, Plá de Ca- 
bra, Pont d' Armentera, Puigpelat, 
Riba (La), Rodonyá, Vallmoll, Valls, 
Vilavella, Vilallonga y Vilarrodo- 
na, reunint entre tots 31,159 hab. j| 
Ciutat de la prov. y dióc. de Tarra- 
gona, cap del part. jud. del seu nom; 
és a la vora d' una riera, té estació 
de F.-C, moltes fabriques d'aiguar- 
dent y de leixits, moltes esparde- 
nyeries y 12,738 hab. || — (LES). Ca- 
seriu del dist. municipal de Monte- 
Uá, prov. de Lleida. |l — (D' evo). Poblé del regne 
de Valencia. I| — (D' UXÓ). Poblé de la Valí d' Uxó. 

VALLSABOLLERA. Geog. Poblé del dep. deis Piri- 
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallagos- 
sa; és a la vora de la riera de Feitó y té 256 hab. 

VALLSECA (Guillem de). Biog. Jurisconsult fa- 
mós, que va néixer al sigle XIV, morint després de 
1413. Va ésser un deis nou jutges que al parlament 
de Casp resolgueren respecte a la successió de la co- 
rona aragonesa. Va escriure quan el cisma d' Occi- 
dent, apoiantel dret del papa Climent VIII. Era home 
de gran prestigi al seu temps y havía escrites obres 
de concepte jurídich, entre elles: Glosa in usaticos 
Barcinon; Postilce super consliluíionibus Catalonice; 
Stemmu Comitum Barcinonensium, etc. Le seues obres, 
ab les de Jaume del meteix cognom y les del doctor 
Montjuich, van ésser impreses a Barcelona ab el tí- 
tol de Antiquiores Barchinonen- 
sium leges, quam vulguus Usati- 
cos appellat cum commentariis 
supremarum jurisconsullorum a 
Monte Judaico, Jacobi et Guillelmi 
a Vallesica et Jacobi Callicii. 

VALLTARGA. Geog. Caseriu 
del terme de Bellver, dist. de la 
Seu d' Urgell, prov. de Lleida. 

VALL-TOBA. Hidrog. Riu que 
neix al Pirineu y ía partió entre 
les provincies de Girona y Llei- 
da, passa péls termens d'ElIar y Talltendre y desaigua 
a la vora del Segre, mes amunt de Prullans, després 
d'un curs d'uns 20 kilometres. 




Segell de Valls 





Segell de 
Vallvidrera 



Segell de Vallvert 



VALLVERT. Geog. Lloch del terme de Calviá, illa 
de Mallorca. || Poblé del dist. municipal d' Ibars 
d' Urgell, prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal. 
de Montbrió de la Marca, prov. de 
Tarragona. 

VALLVIDRERA. Geog. Poblé del 
dist. munpal. de Sarria, prov. de 
Barcelona. 

VAMÁ. interj. Ja, espera, prou. 
Ya, aguarda. || Ter. Veu que s'apli- 
ca en llocli de les frases: me 
SEMBLA, SEQONS CRECH , SEGONS 
SEMBLA. 

VAMPIR. m. Nom donat en al- 
guns países del Nort ais cadávres 
que suposen que surten del sepul- 
cre a xuclar la sanch deis vius. 
Vampiro. |1 Zool. Animal com el ratpienat, pero 
mes gros, que viu a América y xucla la sanch deis 
homens y deis animáis quan els troba dormits. Vam- 
piro. II Met. L'usurer o escanyapobres que 's val de 
la necessitat deis altres pera acabarlos d' arruinar. 
Vampiro. 

VAMPIRISME. m. Temor deis vampirs. || Fig. Ex- 
tremada cobdicia. 

VANA. f. VANAGLORIA. 

TINDRE MOLTA TERRA A LA VANA. (No a 1' Havana). 
Explicar moltes riqueses imaginaries^ alabarse molt. 
Tener castillos m Francia. 

VANADAT. m. Quim. Combinado de! ácit vaná- 
dich ab una base salificable. Vanadato. 

VANADI. m. Min. Cos simple nietálich de color 
blanch, molt semblant al argent y al molibde, de pols 
grisa, que crema al foch y 's fon ab 1' ácit nítrich y 
ab r aigua regia. Vanadio. 

VANADIAT. m. Min. y quim. Sal resultant de la 
combinació del ácit vanádich ab una base solidifica- 
ble. Vanadlato. 

VANÁDICH, CA. adj. Quim. Lo pertanyent al va- 
nadi. Vanádico. || Califícació d' un ácit obtingut del 
vanadi. Vanádico. 

VANADIT. m. Quim. Combinació del óxit del va- 
nadi ab certes bases. Vanadlto. 

VANADOS, A. adj. Que conté vanadi. Vana- 
doso. 

VANAGLORIA, f. Jactancia del propi saber o de 
les propies accions. Vanagloria. 

VANAGLORIARSE, v. r. Jactarse del seu propi sa- 
ber, presumir molt de les propies qualitats o accions. 
Vanagloriarse, blasonar. 

VANAGLORIAT, DA. p. p. del verb VANAGLO- 
RIARSE. 

VANAGLORIÓS, A. adj. Qui 's vanagloria de les 
seues accions o qualitats o del seu saber. Vanaglo- 
rioso. 

VANAGLORIOSAMENT. adv. m. Ab vanagloria. 
Vanagloriosamente. 

VANAMENT. adv. m. En vá, inutilment, sense 
profit ni fruit. Vanamente. || Sense fonament. Vana- 
mente. II Ab arrogancia y presumpció. Vanamente. 
II Sense necessitat, rao ni justicia. Vanamente. 

VANCELL. m. Ter. Cerdanya. El Iligam de la gar- 
ba. I! VANCIL. 

VANCIL. m, Lligam fet d' espart trenat. 

VANDAL, m. Indivíduu del poblé vandal, jl Met. 
Lladre, destructor. Vándalo. 

VANDALIA, NA. adj. VANDAL. 

VANDÁLICH, CA. adj. Cosa deis vándals. Van- 
dálico. II m. Met. Usurpador. Usurpador, vandá- 
lico. 

VANDALTSME, m. Destrucció, arrasament, rui- 
na. Vandalismo. 



148 



VAN 



VAN 




Segell de Vandellós 



VÁNDALS. m. pl, Pobles de la Germania y Ms 

naturals d' ells, que a principis del sis'e V van es- 

tablirse a Andalusía, omplintla de Uadres y des- 

Iriiint les ciencies y les arts. 

Vándalos. 

VANDELLÓS. Geog. Poblé de 
la prov. de Tarragona, bisb. de 
Tortosa, part. jud. de Falcet; és 
a la vora del barranch del Es- 
tany Salat, en térra monlanyo- 
sa, y té 2,737 hab. 

VANDOLA, f. Náut. L' arbre 
que siibstitueix a un altre que 
s' ha perdut durant el temporal. 
Vandola. 

EN VANDOLES. adv. m. Mar. Se diu de la embarca- 
ció que per haverse desarborat navega ab vandoles 
en Uocli de país. En vandolas. 

VANE. adv. ni. VANAment. 

VANEGAR. V. a. Mar. Comprovar si un punt mar- 
cat a una distancia determinada a una ratUa hi és 
efectivament en distancia perpendicular. Vanegar. || 
Marcar al dornient de cada banda Ms punts oiit han 
de fixarse 'Is caps de cada banda pera que tots ells 
siguin perpendiculars a la direcció de la quilla. Va- 
negar. 

VANEIXCUT, DA. adj. DESVANESCUT. 

VANEIXER. V. n. DESVANÉIXES. 

VANEIXIMENT. m. DESVANEIXIMENT. 

VA NEJAR. V. a. Ter. de La Garrotxa. Delirar, des- 
variejar. 

VANEL (J.). Biog. Remarcable historiaire y juris- 
coiisult del Mitjorn de Fran9a que va distingirse du- 
rant el sigle XViIi. Va escriure obres de niolt interés 
pera '1 dret y pera la historia d' aquella regió, y va 
ésser magistral y membre del Tribunal de comptes 
de Montpeller, introduint reformes y innovacions 
pera '1 millor funcionament d' aquell eos. 

VANESA, f. Zool. Mena d' insectes lepidópters 
diurns, que 's troven a tots els países, caracteri- 
santse per la vivesa deis seus colors. Vanesa. 

VANET. m. dim. De vano. Abaniquillo. 

VANGA. m. Zool Nom que s' apropia ais aucells 
que teñen el bech niolt dur y encorvat de la punta y 
de mandíbules ab vores dretes y tallantes. Vanga. 

VANGÉLICA (Punta de la). Hidrog. Punta de la 
costa NO. de l'illa de Mallorca. 

VANGUARDA, f. y 

VANGUARDIA, f. La part mes aventada d' un 
exércit o armada. Vanguardia. 

VAN HALEN (Francesch de P.). Biog. Dibuixant 
y pintor de miíjans del sigle xix. Era nadiii de Vich. 
Coni a obres seues al dibuix, va mostrar el seu bon 
gust al any 1842 ab la publicado de les Páginas his- 
tóricas contemporáneas, dedicades al exércit, obra 
.composta de una munió de litoíirafíes memorant fets 
esdevinguts a 1' historia d" Espanya. Va empendre 
ademes algunes publicacions illustrades com\' Álbum 
regí, el Panorama Universal, Espanya histórica y ar- 
tística. Galería pintoresca espanyola y Entrada del 
bisbe Sant Bernat Calvó a Vich, etc. 

VANIERE (Jaume). Biog. Eclesiastich y poeta 
Uatí, que va viure a íes derreríes de! sigle XVli y co- 
mentos del xvili. Era nadiu del Mitgdía de Franga, 
havent nascut prop de Bezers al any 1564, morint 
al de 1739. Pertanyía a la companyía de Jesús, y les 
seues composicions poétiques descrivint la vida del 
camp eren descriptives y sentinientals, ab un Uen- 
giiatge tan pulcre y casti?, que donava mostra del 
seu profón coiieixenient de la Mengua ¡latina. 

VANILOCH. adj. Vanílocuo. 

VANILOQÜENCIA. f. Verbositat inútil y insubs- 
tancial. Vanilocuencia. 



VANILOQÜENT. adj. y s. Xerraire sense solta. 
Vanílocuo. 

VANILOQUL m. Conversa vana. Vaniloquio. 

VANIRSE. V. r. ENVANIRSE. 

VANiSSIM, A. adj. sup. Vanísimo. 

VANISTORI. f. Vanítat afectada. Vanistorio. 

VANITAS VANITATUM ET OMNIA VANITAS. 
Expr. llat. Que s' apropia en cátala, pera referirse al 
orguU excessiu, y a lo poch motivat del meteix. 

VANITAT. f. La qualitat de lo vá. Presumpció, 
satisfacció de sí meieix o alt concepte de les propies 
prendes. Vanidad || Falta de subsistencia o realitat 
de les coses. Vanidad. || Faust, pompa, vana ostenta- 
ció. Vanidad. || Insubsistencia, poca duració de les 
coses. Vanidad. || Ilusíó, ficció de la fantasía. 

FER VANITAT, fr. Jactarse o gloriarse d' alguna 
cosa. Hacer vanidad. 

VANITÓS, A. adj. Qui té vanítat y la mostra. Va- 
nidoso, vano, vanaglorioso, copetudo. 

VANITOSAMENT. adv. m. Ab vanítat. 

VANITOSITAT. f. Carácter de vá. Vanitosídad. 

VAN-LOO (Francesch). Biog. Pintor niolt distingit 
que ab tot y ésser curta la seua vida, va deixar mos- 
tres evidentes del seu talent. Va néíxer a Aíx (Pro- 
venga) al any 1711 morint de dissort a Torin, (juan 
retornava a la seua térra. Ab el seu oncle En Caries, 
va marxar a Italia al any 1727, guanyant a Roma el 
primer premí a la Academia de Sant Lluch. Pertanyía 
a una familia de píntors holan- 
desos, y va deixar una munió d' 
hermoses obres. 

— (JOAN BAPTISTA). Biog. Pin- 
tor nascut y mort a Aíx (Pro- 
venga) (1684-1745), fill del cée- 
bre holandés Abraham Lluís 
VanLoo. Joan Baptista contenga 
en 1707 una Sagrada Familia 
per r iglesia deis dominíchs de 
Tolón, mes essent setiada la 
víla pél duc de Saboya el feu 
tornar a Aix. A Toiín va piular 
els retrats deis princeps de Ca- 
rignan y del Piamont. Entre al- 
tres de les seues obres niereix 
citarse la que pinta a Roma: 
claus del Paradls a Sant Pete. 

VANO. m. Trog de paper, tafetá, cabretilla o altra 
materia, apegat a unes branilles primes de fusta fina, 
conxa o marfil, unides peí extrem inferior ab un 
clauet; y que fent plechs entre branilla y branilla 's 
tanca y obra fácilment, y serveix pera ferse aire. 
Abanico. || Lo que'n té la figura, com la cua del pavo 
real quan 1' extén, la del galldindi, etc. Rueda. || 
Entre organers la unió que resulta de varíes costelles 
de que 's componen els tres costats de la manxa. 
Abanico. II Ter. del Valles. La part devantera de la 
vela del carro. 

COP DE VANO. Abanicazo. 

DE VANO. ni. adv. En figura de vano. En abanico. 

VANO. f. GUANO. 

VANOVAT, DA. adj. RENOVAT. 

VANSA (La). Geog. Dist. nuinpal. de Llelda, bisb. 
y part. jud. d'Urgell; el cap del distiicte es Sorribes 
y es a la dreta de la valí, afluyent de la vora esque- 
rra del Segre; té 408 hab. 

VANTAR. V. a. Ant. ALABAR. 

VANTARSE. v. r. Fer ostentado deis propis mé- 
rits, reals o suposats. || Alabarse, envanirse. Jactar- 
se, vanagloriarse. 

VANTOLAR. v. a. Presumir, mostrar orgull. Jac- 
tancíar. 

VANTOLARI. adj. Presumit, orgullos. Jactan- 
cioso. 




Joan Baptista 
Van-Loo 

Jesucrist donant les 



VAQ 



VAR 



149 



VANTOLARSE. v. r. YANTARSE. 

VANTOLAT. adj. Presuniit. Jactancioso. 

VANYALBUFAR. Geog. BANYALBUFAR. Vila de la 
illa de Mallorca. 

VAPOR, m. La part sutil y húmida que pél calor 
3' alga deis cossos. Vapor. || El funí o humor sutil 
que puja del ventrell al cap y'l desvaneix. Vapor. || 
Alé, r aire que 's despedeix ab la respirado y s' aga- 
fa ais vidres y 'Is entela. Vapor, vaho || S' aplica a 
certes maquines, coin barcos, etc., que 's fan nioure 
per medi del vapor d'aigua compriniit. Vapor. || Ter. 
fam. Fábrica o industria nioguda per aquesta forga. 
Veícol impulsat per motor d'aquest sistema. 

VAPORABLE, adj. Susceptible d' evaporarse. Va- 
porable. 

VAPORADA, f. L' acte y efecfe de donar eixida 
al vapor, a l'aléo a la respiració. Vaharada. 

VAPORAMENT. ni. Ant. EVAPORACIÓ. 

VAPORAR, v. a. VAPORISAR. 

VAPORATORI, A. adj. Que evapora. 

VAPOREIG. f. Acte y electe de vaporejar. 

VAPOREJAR. v. a. Aplicar vapor o fum a alguna 
cosa. 

VAPORISACIÓ. f. EVAPORACIÓ. 

VAPORISAR. m. Reduir a vapor. Vaporizar. 

VAPORISAT. adj. EVAPORAT. 

VAPORÓS, A. adj. Lo que despedeix vapors o 'Is 
forma. Vaporoso. || Lo qu' es capág d'evaporarse. 
Vaporable. 

VAPOROSAMENT. adv. m. Ab vaporositat. Va- 
porosamente. 

VAPOROSITAT. f. La qualitat de lo vaporós. Va- 
porosidad. 

VAQUEIRA. f. Composició poética deis provengáis, 
usada encara a la literatura gallega. Vaqueira. 

VAQUEIRA (Rambalt). Biog. Trovador provengal 
de les derreríes del sigle xil. Va neixer al any 1180 
niorint al de 1207. Era company d' armes d' En Boni- 
faci, marqués de Montferrat, seguintlo en les seues 
expedicions que meinorava ab els seus cantars, de 
quins se n' han perdut la niajor part. 

VAQUEJAR. v. a. Cobrir sovint els taurs a les va- 
ques. Vaquear. 

VAQUELIA. f. Bot. Mena de plantes lleguminoses, 
quin tipus és cert arbust originari de la ludia, que 
se conreua al mitjorn d' Europa, produint unes flors 
flairoses que s' obren al estiu y exhalen una flaira ben 
agradosa. Vaquelia. 

VAQUER. ni. Pastor de vaques. Vaquero. 

VAQUER (Severí). Biog. Relligiós de I' ordre de 
Servites, que va ensenyar ais novicis la teología. Al 
any 1756, va estamparse una obra seua nomenada 
Exposició sobre una obra del Pare Casiel, y al any 
1785 va escríure tin Curs teoldgich, que reflexava les 
teoríes de la escola lugdoiiesa. 

VAQUER (Son). Geog. Llocli del terme de Felanitx, 
part. jud. de Manacor, a Tilla de Mallorca 

VAQUERA, f. La dona que vigila 1 pastoreig de 
les vaques, o la que ven llet de vaca. Vaquera. 

VAQUERÍA, f. Lloch ont hi ha vaques o hi venen 
llet de vaca. Vaquería. 

VAQUERIQ, A. adj. Referent a les vaques. || s. Pas- 
tor de vaques. Vaquerizo. 

VAQUERIQA. f. Corral o estable ont se recullen 
les vaques. Vaqueriza. 

VAQUERIU. ui. Devesa en que sois hi pasturen 
vaques al liivern. Vaqueril. 

VAQUETA, f. dim. Vaquilla, vaquita. || La pell de 
vaca o de bou adobada. Vaqueta. |] BAQUETA. 

TRACTAR A VAQUETA, fr. Met. Tractar ab niolt de 
rigor ais subdits o inferiors. Mandar á vaqueta. 



PASSAR PER LES VAQUETES. ir. Castigar pegant ab 
la vaqueta. 

VAQUETEIG. m. Acte y efecte de vaquetejar. 

VAQUETEJAR. v. a. Pegar, castigar ab la va- 
queta. 

VAQUETEJAT, DA. p. p. Castigat ab la vaqueta. 

VARA. f. VERGA. II Verga que serveix ais ministres 
de justicia coni insignia d' autoritat o jurisdicció. 
Vara. || Met. Aquesta nieteixa jurisdicció, o M minis- 
tre que la té. Vara. || Ais cotxes y altres carruatxes 
qualsevulla de les dues barres llargues entre les 
quals s' hi posa y afirma la caixa y 's junyeix 1' ani- 
mal. Vara. 

VARA ALTA. Expr. Met. Autoritat, poder. Vara alta. 

TINDRE VARA ALTA A ALGÚN LLOCH. fr. Met. Ferhi 
y desferhi a voluntat. Tener vara alta 

VARA D'iNQUiSiCiÓ. El ministre que aquest tribunal 
diputava pera algún encárrech ab facultat de juntar 
la gent que necessités al efecte. Vara de Inquisición. 

VARA DEJESSÉ. Bot. Planta de la fam. de les liliá- 
cies, que fa unes cames dretes y llargues d' uns 80 
centimetres a modo de canyetes; les fulles d'uns deu 
centimetres de llarch, semblants a les de llliri blanch. 
Tota la cama 's guarneix de floretes blanques molt 
flairoses, en forma d' embut ab sis talls ovalats. 
Vara déjese, tuberoso. 

VARA D' OR. Bot. Planta de la fam. de les compos- 
tes. Vara de oro. 

VARA DEL REY Y RUBIO (Joaquím). Biog. Militar 
del exércit espanyol, que va néixer a Ibiga y morí a 
Cuba en 1898 Iluitant contra 1' exércit nortamericá. 

VARAQA. f. aum. Vara grossa. 

VARADA, f. Cop de vara. Varazo, varapalo. || 
Acte y efecte de varar. Zaborda, zabordamiento. 

VAR ADOR. m. El lloch ont se treuen del'aigua 
les embarc icions 
pera netejarles y 
conreuarles. Va- 
radero. 

VARADORA. f. 
Náut. Qualsevol 
deis troQos de fus- 
ta, corda, etc., que 
se posen ais cos- 
táis de la embar- 
cado pera res- 
guardar el casch 
del refrech deis 
cossos durs al pu- 
jarlos o baixarlos. 
Varadera y de- 
fensa, quan és de 
corda. 

VARAL, m. Vara Ilarga y groixuda. || País rodons 
que 'Is carros y les galeres teñen a abdós costats 
pera subgectarhi les estaques que formen la caixa 
del carruatge. Varal. || Ter. Indret. 

VARALLUGA. f. BALLARUGA, VENTURETA. 

VARAR, v. a. Llengar, botar a 1' aigua una ñau 
després de feta. Varar, ¡j Treure a la platja y posar 
en sech les enibarcacions menors, pera resguardarles 
deis cops de mar, pera carenarles y altres flus. Za- 
bordar, varar, abarrancar, ensecar. || v. n. Arri- 
bar ab la quilla al fondo y encallarse, per no haverhi 
prou aigua 
pera surar. 
Encallar, 
varar. || Met. 
Estar parat 
algún negoci 
O dependen- 
cia. Varar. 

VARAT, DA. p. p. de VARAR. Ii adj. RALLAT. 

VARAT. m. Ictiol. Cert peix de 35 a 50 centime- 
tres de llarch, comprimit, molt estret envers la cua, 




V, varadera 




Varat 



150 



VAR 



VAS 




de color blau y vert ab ratlles negres, y de carn ver- 
mellosa poch estimada. Alache. || adj. Varado. 

V ARBOLA, f. Ter. Part de la prempsa de íer mo- 
saich. 

VARCELLA. f. Certa mida de grans valenciana, 
VARCELLEJAR. v. a. Vendré grans a la menuda, 
mesurant ab la varcella. 

VAREIG. m. Acte y efecte de varejar y de varar. 
Vareo. 
VAREJAR. V. a. Pegar, castigar a cops de vara. 
VAREJAT, DA. p. p. de VAREJAR. 
VARENDATGE. m. Ndut. El conjunt de les varen- 
gues d' una eiiibarcació. Varendaje. 

VARENGA. f. Náut. 
La primera peqa corva 
que' s posa atravessada 
en sentit perpendicular, 
de babor a estribor so- 
bre la quilla pera formar 
la coderna. Varenga. 

VARENY. m. Obertura 
per la qual l'aigua del 
mar entra dins d' un sa- 
lador o estany. Com- 
puerta. 
VARETA, f. dim. Vareta, varilla, varita. 
VARETEIG. m. Acte y efecte de varetejar. 
VARETEJAR. v. a. En eis teixits se diu de formar 
Mistes de diversos colors. Varetear. 

VARGÓS (Urbá). Biog. Musicii y compositor del 
sigle XVII, nadiu del regne de Valencia. Fruía de molt 
prestigi per la originalitat de les seues composicions 
sagrades. A la primera meitat de aquella centuria 
era mestre de capella a la catedral de Valencia, y 
al any 1651, a la de Burgos. 

VARI, A. adj. Diferent. Vario. |) Variable. Il Indi- 
ferent, indeterminat. Vario. || Compost de diverses 
coses. Vario. || pl. Alguns, Algunos, varios. 11 Di- 

VERS, VARIAT. 

VARIA, f. Ter. ibicench. Botifarra, pilota y altres 
preparacions de carn trinxada. Embutido. 

VARIABLE adj. Lo que varía o pot variarse. Va- 
riable. II Incoustant, mudable. Variable, novelero. 

VARIACIÓ. f. La acció de variar. Variación. || 
Mudanga. Variación. || Diversitat. Diversidad, va- 
riación. II Ret. La explicado del sentit de una oració 
o cláusula ab altres páranles per distints casos, fra- 
ses o figures. Variación. || Discrepancia. || pl. Mus. 
Diversos modos d' adornar un cant quin mérit prin- 
cipal consisteix en la invenció del tema; y en lo de- 
més no té res de composició musical. Variaciones. 

VARIAMENT. adv. m. Ab varietat o diversitat. 
Variamente. || De varis modos. Variadamente. 

VARIANT. p. a. Lo que varía; s' usa freqüent- 
ment en lo jurídich. Variante. H Lligó diversa d' un 
text en varis exemplars. Variante. 

VARIAR. V. a. Mudar en les obres, páranles o dis- 
cursos; no ser constant en lo que abans se feia. Va- 
riar. II Disposar una cosa de diferentes maneres o 
formarla ab altres diverses pera adornarla. Variar. 
Mudar de ocupació o ofici. Variar. Ij v. n. Ser una 
cosa diferenta d'un' altra. Distinguirse, variarse. 
II Náut. Declinar l'aguUa del nort no niirantlo recta- 
ment. Variar. || v. r. Tornarse una cosa diferenta de 
lo qu' era. Variar. 

VARIAT, DA. p. p. Variado. 

VARIEJAR. V. a. DESVARIEJAR, VARIAR. 

VARICELE. f. Med. Malaltía que consisteix en una 
mena de verola borda. Varicele. 

VARICOCELE. m. Med. Tumor petit, tou, com fluc- 
tuant, o niillor dit pastos, que's forma a la vora su- 
perior del testícul. Varicocele. 



VARICÓNFAL. m. Med. Dilatació varicosa deis 
vasos del melich. Varicónfalo. 

VARICÓS, A. adj. Med. Lo que participa de la na- 
turalesa de la várix. Varicoso. || Fig. Qui pateix de 
várix. Varicoso. || adj. Qui té molt grosses o infla- 
mades les venes de les cames. Varicoso. 

VARIETAT. f. Diferencia o diversitat de les coses 
entre sí. Variedad. || Inconstancia, inestabilitat de 
les coses. Mutabilidad, variedad. || Mudanza o al- 
teració en la substancia de les coses o en I' us que 
se 'n fá. Variedad. || Particular distinció en la dis- 
posició de les coses. Variedad. 

VARIOLAR, adj. Min. Se diu de la roca ab nuclis 
rodons y de color diferent al reste de la pedra. Va- 
riolar. II Aixís s' anomenen les petxines ab nuositats 
blanques y obiuses com partides, o be ab taques 
roges demunt de fons blanch. 

VARIOLARIA. f. Bot. Mena de plantes de la fam. 
deis liquens, que creixen a les pedrés y a les escor- 
ces deis arbres. Variolarla. 

VARIOLARINA. f. Quim. Materia greixosa, que's 
treu d' una mena de liquen. Variolarina. 

VARIÓLICH, GA. adj. Pertanyent a la verola. 

VARIOLINA. f. Min. Nom donat a la base de la 
variolita del Durance, Variolina. 

VARIOLITA, f. Min. Roca formada de ronyons de 
feldespat cristalli encastats dins d' una massa de 
feldespat compacte. Variolita. 

VARIÓLOS, SA. adj. Relatiu a la verola. Vario- 
loso. II Fig. S' aplica ais cossos a quina superficie 
s'hi noten sots o tuberculs. 

VARIOLOIDE. adj. Med Nom genérich de totes 
les malaltíes que poden ésser produides per la infec- 
ció de la verola. Varloloide. 

VARISCITA. f. Min. Mineral de color vert bla- 
vench o vert de poma, de fractura compacta, Ilustre 
greixós y pols blanca. Variscita. 

VÁRIX. f. Med. Dilatació parcial y pennanenta de 
una vena, produida per la acumulado de sanch. Vá- 
rice. 

VARÓ. m. L'home. Varón. || MASCLE. l| BARÓ. 

BON VARÓ. Sobrenóm de Sant Jordi. Buen varón. || 
Home judiciós, docte y d" experiencia. Buen varón. 

SANT VARÓ. Se diu del home molt de bé, pero de 
poch alean?. Santo varón. 

VARONESA, f. BARONESA. 

VARONÍA, f. Condició de varó. 

VARONIL, adj. Lo que pertany al varó o li és pro- 
pi. Varonil, viril. || Esforgat, valent. Varonil. 

VARONILMENT. adv. m. Ab esperit y ánim varo- 
nil. Varonilmente, virilmente. 

VARONÍVOL. adj. Varonil. 

VARONÍVOLA. adj. f. Hombruna. 

VARRO. m. VERRO. 

VARRUGA. f. VERRUGA. 

VAS. m. QOT. II Vaso. || Qualsevulla eina cóncava 
de qualsevulla materia que sigui pera posarhi algu- 
na cosa y especialment líquits. Vaso. || Astron. Una 
de les setze constelacions aus- 
trals. Copa, vaso. || Anat. Se diu 
de les venes y arteries per ont 
corre la sanch o limfa. Vaso. || 
Bot. Se diu de tota la campana o 
tota la flor composta de fuHes, 
etcétera. Campana, vaso. II Lo 
que Ms antichs feitn servir sola- 
ment péls sacrificis. Patera, vaso. 
II Sepultura oberta dessota térra, 
y tancada ab una llosa, segons ais 
claustres y a I' interior de mol- (M. de Barcelona) 
tes iglesies poden veures, aixís 
anomenades per les meteixes inscripcions deis perío- 
des mitgeval y niodern. || Arq. Obra d'esculptura, vui- 




Vas grech pera el 
vinagre 



VAS 



VAY 



151 




"Vas cerámich trobat a Sant 
Marti Barroca 



da de dins, que 's coloca demunt d'un zócal o pedes- 
tal pera decorar els jardins, edificis, etc. 

VAS D'ELECCIÓ. Subgecte especialiiient escullitper 
Deu, y per antonomasia sant Pau apóstol. Vaso de 
elección. 

VASOS CAPiLARS. Anat y bot. Vasos subtils deis 
cossos orgánichs. 

VASOS EXCRETORIS. Bot. Els canals que donen eíxi- 
da ais suchs que no serveixen pera nodrir les plantes 
y que s' han empapat en elles. ^ 

VASOS LATERALS. Bot. Els que s' apleguen ab els 
Uongitudinals recorrent la planta horitzontalinent 
pera repartir el such a dreta y esquerra. 

VASOS LINFÁTICHS. Anat. Conductes transparents, 

nuosos, proveits de válvules, que porten a les venes 

la linfa y '1 quilo y atravessen els ganglis linfátichs. 

VASOS LONGITUDINALS. 

Bot, Els que s corren en 

tota la longitut del tany y 

porten a la banda superior 

de la planta la sava. 

VASOS SAORATS. S' ano- 
menen aixís aquells que 
se destinen a la celebrado 
deis sants misteris de la 
relligió católica, com el 
calze, el copó, etc. 
VAS (Joan). Biog. Met- 
ge del sigle XVII, esmentat per 1' extensió deis seus 
coneixements per altres autors de la seua ciencia. 
Va escriure algunes obres professionals, entre altres 
De indicis urinarium y unes taules molt elogiades 
ab el títol de: De Re anatómica. 

VASA. f. BASA. 

VASA. m. 7er. ibicench. March de quadre o de mi- 
rall. Marco de cuadro ó de espejo. 

VASA-VASORUM. m. pl. Anat. Petits vasos que 
porten la sancli a les parets de les arteries, distri- 
buintse per la túnica exterior de les meteixes. 

VASALL. m, VASSALL. 

VASCH, CA. adj. El natural de l'antiga Vasconia, 
regió del N. d' Espanya. Vasco. 

VASCO, NA, adj. VASCH. || CASCÓ. 

VASCONGAT, DA, adj. El natural de les provin- 
cies Vascongades, qual regió 's compon de les de 
Ouipúgcoa, Álava y Vizcaya. Vascongado. || L' idio- 
ma que parlen els vaschs. Vascuence. 
■ VASCÓNICH, CA. adj. Lo pertanyent ais vascons- 
Vascónico. 

VASCUENCE, m. VASCONGAT, 2. 

VASCULAR, adj. Relatiu o pertanyent ais vasos 
orgánichs. Vascular, vasculoso. 

VASCULIFORME. adj. De forma vascular. 

VÁSCULOS, A. adj. VASCULAR. 

VASET. m. dim. Vasillo, vasito. || El got petit per 
beure. Cortadillo. 

VASSALL. m. Súbdit d' algún príncep, sobirá o 
senyor. Vasallo, || Met. Qui regoneix a un altre per 
superior y li fa acatament com a sobirá seu. Va- 
sallo. 

VASSALLATGE. m. Dependencia del vassall al 
seu senyor. Vasallaje. || Rendiment o dependencia 
de qualsevol inferior al seu superior. Vasallaje. || 
Tribut que 'I vassall pagava al seu senyor. Vasa- 
llaje. 

VASSALLS. Qeog. Caseriu del dlst. munpal. de 
Santa Linya, prov. de Lleida. 

VASSl. m. Vas, buit, per lo lloch que conté quel- 
com; per capacitat d' un vaixell, etc. Vaso. 

VASSIÁ (Gabriel). Biog. Relligiós nadiu de Ripoll, 
célebre en virtut, en saber y en mansuetut, y aplicat 
ais estudis místichs y ais histórichs, havent mostrat 
sovint la seua erudició. Posseía algunes Uengües 



clássiques y dominava especialment la grega, havent 
Fet una tradúcelo molt atitllada de les obres de Sant 
Denís Areopagita, contenint notes molt erudites. Va 
morir a Girona a I' any 1607. 

VAST, A. adj. Dilatat, molt extés o molt gran. 
Vasto. 

VASTAMENT. adv. D' una manera vasta. 

VASTAR. V. a. DEVASTAR. 

VASTETAT. f. La condició de lo vast. || Dilatació, 
eixample, etc. Dilatación. 

VASTiSSIM, A. adj. sup. Molt vast. Vastísimo. 

VASTITUT. f. La qualitat de lo qu' és vast. || Ex- 
tensió, cosa molt vasta. 

VAT. m. Poeta, trovador, endevinaire. Vate. 

VATICÁ. m. Nom que 's dona al paiau ont habita 
ordinariament el Papa. Vaticano. 

VATICINADOR, A. adj. Qui vaticina. Vaticina- 
dor. 

VATICINAR. V. a. Profetisar, pronosticar. Vati- 
cinar. 

VATICINAT, DA. p. p. Vaticinado. 

VATICINI. m. Pronóstich, predicció. Vaticinio. || 
Resposta deis oracles. Oráculo, vaticinio. 

VATiDICH, CA. adj, Referent al vaticini. Vatídico. 

VAUCLUSE Geog. y Hist. Departament de Franca 
nomenat aixís per haverhi allí les fonts d' aquell riu. 
En aquell districte, ademes de la seua capital, Avi- 
nyó, que tant va ésser esmentada a la nostra historia 
al temps mitgeval, s' hi troven altres llochs sovint 
relacionáis ab els temps esplendorosos de la poesía 
provenjal. 

VAUQUELINA. i. Quim. ant. ESTRICNINA. 

VAUQUELINITA. f. Min. Varietat de crossot de 
plom de color vert, que's ratlla per la fluorina. Vau- 
quellnita. 

VAUQUERIA. f. Bot. Mena de plantes ficies que 
creixen a les aigües deis estanys o a les corrents y a 
la térra algunes vegades. Teñen molta forga de vege- 
tado. Vauquerla. 

VAUTIER (Francesch). Biog. Metge del Mitjorn 
de Franca, que va tindre renóm ais comengos del 
sigle XVII. Era nadiu d' Aix (Provenga) ont va neixer 
al any 1580, morint al 1652. Va ésser el primer en 
adoptar a la medicina les preparacions químiques, 
els emetichs antimonials, la quina y altres substan- 
cies que abans refusaven els facultatius. 

VAUNERVAYNES (Lluch de Clapiers, marqués 
de). Biog. Remarcable moralista que va viure al 
sigle XVIII. Va neixer a Aix (Provenga) al any 1715, 
morint a París al de 1747. Prenent afició al estudi, va 
consagrarshi ab afany, essent el seu conhort, quan 
després d' eixir del servei de les armes, afectat per 
crudel malaltía, se dedicava a ordenar les reflexions 
y les notes aplegades durant la seua vida, escrivint 
obres valioses que ha enlairat la crítica, entre elles 
Introducció al coneixement del esperit huma, Máximes 
y reflexions y L' home virtuós pintat pél seu geni. 

VAXELL. m. VAIXELL. 

VAXELLA. f. VAIXELLA. 

VAYL. m, VAIL. 

VAYLÉS (Francesch). Biog. Relligiós y musich 
molt distingit, que desde 'Is primers anys de la seua 
joventut va entrar a 1' escolanía de Montserrat, pre- 
nent r hábit de monjo a n' aquell monastir al 
any 1598. Va deixar escrites algunes composicions 
de música sagrada. Va fer la rica corona de la Verge, 
travallada en or esmaltat, formant dotze estrelles 
ab pedrés precioses. 

VAYLET. m. Ant. BAYLET. 

VAYREDA (Estanislau). Biog. Remarcable natu- 
ralista, nadiu d' Olot, estudios sense treva y entu" 
siasta observador de la botánica, de quina arrívá a 



152 



VEC 



VED 




Joaquina Vayreda 



esserne coneixedor competent. Entre ses obres cal 
esnientar: Estudio de plantas notables por mutilidad ó 
rareza, que crecen expontáneamente en Cataluña, ó sea 
Apuntes para la flora catalana. Al Bullleti de l'Asso- 
ciació d' Excursions catalanes, va insertarhi com a 
foUeti al any 1883, el Catáiech de la flora de lavall de 
Nuria, y la Fauna ornientológica de la provincia de 
Girona, o sla breu descripció de les aus sedentaries 
de la meteixa y les de pas accidental o periódich. Va 
morir a Olot al any 1901. 

— (JOAQuiM). Biog. Un deis pintors mes remarca- 
bles del renaixement arlístich de Catalunya, quines 
costuras y naturals belleses foren sovint el tema de 

les seues obres. Va néixer a 
Girona al any 1843, morint a 
Olot al any 1894 Les seues 
iiiiciatives eren tantes com 
el seu talent, havent fundat 
a Olot, ont va sejornar gaire 
bé sempre, un centre attis- 
tich, museus, biblioteques y 
un conservatori de música, 
deventseli al ensems la crea- 
ció de tallers d' arts sump- 
tuaries. Calificaven el seu es- 
til la munió de selectes obres 
per ell produides, entre qui- 
nes deuen esmentarse, Les 
primeres calces, El riu Pluvia, 
Un naturalista. El fill del pescador. Un corral, pai- 
saige de les vores d' Olot, Presentado d' un ajunta- 
ment de Catalunya a un capitost carli, El Fajol, Bosch 
d' hivern, etc. 

— (MARIÁN). Biog. Pintor y un deis escriptors ca- 
talanistes de mes valúa. Com el seu germá, En Joa- 
quín!, sentía les costuras de la térra, y aixís ho mos- 
tren ses precioses aquareles. Portal del seu impuls 
de descriare les tradicions y e!s usos, la fesoiiiía y 
1' ésser de la volguda térra, va ensajar escriure, y a 
la fí va dedicarse a la literatura catalana, logrant un 
lloch capdal entre 'Is novelistes del renaixement, 
fentse clássich el seu llenguatge que mostrava la 
seua coiidició d' estudios. Entre les seues obres 
literaries cal remarcar: Recorts de la derrera carlina- 
da, Sanch Nova, La Puny alada, y al tres que pinten 
de má mestre escenes per ell viscudes. Va morir a 
Olot al any 1903. 

VAYVÉ. m. Moviment encontrat d' un eos a un 
costat y altre o endevant y enderrera. Vaivén. 1| 
Náut. Corda prima de tres caps, compost cada un de 
dos y a vegades de tres fils, y servéis pera lligadu- 
res d' obenclis y de corrióles de major port; cambia 
de nom segons a lo que s' aplica. Vaivén. || Met. 
Varietat instable o inconstancii de les coses, major- 
raent de la fortuna. Vaivén. || Encontré o risch 
qu' exposa a perdre lo que s' intenta o raalogra lo 
que 's desitja. Vaivén. 

VÁZQUEZ Y SANCHA (Frederich). Biog. Distin- 
git militar contemporani que va neixer a Barcelona 
al any 1842, morint a Sant Sebastiá al any 1896. 
Dirigí la construcció deis blockaus del Mont Esguin- 
Ca a Navarra. Era professor de 1' Academia de Gua- 
dalajara en 1883, quan va publicar la seua obra Es- 
tudios de la táctica de infantería. 

VÉ. Gram. Ell vé, del verb VENIR. Viene. 

VÉ. adj. VER. VERITABLE. 

Pi VÉ. Mena de pí que fa les pinyes ab pinyons. 

VEAR. V. a. Veure, tagar, judicar, apreciar. 

VECIANA (Pere). Biog. Tercer comandant de les 
esqu idres de Catalunya, y net del fundador de les 
meteixes. Va ésser nomenat per reial ordre de 1773. 
En son temps aquella forga era coneguda ab el nom 
áe fusellers de montanya 

— (PERE ANTÓN). Blog. Batlle de Valls, que a 1' any 
1690 va organisar els M050S de les Esquadres ab 
r únich obgecte, segons 1' autorisació que se li va 




Segell de Yeciana 



donar, de perseguir ais malfactors. Aquella forga, no- 
menada Mofos deis Vecianes en son primer temps, se 
componía de quaranta homes a 1' any 1705, y eren 
cinquanta els seus individuus a 1' any 1711, pagats y 
equipats per 1' hereu de casa Veciana, quina familia, 
per privilegi, tenía '1 comanament deis raogos. Va 
raorir a 1' any 1742. 

— (PERE MARTRE). Biog. Fill d' En Pere Antón, a 
qu¡ va succeir a 1' any 1742 al comanament deis Mo- 
gos de r Esquadra, qu' en son temps formaven ja 
onze esquadres. Va morir a 1' any 1760, després de 
mostrarse heroich en les Iluites sostingudes ab els 
malfactors. 

— (PERE MARTRE). Biog. Quart comandant deis mo- 
gos de 1' esquadra desde 1790. Va prestar rellevants 
servéis a la patria durant la gue- 
rra de r Independencia, Uuitant 
ab braó al costat de les forces 
espanyoles. 

VECIANA. Geog. Poblé de la 
provincia de Barcelona, bisb. de 
Vich, part. jud. d' Igualada; és 
a la vora del riu Noya y té 
284 hab. 

VECTACIÓ. f. Acte y efecte 
de ser portal o passejat. Vec- 
tación. 

VECTIGAL. m. tribut o impósits que'spagaven 
pél transport de mercaderíes. Vectigales. 

VECTOR, adj. Geom. Epítet del radi tirat desde '1 
foco a la periferia d' una elipse. Vector. 

VEQ. m. BES. II VIS. 

VEQA. f. VESSA. 

VEQAR. m. Camp sembrat de vesses. Arvejal. 

VEQCOMPTE. m. BESCOMPTE. 

VECCOMTAT. m. La clignitat, territori y jurisdlc- 
ció d' un vegcomte. Vizcondado. 

VEf COMTE. in. Dignitat o títol nobiliari inime- 
diat a comte. Vizconde. 

VEQCOMTESA. f. La dona del vegcomte o la que 
té M títol de tal. Vizcondesa. 

VEQCOMTÍA. f. Dignitat de vegcomte. Vizcon- 
dado. 

VEDA. f. Prolbició per Ilei o establiment de fer 
alguna cosa, especialment si es de caga o pesca. 
Veda, vedamiento, coto. || El temps que dura la 
esmentada proibició. Veda. || m. Cada un deis Ui- 
bres sagrats de la India. Veda. 

AL?AR LA VEDA. fr. Algar o revocar la proibició 
de fer alguna cosa. Desvedar, desacotar, levantar, 
quitar el coto. 

VEDADOR, A. s. y adj. Qui veda. 

VEDAMENT. m. Ant. PRIVACIÓ. 

VEDAR v. a. Proibir per Ilei, estatut o mana- 
ment. Vedar, impedir, jl Privar o sospendre d' oíici 
o del exercici d' ell. Vedar, privar, suspender. 

VEDAT, DA. p. p. Vedado. 

VEDAT m. Se diu del camp ont per Ilei, estatut o 
raanament está proibida la entrada. Coto, vedado. 
II m. Ter. nou del COLl. 

VEDATIU, VA. ni. adj. Que suposa veda o serveix 
pera vedar. Vedativo. 

VEDELL. m. A les universitats literaries, portee 
ab la obiigació de celar 1' assistencia a les aules, 
avisar els díes feriáis, avisar pera les juntes, etc. 
Bedel. 

VEDELL, A. s. El bou o vaca jovenets, y regular- 
ment se pren per la carn de dits animáis, que 's ven 
a la carnicería. Ternero. || El d' un any. Añejó. || ' 
El nonat o que 's tren del ventre de la vaca raorta. 
Nonato. || vitela, o pell de vedeli. 

VEDELLA MANYAGA DE TOTES MAMA. Ref. Ab que se 

significa que qui es ae condíció apacible per tot arreu 



VEG 



VEG 



153 



troba bon tráete y logra lo que desitja; y qui es de 
geni aspre y fort fins deis seus es aborrit. Oveia 
duenda, mama d su madre y á la ajena ; corderilla 
mega, mama á su madre y á la ajena; el cordero manso 
mama á su madre y d cualquiera, el bravo ni á la suya 
ni á la ajena. 

VEDELLA (Pont de la). Geog. Al Bergadá, prop de 
la ermita de la Consolació. || — (SANT SALVADOR DE 
LA). Iglesieta y antich priorat del Bergadá, passada 
la casa de pagés de la Rodoiiella. 

VEDELLAR. v. n. Parir la vaca. Parir la vaca. 

VEDELLET, A. s. dim. Ternerico, terneríllo, ter- 
nerito. 

VEDILLA, f. Floch de cabells embulláis o enre- 
dáis. Vedija. 

VEDRIELL. m. Mena de raím. 

VEDRUNA (Dolors de). Biog. Una de les composi 
teres musicals mé5 remarcables del sigle xix, per 
son talent privilegiat. Era al ensems famosa pianis- 
ta de molt concepte pél seu talent y ló atitllat de la 
seua execució, tinguda en son teiiips com a una de 
les mes distingides filarmóniques a Barcelona, ont 
havía nascut al any 1814. 

— (RAIMÓN DE). Biog. Escriptor barceloiií y bon 
poeta ais comentos del sigle xix. Pertanyia a 1' Aca- 
demia de Bones Lletres, ont va donar mostra deis 
seus talents ab els travalls presentáis a la corpora- 
ció, entre quins les Memories esmenten una oració 
gratulatoria llegida al 1806, y una memoria titolada 
Rasgo poético acerca de la literatura, que va llegirhi 
al any 1837. 

VEEDOR, m. Pesador pi'iblich y venedor de la 
seda. Fiel, venedor. || Mena d' inspector o interven- 
tor. Veedor. 

VEEMENCIA. f. Ímpetu o violencia en lo movi- 
ment o sobrada activitat en 1' obrar. Vehemencia. || 
Forqa y efícacia de les raons y de la persuassió. Ve- 
hemencia, il Porga, eficacia o vivesa d' algún afecte 
que mou ab violencia. Vehemencia. 

VEEMENT. adj. Lo que mou o 's mou ab ímpetu 
y violencia o obra ab sobrada forga o eficacia. Vehe- 
mente. II Violent, impetuós. Vehemente. || Se diu 
deis afectes del ánim forts, eficagos y que 's mouen 
ab violencia. Vehemente. || Dit de les sospites o ¡n- 
dicis molt fundats. Vehemente. 

VEEMENTMENT. adv. m. Ab veemencia. Vehe- 
mentemente 

VEEMENTÍSSIM, A. adj. sup. Molt veement. Ve- 
hementísimo. 

VEER. V. a. Ant. VEURE. 

VEGA, f. Part de térra o camp, baix, plá y humit. 
Vega. II Astron. Estrella de primera magnitut a la 
constelació de la Lira, prop de la Vía Láctea. Vega. 
II Ter. ibicench. Eixida a fora, diversió, broma pesada. 
Jira, juerga, mala pasada. 

VEGA (Manel). Biog. Monjo benedictí del sigle 
XVII, del monastir de Ripoll. Va escriure les Consti- 
iucions provincials o capitolars deis benedictins de la 
provincia tarragonina, y el Poema elegiach dogmdtich. 
El Pare Vega va ésser un deis compiladors de les 
poesíes d' En Vicents García, rector de Vallfogona. 

— Y DE SENTMENAT (JOSEPH ). Biog. Historiaire y 
escriptor que va neixer a Cervera al any 1752, mo- 
rint a la meteixa ciutat al de 1831. Entre sos escrits 
cal esmentar el Prolech a la vida del P. Ferrusola, 
Caries sobre una inscripció, traducció de les Homilies 
de Tarchi, etc. Pertanyia a la Academia de Bones 
Lletres com a soci numerari, y havía llegit en aque- 
lla coiporació, en \n9, una Disertado sobre colantes 
gregues a Catalunya, una relativa al Origen, antigue- 
tat y fundado d' Empuries y altre travall histórich, 
primer que va tractar aquest tema, definint la Histo- 
ria deis mes famosos poetes provengáis y de la Gaya 
Ciencia. 

DIO. CAT. — V. III. — 20. 



VEGADA, f. Torn, tanda, alternació de les coses 
per ordre successiu. Turno, vez, vuelta. || El temps 
o ocasió determinada en que 's fa alguna cosa, enca- 
ra que no sigui per ordre successiu. Vez. || junt ab 
la páranla cada y alguns noms significa la repetició 
d' actes. Vez. II pl. Autoritat o jurisdicció donada a 
un altre pera obrar en nom de qui li dona. Veces. 

ALGUNA VEGADA, m. adv. En una o altra ocasió. 
Alguna vez. 

ALTRA VEGADA, m. adv. En altra ocasió. Otra vez. 
II Segona vegada. Otra vez, segunda vez. 

A VEOADES. m. adv. En alguna ocasió o temps, 
com excepció de lo que comunament succeeix o con- 
traposantlo a un altre temps o ocasió. A veces, á las 

veces. II ALTERNATIVAMENT. 

A VEOADES NO ES COM A VOLTES. Loc. AdvCrteix 
que no sempre logra 'Is seus fins 1' astucia y engany, 
puig moltes vegades cau un a la trampa que havia 
preparat pera ferhi caure a un altre. A las veces do 
cazar pensamos, cazados quedamos. 

CADA VEGADA m. adv. Totes les vegades. Cada 
vez. II Per ordre successiu. A la vez, por vez. 

CADA VEGADA QUE PIXA MUDA D' INTENT. Ref. 
Pera denotar qu'algú es molt variable. Mudado el 
tiempo, mudado el pensamiento. 

D' UNA VEGADA, m. adv. D' un sol cop, d' una sola 
acció o páranla. De una vez, de un golpe. I! Seguida- 
ment, sense interrupció del acte. De un tirón. 

LES BURLES MOLTES VEGADES SE TORNEN VERES. 
Ref. Ensenya la discreció y mirament ab que deuen 
ferse les bromes pera que no resultin una ofensa 
contra aquell a qui 's fan. A las burlas asi ve d ellas, 
que no te salgan d veras. 

MASSA VEQADES. m. adv, Massa freqüentment. 

MENJARSE A ALGÚ MIL VEGADES Y NO VEURE PER 
ONT LI HA PASSAT. fr. Irbn. PORTAR A VENDRÉ A ALGÚ. 

MIL VEGADES Y MOLTES VEGADES. Expr. De tempS 
indeterminat, repetidament. Mil veces, muchas veces. 

NO ÉS AQUESTA LA PRIMERA VEGADA. LoC. Áb que 'S 
denota que aigú ha fet ja altres vegades alió de que 
se '1 reprén. No es la primera zorra que ha desollado. 

RARA VEGADA, m. adv. Qiiasi mai, molt poch. 

TAL QUAL VEGADA, m. adv. Una qu' altra ocasió; 
en rara ocasió o temps. Tal vez, ó tal y tal vez. 

TAL VEGADA, m. adv. Per ventura, pot ser. Tal 
vez, acaso, quizás. 

TOT FA SERVEI UNA VEGADA AL ANY. Ref. ReCOrda 
que les coses que 's desprecien, a voltes faríen bon 
servei. Las migajas del fardel, a las veces saben bien. 

TOTA VEGADA QUE O UNA VEGADA QUE. Expr. Ab 
que 's dona per certa alguna cosa. Una vez que. 

TOTES LES VEGADES QUE. m. adv. Senipre que. To- 
das las veces que, cuantas veces. 

UNA VEGADA. Loc. fam. Que regularment s' usa 
pera comengar algún conté, rondalla, etc. Érase que 
se era. 

UNA VEGADA Y FORA O UNA VEGADA Y NO MES. 
Expr. Ab que s denota la resolucló de no tornar a 
fer alguna cosa de que se n' está penedít. Una y 
no más. 

UNA VEGADA POSAT. fr. Ab que 's denota que no 's 
vol desistir d' una cosa que ja s' ha comengat a fer, 
per mes inconvenients que tingui. Puesto en el bo- 
rrico... 

UNA VEGADA QUE. fr. TOTA VEGADA QUE. • 

VEGETABILITAT. f. Qualitat de lo vegetable. 

VEGETABLE, adj. y m. Lo que vegeta. Vegetable. 

VEGETACIÓ. f. L' acte y efecte de vegetar. Vege- 
tación. II Conjunt de vegetáis. Vegetación. |1 Quim. 
Nom donat a certes produccions químiques perqué 
teñen alguna semblanga ab les plantes. Vegetación. 
II En patología se anomenen així totes les produc- 
cions carnoses que creixen y semblen vegetar a la 
superficie d' algún orgue. Vegetación. 

VEGETADOR, A. adj. Qui vegeta. Qui viu al camp 
una existencia tranquila. Vegetador. 



154 



VEl 



VEI 



VEGETAL, adj. Lo que vegeta. Vegetal. || Lo re- 
latiu y pertanyent a les plantes. Vegetal. || PLANTA. 

VEGETALÍVOR. adj. Que s nodreix de vegetáis o 
de llurs fruits. Vegetalívoro. 

VEGETAR. V. a. Creixer, aumentarse, nodrirse. 
Se diu propianieiit de les plantes. Vegetar. || Met. 
Viure aislat y sense fruir del nion. Vegetar. 

vegetaría, NA. adj. Partidari del vegetarianis- 
me. Vegetariano. 

VEGETARIAN1SME. m. Sistema d' alimentació 
que exclou les canis, preconisant 1' excelencia deis 
vegetáis per la niillor coiiservació de la salut y allar- 
gament de la vida. Actualment té molts adeptes. Ve- 
getarianismo. 

VEGETATIU, va. adj. Lo que vegeta o té virtut 
pera vegetar. Vegetativo. 

VEGUER, m. A la corona d' Aragó era '1 jutge o 
alcalde ordinari d' un partit o tenitori, que coneixía 
d' algunes causes en primera instancia. Veguer. || 
Epítet d' una classe de cigarros niolt apreciats que 
venen de 1' Havana. Veguero. || VERGUER. 

VEGUERA, f. VORA. 

VEGUERÍA, f. y 

VEGUERIU. m. La magistratura o territori de la 
jurisdicció del veguer. Veguería. || Catalunya tenía 
20 vegueríes y 9 subvegueries. Veguería. 

VEHEMENCIA, f. VEEMENCIA. 

VEHi, NA. adj. VEÍ. 

VEHÍ Y BORNELL (Francesch). Bioq. Capitá del 
primer batalló de voluntaris de Catalunya ais co- 
men^os del sigle XIX. Ab el seu gerniá Joseph, que 
servía al meteix eos, va esciure un volúni, contenint 
la relació de lo esdevingut al viatge que va íer el 
batalló envers r Alemanya quan 1' expedido come- 
nada pél marqués de la Romana. El manuscrit se 
conseiva a la Biblioteca Museu Balaguer de Vilano- 
va y Qeltrú. 

VEÍ, NA. adj. Qui viu ab altres a una meteixa 
casa, barrí o poblé. Vecino. || Qui té casa parada a 
un poblé y contiibueix a les seues cárregues, encara 
que no hi visqui. Vecino. |! Met. Próxim, proper. Ve- 
cino. II Confinant, immediat. Vecino. 

VEÍ EN TÉRMENS O PROP VEÍ. Confinant. Confinante. 

ESTAR LLUNY DE VEiNS. fr. Se diu del qui s' alaba 
a sí meteix. Tocar á laudes; no tener abuela. 

LO QUE MENJA 'L MEU VEÍ, POCH PROFIT ME FARÁ A 
ML Ref. Ab que 's denota que cada hu deu atendré 
ais seus ínteressos. Lo que come mi vecina, no apro- 
vecha d mi tripa. 

NO HI HA MES MAL VEÍ QUE UN APRENENT DE VIOLÍ. 
Ref. Que ademes del sentit recte, significa la incomo- 
dítat o molestia que causen els veíns que teñen molt 
tráfech. Buen abogado, mal vecino. 

VEÍCUL. m. Fis. y med. Qualsevulla cosa que ser- 
veix pera conduirne una altra o feria passar ab mes 
facilitat, com: 1' aire és el veicul de la veu, les arte- 
ries lio son de la sanch, etc. Vehículo. || Farm. El lí- 
quit que serveix, al fer les precipitacions, pera se- 
parar els cossos extranys. Vehículo. |1 m. Carro, 
cotxe y tot aparell que serveix pera transportar o 
conduir. com: Ilítera, etc. Vehículo. II Disolvent, par- 
lant deis colors. Vehículo. || Farm. Escipient líquit. 
Aixís se diu que '1 sucre, la mel, les gomes, etc., 
s' usen com a veículs o escipients. Vehículo. 

VEIG. Gram. Jo veig, del verb VEURE. Veo. 

VEI morí. Ter. ibicench. Llop de mar. Lobo de 
mar, foca. 

VEINA. f. Capija en que 's posen algunes armes o 
eines, com espases, estisores, etc. Vaina. || La tave- 
lla d' alguns llegums. Vaina. || El doblech que 's fa- 
a la roba, pél qual s' hi passa alguna veta o cordó, 
etcétera, pera aixamplarla o estrényerla segons con- 
vé. Jareta. 



VEINA (Coll de la). Orog. Coll del Canigó, passat 
el clot de Sant Salvador, demunt del riuet de La Mo- 
lina. — (COLLET DE LA). Al Canigó, abans d' entrar 
ais pastoratges de Saqués. 

VEINAL. adj. Cosa de veinat o deis veins. Veci- 
nal. 

CAMÍ VEINAL. El que mena d' un a altre poblé, sen- 
se tindre I' ampiada ni les obres d' un cami ral, y de 
quina conservado se cuiden els veins deis pobles ¡n- 
teressats. Camino vecinal. 

VEINAT m. Tots els veins d' un lloch, vila o ciu- 
tat. Vecindad, vecindario. || La rao de veí d' un po- 
blé, per r habitado o domicili durant el temps de- 
terniinat per la llei. Vecindad. || Immediació, proxi- 
mitat d' una cosa ab una altra. Se diu especialment 
de les cases o habitacions. Vecindad. |1 Cercanía o 
arraval de ciutat. Vecindad. |j Les cases que son 
aprop les unes de les altres. Vecindad. || Semblanza, 
coincidencia de les coses. Vecindad. |¡ La llista, nó- 
mina o matrícula de veins. Vecindario. 

VEINAT D' ANYELLS. Geog. ANYELLS, prov. de 
Gírona. || — D' arols. Es del terme de Llambilles, 
prov. de Girona. || — D' AULET. Pertany al terme de 
Arbucies, prov. de Girona. || —DE badenes. Pertany 
al terme de Liado, prov. de Girona. || —DE BAIX. Per- 
tany al terme de Caldes de Malavella, prov. de Gi- 
rona. II —DE BANYERES. Pertany al terme de Sant Sa- 
durní, prov. de Girona. || — DE BARNEDA. Pertany al 
terme de Cassá de la Selva, prov. de Girona. || —DE 
BARROT. Pertany al terme de Riudarenes, prov. de 
Girona. || — DE BRUGAROLES. Pertany al terme de 
Mieres, prov. de Girona. / —DE BRUOUERA. Pertany 
al terme de Llagostera, prov. de Girona. || —DE BUS- 
CAROS. Es del terme d' Agullana, prov. de Girona. || 
—DE CALDERO. Es del terme de Riudellots de la Sel- 
va, prov. de Girona. || —DE CambreROL. Pertany al 
terme de Alassanes, prov. de Girona. || —DE CAN fA- 
BREGUES. Pertany al terme de 1' Ametlla, prov. de 
Barcelona. || —DE CAN febrera. Pertany al terme de 
r Ametlla, prov. de Barcelona. || —DE CANTallopS. 
Pertany al terme de Llagostera, prov. de Girona. |1 
—DE CARRERES. Pertany al terme de Montagut, pro- 
vincia de Girona. || —de CASA ROS. Pertany al terme 
de Riudellots de la Selva, prov. de Girona. I| —DE 
CASA VERAY. Pertany al terme de Ceirá, prov de Gi- 
rona. II —DE CERDANS: CERDANS, prov. de Girona. j] 
—DE CLARA. Pertany al terme d' Orrius, prov. de 
Barcelona. |1 —DE COLOMER. Pertany al terme de 
Anier, prov. de Girona. || —DE COLLFORMICH. Pertany 
al terme de Massanes, prov. de Girona. || — DE CREU 
DE SERRA. Pertany al terme de Llagostera, prov. de 
Girona. jj —DE DALT. Caseriu del dist. munpal. de 
Caldes de Malavella, prov. de Girona. || —DE DALT. 
Caseriu del terme de La Bola, prov. de Barcelona. || 
—DE DALT. Pertany al terme de Sant Privat de Bas, 
prov. de Barcelona, jj — D' EN CIRÉS. Pertany al ter- 
me d' Argentona, prov. de Barcelona, jj — D' ESCLET. 
Pertany al terme de Cassá de la Selva, prov. de Gi- 
rona. II -DE FERRER. Pertany al terme d' Arbucies, 
prov. de Girona. || —DE FONOLLERES. Pertany al ter- 
me de Llagostera, prov. de Girona. || —DE franqa. 
Pertany al terme d' Arbucies, prov. de Girona. jj — 
DE FREIXA. Pertany al terme de Mieres, prov, de Gí- 
rona. II —DE FUNDA. Pertany al terme d' Amer, prov. 
de Gírona. Ij —DE OALLISSÁ. Pertany al dist. munpal. 
d' Amer, prov. de Girona. || —DE OANIX. Pertany al 
terme de Llagostera, prov. de Girona. || —DE GAYA. 
Pertany al terme de Llagostera, prov. de Girona. || — 
DE GEMOL. Pertany al dist. munpal. de Banyoles, pro- 
vincia de Girona. || —DE Güell. Pertany al terme de 
Aiguavíva, prov. de Gírona. || —DE joaneta. Es del 
dist. munpal. d' Arbucies, prov. de Girona. || —DE 
LASSALA. Correspón al terme de Liado, prov. de Gí- 
rona. — DE LLABRÉS DE BAIX. Pertany al terme de 
Cassá de la Selva, prov. de Girona. || —DE LLABRÉS 
DE DALT. Pertany al tertne de Cassá de la Selva, 



VEI 



VEL 



155 



prov. de Girona. || —de llierca. Pertany al terme de 
Montagut, prov. de Girona. il — delliors. Pertany al 
terme d' Arbucies, prov. de Girona. || —DE llobate- 
RA. Pertany al terme de Llagostera, prov. de Girona, 
II —DE MAS RIBES. Pertany al terme de Liado, prov. 
de Girona. || — DE MASROCH. Correspón al terme de 
Aiguaviva, prov. de Girona. || —DE MATA. Pertany al 
terme de Llagostera, prov. de Girona. || — DE mata~ 
MALA. Pertany al terme de Cassá de la Selva, prov. 
de Girona. || —DE mollfulleda. Pertany al terme de 
Arbucies, prov. de Girona. || —DE MONJO. Pertany al 
terme d' Arbucies, prov. de Girona. JI —DE MONTROIG. 
Pertany al terme de Cassá de la Selva, prov. de Gi- 
rona. II —DE muscarola. Pertany al terme de Cassá- 
de la Selva, prov. de Girona. |1 — D' onyar. Pertany 
al terme de Riudellots de la Selva, prov. de Girona. 
II — D' ONYAR. Pertany al terme de Vilovi, prov. de 
G roña. || —DE PALAGRET. Pertany al terme de Celrá, 
prov. de Girona. || —DE PANEDES. Pertany al terme de 
Llagostera, prov. de ü roña. || —DE PERLES. Pertany 
al terme de Cassá de la Selva, prov. de Girona. || — 
DE PINYANA. Es del terme d' Amer, prov. de Girona. 
II —DE PLANELLS. Correspón al terme de Cabanelles, 
prov. de Girona. || —DE POCAFARINA. Pertany al ter- 
me de Llagostera, prov. de Girona. || —DE PUiGTO- 
rrat. Correspón al terme d' Aiguaviva, prov. de Gi- 
rona. II —DE PUJÓLES. Es del terme de Santa Pau, 
prov. de Girona. II —DE PUJOL. Correspón al terme de 
Liado, prov. de Girona. Il —DE RAFART. Pertany al 
terme de Celrá, prov. de Girona || —DE ruilles. Per- 
tany al terme de Mieres, prov. de Girona. || —DE 
SAbenes. Es del terme d' AguUana, prov. de Gi- 
rona. II —DE SALOU. Correspón al districte muni- 
cipal de Santa Cristina d' Aro, provincia de Girona. 
II —DE SAMONTÁ. Pertany al terme de IVlieres, pro- 
vincia de Girona. || —DE SANT LLORENQ. Correspón al 
terme de Llagostera, prov. de Girona. || — DE sant 
MIQUEL. Pertany al terme de Celrá, prov. de Girona. 
I| — DE SARRETA. Es al terme de Vilovi, prov. de 
Girona || —DE serramagra. Correspón al terme de 
Riudarenes, prov. de Girona. || Pertany al terme de 
Sils, prov. de Girona. || —DE SIDERA. Es al terme de 
Sant Privat de Bas, prov. de Girona. || — DE TABER- 
NER. Correspón al terme de Riudellots de la Selva, 
prov. de Girona. || — DE TORRENT DE CAMINS. Per- 
tany al terme de Riudarenes, prov. de Girona. i| —DE 
VIDAL. Es al terme d' Arbucies, prov de Girona. || — 
DE VILALLONGA. Correspón al terme de Bas, prov. de 
Girona. || — DE VILAR. Es del terme de Montagut, 
provincia de Girona. 1| — DEL CARRER NOU. Pertany 
al terme de Quart, prov. de Girona. f) —DEL CARRER. 
Pertany al terme de Sant Privat de Bas, prov. de 
Girona. II — DEL CARRER NOU. Pertany al terme de 
Sant Andreu de Rabos, disL miinpal. de Sant Andreu 
del Terri, prov. de Girona. || — DEL CASTELL. Pertany 
al terme de Pontos, prov. de Girona. || — del COS. 
Caseriu del terme d'Argentona, prov. de Barcelona. 
II — DEL HOSTAL NOU DE LLIERCA. Pertany al terme 
d' Argelaguer, prov. de Girona || —DEL marqués. Es 
del terme de Massanes, prov. de Girona. || —DEL MAS 
BLANCH. Pertany al terme de Celrá, prov. de Girona. 
II —DEL mas TOMÁS. Pertany al terme de Llambi- 
Hes, prov. de Girona. j] — del mas valls. Pertany al 
terme de Celrá, prov. de Girona. || —del MONT. Per- 
tany al terme d' Amer, prov. de Girona. || — DEL PLÁ. 
Pertany al terme de Llambilles, prov. de Girona. II 
— DEL PLÁ DELS ARCHS. Correspón al terme de Santa 
Pau, prov. de Girona. || — del rieral. Pertany al 
terme d' Arbucies, prov. de Girona. || Pertany al ter- 
me de Massanes, prov. de Girona. || —déla beguda. 
Pej-tany al terme de Riudellots de la Creu, dist. 
munpal. de Palol de Rebardit, prov. de Girona. || — 
DE LA CREU. Pertany al terme de Campdevánol (Sant 
Cristófol de), prov. de Girona. |i — DE LA FLECA. Per- 
tany al terme de Bordiis, prov. de Girona. || — DE LA 
IGLESIA. Pertany al terme de Fontcoberta, prov. de 
Girona. || Pertany a Palol de Rebardit, prov. de Gi- 



rona. II —DE LA JUNQUERA. Es del terme d' Amer, pro- 
vincia de Girona. || —DE LA POBI A. Pertany al terme 
de Pontos, prov. de Girona. || —DE la sagrera. Co- 
rrespón al terme de Lloret de Mar, prov. de Girona. 
II —DE LA TAULERA. Es del terme de Santa Cristina 
d' Aro, prov. de Girona. || —de la TORRE de marata. 
Correspón al terme de Massanet de la Selva, prov. 
de Girona. || —DE LES CASETES. Pertany al terme de 
Plañóles, prov. de Girona. || — de LES mateues. 
Pertany al terme de Caldes de Malavella, prov. de 
Girona. || — de les SERRES. Correspón al terme de 
Cassá de la Selva, prov. de Girona. || Es del terme 
de Sant Andreu del Terri, prov. de Girona. || —DELS 
ANGELS. Pertany al terme de Montagut, prov. de Gi- 
rona. II —DELS ARCHS. Agregat a Santa Pau, prov. de 
Girona. || — NOU. Pertany al terme de Mallol, prov. 
de Giiona. Il Pertany al terme de Sant Jordi Desvalls, 
prov. de Girona. || Pertany al terme de Sant Privat 
de Bas, prov. de Girona. 

VEINATGE. m. Ant. VEINAT. 

VEINER, A. adj. m. y f. Qui fa veines. Veinero. 

VEINETA. f. dim. Vainica, vainilla. 

VEIRE. m. VIDRE. II Fig. COPA. 

VEIXELL. m. VAIXELL. 

VEIXELLA. f. VAIXELLA. 

VEIXIGA. f. BUFETA, VEXIGA. 

VEJA. Gram. Vea. 

VEJAIVI. Gram. Veamos || Exclam. o reny amena- 
qant ab algún cásticli si's fa lo que s'intenta. 

VEJAR. V. a. VEXAR. 

VEL. m. El drap o tela prima que tapa alguna co- 
sa. Velo. II Mena de toca que porten les monges pera 
taparse 'I cap y la cara. JVlanto, velo. || Lo que 's po- 
sen les dones pera taparse la cara, que sol ser una 
talla de blonda, punt, etc., afegida a la mantellina o 
al barret. Velo, velillo. ||JOU, 2. || Met. Pretext, dis- 
siiiiulació o escusa ab que s' intenta amagar o desfi- 
gurar la veritat. Pretexto, velo, color. || Obscuritat 
o confusió del enteniment. Velo. || Qualsevulla cosa, 
especialment obscura, que impedeix veuren una altra. 

VEL PRIM. El de teixit ciar o subtil. Velete. 

VEL TUPIT. El que és espés o té mostra brodada de 
dibuix recorregut, 

DONAR EL VEL. fr. Admetre a alguna relligió. Dar el 
velo. 

PENDRE 'L VEL. fr. figura. Ferse monja. Tomar una 
el velo. 

TIRAR DEL VEL. fr. fig. Descobrir una cosa que fos 
dubtosa o estigués amagada. Correr el velo. 

TIRAR UN VEL. fr. Fig. Callar una cosa, no ferne 
cabal per conveniencia de no esmentarla o recordar- 
la. Echar un velo. 

VELA. f. Coberta de drap que s' extén davant de 
les botigues y altres parts pera que no hi toqui'l sol. 




Veles de barco 

Toldo. II La que 's posa ais carros. Entalamadura. 
II El conjunt o reunió de varíes llenques de drap 
fort, que unit á la seua respectiva verga, arbre o es- 



156 



VEL 



VELL 




Vela llaliua 



tai, y desplegada al vent, dona impuls a la embarca- 
ció pera navegar. Vela. || Prenent la part pél tot, la 
meteixa embarcació. Vela. || Prenent la causa pél 
eíecte, la lleugeresa d' un barco, coin: barcos iguals 
en vela, só és, d' un meteix caminar o igualment velers. 
Vela. II En sentit colectiu se pren pél veláni o con- 
junt de veles, total o parcial. Vela, || La disposlcló o 
situació meteixa en 
que la vela fa'l seu es- 
for?, quan el vent li 
pega en deguda for- 
ma, o per la cara de 
popa. Vela. || Candela 
groixuda de seu, cera, 
etcétera. Bujía, vela. 

II VETLLA. 

V£LA CEBADERA. La 
que s' ajusta a la ver- 
ga major del bauprés. 
Vela cebadera. 

VELA DE MITJANA. 
NáUt. MITJANA. 

VELA ENCAPILLADA. 

Aquella que '1 vent tira 

sobre la verga o estai. 

Vela encapillada. 

VELA LLATINA. Vela triangular. Vela ¡atina, ó de 

cuchillo, ó cuchilla. 

VELA MAJOR. La que va al pal major y 's con- 
sidera com principal. Vela mayor. 

VELA QUADRADA O 
RODONA. Vela quadri- 
longa y trapezoidal; se 
anomena quadrada per 
la seua figura, y rodona 
per que's maneja y bra- 
ceja per rodó. Vela cua- 
drada, redonda ó de cruz, 
ireo, vela de fortuna. 

A VELA Y REM. m. adv. 
Ab gran prestesa y dili- 
gencia. A vela y remo. 

AMAINAR VELES, fr. 
Arriarles o baixarles 
disminuint llur nombre 
o superficie o 1' ímpetu de llurs esforgos. Amainar 
velas. II Met. Rendirse al eneinich, cedir. Amainar ve- 
las; arriar la bandera; recular. || Aplacarse, mode- 
rarse. Recoger velas. 
EN VELA. m. adv. En vent. En viento, en vela. 

FER VELA. Loe. náut, FERSE A LA VELk. || DIRIGIRSE, 
FER RUMBO. 

FERSE A LA VELA. fr. Náut. Eixir del port y posarse 
a navegar. Hacer ó hacerse á la vela; dar la vela ó dar 
vela, largar las velas; levar, biar vela, ponerse á la 
vela; marear, velejear. 

PLEGAR VELES O LES VELES, fr. Unirles a llurs res- 
pectives vergues, de nioJo que no rebin vent, ni 
aquest pugui desplegarles. Recoger vela; aferrar, me- 
ter vela adentro. \\ Met. PLEGAR GAVIES. 

VELACIONS. f. pl. Ceremonia posterior al casa- 
ment y complementaria d' ell, en la qual y durant la 
missa 's cobreix ab el vel nupcial ais conjugues. Ve- 
laciones. 

OBRiRSE LES VELACIONS. fr. Comentar el temps en 
que la Iglesia les permet. Abrirse las velaciones. 

TANCARSE LES VELACIONS. fr. Suspendre la Iglesia 
les velacions solemnes en certa temporada del any. 
Cerrarse las velaciones. 

VELAM. m. Náut. Conjunt de veles. Velamen, ve- 
laje 

VELAR. V. a. Cobrir ab un vel. j| Flg. Dir les co- 
ses de manera dissimulada, ab poch relleu. Velar. 

VELAR. V. a. VETLLAR. 

VELARI. ni. Pe;a de tela qu'al temps deis romans 
se colocava demunt deis teatres y 'Is amfiteatres, 




Vela quadrada 



pera Iliurar ais espectadors del sol. Aquesta aplica- 
ció no ha caigut en desús a certes lestes modernes, 
com s' aplica també aquest nom a la pega de tela co- 
locada ais tallers y a les exposicions pera unificar la 
llum y privar que molesti la forta claror deis raigs 
solars. Velarlo. 

VELART. m. Panyo fort pera les capes d' abrich 
de color d' a!a de corp. Velarte. 

VELAT, DA. p. p. de velar. !| Cobert, encobert, 
dissimulat, dit ab dissimul. Velado. 

VELATGE. m. Conjunt de veles de les naus y ar- 
mades. Velaje. 

VELATORI, A. adj. Lo pertanyent a les velacions 
Seis nuvis. Velatorio. 

VELATXO. m. Náut. La vela del mástil de proa. 
Velacho. 

VELEIDÓS, A. adj. Mudable, de genit o carácter 
giraldench. Veleidoso. 

VELEIDOSAMENT. adv. m. D' una manera velei- 
dosa. 

VELEJAR. V. a. Ant. náut. Aparejar las velas 
para la marcha. 

VELER, A. adj. Embarcació lleugera, que camina 
molt a la vela. Velero. II Qui cuida de les veles. Ve- 
lero. 11 Qui entén y exerceix 1' ofici de fer veles. 
Velero. !l Teixidor o fabricant de robes de seda. Te- 
jedor de velos. || Ter. TEixiDOR. 

VELERÍA, f. L' art de fer veles, la botiga ont ne 
fan y tot lo demés que té relació ab aquest obgecte. 
Velería. || L' art de teixits de seda. Fabricación de 
velos. 

VELES (Girar o plegar), fr. Que s' usa significant 
que un desisteix de sos propósits. 

VELET. m. dim. De vel. Velillo, velito, vélico. 

VELETA, f. dim. Velilla, velita. || penell. 

VELGA DE LLAMP. Fam. Llenca de teixit o de 
paper. Tira de tela ó de papel. 

VELIS NOLIS. Expr. llat. DE GRAT O PER FORgA. 
S' usa en estil familiar ab la significació propia. 
Quieras ó no quieras. 

VÉLIT. m. Hist. mil. Soldat d' infantería lleugera 
entre 'Is romans. 11 Napoleó I, al comentar les seues 
campanyes, va crear al exércit francés cossos d' in- 
fantería lleugera, coneguts ab el meteix nom, alguns 
de quins van formar part de les tropes imperials de 
Catalunya durant la guerra de la Independencia. Vé- 
lite. 

VELÓ?, adj. Lleuger, prompte en el movinient. 
Veloz. II Ágil, prompte en fer o discórrer. Veloz. 

VELOQMENT. adv. m. D' una manera velo?. 

VELOCIPÉDICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent ais 
velocípets o al velocipec'isme. Velocipédico. 

VELOCIPEDISME. m. L'art o esport de la bicicleta. 

VELOCIPEDISTA, m. Qui va ab velocipet. 

VELOCÍPET. ni. Cavall de fusta o de ferro ab ro- 
des, sobre 1 qual s' assenta una persona y '1 fa ca- 
minar. Avui n' hi há de nioltes formes y classes. Ve- 
locípedo. 

VELOCÍSSIM, A. adj. sup. Molt veló?. Velocí- 
simo. 

VELOCÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab molta ve- 
locitat. Velocísimamente. 

VELOCITAT. f. Lleugeresa, promptitut del movi- 
ment. Velocidad. || Prestesa o agilitat pera fer o 
apendre alguna coáa. Velocidad. 

VELL, A. m. y f. Persona de molta edat. Viejo. || 
adj. Antich o del temps passat. Antiguo, viejo. || 
RANCL 11 Contraposat a nou. Viejo. || Met. El iove que 
té massa reflexió y judici pera la seua edat. Viejo. || 
Qui té propietats de ve//, com la costum de renyar, 
d' anar a poch a poch, etc. Viejo. || El qui tenint edat 
aventada vol fer el jove. Potrilla. || Se diu del qui té 



VELL 



VEN 



157 



experiencia o és difícil que 1' enganyin. Viejo. II Lo 
que pertany a la vellesa. Viejo. || Se diu de les coses 
dolentes, pél molt us que se n' ha fet. Malo. || pl. Se 
diu del senyor y senyora niajors de la casa respecte 
deis niés jovens. Mayores, padres II Noni que 's 
dona ais aucells respecte de llurs filis novells. Pa- 
dres. 

VELL XARUCH. Fam. Molt vell; se diu de la persona 
molt atropellada péls anys. Vejarrón, vejancón, veges- 
torio, montón de tierra, viejo cltoc/io ó cascotero. 

VELL PETER. Fam. Se diu per despreci del vell que's 
Ilufa ab freqüencia y involiintariaiiient o no 's pot 
aguantar les ganes de fer de eos. Zullenco, zullón. 

VELL VERT. Aquell qu' encara que tingui molta edat 
no la manifesta, a causa de conservarse fresch y 
obrar ab judici y niaduresa. Viefo verde. \\ VELL Y 
BOIG. 

VELL Y BOIG. El vell que té les accions y modals de 
jove, especialment en materia de dones. Viejo verde; 
la cabeza blanca, y el seso por venir. 

DEL VELL EL CONSELL, DEL RICH EL REMEI. Ref. SI 
VOLS PENDRE BON CONSELL, etc. 

ÉSSER VELL. fr. Se diu de les coses molt sapigudes 
per antigües y velles. Tener una cosa muletas. 

ÉSSER MES VELL QU' ADÁM, QUE LA TINYA, QUE MA- 
TUSALEM, QUE 'LS CAMINS, QUE L' ANAR A PEU, QUE'L 
MAL PA, QUE L' ESCUPIR A TERRA, QUE 'L CAGAR, O 
QUE LA DAGA D'EN MIRÓ. fr. Fam. Pera significar que 
alguna cosa és molt antigua. Ser más viejo que la sar- 
na, que el repelón ó que préstame un cuarto. 

ÉSSERLi VELL A ALGÚ. fr. Tindre d' anticfi alguna 
costúm o vici. Tenerlo de viejo. 

FER VELL A ALGÚ. fr. Pera denotar qu' aquells a 
qui 's va coneixer de criatures son ja homens fets. 
Hacer viejo á alguno. || Pensar qu' algú té iiiés anys 
deis que realment té. l-iacer viejo á alguno. 

FERSE VELL. fr. Met. Consumirse per qualsevulla 
cosa. Hacerse vieio. || S' usa com resposta pera mani- 
festar qu' algú 's migra per estar ocios. Hacerse vie- 
jo, consumirse. 

EL DIABLE QUAN ÉS VELL SE FA ERMITA. Ref. De 
mozo á palacio; de viejo á beato. 

QUAN EL VELL FA BOGERÍES, NO LI PASSEN EN VUIT 
DÍES. Ref. Adverteix que quan una passió s' arriba a 
apoderar d' un vell, ab dificultat la vens. Pajar viejo 
presto se enciende, ó arde más presto, ó cuando se en- 
ciende, malo es de apagar, 

QUI VULGUI ÉSSER VELL LLARCH TEMPS, QUE CO- 
MENCI PREST. Ref. Aconsella la moderació en les ac- 
cions y modo de procedir, perqué 'Is excessos de la 
joventut escursen la vida. Quien quisiere ser mucho 
tiempo viejo, comiéncelo presto. 

SI 'LS VELLS FAN DE GAITERS, ¿QUÉ FARÁN JÓVENS 
SOLTERS? Ref. Pera rependre'l mal exemple deis ma- 
jors. Cuando el cojo de amor muere, ¿qué hará quien 
andar puede? Si el guardián juega á los naipes, ¿qué 
harán los demás frailes? 

SI VOLS PENDRE BON CONSELL, PRENLO SEMPRE DE 
HOME VELL. Ref. Del viejo el consejo, de rico el re- 
medio. 

AB UNA CALDERA VELLA SE 'N FA UNA DE NOVA. 
Ref. Que s' aplica ais jóvens que 's casen ab algún 
vell o vella. Con un caldero viejo se compra otro 
nuevo. 

LA VELLA SORDA, QUAN FILA NO 'S TORBA. Ref. Ab 
que 's reprén a les dones que per ésser massa tafa- 
neres descuiden llurs obligacions. Quien mucho mira 
poco hila. 

VELL. m. CARNESTOLTES. 
VELLA. f. Cuch de seda mare. Gorrón. 
VELLÁQ, A. m. y f. auni. Viejazo, viejote. 
VELLAR. V. a. VETLLAR. 
VELLERÓS. adj. Tcr. Que tira a vell. 
VELLESA. f. La derrera edat de la vida liumana. 
Ancianidad, vejez, senectud. |; Antiguitat, el derrer 



estat de duració de les coses. Vejez. || Impertinencia 
propia de la edat deis vells. Vejez. 

DONAR BONA O MALA VELLESA. fr. Tractar bé o ma- 
lament ais pares vells. Dar buena ó mala vejez. || r. 
Tractarse bé o malament a la vellesa. Darse buena 
ó mala vejez. 

VELLESTORL m. VEGESTORI. 

VELLET, A. s. dim. Viejecito. 

VELLEYTAT. f. Voluntat ineficá?, o desitg vá. 
Veleidad. || Met. Inconstancia, lleugeresa, niutabill- 
tat reprensible en els dictamens o determinacions. 
Ligereza, veleidad. 

VELLiSSIM, A. adj. sup. Molt vell. Viejísimo. 

VELLO, m. Moneda antiga de coure. Vellón. || 
Peí moixí y M peí que surt en algunes parts del eos 
de la persona. Vellón. || Tota la llana d' un moltó o 
ovella que al esquilarla s' aplega junta. |j La pell 
treta ab la llana. Vellón. 

VELLOCÍ. f Vellocino. 

VELLOR. f. VELLURIA. 

VELLORS. Geog. SANTA MARGARIDA DE VELLORS, 
prov. de Girona. 

VELLOS, A. adj. Que té peí, pelut. Velloso. 

VELLOSITAT. f. Qualitat de vellos o pelut. 

VELLOT, A. adj. Se diu del vell o vella ridícols. 
Vejete, vejestorio, n Qualsevulla cosa despreciable 
per ¡iiassa vella. Vejestorio. 

VELLURA. f. y 

VELLURIA. f. VELLESA. || Vellor, antigor. 

AL TEMPS DE LA VELLURIA. niod, adv. Antiguamen- 
te, en tiempos antiguos. 

VELLUSAg, A. adj. Molt vell. 

VELLUSET, A. adj. Molt vell. 

VELLUT. m. Roba peluda de seda. Terciopelo. || 
Roba peluda de coto. Pana, felpa. 

VELLUT, DA. adj. Qui té vello o peÜQÓ en molta 
cantitat sobre '1 seu eos. Velludo. 

VELLUTAT, DA. adj. Recobert de vellut. 1| Sem- 
blant al vellut. Aterciopelado. 

VELLUTER. m. Fabricant de vellut. Terciopelero 

VELLUTS. m. pl. Bot. 
Planta de la fam. de les 
amarantacies, conresada ais 
jardins, y expontánia a la 
India. Té de 30 a 50 centí- 
metres d' aleada; les tulles 
llargues y moradenques; 
les flors al capdeniunt deis 
tanys formen espiga o cres- 
ta; generalment son carme- 
sines, pero també n' hi lia 
de grogues, blanques y de 
jaspejades. Amaranto, 
cresta de gallo. 

VELLVER. Geog. Poblé 
del dist. munpal. de Viloví, provincia de Barcelona. 

VENA. f. Llenca de tela molt mes Ilarga que am- 
pie ab un trog de veta a cada cap, pera assegurar el 
coixinet deles saiigníes y altres usos. Venda. || Con- 
ducte per ont circula y torna al cor la sanch, que 
corre també per les arteries, y que no té les pulsa- 
cions que aqüestes. Vena. || El ram de metalls que 's 
cría al interior de la térra, y '1 meteix mineral tret 
ja de la mina. Vena, venero. || La diferenta qualitat 
o color de la térra que 's troba cavant. Vena. || Capa 
d' aigua sota térra. Vena. || Nervi, veta o fibra en les 
plantes, per ont reben 1' aliment de la térra. Vena. || 
Veta o llista de varis colors en algunes pedrés, etc. 
VETA, 2, 3 y 4. 11 Numen poétich. Numen, vena, |l La 
que 's posa a les criatures acabant de neixer pera 
subgectar el drap que cobreix lo melich, fins que 
aquest se seca. Ombliguero. 




Velluts 



15g 



VEN 



VEN 



VENA BASÍLICA. Cir. Una de les del bra?. Vena 
basílica. 

VENA CAVA. Cir. Una de les principáis del eos hu- 
ma que entra al ventn'cul dret del cor. Vena cava. 

VENA DE BOIO: RAM DE BOIO. 

VENA DE MANXiULES. Llenca de tela dividida péls 
dos extrems sense que '1 tall arribi al mitg, de modo 
que forml quatre lligams. Galápago. 

VENA PORTA. Cir. Vena grossa, quin tronch está 
entre les eminencies de la superficie interior del 
fetge. Vena porta. 

ACOSTARSE LA VENA. fr. Afín. Inclinarse la vena 
del metall a una part disfinta d' aquella en que esta- 
va marcada o estacada. Acostarse la vena ó el metal. 

APURAR LA VENA. fr. Poé!. Fer tots els esforqos 
possibles d ingeni per alguna cosa. Agotar ó apurar 
la vena. 

ESTAR DE VENA, fr Fig. y fam. Estar inspirat pera 
compondré versos: tindre algún acudit. Entrar uno 
en verso. 

OBRIR LA VENA. fr. SANQNAR. 

PICAR LA VENA, fr. SANGNAR. || Met. Tindre numen 
els poetes. Picar la vena, soplar la musa. 

POSAR UNA VENA ALS ULLS. fr. Met. Posar algún 
impediinent o embrág al coneixeinent o a la rao pera 
que no vegi les coses tal com son. Vendar los oíos. 

REVENTAR LA VENA. fr. Rompres per si meteixa o 
per haver rebnt algún cop, de lo que resulta perdres 
molta sanch. Descabezarse una vena. 

VENA (Coll de la). Orog. CoU de la serra que se- 
para les aigües afluents del Soldes y del Bastareny, 
al Bergadá, a 1' elevació de 1.435 metres. 

VENABLE, m. Ant. Fletxa o llanga curta que 's 
llengava ab la má. Venablo. 
VENACIÓ. f. CACERA. 

VENAL. Lo que 's ven o 's pot vendré. Venal, 
vendible. 11 Afe/. Subgecte que 's deixa corrompre ab 
dadives. Venal. 

TREURE A VENAL, fr. Met. fam. Publicar alguna 
cosa que estava oculta. Sacar á plaza. 

VENALITAT. f. Qualitat de ser vendible alguna 
cosa o '1 vici de deixarse sobornar ab diners. Vena- 
lidad. 

VENANCl. n. p. Venancio. 
VENAR. V. a. CAQAR. |1 ENVENAR. 
VENAT. m. Zool. Mena de cabra feréstega. Ve- 
nado. II ENVENAT. 

VENATGE. f. Conjunt de venes de drap o lligadu- 
ra d' una vena que 's fa a una ferida o trencat. 
Vendaje. 
VENATICH, CA. adj. Foll, maniatich. Venático. 
VENATORI, A. adj. Cosa de venació o caga. Ve- 
natorio. 

VENCEDOR, A. s. El que ven?. Vencedor. || adj. 
Se diu també de les coses inanimades. Vencedor. 

VENCER. V. a. Rendir o subgectar al enemich. 
Vencer. || Rendir a algú algún dolor, passió, etc. 
Vencer. || Met. Guanyar, aventatjar a un altre en 
habilitat, destresa, etc. Vencer. II Superar les difi- 
cultats Iluitant contra elles. Vencer. || Guanyar, pre- 
valeixer una cosa contra alguna altra. Vencer. || 
Eixir algú ab la seva en alguna disputa, etc. Vencer. 
II Descansar alguna cosa fentli perdre la vertical. 
Vencer. ll Reduir a algú al nostre dictamen ab raons 
persuassives. Vencer. || Sofrir ab paciencia algún tra- 
vall. Vencer. || Met. Pujar, traspassar algún mal 
camí, costa o montanya. Superar, vencer. || Caure o 
cumplirse '1 termini senyalat. Espirar, vencer. || 
Subgectarse, reprimirse. Vencer. 
VENCÍ, m. VENCILL. 

VENCIBLE, adj. Lo que 's pot vencer. Vencible. 
VENCIL. m. y 

VENCILL. m. Lligam de les garbes fet de ginesta, 
espart o d' altra cosa flexible. Vencejo, tramojo. 



VENCIMENT. m. L' acte y efecte de vencer. Ven- 
cimiento. II El temps en que ven; un plago, Uetra de 
cambi, etc. Vencimiento. 

VENCRE. v. a. VENCER. 

VENgUT, DA. p. p. y adj. Vencido. 

DONARSE PER VENQUT. fr. Cedir en alguna dispu- 
ta, etc. Darse por vencido. 

VENDA, f. Contráete pél qual se passa a domini 
age alguna cosa propia per un preu pactat. Venta. || 
Acte y efecte de vendré. Vejita, vendición. || El 
modo de vendré públicanient sense necessitat d' es- 
criptura, com a les fires, etc. Vendeja. || Se diu de la 
ganancia o pérdua de lo que 's va venent, y així '» 
diu: tindre bona o mala venda. Venta. 

DE BONA VENDA, m. adv. VENDIBLE, 2. 

DESPERTARSE LA VENDA, fr. Acudir compradors. 
Picar la venta. 

ESTAR EN VENDA, fr. Significa que alguna cosa está 
de manifest pera véndrela. Estar de venta ó en venta. 

FER BONA LA VENDA, fr. Assegurarla, donarla per 
bona y valedora. Hacer buena la venta. 

VENDA. Ter. ibicench. Territori, part d' una par- 
roquia. Territorio, parte de una parroquia. 

VENDATGE. m. VENATGE. 

VENDERÍA, f. VENEDERiA. 

VENDEVAL. f. Vent fort, tempestuós. VendevaL 

VENDIBLE, adj. Lo que's pot vendré o está posat 
en venda. Vendible. || Lo que 's ven fácilment o a 
bon preu. Vendible. 

VENDICAR. v. a. VINDICAR. 

VENDRÉ. V. a. Traspassar a un altre la propietat 
d' una cosa, pél preu convingut. Vender. || Exposar 
al públich les mercaderíes pera vendré, encara que 
no siguin propietat de qui les ven. Vender. || Subgec- 
tar, fer per interés alguna cosa immaterial que resul- 
ti en detriment propi, com: vendré la honra, la justi- 
cia, la Ilibertat, etc. Vender. || Faltar a la fe, amistat 
o confianga, trair. Vender. || Proposar algú ab raons 
aparentes la bondat d' algunes coses que en realitat 
no 'n teñen, com: vendré garces per perdius. Vender. 
II V. r. Alabarse algú de tindre lo que no té o de ser 
lo que no es. Venderse. 

VENDRÉ A LA MENUDA, fr. Vendré en curtes por- 
cions lo que s' havia comprat en gros. Regatear, ha- 
cer plaza, vender por menor. 

ENTRE FERRBRS NO CAL VENDRÉ BALDES, QUE ELLS 
SE 'N SABEN FER. Ref. Ensenya que a qui es práctich 
y experimentat en alguna cosa, no se '1 pot enganyar 
fácilment respecte a la meteixa. A quien cuece y 
amasa, no hurtes agaza. 

ESTAR PERA VENDRÉ, fr. Deixarse veure molt una 
dona ab el fi de que algú la demani pera casarshi. 
Estar de venta, ó en venta. 

LO QUE S' HA DE VENDRÉ NO HO CAL EMPENYAR. 
Loe. Ab que s' exorta y dona pressa a algú pera que 
faci sense dilació lo que deu fer o lo que se li ha en- 
carregat. Para luego es tarde. 

PORTAR A VENDRÉ A ALGÚ, O VENDRÉ A ALGÚ AL 
MITO DEL DÍA Y F RLI COMPTAR LA MONEDA, fr. Pop. 
Ser molt mes saga?, astut y inteiigent que un altre. 
Poder vender en un buen mercado. 

QÜI TÉ QUÉ VENDRÉ, TÉ QUÉ PENDRE. Ref. QUI TÉ 
TIONS FA ESTELLES. 

VENDRÉ GARCES PER PERDIUS. Ir. Fam. Enganyar a 

algú donantli una cosa per altra. Dar gato por liebre. 

VENDRES CAR. ir. Fam Retraures del tráete de 

qui 'I cobeja: Amagarse quan se cerca a un hom. 

Venderse caro uno. 

VENDRÉ. V. n. VENIR. 

VENDRELL (Ernest). Biog. Distingit escriptor 
conteniporani que nasqué a Barcelona y morí a la 
meteixa ciutat I' any 1907. Posseidor d' una cultura 
extraordinaria y dotat d' una bondat extrema, en ar- 
ticles y conferencies, se preocupa sois de millorar la 
situació del obrer, elevant la seva condició moral 



VEN 



VEN 



159 




Segell del Vendrell 



per medi de la cultura. Desgraciadament una nialal- 
tía traidora sega la seva existencia al bó de la joven- 
tut. Era un deis esperits deis qiials mes podía espe- 
tar el renaixeiiient de Catalunya. 

— Y PEDRALVES (JOSEPH FRANCESCH). BiOg. Metge 
molt distingit, que va neixer a Barcelona al any 1776. 
A Santiago de Galicia va publicar al any 1826 un 
Diseño de un plan de instituciones para la completa 
enseñanza de la medicina. Home dedicat al estudi, va 
ferse rellevar el seu nom pél conreu de les arts y de 
les lletres. A les corts de 1822-23, va ésser diputat 
per Santiago de Galicia, y eiegit per Barcelona pera 
representarla a les Constituyents de 1836, va renun- 
ciar per r estat delicat de la seua salut. 

VENDRELL. Geog. Part. jud de la prov. de Tar- 
ragona, format deis 26 següents ajuntaments: Albi- 
nyana, Altafulla, Arbós, Aigua- 
viva, Banyeres, Bellvey, Bisbal 
del Penadés (La), Bonastre, Ca- 
lafell, Creixell, Cunit, Lloreng, 
MaslloreiiQ, Montornell, Nou(La), 
Pobla de Montomés, Puigtinyós, 
Riera (La), Roda, Salomó, Santa 
Oliva, Sant Jaume deis Domenys, 
Sant Vicens deis Calders, Torra- 
denibarra, Vendrell y Vespella, 
reunint entre tots 78,762 liabi- 
tants. II Vila de la prov de Tarra- 
gona, bisb. de Barcelona, cap del 
part. jud. del seu nom; és a la 
vora de la riera de la Bisbal, té estació de F.-C. y 
4,826 habitants. 

VENDRELLENCH, CA. adj. Natural del Vendrell. 
Vendrellense. 

VENECIÁ, NA. adj. Natural de Venecia. Venecia- 
no. II Lo pertanyent a aquesta ciutat d' Italia. Ve- 
neciano. 

VENEDIQ, A. adj. Fácil de vendré. Vendedizo. 

VENEDOR, A. m. y f. Qui ven. Vendedor. |i Sub- 
gecte a ésser venut o que probablement s' ha de 
vendré. Vendible. 

VENEDOR D' ALLS. Aiero. 

VENEDOR DE CEBES. Cebollero. 

VENEDOR DE NEULES. Barquillero. 

VENEDOR D' OLIVES. Aceitunero. 

VENEDURES. f. pl. La paga de la comissió o tra- 
vall de vendré. Vendaje. 

VENEFICH. CA. adj. VERENÓS. 

VENEFICI. L MALEFICI. 

VENEFICIAR, v. a. MALEFICIAR. 

VENEMAR. V. a. Ant. Y 'Is seus deriváis. VE- 

«EMAR. 

VENENAR, v. a. ENVERENAR. 

VENENARI. V. a. Ant. APOTECARL 

VENENO, m. VERÍ. || MATZINES. II VERENO. 

VENENOS, A, adj. verinóS. 

VENERA, f. La insignia, placa o medalla que 'Is 
cavallers d' alguna ordre porten penjada al coll. 
Placa, venera. || petxina de pelegrí. 

VENERABLE, adj. Digne de veneració. Venera- 
ble, venerando. || Epítet que 's dona a les persones 
eclesiástiques constituídes en prelacia o en dignitat. 
Venerable. || Titol que 's dona a les persones de re- 
coneguda virtut. Venerable. 

VENERABLEMENT. adv. m. Ab veneració. Vene- 
rablemente. 

VENERACIÓ. f. Estimado respectuosa de les 
coses segons llur mérit. Veneración, reverencia. || 
El cult de Deu, deis Sants y de les coses sagrades. 
Veneración. 

VENERANDO, A. adj. venerable, 1. 

VENERAR. V. a. Reverenciar, respectar, honrar o 
coneixer alguna qualitat excelenta en alguna cosa. 



Venerar. || Donar cult a Deu ais Sants o a les coses 
sagrades. Adorar, venerar, reverenciar. 

VENERAT, DA. p. p. y adj. Venerado. 

VENERI, A. adj. Lo que pertany a Venus o a la 
sensualitat. Venéreo. || sensual. || Se diu del mal 
contagios que generalment se contreu al ajuntarse 
r heme ab la dona quan un deis dos ne pateix. 
Venéreo. 

VÉNETA, f. dim. De vena pera emboticar la san- 
gnía, etc. Vendeja, |1 Vena petita per ont corre la 
sanch pél eos del animal. Venica, venilla, venita 

VENGAR. V. a. VENJAR. 

VENGUDA. f. VINGUDA. 

VENIA, f. Lliceiicia o perniís que 's demana pera 
fer alguna cosa. Venia. || Perdó de la otensa o culpa. 
Venia, jj Humiliació que 's fa ab el cap pera saludar 
cortesament a algú. Venia. || For La Ilicencia que 
cocedeix el rei a consulta del tribunal competent, 
pera que 'Is meiiors de vint y cincli anys administrin 
llurs bens sense intervenció del curador. Venia. 

VENIAL, adj. Lo que s' oposa lleument a la llei o 
precepte. Venial. 

VENIALITAT. f. La qualitat de la culpa lleu, fácil 
de ser perdonada o dissiiiiulada. Venialidad. 

VENIALIVIENT. adv. m. Lleument, que fácilment 
se pot perdonar. Venialmente. 

VENIDER. adj. venidor. 

VENIDOR, A. adj. Futur, que ha de vindre o suc- 
ceir. Venidero. |l m. pl. Successors o 'Is que han de 
viure després. Sucesores, venideros. 

VENIR. V. n. vindre. || Caminar algú envers la 
part ont és el qui parla. Venir. || Succeir, sobrevin- 
dre, com: venir al cas. Venir. || Succeirse una cosa a 
una altra, com: 1' any que vé. Venir. || Seguirse, pro- 
vindre una cosa d' una altra. Derivar, venir, nacer. 
II Eixir, resultar, com: venir a duro la cana. Salir. || 
Inferirse, colegirse una cosa d' una altra. Inferirse, 
colegirse, seguirse. || Passar el domini o us d' algu- 
na cosa d' uns a uns altres. Venir. || Acudir a algún 
jutge o presentarse a algún tribunal les causes, es- 
pecialment per recurs o apelació. Venir. || Presentar- 
se. Venir. || Acudir a alguna part determinada, com: 
F. vé aquí cada día. Venir. || Arribar alguna cosa per 
medi de lo que la porta, com: ven/rper mar, ab la di- 
lligencia. Venir. || Váldres d algú, demanarli o per- 
suadirli alguna cosa, com: me va venir a b un empe- 
nyo Venir. || Originarse, procedir, com: venir d' un 
Ilinatge noble. Venir. || Excitarse, comentarse a mou- 
re algún afecte o passió, com: venir desitg, etc. Ve- 
nir. II Succeir finalment alguna cosa que s' esperava 
o temía, com: després de tant temps malalt, a 1' últim 
va venir a morir. Venir. || Oferirse o ocórrer alguna 
cosa a la memoria. Venir. || Arribar alguna cosa al 
estat de perfecció en la seua mena, com: venir al us 
de la rao. Venir. || Arribar, com: han vingut moltes 
provisions. Llegar, venir, i' Acompanyar, y aixis se 
diu: F. venia ab nosaltres. Venir. || Acometre, embes- 
tir a un altre anantli derrera, com: venir 1' enemich. 
Acometer, venir. || Convindre, acceptar, aderirse al 
dictamen d' algú. Estar, venir, adherirse. || Reco- 
rrer finalment al medi que no 's volía usar. Recurrir, 
venir. || Resoldres, determinarse a tractar alguna 
cosa com la principal del assumpte. Ir. || Pendre po- 
sada a alguna part, com: quan vé a Barcelona, vé a 
casa meua. Venirse. || Proposar, com: aquí 'm vé ab 
tonteríes, ab raons, etc. Proponer, venir. Il Passar 
d' algún lloch lluny a un altre de mes aprop, y aixís, 
essent a Barcelona, se diu: va venir de Valencia a 
MartorelL Venir. || També 's diu de les coses inani- 
mades, com: el vent vé per aquest costal. Venir. || 
Creixer, aumentarse, com: la ciencia de moltes coses 
vé per r experiencia. Venir. || Produirse alguna cosa 
en algún terreno y al seu degut temps, com: totes les 
coses venen al seu temps, com les figues per 1' Agost. 
Venir. || coincidir. 



160 



VEN 



VEN 



VENIR A MENYS. fr, TORNAR A MENYS. 

VENIR AL DESSÚS. Loc. atit. Echarse encima, aco- 
meter. 

VENIR BÉ. fr. Acomodarse, conformarse una cosa 
ab una altra. Venir bien, sentar; ser á propósito. 

VENIR DE DALT. fr. Estar decretat per Deu. Venir 
de arriba. 

VENIR o ESTAR MOLT INFLAT O PRENYAT. fr. Fum. 
Venir enfadat, esperant ocasió pera manifestar el 
seu sentiment. Venir ó estar de picadillo. 

VENIR DE NOU. fr. Causar novetat, no tindre noti- 
cia de lo que 's diu. Coger de nuevo, sorprender. 

VENIR RODEJANT. fr. RODAR. 

VENIRSE EN POPA. Loc. ant. náut. Gobernarse en 
popa. 

DEIXARLO VENIR O QUE VINGUI. fr. Molt COmÚ en 
negocis, joclis, disputes, etc., com sinónim d' espe- 
rar, atendré, pera determinar en vista de lo que diu. 
Dejar venir á uno ó que venga, ver por dónde viene, 
veamos por dónde parte ó lo que dice, qué suerte le cae 
ó qué razón alega 

FER COM QUl LI VÉ DE NOU. fr. FER COM QUI NO HO 
SAP. 

FER VENIR, fr. Atreure, fer acudir. Llamar. 

FER VENIR BÉ. fr. Entre fusters y altres artífices, 
ajusfar les unes peces ab les altres, de modo que 
s' uneixin bé. Acoplar. || Met. Disposar algú les coses 
al seu gust. Hacer venir bien, acomodar. 

NO VENIR DE NOU O NO VENIR RES DE NOU. fr. Ab 
que algú denota que ja está previngut pera lo que li 
succeeixi. No coger de susto. 

QUAN VÉ BONA, MAl VÉ SOLA. Ref. Bien vengas, mal, 
si vienes solo. 

SEMPRE VÉ BÉ. fr. Ab que s' expressa que lo bó 
sempre arriba a temps encara que sigui tart. Buenas 
son mangas después de Pascua. 

VENIR LES COSES RODADES. fr. Succeir una cosa ca- 
sualment, pero a temps. Venir rodado. 

VENIR SUBTAT. fr. Succeir impensadament. Venir 
de impreviso. 

VINA AQUÍ. fr. Fam. Pera persuadir o convencer a 
algú fentli entendre la rao. Ven acá. 

VINGUI LO QUE VINGUI. fr. Succeeixl lo que suc- 
ceeixi. Venga lo que viniere. 

VENJA. f. VENJANQA. 

VENJADOR, A. s. Qui venja o 's venja. Venga- 
dor. 

VENJANí;A. f. Pena, ultratge que 's fa a 1' ene- 
inich en satisfacció d' algún agravi. Despique, ven- 
ganza. II Cástich just, pena d' algún delicte. Ven- 
ganza. 

VENJAR. V. a. Pendre venjan^a o satisfacció del 
agravi rebut. Vengar jl També s' usa com reciproch. 
Vengarse. || Castigar, com: Deu venja les injuries 
que 's fan a la seua llei y manaments. Vengar. || Re- 
compensarse, rescabalarse, com: no menjaré olla, 
pero 'm venjaré a les postres. Desquitarse, ven- 
garse. 

VENJARSE. V. r. Pagar mal ab mal. || Pendres sa- 
tisfacció violenta d' un agravi. Vengarse. 

VENJAT, DA. p. p. y adj. Vengado. 

VENJATIU, VA. Inclinat a la venjanga o que s' hi 
complau. Vengativo, vindicativo. 

VENJATIVAIWENT. adv. m. D' una manera venja- 
tiva. 

VENÓS, A. adj. Lo que té venes. Venoso. || Qui té 
les venes de les cames molt grosses o inflades. Ve- 
noso, varicoso. || Bot. S' aplica a les fulles que te- 
ñen vasets sobreixits de la seua superficie, que s'ex- 
tenen ab llurs raniificacions desde 1 mitg de la fulla 
fins a les vores. Venoso. || Lo que pertany a les ve- 
nes. Venoso. 

VENOSITAT. f. Condició de venós. 

VENRE. v. a. VENDRÉ. || VENIR, 

VENSERA. V. a. Ant. VENCER. 



VENSI. m. 7er. Brins de blat entrenats pera Migar 
les garbes. I| venCIL. 

VENSILLÓ. Geog. Caseriu del terme d' Alamús„ 
prov. de Lleida. 

VENSIS. m. Ter. ibicench. Corda de poca gruixaria. 
Cuerda de poco grueso. |! vencil. 

VENSO. m. Ant. venCiment. 

VENSÓ. f. Ant. VENCIMENT, DERROTA, DISPERSIÓ. 

METRE EN VENSÓ. LoC. ant. VENCER, DERROTAR, etC. 

VENT. m. Corrent de 1' aire violent o agitat, pro- 
duida a 1' atmósfera per varíes causes naturals, unes 
constantes y altres variables, que a la navegació 's 
considera baix dos aspectes o relacions, que son la 
de la seua direcció y la de la seua for^a, y té moltís- 
simes denominacions, segons les circumstancies. 
Viento. I| AIRE. II Met. Lo que mou o agita 1' ánim. 
Viento. !l Vanitat, jactancia. Tramontana, viento, 
humo, ventolera. || Sentiment, esment, rastre. Vien- 
to. II Cosa molt Ueugera. Viento. || Corda llarga pera 
governar una cosa sospesa a 1' aire. Viento. || El medí 
que ajuda a la consecució d' alguna cosa, com: el 
vent de la fortuna, etc. Viento. || pl. Cada un deis 
trenta dos rumbos de 1' águila náutica. Vientos. || 
Els vents que teñen nom propi 's trobarán en sos 
respectius llochs, com: cerp, llevant, etc. 

VENT A FIL DE RODA. Náut. Lo que precisament vé 
del punt a que deu dirigirse 'I rumbo. Viento d fil de 
roda, por la proa ó por el pico. 

VENT A LA QUADRA. Náut. Lo que bufa perpendicu- 
larment al rumbo ab que 's navega. Viento á la cua- 
dra, ó de medio costado, ó al medio costado ó atrave- 
sado. 

VENT BONANZA. Náut. El de forga moderada que 
permet navegar felifment. Viento bonancible. 

VENT DE BOCA. Paraules superflues y promeses va- 
nes. De boca, de boquilla. || Vanes amenaces. Bala- 
dronadas, fanfarronadas. 

VENT DE BOLINA. Náut. Lo que bufa desde les sis 
a les vuit quartes, o permet fer rumbo de derrota na- 
vegant de bolina. Viento de bolina. 

VENT DE CALMA. Aquell quina forga va disminuint 
aproximantse la calma, o bufant fluixament ab inter- 
missió. Viento calmoso. 
VENT DE DALT. fr. SERÉ. 

VENT DE GARBÍ. Ter. de la costa de llevant. Vent del 
Nort. 

VENT DE MAR. El que vé de mar cap a térra. Viento 
á la mar, marero, de fuera, de marina, virazón. 

VENT DE TERRA. El que bufa desde térra cap al 
mar. Viento de tierra ó terral. 

VENT EN POPA. Náut. El que védiametralment opo- 
sat al rumbo que s porta, aixó és, per la meteixa 
popa. Viento en popa. 

VENT ESCÁS. Náut. El que ni encara de bolina per- 
met navegar al rumbo que deu ferse, y sois deixa 
seguir algún deis immediats. Viento escaso ó pun- 
tero. 

VENT FORQAT. Náut. El que obliga a buscar abrich 
o fondejar a tota costa, o fer alguna altra maniobra 
violenta pera desliiurarse de algún perill o evitarlo. 
Viento forzado. 

VENT FORT. Náut. El que bufa ab tanta forga, que 
obliga a aferrar les veles y a navegar sois ab les dues 
majors. Ventarrón. 

VENT FRANCH. Náuí. El quc dona lloch pera seguir 
el seu rumbo determinat, navegant en bona vela o 
sense necessitat d' apuntar les bolines. Viento franco. 

VENT FRESCH. Náut. El que bufa ab forga, de modo 
que omplena les veles sense capicularles ni bátre- 
les contra 'Is arbres, etc. Viento fresco, de todas velas 
ó de juanetes. 

VENT PARTICULAR. Náut. El que bufa en certs mars 
y quina direcció no és constanta. Viento particular. 

VENT SERÉ. El noroest. Regañón. 

VENTS CARDiNALS. Els que s' originen deis quatre 
punts principáis del horitzó. Vientos cardinales. 



VEN 



VEN 



161 



VENTS GENERALS. Els que regnen o guarden una 
direcció constant en varis paratges del globo, durant 
certes estaciones o cert nombre de días. Vientos ge- 
nerales ó reglados. 

VENTS PERIÓDICHS. Els que 's muden o cambien 
per lo regular en direccions oposades en temps de- 
terminats. Vientos periódicos. 

VENTS REGULARS. Els generáis y 'Is periódichs. 
Vientos regulares. 

AB BON VENT TOTHOM ÉS SON MARINER. Ref. Pera 
denotar que no té cap mérit fer una cosa quan totes 
les circustancies li son favorables. Viento en popa y 
mar bonanza, navegaba Sancho Panza; viento en popa 
es medio puerto. 

AFIRMAR O ASSEGURAR EL VENT. fr. Adquirir cpns- 
tancia en la seua direcció. S' usa mes comunament 
com rec